Deprofessió, artesà

Començava la seua trajectòria en seccions inferiors i, l’any 1974 debutà en secció especial en la comissió Exposició-Micer Mascó amb el monument “Martiris”.

També plantà a la Plaça del Pilar, Plaça de la Mercé, entre altres, però és als anys noranta quan va aconseguir guanyar diversos primers premis a la comissió Na Jordana amb “El verí del teatre” el 1994, “Ací és Hollywood” el 1995 i “De la festa, la vespra” el 1997. Aquesta última va ser espectacular i ens va demostrar com s’havien de manejar els volums.

Tampoc ens podem oblidar del monument que plantà a la Plaça de l’Ajuntament de València l’any 1989, “Benvolguts Reis...d’Occident”.

Durant la seua trajectòria també obtingué el guardó de ninot indultat en diverses ocasions: 1986, Na Jordana; 1987, Na Jordana; 1991, Na Jordana i 1995, Na Jordana.

Encara que ara porta uns anys apartat de l’activitat laboral, va ser el primer artesà que començà a utilitzar el suro blanc (pantex).

El 2010 i 2011 va plantar les últimes falles infantils a la comissió Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal. I al febrer de 2020 la Federació de Falles d’Especial de València li va rendir un emotiu homenatge de tota la seua trajectòria professional.

Actualment el segueixen els seus fills Miguel, Alejandro, Pedro i Jose, tots quatre es dediquen a la professió i cadascú destaca en diferents àmbits.

Moltes paraules necessitaríem per continuar parlant d’ell. Sols espere que eixa nissaga continue per molts anys més fent-nos gaudir del gran art que són les falles!