No som èpiques però ho podrlem ser

2004. 21 anys de falla

—Uf! Encara com que s’han acabat les falles! Ara tenim bodes a punta pala, però que nos quiten lo bailao, que ja no ens ho conta ningú!! Mare meua, quins mesos hem passat!! Vam començar abans de Nadal i no hem parat!

—Va quedar bé, al remat, el musical d’Studio 54 a la presentació, eh? Va ser un poc show arribar a la casa de la cultura i que estiguera el pi de Sant Antoni encés però, la resta, molt bonic tot i Ana s’ho va fer ben plorat! Com canvia no fer les presentacions en un magatzem! I de categoria especial que poguérem utilitzar les disfresses per a la cavalcada també!

—No em parles de la cavalcada! Crec que encara tinc ressaca! Hi havia un moment que ens vam perdre i no sabíem ni en quina falla estàvem desfilant! Vam parar a pixar al bar Els lleons, ens vam despistar i ja no vos trobàrem fins al Passeig! Crec que anàvem amb els del Cambro perquè em sona que, al tractor de la beguda, estava el pare de Colero però no ho tinc clar, tinc llacunes mentals d’eixa vesprada!

—La veritat és que eixe dia vam flipar en colors! La llàstima va ser el dia de les paelles que no vam poder fer res per culpa dels atemptats de l’11M, pobres persones, no hi ha dret que vages en un tren i, de sobte, explote i et trobes enmig d’una massacre. Quasi dos-centes persones mortes i més de dos mil ferides. Quina barbaritat!

—Mal començament de falles vam tindre, tens raó. Quasi com després, malgrat que ens va ploure els primers dies i la falla més bonica que hem plantat mai es va remullar i no li van donar el premi que es mereixia, hem passat molts bons moments també, eh? Que no em digues tu a mi el dia 18 per la nit, al torn de les hamburgueses, que hem de dir que per a l’any que ve no ens posen eixe dia que la gent dona molt pel sac i se’ns fa tard per a la discomòbil!

—El millor d’eixa nit va ser el collar d’Ana! Ha, ha, ha! Quan ja portàvem mitja nit fent hamburgueses i barallant-nos amb la gent va i la Gata diu: «Mariisss, el collar de fallera, que encara el porte posat!»

—Sí, i el dia 19, què? Vam fer vindre a la xaranga i als pocs que anaven vestits a casa Marina a per nosaltres!

—Ai, sí. No estem bé! Això quedarà per a la posteritat. Estic segura que d’ací uns anys contarem als nostres fills aquell matí. Obviarem, és clar, que el nostre estat no era el millor després d’una nit de festa i haver empalmat amb la despertà. Ens vam vestir de falleres per acompanyar la nostra amiga i teníem tanta burrera que vam seure ca Marina, cridàrem a Botoi i li diguérem que, si no venia a per nosaltres amb la banda de música, no anàvem a la processó! I clar, com hi havia molt poca gent, falleres majors, presidents i xaranga a per nosaltres que van vindre! I per a rematar, la gossa de Marina va i s’adorm damunt del vestit de Núria!

—La veritat és que han sigut unes falles completes; un poc diferents però, com sempre, especials. I pense que en venen un parell d’anys així a la quadrilla, que Rosana i Pura tenen prou clar que agafaran el relleu d’Ana i seran les falleres majors de 2005 i 2006. Mamma mia, quin perill!

—Acabe de rebre un SMS de la Mariana. Diu que li ha dit sa mare que s’ha apuntat molta gent este any, que som quasi 350 persones! La setmana que ve anirem a sa casa i, com ja tindrem la comissió, l’ajudarem a passar els fulls del cens per a enviar-los a la Junta Central Fallera que s’han de posar les dades de cada persona a mà.

2011. Tercer any consecutiu que la Falla la Dula guanya el premi a la millor falla de Tavernes en el monument gran

—Mare meua, estic baldà i és el primer dia de falles!

—El primer dia? Si ja portem quasi un mes de festa i sols ens faltava ahir el monument! A vore qui ens mana a nosaltres clavar-nos també en eixe embolic, per a tot ens troben en esta falla!

