1 minute read

EVOLUCIO E PI CA

Next Article
Dia de la Cremà

Dia de la Cremà

autor imatge/ il·lustració historia.nationalgeographic.com.es

Segons Viquipèdia, un mitjà de comunicació és un instrument o forma de contingut tecnològic a través del qual es realitza el procés de comunicació. Aleshores, a partir d’aquesta definició, podríem dir que els mitjans de comunicació existeixen quasides de l’existència de la vida humana.

Advertisement

Per tant, si ens remuntem a la prehistòria, tant els senyals de fum com l’art rupestre formarien part dels mitjans de comunicació. A través dels dibuixos que existeixen a les coves podem imaginar com podia ser la vida per als éssers que les habitaven. Un gran exemple d'aquest tipus d'art són les coves d’Altamira, situades a Cantàbria, on hi ha pintures datades 22.000 anys enrere.

Però avancem un poc més en el temps: serà cap al 3.100 aC quan trobem els primers signes d’escriptura. Es produeix a l’antiga Mesopotàmia (actualment, Iraq i Síria), encara que este mitjà de comunicació no s’assenta a la societat, tot considerant els egipcis, que poc temps després comencen amb els jeroglífics, com els pares de l’escriptura.

Des d’aquell moment existeix un mitjà amb què transmetre informació més enllà de la via oral, però si hi ha un moment clau per a la història dels mitjans de comunicació, el podem datar a l’any 1440, quan l’alemany Johannes Gutenberg inventa la impremta. Amb aquell útil instrument es van poder eliminar els escrivans de l’edat mitjana, que havien de copiar manualment qualsevol document que havia de ser distribuït a la població. Gràcies a l’impremta es podien fer una gran quantitat de còpies, en un temps molt més reduït, per al seu repartiment entre les persones.

Aquest invent no sols servia per a la còpia de documents, sinó que va fer possible, més d’un segle després, que es publicara el conegut com a primer periòdic de la història. Es tracta de “Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien”, que al valencià es pot traduir com “Col·lecció de totes les notícies distingides i commemorables”, i que va ser editat per primera vegada pel Johann Carolus al 1605. >

This article is from: