Falles 2021
Des de la Falla L’Eliana-Cid volem agrair als comerciants i establiments col·laboradors la seua ajuda en la confecció d’este llibret, sent imprescindible el seu suport per a la realització del mateix.
Han participat en l’elaboració del present llibret:
Portada: Sonia Sáez i Atienza
Textos i comentaris : Ana Ruiz i Oliver
Publicitat: Mariano Bou i Guillot
Fotografía: La comissió Disseny i maquetació: Roberto Tarín i García Poeta: Manuel Lagardera.
https://laelianacid.com/
@fallalaelianacid
674 39 21 60
@Falla L Eliana-Cid
LAS FALLAS DEL REENCUENTRO
Hace ya 40 años en un barrio de nuestra querida Mislata, se reunieron un grupo de vecinos que con más ilusión que miedo, aún sin saber cómo, decidieron fundar una nueva comisión fallera, La Eliana-Cid, ese era el inicio de un sueño que fue creciendo a medida de crecía aquella comisión que hoy es la nuestra. Ellos nos enseñaron que con la fuerza de la unión, el trabajo en equipo y con tesón es posible navegar hacia el futuro. Para entender lo que somos es necesario saber de dónde venimos y hoy podemos estar orgullosos de la Gran Comision que somos gracias a nuestros fundadores que nos dieron un motivo para soñar.
El 13 de marzo de 2020 a todos se nos congeló un poco el corazón cuando tuvimos que poner freno a todo lo que habíamos construido juntos, era momento de pensar en nosotros, nuestras familias y amigos, se nos cruzó en nuestro camino algo que era impensable y las fallas tuvieron que esperar.
En ocasiones hablamos de días raros simplemente porque aunque nos angustia la rutina, cuando salimos de ella nos sentimos indefensos y a veces eso nos asusta… y en realidad lo raro no son los días sino cómo afrontamos situaciones que nos obligan a vivir fuera de nuestra zona de confort… En el mundo fallero saben muy bien de lo que hablo…. Si alguien nos preguntase ¿qué son para vosotros esos días de fallas? Seguro que todos sabemos cuál es la repuesta... Fallas son días de encontrarnos en las calles, de compartir mesa con familiares, amigos e incluso con algunos no tan amigos, pero también bienvenidos.
Son días “d’arròs al forn” y paella, de coca de “llanda” y mistela, charanga, estandarte, “marea blava” y “bunyols de carabassa”. Son días para el reencuentro, de nuevo una vez más en la casilla de salida para esprintar hacia todo aquello que huele a nuestro. La tradición y el sentimiento no es algo que se escoge, forma parte de nuestro código genético, es un “veneno” que te inyectan en la sangre y te recorre todo el cuerpo, a veces dulce y otras amargo como la hiel pero que llevamos impregnado en cada poro de la piel, los falleros estamos profundamente envenenados, pero si no lo estuviéramos igualmente de ese veneno escogeríamos beber.
Dicen que es mejor amar y perder que jamás haber amado y hoy más que nunca entendemos el significado de esas palabras que en ocasiones no supimos entender. El colectivo fallero es ruidoso, pesado y hasta molesto, pero también es una explosión de arte, de alegría, de emoción y sentimiento, de generosidad, de expansión e incluso de recogimiento.
La banda sonora de nuestra fiesta es un “tabal i una dolçaina”, un pasodoble de Amparito Roca, un Paquito el chocolatero, una traca de colores, una calle en movimiento, el sonido del fuego, un aplauso y “el fallero”, un “germans tots a una veu”, unos niños riendo, una caja de petardos y nuestra “Senyera” al viento.
No podemos guardar todo eso en un cajón que espera ser abierto, vamos a expresar lo que sentimos y gritarlo al mundo entero, desde hoy y hasta la noche en la que todo arde y empieza de nuevo, se llenaban las calles de blusones y pañuelos, no dejemos que la tristeza nos obligue a cerrar ese cajón, si hay algo que seguimos manteniendo es la esperanza y mientras tanto nuestros recuerdos y la voz, hagamos entender al mundo que existen otras formas de querer y que lo que nos caracteriza a los falleros es la capacidad de renacer.
Imprimamos en nuestros pequeños la tradición, transmitámosles la fuerza de la unión, enseñémosles que nuestra historia va más allá de una noche de verbena, contémosles que el trabajo siempre tiene recompensa, y que las lágrimas que brotan no son siempre de tristeza. Hagamos honor a nuestros mayores, aquellos que con tanta ilusión y sin un duro se convirtieron en fundadores, recordemos a los que no están al compás de aquella música que bailando se olvidaban de futuros y promesas que no sucedieron jamás. Recordemos sus sonrisas y devolvámosles el regalo demostrando que el fuego de aquella primera falla aún no se ha apagado. Ayudemos a los que sí están a no olvidar, a que esa semana de fallas para nosotros siempre es especial.
Apoyemos a artistas, floristas, indumentaristas, peluqueros, músicos, pirotécnicos, establecimientos, comerciantes, cocineros, conductores y casaleros, ellos son la columna vertebral de nuestra fiesta y nosotros ahora su sustento. Este año las fallas sí existen, sí son y serán. Desde aquí nuestra admiración a todo el mundo fallero, a quienes se dedican, a quienes lo disfrutan, a quienes nos permiten vivir esos días con comprensión y sin duda el máximo orgullo y respeto hacia nuestra querida comisión.
Como aquel barco allá por el año 1981 en La Eliana-Cid seguimos viajando hacia el futuro. Este año viviremos nuestros días de una manera diferente, pero seguiremos unidos para hacerlo del modo más conveniente, demostrando que el colectivo fallero es un colectivo responsable que nuestra historia es cultura y la cultura puede ser segura.
Estas fallas habrá muchas estrellas en nuestro cielo, que nos guían y nos dan la fuerza para salvar este tropiezo, pero sin duda hay una que este año brillará con más luz, esa que siempre acompañaba su sonrisa. Por un momento se nos paró el tiempo, pero hubo quien no pudo esperar más, a ella la reclamaban en el firmamento.
Desde aquí nos gustaría recordar con todo el amor fallero a nuestra amiga Ana Gandía, que siempre estuvo dispuesta a llenar nuestro casal de alegría. Fallera de traje y mantilla, de bailes y teatro, de risa y poesía. Esta siempre será tu Comisión en la que has dejado una huella imborrable a la que haremos honor disfrutando de cada instante, sabiendo que tú siempre los disfrutaste como nadie. En nuestros 40 años de historia han sido muchas las personas importantes para nosotros que se fueron dejando inolvidables recuerdos, y desde aquí os rendimos homenaje sabiendo que no os vamos a recordar simplemente porque jamás os olvidaremos. Por los que ya no están y por los que aún permanecemos estas serán nuestras Fallas, las fallas del reencuentro.
Benvolguda familia fallera, amics, veïns, comerciants del barri, m’alegra molt poder saludar-vos novament a tots, sense oblidar ni per un moment a tots aquells que ens han deixat durant aquests durs mesos.
Vull començar aquestes línies agraint a totes les persones que, a pesar de la difícil situació viscuda, han volgut continuar mantenint viva la flama fallera en la nostra comissió, donant continuitat a una falla plena de valors, que dona el seu suport a la cultura, les tradicions i a tots els que treballen per la nostra festa, floristes, pirotècnics, músics, indumentaristes, artistes fallers, sense vosaltres res d’açò podria dur-se a terme, destacar el paper dels membres de la Directiva que inclús en els moments més difícils van continuar treballant perquè l’Eliana-Cid seguira viva.
Aprofite per a invitar-vos a la millor festa del món Les Falles; vos anime a viure-les en la nostra comissió, en esta ocasió, en el mes de setembre i amb algunes limitacions, però permetent-nos disfrutar junt amb Esther i Isabel dels monuments fallers en els nostres carrers, de la música i la pólvora.
Només em queda demanar-vos la vostra comprensió i la màxima col·laboració perquè tots podem viure unes falles segures.
Visca L’Eliana-Cid
Visquen Les Falles
Roberto Tarín
Fallera Major 2021
M’ompli d’alegria tornar a dirigir-me a vosaltres per a donar inici a les falles. Les Falles més esperades i anhelades dels últims anys i que gràcies a la paciència i saber estar del poble valencià hem aconseguit que arriben.
Gràcies per tot el suport mostrat, per la força transmesa i per seguir ací, és gràcies a tots vosaltres, motor de la festa, que la tradició i la cultura valenciana travessa fronteres i ens fa ser Patrimoni, sentir-vos orgullosos de ser fallers perquè ser fallers ens fa grans, perquè ser faller és fer història!
