Benvolguts fallers, amics i veïns, una vegada més tinc l’oportunitat de dirigirme a vosaltres des d’aquestes línies, enguany vull dedicar el meu agraïment als homes i dones que fa 40 anys van sentir el desig de crear la seua Falla, no desistint de l’obstinació de superar totes les complicacions que sorgien per a aconseguir el seu reconeixement com a comissió i que finalment van portar al fet que el mes de març de 1982 es plantara la primera Falla L’Eliana-Cid, també incloure en aqueixa labor a cadascuna de les persones que en algun moment d’aquests 41 anys han format part de la nostra Falla, gràcies a ells podem hui dia ser la gran comissió fallera que som.
Fa només uns mesos superàvem les atípiques Falles de 2021, no obstant això, encara no podem oblidar la difícil situació sanitària actual, havent de mantindre la cautela i prudència demostrades pel col·lectiu faller des d’aquell terrible mes de març de 2020 i especialment en el mes de setembre passat, demostrem una vegada més que sabem fer les coses amb moderació, però sense deixar de gaudir cadascun dels components de la nostra estimada festa, en el mes vinent de març al costat de les nostres Falleres Majors Anna i Neus visquem de nou allò que ens uneix, les Falles, sentim la pirotècnia, la música, les flors, gaudim de les cercaviles, de menjars entre amics i veïns, emocionem-nos de nou enfront de la Mare de Déu, us anime a tots i totes els que d’una manera o una altra oferiu el millor de vosaltres mateixos perquè la nostra gran família fallera continue millorant per molts anys més. Visquen les Falles!! Visca la Falla La Eliana - Cid!!
A ningú li agraden les despedides, però després de dos meravellosos anys ha arribat el moment.
Volia donar-vos les gràcies per haver-me acompanyat estos dos anys tan difícils però al mateix temps tan especials, dos anys replets de moments inoblidables els quals no haurien sigut possible sense vosaltres, perquè sou vosaltres el motor d’esta casa, sou els que feu gran la Falla L’Eliana Cid.
Gràcies a la directiva i a tots aquells que desinteressadament fan d’esta festa la més bonica del món. Gràcies per fomentar la cultura i les tradicions, gràcies per seguir amb la mateixa il·lusió que quan vau començar a pesar dels obstacles trobats en el camí.
Tot açò no hauria sigut el mateix sense aquelles persones que han compartit esta història amb mi, Isabel i Roberto, gràcies per ser acompanyants i confidents de l’aventura més increïble de la meua vida.
No podia oblidar-me d’Anna, Neus i Roberto, als que desitge un any ple de moments tan màgics i especials com ho és el seu exercici.
Ha arribat el moment de despedir-me com a Fallera Major de la comissió que m’ha vist créixer. Gràcies per fer que el meu son s’haja fet realitat, per sempre la vostra Fallera Major dels exercicis 2020 i 2021.
Vixca la falla l’Eliana Cid
La rosa més fragant del meu jardí, s'ha obert per a entregar-nos sa fragància, i mostra al món sancer eixa elegància, que sol pot oferir port tan diví.
És Anna la bella flor que el vell cadí, somiara fer lluir des de sa infància, tan bella que s'enyora en la distància, tan dolça com el cant del teuladí.
La dòna de cadència que enamora enguany serà eixa ensenya enchisadora, que al nostre cor al pas nos engalana.
Serà per a la falla blanca albada, la llum en que es desperte una mirada la flor de lo meu cor, ma bella Anna.. Enric Vicent Almero i Zanón
Volguts fallers i veïns. Ja està prop eixa festa única i tan nostra, les falles.
Cada any quan comença Març pareix que València i els valencians ens detenim per a omplir els carrers d’il·lusió, de color i pólvora
Tot gràcies a vosaltres els fallers.
Treballeu sense parar perquè cada exercici siga únic i cada any amb una motivació renovada. Per a mi com a valenciana, enguany el meu sentiment faller està més viu que mai ja que podré representar-vos com a Fallera major. A més, perquè siga millor encara si és possible el meu regnat, tinc el plaer i l’orgull de compartir-ho amb els meus dos companys en este son: Roberto i Neus ; i com no amb les nostres famílies, les quals fan que estiguem al peu del canó amb un somriure tots els dies.
He de dir, que ser Fallera Major no tindria cap sentit si no és al costat d’esta gran comissió L’Eliana-Cid.
Gràcies a ells, al seu treball i a la seua dedicació puc veure i viure en primera persona com hem arribat on estem i tot ho hem aconseguit sense perdre l’essència que ens caracteritza a hores d’ara.
Puc presumir d’esta la meua comissió i desitge poder compartir-la amb tota la meua alegria i il·lusió, en este el nostre nou exercici.
Els sons... sons són. I viure’ls només depen de tu.
Vixca les falles.
Vixca l’Eliana Cid.
Vixca València.
