Llibret Falla Institut 2010 by FallaInstitut Oliva

Sumari

_Portada: Fede Fuster _Artista Faller: Palacio i Serra _Artista Faller Infantil: Toni Añón _Explicació de la Falla: Jesús García Cánoves _Explicació Falla Infantil: Jesús García Cánoves

Junta Local Fallera Fallera Major d´Oliva i Cort D´honor Salutacio de la Presidenta Salutacio del President Mantenidora Fallera Major Fallera Major Junta Directiva Falla Institut Comissió de Homens Comissió de Dones Esbòs de la Falla Explicació de la Falla A San Josep Recompenses 2010 Portada del Libret Infantil President Infantil Mantenidora Fallera Major Infantil Fallera Major Infantil Comissió Infantil i Mascotes A Hector Escrivà - President Infantil 2009

A les nostres Mascotes Esbòs Falla Infantil Explicació de la Falla Infantil Programació Fallera Memòries d’un Any Faller Col.laboradors Literaris - Diari dún dia déxcursió - Va de bo? - Quadre de Costums “Capea” - Com fer teatre i no morir en líntent - Fent el recorregut de les 6 falles en Desembre. - Global i Local - Ací qui pinta? - Joaquin Sorolla i Batista - Sopep Segrelles i Albert - Francesc Ribalta Himne Falla Institut Empreses col.laboradores

(Fe d’errades)

FALLA INSTITUT 2010 Edició i Maquetació: La Comissió de la Falla | Impremeix: Imprenta Rocher. Bellreguard | Exemplars: 400 LLIBRET EDITAT AMB LA COL.LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA, PER L’ÚS DEL VALENCIÀ

President: Ramon Virgili Savall Vice-president 1: Alfons Forrat Estévez Vice-president 2: Vicent Malonda Escrivà Secretaria: Vanessa Camps Gavilà Vice-secretari : Noelia Inisterre Molla Tresorera: Marta Alcaraz Pérez Contador: Vicent Roig Cots

DELEGACIONS

Junta Local Fallera d’Oliva 2010

CENSOS I RECONPENSES: Fernando Alcaraz Escrivà Paco Escrivà Vanó MITJOS DE COMUNICACIÓ: Alfons Forrat Estévez Sergio Carmona Blasco LLIBRET: Alfons Forrat Estévez DEMANÀ, PROCLAMACIÓ I PRESENTACIONS: Vicent Malonda Escrivà Vanessa Camps Gavilà Vicent Roig Cots Alfons Forrat Estévez RELACIONS PÚBLIQUES : Salvador Escrivà Lledó Sergio Carmona Blasco Paco Escrivà Vañó Noelia Ininsterre Molla PROTOCOLO: Vicent Roig Cots Rafael Sanchis Fuster Paco Escrivà Vañó INCIDÈNCIES: Alfons Forrat Estévez Vicent Malonda Escrivà Juan Avargues Andrés Rafa Sanchis Fuster Salvador Escrivà Lledó Javier Martinez

CARTES: Juan Carlos Guerola Borràs Rafa Sanchis Fuster Salvador Escrivà Lledó Fernanado Alcaraz Escrivà Juan Avargues Andrés Miguel Mateu Tur

GERMANOR: Noelia Inisterre Molla Pilar Monzó Monzó

CAMPEONAT DE PILOTA: Juan Avargues Andrés Juan Carlos Guerola Borràs

ENTREGA DE PREMITS: Marta Alcaraz Pérez Vanessa Camps Gavilà Vicent Roig Cots

BASES DE CONCURSOS: Vanessa Camps Gavilà Pilar Monzó Monzó CORT D´HONOR: Vicent Roig Cots FOCS DE ARTIFICI: Salvador Escrivà Lledó Fernando Alcaraz Escrivà Juan Avargues Andrés OFRENA: Alfons Forrat Estévez Rafa Sanchis Fuster Vicent Malonda Escrivà Miguel Mateu Tur TEATRE: Rafa Sanchis Fuster Noelia Inisterre Molla

DELEGAT DE REGISTRES: Marta Alcaraz Pérez Juan Avargues Andrés

PAELLES J. L. I NIT DEL FALLER Fernando Alcaraz Escrivà Vicent Malonda Escrivà Juan Carlos Guerola Borràs Alfons Forrat Estévez CARTELLS,NINOT INDULTAT I MISA DE SAN JOSEP Vicent Roig Cots Noelia Inisterre Molla Miguel Mateu Tur CAVALGADA DEL NINOT: Rafa Sanchis Fuster Pilar Monzó Monzó Javier Martinez Fernando Alcaraz Escrivà PATROCINAORS: Sergio Carmona Blasco Javier Martinez

TERESA MARTÍ VERDÚ

Fallera Major d’Oliva

Merche Ibiza Cabrera

Esther Martí Verdú 3

Salutació de la Presidenta oldria, mitjançant aquest discurs, presentar-me a tots aquells que no em conegueu, per a això ha estat fonamental el gran suport de la comissió, la gran il.lusió que tinc en desempenyar aquest càrrec de Presidenta, unida amb la passió que sent cap a la Festa Fallera. Tot açò barrejat amb el compromís de lluitar per aquesta comissió.

Aquest any 2010 ha de ser un repte per a tots nosaltres, hem d’entendre que en l’essència de les falles només cap: Festa,Tradició, Cultura… hem de deixar enrere males sensacions i moments negatius. Per tot açò fallers, disfruteu de nostra falla, gaudiu pels carrers del barri, lluïu els millors somriures, perquè comença nostra festa volguda i estimada: LES FALLES. Tan sols em resta dir GRÀCIES. Visquen les Falles!! Visca la FALLA INSTITUT!!!!!!!!!!!

Mónica Ramos Bañuls 4

Salutació del President n altre any em dirigeisc a vosaltres com a President de la Falla Institut, des de les pàgines del nostre llibre. Primerament, vull felicitar nostres Falleres Majors i President Infantil per càrrec que enguany ostenten. Enhorabona a Patricia, Ana i Domingo. Sou la màximma representació de la nostra falla i estic segur que gaudireu de cada acte i cada moment que la festa vos porte. Disfruteu de la presentació, de la crida, l´ofrena i la mascletà. Aquest any sou els protagonistes, així que convertiu cada instant en únic i inoblidable.

Enguany compte amb una Presidenta. Enhorabona, Mónica. Gràcies per estar al meu costat, ajudant-me en tot allò que t´he demanat. Done les gràcies a tota la gent que m´ha recolzat en aquest any com a President. La festa dura quatre dies, però la faena es fa durant tot l`any. Sense el vostre esforç i dedicació, res haguera sigut possible. Fallers i falleres, amics, poseu-se la brusa, eixiu al carrer. Acudiu al casal a disfrutar de la festa. Aneu a la crida, a l´ofrena i a la missa del nostre sant. Feu les paelles i juguem a les cartes i a pilota. Aneu a la cercavila i a les mascletades, a les albades i despertades. Tireu coest, canteu i balleu. I la nit de Sant Josep cremeu la falla. Ja arriba la festa! Ja estem en falles!

Visca la Falla Institut!!!

Juan Antonio Mulero Balaguer 5

Mantenidora Fallera Major V

a náixer a Oliva l’any 1979, va cursar els seus estudis al col. legi San Josep de la Muntanya i en Nostra Senyora del Re-

bollet. Continuà a la seua formació en L’institut Gregori Maians. Pertany a la nostra comissió des de fa molts anys, en ella ha desmpenyat diversos càrrecs, el més important és que fou Fallera Major l´any 2005. Participa activament en tots els actes de la nostra Falla. La seua familia, que també és fallera, té molta amistat amb la nostra Fallera Major, Patricia.

Elena Pastor Fuster 7

A Patricia Andra Mayhew

Fallera Major

La Nostra falla té el plaer de tindre una fallera major que prové de l’estranger. Estima la Nostra festa, la porta dins del seu cor i havia d’arribar al més alt de la cort d’honor. Passejarà pel poble del braç del president anirà feliç i somrient, saludant tota la gent. Gaudirà de mascletades, passacarrers i arreplegades. Li oferirà a la patrona els seus millors desitjos. El dia de sant Josep, en la missa li pregarà amb molta devoció, que la festa no s’acabe perquè ha segut la millor. Li botarà foc a la traca que encendrà el monument i per sempre recordarà que aquest any ha segut diferent. L.P.

Junta Directiva 2009/10

Junta Directiva President: Vice-President primer: Vice-President segon:

Juan Antonio Mulero Balaguer Jesús Cebrián Martínez

Secretari: Vice-Secretària: Delegada Dones:

Junta Local Fallera:

Francisco Ibáñez Such (Xixi)

Vice-President tercer: Kiko Morató Mayans Vice-President quart:

Organitzadora d´actes Oficials: Laura Pous Ardid

Vicent Jordà Navarro José Vicente Serrano Martí

Deleg. Meganofiía i electri.: Coorinador Llibret: Delegats Llibret:

Laura Pous Ardid Monica Ramos Bañuls

Vicent Roig Cots Juan Avargues Andres David Delgado Garfella Francisco Jordà Castillo Lola Pellicer Soria Carlos Gregori Gazquez Federico Fuster Ibiza Júlia Pons Sempere Cristina Just Mestre

Tresorera: Carina Torres Martínez Vice-Tresorers: Benardino Torres Soler Vicente Ciscar Sanchis Comptador: Paco Gregori Llopis Delegat Web: Delegats Censos:

Protocol:

Delegat Presentació:

Guillermo Pos Ardid Consuelo Segui Pérez Esther Pizarro Segui

Arxiu: José Pla Gosp Esther Pizarro Seguí Delegats Loteries:

Manuel Navalón Gómez Vicenta Ardid Morató Delegats Escd.Culinaris:

Coorinadora Infantils: Delegats Infantils:

Coordinador Casal:

Salomé Avargues Escriva Rosa Mª Ibiza Alberola Ana Maria Soria Sivera Ramona Perez Cots Emma Miralles López

Organitzadors esdev.culinaris:

Francisco Ibáñez Such (Xixi)

Delegats Casal: Alan James Mayhew Ximo Fuster Ibiza Salvador LLopis Mateo Aparicio Relacions Públiques:

Coordinador cavalcada ninot:

Emma Miralles López Mayte Fullana Llin Julia Pons Sempere Kiko Morató Mayans Vicente Roig Cots Alicia Martinez Tomas Maite Fullana Llin Lola Soria Llorca Chelo Sanchis Mahiques Gloria Llavori Ramona Torres Martinez Ana Cotaina Gilabert Francisco Jordà Castillo Benardino Torres Soler Juan Avargues Andrés Rafael Cotaina Jose Francisco Ramos Vicente Martinez Jose Perez Romeu Carlos Pastor Pérez David Pérez Gazquez Carlos Gregori Gazquez

Cristina Torres Alcaide Ramona Pérez Cots Vicent Gonzalez Pellicer Gloria Llavori Perez 11

Junta Directiva Delegats cavalcada ninot:

Coordinador d’activ. infantils: Coordinador Coets:

Cristina Torres Alcaide Alicia Martine Tomas Ana Jordà Fullana Fede Fuster Ibiza Elena Pastor Fuster Ramón Torres Martinez David Delgado Garfella Francisco Jordà Castillo Paco Morató Clavier Guillermo Ciscar Sanchis Àngel Miras Zamora Juan Jose Ciscar Ciscar Jose Vidal Domingo Boscà Romero Francisco Miras Zamora

Cremà i Plantà: Vicent Jordà Navarro Paco Morató Clavers Guillermo Ciscar Sanchis David Blasco Vicente Gosp Fuster Juan Mascarell Manteniment:

Comissió Incidències:

Delegada Teatre:

Marcelino Gilabert Aunión Jose Plá Gosp Vicente Gosp Morató Rafael Cotaina Crespo Vicente Jiménez Alcaraz Juan Vte. Guerola Tomas Vicente Pous Martínez Vicente Gonzalez Garcia David Perez Gazquez Maite Fullana Llin Kiko Morató Mayans Emma Miralles López Juanmim Galiano Merjias

Delegat Intinirari:

Juan Avargues Andrés

Albades:

Juan Avargues Andrés

Delegat de Festes:

Vicent Siscar Sanchis

Delegats Megafonia i Electricitat: Francisco Jordà Castillo David Delgado Garfella Bandes:

Anagrames i Bandes Falleres: Delegats de Cartes:

Viatges i excursions: Coordinadora Repartidores: Repartidores:

Delegats Banderes i Parador:

