Libret Falla Institut 2009 by FallaInstitut Oliva

falla ut

t i t s in liva

o 009 2

Sumari

_Portada: A. Serrano _Artista Faller: Guti _Artista Faller Infantil: Toni Añón _Explicació de la Falla: Jesús García Cánoves _Explicació Falla Infantil: Jesús García Cánoves

Fallera Major d´Oliva i Cort D´honor Junta Local Fallera Salutacio del President Mantinedora Fallera Major Fallera Major Regina del Foc Junta Directiva Falla Institut Comissió de Homens Comissió de Dones Esbòs de la Falla Explicació de la Falla Recompenses 2009 Portada del Libret Infantil President Infantil Mantenidora Fallera Major Infantil Fallera Major Infantil Regina del Foc Infantil Comissió Infantil i Mascotes A les nostres Mascotes

X concurs escolar de Bocetos i Critica Saben qui és aquest faller? Esbòs Falla Infantil Explicació de la Falla Infantil A San Josep Programació Fallera Memòries d’un Any Faller Betlem-Oliva i la Posada La Paraula Maleïda I ara quí farà els caragols? La teua i la meua història Per a pilotaris els nostres Passant etapes La Fallera del futur Auxili: Les Falles! Les meues falles Parlem de teatre Himne Falla Institut

FALLA INSTITUT 2009 Edita: La Comissió de la Falla | Impremeix: Imprenta Rocher. Bellreguard | Exemplars: 400

Fallera Major D’Oliva i Cort D’honor

Belen Llacer i Pons

Maria Verdú i Torres

Maria José Rodriguez i Moncho

Geno Fuster i Verdú

Mª Teresa Alcaraz i Berbegall

Paola Gavilà i Morató

Teresa Mascarell i Llorca

Junta Local Fallera d’Oliva 2009 President: Ramon Virgili Savall Vice-president 1: Fernando Alcaraz Escrivà Vice-president 2: Francisco Escrivà Vañó Secretaria: Vanessa Camps Gavilà Vice-secretaria: Ester Pastor Bolo Tresorer: Paco Escrivà Ribes Contador: Vicent Roig Cots

DELEGACIONS Censos i J.C.F.: Fernando Alcaraz Escrivà Crescente Ruiz Miñana Mitjos de comunicació: Paco Escrivà Ribes Salvador Barreres Gilabert Llibret: Alfons Forrat Estévez Salvador Barreres Gilabert Presentacions: Vicente Malonda Escrivà Vanessa Camps Gavilà Alejandro Mestre Tomàs JuanVicente Guerola Relacions públiques i protocol: Vicent Roig Cots JuanVicente Guerola Francisco Escrivà Vañó Paco Escrivà Ribes Delegats de festes: Vicent Malonda Escriva Alfons Forrat Estévez JuanCarlos Guerola Borràs Detalls i premits: Francisco Escrivà Vañó Vanessa Camps Gavilà Incidències: Vicente Malonda Escrivà

Salvador Barreres Gilabert Juan Vicente Guerola Ester Pastor Bolo Rafael Sanchis Fuster Alfons Forrat Estévez Cartes: Salvador Barreres Gilabert Salvador Escrivà Llidó Juan Vicente Guerola Fernando Alcaraz Escrivà JuanCarlos GuerolaBorràs Rafael Sanchis Fuster Esports: Crescente Ruiz Miñana Alejandro Mestre Tomàs Concursos: Rafael Sanchis Fuster Crescente Ruiz Miñana Ester Pastor Bolo JuanCarlos GuerolaBorràs Cort d ´honor: Vicent Roig Cots Vicente Malonda Escrivà Focs de artifici: Salvador Escriva Llidó Fernando Alcaraz Escrivà Salvador Barreres Gilabert Alejandro Mestre Tomàs

Salutació del President A

fronte aquest any amb una nova il.lusió al poder dirigir-me a vosaltres com a President de la Falla Institut. Es per a mi un honor gaudir d’aquest càrrec i saber-me rodejat de gent que confia plenament en mi per a que aquesta falla continue engrandint-se i pervisca durant molts anys. Vull donar les gràcies a tots per la vostra col.laboració i el vostre recolzament. Encara que tots ens coneixem pels anys passats disfrutant de la festa, he pogut aprofondir les relacions que ens uneixen, trobant entre els components de la falla nous amics que comparteixen amb mi les ganes de tirar endavant la nostra falla, trobant noves maneres de passar-ho bé. Felicite a nostres falleres majors, regines i president i vice-president infantils i els desitge que passen un any inoblidable. Enguany, la falla és més vostra que mai. Teniu al vostre costat a les vostres famílies que intentaran que tot siga ideal per a vosaltres. Però, a més, teniu el suport dels fallers i falleres, que es senten orgullosos de contar amb vosaltres com a màxims representant de la nostra falla. Vos demane que gaudiu d’aquesta festa tan nostra i convide a tota la gent d’Oliva a que s´acoste al nostre casal per a conéixer de mes a prop l’ambient festiu i de germanor que suposa pertànyer a la nostra falla. Deixeu que els coets tronen, que la pólvora i les flors perfumen els carrers, que la banda toque i ens faça ballar...Deixeu que arriben les falles als carrers, i que els xiquets puguem córrer, envoltantles. Són dies per a eixir al carrer, per a anunciar que la primavera ja s’acosta, per a cremar, el dia de Sant Josep, tot allò que ens fa fàstic. Tragam el traje i la brusa. Donem llum i color als carres del nostre poble. Compartim amb les altres falles i veïns d’Oliva l’alegria de dir: Ja estem en Falles! Que tots sàpiguen que la falla no és tan sols un monument que es planta per a cremar-se. La falla és convivència, reunions, jugar a cartes, tirar coets, ballar a les verbenes, fer paelles, anar a les mascletaes...i la gent de la falla. La falla és de tots. La falla som tots.

Visca la Falla Institut!!!

Juan Antonio Mulero Balaguer

Mantenidora Fallera Major N

ascuda a l’any 1978, va realitzar els estudis de primària i BUB a Oliva. És diplomada en educació primària i té el títol de mestra de religió. Des de sempre ha estat molt involucrada al món faller i ha jugat un paper molt actiu a la comissió de la Falla Institut i en l’ambient faller del poble, ostentant el càrrec de fallera major de la Falla Institut al 2002 i Fallera Major d’Oliva al 2005. Ha desempanyat tasques dins de la junta directiva com el de vicesecretaria, encarregada de cavalgada del ninot, delegada de jovens.... i ha participat en teatre, festivals i moltes altres activitat de la falla. Però de la seua persona cal destacar sobretot, que la falla ocupa un lloc important en la seua vida i que posa gran estima i esforç en totes les feines i tasques que realitza. A mes, es molt amiga de la Fallera Major i està molt il.lusionada en aquest exercici.

Monica Ramos i Ba単uls

A Alícia Martinez Tomás

Fallera Major

Enguany en la nostra falla han triat una fallera que representa la festa amb molta gràcia i solera. Serà desitjada per tots perquè és delicada i bella. representarà la falla com una preciosa donzella. Portarà el tratge amb orgull, passejant per tota Oliva, dient a tots els olivans de quina falla és la reina. Mostrarà els seus encants als fallers de nostra falla, amb els seus ulls encisarà a menuts, joves i grans. Disfruta de tots els moments el temps passa tan de pressa... vaig a donar-te un consell, aquell que un dia comentarem... -“Estira el fil, amiga, que sense adonar-te’n els moments passaran i mai més tornaran.” - “Conserva tots els instants dins la caixa dels records guarda-la en lloc segur que mai ningú te la furte ja que tot és únic i tot has de mantindre-ho en lo més dintre del teu pensament i compartir-ho amb tota la teua gent”. Lola

A Alícia Miralles López

Regina del Foc

Ahí està ella, que amb el cor en un puny, espera amb llàgrimes als ulls, que la flama encenga i i.lumine amb plenitud. Serà la llum que ens abraça amb l’esclafit de la carcassa, del tro i de la mascletada que s’enlaira amb el vent fins assolir el firmament. Espera que no arribe el dia, però ella amb orgull i satisfacció, du a la mà la metxa que cremarà la nostra falla i conclourà el seu regnat. Ahí està ella, la regina del foc per un día, que recordant està tot el que ha gaudit aques any mentre contempla les flames pujar. Una amiga.

Junta Directiva 2008/09

Junta Directiva

President: Juan Antonio Mulero Balaguer Vice-President primer: Jesús Cebrián Martínez

Vice-President segon: Francisco Ibáñez Such (Xixi)

Vice-President tercer: Kiko Morató Mayans

Vice-President quart: Vicent Jordà Navarro

Secretari: José Vicente Serrano Martí Vice-Secretària: Laura Pous Ardid Tresorera: Carina Torres Martínez

Vice-Tresorers: Benardino Torres Soler Cristina Just Mestre

Comptador: Paco Gregori Llopis

Delegat Web: Guillermo Pos Ardid

Relacions Públiques:

Cristina Torres Alcaide Glòria Llavori Pérez Júlia Pons Sempere Juan Miralles Torregrosa Vicente Siscar Sanchis

Junta Local Fallera: Vicent Roig Cots Crescente Ruiz Miñana Juan Vte. Guerola Tomas Deleg. Meganofiía i electri.: David Delgado Garfella Francisco Jordà Castillo

Coordinador Llibret: Lola Pellicer Soria

Delegats Llibret:

Carlos Gregori Gazquez Federico Fuster Ibiza Júlia Pons Sempere Cristina Just Mestre

Delegats Censos: Consuelo Segui Pérez Esther Pizarro Segui

Protocol: Emma Miralles López Ramona Pérez Cost

Arxiu: José Pla Gosp Esther Pizarro Seguí Vanesa Verbo Mohedano

Delegat Presentació: Delegats Escd.Culinaris:

Kiko Morató Mayans Vicente Roig Cots Maite Fullana Llin Francisco Jordà Castillo Benardino Torres Soler

Organitzadors esdev.culinaris:

Juan Avargues Andrés Carlos Pastor Pérez David Pérez Gazquez Ernesto García Ramos

