Entrevista a Armengol i Cimas

“LES FALLES DE xÀTiVA ESTAN ANCORADES EN EL TEMPS” ArmengoL i cimas, ARTiSTes de La FALLA gran: Juan Manuel Carmona i Trujillo

Juanjo Armengol i Venancio Cimas són els nostres artistes de la falla gran. En qüestió de cinc s’han fet lloc a la secció especial de València. A Silla, Gandia, Carcaixent, Alzira o Xàtiva s’ha pogut contemplar la seua feina ben feta. Sembla que un amb el pinzell i l’altre amb el martell han fet una societat preparada a absorbir èxits al món de les falles. Coneixeu-los un poc més.

La societat artística Armengol i Cimas, com va sortir? A i C: Va sortir de casualitat, ens veiem treballant en diversos tallers, i un dia ens vam plantejar el fer societat i treballar per a nosaltres, xe que ve ens a quedat, ja ja!

Quan de temps porteu junts? Portem junts ja sis anys i pico, un grapat d’anys.

Com vàreu entrar, cadascú, al món de les falles? C: Jo vaig entrar en el taller de Paco Roca, de jove, quant tènia 16 anys, estant 10 anys vaig al taller de Paco. A: Quant em van tirar de l’EGB, per que em van tirar no es q vaig acabar, mon pare en va dir, a treballar, doncs m’agradàvem les falles i vaig entrar al taller de Baldoví, vaig estar tres anys, i a continuació em vaig ficar pel meu conte. Enguany és el segon any que planteu a la secció especial de València. Com va estar l’experiència de l’any passat? Què espereu d’aquest any? A i C: Molt bé, entrar a València en especial és molt important per a nosaltres, no havien fet res d’això per allí, complicat però va eixir bé, perquè et jugues molt, però va eixir molt bé. A: Home jo espere el primer premi, ja ja ja! C: jo vaig a ser més modest, el segon, ja ja! Parlant seriosament, l’any passat varen quedar el que fa dotze i triomfàrem, això en un poble no pot ser, quedes el tercer i és un fracàs, la falla no val res. A València és un altre món, es valoren un muntó de coses, la comissió molt contenta, va ser un èxit, has de tindre en compte que és la que menys pressupost té a l’especial. A València siguem cua de lleó, l’últim de l’últim de l’últim, no es pot comparar amb una falla de 900.000 €, la diferència és

brutal, per això, l’objectiu era no quedar l’última, que no l’hi donen premi, donen a les tretze a la que fa catorze no li donen premi, i vàrem quedar la que fa dotze, doncs un èxit. Ací, el premi es valora més que als pobles, veuen l’esforç i es valoren altres aspectes. Tu et quedes el que fa segon o tercer en un poble, i es un fracàs, comencen a veure-li pegues i ja no és tan bona, pensen que tan furtat el premi, etc. Ara si no t’espaviles i no fas un cosa bona, no tornes a plantar, només si reps una mala critica, els periòdics parlem mal de tu, se’t tanquen les portes, és complicat, has de tindre bona critica per a continuar.

Quines falles planteu enguany? A València, la falla Arxiduc Carlos - Chiva en secció Especial, a Carcaixent la falla Plaça Major i la falla Muntanyeta, gran i infantil. Amés la falla Poble de Silla mentre que Xàtiva fem la falla el Raval i la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva. I la Foguera Municipal de San Javier a Múrcia.

Què suposa plantar a Xàtiva amb la nostra comissió? Nosaltres des que vam començar, sempre hem plantat a Xàtiva, i enguany hem tingut l’oportunitat de competir amb la vostra

comissió i ens fa molta il·lusió competir i poder anar a pel primer premi.

Per fer grans falles fa falta rodejar-se de bons professionals. Com organitzeu les tasques del vostre taller? Qui és el vostre equip? C: Ens apanyem els dos, ací fem de tot A: És difícil organitzar el taller, doncs intentem repartir-nos el treball, pràcticament el taller el porta Vena. C: I la qüestió econòmica, material, pintures, etc., la porta Juanjo.

L’equip el conformen Josep Almiñana, que és el nostre escultor; Rafael Vallà, el Crack de la falla, és un fenomen treballant, i Ramon, Jorge i Ruben, que fan de tot, són molt bons.