Enguany ens ha ensenyat a valorar xicotets gestos com les abraçades, els somriures, els besos… així que només demane que gaudim d’unes falles on les mirades transmeten tots ells i que amb responsabilitat puguem gaudir nostres tan somiades falles.
Gaudim per tots, pels que estem i pels que s’han anat perquè han deixat una petjada enorme en nosaltres i eixa petjada romandrà per sempre.
Visquen les falles i Visca la Falla l’Eliana Cid!
Vostra Fallera Major
President Roberto Tarín i García
Vicepresident 1 Oscar Amores i Fernández
Vicepresidenta 2 Inés Ruiz i Perejón
Vicepresidenta 3 Ana Isabel Ruiz i Oliver
Vicepresident 4 Rafael Martinez i Gonzalez
Secretaria Eduardo Giménez i Fuentes
Vicesecretaria María Jesús Iranzo i López Tesorera Raquel Cano i García Comptadora María Ángeles Paramo i Gil Vicecomptadora María José Criado i Pizarro
Delegat de Sector J.C.F. Eduardo Giménez i Domingo
Delegada de Recompenses Puri Martínez i Fernández Delegada de Agrupació María Martínez i Agudo
Delegada de Festejos Raúl Pérez i Martí José Maroto i López
Delegada de Juvenils Laura Sánchez i Paramo Angela Louis i Ruiz Israel Vidal i Cano
Delegada d’infantils Lorena Moreno i Alegre Subdelegades d’infantils Ana Ferrer i Libros Sandra Valero i Chirivella Sonia Sánchez i Vallejo Elena Plá i Ponce
Delegada de Projectes solidaris Noelia Mata i Galve
Delegat de Pirotècnia Alberto Corredera i Andreu Delegada de Casal Marta Corredera i Andreu
Agudo Lara, Jesús Agudo Lara, Vicente Agudo Sánchez, Álvaro Aigües Amador, Jose Albero Belinchon, Daniel Albero Belinchon, David Albero Lujan, Jose Martin Amores Fernández, Oscar Andrés Beamud, Ivaan Angulo Romero, Jose Ángel Bagan Debon, David Jose Barrio Daudén, Héctor Barrio Fernández, Eugenio Bartual Morillo, Roberto Bou Guillot, Mariano Calabuig Valero, Juan Miguel Calero Fraguas, Sixto Antonio Cano García, Antonio Carpio Feltrer, Javier Carpio García, Francisco Javier Cervera Navarro, Miguel Ángel Cobo Oliva, Carmelo Cornejo Lizcano, Abraham Corredera Andreu, Alberto Corredera Sanchis, Ángel Jose Del Rey Osorio, Juan Franc Delgado Gómez, Miguel Ángel Devís Prosper, Josep Escribano Martí, Raúl Escriche García, Francisco Escriche Poveda, Víctor Manuel Escuder Guillen, José Ramón Esparza Carrasco, German Esteve Sánchez, Carlos Estudillo Gallardo, Miguel Force García, Miguel Freijedo Adalid, Ferran Jose
Masculina
Fuertes Barranco, Xavier Gallardo Esteve, Cristóbal García Asencio, Adrián García Carrión, Francisco García Hernández, Juan García Raya, Manuel Jesús García Sánchez, Nacho Gastón Téllez, Rubén Giménez Domingo, Eduardo Giménez Fuentes, Eduardo Gimeno Lillo, Oscar Arturo Giner Sanchis, Manuel Antonio Gómez Galindo, Jorge Gorgojo Padilla, Marcos Gorgojo Padilla, Richard José Granell Blasco, Miguel Vicente Guerrero Muñoz, Antonio Gutiérrez Jorge, Álvaro Hernández Delgado, David Hernández Segura, Antonio Herráiz Diaz, Michel Iranzo Castillo, Emilio Jesús Jiménez Méndez, Marcelino
La Cruz Rubio, Vicente Lafont Mico, Álvaro Landete Hernández, Eduardo Andrés López Garrido, Antonio José López Lozano, David López Molina, Francisco López Pérez, Julio Lozano Fabuel, Vicente Luna Adelantado, Alejandro Macho Ortiz, Miguel Estanislao Maroto López, José Martelo Becerra, David Martín Alejandre, Juan Carlos Martín Badimón, Hugo
Comissió Masculina
Martín Bueno, José Antonio Martínez Agudo, José Martínez Coronado, Máximo Martínez Felip, Virgilio Pablo Martínez Gil, Fernando Martínez González, Rafael Martínez Raez, Pedro Mateu Evole, Jose Alberto Meseguer Gonzalvez, Carlos Morales Salas, Tomas Moreno Saixo, Pedro Muñoz Cabañero, Alejandro Muñoz Iniesta, Carlos Muñoz Losa, Pedro Muñoz Martinez, Santiago Jose Murillo Luna, David Navarrete Repiso, David Navarrete Repiso, Tomas Eduardo Navarrete Torres, Tomas Navarro Cabrelles, José Carlos Navarro Vilanova, Vicente Núñez Bravo, Pablo Ochoa Pareja, Vicente Ojeda García, Rubén Olmos Martins, Vicente Pallardó Martinez, Francisco José Pardo Ahamdanech, Nasim Patiño González, José Peñas Montero, Francisco Javier Pérez Domínguez, Rafael Pérez Martí, Raúl Polo Lara, Juan Portillo Alemán, Víctor José Ramos Romero, Julián Ramos Romero, Marcial Ribera Hernández, Enrique Rodrigo Pascual, Miguel
Rubio Calomarde, Alberto Ángel Ruiz Barrios, Eladio Ruiz García, Sergio Ruiz Oliver, Juan Vicente Ruiz Perejón, Héctor Ruiz Pila, Pablo Saiz Checa, Jose Vicente Salido Sillero, Antonio Sánchez Carboneras, Ángel Sánchez Muñoz, Enrique Sanz Yagüe, Cesar Segura Alonso, Francisco Serrano Giner, Francisco Javier Simarro Quinto, Francisco Solaz García, Alejandro Soria Guillot, Ricardo Soriano Nieto, Oscar Soriano Pérez, Jesús Tarín Iranzo, Alejandro Terrero Gandía, Luis Terrero Latorre, Luis Teruel Abad, Raúl Torres Peris, Ambrosio Torres Poveda, Fernando Tovar Barge, Manuel Trinidad Debón, Rafael Valero Chirivella, Rubén Valero Navalón, Enrique Valero Sánchez, Vicente Vanacloig Boronat, Irene Vázquez Rubio, Alejandro Vidal Cano, Israel Villanueva Bañegil, Víctor Villanueva Pla, Javier Virto Zamora, Javier Yubero Yubero, José Ángel
Cort d’honor
Agudo Lara, Teresa Agudo Sánchez, Aitana Agudo Tinaut, Itziar Alarcón Martinez, María Jose Alcedo Fernández, María Álvarez Cárceles, Mar Álvarez Porras, Natalia
Andreu Ponce, Ana Isabel Andreu Ponce, Marien Arjona Arjona, Raquel Badimón Pastor, Beatriz Badimón Pastor, Silvia Bañegil Asunción, Laura Barea Marques, Sara Barquero Cambrils, Sara Bea Moreno, Pilar Beamud Galindo, Ana María Belinchon Prieto, María José Benítez Santiago, Sacramento Bensi Barbena, Yani Berdonce Murcia, Julia Blasco Zapata, María Pilar Bosca Palomar, Alicia Bou Rodriguez, Cristina Bru Pons, Juana Maria Burdeos Ballester, Ester Caballero Úbeda, Erica Cabrelles Roda, Asunción Calero Pérez, Marta Calero Talavera, Rocío Cambrils Verdet, Pepa Cano García, Raquel Carboneras Romero, Judith Carboneras Rubio, Beatriz Cárceles Corona, Dolores Cárceles Corona, Manuela Cardona Ruiz, Daniela Casamayor Monfort, Blanca Casanova Chirivella, Elena
Castillo Echevarría, Patricia Castro Rubio, Elena Catalán Doñate, Judith Cerdán Giménez, Cristina Cervera Gil, Elisa Chirivella Alacreu, Rosa María Clemente Montaner, Julia Colomé Alcodori, Arantxa Coronado Cabello, Teresa Corredera Andreu, Marta Cotoli Gutiérrez, Clara María Criado Pizarro, María Jose Cubel Llobregat, Rocío Cuji Chacón, Jessica Diaz Martin, Vanesa Diaz Vilches, Maricarmen Doménech Kaman, Purity Domingo Barrera, Lucia Domínguez Guerrero, Sonia Dura Mateu, María Teresa Echevarría Emo, Sergia Esparza Martinez, Inés Esteve Cerezo, María Teresa Estudillo Leiva, Mirella Fabuel Lorente, Aurora Fernández Quiñones, Vanesa Fernández Daniel, Nerea Fernández Morante, María Salud Ferrer Libros, Ana Galdon Ortiz, Marcela Gallardo Esteve, Teresa Gallego Gómez, Amparo Gamiz Torrijo, Vanesa García Campos, María Dolores García Carrasco, Silvia García Carreño, Tania García Grafia, Angela García Ortega, Tatiana García Piera, Patricia