Amparo Avargues Gil Vicente Ciscar Sanchis Rafael Cotaina Crespo Lola Soria Violeta López Esteban Juan Vte. Guerola Toma Francisco Jordà Castillo Vicente Jordà Navarro Juan Alfredo Miralles López Pepa Mohedano Catala Vicenta Ardid Rosa Ibiza Mª Consuelo Sanchis Mari Gazquez Lola Soria Emma Miralles López Isabel Lorente Carlos Gregori Gazquez Vicente Pos Martínez David Pérez Gazquez Francisco Perez Gazquez Federico Fuster Ibiza Ximo Fuster Ibiza Jose Fuster Millet

Publicitat i patrocinadors:

Jesús Cebrián Martínez Lola Pellicer Soria

Delegasts Esports:

Carlos Gregori Gazquez Francisco Ibañez Such Vicente Siscar Sanchis

Abanderat:

Dani Sanchez

Comissió de homes Joel Ardid Benimeli Juan Avargues Andrés David Blasco Sanchis Jerónimo Cañamas Cervera Domingo Vicente Castillo Moreno Jesús Cebrián Martínez José Cebrián Martínez Juan José Ciscar Ciscar Guillermo Ciscar Sanchis Vicente Ciscar Sanchis Rafael Cotaina Crespo David Delgado Garfella Juan Doménech Escrivà Juan Bta. Doménech Gilabert Federico Fuster Ibiza Ximo Fuster Ibiza José Fuster Millet Jose Miguel Galiano Mejias Juan Galiano Bataller Antonio Garcia Fuster Santiago García Navarro Ernesto García Ramos Marcelino Gilabert Aunión Vicente Giménez Alcaraz Vicente Giménez Sifres Raúl Giménes Sifres Vicente González García Vicente Gosp Fuster Vicente Gosp Morató Carlos Gregori Gazquez Juan Fco. Gregori Gazquez Francisco Gregori Llopis Dimas Gregori Millet Juan Guerola Ardid

Juan Vte. Guerola Tomàs Francisco Ibañez Such Francisco Jordá Castillo Vicente Jordá Navarro Pedro Domingo Just Escrivá Alejandro Just Mestre Francisco Just Vercher Antonio Llopis Ardid Domingo Llopis Ardid Domingo Llopis Climent Salvador Llopis Mateos-Aparicio Ramon Llorca Masquefa Roberto Martinez Casanova Vicente Martinez De Julian José Vicente Martinez Tomás Miguel Ángel Marzá Nogueres Joan Mascarell Alemany Alan James Mayhew Carlos Medina Calabuig Ramón Medina Morant Juan José Meneses Hernando Juan Jose Mengual Lull David Mestre Sendra Juan Alfredo Miralles L’opez Juan Miralles Torregrosa Francisco Javier Miñana Alemany Francisco Javier Miras Pastor Angel Miras Zamora Francisco Miras Zamora Pere J. Moll Torres Francisco Morató Clavier Kiko Morató Mayans Pedro Morera Bertomeu Juan Antonio Mulero Balaguer

Manolo Navalón Gómez Manolo Navalón Gómez (Jr) Francisco Parra Jordà José Mª Parra Lorente Francisco Parra Sanchis Carlos Pastor Perez Vicente Pellicer Pascual Vicente Pérez Blanco David Pérez Gázquez Francisco Javier Pérez Gázquez José Pérez Romeu José Ramón Plá Codina José Pla Gosp Guillermo Pous Ardid Vicente Pous Martínez Salvador Pous Pérez Jose Fco. Ramos Muñoz Antonio Ernesto Roger Savall Vicente Roig Cots Jose Vicente Serrano Martí Guillermo Sancho Hernandez Vicente Tomás Morera Jose Tome Garrigos Fco. José Torres Alcayde Francisco Torres Benimeli Ramón Torres Martínez Bernardino Torres Soler Fernando Verbo Mohedano Lope Verbo Moreno Jose Fco. Vidal Escrivá Jose Fco. Vidal Gosp Eliseo Vives Soria 13

Comissió de dones Mª José Alcaraz Catalá Cristina Alcaraz Lopez de la Franca Mª Jesús Alcayde Álvarez Mª Manuela Alcayde Álvarez Rosa Mª Ardid Carpi Rosa Ardid Morató Vicenta Ardid Morató Salome Avargues Escrivà Mª Amparo Avargues Gil Mª Consuelo Bañuls Mestre Carla Benimeli Gutierrez Pepa Benimeli Llorca Yessica Benimeli Rocher Alba Blasco Sanchis Enriqueta Borrás Faus Aurora Calabuig Juan Carla Canet Plaza Maria Isabel Cañamás Mª Victoria Codina Alemany Ana Mª Colomar Matias Ana Cotaina Gilabert Irene Cotaina Gilabert Ramona Cots Alemany Isabel Domenech Escrivá Mª Consuelo Escriva Alemany Isabel Escrivá Arlandis Vicenta Escrivá Pascual Berta Fuentes Herraiz Maite Fullana Llin Maribel Fuster Llopis Elena Fuster Puig Mª Lola Fuster Puig Rosa Galiano Mejías Dolores García Pérez Juana Mª Gazquez Pérez Mª Dolores Gazquez Pérez Rosa Mª Gilabert Savall 14

Teresa Gómez Gómez Ana González Pellicer Mª Teresa Gregori Catalá Silvia Guerola Ardid Nieves Ibáñez Torres Rosa Mª Ibiza Alberola Imma Jordá Bertomeu Mª Dolores Jordá Castillo Ana Jordá Fullana Maria Jordá Fullana Isabel Just Asunción Cristina Just Mestre Violeta López Estevan Mª Reyes Lopez Huertas Isabel Lorente Pons Gloria Llavori Pérez Rosa Mª Llopis Ardid Pilar Madero Fernandez Sonia Madero Fernandez Mª Asunción Martínez Sabater Alicia Martínez Tomás Rosa Mayans Colomar Patricia Andra Mayhew Rosa Mari Mejias Benavent Mª Engracia Mellinas Muñoz Anabel Mestre Boscà Consuelo Mestre Simó Alicia Miralles López Emma Miralles López Beatriz Miras Pastor Josefa Mohedano Catalá Ana Morató Mayans Isabel Morell Cotaina Rosana Mulero Balaguer Maite Navalón Gómez Maria Parra Català Ana Parra Lorente

Esthe Parra Vida Mª Consuelo Pastor Ferrer Carla Pastor Fuster Elena Pastor Fuster Angeles Pellicer Morató Dora Pellicer Morató Angela Pellicer Soria Lola Pellicer Soria Ramona Pérez Cots Mª Dolores Pérez García Esther Pizarro Seguí Laura Pla Codina Julia Pons Sempere Laura Pous Ardid Mónica Ramos Bañuls Eva Mª Sahuquillo Aroca Lina Sánchez Valcarcel Mª Antonia Sanchis Cotaina Mª Consuelo Sanchis Maiques Consuelo Seguí Pérez Vicenta Mª Serra Moncho Teresa Sifres Cuesta Marina Soldevila Maturana Lola Soria Llorca Ana Mª Soria Sivera Rosa Tomás Berbegall Anna Tomás Borrás Clara Tomás Borras Paula Tomás Borrás Mª Belen Tormo Llopis Cristina Torres Alcayde Dolores Torres Castañeda Carina Torres Martínez Melania Torres Martínez Rosa Isabel Tur Pastor Laura Vanesa Verbo Mohedano

EsbĂ˛s de la Falla

Lema: Sonen timbals de guerra polĂtica

Lema: Sonen timbals de guerra política Autor: Jesús Garcia Cànoves

Espanya està marejada sense saber cap on tirar, ací hi ha una ben muntada estem dins d’un fangar. Polítics amics de corrupció trauen profits particulars, la crisi encara sense solució no els acaba de destapar.

Les multinacionals pugen al carro alarmant amb malalties noves, ompli la butxaca pel catarro amb medicaments en proves. Però el govern posa remei fent Zapatero un gran pla, ha manat per mig la llei donar feina al parroquià.

L’economia va per terra fent al país un bon forat, encara ompli algú la gerra aprofitant-se del desgraciat. Tan desbaratada està la cosa que aplega fins a la televisió, vore certs programes dona nosa pel vocabulari i mala educació. Cites bibliogràfiques amb molta molla: No temeu, tan sols és un núvol passatger. (Noé Sabater) No hi ha Marx que cent anys dure.(Lenin Rajoyet)

Al centre mateix del monument trobem un guerrer ben armat, mira la que ací s’està coent i com apareix el tio aprofitat. Observa la situació al moment i pensa que té una oportunitat, posarà llenya fent calfament de cabota a mitja humanitat. El guerrer busca traure partit del que ací es parla o passa, analitza tot el que ha succeït i tracta a l’altre de carabassa.

Dos timbals s’encarreguen de donar les notícies diàries, a les mans quasi apleguen amb les editorials adversàries. Baix unes sigles congreguen a les idees correligionàries, les calfen per a què roseguen als que diuen coses contràries. Un es toca amb la mà esquerra girant la truita del seu costat, l’altre li declara la cruel guerra perquè el que diu no li ha agradat.

“Els timbals de la comunicació toquen a guerra creant confusió.” De mostra posem un botó de les que són actualitat, hi ha més d’un milió però estes ens han agradat. Mireu segons siga l’opció com pel mitjà s’han contat, i no pergau esta ocasió per riure del disbarat. El cas Gürtel és d’aprofitament política o volen fora al PP de València mítica?. La grip A s’ha capejat amb estil torero com ho ha fet el famós pla Zapatero?

Les cites preferida pels timbalers: Tota qüestió té dos punts de vista: l’equivoca’t i el meu.- (Un bon periodista) Alçaré als caiguts i oprimiré als grans. (Tot aquell amb un micro a la mà) El verdaderament important és allò que cada persona porta en el seu interior. (Jack el d’estripador).

Si davant la TV desitges opinar, boxa primer hauràs de practicar

Hi ha programes televisius que donen agonia de mirar, de contertulians quatre vius pensant a qui desbotifarrar aprofitant uns vells arxius. Als tres o quatre segons armen gresca tumultuosa, manen a xicones i xicons que xiulen a la flatosa que plora, riu i fa petons. El públic es contagia de l’ambient preparat, com per art de màgia un grup a xufes s’ha liat produint una hemorràgia. En programa dit cultural entesos parlen del govern, de sobte un li diu morral i allí se munta un infern que explota com l’amonal. Pel carrer volen opinió dels que van passejant, per la boca ix l’erupció contra qui està governant dient-li més que pendó. Degut a la gran crispació que hi ha a la societat, per tot arreu a mogolló acadèmies han creat

de trellat i d’educació. A educar el llenguatge la “Esteban” ensenya, practica este personatge a agafar-se de la grenya i organitzar un muntatge Un gimnàs en el centre s’ha muntat per entrenar, demana que ú es concentre per tindre tino i encertar el primer cop en el ventre. Al gimnàs s’han apuntat per anar a un programa, entrena el iaio jubilat pensant en la seu fama i oblidant-se del trellat.

Recull de cites televisives culturals: Les opinions són com els culs. Cada un té el seu.(La Esteban) Algunes persones estan vives només perquè l’assassinat és il•legal.- (Kiko) Nosaltres recolzem l’alliberament femení. (Inquilina presó de Dones)

Tinc un cor de pedra. (L’estàtua de la Cibeles) Mai pegues a un home amb ulleres; pega-li amb un bat de beisbol. (Bart Simpson)

Per art de màgia trauran, un tratge i un abric d’astracan.

Passen senyors i senyores passen al gran espectacle, voran com amb penyores realitzem un gran miracle. Un moviment amb la vareta i omplirem d’euros la maleta.

De la txistera màgica trauran cartes i palomes, i en una final tràgica es repartiran les plomes. Estos especialistes, sense mania, accepten regals de gran categoria

Davant la crisi mundial els polítics molt pensaran, es guanyaran el jornal amb la màgia que faran. De tres concerts a la plaça de bous trauran dues polseres de marca Tous.

És necessària la urbanització per la demanda de vivenda, s’il•lusiona a tota la població contant que li pujarà la renda. Canvia el camp de tarongers arruïnat per un PAI i un xalet que li han regalat.

Les empreses constructores dels amics del seu cor, no posaran les reductores i seguiran fent-se d’or. Els rellotges de marca regalats mereixen subvencions a grapats.

Gürtel significa maleta en l’idioma alemany, la que ompli atapeideta fins ficar-li el parany. S’han acostumat a la comissió reclamanant-la fins en la presó. Abans eixien de l’armari com una llarga processó, ara es desgrana un rosari dels trobats en corrupció. L’imperi de la rajola construí més fortunes que un mandarí.

