José Manuel Gómez

A La caça i captura! expLicació i reLació de La faLLa amb guió de Rafa Tortosa i Garcia i explicació de José Manuel Gómez i Pla

CADAFAL

El lleó, rei de la selva presideix la nostra falla. A la caça i captura s’hi troba amb un pollastre que no calla.

Moltes classes de lluites tenim a la nostra ciutat. Comercials o esportives, de política o de gravetat.

Un pollastre desplomat som la gent de la població, i aquest lleó exuberant, el dirigent que s’hi troba en acció.

PRIMERA CAÇA La caça esportiva de L’OLÍMPiC

El detonant de tot açò fou unes declaracions del nostre alcalde, i ara també president, per si no ho sapieu, després d’un partit de futbol a la Murta i davant del molt honorable digué: «d’ací d’un tres i no res, l’Olímpic serà el tercer equip de la Comunitat». I es va quedar més ample que alt. Ara mateixa recorde unes altres declaracions en les que va dir «i quedarem deu punts per davant de tots». I quasi baixem una altra vegada a preferent, i és que senyor Rus, el talonari no ho fa tot.

L’Olímpic com un cocodril, no se’n farta de guanyar, es menjà a tots els equips que es ficaren per davant.

I ací vegem al pobre egipci que ja sap el que li espera. Per a ell és tot una súplica, enfrontar-se a l’animal en barqueta.

La situació ja ha canviat i l’Olímpic juga en tercera, el talonari no s’ha acabat, fins que no arribe a primera.

I és veritat que ara és un equip fet a talonari, i a ningú gens estranya, que guanyara ben fàcil.

Així ha sigut aquesta història, la que l’Olímpic va oferir no perdem la memòria i lo difícil del darrer partit.

És alt, bragat i portentós. Aquest egipci espectacular representa la tercera divisió, dient-li que toca espavilar.

SEGONA CAÇA a La caça faLLera: projectes de gravetat

Ja sabem tots que estem en temps de sequia i els arbres i fruits necessiten molta aigua i si no hi ha aigua en què regar, els fruits de l’arbre cauran. I és així com al president de la JLF el seu arbre se li està secant. Passen els anys i els projectes no es consoliden, i com els deixe massa temps madurar, acabaran per terra i perdent-se.

El president de la Junta Local de tant projecte, no sap que fer. I és que no para de canviar, allò que altres han fet.

I és la societat fallera la que li demana canvis, que els deixe d’estar i trobar solucions fàcils.

Les pomes com els projectes, no cal deixar-los madurar. Si les coses estan ben fetes, perquè sempre s’acaben enredant? Com una fruita madura els projectes van caient. I és que no es troba la cura per a què estiguen ben fets.

La veritat siga dita, no és fàcil ser president. Tota la gent mira allò que sempre estàs fent.

En un arbre com aquest, el president busca solucions, a tots els projectes fallers que han acabat en discussions.

TERCERA CAÇA a LA CAÇA dEL PATRi-MONO dE LA CiUtAt

Potser un joc de paraules, però el que s’ha fet en la candidatura de Xàtiva, Patrimoni de la Humanitat és això: fer el mono, perquè no em diran que no han fet el mono amb Santa Clara, l’ermita del Puig, les muralles de Llevant... La veritat és que cal ser més honest i pensar que Xàtiva en el patrimoni que té, és difícil desbancar a poblacions en més història que la nostra.

Sempre passa el mateix aquesta beneïda ciutat. Jo no dic que no s’ho mereix ser Patrimoni de la Humanitat.

No va ser idea encertada demanar ser Patrimoni. Va ser prou desmesurada per part del Consistori.

Idees com aquesta, fa falta treballar-les, no demanar-les a la lleugera, abans de presentar-les. Per culpa d’alguns governants, a tots ens toca patir. El temps ha anat passant, i la idea s’ha diluït.

A una selva com aquesta, el goril·la no hi ha faltat. I dalt vegem com penja amb tota naturalitat.

Quan es pren la decisió com la que ací es relata, cal explicar a la població, motiu de tanta errata.

QUARTA CAÇA CAÇA MAJOR, CENTRE COMERCIAL

Ja està ací, ja ha arribat, amb tots vostès, el centre comercial. El xicotet i tradicional comerç de la ciutat s’ha posat a tremolar perquè veuen que aquest animal és molt gran i molt difícil de guanyar. Es tingueren idees i plantejaments molt bons com per exemple la dinamització de l’oferta comercial i ni així ha sortit efecte. Simplement, perquè no s’han realitzat.

Ací tenim el centre comercial, molt de temps ens ha tocat patir. Ha sigut un extraordinari regal, que la gent gaudeix a dia de hui.

