Llibret Falla El Mercat Alzira 2015

Índex

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

2.- Salutació del President 4.- Fallera Major 6.- Primer Premi 2014 9.- Esbòs falla 2015 10.- Explicació de la falla 14.- La Comissió 16.- Cort d’honor 20.- Salutació del President infantil 22.- Fallera Major Infantil 24.- Falla infantil 2014 25.- Esbòs falla 2015 27.- Explicació de la falla 31.- Cort d’honor infantil 36.- Comissió infantil 39.- In Memoriam: Paco Carbonell 41.- Sopar amb la Plaça Major 43.- V Concurs de música de cambra 44.- Presentació de Tania i Lara 45.- Presentació de Mari Carmen 47.- Presentació del llibret 48.- La Cavalcada 50.- Visita al quarter militar 51.- La Plantà 53.- De despertà 55.- L’esmorzar 56.- Celebració del Primer Premi 60.- Anem de passacarrer 63.- L’Ofrena 65.- Les mascletaes 67.- Desfilada del pasdoble 69.- La Cremà 70.- Elecció de president i firma amb artistes i xaranga 71.- Rally faller 72.- Flashback duo, processó de la Verge del Lluch i Mercaters esportistes 73.- Moros i Cristians i trobada de FFMM de la Comunitat Valenciana 74.- Nomenaments de nostres FF.MM. i festa del mig any 75.- Halloween i imposició de bandes 76.- Ciclo cross i sopar de Nadal del sector La Vila 77.- Recompenses 78.- Programa d’actes 80.- Fotos per al record 82.- La Pilota Valenciana a Alzira

Salutació del President

S

BERNAT HERNÁNDIZ ARANDA

embla que va ser ahir quan al mes d’abril m’elegíreu com el vostre president per a este exercici. Sé les expectatives que heu dipositat en mi i eixe és l’objectiu que espere arribar a aconseguir amb la meua junta directiva i tots vosaltres.

Com no, he de donar les gràcies a nostra Fallera Major, Ana, la meua dona, per acceptar acompanyar-me en este any, que esperem siga inoblidable per als dos.

Gràcies Ana per fer possible que es complisca el que també és un somni per a mi: dirigir una falla històrica d’Alzira.

De nostra Fallera Major Infantil, Ángela, i el nostre president infantil, Bernat, no puc dir més que són el present i el futur de la nostra comissió. També vullc agrair a les seues famílies que acceptaren, sense dubtar-ho, l’oferiment que els va fer la comissió per a ser els màxims representants infantils. Gràcies per la vostra ajuda i esforç: Guillermo, Desampa, Bernat i Loreto.

Un any més vos presentem este llibret on volem recollir records de l’any passat i les il·lusions del present. Este no seria possible sense l’esforç que vullc agrair als col·laboradors. També vullc donar les gràcies als fallers que dediquen el seu temps i treball a fer una realitat este llibret. Sense ells no seria viable.

Per a finalitzar, espere la vostra presència en tots els actes que organitza o on participa la falla per poder compartir-los amb vosaltres, junt a Ana, Ángela i Bernat i fer cada dia més gran la nostra comissió.

Visca la falla El Mercat!!!

A nostra Fallera Major

ANNA HERVÁS LLÁSER D’AHIR A HUI La més gran meravella que donar-se en dona puga, va nàixer a la Ribera nord, a la ciutat de Carlet, del Riu Magre la vorera, terra ferma de brisa llevantina i flor de taronger.

Cognom de la més alta hidalguia... Hervás, i Ana... preciosa de nom, albaes i boleros, abelles i ocells, terra valenciana, bellea transmesa sense dubte al teu ser.

“Amb les postisses repicant en una nit d’estels” sona el bolero, el Bolero de Carlet, antiga tradició que jo sé portes ben bé, com un ressò al fons del teu cor.

Una vegada en Alzira, tan bonica melodia es barreja amb el pasdoble .

De Carlet el bolero, d’Alzira El Faller.

Ana, “Carletina guapa i fina”, per tu el temps no ha passat, Ana, nostra Regina,... guapíssima Fallera Major, de la falla El Mercat.

P. C.

FALLA GRAN 2014 1R PREMI DE LA SECCIÓ ESPECIAL, enginy i gràcia, millor crítica local i millor ninot de secció Artista: Rafael Ibáñez Lema: Les Noces d’Or

MILLOR FALLA D’ALZIRA 2014

FALLA GRAN 2015 Lema: La falla del sol naixent Artista: Rafael Ibáñez

EXPLICACIÓ DE LA FALLA Poeta: Vicente Sanmartín Vázquez

Els xinesos ens van envaint, hi ha més basars que mai.

Està previst per a l’any que ve tindre també falles a Shanghai.

Abans als bars demanàvem pernil o algunes copetes amb sangries.

Ara només pots demanar sake i algun plat d’arròs tres delícies.

Tots els negocis dels xinesos més que els espanyols triomfen Són treballadors i estan en tots els llocs menys en les llistes de l’INEM. Com la història de David contra Goliat és la història de l’Auditori o la biblioteca.

Un dels dos havia de ser el guanyador i ha sigut la lletra en contra de la musiqueta.

Tatuats per tot el cos estan els summos perquè no saben on ficar tanta lletra dels llibres.

Per fi tenim la desitjada biblioteca encara que els músics toquen a l’aire lliure.

Alzira, lloc d’esportistes d’elit, on l’esport és prioritari.

Tenim quatre camps de futbol, però encara estem esperant l’auditori.

Explicació Dos cavalls de batalla enfrontats, d’on només queda un al final. És el que passarà este any per ser ja període electoral.

PSOE i PP ho tenen prou agre, Podemos ha fet l’entrada triomfal.

O Bastidas i Aguilar espavilen o cap d’elles estarà al front de la casa consistorial.

Twitter o Facebook és l’elecció per a fer més i millor propaganda.

Aguilar dient que és la millor o Bastidas sempre amb fotos de parranda.

La traca fallera comença a arrancar i els fallers ja estan tirant els petards.

Amb les noves directives europees per una bombeta haurem de fer doctorats.

Els inventors de la pólvora foren xinesos però els valencians la ficàrem de moda fins que ha vingut la normativa europea i per tirar-los fas més faena que en una boda.

Per a tirar un petard fa falta un curset, i prompte faran controls d’alcoholèmia.

Ací serà quan ja es complicarà el tema i, o ja no tirem petards, o cundix l’abstèmia.

Ja tenen solució per a saber el que fer amb els terrenys de l’Hort de Redal.

Que facen alguna cosa de trellat ja que ens ha costat un dineral.

Una mala gestió ens ha mig arruïnat I a Alzira encara i tot ens hem callat.

Que facen un temple zhen-budista i al menys tindrem algo de trellat.

de la falla O bé que posen un Zoo perquè a la capital del Xúquer fem burrades.

Ficarem allí tant d’animal solt d’Alzira, perquè de burros i animals hi ha a cabassades.

Quanta complicació amb la indumentària.

Més fàcil ho tenen les xineses amb el kimono.

Ni tenen tantes capes com una ceba, ni els hòmens per a despullar-les semblem monos.

I després estan les discussions amb la caramba.

Uns la volen imposar i altres, llevar.

Si seguim tractant de llevar tradicions, ni els monyos podrem conservar.

La cultura xinesa no esta lluny de la valenciana.

Les dos a tot li fiquem arròs per a menjar.

Per a que després diguen els d’Esquerra Unida que entrem als basars a saquejar.

I si d’Esquerra Unida estem parlant, no sé quina mosca li ha picat al seu portaveu perquè últimament sembla que les falles siguen culpables fins de la mort de Déu.

Qui tirarà del carro del consistori este any que és electoral?

Aguilar, Bastidas o un altre, però per sempre la falla serà immortal.

Qui tire d’eixe carro haurà de saber que si benvolgut a Alzira vol ser, ha de tractar a les falles com el que són: I és treball, cultura i un bon saber fer.

Del carro dur hauran d’estirar i no fer sempre la contra com Compromís.

Sinó treballar tots junts per Alzira i no traure tanta bandera catalana a relluir.

Explicació Qui serà el samurai de les falles d’Alzira?

Perquè ningú vol ser president de Junta Local.

A estes hores haurien d’haver mil candidats però cap faller vol passar de vocal.

Anys d’eleccions, anys d’actuacions.

Es nota amb els carrers asfaltats.

I perquè la biblioteca municipal i el recinte firal ja estan inaugurats.

Els samurais arrasaran el nostre poble com arrasem els fallers amb la cassalla.

Menys mal que encara quedem les Falles que a nosaltres ningú ens calla.

L’Alzira del nostre cor esta renaixent.

Com cada any és la falla més monumental.

Cent vint-i-sis anys donant guerra I onze ja d’interés turístic nacional.

Encara tenim Vilella i el PAI de la Garrofera però és realitat la biblioteca i el recinte firal.

Falta que paguem el deute històric i de pas la gran cagada feta a l’Hort de Redal.

Sempre tindrem al nostre cor Alzira com a cultura tradicional.

I tot ho unixen les Falles i la festa per ser per sempre universal.

de la falla

Comissi贸 de la falla

FALLERA MAJOR VOCALS: Ana Isabel Hervás Lláser PRESIDENT Raúl Alfonso Boils Aurora José Esteve Bernat Hernándiz Aranda Teresa Amores Núñez Francisco José Garcia VICE-PRESIDENT MONUMENTS Eva María Andrés Gil Francisco Javier José Pellicer Vicente Pérez Garrido José Andrés Gil Fany Lara Mocholí VICE-PRESIDENT RECURSOS ATÍPICS Víctor Balaguer Armiñana Aitana López Bou Francisco José Cano Saurina Isabel Balaguer García María López March VICE-PRESIDENT FESTES Paula Balaguer Jofre Ana Mª March Martínez Carlos Duce Chenoll Víctor Balaguer Jofre Fernando Martínez Arocas VICE-PRESIDENT ECONÒMIC Mª Ángeles Beneyto Fayos Gracia Martínez Arocas Bernat Ríos Furió Cristina Berenguer Delgado Josep Martínez Arocas SECRETÀRIA I DELEGADA CENSOS I RECOMPENSES Javier Biosca Bordas Ximo Martínez Costa Carmen María Ríos Pellicer Laura Calabuig Crespo Miriam Martínez Torres VICE-SECRETÀRIA Jorge Calabuig Suñer Rosa María Martínez Torres Mª Loreto Petit Pérez Mª Cristina Calvo Caro Vanesa Méndez Sanchis TRESORERA Vanesa Cano España Carmen Montalvá Berenguer Lorena Tomás Piquer Carlos Cano Rebolledo Francisco Montalvá Ferrús DELEGAT DE LOTERIA: Fernando Gresa Villanueva Francisco Carbonell Pascual José S. Navarro Rodrigo DELEGAT DE FESTES: Enrique Vte. Baviera Capuz Carlos Casterà Giménez Sergio Ochoa Tortajada DEL. DE FESTES I CASALER: Bernardo Soriano Hurtado Mª Pilar Castillo Torres Juan Ortega Pelufo DELEGADES D’INFANTILS: Desamparados Bellver Rosana Castillo Torres Janina Pellicer Bialcanet Goig, Sonsoles Crespo Zazo, Alicia Gasco Alcudia Luis Vicente Castillo Moyà Lorena Pellicer Magraner i Emi Máñez García Mª Angeles Catalán Sierra Paula Pellicer Magraner DELEGADES DE JOVENTUT: Claudia Añón Alarcón Agustín Clari Llopis Ana Pelufo i Laura Escribá Gómez Enrique Costa Boquera Fernando Pérez Bono DELEGATS DE MONUMENT: Francisco José Esteve José Manuel Creix Herreros Mª Ángeles Pérez Juanes i Bernardo Martínez Pérez Herminio Crespo Llopis Rosa Mª Puig Peris DELEGADA DE JUNTA LOCAL: Mª Àngels Canet Bernardo Cucarella Fernández Daniel Ramos Alberola Buitrago Bernat Cucarella Pérez David Ríos Pellicer DELEGADA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ I Marta Cucarella Pérez Loreto Ríos Petit PROTOCOL: Mª Carmen Cano Saurina Carla Daries Bellver Arantza Rosell Castillo DELEGADA JURÍDICA: María Teresa Castillo Busto María España Bravo Elena Salvador Cebriàn DELEGAT DE LLIBRET/WEB/MOROS I CRISTIANS Diamar España Cucarella Óscar Salvador Perez DE LA VILA: David Chordà i Argente Ana Fayos España Pablo Santón Pons DELEGATS DE PIROTÈCNIA: Antonio Fayos Vicente Ferrús Montalvá Mª Carmen Saurina Pla Soriano (i casaler) i Juan Vila Cuenca María Fontana Comes Miguel Ángel Simón Laudes DELEGADES DE PASDOBLE I XARANGA: Alberto Gamero Hedrosa Patricio Soler Montalvá Andrea Cots Roselló i Lorena Tomás Piquer Bernat Garés Ferrer Bernardo Tetuán Albelda DELEGAT D’ACTIVITATS DIVERSES I CAVALCADA: Patricia Garrigues Martínez Paula Tomás Garrigues Esteban Roca Gómez Vicente Giménez Hernandis Teresa Tormo Cuenca DELEGACIÓ DE RELACIONS PÚBLIQUES: Cristina Gresa Calvo Claudia Torremocha López Juan Blay Soriano, Jorge Calabuig Suñer, Fernando Gresa Calvo José Luis Torrent Martínez Francisco Cano Garcia, José Vicente Casterà Pérez, Sandra Guillén Amores Rosa Torres Palau José Costa Boquera, Guillermo Daries Oliver José Guillén Arnalte Isabel Tudela Pla (i casaler), Bernardo Martínez Pérez María Herrero Parrilla Juan Vila Cuenca i Alfredo Sifre Serra Tania Iñigo Piquer Bernardo J. Vila Roig DELEGAT DE CASAL: Alfredo Sifre Rubio María José Esteve Celia Zanón Castillo