Quatre cites bibliogràfiques d’ànim: Déu em perdonarà: és el seu ofici.(Tinent alcalde empresonat) Jo vaig començar menjant-me les ungles. (la Venus de Milo) Quan Déu va crear la llum, jo ja devia 3 mesos. (Un alcalde decidit) Me les pagaràs! (Fons Monetari Internacional)

“Buscar el profit del jubilat és un esport molt practicat” L’escena podria estar en qualsevol lloc geogràfic. Allí els podries trobar omplint un gran bloc bibliogràfic. Són els nostres jubilats seguint els seus camins personals. Mai els voràs parats sols o amb els veïns com xavals. Volen traure d’ells profits els grans partits polítics espanyols. Els porten a molts convits per a que no siguen crítics ni pinyols. Per l’hivern a les platges més famoses espanyoles desertes. Menú amb companatges i dansades de castanyoles inexpertes. Excursions a magatzems on s’escuren la butxaca pels nets.

Després esforços suprems donant-los una matraca pels votets. Ara que ja no tenen dents els donen torrons alacantins de categoria. Volen tindre’ls contents que es troben com fadrins la majoria. Disfruten amb la companya a la vora de la tranquil•la mar salada. Encara veuen que els apanya la que la cuixa vol mostrar descarada. Estos poden dir ben alt que gràcies a la política són feliços. Ni quan un està malalt li fan tan gran analítica els xoriços.

Quatre cites famoses relacionades amb la crisi i els jubilats: - No arribe a entendre com, sent els xiquets tan llestos, els adults són tan panolis. Ha de ser fruit de l’educació. (Ministre de cultura) - Aigua passada no mou molí, però desgasta la pedra i dona vots (PePe) - Jo sí que he vist moltes petxines. (Jacques Cousteau als 70 anys) - Viatge amb nosaltres... el tractarem com una vaca. (Aerolínies de l’Índia)

De primer va ser la còlera que col•locava als barbers; els feia guanyar doblons sagnant malalts pels carrers; igual afaitaven, tallaven pèl, o feien molts altres quefers; també arrancaven les dents amb instruments de carnissers; malvivint de les malalties ells fan ser els primers.

de la descoberta vitamina; l’èxit depenia sempre del color de la paperina. Químics sense escrúpols busquen menuts animalets, els canvien cromosomes per fer-los mals i ruinets, creen barats antídots posant-los en potets, i ja tenen en marxa uns lucratius negociets, que fa pujar les accions en la bossa dels riquets.

Després vingueren moltes malalties desconegudes, que amb xarops curaven fent al dia tres begudes; els inventors s’afanyaven per ajuntar herbes batudes; s’inventà la penicil•lina criant bactèries peludes, que ompliren les arques d’or per les moltes ajudes.

Que si el Sida mata a tots els contagiats, i remeis eficaços no han sigut trobats; que la grip comuna ha tret fillols variats, i serà molt perillosa per als no vacunats; són dos exemples dels últims destrellats.

“Hui en dia el millor robatori inventar malalties al laboratori.”

En vista de tan lucrativa que es feia la medicina, les empreses volgueren xuclar de la nova tetina; s’embotellava l’aigua en una bonica terrina, fent molta propaganda

I per eixe motiu la falla ho ha volgut denunciar, al laboratori clandestí una parella vol combinar, uns diferents potingues per poder contaminar, i altres combinacions que tenen per fi sanar, aconseguint al moment molts milions guanyar. En esta vida vorem varietats de mentides, ens vendran per nassos pots de brosses rebullides, agafarem malalties que mai foren sentides, ens col•locaran receptes de químiques farcides, més per la humanitat les troles seran engolides.

Cites d’indústries químiques famoses: - Al sis, com la grip A, ho vam inventar en un dos per tres. (Doctor Pitàgores) - Només qui ha menjat all pot donar-nos una paraula d’alè. (Ambientador Bucal) - Deixar de fumar és fàcil, jo ho he deixat com cent vegades. (Comercial farmacèutic) - La vida és una barca. (Calderón de la Merda)

A Sant Josep Un any més ens “Patronejes” en esta festa fallera. Un any més ens acompanyes i lluim nostres falleres Valencians en peu alcem-nos! i rembem nostres patró que fa que el món de les falles ens arribe a tots al cor.

Recompenses 2010 BUNYOL DE BRILLANTS

Juan Avargues Andres Juan Miralles Torregrosa Manuel Navalon Gómez BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

Jesus Cebrian Martinez BUNYOL D’OR

Jose Miguel Arlandis Malonda Joaquin Fuster Ibiza Alejandro Just Mestre María Engracia Mellinas Muñoz Angel Miras Zamora Isabel Morell Cotaina

Jose Ramón Plá Codina María Reyes López Huertas BUNYOL D’ARGENT

Maria Consuelo Bañuls Mestre Berta Fuentes Herraiz Salvadora Cotaina Bondia Ramón Llorca Masquefa Júlia Pons Sempere Jose Francisco Ramos Muñoz Jose Antonio Tomé Garrigos 24

DISTINTIU D’OR

Andreu Borras Pizarro Hector Escrivà Ardid Santiado Medina Gregori DISTINTIU D’ARGENT

Clara Tur Vidal

llibret Infantil

Salutació del President Infantil Hola sóc Domingo, el vostre president infantil d’enguany.

estar ací, ja que sempre aniré acompanyat

de la meua germana, Anna, la guapa fallereta major.

Als xiquets de la meua falla, és dic que enguany ho passarem d’allò més bé. La diversió és cosa nostra i de segur que serà un any per a no oblidar.

Prepareu-se ja, la festa està a punt de començar, tan sols ens falta encendre la metxa.

Domingo Boscà Sòria

os vull dir que per a mi, és doble alegria

Mantenidora Fallera Major Infantil a nàixer a Oliva el 13 de Setembre de 1972,

estudià en el col.legi Nostra Senyora del Rebo-

llet i després el Batxillerat i COU a lÍnstitut Gregori Maians. Es Ingeniera en informàtica, en léspecialitat de Gestió per la Univertitat Politécnica de Valéncia. Actualment treballa en la Conselleria dÉconomia, Hisienda i Ocupació com a Jefa de Projecte de Diversos Sistemes dÍnformació. Encara que no pertany a cap comisió fallera, li encanten estes festes, de les quals disfruta tant en el cap i casal com en Oliva.

Rosa Soria i Sivera 29

A Ana Boscà Sòria

Fallera Major Infantil

D’esta falla, eres una llum Portes la festa dins del cor El misteri als teus ulls I un somriure tan dolç Ers xiqueta bonica Menudeta i elegant Blanca suau i perfumada Com la nostra flor d’atzar Inspirant als majors En la tendra innocència A fer les falles més grans I plenar-les de llum i color Jo vuic dir-te que tu eres com les roses En tot el teu esplendor Com si fores una bella musa D’un poeta somiador Lluint tratjes, pintes i joies Carbosa i elegància Com estrella rutinant Que il•lumines a distancia Per això hui t’elegiran Com a nostra fallera major infantil de l’any 2010

30 30

Comissió Infantil Domingo Boscà Soria Andreu Borràs Pizarro Marc Cañamas Plá Jesús Cebrián Miralles Hector Escrivà Ardid Alex Galiano Tormo Jordi García Pérez Pepe Gosp Fuster Efrén Gosp Mateu David Ibañez Escriva Joan Jorda Mengual Adria Lopez Roig Kiko Martínez Faus José Mengual Llopis Borja Medina Gregori Santiago Medina Gregori Alex Monjo Rico Dino Monjo Rico Alberto Morera López Carlos Morera López Josep Serrano Avargues Gerard Tomé González Dani Vilanova Faus Irene Bonet Hernandez Ana Boscà Soria Claudia Castillejo Pizarro Aitana Cebrián Miralles Hailey Espinosa Agud Mireia Garcia Mulero Nuria Garcia Mulero Julia Gregori Sabater Ainhoa Just Serra

Carla Just Serra Carla Lopez Roig Maria Martínez Benimeli Blanca Martinez Faus Ana Mascarell Alemany Neus Morato Ibañez Irene Mulero Pérez Lidia Mulero Pérez Paula Parra Madero Esther Pérez Vidal Nuria Pérez Vidal Andrea Pous Madero Eva Pous Mestre Sandra Pous Mestre Clara Savall Sendra Yurena Serrano Avargues Helena Tomé González Lucia Torres Fuentes Andrea Vidal Fernandez

Mascotes Alberto Torres Fuentes Rosa Mengual Llopis ilaisa Gregori Llorca Alexandre Mestre Morató Teresa Femenia Fullana Aina Garcia Orengo Alba Roig Sabater

Rosa Mengual Llopis Alberto Torres

Fuentes

e Morat贸 Alexandre Mestr

a Orengo Aina Garci

Teresa Fem enia Fullana I Ilaisa Gregori Llorca

Alba Roig Sabater

A les nostres Mascotes Mascotetes xicotetes Rialleres i guapetes Xiquetes i xiquets fallers, Menudets I menudetes. Solets que enlluernen nostre cel Llunes que la nit encenen Sucre que endolça nostres vides Protagonistes de vides plenes. Sal en la vida fallera Alegría de familiars i amics Xiquetes i xiquets fallers Que ens alegren el camí. Futur de la nostra falla El demà de fallers i falleres Xicotets i tan importants en l´escut que ja naisqueren. Vos desitgem felicitat I una llarga vida fallera Felicitem als vostres papás I vos donem una abraçada sincera.

A Hector Escrivà President Infantil 2009

Com un Ponent molt dolç, arriba març i el cel d´u n blau amb deliri i potència de capritx. La vida té el sabor d´aquelles coses que ens fan tremolar en nits de lluna. Com un desig possible, les mans cerquen minuts i el temps és un esclau del foc i del misteri de la festa.

José Vicente Sala

EsbĂ˛s de la Falla Infantil

Lema: Genis de la Pintura

Lema: Genis de la Pintura Autor: Jesús Garcia Cànoves

La figura principal és un artista assegut, està pintant el xaval un quadre conegut.

Un pintor amb mono blanc repassa la façana principal, després repintarà un banc de forma molt professional.

Els artistes més afamats ací volen ser recordats. Darrere d’ell un gerro de ceràmica de Manises, i per no fer cap erro una musa també divises.

El pintor de brotxa grossa i poal ací vol reconeixement testimonial.

Cada artista tenia la seua mussa per si al cap tenia ensalada russa. Hui veus un personatge que embruta les parets, grafitis diu al beuratge que fa en uns ràpids trets.

Diuen que són obres d’art i demanen el seu apartat.

Relació d’artistes afamats i en la falla ben representats

Velázquez

Picasso

El pintor de les menines es conegut per tot arreu, ha alegrat moltes retines que mirant-lo al museu veien botar a les nines.

Pintor del cubisme que més d’u no entén, no busques realisme quan mires una obra de l’autor malagueny,

Pintava de meravella fets de nostra història, els coneixia d’orella i els feia dedicatòria en bonica tela vella.

Observa una pintura de tan famós artista, no voràs cap curvatura ni cap element realista en la seua estructura.

Sorolla

Dalí

Gran pintor valencià conegut mundialment, els colors que utilitzà omplien l’ambient de llum que meravellà.

Damunt d’un ou tenim al geni Dalí, es va divertir prou pintant i fent plomí amb un estil nou.

Moltes obres tenia fetes en València, al món deixaria baix la influència de la seua policromia.

Coneguda obra famosa és la dels rellotges, formes d’altra nebulosa i curvatures ferotges mostren pintura curiosa.

Pepet Esprai

Altres pintors coneguts mundialment per sa mare i per alguna poca gent.

Perpetu Aprenent

De menut pintava del cole les taules, la mestra el castigava tirant-lo de les aules. Prometia el xicon ser artista rodamón.

Ix al camp a diari per la sana afició, igual fa un calendari que pinta un bodegó. Era promesa en la joventut i per tot el poble conegut.

Ja de majoret pintava en esprai, el geni pintoret no es cansava mai. Sols es cansaven els veïns de vore parets amb figurins.

Ara té molts aprenents que l’admiren pintant, com mescla dissolvents i la natura va retratant. Al costat té un xiquet i també algun gatet.

Vicent Pinzellot

Toni Porquera

En l’escola del poble feia ninots al paper, pintava en el moble i bolcava el tinter. Era prou guarret Vicent de xiquet.

Porta pintura apegada fins la boleta dels ulls, la roba tota pintada de pots a caramulls. Porta més pintura damunt que dos museus en conjunt.

No li agrada pintar en tela i cavallet, li apeteix embrutar a poalades la paret. Pintor de brotxa grossa i senyor de la destrossa.

Reclama el seu lloc entre els genis pintors, creu que no fa poc i deu ser dels millors. Diu pintar com els angelets i de prova posa les parets. 41

I dels genis de la pintura acabem la caricatura Com ens diu la falleta de tot hi ha a la vida, gent amb molta careta que creu donar la mida sent geni de la pintureta.