Ana Marìa Beamud i Galindo Fallera Major 2022
Una nit especial per a la Fallera Major i tambe per a la comissió, el distingit acte d’Exaltació
President Roberto Tarín i García Vicepresident 1 Oscar Amores i Cano Vicepresidenta 2 Inés Ruiz i Perejón Vicepresidenta 3 Ana Ruiz i Oliver
Secretaria Eduardo Gimenez i Fuentes Vicesecretaria María Jesús Iranzo i López Tesorera Raquel Cano i García Comptadora María Ángeles Paramo i Gil Vicecomptadora María José Criado i Pizarro
Delegat de Sector J.C.F. Eduardo Gimenez i Domingo Delegada de Recompenses Puri Martínez i Fernández Delegada de Agrupació María Martínez i Agudo
Delegat de Festejos Raúl Pérez i Martí
Delegada de Juvenils Laura Sánchez i Paramo Angela Louis i Ruiz Israel Vidal i Cano
Delegades d’infantils Elena Pla i Ponce Ana Ferrer i Libros Sonia Sánchez i Vallejo Lorena Moreno i Alegre Sandra Valero i Chirivella
Delegada de Projectes solidaris Noelia Mata i Galve
Delegada de Casal Marta Corredera i Andreu Delegat de Pirotécnia Alberto Corredera i Andreu
Jesús Agudo i Lara
Vicente Agudo i Lara Álvaro Agudo i Sánchez
Jose Aigües i Amador Daniel Albero i Belinchon David Albero i Belinchon
Jose Martin Albero i Lujan Oscar Amores i Fernández Ivaan Andrés i Beamud
Jose Ángel Angulo i Romero
David Jose Bagan i Debon Eugenio Barrio i Fernández
Roberto Bartual i Morillo Mariano Bou i Guillot Juan Miguel Calabuig i Valero Sixto Antonio Calero i Fraguas
Antonio Cano i Garcia
Miguel Cantín i Cebrián Héctor Cantín i Ruiz
Javier Carpio i Feltrer Francisco Javier Carpio i Garcia Miguel Ángel Cervera i Navarro Carmelo Cobo i Oliva Abraham Cornejo i Lizcano
Alberto Corredera i Andreu Ángel Jose Corredera i Sanchis
Juan Franc Del Rey i Osorio
Miguel Ángel Delgado i Gómez
Raúl Escribano i Martí
Francisco Escriche i García
Víctor Manuel Escriche i Poveda
Jose Ramon Escuder i Guillen
German Esparza i Carrasco
Carlos Esteve i Sánchez
Miguel Estudillo i Gallardo
Miguel Force i Garcia Mario Force i Santamaria
Ferran Jose Freijedo i Adalid
Xavier Fuertes i Barranco Francisco Javier Gabaldón i Gómez Cristóbal Gallardo i Esteve Adrián García i Asencio Francisco García i Carrión Rubén García i Galera Juan García i Hernández Melchor García i Montoya Manuel Jesús García i Raya Nacho García i Sánchez Rubén Gastón i Téllez Eduardo Giménez i Domingo Eduardo Giménez i Fuentes Oscar Arturo Gimeno i Lillo Manuel Antonio Giner i Sanchis Jorge Gómez i Galindo Marcos Gorgojo i Padilla Richard Jose Gorgojo i Padilla Miguel Vicente Granell i Blasco Carlos Guerrero i Berdonce Antonio Guerrero i Muñoz Álvaro Gutiérrez i Jorge David Hernández i Delgado Antonio Hernández i Segura Michel Herráiz i Diaz Emilio Jesús Iranzo i Castillo Marcelino Jiménez i Méndez Vicente Lacruz i Rubio Álvaro Lafont i Mico Eduardo Andrés Landete i Hernández Antonio José López i Garrido David López i Lozano Francisco López i Molina Julio López i Perez Vicente Lozano i Fabuel Alejandro Luna i Adelantado Miguel Estanislao Macho i Ortiz Jose Maroto i López
David Martelo i Becerra
Juan Carlos Martin i Alejandre
Hugo Martin i Badimón
Jose Antonio Martin i Bueno Nacho Martin i Roser
Jose Martinez i Agudo Máximo Martinez i Coronado
Virgilio Pablo Martinez i Felip Fernando Martinez i Gil
Rafael Martinez i González
Pedro Martinez i Raez
Jose Alberto Mateu i Evole
Carlos Meseguer i Gonzalvez
Tomas Morales i Salas Pedro Moreno i Saixo
Alejandro Muñoz i Cabañero
Pedro Muñoz i Losa
Santiago Jose Muñoz i Martinez
David Murillo i Luna
David Navarrete i Repiso
Tomas Eduardo Navarrete i Repiso
Tomas Navarrete i Torres
Jose Carlos Navarro i Cabrelles
Vicente Navarro i Vilanova
Pablo Núñez i Bravo
Vicente Ochoa i Pareja Rubén Ojeda i Garcia
Vicente Olmos i Martins
Francisco Jose Pallardó i Martinez
Nasim Pardo i Ahamdanech
Jose Patiño i González
Francisco Javier Peñas i Montero
Sergio Pereira i Perez
Rafael Perez i Domínguez
Raul Perez i Marti
Juan Polo i Lara
Víctor Jose Portillo i Alemán
Julián Ramos i Romero
Marcial Ramos i Romero
Guido Rolando Redel i Redel
Einar Ribera i Blasco
Enrique Ribera i Hernández