Comissió

Isabel Balaguer García

Paula Balaguer Jofre

Desamparados Bellver Goig

Cristina Berenguer Delgado

Laura Calabuig Crespo

Mª Àngels Canet Buitrago

Mª Carmen Cano Saurina

Mª Teresa Castillo Busto

Andrea Cots Roselló

Sonsoles Crespo Zazo

Marta Cucarella Pérez

Carla Daries Bellver

Diamar España Cucarella

Ana Fayos España

Patricia Garrigues Martínez

Cristina Gresa Calvo

Sandra Guillén Amores

Fany Lara Mocholí

María López March

Emi Máñez García

Gracia Martínez Arocas

Carmen Mª Ríos Pellicer

Lorena Tomás Piquer

Lorena Pellicer Magraner

Loreto Ríos Petit

Claudia Torremocha López

Rosa Mª Puig Peris

Paula Tomás Garrigues

Celia Zanón Castillo

Academia Atenea

sin matrícula 7 € / hora

material incluido 90% de aprobados!

grupos reducidos profesores nativos 96 240 50 50 c/ Major Santa Caterina,11 www.academia-atenea.net 46600 Alzira

Salutació del President Infantil

BERNAT RÍOS PETIT

V

ull expressar-vos el meu agraïment pel vostre suport en el meu nomenament com a President Infantil de la nostra comissió, càrrec què és per a mi, un motiu de satisfacció, de diversió i fins i tot de responsabilitat per allò de representar la falla davant els actes de la Junta Local Fallera o a altres comissions. Però a tot açò, s’uneix la meua fallera major infantil, Àngela Daries Bellver. Una xiqueta amb moltes qualitats interessants com a persona i com a fallera, envoltada d’una gran família enamorada de la festa de les falles. Els dos volem el millor per a esta festa i desitgem l’arribada dels dies de falles...

Possiblement, allò amb què somniem és la “nit de la plantà”, per vore finalment el monument infantil al carrer. Tot açò ho compartirem amb Ana i Bernat, la Fallera Major i el President de la Falla, que en tot moment estan al nostre costat i són un model i una garantia a tots els actes que acudim junts.

Desitge que tots gaudim de la festa fallera, dels monuments, dels dinars, de les mascletades, de les cercaviles del matí, de les despertades, de l’ofrena, de l’entrega de premis o del pasdoble.

Però cal que tots ens acostem a la falla i li dediquen part del nostre temps. Sols així podrem fer una gran Comissió Fallera!

Visca la falla El Mercat!!!

A nostra Fallera Major Infantil ÁNGELA DARIES BELLVER

Ángela, dolça sobirana, el més notable pintor tindria la mà insegura, en copiar ta fermosura i el teu cos encisador.

Ja se senten les dolçaines en el teu cor és harmonia, bellíssima a la festa estàs, eres del Mercat la regina.

Hem vist a una fallereta radiant de felicitat perquè el que fou un somni, hui se li ha fet realitat.

Vola el pol·len de la magnòlia perquè el vent bufa molt fort per a dir-te a tu Ángela. que eres nostra Fallereta Major.

FALLA INFANTL 2014 3r premi de Secció Especial Artista: Rafael Ibáñez Lema: Mare Natura

FALLA INFANTIL 2014

FALLA INFANTIL 2015 Artista: Rafael Ibáñez Lema: Making of d’una obra d’art

FALLA INFANTIL 2015

Explicació de la falla Poeta: Vicente Sanmartín Vázquez

Un rei i una reina ben cuidats com el Rei i la Reina Letizia. estan sempre ben cuidats entre cotons i molta carícia.

Entre cortines i terciopel cuiden als reixos de les Falles.

I és que semblen la Sota de Bastos vestides amb eixes malles.

La costurera arregla el vestit com els ratolins el de Blancaneus.

I és que una xiqueta tan guapa només pot ser creada pels Déus.

Sempre cuidant-la una sirventa per a ajudar-la en el que vulga.

Estos reis són tant pesats que sempre estan donant la murga.

La xiqueta fa brillar la bellesa de la nostra famosa reina.

Encara que és tant preciosa que per a fer-ho no fa falta molta feina.

Explicació de la falla

Moltíssimes vegades, els reis són lletjos com faves.

I només pots fer-los guapos Tapant-los a base de poalades.

Per a ficar-se guapa s’ha de patir encara que siga fregint-se el monyo.

Un bon pèl s’ha de lluir encara que danyem la capa d’ozono.

I sempre tenim les mascotes reials.

Gossets darrere dels seus amos.

Però amb un poc més d’intel·ligència de la que té Sergio Ramos.

Recordem la lluna de mel com si fora el millor dia.

Però quan et fas major saps que això sempre es fotia.

El majordom ho té tot al dia.

Més net que com si fóra or.

I més que per obligació o fa perquè li ix del cor.

El perruquer li va tallant el monyo a nostre benvolgut rei.

Però que es done presa amb el que fa o es farà calb com un garbell.

Després tenim al pintor de cambra.

Grans artistes com Velázquez.

Encara que a Alzira el coneixem més per ser un bar amb més anys que les vaques.

El barber fica a punt nostre rei i com es tradicional amb ganiveta en mà.

Com li faça un tallet a Sa Majestat de cap a la guillotina se’n va.

Esta falla és tan bonica i preciosa que fins i tot Ripollés la voldria copiar.

Menys mal que es inèdita i mai ens la podrà plagiar.

El majordom torna a aparéixer a escena.

Esta vegada amb la llàntia a la mà.

Amb tant de manar-li els reis faena va mes liat que les sandàlies d’un romà.

Els millors trages són per als reis com és l’espolí per a la Reina.

Això sí són trages amb trellat, amb temps invertit i feina El guardians custodien als reixos com els fallers, nostre estendard.

Encara que quan anem amb preses sempre el deixem per allà tirat.

El sastre cosint les boniques cortines, com nostres artistes fan les falles.

Per fer que sempre agraden al personal i si són boniques, que produisquen rialles.

Marc Alfonso José

Borja Armengol Cano

Raúl Armengol Cano

Izan Blanco Correal

Sonsoles Calabuig Crespo

Emi Calabuig Máñez

Raúl Calabuig Máñez

Carlos Cano Martínez

Alba Casterà Montalvà

Lucía Casterà Montalvà

Andrea Castillo Castillo

Paula Castillo Castillo

Christian Creix Andrés

Yaiza Díaz Ferrús

Ylenia Díaz Ferrús

Mar Duce Castillo

Sara Duce Castillo

Ana Escuder Ortega

Eliseo Escuder Ortega

María Fayos España

Toni Fayos España

Julia Ferrando Estrelles

Martina Garés Martínez

Ruth Guillén Amores

Bernat Hernándiz Hervás

Carles Hernándiz Hervás

Fany Hervàs Petit

Oscar Hervàs Petit

Jorge José Pellicer

Sergio José Pellicer

Aitana López Bou

Ariadna Martínez Beneyto

Lluch Martínez March

Marta Martínez Tormo

María Martínez Tormo

Pablo Montalvá España

Sandra Pérez Lara

Tania Pérez Lara

Ana Fayos España

Lourdes Garrigues Martínez

Miquel Peris i Soriano Abel Puchades Salvador Claudia Rovira Yago

Pablo Sifre Pellicer

Patricia Torrent Pellicer

Blanca Soriano Hurtado Mireia Soriano Hurtado

Paula Torrent Pellicer

VALENTINA BAVIERA A LA CORT D’HONOR INFANTIL

Carla Vila López

Héctor Sifre Pellicer

Martín Sifre Pellicer

Aurora Tetuán José

Bernat Tetuán José

Alba Mª Vila Puig

Júlia Vila Puig

V

e sent habitual en els últims anys que falleres de la nostra comissió es presenten a l’elecció com a Fallera Major d’Alzira o a la seua Cort.

Valentina Baviera Canet forma part de la cort d’honor de la Fallera Major Infantil d’Alzira, Claudia Gomis Sanmartín.

C

FALLERA MAJOR INFANTIL Ángela Daries Bellver PRESIDENT INFANTIL Bernat Ríos Petit DELEGAT JLF Óscar Hervàs Petit Marc Alfonso José Borja Armengol Cano Raúl Armengol Cano Valentina Baviera Canet Javier Biosca Gascó Claudia Biosca Gascó Valentina Blay Méndez Sonsoles Calabuig Crespo Emi Calabuig Máñez Raul Calabuig Máñez Carlos Cano Martínez Manuel Cano Martínez Alba Casterà Montalvà Lucía Casterà Montalvà Andrea Castillo Castillo Paula Castillo Castillo Christian Creix Andrés Ylenia Díaz Ferrús Yaiza Díaz Ferrús Mar Duce Castillo Sara Duce Castillo Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega María Escuder Ortega Paola Fayos España Toni Fayos España Julia Ferrando Estrelles Vega Gamero Salvador Natalia García Perez Mar García Pérez Martina Garés Martínez Lourdes Garrigues Martínez Ruth Guillén Amores

Carles Hernándiz Hervás Bernat Hernándiz Hervás Fany Hervàs Petit Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Aitana López Bou Ariadna Martínez Beneyto Bernat Martínez Beneyto Murta Martínez Beneyto Marta Martínez March Lluch Martínez Tormo María Martínez Tormo Pablo Montalvá España Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Miquel Peris i Soriano Abel Puchades Salvador Aranza Rosell Castillo Claudia Rovira Yago Eva Mª Sifre Sales Héctor Sifre Pellicer Martín Sifre Pellicer Pablo Sifre Pellicer Blanca Soriano Castillo Mireia Soriano Castillo Aurora Tetuán José Bernat Tetuán José Patricia Torrent Pellicer Paula Torrent Pellicer Carla Vila López Mario Vila López Alba Mª Vila Puig Júlia Vila Puig

Comissió infantil

In memoriam

Paco Carbonell Pascual

P

arlar de Paco Carbonell Pascual és parlar de la historia de la falla El Mercat. La seua mort, el passat 20 d’octubre, va ser un dur colp per a tots aquells que tenim sentiment mercater. Paco era l’últim dels fallers que seguien d’alta en la comissió –malauradament ja no li quedaven forces de gaudir de la seua festa com havia fet durant dècades- que començà a formar part de la falla en la dècada dels 40, concretament en 1946, amb tan sols 17 anys. En els primers anys va ser vocal i en 1960 fou vicepresident 1r de Gustavo García Fuster. Tornà a ser vocal i en 1963, quan es torna a plantar falla, va ser vicepresident 2n de Fernando Pérez Gil. Un any més de vocal seria l’últim per exercir càrrecs d’importància des de 1965 fins a 1990. Durant dos exercicis va ser assessor artístic, en què s’obtenen dos segons premis amb Pasqual Carrasquer com artista. De nou, esta volta durant dos exercicis -1967 y 1968-, no es planta falla. En 1969 va ser secretari i després, durant 21 anys consecutivament, va ser el tresorer de la falla. L’últim, en 1990, amb 62 anys. Prèviament, en 1975 va rebre el Bunyol d’Or de JCF i en 1983 el d’Or amb Fulles de Llorer. En 1992, la JLF d’Alzira li atorga la Flama d’Or i en el 93, la JCF li adjudica el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer amb brillants.