—No negaràs que ens agrada estar en tots els llocs, som omnipresents! Fins i tot el dia dels “autos bojos” m’ho vam passar bé agranant la palla que pareixia que no s’acabava mai! De fet, encara hi ha palla a l’albelló, espere que no ploga!

—Tu flipes! Omnipresents, diu! Jo també tinc agulletes al cul… serà de posar les flors i les pedres en el monument. Mala currada que ens vam pegar! Ara, és la més bonica del poble altra vegada.

—Sí, és molt bonica. I encara que ha fet molt d’aire esta nit passada, les fades han aguantat com unes campiones!

—Xiques, bon dia! Anit vam anar a pegar una volta per les falles de baix i no vull paréixer una creguda, però tenim LA MILLOR FALLA en diferència! Estem en secció especial, com Convento!

—Sí, això han dit que, quan ha vingut el jurat, els ha agradat molt. Collins, recordeu quan nosaltres érem menudes i mai passàvem d’un 5é premi? Ahí sí que anàvem tranquil·les a la plaça i véiem com els altres ploraven pel premi que els havien donat! Una vegada recorde que Marina va dir los ricos también lloran quan ens vam creuar amb una comissió que estaven tots plorant perquè no havien guanyat. La veritat que no recorde a quina falla es referia, però nosaltres no pertanyíem a eixe món ni ens els nostres millors somnis!

—I vos heu adonat que els nostres fills i filles estan molt mal acostumats? Per a ells la Dula sempre guanya, des que van nàixer que hem guanyat el primer premi! Necessiten baixar a la terra un poc, la veritat, encara que és molt bonic guanyar i el que diga que no, menteix, però també és bo saber que no sempre som els millors!

—Sí, és bonic guanyar el monument perquè és molt emocionant el moment de la plaça però jo sempre pense que quedar amb un bon premi al llibre, a la cavalcada o a qualsevol altre guardó que recompense l’esforç dels fallers i falleres, és millor. Perquè el premi al monument és realment el reconeixement al treball de l’artista faller, al qual li paguem per fer-nos-el. En canvi el llibre, per exemple, el fem entre unes quantes persones i ens lleva moltes hores de la nostra vida.

—Tens raó, Noe. Però la gent vol guanyar el monument i això també fa que s’apunte més gent a la falla. Quan nosaltres érem xicotetes hi havia poc cens però ara som quasi 450 entre infantils i majors!

—Va, menys recordar vell temps i més espavilar-nos i agafar taula esta nit quan vinguem de la plaça; a vore si tenim sort i hui sopem dins del pavelló, per a variar perquè entre arreglar cacaus i la sopaora… no tenim mai lloc!

—Jo he de repartir hui tiquets de cadira, agafeu-me lloc, per favor.

—Dona, si guanyem hem de sopar fora i no trencar la tradició de sopar al peu del monument que ha guanyat, com diu Pepe! — Sí, a este pas ens podríem posar de nom en la quadrilla “Les duleres que no tenen mai taula dins”. Encara com els xiquets es queden a ca les ueles perquè sinó de la rosada ja tindrien pulmonia amb el fred que fa!

—En uns pocs anys tindrem taula. No patiu que els nostres fills i filles seran presdents i falleres majors infantils. De segur que si no tots, quasi tots!

2023 – 40é aniversari de la Falla la Dula

Grup de Whatsapp Nemm...

Rosana G

Xiqueesssss moltes gràciesss, quadrilla! La presentació va ser BRUTAL; el decorat, una passada i l’acte i els playbacks, per a flipar!

Rosana, estàs un poc desfassada, cal dir espectacle musical, playbacks és el que féiem nosaltres quan érem menudes. Però enguany molta gent ens va dir que es pensaven que estaven a Madrid veient un musical.

Ana G

Tens raó, Pura. Va ser un gran espectacle tant dissabte com diumenge! Com canvien les coses. Recordeu quan ens cardaven el monyo per a eixir a ballar i, amb una camisa i pantalons negres, ens apanyàvem? Aquellos maravillosos años..