Cort d’honor
García Polo, Natalia
García Romero, Agustina García Romero, Josefa Gasco Fernández, Claudia
Genovés Olmo, Amparo Genovés Olmo, Pilar Gil Viana, Sara Giménez Fuentes, Amparo
Gimeno Encinas, Vanessa Gimeno Escamilla, Patricia
Gimeno Luque, Nerea Giner Andreu, Irene
Gomis De Juan, Eva González Navarro, María Ángeles
González Sánchez, Mercedes Granero García, Carla Guerrero Berdonce, Andrea Guerrero Berdonce, Sara Hernández Alarcón, Lucia Iranzo López, María Jesús Jiménez Gutiérrez, Rosa Mari Jiménez Ortiz, Lucia La Fuente Tapia, Catalina Maria León Corredor, Adriana Levia Cuchillo, Carmen Lis Perejón, Andrea Lizama Gil, Susana Lliso Picazo, Ana Maria Llobregat Romero, Beatriz
Llobregat Romero, Vanessa Lluna Asunción, Luisa Isabel López Andújar, Irene
López Boluda, Maríángeles
López Cuchillo, Ana Maria López Esteban, Maria López Lozano, Laura López Olmedo, Angelita López Sola, Mar López Valero, Maria Del Carmen
Lorente Vigara, Yolanda Lorenzo Colomer, Patricia Louis Ruiz, Angela Lozano Arocas, Amalia Lujan Mateo, Teresa Madrigal Espada, Marivi Manuel López, Maria Del Carmen March Barbera, Laura Maria Marin Terán, Claudia Maroto Sabater, Esther Marti Verdejo, Mª Josefa Martinez Agudo, Maria Martinez Bueno, Paz Martinez Fernández, Purificación Martinez García, Lidia Martinez García, Maria Dolores Martinez López, Nora Martinez Madrigal, Ana Martinez Martinez, Beatriz Martinez Parrilla, Sonia Martinez Rizo, Laura Martos Hernández, María Isabel Martos Porta, Natividad Mata Galve, Noelia Mateu López, Maria Melero Ruiz, Silvia Monfort Hortelano, Carla Monfort Hortelano, Paula Morales Bea, Amparo Morales Prades, Irene Moreno Alegre, Lorena Moreno Galdon, Amparo Moreno Gil, Pilar Moreno González, Rosa Moreno Soriano, Amanda Morillas Lozano, Beatriz Morillo Domínguez, Reme Muñoz Pavón, Salome Muñoz Vázquez, Alejandra
Navarro Cabrelles, Susana
Navarro Sastre, Iris Oliver Ballester, Rosa Olmo Escudero, Maricarmen Olmo Rubio, Marcela Olmos Cambrils, Noelia Ortiz Priego, Amparo Pallas Ramírez, Isabel Palomar Beltrán, Maria Pilar Paramo Gil, Mariángeles Pardo Gualda, Marícarmen Pardo Martinez, Andrea Pascual Navarro, Elena Pedro Martinez, Marianela Peñalver Sánchez, Lorena Peñas Lluna, Mónica Perejón Colodro, Saray Perejón Nicolas, Pilar Periche Climent, Coraima Periche Climent, Minerva Pila Tejada, Yolanda Pla Ponce, Elena Pla Ponce, Maricarmen Plaza Marcos, Eva Ponce Guerrero, Eva Isabel Puerta Asensi, Maricarmen Quejigo Tejero, Raquel Quejigo Tejero, Sonia Querol De La Dueña, Marta Ramada Coronado, Eva Ramada Coronado, Teresa Ramos Caballero, Yaiza Ramos Vargas, Merche Ramos Vargas, Yolanda Repiso Contreras, Concepción Rodenas Ferreres, Raquel Rodrigo Pascual, Angela Rodríguez Hurtado, Isabel Rodríguez Rodríguez, Leticia
Romero Velasco, Manuela Roser Checa, María José Ruiz López, Maria Pilar Ruiz Oliver, Ana Isabel Ruiz Oliver, Azahara Ruiz Perejón, Inés Sabater Medrano, Josefa Sahuquillo Martinez, Alba Salido Blasco, Judith Sánchez Álvarez, Carolina Zhoe Sánchez Lozano, Beatriz Sánchez Paramo, Laura Sánchez Vallejo, Sonia Santamaria González, Maricarmen Santes Genovés, Patricia Sebastián Gadea, María Serrano Serrano, Belén Silvestre Ortega, Laura Simarro Vivo, Ainhoa Simarro Vivo, Yaiza Solaz Martos, Cristina Solaz Martos, Vanesa Sorlí Agudo, Asia Tarín Darrocha, Rosa Tejero Mora-Granados, Magdalena Terradez Gallego, Adriana Tinaut Rodenas, María Jesús Tordera García, Alicia Torres García, Nerea Torres Ramos, Paula Torrijos Montoliu, Marisa Tortosa Peris, Diana Tur Serna, Noa Valeriano Cardona, Claudia Valero Chirivella, Sandra Vicent Tornero, Mar Villora Rodríguez, Ada Vivo Serra, Anabella
Fallers d’honor
Senyor Alcalde President de l’Ajuntament de la Vila de Mislata
En Carlos Fernández i Bielsa
Senyor Concejal de Fallas de l’Ajuntament de la Vila de Mislata
En Teo Nuñez i Asensio.
Bunyol d’Or i Brillants i Fulles de Llorer
Óscar va arribar a la nostra comissió amb la millor companyia i es que coneixia a nostra queridísima Ana Gandia, i l’enamorament per nostra falla va ser quasi a l’instant i des d’aquell moment ja era un faller més.
Als fallers ens impregnen en vena allò del sentiment i Óscar d’això molt comprén perquè ja des de xicotet els seus pares l’apuntaren a la falleta del carrer. El seu cor valencià batega al ritme de la nostra història la que vol mantindre viva col.laborant del nostre patrimoni cultural i es que les falles ja son Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, i ser faller es formar part. Al llarg dels anys ha sigut faller de vàries comissions però ha arribat a L’Eliana-Cid per a quedar-se. És faller de cap i casal, de carrer i treballar, no és home de figurar, sino d’acostar el muscle i aportar, i és que molt clar ho té perque al mon de les falles tota pedra fa paret. Enguany és molt especial per rebre este distintiu que del món faller és el més important, encara que ha sigut extrany, va ser en la intimitat però en la teua comissió estarem al teu costat esperant que siguen nostra Fallera Major i el President els que t’imposen tan honorable Bunyol D’or i Brillants.
Faller de tota la vida Fa poquet que ens coneixia El nostre cor li oferim Com a faller de L’Eliana-Cid
La sang de la nostra terra És la que porta en les venes Que per ser també fallera De nostra història estan plenes.
Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer
Arturo Gimeno i LilloBunyol d’or amb fulles de llorer
Juana María Bru Pons Elena Castro Rubio
Miguel Estudillo Gallardo María Del Carmen López Valero David Murillo Luna Vicente Ochoa Pareja Rosa Oliver Ballester Rosa Tarín Darrocha
Bunyol d’or
Laura Bañegil Asunción Marta Calero Pérez María Teresa Dura Mateu
Nerea Gimeno Luque Mercedes González Sánchez Emilio Jesús Iranzo Castillo Luisa Isabel Lluna Asunción Ana Martinez Madrigal Maria Mateu López María Isabel Medrano Ruiz Lorena Moreno Alegre Francisco Javier Peñas Montero Merche Ramos Vargas Yolanda Ramos Vargas
Alberto Ángel Rubio Calomarde Francisco Javier Serrano Giner Oscar Soriano Nieto Asia Sorlí Agudo Manuel Tovar Barge
Recompenses de
Bunyol d’Argent
Pilar Bea Moreno
Sixto Antonio Calero Fraguas Lorena Isabel Diaz Martin
Tania Garcia Carreño
Angela Garcia Grafia María Ángeles Gonzalez Navarro
Ana Martinez Madrigal Silvia Melero Ruiz Elena Pla Ponce Eva Plaza Marcos
Miguel Rodrigo Pascual Silvia Ruiz-Roso Bonillo Judith Salido Blasco
Angel Sanchez Carboneras Sonia Sanchez Vallejo Sandra Valero Chirivella Javier Villanueva Pla
Novament davant l’audiència se presenta el trobador que tan sols vol que el llector el llibret lligga a consciència. Ixcà que tota apetència en tocant al pebre i sal l’assecie el comensal rebent un bon chut en vena, si la contalla és amena d’allò batejat...
