PERFUM D’ALEGRIA

La Nit de Nadal estava apropant-se i la filla, com sempre, encara tenia dubtes sobre què regalar-li a la mare.

Va anar a comprar-li un llibre que va acabar destinant a la seua amiga. Després va pensar en una polsera però tampoc la convencia massa. Va entrar a diverses botigues i de totes va eixir amb les mans buides.

Hores i hores de reflexió més tard va arribar a la conclusió que, el millor regal que podia fer-li a la mare que tan poc amant era de les noves tecnologies, era una carta manuscrita on li expressaria tota l’estima que li tenia. Així que, molts esborranys, bolígrafs i idees després (i alguna que altra llagrimeta), va signar l’escrit que deixa així:

Tavernes, 24 de desembre de 2022

Estimada mare, Per molts regals que puga comprar-te, no he trobat cap millor que expressar-te tot el que t’estime amb paraules.

En primer lloc, vull agrair-te el que has fet per mi durant aquests anys. Has sigut una mare carinyosa, respectuosa, i una gran amiga i confident. Has sabut cuidar-me i educar-me per tal de ser una persona empàtica, valenta i, sobretot, lliure. Et dec moltes coses i una d’elles són els meus valors.

Eres la millor mare que haguera pogut tindre. Dona forta, determinada, creativa i molt, molt especial. D’eixa classe de persones que alegra el dia sols amb la seua presència.

Eres un gran exemple a seguir com a mare i com a dona. Tan de bo un dia poguera arribar a ser com tu. Felicitats en estes festes que per a les dos són tan especials. Sempre ens recordaré muntant el nostre arbre cada dia 6 de desembre i obrint els regalets la nit del 24 en tornar de ca la iaia de sopar. I també la meua insistència en deixar tots els llums posats. fins a finals de gener.

Passe el que passe sempre estarem unides i, per molt lluny que estiga, tornaré a buscar-te cada Nadal i a enviar-te una carteta com esta per a que seguim compartint i creant tradicions però sempre unides.

T’estime, ja ho saps.

La mare, que estava desvanida des d’aquell dia que la filla li havia regalat aquella carta tan sentida, no podia evitar quan li venia al cap que li apareguera un somriure als llavis.

S’acostava la data de l’aniversari de la seua xiqueta i encara que li havien comprat un regal, notava que faltava alguna cosa en aquell escenari.

Ja complia 18 anys i per això ella volia que el seu regal també fora inoblidable. Al cap i a la fi, la majoria d’edat era només una vegada a la vida. De sobte ho va veure clar: contestaria la carta de la seua filla. Sí, això faria. Posaria el full en un sobre ben perfumat i li la faria arribar la data exacta.

Tavernes, 10 de febrer de 2023

Estimada filla, La mare t’escriu esta carteta per a felicitar-te.

Felicitar-te per haver-te convertit en una gran dona de la qual estic molt orgullosa. Felicitar-te per ser una persona amb moltíssima qualitat humana que fa que ens sentim afortunats de tenir-te tots els qui t’envoltem.

Felicitar-te perquè t’has creat a mida unes ales precioses i fortes amb les quals volaràs per la vida perquè les ales, mareta, no són per a estar plegades. Les ales són per a volar.

I felicitar-te pels teus dihuit anys que hui compleixes.

Et desitge que cada nit quan parlem, sigues on sigues, quan et pregunte com estàs tu em contestes que molt feliç.

T’estime amb tot el meu cor com mai m’haguera imaginat.

Era bonica i era lliure. Ella, la Meditadora, tan lliure que va decidir passar a la història obligada per una maleïda pandèmia. Ningú s’imaginava que es convertiria en un símbol d’esperança per als i les valencianes, però ella ja sabia que allò també passaria. La creació d’Espuig, Martín i Escif va ser la primera en donar exemple i posar-se la mascareta, tot desitjant que el virus s’esfumara mentre esperava impacient el gran dia pel qual havia sigut creada.

Tan icònica i èpica és la seua història que eixe dia va arribar inusualment en ple mes de setembre, amb totes les mirades posades sobre els seus ulls tancats i serens. Ella ja sabia que mai ningú l’oblidaria.