EL VOL DE L’OCELL

—Puc anar a jugar amb ells, mare?

—No, ja saps que tu no pots anar-hi. Em sap greu haver de dir-t’ho tots els dies.

—Però és que jo també vull jugar i poder fer el que fan tots els altres xiquets! No és just!

Cada dia li fa la mateixa pregunta a sa mare, perquè li agradaria ser com els altres xiquets. Aquells que sempre veu a través de la tanca que juguen, riuen, canten i que, de tant en tant, es queden mirant-lo i se’n riuen. A sa mare sols li queda el consol que, igual que el seu fill, hi ha d’altres com ell allí dins tancats i altres mares que també pateixen el mateix que ella pateix quan el seu fill li demana anar a jugar fora.

Un dia, una xiqueta es va apropar a la tanca. Amb un poc d’incertesa primer, es va quedar mirant-lo fixament, mirant la seua cara, les seues mans, el vestit que duia... Ell es va quedar quiet, no sabia què fer ni que dir. Ella, a poc a poc, va perdre la vergonya i fins i tot es va atrevir a preguntar-li coses per poder conéixer-lo millor:

—Hola, que bonic que eres! Què fas ahí dins? Sempre estàs amb ta mare?

Per què no jugues amb els altres xiquets que també estan amb tu? Com et dius? Jo em dic Àngela. Una pregunta rere una altra.

—Ei, para, un poc més lent, que són moltes les preguntes que m’has fet. Feia molt que no parlava amb ningú. Si et soc sincer, crec que mai no he parlat amb ningú de l’altra part de la tanca. Però anem per parts. No sé què faig ací, per a mi també és molt estrany.Ma mare diu que és el lloc on hem d’estar. Cada dia li dic si puc eixir però sembla que no pot ser.

—I per què no li ho preguntes, per veure quin és el motiu?

—On estàs? Què fas? Aparta’t de la tanca no caigues i et faces mal —li va cridar la mare d’Àngela. I en eixe moment la xiqueta va haver d’acomiadar-se d’ell.

—Mare, la tornaré a veure algun altre dia? —li va preguntar.

—No ho sé fill meu. Sols estarem ací uns dies, ja saps que sempre és el mateix: desapareixem i naixem en un altre lloc.

L’aroma de la pólvora i la melodia de les bandes de música em fan estar eufòrica. Agafe la brusa i la caixeta de coets. Al casal, una bona xocolatada m’espera. Em sent feliç i emocionada. La meua casa fallera està plena de gom a gom i la gent riu. Els xiquets fan xicotetes mascletades; els majors, ballen i canten. La ciutat, enllumenada pels colors dels vestits valencians. Sona l’himne, el foc il·lumina el cel. Les cendres desapareixen en forma de records. Març s’apaga.