TRIBAL
QUI PAREIX HABITANT DE POLINÈSIA TENS QUE MOSTRA UN SOMRIURE PROU SARCÀSTIC PERQUE SAP DE QUI ENS FOT SENSE ANESTÈSIA
L’indígena en el cim nos representa allò que cal cridar instints primaris, i que a voltes resulten necessaris per fer-se en una vida suculenta.
Tot home és un llop davant del rivals, i clava els quixals buscant aixarop.
La prova la tens mirant a Madrit, on busquen profit quins venen consens.
Que aquell jardiner del puny i la flor, sols pot fer-se d’or si està en el poder.
No sé si el chicon despés de l’infern serà del govern el màxim icon. (1)
(1) S’aclarix al llector d’este llibret que hui, tres de septembre, açò s’ha fet.
Al mostrar en la mà una caraceta nos parla de les falses apariències per tal de no patir mai les absències d’allò que el goig suprem té com a meta.
La vella que al llit li té devoció capgira el guió en vindre la nit.
En seda i setí envolta el seu cos, buscant sempre el mòs al dit pirulí.
També ací nos cap aquell que sent vell, no té més que pell i vol un cachap.
Potser taste mel si allà en l’engonal coloca com cal un bon cotompel.
El de dalt també vol coure la corfa d’aquells que tafarregen a tothora mentrimentres l’estòmec tens que els plora per estar més que fart d’eixa pellorfa.
Algú es creu marqués, i sols és varó que en un rosegó nos passa mig més.
Cal dir de l’amic que balla este ball, que amolla badall de tres i repic.
Menut desgavell buscar rendibú, i estar en dejú per ser més que aquell.
QUI PERTANY A LA TRIBU DELS MANYANS PER TAL D’ACONTENTAR A LA PARRÒQUIA TREBALLA NIT I DIA SENS DESCANS
Quan se mostra una cabanya on se veu la porta oberta, el manyà se posa alerta, i si el pany apanya en manya... ¡Catarroja descoberta! - - - - - - - - - - -
Des dels temps de l’antigor tots sabem que en bona branca és difícil fer fallanca al tancar un forrellat. I en estar el manyà a punt, ya siga en porta, o portella, de segur que ompli l’anella que el destí l’ha deparat.
Com el manyà és previngut envisca la branca en oli, fugint de fer el panoli si s’enfronta a res estret. Tafarreja dels encerts que esta tasca li procura, puix l’èxit sempre s’augura quan se fa un treball ben fet.
El primer repte és enjorn, i és una porta vetusta que segur que en bona fusta nos fuig d’un futur obscur. Puix segons nostre ferrer, cal que siga repretada en la fermea enyorada d’un bon pal de tacte dur.
Ya en l’encàrrec aviat, també potser que en espenta tire mà de ferramenta enfrontant-se a la tendral. Puix per nova, té verdet, i un manyà en molta experiència sol fer-ho tot a consciència per a guanyar-se el jornal.
Seguint en el seu comés, el chic a toc de campana fa un treball de filigrana rodant en el pany la clau. I ens esclata de content aquella que diu ser l’ama, al temps que engrandix la fama de qui tot fa de bon grau.
Que el jove se guanya el sou respectant el seu ofici, encara que el sacrifici a voltes és jagantí. Sap que sempre queda be, pero fuig de l’arrogància quan furga en perseverància en el seu villamarquí.
A voltes se torna foll per tindre excés d’encomandes, llavors ajusta les tandes per complir en cada llar. Més cal dir que està casat, i en quan nos arriba a casa també el seu pany el repassa per lo que puga passar...
I encara estant exhaust com que el tambor també és tropa... ¡No sé que fa en una coca que no se cou en cap forn! Deu ser màgic el forment en el que ha segut pastada, puix diu en veu animada que fins veu a un unicorn...
Tot seguit, en un sopols, i ya ficat en farina, la ferramenta l’afina per a un atre passador. A dit si a un nou avís, lo mal és que el propietari du bigot, i és un calvari fer-li l’apany al senyor...
(Més com ell a res se nega... ¡Nos trau medalla en la brega!)
LA COLLA QUE ARA ENS OCUPA MÉS QUE TRIBU ÉS UNA CÚRRICA QUE FA DESFICACIS D’UPA
L’esbós convida a un viage per illa paradisíaca, més segur que entre el boscage pot procurar-me un salvage una arrítmia cardíaca.
Al dir salvage el poeta vol parlar-vos de l’enrònia d’eixos peluts de caixeta que ens solen fer la punyeta volent la “Gran Catalònia”
Sempre van buscant acòlits de sa doctrina falsària, i cal tildar-los d’estòlits, puix conten uns fets insòlits com la cosa més palmària.
Lo mal és que certs polítics, al temps que els donen recolze nodrixen conflictes mítics, i ens cal ací ser molt crítics en quins nos claven el polze. Desigen la tramuntana com el vent més favorable, i eixe vent casca badana -¡Dèu dies a la semana!de manera deplorable.
Ixcà que la seua rosa no puga passar de l’Ebre, que en seguir així la cosa ací farà una destrossa que el bort pot que la celebre.
En la nau de la discòrdia conviden a travessia... ¡I no cal misericòrdia!, puix si perdem la concòrdia hauran guanyat la porfia.
TENS QUE ALGUNES QUE VOLEN SER SENYORES PERTANYEN A LA TRIBU QUE EN MERCATS REBUSCA EN ELS MONTONS BUSCANT PENYORES
Cal dir-vos que ací veig a dos indígenes que en trobar bones gangues tens que muten, i lo dolç per l’agror tens que permuten, transformant-se a l’instant en alienígenes. - - - - - - - - - - - -
Diu l’artiste que enguany fa la falla que en l’escena voreu dos amigues que són enemigues de tot lo barat. I per molt que sols compren quincalla tafarregen de fondo d’armari, que és ben necessari mocar fins al gat.
Presumixen de bruses d’Escada que lluïxen botons de titani, jaquetes d’Armani, i bragues de fast. Més cal dir que esta roba mentada és més falsa que aquells del botànic, puix sent trust vesànic fan pacte nefast.
Com el preu que han pagat és risible el teixit prou sovint se clareja, donant molta enveja el pit que se veu. Un treball que resulta plausible: Silicona posada en paciència per un eminència que cobra lo seu...
Per lo tant, entre roba i pitrera, tinc que dir que la nostra parella a banda de bella... ¡És frau al complet! Puix confirme com cosa certera que la roba que compren són gangues, i crec que usen tangues de menys d’un quinzet.
De l’engany solen fer eixa ciència que domina de bo tot gitano que ven chino-chano en mig dels carrers. I és que clar, al buscar l’apariència falsifiquen molt be l’etiqueta que en brusa o jaqueta nos cusen rispers.
La que compra, sabent lo que abona, tens que a fer-se la fava s’apunta quan tens que pregunta: ¿Açò és genuí?
La resposta la pell aborrona, que el gitano està fart de les llestes que sempre estan prestes a agrir fins el vi.
Com al fi lo comprat sols imita, el problema en tot cas és la pluja, i el fet les enuja quan minva el teixit.
I la ploma de veres sospita que al moment que la tela s’acurta el dropo les furta image en profit...
Ya sabeu, la que mostra entre randes el bancal on segur que tot mascle desija que el... rascle, treballe a destall.
Més com tens que són dos furgamandes, mentrimentres se tapen la chona se’n van de la zona fugint d’este ball.
Una volta han segut descobertes, brofegant, i en atac de vergonya, se peguen gran tonya fugint en dos bots. Quines eren en fraus tan expertes, tens que escolten del dropo rialla dient que en la falla... ¡Seran bons ninots!
(I si açò vols saber com acaba... ¡Dir que en març jugaran a la taba!)
ELS NATIUS DE CERT PAÍS YA ESTAN PROU FARTS DE LES TRIBUS QUE ELS FOTEN SENS PREVI AVÍS
Cada volta que es confronten han d’impondre els seus colors si volen ser els millors davant tots el que s’enfronten. Per això tens que nos monten massa sovint en la nòria que els pot fer tastar la glòria si anem molts en comandita a complir en eixa cita que es crida convocatòria. - - - - - - - - - - -
O l’artiste és pur despiste, o en gramàtica suspén. Ya que si sap molt de lletres el seu fallo no s’entén.
Que allò de la “be” alta o baixa el chicon no té molt clar, puix nos tracta de pilotes més que fartes de votar.