Amb brotxa de quilo i mig de pes pinta les parets al dret i al revés. Altres amb pots d’esprai realitzen obres d’art, i molts no arriben mai a formar dels millors part per no trobar l’espai.

Encontrem escampats per la natura a aficionats i espraieros d’altura. Uns pocs han aplegat a ser genis universals, coneixem un grapat que per obres colossals el nom no s’ha oblidat.

Anomenem a Picasso, Sorolla, Dalí, i Velázquez posant al resum el fi. 42

rogramaci贸 2009/2010

Falla Institut | Programació 2009

Programació _2009 DIA 19, 20 i 21 DE JUNY 2º Fira Gastronòmica en el paseo DIA 27 DE JUNY, DISSABTE Sopar Festa Entrada de l’estiu 2009 DIA 13 DE SETEMBRE, DIUMENGE 1ª Capea Falla Institut. DIA 18 D’OCTUBRE, DIUMENGE A les 10:00 h 11é Passeig en bici; des del Casal de la falla fins a la Font Salà, esmorzarem allí (entrepans i beguda a càrrec de la Falla) seguirem per Oliva Nova fins a la platja d’Oliva (caseta de Creu Roja) per acabar al Casal on hi haurà per a dinar paelles. DIA 12 DE NOVEMBRE, DIJOUS A les 21:30 h Actuació de nostre Grup de Teatre amb l’obra “Un bombonet molt amarg” al Concurs de Teatre Salvador Soler i Soler al Centre Olivense. DIA 14 DE NOVEMBRE, DISSABTE Proclamació al Restaurant Molí Canyar de les Falleres Majors, i Presidents 2010 amb sopar i ball DIA 22 DE NOVEMBRE, DIUMENGE Jornada d’Agermanament entre nostra Falla i la Falla “Jardí de l’Alegria de Carcaixent A les 09:00 h Partidet de Futbet entre les dos falles A les 13:00 h Dinar 1er campionat de Truc i Parxís DIA 6 DE DESEMBRE, DIUMENGE A les 09:30 h Eixida a València per a veure Museu Faller i l’exposició de Sorolla. 44

Falla Institut | Programació 2009 / 2010

DIA 12 I 13 DE DESEMBRE, DISSABTE I DIUMENGE 2º Campionat 24 Hores de Pilota Valenciana per equips organitzat per J.L.F.

DIA 17 DE DESEMBRE, DIJOUS A les 21:00 h Lliurament de premis del Concurs de Teatre en el Centre Olivense.

DIA 21 DE DESEMBRE, DIUMENGE A les 12:00 h Final Campionat de Pandingui i Truc Nadal i Reis A les 14:30 h Dinar al Casal

_2010 DIA 8 DE GENER, DIVENDRES Començament del Campionat “lligueta” de Cau i Truc de JLF. DIA 16 DE GENER, DISSABTE A les 19:00 h Presentació-Exaltació de nostres Falleres Majors, i Presidents 2010 DIA 3 DE FEBRER, DIMARTS Començament del Campionat de Cau al Casal per parelles masculí i femení. DIA 12 DE FEBRER, DIVENDRES A les 22:00h Sopar de Sant Valentí

DIA 20 DE FEBRER, DISSABTE Pel matí al Parc de l’Estació, Concurs de Paelles organitzat per la Junta Local Fallera. DIA 21 DE FEBRER, DIUMENGE A les 11:00h Esmorzar d’entrepà al Casal. Seguidament, popular arreplegà pels carrers del barri. Es demana l’assistència a tots els fallers. 45

Falla Institut | Programació 2010

DIA 27 DE FEBRER, DISSABTE A les 17.00 h La Comissió de la falla portarà a la Casa de la Cultura els Ninots Indultats A les 19:15 h Concentració al carrer Monges Clarisses per a procedir al Passacarrer de la Crida Fallera. A les 20:00 h Crida al Balcó de l’Ajuntament per la Fallera Major d’Oliva 2010. A les 22:00 h Nit del Faller amb sopar i ball. DIA 6 DE MARÇ, DISSABTE A les 17:00 h En el Casal s’entregarà als fallerets i falleretes que els corresponga el distintiu de coure, argent i or. La Fallera Major Infantil imposarà el corbatí a l’estendard. Al finalitzar el President Infantil obsequiarà a tots els fallerets i falleretes amb una xocolatada. A les 23:30 h Nit d´albaes Fallera Major d´Oliva DIA 7 DE MARÇ, DIUMENGE A les 17:30 h Cavalcada del Ninot DIA 12 DE MARÇ, DIVENDRES A les 21:00 h Final del Campionat de Cau i Truc de JLF en el Casal Jove. A les 21:30 h Inauguració del Casal Faller. DIA 13 DE MARÇ, DISSABTE A les 08:00 h Muntatge del Parador Faller. A les 18:00 h Lliurament de Recompenses per la Junta Local Fallera i la Fallera Major 2010. Lliurament de premis del premi del Concurs “Cartell de Falles” de Junta Local. A les 23:45 h Nit d’Albaes Falla Institut DIA 14 DE MARÇ, DIUMENGE A les 09:00 h Plantà del Monument Faller Gran. A les 11:00 h Esmorzar d’entrepà al Casal. Seguidament, popular arreplegà pels carrers del barri. Es demana l’assistència a tots els fallers. A les 18:00 h Final del campionat de Pilota Valenciana. Vetlada de protecció als monuments. 46

Falla Institut | Programació 2010

DIA 15 DE MARÇ, DILLUNS A les 08:00 h Plantà de la Falla Infantil A les 09:00 h Remat del Monument Faller Gran i del Parador. Col•locació de la Gespa A les 21:00 h Sopar a elecció de cadascú. La falla donarà el vi, refrescs i ensalades. Vetlada de protecció als monuments.

DIA 16 DE MARÇ, DIMARTS A les 12:00 h Visita de la J.L.F, Fallera Major d’Oliva i Cort d’honor a ala Falla A les 14:30 h Menjar per grups a elecció de cadascú. A les 17:30 h Concurs de Dibuix Infantil p per als Fallerets. A les 21:30 h Sopar infantil a càrrec de la falla. A partir d’aquesta nit els fallerets tindran sopar i dinar a càrrec de la falla. A les 22:00 h Sopar faller (ticket) A les 24.00 h Festa Remember “Crisisfesta”. Vetlada de protecció als monuments. DIA 17 DE MARÇ, DIMECRES A les 08.00 h Gran despertà amb banda de música. A les 09:00 h Visita del jurat de falles. A les 14:00 h Mascletà al Parc de l’Estació. A les 14:30 h Dinar faller (ticket) A les 18:00 h Concentració al C/Monges Clarises. Per procedir l’ofrena de Flors a la Verge del Rebollet. Tot seguit Lliurament de premis al Parc de l’Estació. A les 22:30 h Sopar per a tots els fallerets. A les 23:00 h Sopar per a tos els fallers (ticket). A les 24:00 h Nit amenitzada per la Discomòbil Vetlada de protecció als monuments. DIA 18 DE MARÇ, DIJOUS A les 08.00 h Sorollosa despertà en Banda de Música. A les 11:00h Entrega de premis del concurs de dibuix infantil i cucanyes. A les 13:00 h Paelles per grups al carrer, obsequi de la Falla. A les 14:00 h Mascletà al parc de l’estació.

Falla Institut | Programació 2010

A A A A

les les les les

16:00 21:30 22:30 24:00

h h h h

Castell Umflable Sopar per a tots els fallerets. Sopar al casal (ticket) Nit amenitzada per la Discomòbil Vetlada de protecció als monuments

DIA 19 DE MARÇ, DIVENDRES A les 08:00 h Despertà pel barri amb Coets, Música i Soroll. A les 12:30 h Missa de Sant Josep a L’església de Santa Maria. A les 14:00 h Gran Mascletà al Parc de l’Estació A les 15:00 h Dinar oferit per la falla per a tots els fallerets/etes. A les 15:30 h Dinar faller. (ticket) A les 18:00 h Informal cercavila per totes les falles. S’avisarà com s’haurà d’anar disfressat. A les 21:00 h Sopar per a tots els fallerets. A les 22:00 h Cremà de la Falla Infantil. A les 22:30 h Sopar oferit per la falla. (ticket) A les 24:00 h Cremà de les Falles. Quan corresponga segons el premi obtés. DIA 20 DE MARÇ, DISSABTE ... Desmuntà del parador i arreplegà de trastos.

NOTA: Qualsevol canvi del programa serà anunciat al tauler d’anuncis del Casal i a la web: www.fallainstitut.com

Memoria dâ&#x20AC;&#x2122;un Any Faller

20 09

Col.laboradors Literaris

EL RACÓ D’ARTICLES 55

Diari d’un dia d’excursió Una Fallera

9.30h Eixida cap a València en el C.P. Lluís Vives per a anar amb autobús a visitar el museu faller i l’exposició que hi ha de Sorolla en el centre d’exposicions Bancaixa. Eixirem en dos autobusos, un dels més majors i l’altre el dels més joves. En l’autobús dels segons posaren una interessant pel·lícula Garfield. El viatge passà ràpidament i ens plantarem en el museu faller en un tres i no res. 11h Arribada al museu faller. Baixem de l’autobús i molts passatgers i passatgeres estaven fumant-se al damunt... De sobte, algú comença a dir que ha perdut el bolso perquè havia anat a averiguar si havíem de pagar alguna entrada per al museu faller. No pagàrem res. Açò és una gràcia! 11.15h Entrada al museu faller. Començament de la visita. Els ninots estaven organitzats de més vell fins als més actuals. La veritat és que era una passada contemplar les diferències que hi havia entre uns i els altres, però tots estaven molt ben fets. Allí també podien trobar cartells de falles, que ni molt menys estaven fets a l’ordinador perquè per l’any 1940 més o menys no hi havia. A continuació, estaven els quadres pintats a ma de moltes de les falleres majors de València, a qui no li cabria un quadret d’eixos en el menjador? Però el ninot que més ens crida l’atenció a tots fou una presentació que estava tan ben feta que pareixia, fins i tot, real.

La visita acabà meravellosament i tots tornarem a l’autobús... però quasi ens deixem a algú... el Carbonero! va ser l’últim en eixir del museu i també Serrano que va aprendre moltíssim junt a aquest “mestre” de museu. 12.30h Arribem al centre d’exposicions de Bancaixa on està l’exposició de Sorolla anomenada “Hispanic Society”. Hi havia dos torns: un a les 14.30h i l’altre a les 16.30h. Fins a que els tocara el torn teniem temps per a fer allò que vullguerem. Uns anaren a la catedral per a vore el betlem, uns altres a uns grans magatzems, uns altres a fer-se un esmorzar o un mig dinaret... 14.30h – 16.30h L’exposició estava genial i Sorolla era un geni. Hi havia quadres que eren meravellosos i grandíssims. Tots eren molt realistes com a ell li agradava pintar. 18.15h A eixa hora havíem d’estar a la plaça Tetuan perquè els autobusos estarien allí esperant-nos. Tota la gent puja al seu autobús i com jo només anava en un, no sé que degue poder passar en l’altre, però sé que en el nostre molta gent aproﬁtà per a pegar una becaeta ja que tot el dia havien estat de passeig per la capital del Túria. 19.30h Arribada a Oliva al mateix lloc del que havíem eixit. L’excursió va estar molt divertida i passarem el diumenge en harmonia i en companyia de la gent de la falla... FENT FALLA. 57

Va de bo...? Les pilotàries

Enguany el campionat de pilota ha donat, dona i donarà molt que parlar; ja que s’ha decidit introduir un canvi prou important respecte al de l’any passat: el campionat es farà en dos dies, és a dir, un cap de setmana. Els jugadors es posaren les mans al cap ja que era una barbaritat fer-ho d’aquesta manera. Els altres “inconvenients” foren les bases que s’instauraren perjudicant greument als jugadors que estimen aquest joc que fou llevar-los la possibilitat de poder jugar a pilota si sabien molt o, fins i tot, si eren “federats”. Encara que açò no fou del tot cert perquè per a practicar qualsevol tipus d’esport d’una forma “oficial” has d’estar federat. A més a més, hi havia una sèrie de bases que s’havien de respectar com, per exemple, una molt important que era l’horari si tardaves més de quinze minuts, la partida la guanyava l’equip contrari. Açò tampoc fou del tot cert, veritat? Bé, els equips es varen inscriure i de sobte, l’horari. El campionat començava a les 8 del matí; doncs a quina hora s’havien d’emfaixar les mans els jugadors, a les 6.30h? a les 7h? Quina barbaritat! Això sí que és estimar un esport tan nostre com és la pilota! A les 8h allí, al trinquet d’Oliva, hi havia quatre gats, els que recolzaven a un equip i els que recolzaven a l’altre; més gelats que un poll i quasi sense poder ni parlar... La partida s’acabà bé per a uns i mal per a uns altres. Com passa en tots els jocs on s’ha de saber guanyar i on s’ha de saber perdre... Quina va ser la sorpresa dels dos equips quan s’enteraren que després d’ells sols hi havia una partida i fins les 14.00 no hi havia cap altra perquè dos dels equips que s’havien inscrit no es presentaren... i la nostra pregunta és: per què no s’avisa abans i aquests dos equips que jugaven a les 8 hagueren retardat la partida? Aquesta pregunta es queda en l’aire... Una de les altres “sorpreses” fou quan arribarem a les 14 per a vore l’altra partida ens adonarem que hi havia música, per cert molt animada, i un microfon per a presentar els jugadors dels equips que s’enfrontaven. Estarien gelats a primera hora i per això no funcionaven? Una de les coses bones, que també hi havia, és que en tot moment gaudirem de la presència de la nostra fallera major d’Oliva, Teresa, que recolzà el campionat gaudint de les partides que es disputaren.