Delegats Loteries: Manuel Navalón Gómez Vicenta Ardid Morató

Coorinadora Infantils: Rosa María Ibiza Alberola

Delegats Infantils: Salomé Avargues Escrivà Rosana Mulero Balaguer Isabel Morell Cotaina

Coordinador Casal: Francisco Ibáñez Such (Xixi)

Delegats Casal: Miguel Morera Mas Alan James Mayhew Patricia Andra Mayhew

Coordinador cavalcada ninot: Mònica Ramos Bañuls Delegats cavalcada ninot: Cristina Torres Alcaide Ana Jordà Fullana Vicente Ciscar Sanchis Delegats Joves: Amparo Avargues Gil Elena Pastor Fuster Ana Jordà Fullana

Junta Directiva Coordinador d’activ. infantils: David Delgado Garfella Francisco Jordà Castillo Coordinador Festival:

Monica Ramos Bañuls Laura V. Verbo Mohedano Ana Jordà Fullana Teresa Castillo Jordà Vanesa Castillo Jordà

Coordinador Coets:

Paco Morató Clavier Guillermo Ciscar Sanchis Viatges i excursions: Juan Alfredo Miralles López Àngel Miras Zamora Coordinadora Repartidores: Pepa Mohedano Catala Juan Jose Ciscar Ciscar Jose Vidal Repartidores: Vicenta Ardid Mª Isabel Sanchis Vicent Jordà Navarro Mª Consuelo Sanchis Paco Morató Clavers Mari Gazquez Guillermo Ciscar Sanchis Lola Soria Marcelino Gilabert Aunión Chelo Llopis Vicente González Garcia Rosa Ibiza Isabel Lorente Jose Plá Gosp Vicente Gosp Morató Delegats Banderes i Parador: Carlos Gregori Gazquez Ernesto García Vicente Pos Martínez Vicente Jiménez David Pérez Gazquez

Cremà i Plantà: Manteniment:

Comissió Incidències: Vicente Pous Martínez Mª Jose Vidal Tornero Delegada Teatre:

Maite Fullana Llin Kiko Morató Emma Miralles Silvia Guerola

Delegat Intinirari: Juan Avargues Andrés

Albades: Juan Avargues Andrés Lola Pellicer Soria

Bandes: Amparo Avargues Gil Vicente Ciscar Sanchis Francisco Torres Alcaide

Orquestres: Francisco Torres Alcaide

Anagrames i Bandes Falleres: Lola Soria Delegats de Cartes:

Juan Vte. Guerola Tomas Francisco Torres Francisco Jordà Vicente Jordà Navarro

Francisco Gazquez Pesete Federico Fuster Ibiza Ximo Fuster Ibiza Jose Fuster Millet Domingo Castillo Morera

Publicitat i patrocinadors: Jesús Cebrián Martínez Abanderat: Eliseo Vives Soria

Comissió de homes Joel Ardid Benimeli José Miguel Arlandis Malonda Juan Avargues Andrés Adolfo Blasco Juste David Blasco Sanchis Domingo Bosca Romero Juan Ramón Briones Vicens Juan Ramón Briones Cotaina Jerónimo Cañamas Cervera Domingo Vicente Castillo Moreno Jesús Cebrián Martínez Juan José Ciscar Ciscar Guillermo Ciscar Sanchis Vicente Ciscar Sanchis Rafael Cotaina Crespo David Delgado Garfella Juan Doménech Escrivà Juan Bta. Doménech Gilabert Federico Fuster Ibiza Ximo Fuster Ibiza José Fuster Millet Jose Miguel Galiano Mejias Juan Galiano Bataller Antonio Garcia Fuster Santiago García Navarro Ernesto García Ramos Marcelino Gilabert Aunión Vicente Giménez Alcaraz Vicente Giménez Sifres Raúl Giménez Sifres Vicente González García Vicente Gosp Fuster Vicente Gosp Morató Carlos Gregori Gazquez Juan Fco. Gregori Gazquez Francisco Gregori Llopis

Dimas Gregori Millet Juan Guerola Ardid Juan Vte. Guerola Tomàs Francisco Ibañez Such Francisco Jordá Castillo Vicente Jordá Navarro Pedro Domingo Just Escrivá Alejandro Just Mestre Francisco Just Vercher Antonio Llopis Ardid Domingo Llopis Ardid Domingo Llopis Climent Ramon Llorca Masquefa Roberto Martinez Casanova Joan Mascarell Alemany Alan James Mayhew Carlos Medina Calabuig Eliseo Medina Calabuig Ramón Medina Morant Juan Jose Mengual Lull Juan Alfredo Miralles López Juan Miralles Torregrosa Francisco Javier Miñana Alemany Francisco Javier Miras Pastor Angel Miras Zamora Francisco Miras Zamora Pere J. Moll Torres Francisco Morató Clavier Kiko Morató Mayans Pedro Morera Bertomeu Miguel Morera Más Juan Antonio Mulero Balaguer Manolo Navalón Gómez Manolo Navalón Gómez (Jr) Francisco Parra Jordà José Mª Parra Lorente

Francisco Parra Sanchis Carlos Pastor Perez Vicente Pellicer Pascual Vicente Pérez Blanco Davit Pérez Gázquez Francisco Javier Pérez Gázquez José Pérez Romeu José Ramón Plá Codina José Pla Gosp Guillermo Pous Ardid Vicente Pous Martínez Salvador Pous Pérez David Ramirez Soto Salvador Rovira Salort Antonio Ernesto Roger Savall Vicente Roig Cots Crescente Ruiz Miñana José Vicente Serrano Martí Guillermo Sancho Hernandez Salvador Todolí Savall Salvador Todolí Todolí Vicente Tomás Morera José Tome Garrigos Fco. José Torres Alcayde Francisco Torres Benimeli Ramón Torres Martínez Bernardino Torres Soler José Tur Quintela Fernando Verbo Mohedano Lope Verbo Moreno José Joaquin Vidal Cots José Fco. Vidal Escrivá José Fco. Vidal Gosp Eliseo Vives Soria Juan José Meneses Hernando

la I

all aI i nst tut 2

alla In

FAlla

nstit

alla I

ut 20

I Falla 009

stit

titut 2009 Falla Instit ns

Falla In

2009 F

nstitu

ut 2

9 Falla Institut 2009 009 Fal la Institut 200

Teresa Gómez Gómez Ana González Pellicer Mª Teresa Gregori Catalá Esther Gregori Martinez Silvia Guerola Ardid Nieves Ibáñez Torres Rosa Mª Ibiza Alberola Mª Dolores Jordá Castillo Ana Jordá Fullana Maria Jordá Fullana Paloma Jordá Gregori Teresa Mª Jordá Quirós Isabel Just Asunción Cristina Just Mestre Violeta López Estevan Mª Reyes Lopez Huertas Isabel Lorente Pons Gloria Llavori Pérez Rosa Mª Llopis Ardid Vicenta Llopis Pizarro Janet Llorca Morell Pilar Madero Fernandez Sonia Madero Fernandez Mª Asunción Martínez Sabater Alicia Martínez Tomás Rosa Mayans Colomar Patricia Andra Mayhew Rosa Mari Mejias Benavent Mª Engracia Mellinas Muñoz Anabel Mestre Boscà Consuelo Mestre Simó Alicia Miralles López Emma Miralles López Beatriz Miras Pastor Josefa Mohedano Catalá Ana Morató Mayans Isabel Morell Cotaina Rosana Mulero Balaguer Maite Navalón Gómez Ana Parra Lorente Mª Consuelo Pastor Ferrer

t titu

Marisa Alandete Miñana Mª José Alcaraz Catalá Cristina Alcaraz Lopez de la Franca Mª Jesús Alcayde Álvarez Loli Alcayde Álvarez Rosa Mª Ardid Carpi Rosa Ardid Morató Vicenta Ardid Morató Salome Avargues Escrivà Mª Amparo Avargues Gil Carla Benimeli Gutierrez Pepa Benimeli Llorca Alba Blasco Sanchis Enriqueta Borrás Faus Lucia Briones Cotaina Aurora Calabuig Juan Carla Canet Plaza Teresa Castillo Jordá Vanesa Castillo Jordá Mª Victoria Codina Alemany Ana Mª Colomar Matias Salvadora Cotaina Bondia Ana Cotaina Gilabert Irene Cotaina Gilabert Ramona Cots Alemany Isabel Domenech Escrivá Mª Consuelo Escriva Alemany Isabel Escrivá Arlandis Vicenta Escrivá Pascual Elizabet Fernandez Sanchez Berta Fuentes Herraiz Maite Fullana Llin Maribel Fuster Llopis Elena Fuster Puig Mª Lola Fuster Puig Rosa Galiano Mejías Dolores García Pérez Juana Mª Gazquez Pérez Mª Dolores Gazquez Pérez Rosa Mª Gilabert Savall Beatriz Giménez Sifres

all s 9 F a In

stitut 200

2009 ut

Fal la Ins tit ut 2

9 00

Comissió de dones

Institut 9

nst i

ut 200

00 9 al

Carla Pastor Fuster Elena Pastor Fuster Angeles Pellicer Morató Dora Pellicer Morató Àngela Pellicer Soria Lola Pellicer Soria Ramona Pérez Cots Mª Dolores Pérez García Esther Pizarro Seguí Laura Pla Codina Julia Pons Sempere Laura Pous Ardid Mónica Ramos Bañuls Eva Mª Sahuquillo Aroca Lina Sánchez Valcarcel Mª Isabel Sanchis Barreres Mª Antonia Sanchis Cotaina Mª Consuelo Sanchis Maiques Isabel Savall García Consuelo Seguí Pérez Vicenta Mª Serra Moncho Teresa Sifres Cuesta Marina Soldevila Maturana Lola Soria Llorca Ana Mª Soria Sivera Mónica Todolí Savall Ana Tomás Borrás Clara Tomás Borras Paula Tomás Borrás Mª Belen Tormo Llopis Ana Mª Tornero Martínez Cristina Torres Alcayde Dolores Torres Castañeda Carina Torres Martínez Melania Torres Martínez Rosa Isabel Tur Pastor Laura Vanesa Verbo Mohedano Chelo Vidal Escriva Mª José Vidal Tornero

EsbĂ˛s de la Falla Lema: La crisi repartint garrot

Lema: La crisi repartint garrot Autor: Jesús Garcia Cànoves

Per sort o per desgràcia estem en l’Europa del comú, i quan ella fa una acrobàcia tots mengen el mateix menú. Si mires dalt de tot de la falla voràs un ninot arreant garrot, és la crisi que ha tret la tralla i no deixa créixer ni un rebrot. Els negocis, la construcció, els sous dels meros operaris, tot ha pegat un gran “abaixó” en els països comunitaris. No així la llum, el menjar, hipoteques i contribucions, que van pujant sense parar ofegant-te amb els “botons”. El mon pareix un gran forat on han desaparegut els diners, encara que algun destrellatat diga: “no passa res cavallers!” Total, que la crisi amb usura a pals ens deixa a tots drets, repetint-nos a diari la tortura “Moniatos!, s‘heu quedat nets!”.

