FALLERS EPICS

—Recorde com si fora hui aquell dia que vam marxar de la falla la qual pertanyíem per a dur endavant eixa il·lusió que no em deixava ni dormir.

—Tenim sort, Salvador, alguns dels que estàvem en aquells dies ja no estan i altres no poden recordar-ho. Som afortunats de poder estar encara ací treballant i cuidant d’allò que tanta vida ens ha donat. I és molt satisfactori veure com els nostres fills i nets continuen cuidant la nostra falleta.

—Home, Sauret, falleta falleta.... no sé jo, eh?

—Tens tota la raó, de falleta res! La Dula és ara una de les més nombroses de la ciutat, però per a mi sempre serà la meua falleta entre d’altres coses perquè mai ha perdut aquella essència familiar que li donàrem des del principi.

—Ahir parlàvem la meua dona Amparo i jo del primer llibret. De quan algú ens va recordar que havíem de fer-lo i allà que vàreu anar els dos, a l’antiga impremta que hi havia al Prado. Poc o res a veure amb el que la joventut fa ara amb el llibret que cada any té més importància arreu de la província.

—Només ens va donar temps a posar el més precís i ja està, ho recorde com si fora ahir —diu Salvador amb un somriure un poc nostàlgic.

—Eren altres temps i tot era nou per a nosaltres (que érem també molt joves). Ens va costar alçar el vol però ho vam aconseguir. Quanta gent haurà passat per la falla durant estos quaranta anys?

—Difícil saber-ho, amic, sense voler aquell comboi de fer una falla s’ha convertit en tot un moviment social: uns venen, altres se’n van, altres no se n’aniran mentre visquen, altres mai vindran... Però la nostra falla ja no morirà mai.

—Això pareix, que tenim un gran futur. Sinó va morir en les èpoques més difícils que érem pocs i amb pocs diners.... —diu Salvador mentre fixa la vista al terra i sospira —Quins temps més complicats! Però, per sort, la il·lusió i les ganes sempre podien amb tot.

—Així és, hem passat moments i dies preocupants i tots són part de la nostra història, però els bons moments tripliquen de segur els menys bons. Esta placetaenshadonatlavidadurantestosquarantaanys.

La falla ens ha servit de refugi també per a escapar de moments roïns a les nostres vides privades, quan hem passat males ratxes a casa, al treball i és que venint ací sempre hem trobat almenys moments bons de desconnexió.

—Per descomptat, encara ens passa el mateix. Què faríem ara sense la falla? Els nostres fills tenen la seua vida amb un dia a dia frenètic i els nostres nets cada dia ens necessiten menys. Per tant, vindre ací al casal i ajudar a fer falla dins de les nostres possibilitats, és una sort i un orgull molt gran.

—Exacte, Salvador, és la màgia de la nostra falleta: tots fem falla i uns ajudem als altres a poder fer falla. Ara que ha passat la presentació no tardaran a manar-nos feina per a la cavalcada i la farem de bona gana!

—Mira a la dreta, amic, crec que aquells dos són este any delegats de carrossa i venen cap ací amb un entrepà a la mà; de segur que hui esmorzen amb nosaltres. —Si abans ho dic, abans arriben! Hala, ja tenim feina els pròxims mesos.

—Bon dia, que no teniu gana hui o què? Vinga, que venim a esmorzar amb els millors fallers de Tavernes!

Quaranta anys versant monuments que millor dit, en són trenta-huit, ja que la covid i els durs moments dos anys ens ha deixat buits.

La crítica és fonamental en tot monument faller. Fem sàtira sense censurar el que vol saber la gent.

Milers i milers de paraules versades de forma graciosa tot fent crítica d’allò que passava, de vegades, de manera penosa.

Hem anat evolucionant en gramàtica, ortografia i matèria. Hem millorat els nostres versos i en valencià correcte, això faltava!

Recorde llegir als llibrets paraules com “doncs”, “in situ”, era petita… Com ha canviat l’estructura i l’el·laboració de la crítica!

El material que utilitzàvem en realitat era costós. Si comptem les hores que gastàvem, se’ns anava el pressupost.

Els cartells, tots manuals quasi sempre en lletra cursiva. A qui se li donava bé l’escriptura, tot a mà, feina tenia!

Després venia la cosa d’enllestir el pergamí. Uns anys cremàvem les vores; d’altres, dobladets cap a dins.

Ara resulta més fàcil confeccionar els cartells. Un bon programa informàtic i fet en un tres i no res.

Cada any resulta un repte la decoració del monument. Sempre intentem superar-nos per a que agrade a la gent.

Decorem amb molta gràcia tot fent referència al lema i envoltem tota la falla amb arena, gespa i graveta.

De fa uns anys, al poble, un nou premi estan donant entre totes les sis falles a la millor crítica local.

Ara resulta més fàcil escriure els nostres versets. Coneguem de bona mà el que passa a l’ajuntament.

Els polítics fent i desfent que ja s’apropen eleccions. Gran favor que estan fent als nostres versadors.

Continuarem fent crítica satírica siga nacional o local perquè una falla necessita versos per entendre-la i admirar.