Quan es compliren 50 anys de la seua arribada a la comissió, en 1996, la falla El Mercat li imposà la insígnia d’or de la falla. Corria 2004 quan, amb 76 anys, rep la Flama d’Or i Murta mentre que en 2011 es convertix en el primer faller que obté en vida la màxima distinció de les Falles d’Alzira: la Flama d’Or, Murta i Brillants.

D.E.P.

SOPAR AMB FALLERS DE LA PLAÇA MAJOR 5 de febrer de 2014

C

ompetir pel primer premi d’Especial no pot estar renyit amb l’amistat entre els components de les seues comissions. Membres de la Plaça Major vingueren al nostre casal a sopar a poc més d’un mes per a Falles. Fins i tot Bernardo Primo es va arrancar amb una albada que es pot vore a la nostra web.

Sopar amb fallers de la Plaça Major

V Concurs de música de cambra Bernat Ríos

E

l V Concurs de Cambra d’Alzira, organitzat per La Falla el Mercat i la Societat Musical d’Alzira, amb la col· laboració de l’Ajuntament d’Alzira i el Conservatori Professional de Música de Cullera es va realitzar els dies 9 i 10 de febrer de 2014.

Participaren 6 agrupacions camerístiques d’entre 2 i 5 components de tota Espanya.

Era un repte important organitzar una vegada més un concurs d’estes característiques.

Es van entregar els premis següents: - 1r Premi: Tulam Duo - 2n Premi: Alé Quartet - Premi del Conservatori de Música de Cullera: “Back to Brass”

El concert del grup guanyador, “Tulam Duo”, es va realitzar el dissabte 14 de juny al Claustre de la Casa de la Cultura.

“Alé Quartet”, grup guanyador del 2n premi va actuar el dissabte 15 de febrer a l’Auditori de la Casa de la Cultura.

La Sala d’audicions del Conservatori de Música de Cullera va acollir el concert del grup guanyador del Premi patrocinat pel Conservatori de Música de la localitat de la Ribera Baixa. “Back to Brass” actuà el 29 de maig.

1r premi: Tulam Duo

2n premi: Alé Quartet

Premi Conservatori de Cullera: Back to Brass

PRESENTACIÓ DE TANIA I SANDRA 16 de febrer de 2014

PRESENTACIÓ DE MARI CARMEN 22 de febrer de 2014

El llibret, primer homenatge a la Séquia Reial del Xúquer 5 de març de 2014

U

na increïble falta de rigor en les seues pròpies normes del concurs per part de Junta Local va impedir que la nostra falla aconseguira un altre primer premi o com a mínim un segon. Va atorgar el màxim guardó a un llibret que se n’eixia a la vista les mesures màximes i en un alt percentatge estava escrit en castellà. El segon va ser per als nostres “rivals” del Parc, la tapa del qual excedia uns mil·límetres (la resta del llibre sí complia les mesures).

Però endinsant-nos ja en el nostre llibret, un any més complírem la màxima de desenvolupar un tema relacionat amb la nostra ciutat. Fórem l’entitat que va organitzar el primer acte de la commemoració del 750 aniversari de la Séquia Reial del Xúquer. La conducció d’aigua que ha donat riquesa a milers d’alzirenys i valencians des que el rei Jaume I ordenara construir-la.

En l’auditori de la Casa de la Cultura, el president de la junta alzirenya de reg, Antonio Costa, parlà de la importància que té la Séquia Reial per als cultius de la nostra ciutat i comarca. El cronista d’Alzira, Aurelià Lairón, explicà com Jaume I va ordenar construir-la sota la jurisdicció d’Alzira, l’escut de la qual forma part de l’escut d’esta entitat. Era la manera de que els repobladors que venien amb ell, s’assentaren en les terrer conquerides. Per últim, el cronista gràfic d’Alzira, Alfonso Rovira, contà com va viure ell en persona la celebració del 700 aniversari on la desapareguda Duquesa d’Alba –descendent del Duc d’Híjar, qui va ordenar ampliar la séquia fins la comarca de l’Horta– va visitar Alzira.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE SOBRE L’ARTISTA PASQUAL CARRASQUER La segona part de l’acte va consistir en la presentació del llibre escrit pel periodista de Cullera, Joan A. Castelló Lli, sobre l’artista, Pasqual Carrasquer. Les creacions del suecà li donaren al Mercat –en els anys 60 i 70– tres primers premis, tres segons i dos tercers.

FESTA DE LES FALLES DE LES FORCES ARMADES 11 de març de 2014

L

es Forces Armades a la Comunitat també celebren les falles i reuneixen a Falleres Majors de la ciutat de València. A més, són els primers que cremen el seu monument. Les nostres representants acudiren a l’acte per primera volta.

Esmorzant

lzira, s Falles d’A ele e d i m re s al primer p durant dos anys con per optar s ia un c e s n a s e a e v n v a ja m ore co n les tr la mÅit v e t t ja u re u g p p o m p a e s ja ’h s a c és estar comissió h s 1971 i 72 i s”?

Si magnífi en els any e la nostra , u dos sin tre it q u y s g a é e h s m o n s o N é c “ a o e h d m ò íe ra ll v a enc o ha any a una volta h nys. Farem bo engu i de llibret. a cutius. Sols s o i el 3r prem d a ió d c a c c e s ó la rd e a màxim gu lor ninot d derí de mil n a b l e jà n i es pe mer prem Junt al pri

lín

de Ber recte des

lebrà en di

Óscar ho ce

L’ofrena

Desfilada del Pasdoble

ELECCIÓ DEL NOU PRESIDENT 9 d’abril de 2014

SIGN AT 17 de URA AMB maig de 20 LA XARAN 14 GA

INS T DE BANDER A LLIURAMEN ST TI R A L’ A AMB I SIGNATUR 14 20 de 29 de maig

RALLY FALLER 19 de juliol de 2014

E

l 19 de juliol passat, un grup de jóvens fallers, amics i xaranguers participàrem al Rally Humorístic que organitza la Junta Local Fallera per les festes de Sant Bernat.

Després de rebre el sobre tancat amb les proves, ens organitzàrem en grups per a poder arribar a fer-les totes. Les més jovenetes anaren a fer fotos a noms de carrers; els més forts anaren al casal a omplir globus d’aigua; les Laures, Claudia i Óscar anaren a fer fotos a monuments emblemàtics de la ciutat i un bon grup anàrem a per objectes i roba. Així, aconseguírem presentar al jurat de les proves a Garri vestit de núvia, a Lorena, de nuvi i als tios bons de la falla amb bikinis de xiques.

Després tocava la prova del banderí, on Josua es presentà com a representant de la falla. Cal dir que ho va fer molt bé i va quedar subcampió... perquè ens feren trampa!! Ahh els altres ens dedicàvem a banyar-nos amb els globus, animar-lo i a donar-li de beure casalleta!!

Quan acabàrem les proves, com que feia molta calor, anàrem a nadar a un xalet i dinàrem paella.

Per a les proves de la vesprada ens disfressàrem de mariners, agafàrem el vaixell que dies abans ens havíem fet al casal i acudírem a l’avinguda Luis Sunyer, on començava la cavalcada. La festa continuà.

Ens ho passàrem molt bé, esperem repetir l’any que ve i vos animem a la resta de fallers a que vos apunteu per a passar un divertidíssim dia.

Carmen María Ríos Pellicer

MERCAT

ERS A TO MORROW 27 de juli LAND ol de 201 4

Carme n Mª, anare n al T Lorena, Ó omor scar i la falla row V . public Allà on viat land amb icent Gimé arem geu, p nez el mo les fo tos de orteu-vos e cador de lm Merca ters p ocador i el mó n.

A SH B A CK D R EX A M B FL LA SA LA A bre FE STA 20 de setem

PROCESSÓ DE RETORN DE LA VERG E DEL LLUCH AL SEU REIAL SANTUA RI 28 de setembre de 2014

UO

ES

PORTIST

ERS ES MERCAT

David Ríos va debutar amb el primer equip de la UD Alzira en maig en 3a divisió. En desembre, Rubén Gómez va guanyar amb el València infantil el prestigiós torneig d’Arona (Tenerife) enfrontant-se al Chelsea, Sevilla i Reial Madrid.

MOROS I CRISTIANS DE LA VILA 4 d’octubre de 2014

La filà fundadora de les festes de Moros i Cristians d’Alzira va estrenar el seu trage oficial, amb pantaló verd Mercat i l’ànec en l’escut. A més, per primera volta tinguérem una filà infantil composada per la cort d’honor de Claudia Gomis Sanmartín, de la que forma part la nostra fallera, Valentina Baviera Canet.

ent fa un tancam Cada any, es lleres Fa s le de at gn oficiós del re lenComunitat Va Majors de la estes en d’ ió un re a ciana amb un b mo. Enguany, am una localitat Falles s le iversari de tiu del 125 an fou la a id eg el at ut d’Alzira, la ci nostra.

REUNIÓ D LA COM E LES FALLERE UNITAT S MAJO VA RS DE 5 d’octu bre de 2 LENCIANA A AL 014 ZIRA

NOMENAMENTS DE NOSTRES FALLERES MAJORS 10 d’octubre de 2014

Y MIG AN 2014 ubre de 26 d’oct

El mig any va ser una festa exce tot el dia. pcio Passacarre r amb la xa nal que va durar cloure al V ra ela, Grand Prix amb p nga que va coni majors i u roves per na excel·le am nt paella q per a 200 ue Paco Can enuts persones. o cuinà

HALLOWEEN 31 d’octubre de 2014

IMPOS ICIÓ D E 8-9 de novem BANDES bre de 2014

A IUTAT D’ALZIR C S S O R C O L CIC re de 2014 30 de novemb

iutat cross C arlo ic c M n Jorge a al 2 la barr t de l’esport na carpa à t n e ciuta a reg nien u La fall elebrat a la que te si de cas, els s mal ac y ir er n P lz e . ’A ” M d o . l “pulp Aspar” tínez “ a caure la de otors. v m perquè aven calfant n a s r e ll fa

SOPAR

DE NA DA 13 de d L DEL SECTO esemb R LA V re de 2 ILA 014

RECOMPENSES

s

Major

RTA R I MU Pérez O ’ D A z FLAM o Martíne rra tils d e r S Infan a e n Ber redo Sifr lopis f l L i A R r Cla D’O COET ez Lara gustín A r Pé R Tania Pérez Lara A D’O Torres M A a L r F nez Sand Martí T m a N i r E i G TA M D’AR I MUR T N COET ce Castillo E rres ’ARG u MA D Castillo To Sara D uce Castillo rra A L F ar e Mar D ontalvá Si erra Mª Pil NT i M S l á e ’ARGE fre D Manu co Montalv A FLAM alaguer Jo lla is Franc B rri Paula errero Pa ez H m María Escribà Gó o n Laura Blay Soria henoll n C Jua el Duce z Áng a Pére l Car os at Cucarell Bern

MEMÒRIA DE L’EXERCICI ACTUAL I PROGRAMA D’ACTES DIMECRES 9 D’ABRIL Elecció del nou president, Bernat Hernándiz Aranda.