El castell del fons monetari internacional s’enderroca, més d’un pensant que feia el pardal, ha fet el bajoca.

La crisi s’ha provocat per voler ser rics banquers, tots anàvem darrere els diners a un trot desenfrenat. El mon, que està encadenat a ser un més que l’altre, es va posar a debatre com manipulant accions i fent negocis rodons fer-se l’amo del teatre. El productor de la crisi es astut i sap sempre el que vol, hui et porta a prendre el sol demà, et deixa ben fotut, bé siga un negoci brut o una operació decent, voras que sempre està atent actuant des de l’inici per a traure el benefici igual comprant que venent. Qui de la crisi va prosperant demostra tindre prou morro, quan, s’ompli, fins ell folro del que ha tret estafant. I fent molt bé de comediant ofereix euros sense interès al que s’ofega per deutes de pes, després actua sense mesura augmentant despeses en la factura ¡multiplicant-les per tres!

El poble una vegada més de la crisi rep els pals, se n’ha passat de llest i l’han fotut els pardals

No passa res, no perilla l’economia de les El Solbes en pla paternalista famílies, sols és un xarquet en el camí imita les firmes comercials, a l’economia el capitalista que botarem sense manies. ompli de lleis amb bons regals. No notarem la crisi mundial sols és un xarquet sense capdal. Com el senyor es numismàtic i toca les monedes a pilots, a aquell que li cau simpàtic, li signa un decret de bigots. Com vol conservar el lloc de treball reparteix les prebendes a estall. Més com l’economia passa per veredes que porten a la minva del just jornal, veus com el poble queda sense monedes per no trobar, per molt que busque, treball. A les grans empreses li toquen subvencions i al treballador de a peu li toquen els co........ No se si han amagat els duros per fer de l’economia un embolic. els rics continuen fumant puros i el poble és el que fa... triquitric! El verduc, com a la revolució francesa, ha trobat en el poble una bona presa. Solbes que no ens desencante llevant-li cacaus al pressupost, dient al ciutadà que s’aguante si no pot fer front al típic impost!. Encara que ens envie al verduc a cobrar per estar tan secs no ens podrà dessucar.

El ciutadà s’ha quedat en porreta i més d’un sense el necessari sou, la bossa ja no baixa, està morteta, l’esclafit que pega a tothom li cou. L’Ibex s’ha quedat com el control alcohòlic amb valor 0’0, com els ulls després d’un còlic. L’economia s’ha quedat en porreta el verduc li ha tallat la caboteta.

Jugant a pujar i baixar l’euribor dels botons hi ha pirates que es fan rics deixant-nos en calçons.

No cal dir que les mentides, les tens sempre en oferta, i que la gent mes desperta fa amb elles bones amanides. tens banquers que a dit compren i venen prebendes, jugant amb imposts i rendes a les ordres del seu partit.

Trobes qui arregla futurs posant l’euribor en rebaixa, al senador que t’encaixa la solució en un discurs, i quan ja estem madurs, s’emporta el vi i la marraixa!

Per això a tothom recrema vore al pirata d’atracador que es disfressa de senyor i no té mai cap problema.

Grossos amb ulls de mussols viuen en les abundàncies, conduint “Rolls”, “Lancies” i iots rodons com bunyols, guanyant-se els caragols sense massa vigilàncies.

El que ens dona l’aspirina buscant solucions barates, quan entre lladres i pirates han fet una pujada fina, qui te la clava en vaselina furtant-te fins les sabates.

(L’euribor és un invent de lladres i bufons, per deixar-nos nets i a l’aire els pimentons!)

“Quan un negoci no funciona i no traus suficient per a sous no sigues ase rebotons!, ni et desesperes i et talles els …..!” Ací tenim una escena on passen tots pels embuts, un constructor que es desespera, un obrer que dona pena i un que agrana tributs. No li compren cap vivenda ni posant els preus especials, el banc li lleva la renda i net el deixa Hisenda sacsant-lo dels camals.

Ací el pare que sense l’obra no troba feina ni a la de tres, en casa tothom fa maniobra vivint amb la paga que cobra l’agüelo al final de mes!.

L’altre el veus al remat com el cul apreta per deutes que ha adoptat, i ara es veu abocat a vendre l’hisenda completa!

I com qui mana està en vena es calfa el cap buscant solució, ingressa milions en cadena als bancs directe a la vena per seguir tocant el guitarró!. La solució, es diga el que es diga, és la més normal i oportuna, perquè quan la gent t’obliga o te’n vas a casa per bonyiga o actues de polític amb tribuna!

I en vore com al poble la economia el castiga, tothom exclama: “Mareta, a mi que no siga!”

Que a tots apreta la crisi?, no sigues burro i no menges palla! repassa la següent escena, pensa un poc i calla.

En aquest món traïdor res és veritat ni mentida tot és segons el color del cristall que es mira. Això escrivia Campoamor en una faula molt coneguda, ho rescatem pel seu valor i per tenir a l’escena cabuda.

Tenim a un pintor amb cavallet davant, pinta amb primor un quadre volant. A la paleta mulla un bonic pinzell, escrivint d’una xulla aquest simple cartell.

Un policia uniformat està fent la seua ronda, s’ha fet conyac i tallat en l’antiga fonda. Al funcionari nacional no li aplega la rescissió, té la pujada de sou anual assegurant la manutenció.

Crisi?, on està que no la veig?, dona una mirà o fes un sondeig.

Exemples com els anteriors te’n diria més d’un milió, dic que la crisi amb dolors té gent amb molta excepció.

Si mires pel voltant la cosa no varia, ací tens a l’agüelo mirant els atributs de la tia

Això escrivia Campoamor en una faula molt coneguda, ell va ser el famós l’inventor d’una frase per tots sabuda.

Un poc més allunyat pots vore tranquil un personatge mudat amb un tratge de fil.

En aquest món traïdor res és veritat ni mentida tot és segons el color del cristall que es mira.

Com tenia un sou molt raquític, se’l pujà un ou l’afamat polític.

El got de l’economia està mig ple o mig buit? pels de baix bé, als de dalt no els fa profit!

Com ací la crisi apreta a l’humà profitós se’n va a l’espai sideral a fer negoci sucós. En un coet menjant cigales, viatja per l’espai fent escales en tots els planetes amb port. Pareix que l’home s’apura perquè l’economia no carbura i s’ha quedat en punt mort. Eixir d’aquesta serà un xurro si és que no explota per burro el coet llogat per dos eurets. Puix l’aparatet inspira molta llàstima quan tira posant a tope els coetets. Per això l’home procura fer amb la sideral criatura negoci per aconseguir mos. Una urbanització planetària diu que serà necessària per traure un bon plat d’arròs.

Per la traça es diria que la seua tresoreria ha caigut en un forat. O en la bossa puntera volgué omplir la coixinera i el canvi li l’ha foradat.

Que és un burro? Xe calla! però no veus com batalla per seguir vivint sense pencar? Els paquets que l’ofeguen son els imposts que li apleguen i no el deixen ni alenar.

La crisi fins ara no s’ha acabat, però jo ja m’he cansat, i tancaré l’explicació recordant de cada escena un pareat De crisi encara en queda una estona i podríem escriure un llibre sencer, està passant-seu bomba arreant estopa com un bandoler. A pals ens està deixant a tots drets, repetint: “Moniatos!, s‘heu quedat nets!”. Tots volien jugar a ser economistes guanyant diners a la borsa de valors, tothom era sabut, autèntics papistes, de l’economia grans coneixedors. El poble una vegada més de la crisi rep els pals, se n’ha passat de llest i l’han fotut els pardals Amb una paraula del diccionari mouen governs i poderoses nacions, fan ric a més d’un ruc calendari que acerta les seues actuacions. L’euribor és un invent de lladres i bufons, per deixar-nos nets i a l’aire els pimentons! Tothom no pateix per igual aquesta gran crisi monetària, si eres un funcionari oficial no vius fotut com un pària. I en vore com al poble se castiga, tothom exclama: a mi que no siga!

L’economia s’ha quedat en porreta I jo dic: “Prou d’aquesta historieta”.

Recompenses 2009 BUNYOL DE BRILLANTS

Antonio Ernesto Roger Savall BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

DISTINTIU D’OR

Cristina Torres Alcayde Francisco José Torres Alcalyde José María Parra Lorente Laura Pous Ardid Salvador Todoli Savall Vicenta Llopis Pizarro Vicenta Ma Serra Moncho

BUNYOL D’OR

Antonio García Fuster Domingo Vicente Castillo Moreno María José Vidal Tornero María Manuela Alcayde Alvarez Rosa Galiano Mejías Teresa Ma Jordá Quirós

BUNYOL D’ARGENT

David Pérez Gázquez Francisco Just Vercher Juan Ramón Briones Vicens Salvadora Cotaina Bondia

Aitana Cebrian Miralles Irene Mulero Pérez Josep Serrano Avargues Yurena Serrano Avargues

DISTINTIU D’ARGENT

Ainhoa Just Serra Ana Mascarell Alemany Carla López Roig Esther Pérez Vidal Helena Tomé Gonzalez Jennifer Serrano Castillo Jesús Cebrian Miralles Jordi García Pérez Kiko Martínez Faus

llibret Infantil

Salutació del President Infantil Hola, XIQUETS I XIQUETES

nguany sóc el vostre President Infantil i des de les pàgines d’aquest llibret, vull convidar-vos a tots , fallers i amics , a que , en companyia d’Irene Mulero , la Nostra Fallereta Major, d’Irene Bonet, Nostra Regina del Foc infantil i el seu acompanyant, Domingo Boscà gaudiu de tots els actes que la Fa lla Institut ha preparat per nosaltres. Al mateix temps , voldria també convidar-vos a tots els veïns del barri a que eixiu de casa i participeu del soroll de la Festa , omplint els carrers d’alegria i coets i ballant al so de la música. Si ho fem així, enguany serà un any de FALLES inoblidable per a tots, com n’estic segur que ho serà per a mi.

