Entrevista a la Fallera Major de Xàtiva

Patricia Viñes Martínez

Fallera Major de Xàtiva 2020-2021-2022

Altre motiu a celebrar és que la màxima representant de les falles de Xàtiva pertany a la nostra comissió. Ha pogut viure actes que degut a les circumstàncies que ens ha portat la pandèmia mai s'hagueren celebrat. Tot i això, hem de quedar-nos amb la part positiva de les coses, com ens conta Patri.

1. Com vas rebre la notícia de que anaves a ser la Fallera Major de Xàtiva?

La veritat que recorde aquell dia amb molt de nerviosisme però al mateix temps d’il·lusió, esperança i amb moltes anècdotes, però quan vaig veure que el telèfon sonava pensava q no era això i no volia agafar-lo perquè vam sentir que primer anaven a dir a la xiqueta i al despenjar i sentir la veu de l'alcalde, em vaig posar a plorar de l’emoció al veure que el meu somni es feia realitat.

2. Els actes previs a falles, com els vas viure? Quines sensacions et feien sentir?

Els actes previs a falles jo crec que els vaig viure cadascun amb la mateixa intensitat però, pense que cada acte té algo que el fa especial i que et fa sentir sensacions úniques i de que et fan que et quedes en algun moment que el fa únic.

3. I va aplegar el dia. El president Ximo Puig diu que no es celebren falles. Com vas rebre la notícia?

Sincerament, recordar aquest dia em porta llàgrimes al ulls, recorde que m’acabaven de deixar en casa perquè veníem d’un acte i anava a agafar la bossa de la perruqueria per a anar a pentinar-me ja que al dia següent de bon matí eixíem cap a València i recorde escoltar-ho a la televisió i no voler creure-ho. Però quan

vaig vorer al meu telèfon que Jesús m’estava cridant sabia que el que anàvem a parlar no anava a agradar-me. Mentre parlava amb ell vaig intentar que l’emoció i la ràbia no s’apoderaren de mi però em costava aguantar, després de parlar seguia encara amb sensacions tan estranyes que no volia vorer la realitat.

4. A partir d'eixe dia, com va ser la vida sense falles? Perquè sabem que eres molt fallera.

A partir d’aquell dia em vaig refugiar d’alguna manera a la feina els primers dies, volia estar ocupada per no pensar amb tot el que s’havia quedat pel camí però la veritat era impossible. Recorde que una vegada ja en casa, cada matí al despertar-me sols desitjava una cosa: que seguira plovent. Crec que en la vida havia demanat tant que eixa setmana plovera com ho feia, sincerament crec q era més la ràbia que tenia que altra cosa la que desitjava amb tantes forces que fora així. Malgrat tot, els meus veïns intentaren que fora una setmana especial per a mi, ja que cada migdia feien sonar una mascletà i em dedicaven uns minuts, veia que passaven els mesos i que no teníem cap activitat fallera i cada vegada veia més lluny que tot tornara a la normalitat, era un camí que no es veia la llum al final d’ell.

5. I Marives? Com es va sentir?

La meua xicoteta princesa, sincerament en el moment que estava parlant amb Jesús pensava en ella i l’únic que volia era parlar amb la xiqueta. Vaig cridar a la seua mare i em va dir que estava plorant, que no volia creure allò que havia escoltat, i quan es va posar al telèfon sols em preguntava si era cert que no anàvem a tindre la nostra setmana gran. A les dos ens costava assimilar tot el que ens estava passant i, com he dit, crec que els nostres sentiments eren de ràbia i tristesa.

6. Hem pogut veure com heu portat de bé la situació tant vosaltres com a falleres majors com les vostres dames i acompanyants. De qui rebieu els ànims per a tenir eixa actitud?

Hem pogut portar bé la situació tant nosaltres com les nostres dames i acompanyants gràcies a moltes persones.

Als nostres familiars que ens van tindre que aguantar durant eixos dies tan durs, la junta local fallera ja que cada dia rebíem telefonades i missatges de suport, a Roger i Maria Beltrán que també es preocupaven de que els nostres ànims no decaigueren dia rere dia, i com no de tot el col·lectiu faller de la ciutat perquè a través de les seues fallers majors, presidents o per qualsevol mitjà de comunicació es posaven en contacte amb nosaltres per dir-nos que tot açò passaria i que tornaríem al carrer a viure les nostres falles. Sense totes aquestes mostres d’afecte et diria que el camí hauria sigut molt més complicat, però feren que al final del camí trobàrem una xicoteta esperança.

7. L’ofrena que es va realitzar a porta tancada, va ser molt emotiva, explica’ns què vas sentir.

Com bé dius l’ofrena que es va realitzar a porta tancada va ser emotiva i especial per molts motius ja que tornàvem a engalanar-nos amb els nostres trages de valencianes, per fi ens retrobàvem d’alguna manera amb tot el col·lectiu

faller a través de les seues màximes representats en una nova setmana fallera atípica però que anàvem a fer que fora especial per a tots i per la nit vore com Xàtiva es feia de dia amb tots els castells de focs a la vegada fèiem saber a tota la ciutadania que els fallers érem tots un sol.

8. I ara quan han començat de nou els actes, veus la fi d’eixe malson que portarà a la setmana gran?

Sincerament vaig acte a acte ja que malauradament la situació sanitària que tenim hui per hui es la que marca el nostre dia a dia, però veure que tornem poc a poc a tindre una agenda fallera repleta d’actes em fa tindre il·lusió i esperança amb la setmana gran. 9. Què diries al món faller?

Els diria moltíssimes coses, en primer lloc, donar-los les gràcies pel gran comportament que han demostrat i que demostren dia a dia, que no decaiguen les seues il·lusions perquè més prompte que tard tornarem a engalanar cada racó de la nostra ciutat de monuments, d’olor a pólvora, d’indumentària i tradició. A més, com sempre diguem que cremem per ressorgir de les cendres, aquesta vegada hem de fer més viva que mai la festa de les falles.