Miguel Rodrigo i Pascual
Alberto Ángel Rubio i Calomarde Eladio Ruiz i Barrios Sergio Ruiz i Garcia Juan Vicente Ruiz i Oliver Héctor Ruiz i Perejón Pablo Ruiz i Pila Jose Vicente Saiz i Checa Antonio Salido i Sillero Ángel Sánchez i Carboneras
Enrique Sánchez i Muñoz
Cesar Sanz i Yague German Segovia i Nohales Francisco Segura i Alonso Francisco Javier Serrano i Giner Francisco Simarro i Quinto Alejandro Solaz i García Ricardo Soria i Guillot Oscar Soriano i Nieto Jesús Soriano i Perez Roberto Tarín i García Alejandro Tarín i Iranzo Luis Terrero i Gandía Luis Terrero i Latorre Raul Teruel i Abad Ambrosio Torres i Peris Fernando Torres i Poveda Manuel Tovar i Barge Rafael Trinidad i Debón Rubén Valero i Chirivella Enrique Valero i Navalón Vicente Valero i Sánchez Alejandro Vázquez i Rubio Israel Vidal i Cano Víctor Villanueva i Bañegil Javier Villanueva i Pla Javier Virto i Zamora Jose Ángel Yubero i Yubero
Fallera Mayor Eixent - Esther Merino i Bernabeu
Rania Abselam i Ahamdanech
Teresa Agudo i Lara
Aitana Agudo i Sánchez
Itziar Agudo i Tinaut
María Jose Alarcón i Martinez
María Alcedo i Fernández Mar Álvarez i Cárceles
Natalia Álvarez i Porras Ana Isabel Andreu i Ponce
Marien Andreu i Ponce
Raquel Arjona i Arjona Beatriz Badimón i Pastor
Silvia Badimón i Pastor
Laura Bañegil i Asunción Sara Barea i Marques
Sara Barquero i Cambrils
Emma Barrio i Daudén Pilar Bea i Moreno
María Jose Belinchon i Prieto Sacramento Benítez i Santiago
Iman Benjelloun i Ahandanech Soraya Benjelloun i Ahandanech Yani Bensi i Barbena
Julia Berdonce i Murcia Marta Blasco i Yubero
Inmaculada Blasco i Zapata
María Pilar Blasco i Zapata Alicia Bosca i Palomar
Cristina Bou i Rodriguez
Juana Maria Bru i Pons
Ester Burdeos i Ballester
Erica Caballero i Úbeda
Asunción Cabrelles i Roda
Marta Calero i Perez
Pepa Cambrils i Verdet
Raquel Cano i Garcia María Victoria Cantero i Belmonte
Judith Carboneras i Romero Beatriz Carboneras i Rubio
Dolores Cárceles i Corona Manuela Cárceles i Corona Daniela Cardona i Ruiz Blanca Casamayor i Monfort Elena Casanova i Chirivella Patricia Castillo i Echevarría Elena Castro i Rubio Judith Catalán i Doñate Cristina Cerdán i Giménez Elisa Cervera i Gil Rosa Maria Chirivella i Alacreu Julia Clemente i Montaner Chesa Clemente i Tortosa Arantxa Colomé i Alcodori Teresa Coronado i Cabello Marta Corredera i Andreu Clara María Cotoli i Gutiérrez María Jose Criado i Pizarro Rocío Cubel i Llobregat Jessica Cuji i Chacón Vanesa Diaz i Martin María del Carmen Diaz i Vilches Purity Doménech i Kaman Lucia Domingo i Barrera Sonia Domínguez i Guerrero María Teresa Dura i Mateu Sergia Echevarría i Emo Inés Esparza i Martinez María Teresa Esteve i Cerezo Mirella Estudillo i Leiva Aurora Fabuel i Lorente Nerea Fernández i Daniel Carmen Fernández i García María Salud Fernández i Morante Vanesa Fernández i Quiñones Ana Ferrer i Libros Marcela Galdon i Ortiz Teresa Gallardo i Esteve Amparo Gallego i Gómez
Vanesa Gamiz i Torrijo
Maria Dolores Garcia i Campos
Silvia Garcia i Carrasco
Tania Garcia i Carreño Angela Garcia i Grafia Tatiana Garcia i Ortega Patricia Garcia i Piera Natalia Garcia i Polo Agustina Garcia i Romero Josefa Garcia i Romero
Sheila Garcia i Ruiz
Claudia Gasco i Fernández
Amparo Genovés i Olmo
Pilar Genovés i Olmo Sara Gil i Viana Amparo Giménez i Fuentes
Vanessa Gimeno i Encinas
Patricia Gimeno i Escamilla Nerea Gimeno i Luque
Irene Giner i Andreu
Sandra Giner i Andreu
Eva Gomis i De Juan María Ángeles González i Navarro
Mercedes González i Sánchez Carla Granero i Garcia
Andrea Guerrero i Berdonce Sara Guerrero i Berdonce Lucia Hernández i Alarcón
María Jesús Iranzo i López Rosa Mari Jiménez i Gutiérrez
Lucia Jiménez i Ortiz
Catalina Maria La Fuente i Tapia
Isabel Landete i Bou
Adriana León i Corredor
Carmen Levia i Cuchillo
Andrea Lis i Perejón
Susana Lizama i Gil
Beatriz Llobregat i Romero
Vanessa Llobregat i Romero
Luisa Isabel Lluna i Asunción
Irene López i Andújar María Ángeles López i Boluda
Ana Maria López i Cuchillo María López i Estevan