AMUNT LES FALLES !!!

VISCA LA FALLA INSTITUT !!!

Héctor Escrivà Ardid

Mantenidora Fallera Major Infantil V

a nàixer a Oliva lány 1976. Va cursar els seus estudis dÉGB al col.legi de Nostra Senyora del Rebollet i els de Batxillerat i COU a lÍnstitut Gregori Maians. Es titulada en Tècnic Superior de Laboratori en lÍnstitut Tirant lo Blanc. Actulment Treballa dáuxiliar de clinica dental. Pertany a la nostra comissió des de lány 1983. És germana de nostre president i és la tia i madrina de la nostra Fallera Major Infantil.

Natalia Mulero Balaguer

A Irene Mulero Pérez

Fallera Major Infantil

Eres la flor que engalana tota aquesta falla eres la més bonica per això tu, has segut la elegida. Com tu no hi ha cap fallera perque eres la més dolceta amb eixa careta de nineta eres d´entretotes la més fallereta. Al compàs de tambors i dolçaines et passejaràs en volandes amb música i alegria per tots els carrers d’Oliva. Irene els teus ulls porten la llum el teu somriure l’alegria i en el teu cor portes la falla perque fallera has segut tota la vida. Ja prepares la festa ja se te veu molt contenta amb coets, mascletaes, i castells entre fum, soroll I color anuncien que tu, de les infantils eres nostra fallera major. Rosana 2009

A Irene Bonet Hernández

Regina del Foc Infantil

Dels estels la joia, Irene escampa amb la rialla que se’ns mostra més dolça. Com vent del nord amb fúria espolsa la melangia de la cendra blanca. Contagia de la flama sense calma la llum encisadora i la força que resolta en remolí engronsa els desitjos, com la mar, la barca. Desperta’ns quan el dia ja despunta, aprofita la fresca tendresa. Vetla, juga en l’hora nocturna. Riu valenta de la flama encesa la revolta graciosa de l’espurna. Riu Irene, amaga’ns la tristesa.

Pere

Comissió Infantil Andreu Borràs Pizarro Domingo Boscà Soria Jesús Cebrián Miralles Hector Escrivà Ardid Jordi García Pérez Pepe Gosp Fuster Efrén Gosp Mateu David Ibañez Escriva Joan Jorda Mengual Kiko Martínez Faus José Mengual Llopis Borja Medina Gregori Santiago Medina Gregori Alex Moncho Rico Dino Moncho Rico Alberto Morera López Carlos Morera López Alejandro Pons Hinojosa

Josep Serrano Avargues Gerard Tomé González Guillem Tur Vidal Dani Vilanova Faus Mar Arlandis Morell Sandra Arlandis Morell Ana Bonet Hernandez Ana Boscà Soria Amira Betka Toledo Claudia Castillejo Pizarro Aitana Cebrián Miralles Hailey Espinosa Agud Mireia Garcia Mulero Nuria Garcia Mulero Júlia Gregori Sabater Ainhoa Just Serra Carla Just Serra Carla Lopez Roig María Martínez Benimeli

Gala Martínez Vidal Ana Mascarell Alemany Irene Mulero Pérez Lidia Mulero Pérez Paula Parra Madero Esther Pérez Vidal Nuria Pérez Vidal Sara Pons Toledo Andrea Pous Madero Eva Pous Mestre Sandra Pous Mestre Clara Savall Sendra Yurena Serrano Avargues Jénnifer Serrano Castillo Helena Tomé González Lucia Torres Fuentes Clara Tur Vidal Andrea Vidal Fernandez

Mascotes Alex Galiano Tormo Marc Cañamas Plá Hugo Sabater Serrano Sergi Ortiz Juste

Blanca Martinez Faus Neus Morató Ibàñez Anna Vidal Tornero

Hugo Sabater Serrano e Sergi Ortiz Just Neus Morató Ib àñez

as Plá Marc Cañam Anna Vidal Tornero

Blanca Martinez Faus

Alex Galia no Tormo 37

A les nostres mascotes Xicotets i xicotetes Que visten el tratge faller Futures falleres majors I els pròxims presidents. Xiquetes I xiquets de la falla Que apenes han vist el sol I ja porten el faixí i la banda les faldes I els mocadors. Fills, nets, nebots i germans Coneguts I familiars De fallers I falleres que hui Els han volgut presentar. Els han censat en la falla Passejat en la presentació Acampanyat pel carrer Amb el cor plé d´emoció. I que hui els presenten ací Al ci del nostre llibret Per que tots els conegam I els envíem mil bessets. ANA PARRA.

X CoNCURS ESCOLAR DE BOCETO I CRITICA GUANYADORS DEL CONCURS DE DIBUIX A LES ESCOLES C. Verge dels Desemparats * Paula Sempere Torres * Maria Moheadona Garcia C.

Ntra. Sra. del Rebollet: * Judith Roig Clevies * Julia Gisbert Perez * Juan Porta Martí * Juan Perez Rodríguez

Lluis Vives: * Laura Verdú Savall * Ana Mascarell Alemany * Carla Mayol Salamero * Kevin Pons Giner

Paula Sempere Torres C. Desamparats

Judith Roig Cleries C. El Rebollet

Maria Mohedano Garcia C. Desamparats

Júlia Gisbert Pérez C. El Rebollet

Laura Verdú Savall C. Lluis Vives

Ana Mascarell Alemany C. Lluis Vives

Juan Pérez Rodriguez C. Rebollet

Juan Porta Martí C. Rebollet

Carla Mayol Salamero C. Lluis Vives

Kevin Pons Giner C. Lluis Vives

Saben qui és aquest Faller? E

ns ha arribat a les nostres mans una vella fotografia que pertany a un faller de la nostra comissió, però que en este apareix quan ell encara era un xiquet.

Aquesta fotografia està feta fa molt de temps quan ell participava en la comissió de la Falla Barri Sant Francesc. Aquest faller serà un dels més antics que hi ha en tota la ciutat d’Oliva que encara hi pertany a una comissió. Anem a donar més pistes. Aquest faller hui en dia porta bigot, però en aquesta fotografia encara no li havia eixit. Li agrada molt fer “pallassades” i fer riure a la gent. La seua especialitat és disfrassar-se de dona i eixir als festivals de la nostra comissió quasi tota la seua trajectòria fallera. Participa activament en aquesta falla i en tots els actes que es celebren. A més és un dels encarregats de la il•luminació en la nostra presentació i en tot el nostre carrer i parador. Supose que amb aquestes pistes ja sabran de quin faller es tracta. I per a qui no ho sàpiga que investigue perquè totes les pistes que acabe de donar és molt fàcil descobrir de quin faller estem parlant.

Qui és?.. 41

EsbĂ˛s de la Falla Infantil Lema: Carnestoltes dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva

Lema: Carnestoltes d’Oliva Autor: Jesús Garcia Cànoves

S’anuncia a tot bombo i timbal que a la falla li ha tocat la loteria, com a premi el president majoral convida al carnaval a la xiquilleria. Tota la comissió infantil s’engalana per assistir al gran carnaval venecià, però enguany no voran la “Fontana” assistitan al d’Oliva, més cassolà. El premi ha sigut de gama mitjana i l’actual crisi no ens deixa surar, ens quedaren tots amb la gana i el d’Oliva tindrem que visitar. Farem un passacarrer d’estil faller amb la banda, dolçaina i tabal , anirem caminant pel mig del carrer fins aplegar al cadafal principal. Us contarem ací tota la desfilada admirada pels fallers de la comissió, en la falleta la deixarem representada perquè ens va omplir d’il.lusió. I per rematar la festa un concurs de paelles com eixos que fa la nostra junta local fallera, amb gambes, conill, molta verdura, costelles, per deixar el pavelló en la més alta cimera.

De la promesa de la loteria a com es va quedar la xuleria Com a president dic a tothom que si ens toca la loteria nacional convidaré a un viatge de renom, anirem a vore el carnaval oficial pagant del nostre fons patrimonial. Paraules que feren que els xiquets es vegeren dalt d’un gran vaixell per anar al país dels macarronets, mai al presi li passà per el cervell tragar-se la promesa feta per ell. Al conèixer el premi es fe un clamor de timbals i trompetes anunciant ara que aniran a un carnaval confortador, la gent busca disfressa i s’emmascara per desfilar sense conèixer la cara. Tot va durar una curta setmana on es van reunir en l’assemblea per decidir com gastar la “pana”, no canvià el president la seua idea però si el lloc de la gran odissea. Els xiquets de la fallera comissió anirant a un lloc més conegut abans de que les falles alcen el teló, visitar el d’Oliva se li ha ocorregut per mesclar tradicions d’estil paregut

Per posar-los en ambient organitza un pregó que l’amenitza un bufó des de dalt el balcó Els fallerets s’ha disfressat molt bé i inclòs més d’un s’ha posat el tupé per escoltar al del balcó. Volen imitar als carnavals de Venècia disfressant-se amb tota la peripècia per donar emoció.

si ens fixeu en ell trobareu la clau del que la festa pels olivers val, des del moment que començaren els músics posaren la part particular, d’alegria i música festera inundaren els carrers d’una manera espectacular.

Per baix del balcó una parella passa amb mascaretes fets una lligassa d’enamorats que van. Des de dalt una geissa tira un caramel que cau com una fona des del cel pegant als qui allí estan.