Que en el camp “La Democràcia” se’n passen d’entrenaments, i anem tots a toc de pito a jugar prou diligents.
I es que fan convocatòria se pot dir que prou sovint, puix aquell que vol ser líder busca en açò un bon esprint.
Desija guanyar la lliga sense ajuda de ningú, més en fallar l’estratègia... ¡Tindrà pactes de menú!
Sol haver més d’una colla que sols pensa el “el partit”, i per lo tant se dedica a fugir del fit a fit.
Que qui no encerta jugades tens que se juga de fet obtindre quatre anys de glòria, o els mateixos de banquet.
Els de la gavina blava volen ser líders de nou, i tant a verts, com taronges, desigen fotre’ls el sou.
Tenen com nova consigna sumar, sumar... ¡I sumar! més pot ser que l’aritmètica s’encabote en fracassar.
Hui l’espasa de Damòcles tens que han dut a l’esmeril, puix preparen l’estocada per als que els donen asil.
També han preparat la dalla els seus socis en Madrit per si acàs l’Espanya buida els seus rebosts ha nodrit.
Els d’un país impossible se troben acovardits, i és que el jugar a dos bandes els ha deixat exhaurits.
Queden llunt eixos encontres en que arbitraven el joc, i tenien la tendència de fer discurs demagoc.
Ara els entra per l’esquerra un jugador prou Rufian, i en no res que se descuiden els farà pols el seu clan.
I dir que els de la flor roja només tenen un desig: ¡El fer-se en les ramaleres llevant als morats del mig!
No sé si és equip de fèmines el de si volem, ¡Podem!, pero Pere el Progressiste vol abocar-les al fem...
SE NOS MOSTRA EN «TRIBAL» A UN INDIVIDU QUE NI REGA JARDINS, NI ÉS UN BOMBER, PERO A USAR-NE LA MÀNEGA ÉS ASSIDU
Se fa en el diari, repassa el mostrari de tots els anuncis que el posen a cent. Llegint, els garbella, i al temps... l’oronella, piulant li confirma qual és convenient.
Desija un massage, suau, i en mestrage, que al Cel el trasllade per mig de les mans. Cal dir que es prepara, i el repte l’encara en nervis i ganes d’obtindre el descans...
Més és un batzoles, que un tant trapatroles de sobte es despista palpant-se el virot. ¿I l’erro en la ruta...? ¡Peccata minuta si vols en la barra fornits en bigot!
Menuda sorpresa quan una “princesa” s’acosta en somriure buscant fer-li assalt. És cap d’una penya que al fava l’emprenya, i és tot un desfici per tal sobresalt.
Li toquen els nassos palpant els seus braços, i són un eixèrcit clucant-li cent ulls. Açò és ducha freda que apaga la teda d’aquell que volia gojar certs antulls.
A tota virolla nos fuig d’esta colla que té en la luxùria la basa millor. I anant com la fona el lloc abandona, puix creu que en la tribu... ¡Tots volen amor!
UN TÒTEM QUE TÉ FORMA DE BOTELLA CONVERTIX EN ACÒLITS A UNA TRIBU QUE NOS CHUPLA PROU MÉS QUE UNA RANTELLA
Nos pertoca un personage que en contemplar esta image l’ataca la devoció. Devot de fruta espremuda, se nos dona a la beguda com a millor oració.
Que idolatra a la cassalla, i alça un monument de talla erigint-se en sacerdot.
I al seu cult tens que s’entrega saquejant tota bodega per a omplir de bo el seu got.
S’apunten a esta doctrina quins tindrien la piscina plena de sucs d’alambics. I si això fora factible, com seria irresistible... ¡Li plourien els amics!
Lo mal és que en dos braçades -com el suquet és de badespodria omplir-se el barjol. I segur que l’experiència duria com penitència els vòmits sense control.
No sé yo en la Polinèsia si el beure procura amnèsia quan lo mamat és licor. Pero segons nostre artiste sèt glops procuren despiste, ¿Més...? ¡Oblits al per major!
I com lo que mai s’oblida és fer càntics sense mida, nos pertoca ací un cuplet. El Perichinela és tria per a dir en gosadia que el fester... ¡Devot del pet!
PODEU SER RAQUEL MELLER, OLGA RAMOS, O “LA SARA”, PERO AFINEU SI POTSER
En nits de verbena nos monta algassares, i procura tema per a les comares. Com els de la falla no li’n posen fi, per tanta cassalla té un bac com destí.
Cata, catapum, quan te caus en l’acera, o si t’estampes contra frontera... Cata, catapum, catapum, catapum, si empinar el colze seguix sent costum.
Tens que prou “cubates” sol posar en fila, i és que el seu garguero la set acovila. Si algú diu que l’aigua per això ve al pèl... Tens que ell les contesta que els gots duen gèl.
Cata, Catapum, amollant la bossera, sempre mereixes tastar granera... Cata, catapum, catapum, catapum, tens que l’equilibri nos fa la del fum.
En calfar-se el morro tiren de bravates, i per tot el barri monten serenates. I la font que mana un líquit daurat amolla les gotes en el seu calçat.
Cata, catapum, chuplador de primera que la mistela tens que venera... Cata, catapum, catapum, catapum, si te dic esponja del fet faig resum.
AL PAS QUE VA LA BUROCRÀCIA FINS PER A TIRAR-SE UN PET CALDRÀ UN PERMÍS PER L’AUDÀCIA
Encara atacats d’histèria, els fallers, més que sumissos, han de demanar permissos, per a tota activitat. Que en el centre, o perifèria, qui vol fer una verbena tens que l’O.C.A. me’l condena a fer dossier abultat.
Segons siga l’importància de l’acte que se programa, al remat potser un drama omplir la solicitut. ¿Que si tindrem ambulància...? ¿Que com seran les latrines...? ¿Que si als veïns i veïnes pertorbaran la quietut...?
¡Che! Menuda penitència és l’omplir tantes caselles, ¡Si seran quatre parelles les que s’apunten al ball! Nos cal dir que la paciència tens que a bon ritme s’esgota, i no cal donar la nota, ni montar cap guirigall.
I vinga tachar quadrícules com si estigueres d’examen, i tot per que el seu dictamen puga ser afirmatiu. Pregunten coses ridícules; com si seran els artistes masclistes, o feministes... ¡O si n’hi haurà aperitiu!
I ací m’ataca l’enrònia de si qui atén finestreta no està fent-se el bajoqueta fent dispars sense fusil. Més tranquil, i en parsimònia, per buscar el beneplàcit tens que signen acort tàcit... ¿Que quin és...? ¡Un bon pernil!
COM EL LEMA DE LA FALLA TENS QUE ENGUANY NOS RIMA EN PAL, ¿SERÀ FÀCIL LA MEDALLA...?
Vos recorde que és «TRIBAL» com s’ha batejat l’història que resum el cadafal.
Ha contat la trayectòria de tribus, i d’aquells caps que nos foten en eufòria.
A voltes un trencacaps ha segut el traure punta sense patir maldecaps...
Hem vist que són marabunta els devots del botelló que a La Festa desconjunta.
I hem escrit una cançó basant-se en les partitures d’un cuplet sens parangó.
Hem sabut de les pressures d’aquell que apanyava panys que no eren tancadures...
Vos hem dit dels desenganys que ens procuren els polítics que sols pensen en els guanys.
I també hem segut molt crítics en tots eixos malparits que ens duen còlics nefrítics.
Davant semblen afligits, més en donar-los l’esquena nos venen abaratits.
Sols nos resta una novena per a demanar-li al Cel que ens faça tastar la mel guardonant nostra faena.
Himne Regional
Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Pas a la Regió que avança en marcha triomfal!
Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.
Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.
Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.
Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Vixca València! Vixca! Vixca! Vixca!
Fallera Major Infantil 2021
No sé com començar a escriure això després de 18 mesos esperant les meues falles, però hi ha una cosa que tinc molt clara, que és que continue tenint la il·lusió de xiqueta xicoteta i per fi acabaré de complir el meu somni tan esperat.
Ha sigut una espera infinita que semblava inacabable, però gràcies a eixes poquetes coses que ha organitzat el nostre benvolgut President, Roberto, o Junta Central Fallera i amb la companyia d’Esther, sempre he mantingut l’esperança que al final del túnel es començava a veure la llum.
Encara recorde les sensacions d’aquell 10 de març de 2020 quan vaig rebre la notícia, se suspenien les falles fins a un altre avís, al principi no me’l volia creure, però al moment, em vaig adonar i se’m va formar el típic nus en la gola i els meus ulls van començar a plorar.
Quan per fi els astres han decidit alinear-se perquè aquell 10 de març només es recorde com un mal somni, ix el sol al final del túnel per a il·luminar la més anhelada setmana fallera.
Ara ja podrem gaudir en família, aquesta gran família anomenada L’Eliana-Cid, només em queda dir que després del regnat mes llarg de la història em sent orgullosa de poder representar a aquesta gran i preciosa comissió com la vostra Fallera Major Infantil.
I al final resultarà que Walt Disney tenia raó, “Si pots somiar-ho, pots fer-ho”, així que somiem tots perquè les meues falles les gaudirem junts
Isabel Landete i BouComissió Masculina Infantil
Abengozar Lliso, Marcos Abengozar Lliso, Mateo Adalid Argudo, David Agudo Tinaut, Pau Arenas Castro, Felipe Blasco Yubero, Daniel Calero Rodenas, Pau Cornejo Madrigal, Manuel Cubel Llobregat, Eduardo Force Santamaria, Lucas Force Santamaria, Mario Force Santamaria, Víctor Freijedo Gamiz, Ferran García Cervera, Adrián García Cervera, Pablo García Diaz, Iván Garrido Gil, Sergio Gastón Navarro, Mateo Guerrero Berdonce, Carlos La Cruz Lorenzo, Gaizka López Castro, Paco Lozano Fabuel, Manu Luna Torrijos, Diego Macho Bensi, Miguel Martin Badimón, Sergio Martin Roser, Nacho Martinez Coronado, Rubén Martinez García, Izan Mas Pallas, Dídac Morales Bea, Alejandro Murillo García, Daniel Navarrete Sanjuan, Ángel Tomas
Ojeda Gimeno, Hugo Ojeda Melero, Mario Pereira Pérez, Sergio Pérez Pérez, Marcos Pers Becerra, Oscar André Pueyo Ruiz, Hugo Ramos López, Daniel Ribera Blasco, Einar Ruiz Perejón, Mateo Ruiz Serrano, Lucas Salido Peñalver, Alejandro Salido Peñalver, Martin Soriano Pardo, Jesús Teruel Lizama, Raúl Torres Martos, Rubén Trinidad Moreno, Rubén
Cort d’honor infantil
Amores Cano, Eva Amores Cano, Neus Barea Marques, Nuria Barrio Daudén, Emma Blasco Yubero, Marta Calero Rodenas, Aitana Cardona Dionis, Martina Cardona Ruiz, Alejandra Clemente Tortosa, Chesa Cornejo Madrigal, Maria Delgado López, Maria Esteve Lerén, Nora Esteve Márquez, Sara Esteve Sánchez, Marta Estudillo Levia, Sofia Freijedo Gamiz, Irene García Diaz, Martina García Peñarrubia, Celia Garrido Cerdán, Irene Gastón Navarro, Olivia Giner Andreu, Sandra Gómez Gallardo, Lola Jiménez Belinchon, Carla Jiménez Belinchon, Nerea Levia López, Ainara Luna Torrijos, Adriana Luna Torrijos, Sandra Macho Bensi, Ana Madrid Molina, Blanca Magan Lobo, Rocío Maicas Sillas, Paula Maldonado Burdeos, Laura Martelo Navarro, Maria Martelo Navarro, Marta Martinez Pérez, Lucia Martinez Pérez, Maria Martinez Requení, Dania Martinez Viana, Mar Mas Pallas, Paula
Mateu Moreno, Andrea Mayordomo Viana, Vega Medina González, Alejandra Medina Ruiz, Blanca Mercader Martinez, Nerea Moyano Olmo, Laia Muñoz Peiró, Laura Murillo García, Lucia Navarrete Sanjuan, Aitana Julia Ochoa López, Leyre Ojeda Gimeno, Paula Pérez Montesa, Manuela Pérez Gil, Paula Picazo Martinez, Alba Ponce Guerrero, Sofia Ramírez Villora, Noelia Ramírez Víllora, Eva Ramos Caballero, Idaira Ramos López, Claudia Romera Ruiz, Alma Ruiz Ramada, Teresa Santiago Boza, Inés Sanz Ruiz, Irene Serra Blanes, Triana Serrano Arjona, Nerea Soriano Jiménez, Paula Soriano Pardo, Alba Terrero Gandía, Ana Teruel Lizama, Elena Teruel Lizama, Sofia Tomas Pérez, Aitana Tomas Pérez, Martina Trinidad Moreno, Marta Yubero Vicent, Candela Yubero Vicent, Claudia
Recompenses
Infantils
Distintius d’Or
Paula Alemán Sánchez
Nuria Barea Marques Sara Barea Marques Marta Blasco Yubero Alejandra Cardona Ruiz Josep Devís Prosper Paula Espín Claramunt Sofia Estudillo Levia
Manu Lozano Fabuel Miguel Macho Bensi Claudia Marin Terán Oscar André Pers Becerra Einar Ribera Blasco Alba Sahuquillo Martinez Irene Sanz Ruiz Alba Soriano Pardo
Emma Barrio Daudén Izan Belmar Maroto Alejandro Belmar Martinez Adanay Berlanas Genovés Lucas Force Santamaria Sergio Garrido Gil Paco López Castro Nerea Mercader Martinez Lucia Murillo García
Yanira Nieto Calvo Cristian Pedros López Claudia Ramos López Teresa Ruiz Ramada Adriana Torrero Sancho Emma Yubero García
Nos comença este relat de bon mati en la ciutat...
A l’apuntar-se a la moda de fer-ne falla didàctica nos posa l’artiste en pràctica, ser mestre ací. Per lo tant nos conta enguany que sol fer la menudalla després de que nos badalla...
¡DE BON MATÍ!EL TRENC D’ALBA OBRI FINESTRA A QUE NORMES I COSTUMS NOS IXQUEN A LA PALESTRA
Quan Morfeu afluixa els braços tot somi encamina els passos a fugir del Mac Albor. I és que tota fantasia en només clareja el dia ya espera nova foscor.
Puix ya sabem que la Lluna a tots nos du la fortuna en quan tanquem els parpalls. I és que als somis soltem brida mentres ella fa la crida als que són els seus vassalls.
La Princesa de l’Enrònia se’ns acosta en parsimònia per fer real tot desig. I el Príncep de la Quimera -de manera prou certeratambé se clava pel mig.
Tens que el seu cosí, Deliri, s’oferix a encendre un ciri per a que açò tinga llum. I l’Estrelot Secabasses, junt a estels de moltes classes, la donen a la besllum.
Que a la claror del celage és més màgic el viage que ens pot dur a atre confí. El podem fer en granera, dins del fum de chumenera, o be en el llom d’un galfí.
Has d’aparcar l’inventiva, i ser de la comitiva que dels llibres fa bon us. Puix quan el Sol faça foja Podràs fins en Barbarroja, cada nit... ¡Jugar al mus!
Mentrimentres açò passa, no te tornes carabassa pensant del somi el final. Puix pertoca l’aventura de que vages a costura a dependre lo que cal.
Això si, fòra el pijama, i no cal montar cap drama a l’hora de fer el llit. Deixant així el dormitori llunt de que semble un desori... ¡I llest per a nova nit!
Llavors, ficat en farina, pots tirar mà de l’aïna que granera du per nom. I en un instant, que és un trico, queda el quarto més bonico que un palau dels de renom.
Més no faces l’enganyifa d’alçar un poc la catifa per a que engulga la pols. Aplicat be en esta ciència, o tindràs mala consciència, se pot dir... ¡Que en un sopols!
(Considere pertinent el dir-li a la menudalla que un sopols, és un moment.)
NO SÉ SI ABANS O DESPRÉS
DE QUE NETEGES L’ALCOVA, ENLLESTIX-TE EN INTERÉS
El tercet que açò encapçala sols li recorda al menut que el quarto de bany és sala que en aigua i sabó regala d’allí l’eixir impolut.
Per si acàs tens Somnolència, dos grapats d’aigua pels ulls te tornaran la solvència per a fer en diligència lo que te conte en els fulls.
També dir que les maganyes fan fugina per l’acció, i per lo tant no t’estranyes que estant lliures les pestanyes se millore la visió.
Darrere de les orelles no t’oblides de fregar, i no calen correntelles, puix anar com les centelles és com l’aigua garbellar.
Per si les ungles tal volta pogueren estar de dol, al fregall dona-li solta de manera desimbolta... ¡I lluiran com el Sol!
Fes un bon us de la pasta per a netejar les dents, que fer glopejos no basta, així que, molt entusiasta, frega els quixals de valent.
I per si acàs tens l’enrònia de despendre bona olor, en dos gotes de colònia se tanca la cerimònia, quedant net, i abellidor.
COM PRELUDI DE LES FALLES DE BON MATÍ TOTS ELS ANYS CALEN PÓLVORA I RIALLES
Tens ací al faller que és acòlit d’allò que és insòlit, sent fòc genuí. Tro de bac és el nom que bateja a qui dona enveja com tro matutí.