Però entrem en matèria, i ací li dic jo a vosté: de veritat ha valgut la pena carregar-se el xicotet comerç?

El tigre, animal depredador mai ha mirat la seua víctima. I és que el comerç té molta por, de què el seu negoci s’acabe qualsevol dia. Les tendes ja no saben que fer, per a què la gent vaja a comprar. hi ha molta varietat al carrer i alguna cosa podràs trobar.

Davant vostès tenen retratat, al tigre del consumisme. Ell es troba segur i pagat, no tardarà en ser protagoniste.

Els programes de dinamització no surten gens d’efecte. Tot està en la informació, que no arriba al subjecte.

CINQUENA CAÇA LA CAÇA GELADA DE LA PLAÇA DE BOUS

Una de les construccions del govern del PP ha sigut un dels temes estrella, tindre una plaça de bous com una caldera, i si no que li ho diguen als Elton John, a l’exhibició de motos, la festa de l’Olímpic o la festa del PP, tots eixint d’allí ben suats i en uns rodolons que per a què. I ara ens diuen que encara no està acabada, que per a no tindre problemes de salut com ara lipotímies o cops de calor s’instal·larà una refrigeració que serà la bomba, i passes del fred a calor en un tres i no rés.

Que si un gran «bunker», o un gran «platillo» volant, una estufa mesa-camilla o una olla exprés funcionant.

No és per agarra-s’ho a guassa, de com ha quedat la remodelació. Quin aspecte més lleig té la plaça amb aquell enorme «armassó».

El Rajoy, Elthon John i l’Olímpic foren testimonis de la calor. Tot i això es feren de nit i ni així pogueren amb la suor.

Fer una plaça de bous com la d’ací hem retratat cal tindre delit i ous posant aquell sostre enferrat.

I diuen que no està acabada la polèmica plaça de bous. Sabent que no està inaugurada, com li s’ocorre fer tant de show? I al nostre govern municipal algú va tindre una visió. La plaça no serà funcional si no es col·loca una bona refrigeració.

Ací els veuen retratats i han eixit al diari i la tele amb taques de suor i banyats donant la imatge que no volgueren.

L’antítesi del calor sempre ha estat el fred. És per això que en esta ocasió, li fem un homenatge al gel.

Ací vull fer un homenatge a l’obrer incansable i treballador, en la que jo done fe, i ací li dic jo a vostè, que a Xàtiva fa molta calor.

SISENA CAÇA casar-se amb santa cLara

SETENA CAÇA A LA CAÇA D’UN BON PI

HUITENA CAÇA LA CAÇA deL president

Sis mil eurots costà el pi de Nadal «plantat» davant de l’Ajuntament. Collons quin pi més caret, que per aci prop no hi ha pins iguals? Amés, d’ací un tres i no res, amb la reforestació que va prometre l’Alcalde que es faria allà a Bixquert, tenim tot tipus de pins per llevar-los i col·locarlos per als Nadals. Així no ens costarà tants diners, i quant passen les festes els tornem a posar. El nostre president de la falla va ser molt valent donant el pas i dir: jo seré el president. Com totes les persones que accepten el càrrec volen fer-ho molt bé. Ara be, ell sap de números i de disciplina. Miren «Consells pràctics del vostre president», on a la pàgina 1, versicle 1, paràgraf 1, diu: el president sempre tindrà tota la raó i si no la té se li la dona. Ah! I el que renegue del transport de falla, me’l carregue, per això tinc pistoles.

Ací tenen vostès un mostra dels arbres autòctons xativins, dient-li a la nostra regidora, que al terme també tenim pins.

Sempre és el mateix i no canviem de pensar. Tot s’arregla amb diners i el poble es comença a cabrejar.

Més de sis mil euros per l’arbre es pagà. S’ha fet molt famós perquè era italià.

Ací tenen una exposició d’aquestos famosos arbres. i per una de tantes teniu l’ocasió agafeu el que més us agrade.

Aquest home informa a la seua dona i el xiquet, que la broma isqué cara per culpa del famós arbret.

Triki Lucke ja és president i intenta posar moltes ganes, i aquest any és el primer: «que d’aquesta falla jo mane!»

El transport de falla enguany no és el seu fort. No volem donar-te canya però t’has passat amb el camió.

Ell no es dona compte, i ho fa de tot cor. Vol que a la falla no li coste molts diners els transport.

He fet l’explicació molt a gust amb els versets de les falles, encara que he tingut algun disgust, però ho he fet amb moltes ganes.

Perquè esta història ací s’acaba, però vull dir a Triki i a la falla, perquè sempre cal lluitar de portar una festa endavant que és del poble i dels valencians.