Dia de la Cremà

19 De Mar

—Vine i deixa’m que et lleve eixes llagrimetes… Pensàvem que aquest moment no arribaria mai, però totes les coses tenen un principi i un final. Veritat que sí, Alejandra?

—Així és... En aquest moment encara estic dalt del núvol vivint el nostre any, un núvol del qual no m’agradaria baixar mai. Però com bé has dit, totes les coses s’acaben. Em venen al cap tots eixos moments que hem passat junts i que mai els oblidaré. Per cert, recordes aquell maig de 2019 que em vàreu telefonar per dir-me que havia sigut elegida Fallera Major Infantil?

—I tant! Aquell dia no em vas mirar ni a la cara. Tenies molta vergonya ja que sols eres una xiqueta i encara no ens coneixíem. I tu, recordes quan varen eixir les nostres mares per a donar-nos una sorpresa a la presentació?

—Sí, sí! Recorde la cara que se’ns va quedar quan vàrem vore quina de les dos ho feia millor.

—Ai, Joan! I aquella vesprada que l’artista faller estava muntant la nostra falleta? Per a mi va ser un gran moment! Què pensaves tu en eixe moment?

—Doncs que no hi havia una falleta més bonica que la nostra. Ens la miràvem i no ens la véiem! I què tal el dia dels premis quan estaven tots junts a l’envelat tot esperant que ens donaren els nostre?

—Uf! Màxima adrenalina! No m’haguera esperat mai que la nostra bonica falla pujara al pòdium. Va ser un moment molt èpic per a tots els dulerets i duleretes.

—I ara què, Alejandra? Tenim davant de nosaltres les flames més vives que en qüestió de segons transformarà la nostra falleta en cendres, i ara sí, tot haurà acabat. Però abans que tot acabe, vull donar-te les gràcies per tots eixos moments viscuts, per donar-me la teua amistat, que de segur que serà per sempre.

I, com no, gràcies per haver sigut tu la meua acompanyant en aquest viatge tan llarg que hem fet. Viatge que ens ha deixat veure el nostre canvi de xiquets a adolescents i que ha fet que la nostra amistat siga per sempre. Perquè, saps una cosa? Jo ja puge a la comissió major! I a tu encara et queden uns anys a la comissió infantil. Però ja pots estar tranquil·la, que prompte continuaré sent el teu faller, qui t’acompanye en cada presentació, en cada cercavila i com no, en eixa bonica ofrena de flors que tant ens va agradar. La nostra amistat fallera serà per a sempre. T’estime molt, Alejandra.

—Gràcies, Joan, per estar sempre ahí! No haguera pogut tindre millor acompanyant. Sols et demane que cada 15 de març ens trobem al nostre banquet per veure com l’artista faller torna a muntar un monument que farà feliç a altres dos persones.

Fins prompte, Joan!

Alejandra i Joan