Laura López i Lozano Sara López i Mendoza Angelita López i Olmedo Mar López i Sola María del Carmen López i Valero Yolanda Lorente i Vigara Patricia Lorenzo i Colomer Angela Louis i Ruiz Amalia Lozano i Arocas Teresa Lujan i Mateo Marivi Madrigal i Espada María del Carmen Manuel i López Laura Maria March i Barbera Claudia Marin i Terán Esther Maroto i Sabater María Josefa Marti i Verdejo María Martínez i Agudo Paz Martínez i Bueno Purificación Martínez i Fernández Lidia Martínez i García María Dolores Martínez i García Ana Martínez i Madrigal Beatriz Martínez i Martínez Sonia Martínez i Parrilla Laura Martinez i Rizo Cristina Martínez i Sánchez Marta Martínez i Sánchez María Isabel Martos i Hernández Natividad Martos i Porta Noelia Mata i Galve María Mateu i López Alejandra Medina i González Silvia Melero i Ruiz Carla Monfort i Hortelano Paula Monfort i Hortelano
Amparo Morales i Bea Irene Morales i Prades Lorena Moreno i Alegre Amparo Moreno i Galdon Pilar Moreno i Gil Rosa Moreno i González Amanda Moreno i Soriano Pilar Moreno i Gil Rosa Moreno i González
Amanda Moreno i Soriano
Beatriz Morillas i Lozano
Reme Morillo i Domínguez
Salome Muñoz i Pavón
Alejandra Muñoz i Vázquez Susana Navarro i Cabrelles
Iris Navarro i Sastre
Paula Nieto i Llorens
Paula Núñez i Blasco Rosa Oliver i Ballester
Maricarmen Olmo i Escudero
Marcela Olmo i Rubio Noelia Olmos i Cambrils
Amparo Ortiz i Priego Isabel Pallas i Ramírez
Maria Pilar Palomar i Beltrán Mariángeles Paramo i Gil María del Carmen Pardo i Gualda
Andrea Pardo i Martinez Elena Pascual i Navarro Marianela Pedro i Martinez Lorena Peñalver i Sánchez Mónica Peñas i Lluna Saray Perejón i Colodro Pilar Perejón i Nicolas Alba Picazo i Martinez Yolanda Pila i Tejada Elena Pla i Ponce María del Carmen Pla i Ponce Eva Plaza i Marcos
Eva Isabel Ponce i Guerrero María del Carmen Puerta i Asensi
Raquel Quejigo i Tejero
Sonia Quejigo i Tejero Marta Querol i De La Dueña
Eva Ramada i Coronado
Teresa Ramada i Coronado Yaiza Ramos i Caballero Merche Ramos i Vargas Yolanda Ramos i Vargas Concepción Repiso i Contreras
Raquel Rodenas i Ferreres
Angela Rodrigo i Pascual Isabel Rodriguez i Hurtado
Leticia Rodriguez i Rodriguez Manuela Romero i Velasco María Jose Roser i Checa Amparo Ruiz i Fort Maria del Pilar Ruiz i López Ana Isabel Ruiz i Oliver Azahara Ruiz i Oliver Inés Ruiz i Perejón Josefa Sabater i Medrano Alba Sahuquillo i Martinez Judith Salido i Blasco Carolina Zhoe Sánchez i Álvarez Beatriz Sánchez i Lozano Aurea Sánchez i Miguel Laura Sánchez i Paramo Sonia Sánchez i Vallejo María del Carmen Santamaría i González Patricia Santes i Genovés María Sebastián i Gadea Belén Serrano i Serrano Laura Silvestre i Ortega Ainhoa Simarro i Vivo Yaiza Simarro i Vivo Cristina Solaz i Martos Vanesa Solaz i Martos Asia Sorlí i Agudo Rosa Tarín i Darrocha Magdalena Tejero i Mora-Granados Elena Teruel i Lizama María Jesús Tinaut i Rodenas Alicia Tordera i Garcia Nerea Torres i Garcia Paula Torres i Ramos Marisa Torrijos i Montoliu Diana Tortosa i Peris Noa Tur i Serna Claudia Valeriano i Cardona Sandra Valero i Chirivella Irene Vanacloig i Boronat Mar Vicent i Tornero Ada Villora i Rodriguez Anabella Vivo i Serra
Senyor Alcalde President de l’Ajuntament de la Vila de Mislata
En Carlos Fernández i Bielsa
Senyor Concejal de Fallas de l’Ajuntament de la Vila de Mislata
En Teo Nuñez i Asensio.
Andalusa de bressol, en Huelva va nàixer i en València va trobar la seua llar. La seua il.lusió era ser fallera, i en nostra comissió va fer realitat aquell son. Salome arribava a la falla L’Eliana-Cid l’any 1991 i va ser Amparo Ruiz Fort qui li va impossar la seua primera banda com a Cort d’Honor. La nostàlgia es reflecteix en els seus ulls quan recorda aquella xicoteta falla de barri on més que amics érem família, però encara que ha creixcut a la mateixa velocitat que nostre barri continua donant-li la mateixa satisfacció i il.lusió com el primer dia. Una fallera de cor. Sempre fidel a nostra comissió i enguany reb la màxima recompensa de JCF per 30 anys d’amor a nostra festa i com a fallera de L’Eliana-Cid. Enhorabona Salome.