Van en caixes, coberts be de palla, i antany cada falla gastava un montó. Pero hui com ningú s’alça pronte en temps de desconte tenim tots al tro.
Més l’artiste ací nos demostra que peça tan nostra segur que no mor. Sols fa falta racó en la memòria per dur nova glòria ad este tesor.
I en l’escena nos trau La Glorieta que es troba repleta de grans, i menuts. I emulant a la festa del barri, valent, i cagarri estan convençuts.
Convençuts que han de fer lo que toca, i es tapen la boca en un mocador. També cal que se posen ulleres que prou i passeres... ¡El fum és traïdor!
L’estopí bota fòc a carcassa i tots en la plaça... ¡A fer joc de braç!
I els enyors, músics, cants, i alegria als trons per un dia les donen abraç.
(I en petarts que hem tirat en la mà tens que junts, tots hem fet... ¡Despertà!)
TENS QUE EL BANY DOMINICAL PROCURA A LA MENUDALLA SAFARRANCHO
GENERAL
Calçant sols una babucha, mostra l’escena uns bessons en albornús sens capucha als que pertoca la ducha per ser un poc gorritons.
Ans d’entrar en la banyera agafen tot lo que cal per passar-se-u de bandera, i potser que la granera tens que tasten al final.
En estar dins de la tina la transformen en la mar, que no potser jagantina ni molt molt manco una piscina, pero ells... ¡A navegar!
Juen a ser uns pirates als que res els dona por, i al temps que amollen bravates, amagat dins les sabates el sabó muda a tesor.
Agafen la tovallola per a fer de gonfanó, (*) i demostren tindre escola defenent la banderola que han plantat en un cantó.
(*) Gonfanó: Estandart bèlic, més el nostre és sicodèlic.
Com volen fer-se en l’ensenya per a guanyar este joc, tens als dos sarpa la grenya, que al fòc van tirant-li llenya fent d’esguits bon alaboc.
Passen a ser una espasa els raspalls per a les dents, i els dos encesos qual brasa desigen guanyar la basa fugint-ne d’impediments.
Allò és un camp de batalla farcit de taques i esguits, i tots dos donen la talla quan en mig de la baralla nos pugen de to els seus crits.
Quan s’escolta «A l’abordage» passa a ser l’instant precís de la lluita més salvage, i la mare veu l’image a l’entrar sens previ avís.
La dòna, en obrir la porta se queda al rant de l’esglai, i és que tens que açò comporta que a mes de quedar-se absorta necessite d’un paipai.
La pobra tens que alucina. ¡Tot està ple d’esguitons, des de parets a cortina...! I sembla allò una latrina digna d’alguns barracons.
Queda clar que es desbarata contemplant tal safareig, i amollant-los perorata va i nos chafa una sabata, guanyant un bac sens sorteig.
Refeta de la caiguda trau de l’aigua als bucaners, i com cosa consabuda les parla d’una ploguda en un somriure pervers.
Els núvols són la granera de la que cotet cotet rebran entre la bromera allò que el seu cul espera com a premi al malifet.
L’escena té una ensenyança com be es pot endevinar, no sempre dona gaubança soltar brida a la folgança en els jocs dins de la llar.
Tens que seguix la contalla en el poble de la yaya...
EN NOMÉS TANCA COSTURA CAL ANAR DE VACACIONS EN BUSCA DE L’AVENTURA
(De bon matí cal el tren... ¡I al poble en un santiamén!)
Si quan te demana el mestre que vages a la pissarra no resols a burro barra, i tot ho fas en encert... El poble és la recompensa que la feta te depara, puix ya saps que l’algassara en molts jocs te farà expert.
A l’ombra d’una carrasca pots fer us de l’aritmètica de manera mol poètica contant plantes i animals. Unitat: Chop solitari, dèu ratolins la decena, un surrat potser centena... ¿I el miler? ¡Els panicals!
Quan pels caminals passeges segur que trobes vocables en la ciutat impensables, com: tossal, vall o barranc. Son accidents geogràfics que embellixen el paisage, conseguint que el teu llenguage puga fugir de ser ranc…
Allí no cal eixa gerga que fan passar per idioma, i que assegura la ploma que ad ella dona prurit. Allí la “maduixa” és fraula, el “trucar” se fa en les cartes, i del “petó” ya estan fartes fins criatures de pit.
HUI LA YAYA S’ALÇA ENJORN PER A FER-NOS DARRERIES YA SIGA EN FOGUER, O AL FORN
La yaya és cuinera i fa de primera receptes d’un llibre que escriu en secret. El net és galafre i en vore l’anafre ya vol llepolies que sol fer en llet.
Estan les sopades que en ou preparades son lux en la taula com fi d’un menú. Bescuit de llengüeta, o be una galleta, se posa en el postre si es creu oportú.
També la quallada en llet granulada és mòs que procura sentir-te en el Cel. I en sucre i canella, o en néctar d’abella és dolç que extasia mateix que la mel.
La coca de llanda nos toca per tanda que algú diu que és bova.. ¡no sé yo el perqué! Du corfa de llima, i aquell que és galima fins totes les miques s’engul sense fre.
Al “Bany de Maria” sol fer cada dia en ous de gallina receptes de flam. Son tan saborosos que ni els melindrosos se fan ací arrere per manca de fam.
En oli, farina, i almela molt fina, nos sol fer pastiços de tots els tamanys. I en un toc de nata tanquem perorata volent que la yaya... ¡Complixca molts anys!
PER MOLT QUE T’ENTAPUCES EN LLANÇOL PER FER-TE ALÇAR DEL LLIT TENS AL POLLASTRE QUE AL VENT LLANÇA SENYAL DE QUE IX EL SOL
Per a alçar-te de matí no cal el demolidor ring-ring dels despertador, que ací està el ki-ki-ri-ki. Fins nos desperta al rocí que viu en atra masia, i és que quan clareja el dia les pertoca la manduca des del conill a la ruca, passant per la vaqueria... - - - - - - - - - -
Quan el Sol, majestuós, anuncia nova albada, en gàbies i cercats cobra vida nostra granja. Tots volen el grat menú que cada jorn se’ls prepara, ya siga pens, o segó, farinetes, herba, o dacsa. El cavall en son renill està demanant-nos palla, i en un belit tota ovella nos reclama la ferraja. Fent-li bon colze a esta colla en grans mugits nostra vaca, afegint ràpit el bram el ruc que de fam badalla. També trenquen el silenci els forts belits d’una cabra que té enganchats al braguer als cabrits chuplant en gana. L’haca que llaura els bancals, o que ens transporta la sària, s’apunta en el seu reguiny a demanar-ne pitança. El conill vol herba alfals... Els coloms un poc de dacsa... ¡I un pessiguet de bon mill el canari de la gàbia!
Se m’oblidava el bacó que nos gruny per la tardança, afegint-se a este concert les oques que hi ha en la bassa. ¡Que açò és l’Arca de Noé que a la falla se trasllada! I té de tripulació a tres gossos i una gata. Cadascú en el seu menú, tens que tanquen la contalla mugits, belits, i clapits, dels que voreu en la plaça quan arribe el més de març si l’artiste no nos falla, i allò que sols és esbós... ¡Mereix tanyguts de campana!
RESTA QUE «DE BON MATÍ» PROCURE A LA MENUDALLA REPLEGAR BON BANDERÍ
Buscant la complicitat en el llector infantil hem procurat un estil que fera dolç el relat. I ya en el conte contat, desigem que l’honorable haja fet llectura amable de totes i cada estrofa, que al fugir de ser gallofa buscaven no res lloable.
Programa de Festejos
DILLUNS 30 D’AGOST
08:00 Hui és un dia per a celebrar, i qué millor manera que amb els reencontres, ajudantnos colçe a colçe per a posar en peu nostra casa al carrer, la nostra “Carpa”. És important estar al dia de les restriccions i l’organització, entre tots demostrarem que som capaços de fer les coses bé, molt bé. La col.laboració és fonamental, no teniu ganes? Treballem junts. Recordeu que tota pedra fa paret i per la nit a gaudir de l’airet.
DIMARTS 31 D’AGOST
18:00 És un dia especial, per fi tornen els ninots al carrer, és el seu moment. Serem prudents i bons xiquets i mentres el nostres representants arrepleguen el nostre NINOT INFANTIL.
19:30 Tots els nostres xiquets mereixen una recompensa per haber sigut un eixemple, però hui és el moment d´imposar les que Junta Central Fallera ha otorgat enguany. La Nostra Fallera Major Infantil farà tan honorable imposició. RECOMPENSES INFANTILS.
