LA NIT DE LES PAELLES,

fallera que no teníem revetla, així faríem un poc més de festa. Sense xarxes socials ni mòbils, però amb moltes ganes, vam fer arribar al màxim de fallers possibles allò que faríem. Quina sorpresa vam tindre en vore que les deu paelles es van quedar curtes!

Ara teníem un altre problema: el lloc al pavelló. Si no ho organitzàvem bé, les taules no cabrien dins. Així que, per primera vegada, vam muntar les taules abans del sopar i les vam numerar per a que tots tingueren el seu lloc reservat.

I arribà la nit. Quin comboi! A les 20:00h, amb el soroll d una carcassa, començà tot. Ho recorde com si fos ahir. Darrere del pavelló, al Camí la Dula, vam habilitar el lloc per a fer les paelles i, tots carregats amb el calder, les potes, la taula… omplírem el carrer.

La gent al voltant de les paelles. Alguns miraven el cuiner, d’altres les tastaven de sal. Tot estava de gom a gom. La gent tenia ganes de festa i nosaltres estàvem desvanits de vore l’ambient.

Per aquells anys, Amparo la Mariana sempre tenia al casal tiretes de rifa i un saquet de tela amb deu boles del bingo per poder fer un sorteig en qualsevol moment. En veure el pavelló ple no s'ho va pensar i va marxar al despatx per agafar els numerets i va començar a vendre. Ana la Gata no es va quedar enrere: va agafar una caixa plena de llibrets que no havíem venut i va passar taula per taula. Els va vendre tots!

Qui ens haguera dit que, el que va sorgir com a una festa familiar, acabaria sent el que és a hores d'ara. Han canviat moltes coses i hem millorat. Entre la dedicació i l'esforç de tots hem aconseguit que, el que va començar com una festa familiar, passe a ser una de les festes més conegudes de les falles de Tavernes.

Per molts anys més de PAELLES DULERES!