Andalusa i salerosa I amb un sonmi per cumplir Arribava a Valéncia Fent família dels amics
Estava prop del somni I va tindre la sort D’arribar a la falla del barri I per fi ser de la Cort D’honor
Aquesta recompensa fallera Es la mes important del mon Impossem el bunyol de brillants A Salome Muñoz i Pavón
Oscar Amores i Fernández Cristina Bou i Rodriguez Cristóbal Gallardo i Esteve Amparo Gallego i Gómez José Antonio Martín i Bueno Alejandro Muñoz i Cabañero Santiago José Muñoz i Martínez María Pilar Palomar i Beltrán Mari Carmen Pardo i Gualda Eladio Ruiz i Barrios Ana Isabel Ruiz i Oliver
Daniel Albero i Belinchón Yani Bensi i Barbena Cristina Cerdán i Giménez Alberto Corredera i Andreu Miguel Estanislao Macho i Ortiz María Isabel Martos i Hernández Raúl Pérez i Martí Julián Ramos i Romero Sergio Ruiz i García Vanesa Solaz i Martos Alejandro Vázquez i Rubio
Mar Álvarez i Carceles
Ivaan Andres i Beamud
Miguel Cantín i Cebrián
Judith Catalán i Doñate
Silvia García i Carrasco
Josefa García i Romero
Richard José Gorgojo i Padilla
Sara Barquero i Cambrils*
Sacramento Benítez i Santiago*
Juan Miguel Calabuig i Valero*
Sonia Domínguez i Guerrero*
Víctor Manuel Escriche i Poveda*
David Hernández i Delgado
Angela Louis i Ruiz
Marivi Madrigal i Espada
Lorena Peñalver i Sánchez Antonio Salido i Sillero Laura Sánchez i Paramo María Sebastiá i Gadea
Carla Granero i Garcia* Laura Martinez i Rizo*
María Isabel Martos i Hernández* Tomás Morales i Salas*
María Del Carmen Puerta i Asensi*
(*) Recompenses concedides en l’exercici 2020-2021 i que per error no van ser incloses en el llibret de l’exercici.
Sigau tots benvinguts a un teatret, que és de destrellatat, com no t’esperes, on veus la societat, viure sens ret, en mig de cacatues i de feres.
Trellat no voràs molt, puix és un fet, que qui la té més gran, montant bromeres, és qui porta la clau d’un cabaret, que és tot un paraís per sangoneres.
Podreu llectors tastar, a este templet, quins viuen entre galtes i troneres, puix cap s’amaga ya baix el tapet, a l’hora de chuplar com dolçaineres.
Per tant vullc que fruïu d’un canyaret que mostra com som de volantineres les gents i les costums, més el gustet, com sempre, té alficossos i figueres.
Així que no patiu més per l’espera: ya vos deixe en...
I és que com ya voreu al cadafal, quan més grossa millor, i això és... tal qual.
Per Enric Vicent Almero i Zanón
Vullc en tota l’elegància que al llibret quede constància, que estem de celebració, Puix la falla fa quaranta, Quaranta anys, i ni ataranta ni té fi nostra funció.
Per això hui en molt respecte, tenim l’estandart erecte, per fruir del gran event. Puix quan el nardo se’n alça la nostra falla s’exalça, omplint d’orgull a sa gent.
Ara que ho em presentat, comencem en el relat.
Fa uns quants anys, com ya vos dia, quaranta, n’arredonint, tinguérem la gosadia, de fer nàixer la follia, de juntar-se’n, a sovint.
I en primavera una falla plantàrem en lo carrer, i de llavors avassalla, esta màgica contalla: la d’un poble molt faller.
Per això i en l’experiència que te van donant els anys, en verdolaga eloqüència, farem publica evidència, d’una història i molts paranys.
Posarem en la balança, a les falles del passat, a ses costums, a la chança, i als veïns, fent comparança, en la nostra actualitat.
Del veí que recolzava la falla en son donatiu, aquell al que mai faltava, fer-ne barri i s’implicava, en el seu esme afectiu.
Ara és a la Policia, a qui estima... denunciant, i en la falla eixa alegria convertix en fantasia, per a fotre al passejant
també que...
Posarem en la picota, a nostra televisió, puix si ans donava la nota, era per ser fins devota, de l’esme i l’educació.
I t’escarota quan ara, fan famós al més minvat, a aquell que ne té la cara més gran que el cul i l’esvara tot lo que sone a “sensat”.
Parlarem de...
Les verbenes dels huitanta, en passodobles o rock, i l’agarrat que ajaganta allò que dorc i ataranta, a qui en tu balla, com poc.
I el soroll o com se diga, que als carrers se va escoltant, eixe que els tímpans chafiga deixant-los fets una... “nyiga”, i que a tots va exorcisant.
I de...
Com si fos nadal, ni un tito se lliura... ni en el deport, puix si ahir fon Naranjito, hui és el VAR qui té un porrito, decidint la teua sort.
Mes tranquils que res no passa, si als de sempre no els va mal, i te tornes carabassa, quan se lleven la caraça, al final, guanyen igual.
El cas...