Les ratetes es van vestir de moretes per acompanyar la festa del carrer, ataviades amb boniques xilavetes blanques com la flor del taronger, davant alguns tocant la dolçaina obrint la comitiva amb toc musical, una xiqueta vinguda de Cocentaina els fa fotos per una revista setmanal.

Per culpa del dimoni, com es sol dir, li pega en tota la cabota fent-lo maleir pel molt de dolor. La geissa dissimula xiulant una melodia que l’ha escoltada en la bonica escolania del senyor rector. El bufó riu amb tota la gana per poder fer-li oblidar la diana que porta al front. La geissa fuig amb tota tranquil.l itat donant l’esquena al pobre enamorat que ha rebut l’afront.

La festa dels carnavals comença i Oliva es transforma en Florença Per l’escala principal del palau comença a desfilar el carnaval,

Baix, al costat del carrer principal, un xinès llarg com una anguila, porta al coll un palet original desfilant pel centre de la vila, uns xinets porta al seu costat penjats al pal com mandolina, el conjunt a la gent ha agradat perquè també tiren serpentina. El tocador de maraques no pot dominar a la cubana que prefereix la dolçaina, no li fa cas per molt que vulga tocar i per fi guarda l’instrument a la baina, vol imitar al gran carnaval carioca però la cubaneta no voll ballar, es queda apardalat en cara de bajoca i trau les maraques per tornar a tocar.

Moguts per l’animació carnavalesca disparen uns trons i una traca modesta La gran animació que han vist es mou el cuc de la seua festa, tenen per ara mateix previst disparar una traca modesta. Segur que no oblidarà ningú la quantitat de trons del menú

La gran animació que han vist es mou el cuc de la seua festa, tenen per ara mateix previst disparar una traca modesta. Segur que no oblidarà ningú la quantitat de trons del menú

Comença la cosa amb prou trellat tirant els coets en mig del carrer, més poc a poc se n’ix de l’acordat pareixent la despertà d’un dia faller. S’ha acabat la tranquil•litat del carnaval s’alça la veda sense permís municipal.

El primer en pagar-ho ha sigut un xinot que no ha corregut prou fugint rapidet, per no conèixer o per ser boig de capirot li ha esplotat a la part de darrere un coet. Menys mal que no és de tro molt dur sinó per astorar i deixar el cul madur

La sort que han tingut els fallers de l’Institut és que quan ha vingut l’autoritat al lloc, no quedava ni fum, tot havia ja desaparegut deixant buit el carrer i a un xinet groc. Per no respectar a la municipal ordenança el presi se’ls emporta al casal sense tardança.

Moguts per l’animació carnavalesca disparen uns trons i una traca modesta Moguts per l’animació carnavalesca disparen uns trons i una traca modesta

Al casal es donen un estiró d’orelles però els conviden al concurs de paelles Ja en el casal esl perdona el presi doncs van a fer un concurs d’arròs on diuen que no deixaran ni un mos. A imitació de la junta local fallera s’organitza un concurs de paelles amb conill, pollastre i costelles. Des del carnaval ve un xinés seguint-los per estar animats junt al seu gosset “pekinés”. També els ha acompanyat un llaurador de l’orient amb corbella i sac foradat. Encara que té un forat li queda prou d’arrós per omplir al tots el cos. El faller és qui portarà la batuta i el xinet farà una demostració de com fer una paella de tradició. Algun falleret segur demanarà com ja s’ho pensava més de un una pizza de formatge parmesà. I al final tot ha eixit de meravella fent una grandiosa festa d’amistat i degustant l’afamada i rica paella. Fins i tot el que havia demanat de pizza de formatge un bon talló, de la paella s’ha menjat una ració.

El carnaval s’ha acabat i paella al casal han menjat Ha sigut una desfilada de categoria la que ha viscut tota la jovenalla, ara tindran que tornar a migdia per contar-ho tot en la seua falla, han conviscut amb total harmonia divertint-se i sense parar la rialla. Han vist el famós carnaval ciutadà on han participat en la seua festa, s’han convertit amb la gran despertà en el terror del carrer amb la tempesta, han deixat mig bocabadat al parroquià amb la paella que a tots reconquesta. I com tots estan contents del destí del premi loter tret com a trofeu, sols ens queda demanar el banderí que de l’explicació serà el preu, i si t’ha agradat l’escrit en rodolí guarda el llibret pel futur museu. Adéu!, que ens tenim que anar acabant ja aquesta explicació, tornarem pel carnaval participar si ens inviteu en altra ocasió, a Venècia voldríem disfrutar si el presi acepta la proposició.

A Sant Josep L´ofrena dels nostres cors a Sant Josep entreguem, una ofrena que és de tots ressonat en els carrers. A Sant Josep estimem en estos dies de Falles, trons i foc i tots contents versos, flames i rialles. Units amb nostre Patró llum de la festa fallera, llàgrimes i tradició.

Falla Institut|Programació 2008/09

Programació _2008 DIA 28 DE JUNY, DISSABTE Sopar Festa Entrada de l’estiu 2008. DIA 2 D’AGOST, DISSABTE Festa d’estiu a la platja de la mitja galta amb disco-mòbil i animació brasilera. DIA 4 D’OCTUBRE, DISSABTE Proclamació al Restaurant Molí Canyar de les Falleres Majors, Regines i Presidents 2009 amb sopar i ball DIA 19 D’OCTUBRE, DIUMENGE A les 10:00 h 10é Passeig en bici; des del Casal de la falla fins a la Font Salà, esmorzarem allí (entrepans i beguda a càrrec de la Falla) seguirem per Oliva Nova fins a la platja d’Oliva (caseta de Creu Roja) per acabar al Casal on hi haurà per a dinar paelles. DIA 19 DE DESEMBRE, DIVENDRES A les 21:30 h Actuació de nostre Grup de Teatre amb l’obra “Que moguda la d’aquella nit” al Concurs de Teatre Salvador Soler i Soler al Teatre Olimpia. DIA 21 DE DESEMBRE, DIUMENGE A les 12:00 h Final Campionat de Pandingui i Truc Nadal i Reis A les 14:30 h Dinar al Casal

_2009 DIES 3,4 i 5 DE GENER Mercat de Reis i Betlem Vivent

Falla Institut|Programació 2009

DIA 9 DE GENER, DIVENDRES Començament del Campionat “lligueta” de Cau i Truc de JLF. DIA 10 DE GENER, DISSABTE A les 19:00 h Presentació-Exaltació de nostres Falleres Majors, Regines i Presidents 2009 DIA 11DE GENER,DIUMENGE Començament del campionat de Pilota Valenciana per equips organitzat per J.L.F. DIA 3 DE FEBRER, DIMARTS Començament del Campionat de Cau al Casal per parelles masculí i femení. DIA 7 DE FEBRER, DISSABTE A les 18:00h Concentració al carrer Monges Clarisses per a procedir al Passacarrer de la Crida Fallera. A les 20:00 h Crida al Balcó de l’Ajuntament per la Fallera Major d’Oliva 2009. A les 22:00 h Nit del Faller amb sopar i ball. DIA 13 DE FEBRER, DIVENDRES A les 22:00h Sopar de Sant Valentí DIA 21 DE FEBRER, DISSABTE Pel matí al Parc de l’Estació, Concurs de Paelles organitzat per la Junta Local Fallera. DIA 22 DE FEBRER, DIUMENGE A les 17:00 h En el Casal s’entregarà als fallerets i falleretes que els corresponga el distintiu de coure, argent i or. La Fallera Major Infantil imposarà el corbatí a l’estendart. Al finalitzar el President Infantil obsequiarà a tots els fallerets i falleretes amb una xocolatada. DIA 28 DE FEBRER, DISSABTE A les 17.00 h La Comissió de la falla portarà a la Casa de la Cultura els Ninots Indultats DIA 1 DE MARÇ, DIUMENGE A les 17:30 h Cavalcada del Ninot

Falla Institut|Programació 2009

DIA 8 DE MARÇ, DIUMENGE A les 11:00 h Esmorzar d’entrepà al Casal.seguidament, popular arreplegà pels carrers del barri. Es demana l’assistència a tots els fallers. A les 21:00 h Lliurament de Recompenses per la Junta Local Fallera i la Fallera Major 2009. Lliurament de premis del Concurs de Teatre; Lliurament del premi del Concurs “Cartell de Falles”. DIA 12 DE MARÇ, DIJOUS A les 09:00 h Plantà del Monument Faller Gran Vetlada de protecció als monuments. DIA 13 DE MARÇ, DIVENDRES A les 21:30 h Inauguració del Casal Faller. A les 23:45 h Nit d’Albaes Falla Institut Vetlada de protecció als monuments. DIA 14 DE MARÇ, DISSABTE A les 08:00 h Muntatge del Parador Faller Vetlada de protecció als monuments. DIA 15 DE MARÇ, DIUMENGE A les 08:00 h Plantà de la Falla Infantil A les 09:00 h Remat del Monument Faller Gran i del Parador, Col.locació de la Gespa A les 11:00 h esmorzar d’entrepà al Casal.seguidament, popular arreplegà pels carrers del barri. Es demana l’assistència a tots els fallers. A les 18:00 h Final del campionat de Pilota Valenciana. A les 21:00 h Sopar a elecció de cadascú. La falla donarà el vi, refrescs i ensalades. Vetlada de protecció als monuments.

