Simplement, èpiques!

Han passat un bon grapat d’anys i hem acumulat molts bons records de vesprades de futbet en les quals heu fet vibrar d’emoció tota la falla sencera. A més de 10 copes de campiones, també hem aconseguit uns quants títols de màxima golejadora. I tot siga dit, també hem hagut de suportar cada any els típics comentaris i crítiques al nostre equip perquè la gent deia que ‘elles no haurien de jugar, saben massa’. Crítiques sense cap sentit, i més quan a l’endemà se celebra un campionat infantil en el qual xiquets de 14 anys poden jugar contra xiquets de 5 i tots volen que la seua falla siga la que més en tinga de 14… En fi, coses de futbol i falles.

Canviant un poquet de tema, volem parlar-vos del darrer campionat aconseguit: campiones del futbet femení a les falles de 2023. De tots els que hem aconseguit, pot ser que siga el més especial per ser la tornada a la normalitat després de la pandèmia, perquè teníem moltes ganes de tornar al camp i perquè vora trenta falleres de totes les edats van formar un equip on fins i tot jugaven mares i filles i el color rosa de les nostres samarretes va inundar les pistes de futbet. Vàrem gaudir de totes i cadascuna de les jugadores en el camp, i vàrem viure una de les finals més emocionants i ajustades que recordem. Després de fer una gran remuntada, els penals van decidir que tornàvem a ser les campiones. La desena vegada, una fita que serà difícil d’igualar i que segurament encara no ha acabat. Una gesta èpica, com vosaltres. Sou un orgull per a la falla la Dula!

No fa ni deu, ni vint, ni trenta: fa quaranta anys que pertany a aquesta família fallera. Una família que va començar amb pocs integrants i a dia de hui s’ha convertit en una família ben nombrosa.

Era un xiquet quan vaig començar a jugar a la plaça de la Dula, els divendres al casal, i poc a poc, el temps va fer que en la meua joventut fora un addicte a aquesta xicoteta plaça. Aquesta plaça és el punt d’encontre de tots els dulers, xiquets, joves i adults, lloc on he crescut, viscut i jugat com en cap altre.

La veritat siga dita, que el lloc no ha canviat molt en tots aquests anys, tan sols ens han fet una molesta rotonda. I el millor de tot, que ens han posat un bon banquet per a seure i vore tot el que allí està passant.

El que ha canviat un poc he sigut jo i tota aquella gent que va començar fent possible el que actualment encara continua sent un aventura. Han canviat els temps i els costums i nosaltres ens hem anat adaptat alhora que creixíem.

Recorde de menut, en els primers anys, quan els xiquets i xiquetes eixíem a l’arreplegà. Anàvem de casa en casa arreplegant la voluntat per a la falla i sempre lluitàvem un poc per veure qui arreplegava més diners al cabàs de palma.

També era típic a la nostra falla, sempre per Nadal , fer la rifa d’un polit i, de vegades, un corder, que passejàvem com un xiquet de bolquers per tot arreu a veure si així es treien dinerets per poder anar fent coses.

Totes estes coses han anat desapareixent. Actualment, continuen fent-se rifes però com aquelles. El que ja no es fa és l’arreplegà

El mateix ha passat amb els jocs tradicionals com són les carreres de sacs, el sambori, la gallineta cega, el joc de les cadires, els concursos de pintura i els playbacks que sempre estan presents en algun acte infantil. Ara, els més menuts de la falla prefereixen els castells inflables i les competicions de consoles i videojocs.