És que quan sents dir “quaranta” no saps qué te ve primer, si la febra que ataranta, o els lladres que el conte canta, o els principals... de la SER.
Per això, i en clau fallera, l’història vos contaré, d’una falla que és senyera, i que sempre és la primera, en defendre nostre alé.
I ya vos dic, de bestreta, que no vullc ser objectiu, per tant si se nota abstreta, prenga-se la pastilleta, per llegir lo que s’escriu.
Així puix preneu cadira, o millor, el seu sofà, que ací comença una fira, que a la sensatea encuira i segur l’agradarà.
Una història molt fallera, la d’ “açò se diu que era...” * * * *
Com prefaci d’esta història, que no trac de la memòria, tinc que fer una advertència: és mentira, no és real, per això, sent-ne com cal, vos demane l’indulgencia.
Va d’un hort i una redona, de les que, per nostra zona, les tenim i ben sembrades. I d’allò que alguns plantaren, i en paciència treballaren, per no res, puix fon de bades.
I l’història, calla… calla… ¿té que vore en una falla?
En un carrer n’hi havia una redona, d’eixes que no ne son cap borrufalla, o siga que si fora per la talla, ¡ni els del cavall de Prim! tamany... tenia. Se va fer festa quan l’inauguraren, i més d’un discurset se va sentir, -els més coents prebosts els van llegiren mig d’un ambient casi, de follia.
La gent va visitar eixa gran obra, que va costar a tots, una fortuna i aquell que es va queixar, cap a la lluna d’un colp se l’envià per l’ocurrència. Als quatre dies, quatre... va oblidar-se, que aquella obra tan magna, cal cuidar, i com el poble és llest, va començar, davant de tal oblit, a traure essència.
Van a plantar melons, i safanòries, tomaques i alficossos, chirivies, que van alçar les més grans lletanies per lo seu rendiment, tan contundent.
I per la nit com fent-ne romeries, a la redona el barri visitava, puix quan eixe producte se tastava, alçava uns bons sospirs, entre la gent.
Uns van plantar-ne mangos i papayes, atres uns napicols que en rec brollaren, i ad eixa contornà tant enchisaren, que al barri això va ser, un no callar. Tal va ser eixe gran èxit que els polítics van voler el tastar eixos productes, puix és bo netejar tots els conductes per a tindre salut i disfrutar.
I el que feren tots junts va ser fins màgic i així van ser l’orgull de tot un poble, més res ací és etern i un fet tan noble, alguns potser l’enveja, els senta mal. Que tanta gent de nit, era un problema, o si l’olor ad ells els molestava, atres que fon l’image que donava... inclús pel més beat, que era immoral...
Alguns d’ells en la colla se ficaren, volent que un atre rumbo el buc prenguera, més tot al fi era conya marinera, puix sols buscava fer-lo naufragar. I clar, els llauradors, els despacharen, tornant ad eixa essència primigènia, passant d’ells i de tanta neurastènia, que sols ne té un remei: se diu plantar
I clar, continuaren i en més gana si cal, per ofrenar ad eixa plaça, omplint la primavera en picarassa, cridant als quatre vents, en sa ilusió.
I se reberen més de mil denuncies, per qualsevol motiu i a totes hores, donava igual si figues, o bacores, creant en lo seu barri, divisió.
I així ara nos trobem des dels huitanta, plantant entre codonys, nostre art frugal, i dona igual si bufa de gregal, que de llevant, i ya son quaranta anys. Per als moderns que juguen a la contra, de tot lo que no siga marfegar, que sàpien que els veem en març ballar, al son de les verbenes sense planys.
¿I qué l’anem a fer, si això fa barri? si l’hort en la redona és bo per tots, lo que és ilusionant son els rebrots, que dia a dia naixen a eixe alber. Per més que algú se faça l’Hara Kiri els diguen que això ya es cosa antiquada, la gent continuarà fent sa plantada, en març en la redona del carrer.
Que en este hort no pot ni la pandèmia, perque tots ho portem molt dins del cor, puix és per als veïns com eixa flor, que en primavera torna, si ix el sol. I ací s’acaba un conte... que és mentira, puix no tenim redona, i alficossos als barris sempre hi han pegant-te mossos, que sols busquen llector, fer-te la col.
Ixcà naixquen redones, diu el vers, puix fins baix dels cudols, ¡brollen fallers!
LA TELE, QUE NO CANVIA, EL TRELLAT NOS L’ATROFIA.
Fa molt una tal Sabrina donant bots, ella tan fina, cantava en televisió.
I n’enchisava a les feres oferint-ne ses lleteres sacsant-les en la funció.
Ara ix una cortesana i a la ment a tots empana, cobrant sols per un ardit. I a l’esme deixa en porreta, les neurones fent calceta, entre crits i algun mugit.
I és que ya ho diu el refrany: ¿els millors?, els de tot l’any.
Encara que este preàmbul no reflexe en si la norma, incidirem en la forma, sense anar fent de funàmbul. Qualsevol, si era noctàmbul, fruiria i molt, segur, d’eixos programes on “pur”, no era apòcop de purea, ho era de cendra i “bellea” era el debat, si era dur.
