ma ció musical

5.1. De professió, artesà 5.2. Espera Èpica 5.3. Fins mai més angoixa 5.4. El vol de l’ocell. 5.5. Mare, vull jugar! 5.6. Perfum d’alegria 5.7. La carta 5.8. La meditadora 5.9. Podràs, hi tant que podràs 5.10. La llar del foc

D’entre les moltes activitats professionals que existeixen, la d’artesà faller és, sens dubte, una de les més satisfactòries a nivell personal.

Ja de xicoteta esperava ansiosa el mes de març, data en la qual mai faltava a ma casa la famosa revista El Turista Fallero. Ja des d’aleshores m’encantava seguir artesans i contemplar eixos esbossos que plantarien en uns dies a la ciutat de València.

Em quedava corpresa tot veient fotos de monuments d’anys anteriors i llegia qualsevol escrit que fera referència a falles i a monuments.

Començava a memoritzar noms d’artesans fallers ja que de dones hi havia ben poques. Els seguia d’any en any mitjançant la revista i ja quan començà l’era d’internet, quina meravella! Podia consultar informació i passava hores i hores cara l’ordinador per observar eixes obres d’art.

Em considere una friqui de les falles però, sobretot, dels monuments i la seua plantà. Per a mi, els millors dies de l’any!

Han estat molts artesans que ja consten en la història de les falles, però vos parlaré d’un dels meus favorits.

Si vos anomene el cognom Santaeulalia, de segur que vos venen al cap diferents noms, però vos parlaré del patró d’eixa nissaga de poder artesà: Miguel Santaeulalia Núñez, fill i pare de grans artesans, tres generacions d’art envolten aquesta família.

Miguel va començar a formar-se al taller de son pare, Salvador Santaeulalia Fitó, gran referent a les falles dels anys seixanta.