CA DE LA COMUNIC

Per a parlar de mitjans de comunicació visuals (no parlem d’audiovisuals, ja que en aquell moment no hi havia possibilitat de captar el so), podem comentar que la primera pel·lícula gravada a la història del cinema és “La Sortie de l’usine Lumière à Lyon” (que es pot traduir com “L’eixida de la fàbrica Lumière a Lyon”), gravada i estrenada al 1895 pels germans Lumière, considerats els inventors del sèptim art.

Aquest primer film sols durava 46 segons i mostraval'eixida de treballadors de la fàbrica que tenien en propietat els directors del curtmetratge. Un any després arribaria l’invent de la ràdio, encara que la primera vegada que es pot retransmetre veu humana seria el 1901.

Per a arribar a la primera retransmissió de la televisió ens hem de traslladar al 1936, i serà l’anglesa BBC la primera en emetre les primeres imatges. A Espanya la televisió no arribaria fins el 28 d’octubre de 1956, quan RTVE comença les seues retransmissions. Però en aquells moments la televisió no era com ara. Sols emetien unes tres hores al dia, sempre en directe, i el senyal no arribava més enllà de 60 quilòmetres de Madrid. A més, els aparells que es venien en aquell moment eren molt cars respecte al sou mitjà dels espanyols, per la qual cosa, sols les famílies més adinerades es podien permetre tindre un d’aquells aparells a casa. Era comú que els bars es feren amb estos articles tecnològics i que la gent es reunira allí per veure diferents esdeveniments multitudinaris com partits de futbol, el Festival d’Eurovisió o l’arribada de l’home a la lluna.

Però si hi ha hagut un invent que ha revolucionat els mitjans de comunicació, eixe és Internet. L’any 1983 és el considerat com a “naixement d’Internet”, però en realitat es va treballar molt en aquest projecte anys anteriors. El seu naixement es deu a la necessitat de comunicació durant les guerres i durant la coneguda com Guerra Freda, que començà el 1947 i enfrontava els Estats Units contra l'antiga Unió Soviètica.

En un món on la informació és poder, Internet ha servit per a que milions i milions de persones coneguen dades que, al passat, els nostres familiars tardarien anys en aconseguir. L’any 2022 es va llançar un estudi que exposava que 4.950 milions de persones tenien connexió a Internet al planeta, fet que representava un 62.5% de la població. A països com Emirats Àrabs Units, Irlanda o Dinamarca, el 99% de la seua població té accés a esta xarxa global, mentre Espanya ocupava la posició 14, amb un 94% de la població. Altres països com Corea del Nord sols compten amb un 0,1% dels habitants amb connexió a Internet.

Entre les facilitats que ens va portar els inicis d’Internet estaven els correus electrònics: cartes que arribaven de forma instantània al seu destinatari, encara que es trobés a milers de quilòmetres de distància. Tot el que comportava haver d’escriure una carta i enviar-la a través de Correus, es solucionava amb un sol clic. Tan fàcil ha sigut el procés que, a dia de hui, és estrany rebre cartes que no siguen factures de la llum o de l’aigua. Ja no s’envien eixes felicitacions nadalenques, sinó que es reben correus electrònics acompanyats de presentacions de Power Point.

I amb l’Internet també han arribat, més recentment, les xarxes socials. Les webs més visitades a dia de hui són, a banda de Google com a número 1, YouTube, Twitter, Facebook i Instagram. Aquestes ferramentes ens permeten estar en contacte amb els nostres coneguts, amics o fins i tot seguidors (si aconsegueixes interessar a persones amb els teus continguts). Les xarxes socials s’han fet tan conegudes, que per a algunes persones s’han convertit en la seua forma de feina. Els anomenats “influencers”: persones que cobren diners de certes marques per fer publicitat d’un producte als seus seguidors. I és que estem en un món on les coses es “viralitzen”. I no, no té res a veure amb virus de salut. O potser sí, ja que quan parlem que una cosa es viralitza, ens referim a que es comparteix molt ràpid a moltes persones, que és també el que fan aquest tipus de malalties.