DIMECRES 17 DE MAIG Signatura del contracte amb la xaranga El Pito el Sereno.

DIJOUS 29 DE MAIG Lliurament de banderins als artistes i signatura de renovació de Rafa Ibáñez.

DISSABTE 8 DE JUNY Elecció de Valentina Baviera per a la cort infantil de la Fallera Major d’Alzira DISSABTE 20 DE SETEMBRE Festa a la sala Rex amb Flashback Duo. DIUMENGE 28 DE SETEMBRE Processó de retorn de la Verge del Lluch al seu reial Santuari.

DISSABTE 4 D’OCTUBRE Entrada de Moros i Cristians DIUMENGE 5 D’OCTUBRE Reunió de les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana a la nostra ciutat.

DIVENDRES 10 D’OCTUBRE Nomenament de nostres Falleres Majors, Ana Hervàs i Ángela Daries.

DIUMENGE 26 D’OCTUBRE Celebració del mig any.

DIVENDRES 31 D’OCTUBRE Festa Halloween.

DIUMENGE 30 DE NOVEMBRE La falla regentà la barra al 2n ciclo cross Ciutat d’Alzira celebrat a la ciutat de l’esport Jorge Martínez “Aspar”.

DISSABTE 13 DE DESEMBRE Sopar de Nadal del sector La Vila.

DIUMENGE 25 DE GENER Presentació de nostra Fallera Major Infantil, Ángela Daries Bellver, a la sala Rex Natura.

DISSABTE 7 DE FEBRER Presentació de nostra Fallera Major, Ana Hervás Lláser, a la sala Rex Natura.

DISSABTE I DIUMENGE 21 I 22 DE FEBRER V Concurs de música de cambra a l’auditori de la Casa de la Cultura.

DISSABTE 28 DE FEBRER 17’30 h. Eixida del casal a casa de les Falleres Majors.

18 h. Missa a l’església de Sants Patrons.

20 h. La Crida.

DIUMENGE 1 DE MARÇ A les 11 h. Dia de les Paelles al Casal.

DISSABTE 7 DE MARÇ A les 18 h. Cavalcada Multicolor des del parc Pere Crespí.

DILLUNS 16 DE MARÇ A les 11 h. Visita de les Falleres Majors de les comissions a les tres falles d’Especial.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.

Les nostres Falleres Majors dinaran a la carpa de Junta Local.

A les 22 h. sopar de plantà al casal.

A les 24 h. Plantà oficial de les falles grans.

DIMARTS 17 DE MARÇ A les 8 h. Despertà.

A les 11 h. Visita a distintes comissions.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.

A les 17’30 h. a la Plaça del Carbó, LLIURAMENT DE PREMIS. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular.

DIMECRES 18 DE MARÇ A les 8 h. Despertà.

A les 11 h. Visita a distintes comissions.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.

A les 18 h. OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira, des del carrer Pare Castells.

A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular.

DIJOUS 19 DE MARÇ A les 8 h. Despertà.

A les 10’30 h. Missa en honor a Sant Josep i en acabant, Processó.

A les 11 h. Visita a comissions.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.

A les 17 h. DESFILADA DEL PASDOBLE des de la plaça de Sant Judes.

A les 22 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després sopar al Casal.

A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters.

NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

vires, en t l a u i en ten teu-les . Si en r a o i r p ò t o s ra hi .com la nost allaelmercat e d s . @f foto missio les tornarem pilant o o c c e a r s s e Seguim s escanejad nejarem i vo e a l c s eu-no casal. Les es al paper

EL JOC DE LA PILOTA Andrés Fraile Tudela

E

l joc de la pilota té un origen mitològic que es remunta als personatges llegendaris de la Grècia Antiga. L’Antiguitat comprén tres gran imperis: Egipte, Grècia i Roma, i entre les seues activitats es troba el joc de pilota, per honrar els grans personatges o per a celebrar esdeveniments importants. Però no sols pel Mediterrani es jugava a pilota, ja que milers d’asteques, abans de l’arribada dels espanyols a Mèxic, commemoraven les seues grans festes amb partides de pilota.

Pel que fa a la nostra terra, la pilota és tradicionalment, l’esport autòcton valencià per excel·lència. Nombrosos i valuosos documents demostren que el joc de pilota a la regió Valenciana alçava, i a dia de hui segueix alçant, passions i emocions.

Tant es així que valencians il·lustres com Sant Vicent Ferrer, ja parlen en terminis elogiosos del joc de pilota, contaven que en la ciutat de València hi havia nombroses famílies nobles que s’enorgullien de posseir un trinquet, on es reunien cavallers i nobles per a demostrar el vigor dels seus braços en partides memorables.

Però la pilota no es jugava únicament al trinquet de les famílies il·lustres. La pilota era també patrimoni de llauradors i jornalers, de joves i artesans, i va tindre en els carrers i en les places de cada poble el seu lloc d’encontre.

Pel contrari, el joc de pilota sempre ha estat

una pràctica mal vista pels governants, per l’escama que suposava i els nombrosos carrers que es tallaven en totes les ciutats europees. El cas més pròxim és la prohibició del joc de pilota per les autoritats locals als carrers de València al 1391, el qual es va derogar 600 anys després, el 1991. Des d’aleshores es commemora cada any esta efemèride amb El Dia de la Pilota a la plaça de l’Ajuntament.

Eixe tipus de prohibicions va ser la principal causa de la progressiva desaparició del joc per tot arreu, i es va quedar com a joc tradicional en algunes zones d’Espanya i altres regions d’Europa. Per això no era estrany, fa uns segles, poder gaudir de partides de pilo-

ta en altres regions d’Espanya, i tampoc era d’estranyar visitar altres nacions de tota Europa i poder trobar-se en partides de pilota a Bèlgica, Holanda, França o Itàlia on, a l’igual que ací, es jugaven al carrer o a recintes especialitzats, com els trinquets o els frontons. El cas més notable que la pilota era un joc escampat per tot arreu, és el lloc on es va fraguar la Revolució Francesa: a la ciutat de París, on els parisencs practicaven el jeu du paume o joc de palma, primer amb la mà o un guant, i després ja utilitzant una raqueta.

Tornant a la nostra terra, la decadència del joc de pilota s’inicià en el segle XVII. Els nombrosos problemes socials i econòmics que patia Espanya i l’antic Regne de València afectà directament als nobles, aquells que posseïen la riquesa i la possibilitat de construir trinquets. Per això els poquets trinquets que s’obriren al segle XVIII van ser obra de institucions benèfiques, hospitals, convents i particulars, com va passar a Alzira el 1776.

Respecte a la pràctica de la pilota, a principis del segle XX va tindre el seu màxim esplendor, ja que per a poder jugar d’alguna manera a pilota, com que al carrer estava prohibit, es va estendre la construcció dels trinquets per tot arreu de la geografia valenciana. A

Alzira es va construir el trinquet del camí nou de Gandia en l’any 1907 i poc a poc van eixir grans pilotaris com Daràs, Alberto d’Alzira, el gran Enriquito d’Alzira, i el seu germà Vicente, entre d’altres.

Però al llarg del segle XX, per l’auge d’altres esports com el futbol i el bàsquet, la pilota va anar quedant a un costat, que quasi desapareix, per la falta d’una base, d’una escola a cada poble on es practicara pilota valenciana. En la dècada dels noranta, amb el naixement de la Federació de Pilota Valenciana i la creació massiva de clubs i escoles de pilota i campionats autonòmics i fallers li van tornar a donar una altra oportunitat al nostre esport. La implementació de la pilota a l’escola i la major difusió als mitjans de comunicació ha fet possible que a dia de hui, la pilota torne a ser un esport conegut i practicat per molts valencians.

PRIMERES REFERÈNCIES DE LA PILOTA A ALZIRA Aurelià Lairón Pla

E

n el mes d’octubre de 1760, l’Ajuntament d’Alzira va rebre la proposta dels administradors del hospital de Santa Llúcia on assenyalaven que podia resultar molt profitós per a les rendes del centre sanitari, sempre tan necessitat, que es construïra a la vila d’Alzira un trinquet de pilota similar als dels altres pobles.

Els administradors de l’hospital es justificaven dient que podia servir per a que es divertiren els veïns i com una forma de traure ingressos destinats als pobres i als més necessitats.

La construcció del trinquet no fructificà fins setze anys després. En 1776, el majordom de l’hospital sol·licità al Capità General del Regne permís per a formar un trinquet. El lloc elegit per a la seua construcció anava a ser el trapa de l’eixida, a mà esquerra, del pont de Sant Agustí que després s’anomenà pont de Sant Bernat, junt al baluard defensiu. Els gastos de les obres correrien per compte del centre benèfic. El 22 d’octubre del mateix any, un decret de l’autoritat governativa autoritzà la pretensió. El terreny sobre el que s’edificà el trinquet, propietat de l’hospital alzireny, havia sigut donat a la vila anys abans pel Marqués de Wenmarck, en atenció a les rendes del centre i la necessitat que tenia de comptar amb recursos per atendre la gran quantitat de malalts existents.

Els patrons i administradors de l’establiment de la caritat procuraren traure a subhasta l’arrendament del trinquet per a la pràctica de la pilota. Per això, convocaren els veïns, a través de pregons i edictes, assenyalant el dia per al remat, acte que es va portar a terme en la porta principal del trinquet on acudiren els postors. L’arrendament es va efectuar per a dos anys amb l’obligació per a l’arrendador de mantindre l’edifici en condicions òptimes,

amb la prohibició de que, sense prèvia autorització de la junta del hospital, el local servira per a celebrar qualsevol tipus d’espectacle públic i l’exigència de presentar fiances a satisfacció dels administradors, entre altres.

No es tenen noticies sobre si el trinquet estava cobert o no, detall que tenia molta importància. La diferència venia donada perquè en els trinquets oberts, el pilotari podia entrar de volea sense por a que la pilota poguera colpejar en el límit metàl·lic i així llançar-la amb gran potencia cap a la galeria. Si el trinquet estava tancat es buscava la precaució de no impulsar excessivament la pilota cap a dalt perquè podia pegar contra la coberta i cometre falta.

Amb el pas del temps, el joc al trinquet es va popularitzar entre els alzirenys, els veïns dels pobles de la comarca acudien a les nombroses partides que se celebraven i poc a poc, creixia l’afició.

Els mitjans de comunicació únicament es feien ressò de les partides disputades al cap i casal i extranyament es reflectien les de les poblacions de la resta de la província. El Diario Mercantil de Valencia va reflectir quinze dies després la partida que el 12 de setembre de 1857 l’alzireny Roque Delpoyo i dos jugadors més guanyaren al conegut José Hueso “Caragol” i altres dos pilotaris. Es destacava que el trinquet de la Vila d’Alzira era un dels primers en magnitud de la província. Un més després s’informà que Caragol i Roque tornaren a enfrontar-se, acompanyats per Mollá i Manet i Peluso i Bolca, respectivament.

Tot i això, la urbanització de la plaça de Sant Agustí i l’impuls que donaren les autoritats de la època a les obres en el segle XIX, va portar a la desaparició del trinquet, motivant a que durant un temps es deixara de practicar l’esport de la pilota a Alzira.

LA PILOTA ALS CARRERS D’ALZIRA

P

el que respecta al joc de pilota als carrers d’Alzira, no va haver massa afició ja que el que agradava era el joc al trinquet.

El trinquet del camí nou de Gandia estava rodejat en els seus inicis per camps. Poc a poc anaren fent-se camins. Hi ha testimonis que diuen que s’arribaren a jugar partides de raspall en camins de terra i ho feien encara que hi haguera cudols de pedres, amb què es feien mal en colpejar-les sense voler. Les partides se celebraven per a celebrar la setmana de Falles o les festes de Sant Bernat.

A partir de la muralla del trinquet es van edificar cases i es feren carrers. Ja a mitjans del segle XX, als carrers de la contornada es jugava a pilota, tant a raspall com a escala i corda, inclús arribant a jugar-se diners.