El debat hui es fa en una illa que es diu “de les tentacions”, on “banyar-se”, en dos co...rdons, ¡és posar-les!, i els fetilla. Puix allí tot lo món, “pilla” i es fan gravacions de nit, revolcant-se per lo llit, cosa que la gent enchisa, quan els veuen d’esta guisa, tastant-se lo seu confit...
I com així creix l’audiència, segur se’n durà la bossa, ¡el que la tinga més grossa! o en llargària i contundència. Puix se veu que l’intendència entre el públic ven i molt, puix allò que penja solt, s’encana entre les neurones, les roïnes i les bones, deixant a qui ho veu... ben molt.
Yo recorde aquells programes com “La casa del rellonge”, que agradà tant al canonge, com a homenots i a les dames. Com les divertides trames, de la gran bruixa “Averia”, que afegia la follia, a voler acostumar a la gent jove a pensar, abans d’una fellonia.
Ara veus la contrafeta, de “Sálvame” en gent dispersa o “hòmens, dònes i viceversa” ¡que arrepreta’t la faixeta!. Gentola en ment incompleta, juga a vore quí és pijor, o a qui falta un ablamor, vivint-ne sols d’exclusives, que més semblen llavatives, que te donen per... babor.
En eixos dies triumfava, “El precio Justo” i al relat, que conste que Joaquim Prat era qui lo presentava. També el “Grand Prix” on topava, ¡una vaca en el plató! i el rei en televisió fon molts anys, i encara és: Chicho en el seu “Un, Dos, Tres”, que es recorda en devoció.
Perque tastes la pebrera, del nivell que hi ha hui en dia, “l’Un, Dos, Tres...”, ¿quí ho faria” Jorge Javier... no Sobera. I si no eixa chafardera, que fon “l’ex” de Jesulín, que pareix de pegamin, puix sols manca a les berenes, per cridar, puix parla apenes, en qualsevol magazin.
Qui n’aguanta sens canviar, i ho fa des d’atres milenis, acumulant cent quinquenis, és el “Saber y Ganar”. És Jordi Hurtado parlar, i als pobrets d’Adan i Eva, ad un se’l mustia la breva, i ad ella, dona profusa, al sentir-lo ya té excusa, puix les ganes se les lleva.
En resum, deixe constància, que se feya una atra tele, i és sorprenent, me recele, que la d’ara, n’és la rància. Puix reina l’altisonància, fent famós a qualsevol, puix ho fan, com veus, tan sol, en passar-te per la pedra, a un mig famós, i medra, en cridar-lo al vent... i al sol.
Puix com se veu en l’escena, de tan vulgar... dona pena. * * * *
EL DEPORT ÉS UN NEGOCI. DE QUAN HAVIEN COLORS, I HUI SOLS VOLEN ELS ORS.
Certament, també en el cor se pot dur el color or, i la gent d’ell s’enamora. Sobretot si és al deport, On se veu que dona fort, i al teu poble no t’ancora.
Clar que si eres dels romàntics, que vos enchisen els càntics encara, del vostre equip. Vos aconsella el poeta, que vos nugueu la bragueta, i aneu ya canviant el chip.
Puix el verí que ell begué hui ne té, sols que parné.
¡Verí que me donares! Acte primer (i únic)
Obra pareguda, tan sols molt pareguda... al desenllaç de Romeu i Julieta, o a qualsevol atre.
Repartiment:
BROMEU. (davanter centre, negret, en molt poc de futur i bona aldaba, que carrega a dreta o a esquerra... segons)
JULIETETA. (dona pampolosa i prou calenta, caça talents, disposta a lo que vinga)
FIGURANT. (mamporrer o gancho necessari per consumar el contracte)
(BROMEU i el FIGURANT, se baten en dol)
FIGURANT.- (caent) ¡Ai! M’has agarrat per l’esquena... BROMEU.- deixa bovo, que a eixe esglai sols li falta una rabona, i ara te la faig... en vena.
FIGURANT.- (La veritat, ne té un art, que li dedique ma pena...) Remata, torero, remata, ¡fes-me dolça esta condena! ¡ai, me mata... i no me muic!.
I mentres tant veu l’escena la caça talents, la nena...
JULIETETA.- ¡Quina potència... i no frena! ad este me lo contracte i que me faça l’estrena, puix al quirófan el mege, m’ha deixat, per a una ofrena.
I JULIETETA crida i sobre actuant...
¡Ah, me muic!, (i cau sobre una làpida) m’ha donat un paralís, crideu al mege, crideu, pero que vinga en un tris...
FIGURANT.- (mirant a la que improvisa), espera que la rabona, me fa allò que... m’esclavisa, i fruïxc, com una mona.
BROMEU.- No te muigues ma princesa, que ara vaig, i te reanime que ne tinc la brasa encesa, repartixc i no escatime...
JULIETETA.- Vinga tasta esta tomata, que si no és del Perelló, és de Pinedo i, si es cata, no ne té comparació...
BROMEU.- (llevant-se del mig a qui prega) Morirem junts Julieteta, ací em tens que en la refrega, ficant gols a esquerra... i dreta.
JULIETETA.- Vinga nardo, manco bulla, i lleva’m les taranyines, perque em brama la casulla, ¡i se me cremen les vinyes...!
I així es tiraren firmant, el contracte en bona ploma, ell tirant, tirant... tirant, i ella fruint de maroma.
