Les crItiques més escoltades al món faller

Amb la posició número 10: No em faig faller perquè no conec a ningú. Per això mateix has de fer-te faller, per conéixer gent nova. Potser saps qui són els teus veïns perquè es veieu a sovint però no heu fet cap relació perquè el dia a dia actualment no és com abans i no eixim al carrer per fer la xerradeta o prendre la fresca (per sort en alguns llocs encara hi és tradició). Així que no t’ho penses i apunta’t a la falla del teu barri; de segur que et divertiràs moltíssim.

Amb la posició número 9: Eixos vestits no són originals de fallera. La indumentària valenciana ha anat evolucionant amb el pas del temps i no hi ha només un tipus de vestit sinó molts models. Segons les poblacions solen utilitzar uns models més que altres però tots són bons, no hi ha cap que no siga original de valenciana. De fet, les modes van i venen i ara torna a estilar-se el que es diu el vestit “’”a l’antiga”’’. T’has de vestir de la manera que més t’agrade però intenta no fer crítica del vestit que li agrade a una altra persona ja que cadascú té un gust.

Amb la posició número 8: Sempre van a la falla les mateixes persones. Això no és del tot cert. A la falla pot anar qui vulga i quan vulga. Tal vegada siguen les mateixes persones les que dediquen major temps per treballar a la falla perquè sempre hi ha algun tipus de feina per fer. Per norma general, tots els divendres hi ha sopar al casal i pot anar-hi tothom. Pots formar part de la comissió i ser delegat d’alguna secció i hauràs de treballar de valent per a que la feina estiga ben feta. Només has d’involucrar-te més. Anima’t!

Amb la posició número 7: Si no eres de la falla no pots anar a cap acte. Tampoc és cert. De fet, a Tavernes de la Valldigna sol dir-se que les vertaderes festes patronals són les falles. En principi sembla una festa per als fallers, però és una festa per a tot el poble i els pobles del voltant.

A més a més, als esdeveniments que s’organitzen durant tot l’any també pot assistir qui no siga faller, això sí, sempre pagarà un poquet més pel sopar o pel dinar que es faça que una persona fallera. Comprensible, no? El faller paga una quota per a que tota aquesta festa siga una realitat i almenys haurà de tenir algun benefici o menor perjudici.

Amb la posició número 6: Tots els monuments són semblants cada any. Els artistes fallers fan falles respectant el seu estil i, per tant, és lògic que trobes semblances en les falles realitzades per un mateix artista. És com qui pinta quadres, sol tractar un únic estil per a que només veges una obra seua la reconegues de seguida. Vindria a ser la firma de l’autor. Per altra banda, no tots els artistes poden permetre’s crear una falla de nou i, sovint, han de comprar motles o projectes elaborats per altres artistes anys enrere. Per això pots veure algunes falles que ja havies vist plantades en altres poblacions. Bé, a qui ens encanten les falles veiem la part positiva de poder visitar una falla que tal vegada no havies pogut observar bé un altre any o pots comparar l’acabat i la pintura respecte a la que ja havies vist. Això sí, sol respectar-se per poblacions el fet de no plantar una falla que ja s’havia plantat abans.

Amb la posició número 5: No entenc perquè cremen la falla. La falla es crema per distintes raons. El motiu més sentimental és perquè simbolitza el final d’un exercici faller i representa el començament d’un nou. Per motius logístics, tampoc hi ha espai suficient per indultar totes les falles que van fent-se. I el motiu principal, al meu parer, és que la feina dels artistes fallers es perdria si guardarem les peces per utilitzar-les un altre any. És molt important el fet de cremar-la perquè indica que tot ha seguit el seu transcurs com cal. De fet, al 2020 quan en plenes falles es va decretar l’estat d’alarma per la pandèmia de la covid i les falles de València van ser retirades del carrer sense cremar-se tot indicava que les coses no anaven bé. Els artistes fallers segueixen intentant remuntar d’aquella crisi que va esdevenir els anys següents.

Amb la posició número 4: Si no guanyen el primer premi, no es diverteixen. Això no pot ser, ja que primer premi només hi ha un i no conec cap falla que es quede sense celebrar les falles en base al premi obtés. Sí que és cert que guanyar el primer premi dona una pujada d’adrenalina que fa que la diversió encara siga major, però passe el que passe a l’entrega de premis, les falles se celebren amb totes les ganes del món. Tal vegada hi ha gent que li dona més importància que altra als premis, però al cap d’una estona ja se li ha passat l’enuig i aprofita el temps de falles que sap que serà curt i no tornarà fins el proper any. Així que la diversió està assegurada passe el que passe. De fet, hi ha premis més importants que els de les falles que cada vegada se celebren amb més força ja que solen ser premis de feina feta pels propis fallers com poden ser els premis de llibrets, cavalcada o l’ús del valencià. Però el més important és tenir ganes per fer-ho bé cada any, independentment del premi, ja que voldrà dir que et diverteixes treballant i gaudint a la falla.

Amb la posició número 3: Haurien de posar els cartells en castellà per a que ho entenguen els turistes. Si ho mirem així, ho hauríem de posar tot en anglés o xinés per a que la major part del món ho entenga. És una festa valenciana i, en conseqüència, ha d’estar escrita en valencià. A més a més, és interessant conéixer la vertadera cultura quan un turista viatja per sentir de prop les festes tradicionals d’un lloc. I, el més important, no podem fer caure la nostra llengua que, en compartir oficialitat amb una altra llengua dominant, sol ser considerada per molts com a llengua de segona. Per això mateix i amb més motiu, tot ha d’escriure’s en valencià. I si algú, vertaderament i no per raons polítiques, no enten el que hi ha escrit i té interés per saber-ho, estic segur que no tindrà cap problema en traure el mòbil i utilitzar el traductor.

Amb la posició número 2: Els monuments fallers són un malbaratament de diners. Aquesta crítica és tot un clàssic però, és realment així? No. Les falles generen un moviment econòmic que fa possible que molts sectors puguen viure o treballar, en gran part, gràcies a aquesta festa. No només artistes fallers, que és l’ofici de les falles per excel·lència, sinó també indumentaristes, floristes, músics, orquestres i animació, pirotècnics, sector hoteler, fusters, pintors, venedors ambulants, il·luminadors i molts més. Així que tot al contrari, les falles són un potent moviment econòmic del qual moltes famílies viuen.

I, per últim, amb la posició número 1: Falles són només tres dies

Qui diu això és que no coneix realment les falles. Ben al contrari, es podria afirmar que falles són tot l’any. Està clar que la setmana josefina són cinc o sis dies, que no tres, però hi ha infinitat d’esdeveniments que s’organitzen durant tot l’any com la cavalcada, la presentació i els playbacks, la festa de l’estiu, el mig any faller, les festes de Nadal, la nit de Halloween, entre d’altres. A més, sense haver cap esdeveniment oficial, també hi fan sopars totes les setmanes. També hi ha moments de l’any per netejar, pintar i organitzar el casal, veure com va construint-se la falla per al proper any, reunir-se per dissenyar els propers esdeveniments… D’això no hi ha cap dubte, falles són tot l’any. Això sí, hi ha qui guaita pel casal només eixos ‘’tres dies” i ja no el veus més.

I fins ací hem arribat. Esperem haver desmuntat aquestes crítiques típiques contra les falles i haver fet reflexionar a qualsevol que ho haja llegit. Cal dir que sí, que hi ha coses a millorar al món faller i, especialment, hi ha un tema que deuria ser prioritat per als governs valencians: l’estudi i la creació d’un material per fer falles que no contamine quan es creme. Sembla que els primers estudis envers la palla d’arròs ja han començat però queda un llarg camí per portar-ho a la realitat.

És el primer pas i diria que un dels més importants, ja que serà l’argument i la banda sonora amb la qual amenitzarem els últims moments del dia de la nostra presentació. S’han de valorar i discutir diferents aspectes entre els quals està la música, els balls, la popularitat de la banda sonora, l’idioma de les cançons que pot influir a l’hora d’entendre el teatre, el públic al qual va dirigit, la nostàlgia també és una cosa a tindre en compte, el vestuari i el cost. També els recursos que et pot donar el gènere de la película o el musical, entre altres.

2. Divisió dels grups

Una vegada la gent s’inscriu al telèfon de la falla per actuar al playback, toca dividir als quasi setanta artistes en almenys tres grups diferents. Per començar, la gent ens diu prèviament la seua disponibilitat, i alguns, per no dir la majoria, ens deixen caure amb qui voldrien compartir grup, normalment amb les seues amistats més properes, la qual cosa s’ha d’intentar respectar, ja que compartiran els següents quatre mesos i les rialles, les disscusions, les alegries i alguna tristesa formaran part del recorregut.

Personalment, el vestuari és del que més em trau de polleguera, ja que no és el meu punt fort decidir aquest aspecte. Però s’ha de fer i ens sol portar diferents reunions, les quals solen estar acompanyades d’alguns fallers que es troben al casal i solen aportar diverses opinions, que encara que ho fan per bé, normalment fan endarrerir un poc més el procés de selecció.