Diumenge, la cosa anà de mal en pitjor ja que a causa de la pluja les partides quedaren suspeses en les semiﬁnals. Els jugadors anaven pel terra perquè el trinquet estava ple d’aigua. Menys mal que hi havia coca-cola, que és igual de bona per a desoxidar claus, que per a no esvarar-se.Encara no es sap quan es jugaran les semiﬁnals...però siguen quan siguen estarem els mateixos. Espere que l’any que ve, subsanen totes les errades que han comés enguany, i que demanen ajuda quan la necessiten ja que tothom estem dispostos a ajudar en allò que siga necessari; demanem que tot siga com l’any passat, que va ser un gran èxit i gràcies a això la gent aquest any s’ha animat i han hagut més participants; perquè un campionat d’aquestes característiques no pot tindre un tracte com el que li s’ha donat. Esperem que acò siga una crítica constructiva i que ningú es senta ofés; si algú s’ha sentit al·ludit, des d’aquestes línies li demanem disculpes. Aquest escrit l’hem fet perquè ens agrada el nostre esport més valencià,la pilota i volem que la gent que el té com un joc desconegut aprenga a estimar-lo. “De les errades s’aprén”

Quadre de Costums “Capea” PyT

Recorde el dia que ens ajuntarem uns quants joves amb el president i em pla de rialles i entre dents li varem comentar de fer una capea popular per a la falla i tot aquell que vullguera. El presi va dir que primer volia vindre un dia a veure com era allò i com ens ho montavem, doncs va vindre i crec que s’ha fet “fan de les capees”. No ho va dubtar i ens va dir que ens posarem en marxa per organitzar tal esdeveniment i així ens varem posar mans a l’obra allà pel mes de juliol.

La data assenyalada fou el dia 13 setembre de 2009, amb preus populars per a xiquets i majors, doncs si no recorde malament aconseguirem ajuntar al voltant de 110 persones amb ganes de passar un dia diferent i “fer falla” que és del que es tracta. Tot preparat el dia abans, cuiners, menjar, beguda, toreros, retalladors, música... i les ganes de “juerga” per tot lo alt; fins quan isqué l’home del temps i digué que s’esperava aigua a mansalva per a l’endemà. Algú volia “xafar-nos” la festa, però no sé si per gràcia de déu o per l’empeny que tanta gent de la falla havia posat, el dia va arribar i increïblement es va aguantar fins la nit sense caure ni una gota, aixó sí, amenaçant tot el dia amb la pluja. Eixe dia començà matí per a molts, eixos que ja desdejunaren per allí, i per a tots l’hora d’encontre era a les 11.00 del matí a Beniarbeig. Allí estàvem tots a punt per a pegarnos 4 rises i alguns rebolcons. El primer torn fou per al “niño de oliva” junt la seua “quadrilla” , un “picaor” molt conegut de la nostra falla i una sevillana, que ens delaitaren amb el toreig de “capa i muleta” alçant-nos a tots dels seients. Seguidament arribà per a mi el moment més gratificant i més guapet, quan soltaren un becerret menudiu del tot per als més menuts de la nostra falla, els quals es van animar, primer amb algo de poreta, però després amb més confiança i fins i tot varem vore algun menut arrimar-se més del compte i inclús xiquetes vestides de faralaes que es van animar a fer-li un pase al becerret amb la mirada atenta dels pares.. Després ja arribà el torn dels toreros de veritat, d’eixos 6 60

de burret i cassalla, i clar amb això i amb la musiqueta tan bona que ens van posar; fou aleshores quan vingueren els rebolcons i els “ai, ai, ai que l’agarra!”. L’arròs a banda va estar boníssim per a tots i per a uns altres hi hagué més beguda per estar forts per a la vesprada. Al capvespre es prepararen un entrepans en xocolata que devien de ser per als xiquets per que també els tastaren els més majorets que encara que tenien l’arròs en la gola intentaren fer-li un lloc per a saborejarse’l. En fi, un dia genial que sense maltractar ningun animal ni res per l’estil, va fer falla, que era l’objectiu, i tothom que va anar ja té ganes de repetir, i si damunt va deixar dinerets per a la falla millor que millor, no? Per a mi particularment que sóc un gran aficionat al “bou de carrer” em va enorgullir. D’ací poc repetirem i segur que ens superem.

Com fer Teatre i no morir en l’intent Mayte Fullana Llin

El 12 de novembre, el grup de teatre Ramón Sanz de la falla Institut actuarem en la XIII edició del concurs de teatre Salvador Soler i Soler. El títol d’aquest article me’l va suggerir Kiko eixa mateixa vesprada i és que aquest any hem tingut una quantitat de problemes per a actuar que crec que deveu conèixer tots. Pel mes de maig o juny, parlant un dia amb algú de l’Ajuntament, ens va dir que, degut a les obres del teatre Olimpia, ell creia convenient que es fera una reunió amb els membres dels grups de teatre d’Oliva, ja que era més que segur que el concurs Salvador Soler i Soler no es poguera fer en aquest lloc, i hauríem de buscar-ne algun altre i les obres de teatre possiblement hauríem d’adequar-les per al local triat.

Passades unes setmanes, vaig vore al nostre president, i em va preguntar si encara no teníem una obreta per al concurs i jo li vaig dir que estàvem a l’espera de saber en quin lloc es faria el concurs, ja que si no sabíem en quines condicions actuaríem, i per tant, no podíem saber si fer una obra curta o llarga, quants personatges podrien eixir, llum, so,... i altres coses. Pels mesos de juliol i agost, cada vegada que veia a algú de la falla i em preguntava, ja esteu assajant?, com va l’obra?, qui ix enguany?... jo sempre la mateixa resposta: estem esperant que algú ens diga alguna cosa, que ens arriben les bases,... però he sentit patadetes que el concurs es farà al Centro Olivense. A ﬁnals d’agost o principis de setembre, hem toca Ramona, la dona del president, una nit i hem diu: Mayte, acaben de cridar-me per telèfon i m’han dit que si hui no

presentem els papers i l’obra de teatre en la Junta Local Fallera no podrem participar en el concurs. Jo li conteste: no pot ser dona, i la reunió? I les bases? Bo, de totes maneres ara cridaré a Enma i acordarem alguna cosa. Després de la sorpresa d’Enma per la noticia, decidirem cridar a un membre de la nostra falla que pertany a la J.L.F. i li diguérem que nosaltres sí que volíem participar en el concurs, però no teníem cap paper per presentar, ja que sempre, a banda del guió de l’obra, hem presentat la trajectòria, la ﬁtxa tècnica del grup i omplíem la sol•licitud per participar, sol•licitud que enguany no ens havia arribat. Doncs bé, en la següent reunió de la junta de la nostra falla, quan arribaren els membres de la J.L.F., ens diuen que enguany els participants del concurs sols eren tres i que la nostra falla no podia participar per no presentarnos abans de la data d’inscripció. Està clar que els encarregats de teatre de la nostra falla no podíem entendre aquesta decisió, així que decidírem anar a l’Ajuntament per a que ens explicaren que havia passat. Després d’exposar les nostres queixes, ens van dir que la regidoria de Cultura patrocinava el concurs, però l’organització era de la J.L.F. i com que no havien fet una convocatòria oberta i no hi havien tampoc unes bases en data límit d’inscripció, nosaltres podíem presentar-nos al concurs sense cap problema.

Així que, acompanyades pel nostre president, i com a representants del grup de teatre de la nostra falla, Enma i jo anàrem a la J.L.F. Després d’una conversació un poc “per no dir molt” exaltada, la J.L.F. donà el seu consentiment per a la nostra participació, sempre i quan portàrem tots els papers necessaris en una setmana. Quina setmana!! Però bé, ja que no teníem bases per a guiar-nos i buscant en internet les bases de l’any anterior, veguerem que el concurs es podria fer al mes de desembre, per tant, teníem dos mesos per mogueren cel i terra i, en una setmaneta ho tinguérem tot apunt. Ens posàrem a assajar a principis d’octubre i a ﬁnals del mateix mes ens diuen que el concurs es realitzaria del 12 al 15 de novembre i que, per sorteig, ens havia tocat actuar els primers. Bé, de moment ja teníem la data de participació, però al haver d’actuar actuar al centro olivense, volíem saber almenys quin tipus d’escenari tindríem, camerins, llums, so,... Doncs bé, ﬁns al mateix dia 12 de novembre, dia de la nostra actuació, no ens deixaren vore el local. De matí a Enma i a mi quasi ens agafa alguna cosa en vore el lloc. Allí tan sols hi havia un escenari de mig metre d’altura, cobert amb dos catifes de diferents colors, davant d’un mural amb la foto d’Oliva, un aparell de música i dos focus, a banda de la llum de sala, que no els podríem manipular ja que si l’apagàvem tardaven 20 minuts en tornar-se a engegar. 63

“Sort” o ganes nostres de fer teatre, i decidits a actuar eixa nit, amb el material que teníem en la falla, muntarem un escenari decent, però compartint el local amb les boixeteres d’Oliva que eixe dia tenen el local per a fer boixets, encara que cal dir que les dones es comportaren d’allò més bé per tal de molestar el mínim possible. Quan les boixeteres se’n van anar, començaren a vindre membres de la J.L.F. i altres membres de grups de teatre de les altres comissions per vore el local i començaren a discutir: “ que si eixe no era lloc”, “que en eixes condicions no es podia fer el concurs”, etc. Total, que a dues hores de començar el concurs, ni podíem provar veus, llum, so, ni tan sols teníem clar que anàrem a actuar. Bé, actuàrem, arreplegàrem i ens n’anàrem. A l’endemà, als demés grups de teatre l’Ajuntament havia adequat un poc el lloc. Sort per a ells. Per ﬁnalitzar, vull donar les gràcies a totes les persones que aquest any han fet possible que el grup de teatre Ramón Sanz de la falla Institut puga seguir fent la seua tasca.

Moltes gràcies.

Ramona Pérez

Actriu.

Kiko Morató

Actor.

Juanmi Galiano

Actor.

Enma Miralles

Traspunt.

Salomé Avargues

Traspunt.

Ana Jordà

llum i so.

Lola Pellicer

traducció.