En l’actualitat ja no es fan partides al car-

rer. Fa uns anys, entre 2008 i 2010, durant les festes de Sant Bernat, el Club de Pilota d’Alzira organitzà el Trofeu en honor al patró per promocionar l’esport autòcton, en la modalitat del raspall. Concretament jugaren al carrer Doctor Just.

En l’any 2008, el programa del I Trofeu de Sant Bernat estava format per finals escolars de raspall corresponents a benjamins, alevins, infantils i cadets. El colofó es posà amb una gran partida entre aficionats i professionals destacant la presència de grans pilotaris de raspall, com són Coeter II i Waldo.

Al 2009, se celebrà el II Trofeu amb un programa similar. Pel matí es jugaren les finals escolars de raspall i per la vesprada es jugaven les finals d’aficionats de segona i primera categoria, la final femenina i la final de categoria absoluta.

Plànol d’Alzira del segle XVIII i indicació d’on estava el trinquet

EL TRINQUET DEL CAMÍ NOU DE GANDIA Alberto Soldado

L

a seua construcció es déu a la inici- layo de València. ativa personal d’un gran aficionat, No sols es jugava a pilota i el 14 de setembre anomenat Andrés Gimeno que, per de 1930, la Joventut Republicana inaugurà a tal efecte aprofità uns terrenys de un cicle de conferencies. la seua propietat, situats als afores de la ciu- El 29 d’agost de 1931 se celebrà un míting comunista en què intervingueren com a oratat d’Alzira.

La seua inauguració data de l’any 1907 i van dors José García, José Carbajosa, Eduardo prendre part en tan feliç acolliment les grans Mangada i Rafael Millá Santos, tots ells de figures de l’època Xiquet de Simat i Niño de València. En el transcurs de l’acte, es va consDénia que s’enfrontaren al Faixeret de Gan- tituir l’organització comunista de la localitat.

L’1 de maig de 1932, el Sindicato Único de dia i el Xurret.

Este celebrat esdeveniment esportiu va ser Oficios Varios de la CNT-AIT celebrà la festa l’inici d’una renyida competència amb els del treball amb un míting al Trinquet en el que formaren part, entre alúnics trinquets que per tres, Juan Candel i Antonio aquell moment hi havia Bada. en els pobles dels voltants com el d’Alberic, El 19 de maig de 1934 se ceAlgemesí i Sueca. lebrà al Trinquet de pilota, Està datat que el 6 de la primera de les vetlades març de 1927, el trinquet de boxa organitzades pel va acollir una interessant club constituït recientment partida entre Fusteret, en la localitat. Foren set pare i fill, contra Rochet combats en els que interi Blanquet d’Alzira. Desvingueren, entre d’altres, prés d’un vertader pugiels pugilistes alzirenys Juan lat, la partida es va deciTello, Juan Juan, A. Palau, dir a favor de l’equip del Ramón Ponte, Pascual i d’Alzira per cinc tants.

Bautista Fuertes.

En eixe any 1934, hi havia El 13 d’abril de 1930 es poques cases a prop del disputà una gran partida 1948 - Juliet i Quart trinquet. Francisco Fontaentre Juan de València i na Mogort es va fer càrrec el Sabater d’Alzira, cond’ell, després de comprartra Manuel, Blanquet i li’l a Brígida Gimeno CasCarbonero. tillo, ama del molí d’arròs La nit del 23 de juliol de 1930 es va inaugurar la reforma realitzada al pròxim a esta instal·lació esportiva. trinquet per part del seu empresari, Salva- Una de les interessants partides programador Daràs. La instal·lació de llums que es va des, es va jugar el 3 de febrer de 1935 entre efectuar, va permetre celebrar partides de Manuel i Guara contra Lloco I i Lloco II. pilota per les nits. La primera la disputaren Als anys cinquanta, seguint Francisco Fonjugadors de primera fila del trinquet de Pe- tana com a trinqueter, el recinte va acollir

les millors partides que es podien organitzar. I és que la capital de la Ribera bullia d’activitat econòmica gràcies a la taronja i a les industries auxiliars. Corrien amb generositat els diners i foren temps en els que s’alçaven trinquets privats. Les apostes, prohibides en totes parts però consentides en els trinquets, atorgaven gran beneficis als pilotaris i als trinqueters. Eren temps Trofeu de Falles de 1962: Alfonso, Soro I, Xato de Guadassuar, en els que la pilota profesD. Jose Marín, Paco Fontana, Machí i Ferrer II sional permetia a les primeres figures gaudir d’un bon reconeixement.

Este trinquet va gaudir d’un llarg període de Tornant a la saga de la família Fontana, quan brillant activitat. Van aparéixer figures locals va morir Francisco, es va fer càrrec del local que formaren el famós trio Daràs, Alberto i el seu fill, Paco Fontana Ruiz. Este va jugar Fontana, aconseguint este local el seu mà- als anys 40 i 50, i com a trinqueter va contixim esplendor. nuar la llavor de son pare.

Estos jugadors van competir amb èxit amb El trinquet d’Alzira ha oferit a l’afició una els millors pilotaris de l’època, donant lloc llarga i ininterrompuda trajectòria al llarg de a un notable creixement de l’afició que as- molts anys. Com tots els trinquets, ha passat sistia a contemplar les proeses dels seus per mals moments, més o menys duradors, paisans. Els més vells encara recorden un re- produïts la major part de les vegades pel renyit desafiament concertat a dos encontres clam d’altres trinquets de pobles veïns, que (Alzira i Pelayo), que enfrontava el trio local acaparaven l’atenció de l’espectador. Però contra Rullo, Caña i Peiró. Cadascú guanyà sempre fidel a una tradició, es mantingueren en el seu terreny, amb idèntic resultat. dos partides de professionals per setmana, Pocs anys després, va sorgir dels murs del dimarts i dimecres. trinquet, Enriquito, que va vindre a refor- Entre les parets del trinquet s’han jugat parçar de manera considerable el cens local de tides i desafiaments memorables entre els tants excel·lents pilotaris. millors jugadors de cada dècada com el Nel En este trinquet es van enfrontar per prime- de Murla, el Xiquet de Simat, Lloco, Quart, ra vegada en un mà a mà Juliet d’Alginet i Da- Juliet, Rovellet, Eusebio, Genovés o Sarasol. ràs. Este desafiament es va jugar després a El trinquet s’omplia de gom a gom amb aficiCarcaixent, guanyant Juliet les dos ocasions. onats de tota la comarca i fins i tot es quedaTambé ací es va celebrar una singular partida va gent al carrer. en la que Juliet i Rovellet, junts, es van en- Gràcies a un desafiament a Alzira, fent pafrontar al millor trio de l’època, format per rella amb el Xato de Guadassuar, Machí, Enriquito d’Alzira, el Xato de Carlet i el Xatet també d’esta localitat, i enfrontant-se a Ride Museros. Jugada en diferents trinquets, cardet, Julio i Bellver, va aconseguir la fama en la majoria de les ocasions va guanyar el necessària per a debutar a Pelayo i ja no detrio, en contra de l’opinió de molts aficionats. saparèixer dels cartells.

A partir dels anys 50, se celebraren diferents trofeus cada any, els més importants eren el de Falles i el de Sant Bernat en estiu. Eren cites assenyalades al calendari i tenien en el cartell els millors jugadors del moment.

El 26 de juliol de 1963, després de les partides entre Soro i El Xiquet de Museros contra Ferrer II i el Xiquet de Carlet i de Rotget i Peris contra Xatet i Alfonso, el president de la Federació, José Marín, va entregar a Paco Fontana el trofeu de la Diputació Provincial per la seua tasca d’exhaltació i difusió de l’esport.

A partir del 12 d’octubre de 1963 es va organitzar un torneig anual. El 23 de desembre de 1964, Suret i Xatet de Carlet guanyen el 2n torneig a Rovell i Machí.

Fontana organitzà grans partides com el Campionat d’Espanya de 1965 on participaren Ferrer de Museros, Gat I, Ribes i Eusebio.

Del 4 al 14 d’abril de 1967, organitzat per la Federació de Pilota Valenciana, se celebrà

Daràs i Enriquito en el trofeu de veterans de 1974

Anys 70: Desafiament entre Llopis, Gat I i Gómez contra Eusebio i Machí.

el “Torneig Martini”, en el que participen 18 pilotaris agrupats en equips que s’enfrontaran entre sí fins designar, per elimatories, a l’equip guanyador.

El 23 d’abril de 1970 es disputaren dos interessants partides. En la primera Eusebio i Ribes guanyaren a Rovellet i Machí per 60-50, i en la segona, Manolete i Gatet II a Xatet i Natalio per idèntic resultat.

En l’any 1974, es va celebrar un Trofeu de veterans, on participaren pilotaris ja retirats com Juliet i Pascual de Benaguasil. Va resultar molt bonic per als espectadors presenciar de nou el joc de cadascú.

Després de 46 anys regentant el trinquet, el 1980, la família Fontana es va cedir les regnes al cunyat de Paco Fontana, Jesús Rodríguez Ferrer, qui seria el trinqueter durant quasi 25 anys més. Està referenciat que el 25 de juliol de 1989, Antoniet II, Zurdet i Cuenca guanyaren el trofeu de Sant Bernat a Fredi II i Montalvà 60-40.

Als anys 90, es va crear un actiu Club d’aficionats en Alzira, el que va suposar una recuperació de la seua activitat. Anualment s’organitzava un torneig comarcal de prestigi entre els jugadors aficionats i un torneig de professionals en festes, amb totes les figures. A més, solia ser cita d’alguna de les grans partides del Circuit Bancaixa.

EL NOU TRINQUET D’ALZIRA UN TRINQUET DEL SEGLE XXI

E

s portava ja molts anys buscant el suport de l’Ajuntament i s’esperava que donaren un pas endavant per a que la ciutat d’Alzira tinguera un nou trinquet ja que l’altre ja tenia més de un segle de vida, estava dins del casc urbà i era vell per a la practica de la pilota valenciana.

Este trinquet centenari necessitava una gran remodelació i la millor opció era construir un trinquet nou per al desenvolupament del creixent club de pilota Alzira.

Al 2009, el govern d’Espanya posà en marxa el Pla E, que pretenia impulsar l’activitat econòmica del país amb ajudes econòmiques per a fer obres socials, tot tipus de remodelacions o construccions municipals, fomentant l’ocupació.

L’Ajuntament va destinar un dels més de cinc milions de euros que el govern central va destinar en el segon pla Zapatero a Alzira.

En aquell moment hi havia 20 equips amb un total de 70 joves, entre xics i xiques, que entrenaven i jugaven les partides de competició en l’envellit trinquet situat al carrer del camí nou de Gandia en el casc urbà de la ciutat.

Este projecte, que estava pensat acabar-lo en el primer trimestre del 2011, té com alma mater al president del Club, Eduardo LópezPintor, qui va fer un gran esforç per aconseguir que es construira a Alzira este nou i modern trinquet. En el seu disseny s’incorporaren dues característiques innovadores com és la major visibilitat d’angle per part dels espectadors i eliminar el perill de rebre una pilotada, per això es col·locaren uns cristalls en substitució de les galeries mentre visualitzen la partida.

I es posa la primera pedra

El dijous, 8 de juliol del 2010, es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra.

Primerament, va parlar l’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, després va tindre el torn de paraula el president del Club de pilota d’Alzira, Eduardo López-Pintor, i finalment va explicar el projecte un dels arquitectes, Bernardo Casterà.

A les 20 h., un operari de Gestiona OP, l’empresa encarregada de la seua construcció, va col·locar una urna on es diposità un guant i una pilota, monedes de curs legal, un CD amb el disseny del projecte i dos periòdics del dia.

L’acte va comptar amb la presència del president de la Federació de Pilota Valenciana, Ramon Sedeño, i del gran pilotari, Genovés II. També van acudir a l’acte bona part de la corporació municipal d’Alzira, el club de pilota d’Alzira quasi al complet i antics jugadors del club.

Amb este acte començava la construcció del tant desitjat trinquet per als integrants del Club de pilota d’Alzira, considerat com el major trinquet municipal de la Comunitat Valenciana.

