Els orĺgens de l’èpica

autor imatge/ il·lustració

El rapte d’Helena, de Gavin Hamilton

Però si retrocedim fins als orígens, fins a l’arrel de la paraula èpic, trobarem que el seu significat s’allunya molt del significat que li atorguem hui en dia. L’adjectiu èpic prové del llatí epĭcus, que l’havia pres del grec epikós, derivat d’épos Épos simplement significava ‘paraula’, cançó’ o ‘narrativa’, segons el context.

Així doncs ens podem preguntar: com és que el significat ha evolucionat des de referir-se a una simple paraula a tindre unes connotacions tan intenses? La resposta la trobem a la història de la literatura. Si fem una ullada al seu ús primerenc, épos és simplement això: paraula, narrativa i cançons.

Els primers èpics eren poemes que contaven una història i que estaven destinats a representar-se en veu alta, de forma oral i enmig d’una multitud de gent. Per descomptat, els primers poemes èpics com ara La Ilíada o L’Odissea d’Homer han sobreviscuts fins als nostres dies perquè en algun moment els van escriure, però van circular com a poemes orals, de vegades centenars d’anys, fins que algú els va posar per escrit. De fet, l’autor conegut com a Homer molt probablement no va existir mai sinó que és el nom que li donem a tot el grup d’intèrprets que van contar, recontar, refer i van canviar la forma de les històries que coneixem com a La Ilíada i L’Odissea i que conten la guerra de Troia i les aventures d’Odisseu (Ulisses), respectivament.

Aquestes històries èpiques tenen en comú algunes característiques ben importants, a banda de la seua tradició oral. En primer lloc, els protagonistes d’aquests poemes presentaven unes qualitats que eren considerades exemplars pels seus contemporanis, per la seua cultura, tradició i país. En altres paraules: eren herois (com Aquil·les i Odisseu).

A més, es van desenvolupar en emplaçaments que podem considerar universals. Malgrat que l’acció ocorre en diversos llocs i en diferents moments ja que els protagonistes viatgen molt i van canviant de lloc, els escenaris són fàcilment reconeguts pels seus contemporanis. Fins i tot, de vegades l’acció pot desenvolupar-se en un únic escenari, com és el cas del cavall de Troia, per tal de centrar-se a explorar idees i sentiments sobre l’experiència humana.

En tercer lloc, aquests poemes èpics inclouen deïtats i fets sobrenaturals (Atenea, Zeus, Ares...). Es basen en mites i llegendes que el públic sabia a la perfecció i formaven part de la seua tradició i del seu bagatge cultural.

Per últim, aquest tipus d’escrits èpics són utilitzats com a textos fundacionals d’una nació. Aquesta és una qualitat ben important. L’Odissea i La Ilíada, que són llargs poemes sobre herois que realitzen diferents gestes tot sent ajudats o enfonsats pels déus, venen a representar els ideals sobre els quals la gent s’emmirallava i volia imitar.

No únicament són èpics poemes grecs com La Ilíada i L’Odissea. Els poemes èpics es remunten a les primeres civilitzacions humanes. Menció especial mereix El poema de Gilgamesh, considerat la mostra supervivent més antiga de gran literatura. Aquest poema fou escrit aproximadament l’any 2100 aC a l’antiga Sumèria i conta la història d’un rei, descendent dels déus que emprén un viatge a la recerca de la immortalitat. No podem oblidar-ne d’altres com el Mahabarata, escrit en sànscrit. Amb més de 200.000 versos, es considera el poema més llarg escrit i conta les lluites entre dos branques de la família reial. Durant l’Imperi Romà ens trobem L’Eneida de Virgili, que conta en hexàmetre dactílic les gestes d’Enees, avantpassat dels romans i descendent dels troians. Posteriorment en podem trobar d’altres com el Beowulf, un poema anglosaxó que conta la lluita d’un guerrer contra el Grendel o el Cantar dels Nibelungs, poema alemany que conta la història de Sigfrid. Podríem seguir amb obres com la Cançó de Roland o d’altres obres èpiques que han continuat apareixent al llarg dels segles dins de la història de la literatura universal. Fins i tot, El Paradís Perdut de Milton se sol classificar com a èpic.

Amb el pas del temps ha deixat de tindre importància la forma en què s’escrivien les primeres obres èpiques i ens hem quedat amb la noció de ser gran culturalment. És a dir, hui en dia una obra en qualsevol format és considerada èpica si pot utilitzar-se per parlar àmpliament de la condició humana i que és ambiciosa en els seus objectius artístics. Una història llarga sobre un heroi que serveix com a punt organitzador de la identitat cultural o social com, per exemple, La Guerra de les Galàxies o El Senyor dels Anells són considerades èpiques en la societat actual.

Comptat i debatut, la paraula èpica continua sent utilitzada per a descriure alguna cosa que és gran o impressionant en grandària o en magnitud, ja siga en el context de la literatura o de la cultura popular en general. I tot basant-nos en aquesta concepció que tenim de l’èpica als nostres dies, podem afirmar que, una falla que fa 40 anys, que ha passat dies bons i grans vicissituds, que ha tingut moments de feblesa i que ha assolit grans fites, que inspira alhora que reuneix, que la gent recorda i admira, sens dubte, aquesta falla és digna de ser recordada com a èpica.

Ja estem ací de nou amb tot a punt per començar. Agafeu molta energia que açò és un no parar!

I és que les falles de 2023 seran molt especials, amb una crítica carregada i amb eleccions municipals!

Enguany ens endinsem en l’època èpica d’abans amb una falla majestuosa, colorida i elegant.

Viatjarem en el temps però no hi haura diferència, les batalles d’aquells moments segueixen sent tendència.

Perquè si hi ha eleccions sembla que tot val.

D’atacs, n’hi ha, a milions, sobretot a les xarxes socials.

Com el cavall de Troia, a dintre han d’esperar a veure el moment oportú per a poder-ho publicar.

Vorem com enfoquen la campanya, que alguna fa mesos va començar: a xarrar amb els veïns s’afanya, vol ser la més popular!

L’equip de govern actual no té temps per a campanya: la batalla ara és brutal i la medalla per a qui més s’afanya.

Van acabant projectes com mana la tradició, i per les dos parts del pacte s’aprofiten de l'ocasió.

Corren a fer-se la foto, i l’èxit sempre s’adjudiquen, tots volen vendre’ns la moto i entre els socis es critiquen.

I els altres que van per lliure alguna cosa tenen molt callada. A les xarxes no paren d’escriure que la ciutat està abandonada.

Abandonaran ells les files? Canviaran de bandada? Ciutadans o gavines? No està la cosa massa amagada.

Una campanya que es presenta d’allò més emocionant. Veurem qui la butaca conquesta o si acabaran negociant.

I no versem més per ara que hi ha molt d’espavilat. que els seus versos prepara segons el que veu publicat.

Vos convidem a la falla, “Èpica” serà especial. Després de quinze anys de batalla, ella escriurà un final.