Fent el recorregut de les 6 Falles en Desembre Pepe Pla

En el dia a dia, només pensem en la feina, en els problemes, en l’atur o en arribar a final de mes. No ens posem a pensar, per exemple, el que han canviat els barris de les nostres falles. L’altre dia, per curiositat, vaig fer, aproximadament, el recorregut que fem o, millor dit, que fèiem el dia de la Crida, però esta volta amb més tranquil•litat i fixant-me en tot allò que ara està igual que fa uns anys i en les moltes coses que han canviat intentant plasmar-ho en aquest escrit. Com anava dient, vaig començar el recorregut des de la Falla Institut, la meua. Este barri, fins no fa molt, era el més jove d’Oliva. On es planta la falla no hi havia cases, estava el camí que baixava des de la carretera cap avall i on estava l’institut vell estava el camp de futbol de l’Oliva. On està el Bar Institut jo he jugat a baló i mirant cap a Gandia tot eren horts i varen anar arrancant-los i construint finques. Ací, també és on plantaven els circs que venien a Oliva i per darrere passava la via del tren per on ara és el Passeig Rei En Jaume I. En este barri també estava el Cine Savoy, en el carrer Santíssim, que jo he vist fer i tombar i també l’escorxador (matadero), al carrer Comtessa Maians fent cantó amb l’avinguda que actualment s’anomena Avinguda Vicente Parra i que abans es deia Avinguda del Port i on es trobava la fabrica de sabó. Este barri ha canviat prou.

nosaltres li dèiem “el de los besos”, ja que hi havia poqueta llum i anaven les parelletes de novios a festejar, vaig arribar al Barri de l’Estació. Aquest barri és paregut al Barri de l’Institut, amb la diferència que es troba al final de la vila, ja que, on es planta la falla ja estava el Bar Express i el Passeig Gregori Maians, que és on es feien les festes del poble i la fira es muntava front la Sala Apolo. En aquest passeig es feien els balls de disfresses, la cavalcada del gremis i associacions, la carrera dels cambrers, etc... A la part més cap avall estava l’estació del tren, que coincideix on ara està el baldaquí i on es tiren les mascletades i fins el camí cap a la mar estaven les vies amb els trens de càrrega i descàrrega on jo també he jugat (Fotografies al calendari OMIC 2010). Més avant van llevar el tren i l’estació i anaren arrancant els horts que anaven cap a la platja i començaren a construir finques i és quan feren la Sala Gran Via, on es feia ball i cine. També estaven l’anteriorment anomenada Sala Apolo, que amb anterioritat s’anomenava Terrassa Mena, el Cine Avenida, on

I anant anant pel Passeig Rei En Jaume I, que, per cert,

Carretera Oliva a Gandia 65

Antic Camp de Futbol Ramón Laporta. Barri Institut

estava el Bar Nido, que ara està desaparegut i el Tropical, on també es feia ball. Era un barri molt “marxós”, encara que en etapes escalonades. També era una zona on hi havia molts magatzems de taronges i fins i tot hi havia un, al Carrers les Fonts, on es fabricava mel. Tot aquest eixamplament d’Oliva es feu entre els anys 70 i 90 i actualment encara continua. I bé, vaig continuar fins arribar a la Falla Conservatori. Este barri sí que és nou, l’últim que han urbanitzat. Té carrers amples, jardins grans, un passeig bonic de veritat i, com que s’ha edificat allí el conservatori, la falla a pres, de manera molt apropiada, el seu nom. A més, està construint-se una biblioteca, el nou emplaçament del col·legi Hort de Palau i en un futur pròxim (això diuen) faran una escoleta infantil, ja que és una zona on ara la major part del seu habitants són joves amb futur per davant. Total, molt projectes en marxa.

Convent de les Monges Clarisses i també estava la clínica de maternitat de Don Antonio Juarez i, el magatzem de taronges de Salort que fou enderrocat més recentment i que és una incògnita el vore que faran ahí ja que la crisi ha trastocat qualsevol projecte urbanístic. Bo, i com que ja estem a la meitat del recorregut, vaig a parar a fer-me un cafenet per a recuperar l’alè en un baret d’estos nous que hi ha per ací i que per ací baix del poble corre un airet que pela, i més sent el mes de Nadal.

On es planta la falla és amplíssim, ja que és el pàrking que està al costat del conservatori. No cal dir que jo també he conegut aquest barri ple de tarongers, ja que ﬁns no farà més de 7 o 8 anys no es començà a urbanitzar. Però no ens hem d’oblidar de la part més antiga d’este barri, que es situa en front d’on està la falla. Ahi tenim el

Després del cafenet vaig tirar pel Carrer la Creu cap a la Falla Sant Francesc. Travesse la carretera per on estava l’església vella de Sant Francesc i continue per un carreronet on antes estava Fernando “el bicicliste”, persona molt coneguda en el seu moment, i arribe on es planta la Falla del Barri Sant Francesc, que tot siga dit, s’ubica damunt del Riuet dels Frares. Este barri, com els altres que envolten el nucli central o casc antic d’Oliva, també s’ha ampliat, en este cas per allà el Carrer Ramblar i voltants. També té dins del barri el Centre Social de Sant Francesc, ediﬁci nou però que va arrelant-se cada volta més i un ambulatori. Però com a cosa emblemàtica, característica i, ﬁns i tot, motor del

Antic Casal de la Falla Institut Falles 1986 66

barri als seus inicis, estan els rajolars i les seues xemeneies, on es feien rajoles i teules, però malgrat que encara en queda algú en funcionament, ara per a nosaltres la majoria ja suposen part del patrimoni i espere que es mantinguen i conserven per a que els que vinguen després de nosaltres puguen gaudir d’elles. A la part més propera a la muntanyeta del castell, està l’Escola la Carrasca, veïna dels dipòsits d’aigua de la que antigament ens abastíem els habitants d’Oliva. Deixant-me la Falla Sant Francesc enrere i continuant pel Carrer Natzaré i baixant per la Cavallada de Moll i trencant per enfront del que prompte serà l’antic Col·legi de l’Hort de Palau, vaig arribar a la Falla Pensat i Fet. En aquest barri els carrers ja no són tan amples com els carrers d’on vinc ara i les ediﬁcacions són d’èpoques més llunyanes i ﬁns i tot, en alguns casos tenen un caràcter més senyorial. Esta Falla, que en la segona etapa de les falles d’Oliva, l’any 1982 va ser la primera que trencà el gel i posà en marxa a les primeres generacions d’Olivans en aquesta meravellosa festa. La Falla Pensat i Fet s’ubica en la zona de l’Oliva maiansiana, antic nucli modern de la vila on ara està el Carrer Major, el Teatre Olimpia, el “Centro Olivense”, l’Ajuntament, la casa de Gregori Maians, després

convertida en biblioteca i casa de la cultura, el bar Gran Casino, el Gabrielet i d’altres elements que ja han desaparegut, com son el Cine Líric, “el Catòlic”, i l’Acadèmia Almi. En definitiva, és el centre del poble d’Oliva. Evidentment, aquest barri i la seua falla no poden créixer molt, ja que estan envoltats pels altres barris i falles, encara que, com ells diuen, pense que són pocs però molt bons. I, com que va fent-se tardet, enfile cap a la Falla Alonso, però no em puc fer l’ànim i en compte d’anar recte per on estava el Bar la Bassa i el Carrer les Moreres, vaig trencar cap a dalt, pel Carrer Hospital, i passant pel costat de l’església de Santa Maria arribe al palau, o més concretament al Carrer Palau, ja que el vertader Palau dels Centelles ja no està. M’apare i la meua imaginació em porta al segle XV i veig cavalls que pugen i baixen, les torres, les muralles d’on comencen a obrir-se eixos portons del vell Palau i vec les meravelloses columnes de marbre blanc incorrupte i a olivans de l’època entrant i ixin quan de repent, algú em pega un carxot i em diu: -Xe Pepet, bona nit!- , despertant-me així d’aquest èxtasi que m’havia envaït. Vaig continuar pel Carrer l’Aula, on jo vaig anar a l’escola de menut, arribar al Fossar, baixant pel Pou d’Alzina, on vaig poder admirar aquests bonics carrerons on vivien els antics olivans, ja foren musulmans, moriscos o cristians, en definitiva, olivans. Baixant ja cap a la carretera, arribe a la finca de la Casa d’Alonso i a la que tire a entrar, m’adone que ni hi ha porta ni ja està l’edifici on vivia el meu mestre En Vicente Barberà que estava en l’Escola Santa Anna. Fixant-me be veig que ara al seu lloc hi ha una plaça amb un jardinet molt bonic on es planta la Falla Barri Casa d’Alonso. Hi ha també dos altres elements que fan especial esta plaça, el portalet de la verge, que era una de les portes d’entrada a la muralla d’Oliva i la casa dels Ducs d’Osuna, actual Museu Arqueològic d’Oliva, i que tanca el seguit de cases nobles que porten

Presentació Apolo - Falla Institut Falles 1990 67

Grup de Jóvens - Cavalgata de ninot Falles 1987

pel Carrer les Moreres ﬁns la plaça d’Alonso. Anime al que puga passejar per estos carrers que ho faja. Este barri, encara que està propet del Barri de la Falla Institut, té una extensió molt gran ja que abraça tot el Raval, el Pinet i voltants i que arriba a allà on, segons el que es diu, Sant Vicent va fer un sermó i beneí el terme cap al segle XIV i que quedà plasmat en un portalet-capelleta, el del Carrer Sant Vicent. Però continuant l’itinerari, des de la Falla Casa d’Alonso, vaig tirar cap al Carrer les

Tendes a buscar el Carrer Arquebisbe Reig, al que molts anomenen Carrer dels “Coveros” passant per enfront del Centre Social Sant Vicent, antiga escola Nostra Senyora dels Desemparats, buscant el Carrer Botànic Cavanilles ﬁns arribar de nou a la Falla Institut. En este recorregut he delimitat el poble pels barris de les falles i no per les parròquies a que pertanyen. També cal dir que en cada barri hi ha molts més elements que resenyar però, per a no fer-ho més llarg només n’he descrit alguns. Espere que este escrit haja servit a la gent més major per a recordar i tindre un poc d’enyorança de temps passats i a les noves generacions per a conèixer un poquet més dels canvis i l’evolució del nostre poble i, en particular, dels barris de les nostres falles.

Encreuament plantà Falla Barri Institut 68

Global i Local Josep Noguera

Des de fa algunes dècades que es parla a sovint de l’aldea global, considerant que el món ha passat a ser un escenari quasi únic on les persones i les cultures s’interrelacionen contínuament. Els orígens d’aquesta concepció del món els trobem amb l’aparició dels mitjans de comunicació de masses, primer ràdio i televisió, i més recentment les noves tecnologies de la informació i comunicació. És cert que l’aparició de la impremta i posteriorment de la premsa escrita va donar accés a que una gran quantitat de persones tinguessin al seu abast la ciència i la cultura, no solament la pròpia, sinó també la de llocs cada vegada més allunyats. Però ha estat en els darrers 20 anys quan la informació ha passat a ser realment global. Internet i la telefonia mòbil es varen expansionar enormement ja entrats en el segle XXI. Amb la conseqüència de tindre al nostre abast i de manera immediata informació de qualsevol fet que es pugui produir a qualsevol lloc del món amb igual rapidesa que els habitants d’aquell país o ciutat. Les relacions a través de la xarxa ens permeten contactar amb moltíssimes persones de mil llocs diversos, en temps real i sense censura ni cost apreciable. És el que coneixem com xarxes virtuals. El que hem dit anteriorment es refereix a les relacions i comunicacions interpersonals, però no és menor l’impacte en el transaccions comercials, financeres, etc, el que ha abocat a un capitalisme global. Comprem fruita de Xile o Nova Zelanda, peix portat de l’Argentina o Vietnam, el cotxe potser és japonés o de Corea, la roba de Xina, Guatemala o Egipte, i moltíssims aparells d’ús domèstic de Xina, Taiwan, Indonèsia, etc. Ha surgit una nova economia a escala mundial. És una revolució informacional i global. Informacional perqué els seus fonaments estan en l’eficàcia dels sistemes de comunicació que ens porta una informació basada en el coneixement. I revolució global perquè la producció i el consum estan organitzats a escala global, sobretot els seus components: capital, mà d’obra, primeres matèries, tecnologia, mercats, etc. És un nou món que s’ha difós per tot el planeta, el que comporta una cert desarrelament, un coneixement molt extens en superfície però poc en profunditat. En resposta a aquesta tendència centrífuga, apareix un intent de retornar als orígens, de reafirmar els valors locals sense qüestionar la globalització, cosa que resultaria impossible per altra banda. És una acció de manifestar la pròpia identitat, la que compartim amb els nostres veïns, amb el nostre entorn, amb el nostre país, de sentir la pertinença a una estructura més reduïda, a escala infinitament menor de l’escala planetària pròpia del món global. L’afirmació de la identitat és, en certa manera un antídot contra la globalització, contra el multiculturalisme, contra la multietnicitat que apareix en totes les societats europees. De fet, de la identitat o pertinença no se’n parlava fins fa poques décades, ha sigut l’aparició del que es coneix com modernitat líquida, de la globalització, el que ha portat una preocupació per les arrels pròpies. 69

L’escala local ens pot tornar a donar una seguretat més gran, la que provè del sentiment del que és propi. La identitat com oposició a la despersonalització pròpia de la globalització, es basa en els caracters següents: religió, llengua, ètnia, territori, costums, etc. Totes estes caracterísques existeixen en diferent grau, algunes són variables, però en la mesura en que són compartides amb altres ens donen aquell sentit de pertinença. He dit que els caracters de la identitat són variables, no són inamovibles, es van construïnt i modificant al llarg del temps, però en uns anys els fem propis o els renovem sense que hi hagi una solució de continuïtat. Aquells signes d’identitat que he esmentat anteriorment han anat modificant-se en part, el sentiment del fet religiós, els usos lingüístics, l’homogeneïtat ètnica i, sobretot, els costums, han anat canviant en el temps de manera gradual. Entre els costums, li done una gran importància a la gastronomia i a les festes populars. Els hàbits d’alimentació, tot i que es modifiquen de manera paulatina, conserven un romanent estable que permet identificar la nostra cuina, amb unes característiques peculiars. No diré millor o pitjor que altres però sí pròpia. I altre apartat no menys important és el de les festes. Les festes que se celebren en els notres pobles no tenen probablemen una gran antiguitat, però han anat arrelant fins a ser pròpies i signes d’identitat. Entre les festes destaquem les processons de Setmana Santa, les festes de moros i cristians i les falles. Probablement són les festes de Sant Josep, les falles, les que hui tenen una major participació ciutadana. La conservació dels signes d’identitat és imprescindible si no volem caure en el desarrelament de la multiculturalitat, en el de no saber d’on venim.

