El procés de

4. Muntatge i producció

Aquest podria ser el pas número 2 i també el número 7, ja que totes les setmanes alguna cosa se'ns ocorre per poder millorar la producció final de l’actuació. Primer, en cas de ser una pel·lícula, s’ha de decidir quantes de les cançons acabarem ballant. Una vegada escollides, toca seleccionar les escenes principals, que sense elles es trencaria per complet el fil conductor de l’argument. Posteriorment, s’ha de muntar, i possiblement, canviar de lloc algunes escenes per tal que la treta de l’atrezzo no siga un impediment. S’ha d’intentar que el temps de diàleg i el de les cançons estiga equilibrat, i tot açò amb un màxim d’una hora de muntatge final. Una vegada està l’àudio a punt, comença el mal de cap del projector, al qual sempre intentem traure-li el màxim partit, tant per crear màgia com per situar-nos en escena, amb un fons que concorde amb el que ocorre a l’escenari. Finalment, si cal, i normalment ho fem, amb l’efecte del chroma creem algunes escenes al casal amb la intenció de donar-li més dinamisme al teatre el dia de l’actuació.

5. Coreografies

Per a alguns és allò més important, ja que s’han de considerar molts factors, com bé siga la dificultat i el dinamisme dels passos, ja que els fallers no són ballarins professionals. Coordinació i accentuació de cada pas diria que són els ingredients principals per aconseguir una bona coreografia.

6. Atrezzo

El decorat cada any va augmentant en nombre i en qualitat, ja que per a mi és un dels ingredients principals per poder crear l’ambient ideal de cada escena. Fa uns anys ens van instal·lar un projector a la casa de la cultura amb el qual evitàrem haver de fer tot el decorat del fons i li vam donar així molt més dinamisme a les escenes. Aquest fet també va provocar que es deixara de fer decorat a les escenes, la qual cosa hem anat recuperant poc a poc fins al punt de necessitar un camionet per tal de baixar tot del casal a la casa de la cultura.

7. Assajos amb els protagonistes

Unes deu persones seran les que han de portar el comandament de les escenes i els balls durant tota l’actuació. Uns han de ser els bons i altres els dolents, però tots han d’aportar el millor que tenen per tal de fer creure a la gent que no són la persona amb la qual estaven parlant fa una estona, sinó el personatge que se’ls ha assignat. Aquestos han de tindre una major disponibilitat durant la setmana que la resta d’artistes, ja que són els que han d’interpretar la majoria dels diàlegs.

8. La programació

Jo sempre ho he dit, el 50% de l’espectacle es crea al casal i l’altre 50%, durant l’última setmana a la cabina de la casa de la cultura, on ens posem mans a l’obra per il·luminar cada escena de l’espectacle. Cada any la tecnologia augmenta i són més les possibilitats, per tant es requereixen moltes hores per poder realitzar tota la programació d’un musical d’una hora de duració.

Heu pensat alguna vegada com viuen les falles aquells que treballen per a capturar tots els moments? Doncs bé, ser fotògraf la setmana de falles o durant tot l’any faller és una feina d’allò més agraïda perquè sempre estàs al capdavant de tots els actes, tant els més importants com els menys, i ho vius quasi amb la mateixa intensitat que els màxims representants. Sempre s’intenta documentar i capturar de la millor manera possible tots els moments i detalls més importants i especials per a tots i plasmar per sempre totes les emocions que es viuen com l’alegria, els plors, la tristesa i un munt de sentiments més. Per tant, viure les falles tan a prop et fa experimentar-les d’una manera diferent perquè pots ser sols faller o sols fotògraf però ajuntar ambdues coses permet que l’experiència siga molt més màgica per al fotògraf.

Però per molt que semble que fer fotos aquesta setmana és una tasca senzilla, de veritat que no ho és perquè sempre hi ha alguns factors que fan que la cosa es complique per segons i quan menys falta fa. Per tant, a continuació vos contaré alguns dels moments èpics que viuen els fotògrafs.

Un dels moments que se sol repetir cada any ocorre a la nit de la Cremà. Més específicament quan encenen la metxa per cremar la falla i els bombers estan banyant els carrers i els edificis dels costats de la falla sense mirament amb les mànegues i, just en el moment en què el fotògraf està a punt de fer la fotografia més especial de la nit −eixa que capta les llàgrimes que roden per les galtes de la fallera i el president−, el bomber gira la mànega i banya el fotògraf. I aquest, per intentar apartar-se de l’aigua no aconsegueix capturar un dels moments més importants i emocionants.

Quan hi ha algun acte important, l’escena se sol il·luminar amb diferents colors, cosa que provoca que les persones que han de ser fotografiades isquen de tots els colors menys del seu color vertader. A més, es fa servir molt la llum blava i, com a resultat, en lloc de semblar persones, els fallers semblen barrufets de pell blava.

Potser un dels moments que més es repeteix durant les falles i més fot a un fotògraf és la sortida d’una fallera major de sa casa, perquè quan ix al carrer i sona