DIA 16 DE MARÇ, DILLUNS A les 11:00 h Final del Campionat de Cau i Truc de JLF A les 14.00 h 1ª Mascletà al Parc de l’Estació A les 14:30 h Menjar per grups a elecció de cadascú. A les 17:30 h Concurs de Dibuix Infantil per als Fallerets. A les 19:00 h Castell umflable per als xiquets

Falla Institut|Programació 2009

A les 21:30 h Sopar infantil a càrrec de la falla. A partir d’aquesta nit els fallerets tindran sopar i dinar a càrrec de la falla. A les 22:00 h Sopar faller (ticket) A les 24.00 h Festa Guateque a càrrec de la falla. Vetlada de protecció als monuments. DIA 17 DE MARÇ, DIMARTS A les 08.00 h Gran despertà amb banda de música. A les 09:00 h Visita del jurat de falles. A les 10:00 h Castell Umflable. A les 12:00 h Visita de la J.L.F, Fallera Major d’Oliva i Cort d’honor a ala Falla A les 14:00 h Mascletà al Parc de l’Estació. A les 14:30 h Dinar faller (ticket) A les 18:00 h Concentració al C/Monges Clarises. Per procedir al’Ofrena de Flors a la Verge del Rebollet. Tot seguit Lliurament de premis al Parc de l’Estació. A les 21:30 h Sopar per a tots els fallerets. A les 22:30 h Sopar per a tos els fallers (ticket). A les 23:00 h Entrega de premis de les cartes i distintius de coure,argent i or. A les 24:00 h Nit amenitzada per un famós Showman Vetlada de protecció als monuments. DIA 18 DE MARÇ, DIMECRES A les 08.00 h Sorollosa despertà en Banda de Música. A les 11:00h Entrega de premis del concurs de dibuix infantil i cucanyes. A les 13:00 h Paelles per grups al carrer, obsequi de la Falla. A les 14:00 h Mascletà al parc de l’estació. A les 16:00 h Castell umflable A les 21:30 h Sopar per a tots els fallerets. A les 22:30 h Sopar al casal (ticket) A les 24:00 h Orquestra Platino al passeig a càrrec de la J.L.F (enfront del banc BBVA) Vetlada de protecció als monuments DIA 19 DE MARÇ, DIJOUS A les 08:00 h Despertà pel barri amb Coets, Música i Soroll. A les 12:30 h Missa de Sant Josep a L’esglessia de Santa Maria.

Falla Institut|Programació 2009

A A A A

les les les les

14:00 15:00 15:30 18:00

h h h h

A A A A

les les les les

21:00 22:00 22:30 24:00

h h h h

Gran Mascletà al Parc de l’Estació Dinar oferit per la falla per a tots els fallerets/etes. Dinar faller. (ticket) Informal cercavila per totes les falles. S’avisarà com s’haurà d’anar disfressat. Hi haurà preparat un Trenet Faller per als més menuts. Al finalitzar la cercavila Castell umflable. Sopar per a tots els fallerets. Cremà de la Falla Infantil. Sopar oferit per la falla. (ticket) Cremà de les Falles. Quan corresponga segons el premi obtés.

DIA 20 DE MARÇ, DIVENDRES ... Desmuntà del parador i arreplegà de trastos.

NOTA: Qualsevol canvi del programa serà anunciat al tauler d’anuncis del Casal i a la web: www.fallainstitut.com

Memòria d’un Any Faller

20 08

Betlem-Oliva i la posada A

ixò diu que era… ara fa molts anys, un poble anomenat Betlem – Oliva on hi havia una familia molt humil formada per Josep i Maria. Maria estava embarassada i molt cansada i tots dos anaven buscant un lloc on quedar-se a descansar. Van decidir refugiar-se a un xicotet pesebre, on Maria, va donar a llum un preciós xiquet anomenat Jesus. Aquell xiquet seria lloat pels Reis Mags de l’orient i multitut de gent vinguda de tot arreu. Per aquells dies Betlem-Oliva es convertí en un bulliciós mercadet on tenien cabuda pastors, amb els seus mansos ”espejito” entre d’altres. Forners, treballadors del padró, accrobates, fusters, llauradors, aiguadors, picapedrers, castanyeres i moltes i moltes persones que al voltant d’un oasi i a prop del pessebre formaren un gran rebombori. Entre tantes paradetes hi havia una posada on les persones podien reprendre forces. En aquella posada treballaven un grup de gents vingudes del barri de l’institut i què, aprofitant tal ocasió, van obrir les portes a tots els viatgers que arribaven per lloar al Jesuset Aquell grup estava format per llauradors, gobernants, i tot aquell veí de l’institut que volia ajudar-los. A la posada, podía degustar-se tapes molt variades com: gamba en bleda, sang en ceba, faves sacsaes, xoricets totes elles acompanyades d’un bon vinet o d’una misteleta. Durant tres dies i desafiant l’oratge tan traïdor que feu que fera molt de fred i ploguera, els veins de l’institut acompanyaren al Jesuset i feren més còmoda la visita dels forasters. En acabar aquell periple per terres d’orient, arreplegaren trastos i emprengueren el camí de tornada cap a casa. Amb la satisfacció d’haver fet un bon treball i haver arreplegat uns bons dinerets per a les festes del barri. I amb un somriure en els llavis i tots contents i ballant, aquest conte està contat i aquest conte està acabat.

La paraula maleïda José Vicente Sala

í, evidentment estem parlant de la crisi. Paraula grega que ha existit sempre i que ara forma part del nostre vocabulari diari. S´ha instal.lat en les cases com un fill que passa la trentena i no vol parella per a no complicar-se la vida. És cert que molta gent no arriba a final de mes, però també trobem una espècie endèmica i brutal que afirma que amb la crisi tan sols poden canviar els mobles del menjador i que la reforma de la cuina i el cotxe nou ja vindran. De segur, la paraula maleïda també afectarà aquest any al món de les Falles, però la festa està per damunt de períodes catastròfics i és el moment d´oblidar un poc les desfetes globals i personals. A més, les Falles són renovació i simbòlicament podem cremar la pa-

raula, eixa i totes les que afecten i causen perjudici a les nostres vides. Potser és un bon any per a viure les Falles d´una manera més personal, de tu a tu, de nom a nom, perquè necessitem conèixer un període dolent per tal d´adonar-nos que les coses importants no tenen ni color ni forma de bitllet. Un bitllet és paper i el paper es crema. Les Falles són possibles gràcies a les persones i no als pressupostos que pugen i baixen amb alegria arterial. Que les Falles del 2009 siguen les més humanes i a gaudir, com sempre, plantant cara a la vida. Són quatre dies, ja sabeu…

I ara qui farà els caragols? Una Fallera

oldria començar aquest escrit recordant una cosa que em va succeir ara farà dos o quasi tres mesos.

Estava jo en ma casa, l’endemà de Nadal xerrant en ma mare, quant de sobte em sonà el mòbil. Al contestar em vaig quedar gelada!, era la meua amiga informant-me que la familia Fuster-Ibiza havia tingut un greu accident de cotxe. En assabentar-me el que havia passat, vaig intentar per tots els mitjans saber com es trobaven i intentar ajudar en allò que puguera. Eixe mateix dia per la vesprada vaig anar al treball. (Casualment treballe al mateix hospital on Ximo, Pepe i Rosa estaven ingressats.) Amb nervis al cos per no saber com anava a trobar-los, em vaig acostar fins on estaven. Primer vaig anar a vore a Ximo , que estava a la sala del costat. El vaig trobar molt nerviós perquè, eixa mateixa vesprada anaven a operar-lo, però, a la vegada estava content perquè havia pogut parlar en el seu germà Fede. (Per cert Fede estava a un altre hospital “a la competència” com ell mateix em deia dies després) Com anava dient, després de comprovar que Ximo estava bé, em vaig acostar a vore els seus pares. Al entrar a l’habitació em vaig trobar a Pepe amb poca gana de dir res i en la cama en alt. I a Rosa amb el braç embenat i les dos cames en alt, però, ella en canvi estava més animada. Vaig estar una bona estoneta xerrant en ells sense entrar en detalls d´allò que havia passat (prou tenien ja) Ells també estaven contents d’haver pogut parlar amb Fede. Bé, com deia, després d’una bona estoneta xerrant i intentant animar-los, quina fou la meua sorpresa quan Rosa em diu: I ara, qui farà els caragols per al mercat de reis? Havia de fer-los jo. GENI i FIGURA! Vaig pensar. Mai m’haguera passat pel cap pensar en els caragols en aquell mo-

ment i ella preocupadíssima pel tema. Vam riure les dos comentant temes de la falla i jo, pensava que seria per oblidar un poc tot l’estrés d´allò que havia ocorregut, però, res més lluny de la realitat! L’endemà tornà a parlar-me dels caragols i de la falla.

Fins i tot els va demanar als metges si podria acudir amb cadireta de rodes a la nostra presentació. Què vos pareix? Sovint parlavem de la falla, de com anaven els preparatius de la presentació, de la cavalcada … Jo mateix els estic molt agraïda, doncs, m’han donat una bona lliçó. Són fallers fins la medu.la! Pepe està cada dia més animat. Ximo ja està molt bé. De Rosa no cal dir res, és pura energía! I Fede s’està recuperant molt bé. Probablement quant lligen estes línies estiguen corrent per la falla (encara que siga amb cadireta de rodes) Des d’estes línies vull en el meu nom i com no, en el de tota la comissió, seguir donant-los molt d’ànim a tots. M’heu demostrat d´allò que sou capaços! Molt d’ànim per als quatre, i per a tots eixos familiars i amics que han estat, estan i estaran sempre al vostre costat. Una besadeta molt forta!