Ací qui Pinta? De segur que algú quan ha llegit el títol d’aquest article ha pensat i açò ara a que ve?, però no té res a vore en allò que us ha passat pel cap. Com tots ja sabeu en aquesta falla pintem tots el mateix, però sempre hi ha algunes persones que “pinten” més que unes altres. En primer lloc, estan els xiquets que “pinten” molt en aquesta falla perquè són l’alegria, el masclet, el rebombori… i per una altra banda pinten la nostra falla infantil el dia del concurs de dibuix junt als nostres pallassos que eixa vesprada es converteixen en pintors . Una altra persona que pinta molt, moltíssim en esta falla és Juan Guerola perquè es passa el dia pintant d’un lloc a un altre, ja que el seu ofici és el de pintor. Hi ha altres persones que pinten però d’una manera més delicada i amb uns altres materials que de vegades són difícil de manipular parlem per exemple de Violeta, la dona de Juan Miralles, Juanita, la dona de Paco Gregori, Mª Victoria i la dona de Pepe Pla. Totes elles són molt aficionades a la pintura i totes elles pinten. Entre elles també trobem a un home que pinta i molt, no és un altre que Vicent Gosp, l’home de Maribel Fuster, que és aficionat a la pintura en els seus ratets lliures. Hi ha qui a part de dedicar-se a la pintura en general, també es dedica a la pintura més elaborada i delicada, parlem de Raúl, l’home d’Elena Pastor, que es dedica en cos i ànima a la pintura i no només perquè és el seu ofici sinó perquè, a més a més, és la seua passió. Per una altra banda, hi ha gent en esta falla que es dedica a vendre pintura tant a grans quantitats com a menudes, estic referint-me a Gloria, que es passa tota la seua jornada de treball pintura cap ací, pintura cap allà. Però... EN ESTA FALLA PINTEM TOTS! Pinta nostre president dirigint-nos als fallers, des d’enguany hi ha presidenta que pinta també molt bé, pinta qui va a la proclamació, pinta qui ajuda a fer presentació, pinta qui tira coets, pinta qui monta la falla,i qui a falles sols ve, pinta qui va a les arreplegades, pinta qui juga a les cartes i qui fa de casaler, pinta qui fa els bunyols i qui se’ls menja també, pinta qui eix a la cavalcada pintant disfressa i carassa, pinta qui col•labora per tal de fer el llibret. En esta falla tots pinten del major al xicotet. I de segur que si tu t’apares a pensar has pintat, pintes i pintaràs.

Joaquim Sorolla i Batista Una Fallera

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintor i artista gràfic valencià. Quan només comptava amb dos anys d'edat, van morir els seus pares a causa d'una epidèmia de còlera. En quedar orfe la seva germana, Conxa, ell, la seva tia Isabel, germana de la seva mare, i el seu marit, de professió manyà, els van recollir. Passats els anys van intentar ensenyar-li l'ofici de la manyeria, advertint prompte que la seva vertadera vocació era la pintura. En 1874 va començar a estudiar a l'Escola Normal Superior on li van aconsellar que també es matriculara a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola d'Artesans. En aquesta última va rebre, en 1879, una caixa de pintures i un diploma com a premi "per la seua constant aplicació en el dibuix de figura". Aqueix mateix any va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València al mateix temps que treballava al taller del seu oncle. Va ser a l'Acadèmia de Sant Carles on va conèixer un altre

alumne, Juan Antonio García, que era germà de qui més tard acabaria sent la seua esposa, Clotilde García. En 1880 va aconseguir una Medalla d'Argent per la seua obra Moro buscant l’ocasió de la seua venjança ("Moro aguaitant l'ocasió de la seua revenja) en l'exposició de la societat 'El Iris'. En acabar la seua formació, va començar a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de Madrid al maig de 1881, on va presentar tres marines valencianes que, encara que formidables, van passar sense pena ni glòria perquè no encaixaven amb la pintura oﬁcial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de Velázquez i altres autors en el Museu del Prado. Per ﬁ, en 1883, va aconseguir una medalla en l'Exposició Regional de València i, en 1884, va aconseguir la glòria en aconseguir la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra Dos de Mayo, obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un col·lega seu: "Ací, per a donar-se a conèixer i guanyar medalles, cal fer morts." Retorn de la Pesca, Remolcant La Barca

Castella. La Festa del Pa Febrer-Desembre de 1913 Oli sobre tela - 351,5 x 1393,5 cm Col.lecció de la Hispanic Society of America

Va recollir un altre gran èxit a València amb la seua obra El crit del palleter sobre la Guerra de la Independència Espanyola. D'aquesta manera, va ser pensionat per la Diputació Provincial de València per a viatjar a Roma on, al mateix temps que treballava, va conèixer l'art clàssic i renaixentista, així com els grans museus, contactant, a més, amb altres artistes. Amb el seu amic el pintor Pedro Gil es va desplaçar a París durant el primer semestre de 1885, vivint de prop la pintura impressionista que va produir en ell, ja de tornada en Roma, variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadre religiós El entierro de Cristo, amb el que va fracassar rotundament. En 1888 va contraure matrimoni amb Clotilde García en València, però viurien un any més en Itàlia, aquesta vegada a la localitat de Assís. En 1889 es van instal•lar en Madrid i, en a penes cinc anys, Sorolla va aconseguir certa fama i prestigi com a pintor. En 1894 va viatjar novament a París, on va conèixer el luminisme, que tant marcaria la seua posterior obra. Va començar a pintar a l'aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiques de la vida mediterrània. En obres com La vuelta de la pesca, La playa de Valencia o Triste herencia, va descriure el sentiment que produïa la visió de la mar Mediterrània, comunicant l'esplendor d'un matí de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigorós. Amb Triste herencia va rebre, en 1900, el Grand Prix en el certamen internacional de París. A més va seguir amb la seua pintura de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys amb obres com I encara diuen que el peix és car (1895). En aquell moment, València li va anomenar ﬁll predilecte i meritori, i li va ser donat el seu nom a un carrer. Després de molts viatges per Europa, principalment Anglaterra i França, va celebrar una exposició a París amb més de mig miler d'obres, que li va donar un reconeixement internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota Europa i

Amèrica. Va exposar la seua obra a Nova York en 1909 i va recollir un èxit sense cap precedent, amb obres com Sol de tarde o Nadadores, entre moltes altres. També ho va fer, en 1911, en el City Art Museum de Saint Louis i en l'Art Institute de Chicago. Al novembre d'aqueix mateix any, va signar un encàrrec per a la Hispanic Society of America pel que realitzaria catorze murals que decorarien les sales de la institució. Amb aquesta obra, realitzada entre 1913 i 1919 i de tres metres i mig d'alt per setanta metres de llarg, va alçar un inesborrable monument a Espanya, perquè en ella es representaven escenes característiques de diverses províncies tant espanyoles com portugueses. Va necessitar quasi tot l'any 1912 per a viatjar per tot el territori, realitzant esbossos i treballs de costums i paisatges. D'aquesta obra destaquen els olis pintats en 1916 dedicats a xiquets i dones en platges de València, on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns exemples són Mare i filla o Pescadora valenciana. També destacava, fora d'aquesta temàtica, el seu incommensurable llenç Visión de España. Una altra important faceta seua va ser la de retratista, de figures importants com van ser Juan Ramón Jiménez, el rei Alfons XIII, Vicente Blasco Ibáñez, Ortega i Gasset, etc. També, en 1914, havia sigut anomenat acadèmic i, quan va acabar els treballs per a la Hispanic Society, va treballar com a professor de composició i color a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seua pintura va representar l'aplicació directa del luminisme al paisatge i la figura, acostant per tant aquesta tendència a la societat de l'època. En 1920, mentre pintava el retrat de la senyora Pérez d'Ayala al jardí de sa casa en Madrid, va patir un atac d'hemiplegia que va minvar dràsticament les seues facultats físiques i mentals. Va morir a la seua casa de Cercedilla el 10

d'agost de 1923.

Josep Segrelles i Albert Josep Segrelles Albert (Albaida (Vall d’Albaida), 18 de març de 1885 - Albaida, 3 de març de 1969), va ser un pintor valencià. Era el tercer ﬁll d’una família de 12 germans. Des de ben menut va demostrar una gran afecció pel dibuix. Als nou anys va traslladar-se a València, acompanyat del seu germà major Vicent. Entre 1894 i 1903 continua els seus estudis, assistint a classes en la Facultat de Belles Arts i com a alumne lliure a l’Escola d’Artesans. Isidoro Garnelo (Catedràtic de Belles Arts de Sant Carles) era un dels seus professors; en esta època, és important la trobada amb Joaquim Sorolla, qui arribarà a aconsellar-lo sobre l’ús del color. Quan, el 1903, mor el seu germà, torna a Albaida i fa excel·lents dibuixos al carbonet. El 1905 es trasllada a Barcelona, on alternarà els seus estudis de Belles Arts, a l’Escola de la Llotja, amb el seu primer treball en la casa dels fotògrafs Napoleó, com il•luminador de positius. El 1908 entra com a dibuixant en l’Editorial Molina, alternat treballs per a il·lustracions i olis sobre llenç. El 1910 realitza la seua primera exposició a Barcelona. Prompte es troba il·lustrant un tractat de jiu-jitsu, esport que estava llavors de moda en l’ambient barceloní. Els seus treballs en les editorials Granada, Molina, Araluce, així com per a “Hojas Selectas” de l’Editorial

El primer Cartell de les Falles complix amb este, els seus huitanta anys. Era paradoxalment, la carta de presentació a València del seu autor. Josep Segrelles

Salvat i fulletons com “Montbars el Pirata” o “Els misteris de les Alcoves Reials”, no seran sinó camins que el conduiran a importants èxits. Després de les seues primeres exposicions a Barcelona, rep l’encàrrec de l’editorial Gallach-Calpe per a il·lustrar una gran edició de Don Quixot de la Manxa. També, com a encàrrec personal de Vicent Blasco Ibáñez, va il·lustrar quatre de les seues novel·les: Flor de Maig, La Catedral, El intruso i Los muertos mandan. “Les Floretes de Sant Francesc” seran el punt culminant d’esta etapa i obri per a ell les portes d’Europa i d’Amèrica. El 1925, a causa de l’èxit “Franciscà” en tot el continent, li demanen que pinte les escenes de la vida de Sant Josep de Calasanç, llibre que ﬁnalment apareix el 1998. Cal destacar, també, els seus treballs per a la Història d’Espanya. Eixe mateix any inicia una gran etapa cartellista. Se li encarrega el primer cartell de les Falles de València (1929), creant més d’un centenar de treballs, tan destacats com la col•lecció per a la CET (Companyia Espanyola de Turisme), Ford, Exposició Internacional de Barcelona, Cinzano, paper de fumar Gol, etc. i nombrosos cartells d’esdeveniments esportius, curses de cotxes, motos, avions, boxa, però sobretot futbol, ja que va ser carte-

llista oficial del FC Barcelona. Un dels més importants va ser el cartell de “Les Noces d’Argent del FC Barcelona”. Firma a Anglaterra un contracte per a The Illustrated London News i cada any (1927-1932) les pàgines centrals dels seus números de Nadal reproduïxen les obres del pintor. Amb estos treballs, Josep Segrelles, aconseguix el cim del seu art: interpretacions de la música de Beethoven, de Wagner, Don Quixot de la Manxa, Les mil i una nits, La Divina Comèdia, contes d’Edgar Allan Poe i Charles Perrault, van cada any sorprenent els lectors de la revista. L’excel·lent qualitat d’estos treballs van universalitzar la firma de Josep Segrelles, que el 1928 va rebre, des de Nova York, la proposta per a treballar directament en el mercat nord-americà, fixant la seua residència en aquella ciutat. El 1929 obté la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional de Barcelona i diverses poblacions valencianes, encapçalades per Albaida, retolen els carrers amb el seu nom. Alguns d’estos esdeveniments se succeïxen estant ell als Estats Units d’Amèrica. A Nova York, on va arribar l’octubre del 1929, els seus treballs van ser rebuts amb un gran èxit. Col·laboracions per a The Cosmopolitan, The American Weekly, Reed House, American Magazine, Liberty, Redbook... ‘The American Weekly, el 18 d’octubre del 1931, publicà en primera plana: “A painters Interprets Beethoven; Music Translated into Pictures”, reproduint tres originals sobre la música de Beethoven. El 1931 va realitzar una magistral exposició en l’International Art Center Roerich Museum de Nova York. Tenint-ho tot als EUA, i encara havent travessat l’Atlàntic diverses vegades per a tornar a Espanya a descansar, Segrelles se sent sol i estrany allí, a pesar d’estar acompanyat amb dues de les seues germanes, i el 1932 decidix no tornar ja a aquell laberint de gratacels, capitanejats