Un trinquet del segle XXI

El trinquet es va ubicar al polígon industrial Tisneres, junt al Casal Fester, amb unes dimensions de 58 metres de llarg, per 9’76 d’ample (escala inclosa) i 14 metres d’alçada.

El sostre es dissenyà pla perquè els rebots no feren estranys i l’escala més ampla de l’habitual perquè els espectadors no es molestaren entre ells. En els laterals, amb galeries que comencen des de baix i s’eleven 10 metres fins al sostre amb un cristall per a que la visibilitat fóra millor, sense perill de rebre una pilotada. A més, dalt de l’escala, hi ha un corredor de llarg igual que el trinquet.

La construcció va durar aproximadament 9 mesos i treballaren unes 20 persones.

La inauguració

El 27 de març del 2011 figura en la història de l’esport alzireny amb lletres d’or en ser la data de la inauguració del nou trinquet d’Alzira. Va ser una jornada maratoniana que quedarà en el record dels incondicionals del nostre esport autòcton. La infraestructura no deixà indiferent a ningú ja que reuneix característiques inèdites.

La festa començà amb la inauguració oficial, a càrrec de l’alcaldessa d’Alzira, Elena Basti-

das. Després tingué lloc la primera partida amb un gran cartell on s’anunciaven quatre llegendes de l’escala i corda. Genovés i Vicente Pataques s’enfrontaren a Sarasol I iFredi.

En finalitzar esta primera partida, es va fer un reconeixement a tots aquells jugadors ja retirats tant de l’escala i corda com del raspall valencià que van acudir. Destacaven llegendes com Rovellet, Juliet i l’abans esmentat, Genovés.

A continuació li arribà el torn a les figures del moment en la modalitat d’escala i corda. Àlvaro i Dani guanyaren 60-40 a Miguel i Javi.

Genovés II, anunciat al cartell no va poder jugar per una de les seues desgraciades i massa freqüents lesions. Després, Waldo i Moro s’imposaren a raspall 25 per 10 a Loripet, Alberto i Coeter II. Per la vesprada els protagonistes foren els jugadors del club de pilota local, on els jugadors d’Alzira.

El primer event de competició que va allotjar el nou trinquet alzireny va ser la final sub-23 de raspall on Moltó de Barxeta i Sidhamed de la Llosa es proclamaren campions sobre Ferran de Piles i Canari de Xeraco (25-15) davant de més de 600 espectadors. Estigueren presents el president de la Federació, l’alcantarer Daniel Sanjuan, els seus quatre vicepresidents, diversos alcaldes, el president de la CIJB (Federació Internacional de Jocs de Pilota), el valencià José Luis López i el diputat d’empreses de la Diputació, Salvador Álvarez.

La primera partida de professionals es jugà el divendres 10 de juny corresponent al Trofeu Diputació. Virgi i Canana jugaren contra l’alzireny Guille Orón, Dorín i Leandro III. La primera gran partida d’aficionats es disputà el 18 de juny on l’Alzira guanyà 30-25 al Rafelbunyol en la 4a i avantpenúltima partida de la lligueta de semifinals.

La primera gran final que visqué el trinquet de la partida de Tisneres va ser el 2 de juliol amb la final de la IV Copa President de la Diputació que enfrontà a Álvaro i Sarasol II (que representaven a Xàbia) contra Genovés II i Raúl (membres del Murla-Vall de Laguar), i guanyaren estos últims per un clar 60-30.

Si la Ciutat de la Pilota de Moncada acollia les grans finals de competicions com el circuit Bancaixa o els Individuals, Alzira era la seu de la copa President de la Diputació. En 2012 va acollir la final de la 5a edició.

En desembre, el trinquet alzireny esperava acollir la quarta final consecutiva del conjunt de la Ribera Alta al trofeu CRM (Ruralcaixa)

de parelles, però Lluiset i Juan veieren com els germans Sentandreu remuntaven el 1025 encaixat en l’anada de semifinals. En la final, la parella natural de Villanueva de Castellón perderen contra el Bicorp. Castelló de Rugat, Orba, Cocentaina i Sumarcàrcer B guanyaren les finals de les altres categories.

El regal de Reis de 2013 va ser la notícia de que, després de vora 20 anys, Alzira tornaria a acollir partides setmanals de professionals. Dani Ribera, trinqueter de Guadassuar, es feia càrrec del d’Alzira i traslladava la partida dels dilluns del recinte carabassot a l’alzireny. El patrocini de la sala Rex i Ceal va ser determinant. La primera partida va ser la semifinal de la 2a ronda de la lliga Bancaixa que enfrontà a León, Salva i Raúl contra Puchol II, Tato i Herrera, amb victoria d’estos 60-35. Soro III i Santi contra Fageca, Javi i Tomás II.

Juan Carlos Ferrero jugant a Pilota

El divendres 19 d’abril de 2013 es va disputar una partida molt especial. Dos figures de tots els temps de la pilota valenciana, Genovés i Pigat II s’enfrontaren als extenistes Juan Carlos Ferrero, guanyador de la Copa Davis i Roland Garros i Juan Miguel Such en un festival a beneficide l’ONG Adelante África i la Fundació Juan Carlos Ferrero.

L’acte va estar presidit pel president de la Diputació de València, Alfonso Rus, acompanyat per l’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas; el diputat d’esports, Miguel Bailach; el president d’Adelante África, Jesús Lezcano; el de la Federació de Pilota Valenciana, Daniel Sanjuán i el gerent de Val Net, Alfredo Hernando “Fredi”, així com gran quantitat d’autoritats de la comarca.

No van faltar alguns dels més grans pilotaris de tots els temps com Enrique Ferrandis “Enriquito d’Alzira”, Antonio Reig “Rovellet”, Julio Palau “Juliet d’Alginet”, Antoniet d’Almassora, Vinyes, Sarasol I així com pilotaris en actiu com José Cabanes “Genovés II”, Raúl de Godelleta, Dorin i Coeter II, entre d’altres.

Després de l’exhibició de la primera partida, es

El “Paco, Paco” tornà a sonar amb força

van enfrontar per a culminar la nit, els millors jugadors actuals: Soro III i Jesús contra Puchol II i Dani. Van guanyar el segons 60 per 25.

El 28 de juny es disputà la final de la Copa Diputació on Alzira havia estat representada per primera volta per Santi II, Jesús i Herrera i remuntà en les últimes rondes amb la reaparició del mitger de Silla, Jesús, lesionat per una pilotada en l’ull en la primera partida. Tot i això, es quedaren a les portes de les semifinals. En la partida pel títol, Álvaro, Nacho i Monrabal –representants de Sagunt– guanyaren als de Massamagrell –Soro III i Santi– per un ajustadíssim 60-55, després de remuntar un 25-50. Álvaro afegia així un altre títol al ja extens palmarés.

L’any esportiu concloïa per al trinquet amb la final del trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta que enfrontava a Colau, Javi i Tomàs II contra Puchol II i Dani, que guanyaren al trio per un còmode 60 per 40.

ELS JUGADORS ALZIRENYS MÉS DESTACATS ENRIQUITO D’ALZIRA Enrique Ferrandis Carbonell va nàixer a Alzira en el mes de febrer de 1935, molt a prop del trinquet. Esta proximitat li va permetre començar prompte a jugar. “Enriquito” va cridar l’atenció d’Antonio Richard, empresari del trinquet de Sueca, i es va emportar al xiquet a viure amb ell amb 12 anys.

Es va formar com a jugador de pilota i amb 15 anys va debutar a Pelayo. Va jugar amb Danielet d’Algemesí i s’enfrontaren contra Miguel Royo de Masamagrell i Gómez. Va guanyar la partida i va agradar molt als aficionats, per la qual cosa ja no va deixar de jugar al Pelayo.

En 1952, Enriquito va guanyar la setmana esportiva que es va disputar en el trinquet del Pelayo.

A partir d’eixe moment, progressà ràpidament, i en 1953, ja s’enfrontà junt al Xato de Carlet i Peiró contra Rovellet i Deval. L’alzireny va ser un jugador molt complet i passava sempre la pilota per dalt de la corda, amb un gran sentit de la col·locació, sense fer jugades espectaculars però buscant les altures. Va ser “el tercer en discòrdia” en la disputa que mantenien Rovellet i Juliet per la supremacia.

En 1955, es van organitzar quatre partides extraordinàries, a Alzira, Carcaixent, Algemesí i Gandia. S’enfrontaven un trio format

L’alcalde de València entrega la copa de campió a Enriquito. Darrere, Rovellet.

Enriquito d’Alzira

pel Xato de Carlet, el Xato de Museros i Enriquito contra Juliet, que restava, i Rovellet “que feria i es feia arrere”. Tots aquells desafiaments -que arribaren a jugar-se 10- van crear una gran expectació.

Però Enriquito va tindre molt mala sort perquè en el seu millor moment, corria l’any 1963, es va lesionar de gravetat en el braç, fet que el va allunyar dels trinquets com a jugador.

A partir d’eixe moment es va dedicar a ser marxador a Pelayo i fent de trinqueter a Benissa, Pedreguer i Ondara. També va ajudar a Benidorm i Guadassuar, entre d’altres. Va ser un gran empresari i així la gent ho reconeixia.

Fer debutar a un jove Paco Cabanes al trinquet de Benissa va ser un dels seus èxits, ja que era molt jove i la gent encara no el coneixia. Anys desprès, Genovés ha reconegut que Enriquito té part de culpa de que la seua vida professional haja sigut tan exitosa.

DARÀS Salvador Daràs, natural d’Alzira, es va presentar en Pelayo el 5 de juliol de 1947.

La seua primera partida va ser amb el Blanquet, també d’Alzira, contra Rullo i Juanito. Al contrari del que marca la tradició, es va presentar a jugar amb una camisa de color negre, cosa que no és normal en un trinquet. Van guanyar i va causar una Daràs bona impressió als aficionats per les seues bones traces al jugar.

A finals dels cinquanta, Daràs actuà com a gran figura contra el Xiquet de Gata, Cotet de Simat, Ibáñez, Quart, i en repetides ocasions, davant Juliet. Un exemple de la seua categoria fou un desafiament el 8 d’octubre de 1949, en que Daràs i Miliet van jugar contra Rovellet i el Xato de Museros.

Daràs tenia molt de nervi, molta sang, i posava molta passió en el joc, tant es així que si perdia un quinze es pujava per les parets.

Va ser un gran passador de pilotes, sense errar cap, però li va faltar potència per a ser un número un. De vegades tenia tanta afició a la pilota, que el perdia, ja que jugava desafiaments en els que la possibilitat de guanyar eres mínimes, i a més de perdre l’apostat, quedava desfet físicament. No tenia por de reptar a cap figura.

VICENTE D’ALZIRA Vicente Ferrandis Carbonell, germà d’Enriquito, va jugar pels anys 50, i ho feia de rest. No va arribar a la categoria del seu germà, però va ser un gran pilotari de segona.

En paraules del mateix Enriquito, amb més sort Vicente podia haver arribat lluny, perquè era molt valent i fins i tot més tècnic que ell.

En l’any 1957 es va Vicente d’Alzira jugar un desafiament de 5.000 pessetes d’aquell temps, en el que Vicente d’Alzira i Gómez van guanyar a Soro i Deval. Aquella victòria suposà la consagració quasi definitiva del d’Alzira. Poc de temps després, una lesió de braç va privar de la possibilitat de poder admirar una figura del nostre esport en haver de retirar-se.

La lesió es va produir perquè Vicente era molt lluitador i no donava cap pilota per perduda. Un dimarts va jugar una partida a Algemesí i es va fer mal al braç. Sense descansar, va jugar als dos dies a Gandia i acabà lesionant-se greument.

Darás, Mahiques, Aureliet, Vicente d’Alzira i Julio de l’Eliana

ALBERTO D’ALZIRA Alberto Santamaria va jugar als anys quaranta i cinquanta com a mitger o ferint i fent-se arrere. Va ser jugador més coneixedor de la pilota i manyós que fort. Per motius de paisanatge, va jugar moltes vegades amb Daràs encara que també alternà amb altres jugadors de categoria com Juliet o Quart. Se li coneixia per la seua altura, i per l’elegant i pulcre que anava sempre.