Un debat que està al món faller. Falla clàssica o falla innovadora? C: Ens agrada més l’evolució, és la falla la que et porta a la mateixa, retallant línies, etc. No és una cosa o l’altra. A: Però clar innovador, no sé no sé, fa uns anys les falles eren més clàssiques. C: Has de tindre en compte que al final vens a treballar per a la gent, i et demanen unes coses d’una manera, i

altres d’un altra. A: En els pobles es demanen coses més clàssiques que per a València, si que hi ha possibilitats d’afegir alguna cosa innovadora, però al final excepte quatre, tots van al mateix, a pel premi, si fas clàssic i traus premi no passa res, si aportes innovació i no obtens premi, no val res, si piques, xe quina falla. C: Vullgues o no tu tens un producte i al final és el faller el que compra el producte, i ell porta el mànec pel l’aixa.

Quin és l’aspecte més important a l’hora de construir una falla? C: Tindre un bon equip, no tindre problemes, que no se’n vaja ningú, perquè t’estàs jugant tot l’any, que el taller funcione, és el més important, és fonamental.

I quin és l’aspecte més important quan està la falla plantada? A: que la comissió estiga contenta, que estem satisfets en el treball realitzat, els premis si hi ha, però sobretot que la comissió estiga contenta en el que ha pagat i el que té. C: Crec que esta pregunta por dur a trampa, perquè si la comissió veu que la falla està plantada se suposa que ha d’estar ben acabada, si no està ben acabada, malament, han d’estar contents i donar-te l’enhorabona i aleshores et sents satisfet.

Què penseu de les fogueres d’Alacant i el comentari obert existent sobre si són o no diferents a les falles? C: Em pareix que estan molt be. Que es diferencien de les falles? Hi ha aspectes que si... A: utilitzen línies diferents, però hui en dia estan cada vegada més arrimant-se a les falles... C: El materials són els mateixos i la forma de treballar idèntica... A: Et permet fer certes coses que en la falla no podries fer-les, línies, formes, etc. C: Encara que la diferencia que existeix,

és la que volem marcar més uns que altres que les que vertaderament existeixen.

Què opineu de les falles a Xàtiva? C: Mel, les veig que s’han quedat ancorades en el temps, si no es claven més diners no es pot fer molt. A: La vida porta això, hi ha pobles que aporten més, altres menys, cada vegada és més festa que monument, i per arreplegar a la gent jove tens que donarli això, de jove el que més valores és la festa, i fins que no són majors no aprecien el monument, tots volem premi però no els lleves el whisky, si els lleves el whisky que li donen por cul al monument, als premis i a tot.

Què opineu, seccions si o no? A: buf, jo en això no entre... C: jo entre, però va haver-hi una votació i va eixir que no a les seccions i si creuen que anar per aquest camí és el correcte,

però crec que són bones les seccions. A: Crec que les seccions motiva més a les comissions més xicotetes, que poden optar a un primer premi d’una secció, poden competir i de l’altra manera quedar el que fa X no té al·licient. C: El que haurien de fer és buscar la fórmula per a què hi haguera una bona reestructuració de les seccions, el problema és que hi ha un muntó de comissions que estan en una diferència mol curta, de 4000 a 6000 € i això seccionar-ho és molt difícil, el que està baix pensa que hauria d’estar d’alt i el que està d’alt pensa que podria esta baix i així te més possibilitats d’obtindre premi, sempre serà la pescadilla que es menja la cua, és molt complicat. A i C: A favor de les seccions. J. M.: Hi ha molta gent a favor de les seccions... Els dos: si però desprès voteu i es carregueu les seccions, això no quadra.

J. M.: És que hi ha un tall de membrillos i indocumentats que no saben per on van... El dos: Collons, si teniu la paradeta plena, je je je!. C: Però les seccions, muntar-les és complicat, en totes les poblacions, a Xàtiva, sempre pensen de l’1 al 18 i ja està, no pensen que quedar un primer de tercera és una bona cosa, pensen que collons hem quedat el que fa 14 o 15.

Quins són els vostres artistes referents? Paco López i Julio Monterrubio, però hi ha molts que fan moltes bones falles que serien innombrables, però principalment estos dos.

Moltes gràcies i sort!