Ecce Hommo 75

llavors per l’Empire State Building, que tant d’impacte li va causar. No debades era en eixe temps l’edifici més alt del món. L’editorial Salvat dóna a conéixer el 1932 el llibre Les mil i una nits, amb impressionants il·lustracions. L’èxit aconseguit és tal que, esgotada tota l’edició, es comença a pensar en una segona part, amb més il·lustracions per a nous contes. Renaix la seua popularitat a Espanya. Viatja a Itàlia, el bressol de l’art. Des dels Estats Units el continuen reclamant. El 1936 esclata la Guerra d’Espanya, però Segrelles continua pintant a Albaida. El 1940 decidirà viure definitivament a Albaida, on contrau matrimoni amb la jove Roseta Tormo, que pocs mesos després moriria, tot just amb 24 anys d’edat. Ja a Nova York havia començat a dissenyar com seria la seua futura Casa-Museu en el seu poble. I després de la dolorosa pèrdua de la seua muller i de nombroses dificultats econòmiques, el 1943 acaben les obres d’eixe museu, amb delicioses sales que alberguen grans obres pictòriques, que ell mateix seleccionarà per arreplegar una vertadera exposició antològica de totes les seues

èpoques i estils. A l’abril del mateix any inaugura una biblioteca dins de la seua mateixa Casa-Museu. No ha deixat de treballar, i els retaules per a l’Església de Santa Maria, a Ontinyent, i per a l’Altar Major de l’Església d’Albaida, constitueixen un enorme èxit, i per això rep molts encàrrecs de temes religiosos que li ocuparen la dècada del 1950 i la del 1960, fins a la seua mort. Són innombrables les poblacions que, per als seus temples, sol·liciten l’art de Segrelles. Gandia, Carcaixent, Alcoi, Algemesí, Portacoeli, Mondoñedo, El Vaticà, etc. El 1956 apareix la segona edició de Les mil i una Nits, amb més contes i noves il·lustracions. L’edició s’esgota molt prompte i Salvat li encarrega nous treballs per a una tercera part, en la que es publicarien els contes més famosos. Però, a pesar de l’esforç de l’artista, que aconsegueix obres d’una enorme importància i qualitat, este llibre no va arribar a imprimir-se. Segrelles amava l’espai. Una estrela, una posta de sol o un dia radiant davall la llum mediterrània, eren per a ell, amb emoció, prou motiu d’admiració. No és estrany, per tant, que sentira la necessitat de “viatjar” per eixe espai i plasmar, amb els seus pinzells, tants temes “siderals”. Esta sensació sorgeix a principi dels anys 50, encara que la portava latent des de molt jove. Llegia i admirava Jules Verne, H. G. Wells... Pinta La invasió dels marcians... A partir de llavors, paral·lelament als temes religiosos, les seues incursions en el món de l’astronomia són més freqüents, fins arribar al 1959, quan podem considerar-lo totalment submergit en eixa temàtica. Crea tota una sèrie de temes a l’oli i en aquarel·la sobre paisatges lunars, nebuloses, visions del sol i d’altres planetes, i de la mateixa manera, també s’endinsa en l’interior del cos humà, per a delectar-nos amb aquarel·les sobre el cor, el pulmó, la sang o la llengua. Treballs finals d’aquella gran etapa com a il·lustrador, als quals afegirem alguns pergamins i títols,

Ecce Hommo

Baptisme de la Barca

portades per a diverses publicacions o el magnífic cartell per a la “Volta Ciclista a Catalunya, 1958”. El 1961, fins i tot tement de no complir per la seua avançada edat, es compromet a pintar 14 llenços (“Llunetes”) per a l’Arxiprestal d’Albaida. De dimensions tan grans que són vertaders “monstres” que a penes caben en el seu estudi. Estos olis recreen miracles de sants valencians i fets històrics íntimament lligats a la ciutat d’Albaida. Per fi són acabats el 1967, preparant-se per a començar un altre oli de proporcions considerables: “Pentecostés”, que seria la seua darrera obra i la fi d’eixa etapa religiosa. Dos anys abans, el 1965, li arriben mostres d’admiració i reconeixement per camins diferents. Al febrer, és cridat per Televisió Espanyola per al programa-homenatge: “Ésta es su vida” i tot Espanya té l’ocasió de conèixer-lo a través de l’emissió. D’altra banda, A l’octubre, Albaida –la seua ciutat natal- li concedeix la Medalla d’Or, anomenant-lo Fill Predilecte. El 1967, Espasa–Calpe llança al mercat la superba edició de Don Quixot de la Manxa. Els originals –extraviats més de 30 anys abans- apareixen, i l’editorial, afortunadament, decideix la publicació. Esdeveniment artístic nacional va suposar la presentació del llibre i l’exhibició per primera vegada de les obres, tant a Madrid, Barcelona i València. Són més d’un centenar d’il•lustracions que recreen la major obra de la literatura universal. Segrelles interpreta Cervantes i la fusió és tan perfecta que els mitjans d’informació, unànimement, el proclamen com el millor il·lustrador universal del seu temps, quelcom que ja havia descobert tant la premsa anglesa com a nordamericana dels anys 30.

Segrelles seguia amb interès la cursa espacial cap a la Lluna que mantenien els Estats Units i l’URSS, i ja el 1968, quan els Estats Units anunciaven que hi enviarien l’home, ell anhelava poder viure eixe moment. Però en la vesprada del 3 de març del 1969, quatre mesos abans d’aquell esdeveniment i després d’haver vist per televisió despegar l’últim Apol·lo, incorporant-se a dibuixar, va morir. Li faltaven 15 dies per a complir 84 anys. Ell, pel seu compte, començava el viatge. Arrere quedaven tots els anys d’esforç, de dedicació a l’art. També quedaven tallades eixes ànsies de viure encara més per a continuar pintant, que era el que a Segrelles li agradava i volia fer. Se li va concedir a títol pòstum la Medalla d’Or del Treball. Es calculen més de 5000 obres originals del pintor. N’hi ha unes 200, de totes les seues etapes, en la seua CasaMuseu d’Albaida.

Francesc Ribalta Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 – València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor català influït pel tenebrisme. Va estar influït pel naturalisme del moviment de Caravaggio, amb qui probablement va entrar en contacte durant els seus estudis en Itàlia i va ser mestre de Josep de Ribera. Va ser un dels primers pintors espanyols a destacar-se pel tenebrisme de la seua obra, exercint un poderós influx entre els seus successors. Francesc Ribalata naix a Solsona, fill de Joan Ribalta, sastre, i Magdalena. Poc temps després es traslladen a Barcelona on es degué iniciar en la pintura. Morts els pares, Riblata marxa a Madrid. Ací pinta el quadre Preparatius per a la Crucifixió de 1586, conservat a l’Ermitage de Sant Petersburg. Contrau matrimoni amb Inés pelayo, fruit del qual naixeran dues filles i el seu fill Joan, que també seria pintor. En aquesta etapa a Madrid es forma en els tallers que hi treballaven al Monestir de l’Escorial, entre artistes espanyols i italians com Zuccaro, Tibaldi, Cambiaso, Tibaldi, Navarrete el Mudo o Carducho assimilant alguns trets d’aquestos en la seua obra. L’any 1599 es trasllada a València, per la mort de Felip II i sobretot per necessitats artístiques del patriarca Ribera en la decoració del Corpus Christi. En aquesta ciutat és on treballaria fins la seua mort i on aconseguiria el reconeixement dels contemporanis. Apareix inscrit el mateix any a la Confraria de la Maree de Déu dels Desemparats i dos anys més tard es queda vidu. Més tard, entre 1603 i 1606, el trobem treballant a Algemesí, en els retaules (entre ells el major) de l’església de sant Jaume, on mostra encara la seua formació escorialenca (deutora de Navarrete sobretot). Es cridat per Joan de Ribera per a que pintara per al Corpus Christi un Retaule de Sant Vicent Ferrer i el Sant Sopar per a l’altar major. A banda també pintà per a Ribera alguns retrats de sants com el de Sor Margarida Agulló (c.1600) o el Fra Francesc amb el Nen Jesús (c.1605). L’estil dels seus anys de maduresa estava marcat per un fort realisme i un gran interès en l’ús de la llum i l’ombra per a subratllar els volums; amb els anys, l’austeritat en el color i l’èmfasi en la plasticitat de la composició van anar incrementant-se. Per a 1607, quan Ribalta va recolzar altres artistes de la ciutat per a formar el Col•legi de Pintors que els agrupara, era ja un artista de renom i gaudia del mecenatge de l’arquebisbe Joan de Ribera, el mateix any també taxa un quadre del pintor Sarinyena i comença el retaule de Sant Eloi per a l’església de Santa Caterina (refent l’anterior què havia pintat Joan de Joanes). Una altra inflència per a Ribalta fou Sebastiano del Piombo present

L’èxtasi de San Francesc d’Assís 78

Crist abraçant sant Bernat, oli sobre llenç, 158 x 133 cm., Madrid, Museu del Prado.

a la ciutat amb el tríptic de la Redempció i el Crist Natzaré ajudat pel Cireneu del Palau de l’Ambaixador Vich, i en feu algunes versions. L’any 1616, coincidint amb el seu nomenament com a Majoral del Col·legi de Pintors, es coneix l’obra de Pedro Orrente, de la qual recull alguns trets. La crisi provocada per l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i la mort de Ribera dos anys més tard el va portar portar a reduir la seua producció, que es va tornar més introspectiva, més intima i profunda, en relació a la vessant més piadosa de la Contrarreforma. L’any 1617 va donar suport al grup d’artistes que demanaren a Felip III que formara finalment el Col·legi de Pintors. L’ús de la llum per Ribalta va influir indirectament a nombrosos pintors espanyols, entre ells Zurbarán; a més, va comptar amb una destacada escola de deixebles directes, que van incloure el seu fill Joan Ribalta —la carrera del qual es va veure interrompuda en morir jove— i a Vicent Castelló, que era també gendre seu. Amb aquestos treballà més intensament a partir de la segona dècada del segle XVII, formant un equip sòlid i sol·licitat, de vegades es díficil distingir la mà de cadascun. Aquest taller familiar canvia el 1618 quan Joan Ribalta i Vicent castelló, amb la incorporació d’Abdó Castañeda, anaren treballar per Sogorb, Xèrica i Andilla. Francesc Ribalta es quedà a la ciutat de València per motius de salut i afrontant la penosa situació d’un plet amb la parròquia de Sant Andreu (a causa de no haver volgut acceptar el càrrec de recapatdor d’almoines). Així i tot segueix pintant i evolucionant, amb un naturalisme més intens i emotiu, com demostra en l’Abraçada de sant Francesc al Crucificat, que junt amb Abraçada de Crist a Sant Bernat són les obres fonamentals de la seua carrera. Pinta també un Sopar per al refectori dels caputxins de València i un Sant Francesc malalt. En una data posterior a 1625 l’equip es torna a formar per pintar el retaule major de l’església de la cartoixa de Portaceli, observant-s’hi mà de Joan Ribalta i Vicent Castelló, a més de la de Francesc, que realitza els quatre evangelistes i el bell Sant Bru. Als 62 anys Francesc Ribalta mor d’un atac d’apoplexia, deixant una empremta profunda en l’escena artística valenciana.

Sant Bruno, oli sobre llenç, 181 x 79 cm. Museu de Belles Arts de València. 79

Himne Falla Institut Entre música traques i festa nostra falla és un símbol de pau, que en la seua alegria conquesta i és de I’art expressió que complau. ¡Avant, la Falla Institut! ¡Alcem ben alt nostre estendart! Des d’ell ens Ilança el nostre escut clam i pregó de festa i art. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. La falla, festiva, ens fa ser germans, com bons valencians i bons fills d’Oliva. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. La falla, festiva, ens fa ser germans, com bons valencians i bons fills d’Oliva. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. Majors i xicalla, posats tots en peu digam a una veu: ¡Visca nostra Falla! ¡Visca la Falla.. INSTITUT!

Empreses Col路laboradores