BLANQUET D’ALZIRA Va jugar de mitger i ferint i fent-se arrere entre finals de la dècada dels vint i la dels quaranta. Acompanyà a Daràs en alguna partida i va fer parella amb ell en el debut de Daràs al Pelayo enfrontant-se al Rullo i a Juanito. En altres ocasions acompanyà al Xiquet de Gata.

Al trinquet vell d’Alzira ja apareix el seu nom el 6 de març de 1927, amb una interessant partida entre Fusteret, pare i fill, contra Rochet i Blanquet d’Alzira. Després d’un vertader pugilat, la partida es va decidir a favor de l’equip d’Alzira per cinc tants.

Catarroja, 1950. Caña, Rovellet, don Jose Marín, Guara, Grau, Juliet i Alberto.

FERRER II Jesús Rodríguez Ferrer va nàixer en 1938 a Miramar. Nét i fill de jugadors de pilota, deixà d’estudiar per a començar en 16 anys a jugar a pilota.

Va debutar en una partida fent parella amb son pare i s’enfrontaren als Suret, pare i fill també. Els Ferrer van guanyar i prompte es presentà a Pelayo. Durant 13 anys va estar jugant a la Catedral i era un assidu de les partides del dissabtes, considerades les millors de la setmana.

En 1964, fent parella amb Ruiz, i representant al trinquet de Tavernes de la Valldigna, va guanyar el Campionat d’Espanya d’escala i corda. Encara que perderen la primera partida, totes les altres les van guanyar i va demostrar que era un gran saguer.

Era pilotari de talla, complexió atlètica i de fortes cames. Tot el necessari per a triomfar en un trinquet. Era de pilota molt forta i en especial les caigudes d’escala.

Li agradava molt jugar de calbot. De vegades era irregular alternant jugades excepcionals de gran mèrit amb errades.

La seua carrera com a jugador arribà fins als 40 anys, quan el dolor en els braços i les mans no el permeté continuar. Passà a ser trinqueter i marxador al mateix temps.

Va portar diferents trinquets, com el de Tavernes i Sueca, i durant més de 20 anys, va portar el trinquet d’Alzira, lluitant des del primer dia fins a l’últim per fer la pilota valenciana en Alzira un referent.

El 13 de gener de 2014 va rebre l’homenatge del món de la pilota al nou trinquet d’Alzira.

LA HISTÒRIA DEL CLUB DE PILOTA ALZIRA (1991-...)

Andrés Fraile/David Chordà

A

lzira va acusar més que en altres pobles que la pilota fóra una desconeguda per als xiquets. Pràcticament no hi havia base.

Els aficionats continuaven anant a jugar per les vesprades i els caps de setmana les seues partides, però l’edat mitjana dels participants anava augmentant conforme passava el temps. No hi havia joves que practicaren la pilota i els pocs que anaven, no podien jugar, ja que estaven els hòmens, de manera que només els quedava mirar.

El 1991 es creà el Club de Pilota d’Alzira sota la presidència de Vidal López. Els aficionats es varen organitzar per fer campionats i sobretot, solventaren el principal problema creant en 1992 l’escola de pilota.

Els fills dels socis del Club foren els primers integrants i dugueren els seus amics. Es va fer una campanya pels col·legis per promocionar l’escola i donar a conéixer als menuts l’esport autòcton. L’èxit fou rotund que el primer any contava amb més d’una vintena d’alumnes. Gran part d’eixos xiquets provenien del CP Alborxí.

El primer mestre de l’escola va ser l’exjugador professional i aleshores trinqueter, Jesús Rodríguez “Ferrer II”.

Jesús es un home molt seriós, solemne, amant de la disciplina, que va ensenyar als alumnes el que era l’essència del joc de pilota. Per a ell les principals normes a seguir eren la bona col·locació al trinquet, que cada jugador havia de tindre recursos de joc a les dues mans, encara que s’havia d’utilitzar sempre que es poguera la bona o que qui mana es qui juga més arrere de l’equip. Va ser un home apreciat i sobretot, respectat pels seus alumnes.

Amb ell al capdavant, els alumnes van conéixer l’esport i ben prompte comencen a

aconseguir triomfs. En 1993 el campionat autonòmic escolar de raspall, baix el nom del col·legi Alborxí, i en 1996 la X trobada d’escoles de pilota. Eixe mateix any es guanyà el trofeu infantil President de la Generalitat.

El nombre de socis va creixent i són molts els aficionats que participen als diversos tornejos que s’organitzen al llarg de l’any, tant en Falles com en Sant Bernat i Nadal.

En 1997 arribaria el trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta i el campionat d’hivern de raspall per parelles així com el trofeu Telyco Mancomunitat/sabor.

En 1998 canvia la presidència i Eduardo López-Pintor dirigeix el club, el que segueix fent en l’actualitat. Eixe any es disputà el primer campionat de Promeses de la Comunitat Valenciana i cinc alumnes alzirenys (Sagasta, Emilio, Almiñana, Ibáñez i Edu) foren seleccionats per la Federació per a disputar-lo.

El 1999, el senyor Jesús, com era conegut entre els alumnes de l’escola, no podia fer-se càrrec de l’escola i la nova directiva va decidir buscar-li un substitut: Balduino de Simat.

Baldu era un home molt més jove, que feia poc que s’havia retirat de la pràctica profes-

sional de la pilota i amb qui perfeccionaren els coneixements rebuts del senyor Jesús.

El raspall era la principal modalitat a què jugaven els alumnes des del principi i encara va quedar més marcada amb Baldu. A més, la directiva va trobar en el jugador de Simat un espill perfecte on els xicons més fadrins podien mirar-se. Amb esforç anirien agafant nivell per acabar vivint d’allò que més els agradava: jugar a pilota.

Les competicions van sobrepassar la barrera escolar i per primera vegada l’any 2000 s’hi va inscriure un equip del club a l’autonòmic de raspall absolut, encara que dos dels components eren joves alumnes de setze anys, Edu i Emilio, i l’altre, el mateix Baldu.

2001 va ser molt bo per al club i per a l’escola. Els tradicionals campionats d’aficionats de Falles i de Sant Bernat foren un èxit de participació i d’assistència i als campionats escolars, els cadets i els infantils havien arribat a les finals.

Varen passar dos anys d’intensa competició per als cadets del Club, tant a nivell escolar com a nivell absolut, mentre que els més menuts començaven a competir amb les altres escoles. Tots estaven agafant un alt nivell de joc i cada curs que passava, hi havia nous xiquets que reforçaven l’escola.

La decadència A finals d’agost de 2001 el club es va quedar sense poder jugar al quasi centenari trinquet perquè este era privat i no hi havia prou di-

ners per a pagar el lloguer de les partides.

Açò va ser un bac molt fort ja que els aficionats no podien disputar a la seua ciutat les partides ni els campionats locals, ni l’escola de pilota els seus entrenaments.

Durant quatre anys es va viure un èxode.

Els campionats d’aficionats es disputaren al trinquet d’Alginet (encara que els majors sols jugaren el primer any ja que es cansaren de desplaçar-se). Les classes de pilota s’impartien als frontons municipals del Venècia.

Amb estes penúries no es podia ensenyar bé als xiquets a jugar al raspall.

La gran majoria dels socis del Club es van esborrar, ja que no podien jugar a casa i la font d’ingressos per pagar al mestre de l’escola es va tallar.

L’equip de govern socialista va plantejar comprar el centenari trinquet per 33 milions de pessetes (198.000 €) però el plenari va rebutjar esta compra.

El relleu al capdavant de l’escola va ser pres per Edu López, fill d’un dels primers socis del Club i un dels primers alumnes. De forma desinteressada va ensenyar als xiquets als frontons tot el que ell havia aprés. Es patien dificultats econòmiques i falta de material així com unes instal·lacions insuficients, que havien estat cedides per l’Ajuntament.

Edu López i Emilio Montalvà foren els primers a deixar l’escola per a dedicar-se mantindre viva la dèbil flama entre els més menuts. A més, es curtiren jugant campio nats autonòmics representant a Alzira, tot i que era el trinquet d’Alginet on jugaven de locals.

El 2004 arribaren els primers fruits de l’escola en aconseguir l’Autonòmic de raspall per parelles de Tercera Divisió, el primer títol absolut per a un club que es veia pràcticament desaparegut. Edu i Emilio guanyaren una renyida final a l’Albalat de la Ribera.

amb edat i aptituds per poder disputar l’autonòmic era molt elevat. Es van aconseguir formar fins a deu equips, d’ells nou d’homes i un –i per primera vegada– de dones.

L’èxit va ser rotund i es va arredonir amb un subcampionat de Tercera divisió A i un altre de Tercera “B”.

L’Alzira A va alzar un 30-20 a 30-35. Amb tanteig a dos i la pilota a tres quartes parts del carrer s’escapà el quinze i a la fi la final que anà a Xeraco 40-35.

L’Alzira D, format per Salva Pla i Manolo Sifre, va perdre contra el Real de Gandia 405. A més, l’equip de xiques va aconseguir un meritori quint lloc al Femení. El primer equip es va quedar a un joc de

Primer premi de la Federació

Edu, Carrió i Emilio disputaren la primera final del Ruralcaixa

El renaixement

Quan es pensava en tancar portes definitivament, en 2005 ocorre un fet inesperat.

El propietari del trinquet, Jesús Rodríguez, va vendre el trinquet al constructor Bernardo Casterà qui, molt gentilment, el va cedir quan anaren a demanar-li jugar allí mentre no haguera d’obrar cap edifici al lloc del trinquet.

L’escola tornà al seu habitatge natural i el nombre d’alumnes es va tornar a disparar.

El 2006 es tornà a arribar a una final escolar i açò va motivar més encara als alumnes més majors de cara a competir. A més, es van introduir nous jugadors als equips absoluts per a disputar l’Autonòmic de raspall. A final d’any, es disputaren partides d’exhibició en l’adoquinat carrer de Major Santa Llúcia per a promocionar l’esport a iniciativa de la falla Sant Roc. El projecte esportiu del 2007 no va tindre precedents, ja que el nombre de jugadors

Estos progressos no van passar desapercebuts per a la Federació que, el dia de la Pilota, a la Plaça de l’Ajuntament de València, va atorgar el premi al club alzireny per “l’exemplar trajectòria en la promoció, recuperació i divulgació de la pilota en els últims tretze anys”, pel nombre de jugadors i d’equips i per disputar dos de les quatre finals autonòmiques.

El nº 1 del raspall, Waldo

En l’any 2008 el Club va continuar creixent.

Va presentar 8 equips, el que suposava el 10% dels participants i el doble que clubs amb solera com Genovés, Rafelbunyol, La Llosa o Polinyà. Malauradament, assoles es va aconseguir el campionat de 4a divisió per parelles i el subcampionat de 4a divisió per trios.

Mentrestant, el trinquet, que acabava de complir els 100 anys seguia envellint-se i les dificultats creixien. Es buscava el suport de l’ajuntament per a construir un nou trinquet.

En Sant Bernat es va organitzar dos tornejos paral·lels: un escolar de benjamins a cadets i altre senior, que culminava amb partides d’exhibició i una de professionals i amateurs on Carlos d’Oliva, Salva de Simat, Trini de Xeraco i Carrió d’Alzira guanyaren 30-25 a Waldo, Coeter II de Simat i els alzirenys Edu i Emilio.

Per al Ruralcaixa per parelles es va presentar 12 equips, un en 1a, un en 3a i deu en 4a B. Edu i Guille no podien ni imaginar-se que, com a components del primer equip, s’anaven a enfrontar als que l’any següent serien els seus companys, Lluiset i Roberto. Els alzirenys participaren per primera volta en la màxima categoria del raspall no professional.