Clàudia

I el decorat? Jo no sé a qui se li va ocórrer, però la veritat que va ser espectacular amb els vídeos projectant-se alhora, mare meua, vam tirar la casa per la finestra! I Mar, Emili, Virginia i Salva també estaven radiants de felicitat! Va ser un cap de setmana de pel·lícula.

Ana B

Molta feina vam fer, és cert. Però ja sabeu que càrrega a gust, no pesa. I gràcies a Nani i a Pepe que ens van deixar sa casa per poder construir l’estructura amb els tubs i els suros ho vam poder acabar a temps! I les vespradetes de berenar i vinet blanquet ja no ens les lleva ningú!

Noe

Aii,i que re artistes que som!! Enguany tenim molta feina també, a nosaltres no hi ha qui ens pare: ni COVID ni COVAD! Xiques, no ens podem encantar que el llibre cal anar tancant-lo ja. Si a alguna li apeteix escriure alguna cosa, que ens ho diga.

Pura

Marinaaaaa, passa les fotos al correu de la falla!

Marina

Si Porin, quan acabe de treballar que en tinc quasi 1000! Per cert, Gata, que fadrina que està Maria que va eixir en els majors!

Ana B

Si Marina ja té 16 anys! No et penses que li ha passat com a nosaltres que havíem d’eixir en les dos presentacions, això ja ha passat a la història! Males ganes tenien pobres que fa dos anys que en teoria ja estan en majors!

Rosana G

Que plorat ens ho vam fer i que guapos i guapes estaven els nostres xiquets i xiquetes!!

Noe

Mar i Emili pareixien trets d’un conte de Disney: el príncep i la princesa!! Més bonicos no hi ha!!

Rosana G

Ai, xiques, ara tenim també la cavalcada. Jo vos apunte a ajudar, eh? Necessitem moltes mans! Noe, necessitaré una llista de majors i d’infantils. Quants en som més o menys ara?

Noe

Uf! Quants som, diu! Cecília i jo anem de cap. Som 510 persones ja al cens. Este any la gent es veu que té moltes ganes de falla!

Demà te’ls passe per correu electrònic. Nani Rosana, a mi i a Ana ens apuntes ja però per a dur cartells o el que faça falta eixe dia!

Ana B

A mi, també. Per cert, xiques: hui és l’últim dia per a apuntar-vos al cap d’any anticipat; no vos encanteu!!

Ana G

Ens veiem all casal demà, xiques. Descanseu!

Este anava a ser un article sobre l’evolució de la Dula relacionat amb com ha canviat la societat i la falla al llarg de tots estos anys, però ja sabeu que la realitat sempre supera la ficció i, si hi ha algú que ha crescut amb la Dula i que han fet de tot en 40 anys, són elles. Per això, no podia deixar passar l’oportunitat de contar algunes de les anècdotes que ens han passat en la falla. Els noms ja els heu descobert i de segur que si no sou d’esta comissió, a més d’una relacionareu amb la Dula. I els que sí que ho sou, ja ens coneixeu de sobra. Amb quaranta i tants d’anys continuem per la falla a tothora, amb càrrecs diversos o ajudant en tot allò que la nostra vida personal ens deixa. Si m’he deixat alguna persona, disculpeu però no era la meua intenció. Tants moments donen per a molt i en un llibre no tindríem prou per a posar a tota la gent que ha estat al nostre costat durant estes quatre dècades.

Si mirem enrere 40 anys en adonem que han canviat els models de viure en societat, de relacionar-nos i de viure la falla. No es tracta de dir si abans vivíem millor o pitjor. Esta és la realitat en la qual vivim ara i la que viuen els nostres fills des que van nàixer. Hi haurà coses bones i coses pitjors però el que he d’intentar és que els nostres fills i filles continuen la tradició que un dia els seus avis van començar i que, d’ací 40 anys, acumulen tants bons records i anècdotes com tenim nosaltres que hem crescut a i amb la Dula i ens sentim orgulloses de pertànyer a aquesta gran família.