21:00 Ja teniem ganetes, d´omplir el carrer de soroll, d’alegria, dels olors de nostra tradició, de tornar a escoltar la llengua dels fallers, la llengua de la pólvora... MINIMASCLETÀ.
21:30 Amb el sopar més especial inaugurem oficialment les nits al carrer, recordeu estar al dia de les possibles restriccions, hui recolçarem als artistes dels xiquets i amb el SOPAR DE LA PLANTÀ INFANTIL per fi nostra falleta lluirà al nostre carrer.
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
DIMECRES 1 DE SETEMBRE
08:00 L’energia desbordant de Isabel i de Roberto en la falleta esperaran a que vinga EL JURAT DE FALLA INFANTIL
14:00 Com és ja tradició i per als xiquets un plaer, els pulmons ens deixarem per a omplir totes les bufes que després esclatarem, i l’agust que es queda ú. GLOBOTÀ.
16:45 Per fi Roberto i Esther aniran a arreplegar el nostre NINOT GRAN per la falla rematar. Hem d’estar atents perquè si no podem anar amb ells, en la plaça els esperarem per anar per el carrer presumint de comissió i aixina veja el barri que tenim un bon Ninot.
18:30 Els juvenils que se preparen que esta vesprada toca disfressar-se i fer GYMKANA.
18:30 Els infantils que més tranquils són faran un TALLER de MANUALITATS, retalla, pinta i observa i voràs que guai que queda el teu ATRAPASONS
22:00 Ha arribat el moment de que la comissió major per fi inaugurem els nostres sopars al carrer, i qué millor manera de fer-ho que gaudint d´un bon sopar que esta nit i de manera excepcional en estes falles tan especials serà de catering el nostre SOPAR DE LA PLANTÀ. Podeu estar tranquils perque sempre es respectarà tota mesura de seguretat.
23:30 Haurem de ser ràpids per a sopar, ja que les nits no les podem allargar, ara és el moment de als fallers recompensar, si eres nou o de fa temps quin bunyol t’haura tocat, Roberto i Esther lliuraran les RECOMPENSES que Junta Central Fallera haja otorgat enguany.
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
Programa de Festejos
DIJOUS 2 DE SETEMBRE
08:00 Sense dubte és moment que els veïns i els fallers als pirotècnics recolçem, eixirem als balcons i als carrers per a dir-li al mon senser que la festa està viva, que hem sigut prudents, que som d’una pasta especial i que esta es la primera DESPERTÀ. Recordeu que per a disfrutar el CRE debem tindre aprovat.
08:00 Mentres tant i sense son amb la falla rematada, esperarem amb Esther i Roberto que el JURAT pose en valor nostra falla major.
16:30 Per fi els nostres xiquets podran vestir-se de fallers, traure monyos i ganxets, faldes, corpinyos i saragüells, anirem amb Isabel a València a arreplegar els PREMIS INFANTILS que tan merescudament habem guanyat. Recordeu estar atents a possibles modificacions en quant al transport. Només podran anar xiquets i directius.
22:00 Com les restriccions no ens permet cuinar al carrer que cadascú decidisca el seu menú, aixina no fallem segur. Un gaspatxo ben fresquet que estes falles si que són de caloret. SOPAR DE SOBAQUILLO
0:00 Sentadets sense ballar que el virus es pot alborotar, escoltarem amb atenció l’espectacle que ens han preparat el DUO MUSICAL DARAY, és important que sigam rigurosos amb les mesures de seguretat, la cultura ha de ser segura
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
DIVENDRES 3 DE SETEMBRE
08:00 Per si encara no s’han enterat els ajudarem a despertar, que en estiu no està de moda això de matinar però els fallers ho solucionem amb una bona DESPERTÀ
09:00 Els majors ataviats amb el traje regional a nostra Fallera Major i President acompanyaran a València a arreplegar els PREMIS MAJORS que ens hàgem guanyat.
14:30 Quan vos trobàvem a faltar, sou l’alegria del carrer els nostres amics de “ELS TRAQUERS” que amb tota segurat ens ompliran del millor perfum amb la seua MASCLETÀ.
18:30 En esta falla sabem que està plena d’artistes començant pels nostres xiquets que esta vesprada ho demostraran amb l’EXHIBICIÓ DE PLAYBACKS
INFANTILS
22:00 Vinga agarra el bocata i sentat en la teua taula que és el moment de fer un soparet. SOPAR DE SOBAQUILLO
0:00 De la cadira no et mourás però segur que de riure no pararàs, prepareu-se per a aplaudir i disfrutar del MONÒLEG DE CHELY CAPITAN
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
Programa de Festejos
DISABTE 4 DE SETEMBRE
09:30 Tota la Comissió amb les seues millors gales perquè arriba un dels moments més especial per a un faller, es l’acte més multitudinari i més íntim que tenim, encara que estém rodejats hi ha un moment que alçant el cap només está tú i Ella, la nostra Mareta. Farem que per un moment se pare el temps, Isabel i Esther ésta es vostra ofrena, és vostre moment, són les vostres falles, i nosaltres vostres fallers. Posem la mirada en el present i disfrutem de tots els moments. Donem gràcies per poder estar un any més, anirem amb tota la ilusió a L’OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS. **Per favor esteu atents al transport, només aniran en l’autobús els fallers que desfilen el l’ofrena, estarem atents en tot moment de les possibles restriccions.
14:30 Amb alegria i alboroto petardo que exploto. Que ens agrada una metxa eh? Ea pues l’encenem i a disfrutar del soroll de la nostra MASCLETÀ
17:00 Els Infantils amb banyador que les falles en estiu donen molta calor i esta vesprada jugarán amb els unflables i a remulla es posaran que els castellets tenen aigua i s’han de refrescar. UNFLABLES D’AIGUA
17:00 La delegació del JUVENILS no els deixa descansar i hui no se fa siesta que teniu activitats.
20:30 Els xiquets que són molt listos saben que la màgia està en totes parts i això ens ve a demostrar l’actuació d’un GRAN MAG
22:00 SOPARET AMB CALORET, per supost de sobaquillo.
0:00 Ves en conte no te’n vajes a dormir pensant que eres un borrego, o una gran artista, estigues atent i no perdes ull a l’ACTUACIÓ DEL MAG I MENTALISTA
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
DIUMENGE 5 DE SETEMBRE
08:00 I amb l’última DESPERTÀ tanquem un cicle que tots estàvem desitjant disfrutar. Vinga no renegueu tant que sempre és alegria despertar amb música i masclets.
10:30 Homenatge a NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS , anirem amb armonia fins la plaça de l’ajuntament per a disfrutar tota Mislata d’un dia de Sant Josep, un tant especial.
13:00 Com és ja tradició en la nostra comissió, els nostres representants ens obsequiaran amb el popular VÍ D’HONOR.
14:30 Encara que en Setembre i amb molta calor, els fallers som gent de tradició i en nostre últim dia de falles no podem passar l’ocasió de fer la nostra última MASCLETÀ en HONOR DE SANT JOSEP que és nostre patró.
19:00 Encara que ja estan majorets el JUVENILS estan en etapa de creiximent i per això els han preparat un bon BERENAR
19:00 Els xiquets que són festeros i que ja fa rato han berenat al carrer baixaran disfressats perquè ara és el moment de fer la FESTA DE DISFRESSES INFANTIL.
20:30 La Nostra Fallera Major Infantil Isabel Landete Bou convidarà a la seua comissió infantil al SOPAR DE LA CREMÀ.
21:45 Ha arribat el moment de donar sentit a la nostra festa, hui tot cobra sentit, donant el merescut recolçament als artistes infantils. És el moment d’encendre la metxa que convertirà en cendra la falleta infantil per a que pronte de nou tornem a resorgir. CREMÀ INFANTIL
22:00 Per a no perdre la costum el menú el posa cadascú, SOPAR DE SOBAQUILLO, que bonico es sopar a la fresca en estiu, lo més bonico poder fer-ho junts
23:45 Com no podia ser d’una altra manera hem d’acabar omplint el cel de vida, la gran traca final, la MASCLETÀ DE COLORS que hui dediquem a tots els que sempre ens cuidaran, a eixes persones que esperant unes falles se’n van anar, i que per ells val la pena continuar.
0:00 Esther eixe moment que tan habies somiat i ara tems, un moment que pareixia no arribar i ara no voldries que acabara, esperem que hages disfrutat de la teua comissió, de l’alé que t’han donat els fallers durant tot este temps, hui tanquem un cicle que com tots sabem no es més que l’inici de tot, amb les cendres de la falla construirem noves ilusions i tú Esther continuaràs sempre en els nostres cors. CREMÀ FALLA
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.