Cadafal Gran 2022

Cadafal 2022

Secció Segona

Artista

Bernat i Esteller

Lluita de poder

Un monument poderós és el que plantem aquest any al nostre encreuament. Deesses i déus del món han arribat de l’antiga Grècia i Roma per tal d’arreglar la nostra ciutat. I es que si de política parlem, ací tenim molt a fer. Aquests déus vénen ben carregats per tal de posar ordre a la consistori, però és tal l’empastre que hauran de fer ús dels seus poders, i així i tot, vorem!

Ells ho van a intentar, cadascun a un àmbit pretén treballar, però ja han comensat mal… Això de no deixar fer ni desfer, bon rotllo no va a crear. La primera disputa la podem veure al cadafal central on, Zeus i Posidó no es posen d’acord mai. Pareixen els partits polítics de la ciutat que a la gresca estan quan no als plenaris, a les xarxes socials.

Si fem un recorregut pel monument, veurem figures que no poden faltar, experts en la guerra, coneixedors de la justicia i amb gran sabiduria, són els millors per a aquesta tasca que han de realitzar, els jardins i parcs de la ciutat massa bé no estan i les plataformes veïnals no paren de protestar, alguna cosa hauran de fer per tornar la pau als nostres carrers. No hi falta tampoc a aquesta important reunió, la deesa de l’amor i el déu del vi, que més que a solventar, han vingut a destorbar. Que si Convent de Santa Clara, que si Palau de la Justicia… El que tenim ben segur és que si s’encarreguen de la inaguració, l’una repartint abraçades i l’altre servint les copes amb que brindar, potser al nou jutjat hi haja més festa que a la plaça del Mercat.

Explicació de la falla

Lluita de poders

CADAFAL

Una ofrena per als déus grecs, sempre faran el que els vinga en gana demanant donatius i altres precs a un poble que pareixia un drama.

Zeus, déu suprem del poder celestial, llança rajos perquè està cabrejat, de veure com el seu propi germà, la seua supremacia furtà.

Ja veuen vostès que entre ells no paren de fer-se mal perquè tots miren per ells tot i ser divinitats.

Posidó, déu dels rius i de la mar, pacient i amb temperament inhumà, espera veure al seu germà errar i enviar l’exèrcit trident en mà.

I en tota aquesta acció, es troba el poble davant, veient amb devoció, que gran és la funció, que aquests déus s’han muntat.

ESCENA 1a

Ares tirant una mà està, perquè en açò de la guerra és el déu encarregat

Ares, senyor de la guerra i les armes presta tots els coneixements debades a un Posidó que està envoltat de flames degut a totes les seues errades.

Tota la vida sempre s’ha dit, si no pots amb el teu enemic, no hi ha opcions, a ell t’hauràs d’unir. És sabut que en temes de la guerra, no hi ha amics, guanyarà qui no perda.

Com passà a les eleccions pilla algú amb el pas canviant, perdent la gran ocasió, degut a una mala acció, i una llengua d’escurçó.

I mentre els partits polítics a la gresca sempre estan entre paraules i mítings perden credibilitat.

I no paren de confondre, ficció amb realitat demostrant poc de trellat, amb el que volen difondre deixant-nos bocabadats.

ESCENA 2a

La deessa Atenea sempre impartint justícia està, encara que el Palau d’Alarcó xicotet s’ha quedat

Amb justícies com l’actual que ja no para de créixer i créixer, Atenea no tindria prou mans demanant ajuda als avantpassats, que li diuen que no les deu merèixer.

Si apliquem la legislació com la del segle XXI, caldrà canviar d’ubicació però amb ràpida actuació sense deixar fora a ningú.

Atenea també prega als déus, perquè li donen el que es mereix, demana al poble que alce la veu, per fer la seua feina com deu.

Impartir justícia no es gens agradable, i més si el lloc se’ls ha quedat tan menut, fa ofrenes perquè seria més desitjable, que el palau siguera gran i ben paregut.

ESCENA 3a

Aquest déu segur que a tots agradarà, amb els cabells daurats i ben templat, a la seua ciutat no para de triomfar

Roger va saber jugar les seues cartes, tenint una oposició més que trencada, i pegant-li a l’esquena varies palmades, que per a altres paregueren punyalades, va deixar a la resta bocabadada.

Diu que fou una campanya, prou amena i molt tranquil·la, no com altres donant canya, amb algú fent-se una til·la, vist el resultat que eixia.

Déu de la predicció i la bellesa, en tema d’endevinació és concís: “Quin actor té la meua careta, tant per l’esquerra com per la dreta, que ni és del PP ni Compromís?”

ESCENA 4a

El déu de la festa, si parlarem dels grecs és Dionís, però com el nom no ens apanya i ningú el coneix, posarem Bacó déu romà que és més conegut i ho mereix

Als jardins de l’Albereda s’instal·laren pareixia que no feien res de mal. Sabem que les apariencies enganyen així ho mostra la plataforma veïnal, amb la porqueria que han acumulat.

El poder de la comunicació, és de sobra substancial i important, s’ha de fer bona documentació, de seguida tots passen a l’acció, d’haver vist el que allí estava passant.

Pareixia que ningú els fera la resta, només una plataforma com aquesta, que pensarem com tancar-los la finestra: “no passeu per allí que el lloc t’infesta”.

Muntant una festa semblant a una guerra, la plataforma es portà les mans al cap, al veure com la deesa més gamberra anava oblidant les deixalles al terra i creant malhumor entre el veïnat.

ESCENA 5a

Les sirenes no han sigut mai deesses, però tenen el seu mite. Conten que amb el seu poder als mariners enlluernaven, de manera que els era impossible tornar a veure als seus éssers estimats

Les sirenes amb el seu càntic, fascinaven als mariners, així en un moment tan romàntic la candor d’aquells éssers mítics per a ells era tot un plaer.

Per a una Xàtiva comercial, les sirenes tenen potestat, demanant-li a tot el personal, amb to segur i sentimental que per favor els facen costat.

Una Xàtiva buida de tendes, i ningú veu el que està ocorrent, Ara el carrer Botigues pareix un escenari trist i desert d’una pel·lícula de vaquers.

Els amos de cada establiment en allunyar-se són els primers. “Com no pot veure l’ajuntament que allò que està desapareixent són les veus i la vida als carrers?”

Com una illeta el comerç local, sol, i sense ningú que el defenga. Ja fa temps que vegem el percal, amb els negocis desamparats, ja no podrem comprar en cap tenda.

ESCENA 6a

Igual que les sirenes, Hèrcules arriba a ser un mite enfrontant-se per tot arreu als perills que la resta de déus li envien, com al nostre ajuntament que ha de lluitar amb nòmines, proveïdors, sentències, etc. en aquesta legislatura que estem

Hèrcules Reig pot amb això i més, encara que és tot un desgavell, va fent front a tant de pagament, per la d’empastres que altres han fet.

Ajustant pressupostos sempre està, i es veu que aquest forat és massa gran, entre préstecs i interessos estan, i no troba la manera com cal, de parar el maleït vendaval.

Aleshores creu ell que no podrà, amb tanta despesa que no ha pagat, tinguem un Roger al seu costat, fent-li lloances sense parar, i així ho tindrà tot ben controlat.