La teua i la meua història R

ecorde perfectament el com i el perquè d’apuntar-te a la falla. Jo sempre he segut fallera i des de menudes hem sigut molt amigues. Jo en l’escola sempre parlava de falles i de tot allò que les envoltava: la presentació, el tratge, la cavalcada del ninot, la setmana fallera... Quan s’acostaven eixes dates les converses sempre eren les mateixes i tu sempre deies que volies apuntar-te. Un any Juan Miralles, Don Juan, que era mestre nostre en el col.legi et va dir que t’animares i t’apuntares a la setmana fallera per a que provares si això t’agradava. A partir d’eixe instant tot va canviar. A més el nostre col.legi hi havia alguns mestres que també eren fallers Don Pedro, Doña Maruja, Doña Rosa i Don Juan tots t’animaren a que ho feres. Amb el consentiment de Rosita i Vicente ho aconseguires. Molt ràpidament trobarem la nostra colleta d’amics i tu et feres fallera per a tot l’any, començares a vestir-te, eixir a cavalcades... Fins

i tot els teus pares s’apuntaren a la falla i eixiren a la cavalcada en alguna ocasió, si mal no recorde l’any de les olimpiades... A partir d’aleshores moltes amigues de l’escola també s’apuntaren a la falla i quan començarem a l’institut, la falla va portar unes altres amistats. Trobarem uns amics que s’uniren a nosaltres, crec que era l’any 1998, (aquell meravellós any, a Ali?) eixe any començà una aventura que esperem que no arribe mai a la seua fi. Ens trobarem en una colla de xicons, una mica tímids que també eren fallers i que donà la casualitat que eren de la nostra falla. Recordes qui eren? Richard, Carlos, un tal Juan que tots li deien Xauxi, Miguel, Manu, Fede, Parra, Rubén, José Ramón i crec que m’oblide d’algú, ah sí Ramón ja sabia que me’n deixava algun. A partir d’aquest moment una flameta fallera co-

mençà a sorgir en el teu interior i aparegueren sentiments dins de tu i d’algú més. Passarem pasqua, caps de setmana, cap d’any. L’any següent tot continuà meravellosament i a partir d’eixes falles tot va portar alguna cosa diferent. El dia que ens diguéreu que tu i Ramón anàveu junts, és a dir, que éreu més amiguets. Pareix que va ser ahir i ja fa déu anys que aquella història va començar. Passaren molts anys, anarem incorporant amics al nostre grup de falles, alguns ho deixaren, altres vingueren nous encara que sé d’alguna que deia que mai seria fallera i menys de la falla Institut (a Júlia?) L’any 2003 la falla va portar altres coses, jo, Lola, la teua amiga era la fallera major de la falla i et vaig proposar que m’acompanyares i sabia que no em diries que no i així va ser. Passarem un any PERFECTE tot foren alegries, diversió, premis... En aquesta aventura no puc oblidar a Ester que era la regina del

foc, ni de la nostra amiga Vicky que era la de la festa, ni dels nostres acompanyants Joaquín, Paco Parra, Avargues, Gonzàlez... Sempre t’has negat a admetre que volies ser fallera major ja que deies que tot això eren molts diners i que tu encara estaves estudiant... tot excuses per a no dir que et feia una il•lusió que et mories i que tenies unes ganes terribles d’arribar on hui estàs. Als teus pares els feia quasi més il•lusió que a tu i a Ramón també encara que ell no vullga reconèixer-ho, a què sí Ramón? Per posar punt i final a aquest article que no a aquesta història voldria dir-te que disfrutes i que estarem ahí tots sempre, en tots els actes, en tots els moments... I la nostra història no ha fet més que començar ja que sempre tindrem molts bons moments per a recordar durant la resta de la nostra vida, tant fallera com personal.

Per a Pilotaris els nostres Les animadores de la Falla

nguany la Junta Local Fallera ha tingut una gran idea, ha organitzat un campionat d’un esport molt valencià, la pilota valenciana o més conegut com raspall. Les falles i els seus fallers van rebre aquesta gran idea amb molt d’entusiasme i des de la majoria de les comissions eixiren equipets per a jugar els diumenges en el trinquet del nostre poble. El primer dia que jugava la nostra falla (diumenge 18 de gener) les nostres falleres per acudir més motivades a animar als nostres pilotaris quedarem “de bon matí” (a les 10, compreneu-ho era diumenge) per a esmorzar i agarrar forces per a cridar ben fort. Moltes d’aquestes falleres no tenien ni idea de com pujar fins al trinquet perquè algunes no hi havien acudit mai. En arribar allí, guiades pel nostre president, ens presentàrem davant d’un edifici fundat l’any 1915 (i

no molt modificat, per cert), en moltes ganes de que els nostres equips guanyaren. La pròxima decisió era on asseure’ns, que si baqix que si dalt, baix no perquè ens pegarà la pilota deia una; ei dalt no es vora massa bé i a la fi decidírem pujar dalt de més amunt. Un lloc molt “especialet” perquè estava o millor dit està a punt de caure. Unes decidírem pujar allí per trobar que aquest lloc era més “segur” que estar baix, encara que no sé que dir. Unes altres, més valentes, baixaren baix per a vore millor la partida i estar pendents de la pilota, però no la varen vore vindre perquè estaven més entusiasmades pegant la xarraeta i la pilota els va pegar. Allí dalt no teníem ni idea de quan era punt, ni quan es canviava de joc, però menys mal que teníem certes persones “expertes” que ens guiaren durant tota la partida. Mirarem fins i tot d’apostar a rogos o blaus, però com estavem més bé verdes ho deixarem per a la pròxima setmana, que ja seríem “expertes”. Es feren fotos els dos equips amb la seua camiseta oficial i el més important de tot era participar ja que la majoria no sabíen que la pilota era de vaqueta i pensaven que els didals eren per cosir. En un equip, L’Equip A juga: MA Cebrianus, Anibal David, Murdock Vicent i Fenix Kiko. I en l’altre equip, El Plan B juga un conegut elenc d’artistes: Joselito, Xixiliquatre, Carlos L’atre i Juanvito Valderrama. No sabem com quedaran aquests equips, de segur que s’ho passaran d’allò més bé i l’any que ve repetiran.

Passant etapes Pepe Pla. Desembre 2008

epassant repassant, mentalment ara que ja sóc “uelo”, em vaig fixar en els dies més feliços de la meua existència fins ara. De les penes no cal parlar, pues elles ja venen assoles. I, com deia, fent un poc de memòria i anant rapidet per a no cansar al respectable explicaré allò que, com a mi, segur que els haurà passat a molts. Vaig nàixer un bon dia, i en eixe instant el goig degué ser gran per als meus pares, encara que ma mare volia una xiqueta, perquè ja tenia un xiquet, però els va nàixer un Pepet. Bo, als 8 anys vaig prendre la primera comunió; una alegria de xiquet. Als 23 vaig acabar la “mili” i fou un dels plaers més grans que he tingut en la meua vida. Els que han anat a la “mili” sabran del que parle. En 1977 em vaig casar i va ser una altra alegria per poder compartir les penes i les alegries amb una altra persona. Després van nàixer la meua filla i el meu fill, dos alegries immenses d’eixes de veritat, que et canvien la vida de dalt a baix, donant-te una raó per la qual has de lluitar i preocupar-te i portar-los endavant. Com els fills es fan majors, va arribar el moment que la meua filla es va casar. Això és una alegria estranya ja que, per un costat tens alegria perquè es casa, però per l’altre tens pena perquè se’n va de casa, però en fi, és llei de vida. Ara ve el motiu de tota aquesta revelació d’alegries, d’aquest procés que va entroncant unes vides amb unes altres, del qual sense este recorregut no hauria mai arribat un dels dies més feliços de la meua vida. Va ocórrer exactament el dia 28 d’Agost del 2008 i

és, que la meua filla Laura i el meu gendre Jeroni em van fer “uelo”. Fins ara jo no sabia com seria eixa sensació i la vaig experimentar amb una placidesa, una satisfacció, un orgull! Sí, orgull de ser “uelo” i de vore a la meua filla i al meu gendre plens d’alegria i, al mateix temps de responsabilitat. Tot açò que conte és de les primeres hores que tenia Marc, que es com li diuen al meu net, i al que encara no li havia vist casi ni la careta, però que per a mi ja era el més bonic, el més ben fet de tot el món mundial. Imagineu-se ara que ja té 3 mesos i mig (açò està escrit a mitjans del mes de Desembre del 2008) i, veient que va fent-se cada dia més fadrí , amb eixa careta rosadeta i blanqueta i que, parlant-li i fent-li festes en seguida es posa a riure amb eixos ulls tan oberts que té quan et mira i veus que ja et coneix, estaries sempre mirant-lo i fent-li carantoines i te’l menjaries a mossets. Ai mare què bonic que és!! Açò, encara que parega un tòpic, el que no ho haja experimentat no ho sap. Sa “uela” i jo hem tornat a reviure aquells moments quan ens teníem que alçar per la nit i ens ha dut molta alegria. Gracies Laura i Jeroni per donar-me un net i un falleret per a la Falla Institut.

La Fallera del Futur Cristina Torres

egur que milers de vegades ens hem preguntat, com estarem en el futur…

Com vestirem?, quina moneda utilitzarem per a comprar?...o tal vegada…com seran les nostres cases?, tindrem robots?, els cotxes aniran sense gasolina?...en fi…ens hem fet tantes i tantes preguntes, que fins que no aplegue eixe futur, no podrem saber realment el resultat.

Tindrem unes manteletes que no seran tan cares com les d’ ara, ja que nosaltres mateix ens les farem amb material reciclat, com per exemple, amb anelles de pots de refrescs. Sí, sí, això que esteu sentint. Eixes anelles que sempre tirem al fem, i mai li hem donat cap importància;…doncs xiquetes…, ja podeu anar arreplegant-les, per fer-vos les vostres manteletes per al futur.

Però…i respecte a les Falles?, Jo m’he preguntat alguna vegada com seria una fallera del futur?, es tornaran a portar els vestis pel genoll?, i el pentinat, quina forma tindrà?, les manteletes, més o menys carregades?, ……………vosaltres, què hi penseu?,

El faldar estarà molt estovat; tant….que el carrer de l’avinguda Loygorri se’ns quedarà menut (us ho assegure). Anirem arrastrant el nostre vestit fins arribar al Mercat municipal i la gent ens mirarà bocabadada i pensaran:

Doncs jo he somniat, com seran. Mireu, jo m’imagine, que el nostre vestit, tindrà, molt, molt, moltíssim pes…, tant de pes, que necessitarem dur-lo amb rodetes.

Els colors de moda seran el daurat i el plata.

“Com han canviat aquestos vestits amb el pas del temps...!”. Serà tot meravellós…, perquè encara que estigam molt cansades, vorem eixa fatiga recompensada,

amb els aplaudiments de la gent del poble. En el meu somni, fins i tot, apareixia, al final del pasacarrer, un “Charles Chaplin” que miraba meravellat els nostres vestits de fallera...i jo mentre el mirava a ell, em seblava tan real!…que m’ha quedat eixa imatge gravada…. Ja veus, els somnis són el que tenen; en eixe moment, és tot realitat… En fi…no vaig a donar-vos molts més detalls de com pense que seran eixos vestis de fallera en el futur, perquè, sabeu què?; realment pense que el meu somni es cumplirà.

a mi?, què passa?, i un membre de la Junta Local, em va dir: “Per a tu, sí que té uns premis…” No m’ho podria creure, la meua cara era un poema…però, ….clar…vaig pujar. Us preguntareu que vaig rebre, no?, Doncs mireu, segons un jurat qualificador, jo portava el vestit de fallera més bonic de l’ofrena, i el premi era: 1) els aplaudiments de la gent que em va veure. 2) el recolzament dels fallers de la meua falla 3) la paciència de tota la gent que em va ajudar a fer-me eixe gran vestit de fallera.

