d’un fotògraf

Lloc número 10

20 DE MARÇ: Als carrers ja no es troben els nostres monuments, ja no fa l’olor a pólvora, el soroll de la música dona pas al silenci i les festes, que durant la setmana fallera inunden el nostre carrer, han desaparegut. Ens toca esperar un any per tornar a veure els nostres carrers brillar de la millor manera.

Lloc número 9

14 DE MARÇ: Les ganes es noten al casal. Tots tenim moltes ganes que comence la setmana més esperada de l'any. Els monuments ja es troben al carrer, però encara ens queden uns dies d’espera perquè comence la nostra festa.

Lloc número 8

19 DE MARÇ: Tots estem molt cansats. Tenim els peus plens de llagues de portar les sabates de fallera però nosaltres no parem, ens posem una tireta i seguim perquè encara ens queda tot el dia per a gaudir. estem molt satisfets perquè hem viscut unes falles inoblidables.

Lloc número 7

ASSAIG GENERAL DEL PLAYBACK: Tan sols ens queda un dia per al gran dia i ens reunim tots els participants del playback per fer l’últim assaig. Els nervis es noten, tots estem preparats per a demostrar el que tant d’esforç ens ha costat. Ultimem detalls de tot el que queda perquè al dia següent quede tot perfecte i, en acabar, pugem tots junts a la falla a menjar el millor xocolate del món: el que les nostres xocolateres ens han preparat.

Lloc número 6

LA CRIDA: Com diu la fallera major: «Ja estem en falles». Oficialment comença la millor festa del món. Crits d’alegria de vore com un any més comecen les falles.

Lloc número 5

LA PLANTÀ: Els monuments comencen a prendre forma i els carrers s’omplin altra vegada de color i d’il·lusió. La gent està a la falla tot planificant fins el mínim detall perquè el nostre monument lluïsca com cal.

Lloc número 4

18 DE MARÇ: Tan sols queda un dia per a que tot acabe, però això és el que menys importa. Encara que l’esgotament va fent-se de notar, ens vestim de valencians amb molt d’orgull per poder ofrenar-li el ram de flors a la Mare de Déu.

Lloc número 3

CAVALCADA: Disfressar-se amb la gent de la teua falla, riure, ballar i divertir-se pels carrers del nostre poble mentre notem els nervis per vore si la nostra comissió aconsegueix algun premi, encara que si no guanya cap no ens importa, allò principal per a nosaltres és passar-ho bé tots junts.

Lloc número 2

LA PRESENTACIÓ: Comença un nou any faller. Ens alcem prompte dels nervis que tenim perquè ens toca vestir-nos de gal·la després de tant de temps. L’alegria de pujar a la falla i que estiga esperant-te la millor música que hi ha, com se’ns posen els pèls de punta en sentir la cançó El faller i la il·lusió de passar per la passarel·la tot lluint el vestit de valenciana, els nervis que sentim abans d’eixir al playback

Lloc número 1

17 DE MARÇ: Dia dels premis. Els nervis es noten a la panxa. Eixa incertesa que tenim tots per no saber quin premi ens han atorgat. Siga bo o siga roín, a la nostra falla se celebra amb la mateixa intensitat perquè, pot ser que no aconseguim el millor premi, però sí que tenim la millor gent.

4.1. Vera i el viatge als orígens valencians 4.2. Evolució èpica de la comunicació 4.3. Dones èpiques .4. Noves tecnologies 4.5. Vull celebrar cap d’any amb biquini i menjar quicos de la sort 4.6. Mahsa, l’inici de la rebel.lió 4.7. Èpica transformació musical

14 de marc de 2023

—Vinga, Vera! Alça’t ja del llit; és hora d’anar-se’n. La mare ha d’anar a treballar i ja et vaig dir ahir que la teua cuidadora hui no podria vindre, ja que a la falla fins a la vesprada no baixen amiguets, perquè sols estan els homes preparant la plantà d’aquesta nit i, per tant, havies de quedar-te a casa de la tia Pepica. La veïna del primer pis s’havia oferit per a quedar-se amb Vera fins que sa mare o son pare tornaren del treball. Mentre sa mare anava remugant per tal que s’alçara del llit, Vera no podia parar de pensar en tot allò que faria durant tot el matí amb una persona de huitanta anys… i sense internet! Tan bé com estaria tirant coets a la falla! —Mare, per favor, deixa’m quedar-me a casa a soles, ja soc major! Vaaa, per fa, per fa, per fa… Pots estar tranquil·la, en plan, si passa alguna cosa jo t’escric al mòbil, vaaaa....

—Vera, “en plan”, com tu dius, ja ho vam parlar anit: eres molt menuda encara i no hi ha altra opció. Estic convençuda que trobaràs alguna cosa per a ocupar el matí en companyia de la tia Pepica… Va, acaba de vestir-te i de segur que allí tindrà alguna cosa que no necessita internet. Mentre Vera feia el que li havien manat, sa mare esperava impacient que eixira ja arreglada i resava perquè la seua filla estiguera de millor humor i no li fera passar un mal matí a la seua veïna. Damunt que s’havia oferit a estar a la mira, no volia que es passara tota l’estona fent mala cara. Sabia que per a ella anar a eixa casa tres plantes més avall de la seua sense connexió a internet seria un suplici (maleït wifi que no aplega fins allà!).

Toc, toc, toc. La mare va picar la porta mentre Vera continuava enutjada.

—Bon dia, tia Pepica –digué la mare de Vera en obrir-se la porta –. Ací li deixe esta “pelailla” que encara que estiga un poc pudenta, estic segura que no li farà patir. I moltes gràcies per quedar-se amb ella. Les vacances i el treball de vegades, ja sap, són difícils de conciliar.

—No et preocupes, per a això estem els veïns — contestà.

—Bon dia, Vera! –exclamà Pepica dirigint-se a la xiqueta –.

Estic segura que passarem un matí d´allò més bo. Vinga,