Premi al foment de la pilota en les fèmines

La gran notícia de l’any va ser rebre el premi de Promoció Paco Cabanes “Genovés” a l’equip femení de raspall per la promoció del raspall entre les dones. Zaida, Maribel i Marisa el reberen de mans del mite de la pilota i la secretària autonòmica de l’esport, Niurka Montalvo.

A finals de 2008, l’alzireny Guille Orón va aconseguir el prestigiós títol de campió sub-23 de raspall, atorgant-li el triomf a Alzira en ocupar la posició de rest, per un contundent 25 per cap junt a Xoto, sobre els germans Sentandreu.

Abans que s’acabara l’Autonòmic per parelles es va confirmar que Lluiset de Beniarrés i Roberto d’Aielo, a la fi campions de 1a divisió, jugarien la següent temporada a Alzira, així com també Cristian de Simat, Vinagre d’Alcàntera, Baldu de Simat i Juan II de Xeraco.

L’any finalitzà amb el títol autonòmic de 2a. Javi Carrió i Alejandro guanyaren totes les partides i no permeteren que cap equip arribara a 20 tants, per tant, no cediren cap punt.

Hi hagué un desplaçament massiu per vore la primera final de 1a divisió

2009 és l’any de la seua consagració com a club. Es començava amb un doble enfrontament Alzira-Rafelbunyol: Cristian, Vinagre i Polit contra Piquer, Doménech i J. Miguel en primer lloc per acabar amb el plat fort: Lluiset, Roberto i Edu contra Campos, Moro i Julio.

Amb les noves incorporacions, la ciutat d’Alzira va viure la millor època, fins el moment, de la història del seu Club de pilota. En el campionat de trios s’arribaren a composar 13 equips i 20 en el de parelles.

Millor club de la Comunitat Valenciana

Alzira era premiada per tercera vegada consecutiva en el dia de la Pilota a Valencia. Esta vegada el premi arribà amb motiu del 25

Fomentant la pilota entre els menuts

aniversari de la Federació de Pilota en ser el club que més representació als Autonòmics, on reuniren fins a 20 equips –el triple que el segon club– i per tota una trajectòria marcada pel treball amb l’escola i el manteniment de la pilota valenciana a la nostra localitat.

En el seu primer any en el club, Lluiset i Roberto van aconseguir un èxit impensable per als alzirenys: guanyar al Rafelbunyol en la final del Campionat Autonòmic de parelles de Primera divisió. Però la victòria es va fer esperar. La final es jugava en el “modern” trinquet blau del Genovés. Allí es desplaçà un autobús d’aficionats que s’hagueren de tornar més prompte del que esperaven a Alzira. La forta pluja amb que viatjaren a la localitat de la Costera va continuar i les goteres es feren presents al trinquet, obligant a susprendre la final. Esta s’acabà jugant a Xeraco on sí arribà l’històric primer triomf alzireny.

A més, els èxits no sols es produïen al cim sinó també amb jugadors de la casa i s’aconseguí ser campió i subcampió de Segona Divisió per parelles en la final que Juan II i Javi Carrió guanyaren a Cristian i Sagasta al trinquet de Benidorm 25 per 5. L’equip femení va acabar tercer en Primera Divisió, sols per darrere de clubs consolidats com Borbotó.

Insígnia d’or de la Ciutat per al Club L’històric any finalitzava amb el lliurament de la Insígnia d’Or d’Alzira al club alzireny en l’acte que commemora la conquesta de la capital riberenca per Jaume I, el 30 de desembre.

En 2010 Alzira va presentar la major quantitat d’equips que ho haja fet qualsevol club, 27, en totes les categories d’hòmens i dones. Un terç arribaren als quarts de final i i sis d’estos nou a les semifinals de totes les categories excepte una. A la fi, tres conjunts jugaren les finals, un en 1a i dos equips en 4a B. En la màxima categoria no es va poder repetir triomf. Lluïset i Trini, que substituïa eixa temporada a Roberto, havien arribat a l’últim encontre de manera directa, en haver-se proclamats campions de la lliga regular però no pogueren amb el Rafelbunyol que estava format pel gran jugador d’Ancàntera de Xúquer, Moro, i Miguel. Els de l’Horta Nord guanyaren 25-5 tot i que amb 15-5, l’Alzira tingué val per a tornar a entrar en la final. El Moro aconseguia així venjar-se de les tres derrotes prèvies i donar-li per fi el títol al Rafelbunyol.

En 4a B sí que hi hagué triomf perquè la final era completament alzirenya. Surdo i Roberto no tingueren rivals en Blanco i Villalba, als que venceren 30 per 10. Prèviament havien guanyat les semifinals al Rafelbunyol i Xeraco.

D’altra banda, l’equip F, format por Emilio i Javi Carrió i el Maner, composat per Toni Mora i Aparisi no pogueren vencer el Bicorp B i Planes per a jugar les finals de 2a i 4a.

Tampoc les Second Girls arribaren a la final.

Després de perdre en l’anada 25-15 a Borbotó, va aconseguir posar-se 20-0 a favor, amb val i bola en el 8. Però l’errada en el remat va ser el punt d’inflexió per a que les de l’Horta acabaren arribant a la final. En definitiva, un any per a emmarcar.

Prèviament, en el campionat de trios, el quadre alzireny es va quedar a un quinze de clavar-se en la final en detriment del potent Rafelbunyol mentre que Manolo Sifre, David “Surdo” i Xuso perderen la final de 4a B contra la Llosa de Ranes.

Edu López tampoc pogué alçar-se amb el triomf en una modalitat en què no era especialista, l’escala i corda. En la final de l’individual va perdre contra Jeffry de Pedreguer.

El 2011 estigué marcat per la inauguració del nou Trinquet d’Alzira el 27 de març. Però fins arribar a l’esperada data, els equips apuraven les últimes partides al centenari trinquet.

En la competició per equips, es comença jugant l’Autonòmic de Trios on no es presenten els 20 equips de l’any anterior perquè es vol que cada conjunt tinga els seus reserves i no anar transtornat els altres equips inferiors quan hi haguera una baixa. Lluiset seguix al club formant equip amb Roberto, Trini i Juan II. En segona també hi hagué un únic equip composat per Emilio, Sagasta i Salva Pla. En la 3a categoría competiren dues esquadres: Cristian, Edu López, Alejandro i Baldu per una banda i Edu de Villanueva de Castellón, Paco de Manuel i Javi Carrió per altra. Tres equips disputaren la 4a categoria.

El favorit estava composat per Surdo (campió de l’últim Ruralcaixa per parelles de 4a B), Toledo i Manolo Sifre (dos voltes finalista del Ruralcaixa). Toni Mora, Pardo i Aparici era un altre mentre que tres jugadors de Rafelguaraf composaren el tercer: Pep, Saúl i Miguel. En Quarta B, Alzira presentà sis equips, on es donava oportuniLliurament de la copa de campions 2011 a l’alcaldessa tat als més jóvens. Els favorits per arribar a les últimes rondes fo- de semifinals. ren Roberto, Blanco i Vicent Setze així com El Taxi Driver, de 4a categoría, sí jugà la final Roig, Edu i Villalba. En la categoria femenina contra Bicorp el 10 de juliol. El primer equip Zaida, Maribel, Marisa i Bea podien aspirar femení va ser derrotat a Borbotó quan les al sempre complicat títol de 1a davant l’ab- de l’Horta no acceptaren ajornar la partida sència d’Ana de Borbotó, l’estrella de la pi- per lesió de Maribel i disputaren la semifinal lota femenina. Per al conjunt de 2a es van amb sols dos jugadores (Marisa i Bea). El sefitxar dos jóvens de 15 anys de Rafelguaraf, gon equip finalista alzireny va ser el B femeformades en l’escola del Moro d’Alcàntera, ní que va véncer amb claredat el Tavernes Eva i Mónica, que s’uniren a María, semifina- Blanques i jugà la final contra el Beniparrell lista de l’últim Ruralcaixa. el 17 de juliol.

Pel que fa a la trajectòria dels trios alzirenys, el primer equip caigué eliminat en la lligueta Campions de 1a per segona volta en 3 anys La temporada es culminà recuperant el ceptre autonòmic en guanyar al Dénia dels germans Ricard i Guillem Sentandreu. L’equip alzireny estigué format per l’incombustible Lluiset i Juan II. Els alzirenys aconseguiren el títol havent guanyat les deu partides de la lliga regular, les dos semifinals i la final.

També es va aconseguir el subcampionat femení tant en Primera com en Segona Divisió i el subcampionat de Quarta Divisió masculina per parelles. El Surdo i Roberto caigueren davant Bicorp.

En 2012 es disputa el campionat de trios de raspall on s’aconseguix el subcampionat en Primera Divisió, en la primera final de trios Roberto, Edu i Blanco, de la història alzirenya. La tripleta de Bicorp, campions de trios de 2a categoria format per Armando, Víctor i Mario, que a

més jugaven al seu carrer, va estar intractable i guanyà 25-5.

En el campionat per parelles es va tindre possibilitat de classificar tres equips a les finals. Lluiset i Juan II buscaven la 4a final consecutiva per al club alzireny i sols havien d’aconseguir tres jocs al trinquet riberenc, després d’haver guanyat 10-25 a Benigànim.

No obstant, els germans Sentandreu venjaren la derrota en la final de l’any anterior –que defensaven el nom de Dénia– remuntant l’eliminatòria. Posteriorment no podrien imposar-se al totpoderós Bicorp en la final disputada en la canxa alzirenya.

La bona notícia va ser la victòria de Roberto Chordà en la final del torneig individual sub-16 en guanyar a Néstor de Xeraco.

Tot i no viure l’esplendor global dels anteriors anys, Alzira segueix estant present als palmarés. En 2013 el trio composat per Eduardo, Roberto i Blanco obtenen el campionat Autonòmic de trios de Segona Divisió. Els alzirenys guanyaren la final a Quatretonda el 13 de juliol contra l’Orba 40-35. La partida va ser emocionant fins a l’últim quinze.

D’altra banda, l’Ajuntament d’Alzira estigué representat per primera volta en la copa President de la Diputació pel trio Santi II, Jesús i Herrera.

En 2014 es va fer un equip de trios de raspall amb Edu López, Roberto, Blanco i Murillo i d’escala i corda amb Edu López de nou, Edu Alpuente i els veterans Eliseo i Carlos Martínez.

Malauradament, tots els xiquets i jóvens abandonaren la pràctica de la pilota en eixos anys. Tot i això, en 2014 es tornà a organitzar l’escola, que comptà amb un mestre d’excepció, altre campioníssim com Enric Sarasol.

máquinas de escribir y calcular • fax • ordenadores

servicio técnico

Avda. Luis Suñer, 10 bajo · 46600 Alzira (Valencia) tel. 96 241 12 04 · 639 17 90 89 · Fax 96 240 60 44

máquinas de escribir y calcular • fax • ordenadores

Este llibret acabà d’imprimir-se el 6 de febrer de 2015 Portada: Laura Granell Moreno Maquetació: LAART Edita: Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira) Coordinació: David Chordà i Argente Col·laboracions: Vicente Sanmartín, Bernat i Carmen Mª Ríos, P. C., Andrés Fraile, Aurelià Lairón, Alberto Soldado i David Chordà Fotos: Víctor Balaguer, Agustín Serra, Janina Pellicer, Tot Alzira, Ribera Express, Juan Miguel Araque “Hayack”, El Seis Doble, Bernat Ríos, Esteban Roca, Fany Lara, David Chordà, Guada Tatay i Elena Salvador Publicitat: Víctor Balaguer, Quique Baviera, Cristina Berenguer, Javier Biosca, Jorge Calabuig, Kiko, Paco i Mari Carmen Cano, Teresa Castillo, David Chordà, Pepe Costa, Hermi Crespo, Guillermo Daries, Carlos Duce, Toni Fayos, Vicent Ferrús, Fernando Gresa, José Guillén, Bernardo Hernándiz, Fany Lara, Bernat i Bernardo Martínez, Fernando Martínez, José Montalvà, Tente Pérez, Bernat Ríos, Esteban Roca, Óscar Salvador, Alfredo Sifre pare i fill i Juan Vila.

Dipòsit legal: V-199-2012