I és que, actualment, què faríem sense els mitjans de comunicació? Fa uns mesos es va estrenar a Movistar Plus+ la sèrie “Apagón”, on el món es quedava sense electricitat i tot es tornava un caos. Com creieu que seria un món sense els mitjans que tenim a mà a dia de hui? Potser siga moment de reflexionar...

Ada Lovelace (1815-1852) Matemàtica i escriptora

Sabeu que Ada Lovelace es considerada la mare de la informàtica? I això que va viure al segle XIX! Podem dir sense cap mena de dubte que fou una dona avançada a la seua època i pionera d’una branca de la ciència que encara estava en bolquers.

La seua important contribució al camp de la informàtica fou la creació del primer algoritme pensat per introduir-se en una màquina que havia dissenyat el matemàtic Charles Babbage, que va assentar les bases de la programació tal i com la coneixem tots hui en dia.

Rosa Parks (1913-2005) Activista

Rosa Parks va somoure els ciments dels Estats Units d’Amèrica l’any 1955 quan es va negar a cedir-li el seu seient d’autobús a un home blanc. Aquesta era una pràctica comuna, les persones de pell negra sols podien seure a la part posterior del vehicle i, a més, si alguna persona de pell blanca no tenia seient, el conductor els obligava a alçar-se.

Rosa fou detinguda i la població negra va començar un boicot als autobusos que durà més d’un any. Finalment, es va aconseguir que la segregació racial als autobusos fos prohibida, perquè de vegades, xicotetes accions tenen el poder de canviar el món.

Caterina Albert (1869-1966) Escriptora

A causa de les crítiques masclistes que va rebre en guanyar l'edició de l'any 1898 dels Jocs Florals d’Olot, Caterina es va veure obligada a amagar la seua identitat darrere del pseudònim Víctor Català a les seues obres.

Aquesta autora marcà l’evolució de la literatura catalana del segle XX i va analitzar i criticar a la majoria de les seues obres la posició marginada de la dona dintre de la societat d’aquells temps. Al mateix temps, també va plasmar d’una manera realista la violència dins de les relacions de parella.

Malala Yousafzai (1997) Activista

Malala va sobreviure a un atac talibà que quasi li va costar la vida el 2012, quan tan sols tenia 15 anys. El motiu de l’atac fou que tant ella com son pare estaven lluitant per l’educació al seu país, el Pakistan. No obstant, el seu activisme a favor de l’educació de les xiquetes ja havia començat l’any 2009, quan va escriure un blog sota un pseudònim que versava sobre aquest tema.

Ara des de Regne Unit, Malala continua mobilitzant-se per millorar la situació de les xiquetes. Tant és així que, l’any 2014 va ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau per la seua lluita incansable.

Clara Campoamor (1888-1972) Política

Clara Campoamor va ser una de les més clares defensores dels drets de les dones en la seua època. Va ser elegida com a diputada en les eleccions del 1931, en les quals, per cert, les dones podien aspirar a un escó, però no podien participar en les votacions.

Ja com a diputada, Campoamor va lluitar pel dret a votar de les dones, així com per altres qüestions com el divorci, els drets dels infants nascuts fora del matrimoni i per l’abolició de la prostitució. En esclatar la Guerra Civil espanyola es va exiliar primer a Europa i, després, a Amèrica del sud.

Informació extreta de:

1. Joric, C. (12 de novembre de 2019). Ada Lovelace: la primera programadora. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/ historiayvida/historia-contemporanea/20190627/47312240871/ada-lovelace-la-primera-programadora.html.

2. Fons de Nacions Unides per a la Infantesa (UNICEF) (s. d.). Rosa Parks: Un asiento reservado a los derechos humanos. https://www. unicef.es/educa/blog/rosa-parks-asiento-reservado-derechos-humanos. 3. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (s. d.). Caterina Albert (Víctor Català) 1869-1966. https://www.escriptors.cat/autors/albertc/biografia. 4. Organització de les Nacions Unides (ONU) (s. d.). MALALA YOUSAFZAI. https://www.un.org/es/mensajeros-de-la-paz/malala-yousafzai. 5. G. M., A. (01 de desembre de 2020). Clara Campoamor: una vida de lucha por los derechos de la mujer. Historia. National Geography. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/clara-campoamor-vida-lucha-por-derechos-mujer_15092