I per finalitzar, us diré que quan aplegàvem a l’ofrena, no hi havien premis. Sols la fallera major del poble ens parlava de les seues experiències durant eixe any, i estàvem allí tots escoltant-la, amb la emoció que ella transmitia.

4) i l’amistat i l’estima d’ un Charles Chaplin, que aplaudía emocionat, quan jo rebia aquestos premis.

Però, la meua sorpresa va ser que al final de l’acte de l’ofrena, la fallera major del poble em va cridar a l’escenari. Jo meravellada, vaig dir: per què em crida

En fi, per si de cas, us recomane que no oblideu el meu somni; per si d’ací uns 50 anys….passa tot el que us he relatat.

Quan vaig despertar del somni, vaig recordar tot …i com us he dit abans, em pareixia tot, tan real…

Auxili: Les Falles! Un no-faller

es falles és una d’aquelles festes ancestrals que Oliva va adoptar fa uns anys per acompanyar altres pobles valencians que celebren així el final del solstici d’hivern i l’arribada de la primavera. És una festa molt arrelada a la nostra terra, tant que moltes vegades es fa la simbiosi València-Falles o Valencià-Faller, quan realment, ni tots els fallers se senten tan valencians, ni per suposat , tots els valencians ens sentim fallers, i si no, preguntem-li-ho a algun ciutadà d’Alcoi, d’Ontinyent... En realitat tots no vivim la festa de la mateixa manera, hi ha qui la vivim i la patim. Som molts el grup de “covards” que a mitjan març programem unes minivacances per fugir del caos al qual es veu sotmés el poble.I és que no suportem les conseqüències que comporten les falles en diversos aspectes del nostre dia a dia. Per exemple, el trànsit. Encara que durant tot l’any se’ns entrena per anar a treballar amb obres, dies de pluja,moros i cristians, la nacional...res no és comparable amb la setmana de falles. La que munten entre casals , passacarrers i monuments és demencial. Si per casualitat tens la “sort” de tindre un casal prop de casa, ja has dormit! Té igual que l’endemà t’hages d’alçar a les 7 o 8 del matí. Al final decideixes prendre’t una píndola per poder conciliar el son i d’adorms mentre taral.leges “El fallero”. Però, penseu que s’ha guanyat la batalla. NO! Perquè just quan et quedava mitja horeta per descansar, LA DESPERTÀ! Música i coets que asseguren que et despertaràs per no fer tard a treballar. Com vas amb l’hora justa

decideixes agafar el cotxe, i aleshores descobreixes que els 1500 metres que separen ta casa de la feina, s’han convertit en 3000, i a més, quan per fi ja has arribat, on aparques? I maleeixes haver agafat el cotxe i moltes altres coses més. Els carrers són plens de festa, música, coets...i l’alegria dels fallers és inversament proporcional a la teua mala llet. Comptat i debatut, hi ha gent a qui li va la festa i gent a qui ens pesa. Però, sabeu? en el fons, secretament, admirem els fallers, i envegem la seua voluntat per passar-ho bé.Perquè possiblement, molts d’ells, com tu, també van treballar ahir, i potser també ho facen hui, i tanmateix, després d’una jornada laboral tan dura com la teua, s’obliden del cansament i tornen al casal per continuar la festa. Així, encara hauríem d’agrair que hi haja persones que visquen per les falles, que continuen una tradició, i que trenquen durant uns dies (malgrat que ens pese) la nostra avorrida quotidianeïtat.

Les meues Falles Josep Noguera

ls meus records més antics de les falles es remunten al primers anys cinquanta. Era una falla a Oliva, sí, quan encara no se’n feien. Fou a l’Acadèmia San José de la Montaña i probablement per iniciativa del Director, Don Ernesto Paulino; una petita falla que feren els alumnes de cursos superiors, amb el campanar de l’església de Santa Maria com a motiu central. Un pati no més gran de 25 a 30 metres quadrats, forçosament la falla havia de ser molt reduïda. Més tard, a l’any 55, vaig viure una altra falla en ambient col•legial. Al col•legi Escola Pia de València, en un pati central una miqueta més gran que el de l’Acadèmia, però no molt més. Un pati quadrat tancat per columnes i un passadís d’uns 3-4 metres d’amplada que l’envoltava. Vàrem fer un llibret i tot; millor dit, un sacerdot escolapi el va fer. Se li donava prou bé el versificar. . M’ha quedat a la memòria un conjunt de versets que certament no són de qualitat, però el que es buscava era solament una certa rima. Deien: “Abans amb un furgadents” “mataven un dinosauri”, “ara van amb un canó” “per matar un gafarró” ”i espantar algun canari”. Este record, tan intrascendent, és l’únic que conserve. Capritxos de la memòria. Una altra falla que recorde no és pròpiament una falla, perquè és una “foguera”. Sí, parle de les fogueres de Sant Joan, que les vaig viure en alguna ocasió i pels mateixos anys a la Marina Alta, a Xàbia. ( Per què les falles es celebren per Sant Josep, equinocci de primavera, i les fogueres per Sant Joan, solstici d’estiu? Jo suponc que el foc de Sant Joan deu tindre una antiguitat més gran que el foc de Sant Josep).

Després el record es redueix a espectador, un tant distant, de falles a València i a Oliva. A Oliva és cap a finals dels anys cinquanta quan creix la festa de les falles amb unes poques que aniran augmentant en nombre i dimensions fins arribar a les falles monumentals de l’actualitat. Reconeixem l’esforç en la construcció de la falla, autèntic monument, però jo crec que el principal atractiu de la festa és el foc. La màgia del foc com a element purificador. Foc que ens enlluerna, en sentit literal i metafòric. Però també el foc com a element destructor. Aquella obra que s’ha construït amb molts esforços, amb molt dies, és destruïda en pocs minuts per l’acció del foc. Això ens porta a recordar que el destruir és molt més fàcil i sobretot més ràpid que el construir. Però em permetreu el tòpic que ja s’ha dit, i moltes vegades: d’aquell foc purificador eixiran noves empentes per a tornar a fer l’obra que ens eleva i ens enorgulleix. L’orgull de l’obra radica més en l’esforç de la seva construcció que en l’obra estricta. I d’esta manera, la mateixa o una nova generació tornarà a iniciar el camí cap a la regeneració, a una nova gènesi. A més de l’element foc i destrucció, i potser encara més important, és el factor cohesió d’un grup, d’una tribu, d’un poble. La fita que el grup es marca, a la qual es compromet a arribar és un símbol d’altres fites més importants. Les quals seran aconseguides o no, però n’estem segurs que l’esforç mereixerà la pena.

Parlem de Teatre Mayte Fullana Llin

ny rere any, moltes persones de la nostra falla ens hem vist involucrades en el teatre, algunes com jo, durant quasi tota la història de la nostra falla i la veritat vos puc dir que el teatre enganxa. No entenc perquè quan pel mes de maig, més o menys, comencem a buscar l’obra, actors, actrius i altres elements per començar el teatre i no trobem res fins el mes de juliol o agost. Enguany l’obra ens ha costat un montó de trobar, ja que hem tingut molts problemes, però una vegada superat l’obstacle, falten els actors i les actrius. Sempre que busquem una obra ens fem en la mateixa pregunta: “En quanta gent contem?”, i la mateixa resposta: “Poca gent té ganes”. Que si fulano no pot, que si vengano està fora, que si un està preparant-se exàmens i que si l’altre no té temps... Però el que més et diu la gent quan preguntes: Voldries eixir enguany al teatre? Et contesten: -

Jo? No

No, jo per a això no aprofite.

No, jo sóc molt vergonyós.

No, jo ni pensar-ho, sóc molt nerviós.

Mireu, fa més de 25 anys que participe en el grup, tant davant com darrere de l’escenari, heu pogut comprovar els meus nervis, la meua vergonya, que he tingut faena, que de vegades no he tingut ganes... però l’any que no he participat, sempre m’he apenedit. És veritat que el dia que representem l’obra t’ho passes mal abans d’eixir a escena, però una vegada estàs dalt de l’escenari, agafes el bou per les banyes i després tens la satisfacció de vore la gent que has entretés, contenta i felicitant-te per la teua faena.

Eixe dia és especial, però el teatre no tan sols és això. Tot el temps que passem assajant és el millor perquè et relaciones en gent de totes les edats i es fan unes amistats boníssimes que duraran tota la vida. Enguany com tots els anys hem participat en el concurs de teatre de la nostra ciutat i ha segut una satisfacció per a mi i per a tots els actors representar el nostre grup tal com es mereix. No vull donar les gràcies a ningú perquè si m’oblidara d’alguna persona no m’ho perdonaria mai. Encara no sabem si haurem guanyat algun dels premis, però el que sí que tenim ben clar és que ens hem divertit moltíssim i allò que fem ho fem pel teatre. Així que animeu-vos a participar en el grup de Teatre Ramón Sanz de la Falla Institut que ho passareu d’allò més bé.

Himne Falla Institut Entre música traques i festa nostra falla és un símbol de pau, que en la seua alegria conquesta i és de I’art expressió que complau. ¡Avant, la Falla Institut! ¡Alcem ben alt nostre estendart! Des d’ell ens Ilança el nostre escut clam i pregó de festa i art. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. La falla, festiva, ens fa ser germans, com bons valencians i bons fills d’Oliva. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. La falla, festiva, ens fa ser germans, com bons valencians i bons fills d’Oliva. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. Majors i xicalla, posats tots en peu digam a una veu: ¡Visca nostra Falla! ¡Visca la Falla.. INSTITUT!

Empreses Col.laboradores