De pronte com una bleda, coll de figa, com si morta, la que caça se li queda i com qui entorta s’emporta...
Sobre la làpida plora, el rei dels barrinadors, que ans triava la bacora, quan era dels seus colors.
Puix el deport això era, naixies sent d’un equip, ara en la bossa altanera, te canvien fins d’eslip.
Besen l’escut que li paga, com si no haguera un demà, més el diners no fa llaga, i l’amor... ¡a fer la mà!
Fotut per esta ensenyança i arrepenedit de cor, va tallar-se s’abundança deixant en cromat, son or.
I quan la dòna desperta,
recuperant el sentit, va quedar-se boquioberta, trastornada i sens confit.
I el chic ara pena i plora... mes no plora la dotora.
Del contracte ya ni es parla, puix el chic ya no fa gols, i eixa gràcia va buscar-la, entre els ous d’atres breçols.
Hui ya no queda l’essència, d’allò que es feya “de bades” i al chic demane paciència... i que l’arregle “Cavades”.
Puix quan el diners ataca, la virtut sempre destaca. * * *
El que amolla alguna gràcia té que tindre un poc d’audàcia de com hui n’està el temeta. Puix la gent, en un no res encara siga palés s’ofén i et du a la banqueta. Si a la justícia faena,
no li faltava, està plena, de denuncies sens trellat. Per això hui l’humoriste deu de ser tot un artiste, per no acabar engabiat.
I és que es té la pell tan fina, que fa olor a socarrina.
Fa molt en la vila, un al que el dien Gila, en veu molt tranquila, feya sa funció. Ell sols en l’escena, posava una bena al plor i a la pena, en sa explicació.
Sa icònica image, de verp fet adage, va ser son bagage, n’eixint a actuar. Dins de la cruea, de sa verborrea, no havia torpea, t’anava a enchisar.
Lo absurt de sa guerra, a dreta i esquerra, l’ancorà a eixa terra, que tant va voler. Vestint l’inconsciència en cada sentència, n’enchisà a l’audiència, pel seu toc tan ver.
Teléfon, i a soles, va trencar els moles, sens fer-ne cabrioles, que en ell no calien. si algú discutia la seua follia, dia en ironia, que no s’angustien...
I és que encandilava, a qui lo mirava, i fava et deixava, per sa senzillea. Puix tot lo que dia, sent-ne una follia, donava alegria, per sa gran destrea.
Mes hui, qui vos rima, vist com està el clima, en cara de llima, dubta si el “chaval”, podria fer chança en tal confiança, sense fer “mudança a Soto del Real.
Hui tot nos indigna l’insult se t’assigna, i cap se resigna a que li diguen res. I al Jujat t’envien, en rets denuncien, i inclús t’exilien, ans de contar tres.
Per tant en la falla com be se detalla, este home de talla, tindrà el seu ninot. Per tal que l’image, d’este personage, siga un bell mensage, per tant caguerot.
Ixcà que des del blau cel, això agrade al gran Miguel. * * * *
AÇÒ SE DIU QUE ERA... PER A QUE BUFEU TOTS JUNTS VAIG DEIXAR-VOS UNS APUNTS...
Tan sols queda per dir-vos que bufar, és un verp regular, en molt trayecte, té moltes accepcions, i circumspecte, les vaig a relatar, sense cansar.
Encara que ací no cal repetir, puix lo de bufar, sols és per complir.
Llançar aire pels llavis, és senzill, i potser siga la forma més usada, també qui presumix, fa sa bufada, i es bufa la pintura, a voltes, fill.
Algú bufes de pato diu a montó, en tal de cridar sempre l’atenció.
Si és per bufar qui ho fa en caldo gelat, d’això tenim eixemples p’avorrir, i quan estàs que bufes pots eixir, per on manco te penses, del relat.
I també ho va dir clar Sara Montiel “bufar és un plaer...” del cel... i a pel.
Triar si a tu t’agraden els bufats, o un bon parell de bufes, ya diràs, encara me la bufe, percebràs, si sols soc un poeta, dels sonats.
Que va nàixer propet de l’al... bufera, I va acabar fent crítica fallera.
Espere que els agrade als tesorers, puix si no, ya vorem per a cobrar, també al jurat al que he fet treballar, i a les nostres falleres i fallers.
I si vos queden bufes ensucrades, guardeu-me que m’agraden des d’ausades...
I com digne fillol del Gran Emir, Ali- Alà- Mahmó- i- Ben Bufat, ací li pose yo fi ad un relat, que sols va perseguir que divertir.
I hui en el verp, sols veles bufarem puix toca celebrar... ¡i celebrem!.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Pas a la Regió que avança en marcha triomfal!
Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.
Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.
Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria!
Vixca València! Vixca! Vixca! Vixca!
En l’última oportunitat que tinc d’escriure en el llibret no agrairé a tots u per u, que és el que s’espera que faça, perquè això ja ho ha fet tot el món, per això només pose un GRÀCIES, així en majúscules, perquè arribe a totes les persones, estiguen ací o no, que han format part d’este son, el d’una xiqueta que amb només huit anys ja tènia clar el que volia, ser fallera major infantil.
També hi ha coses per les quals he de donar gràcies, encara que no són persones. Donar gràcies ja que no ens va ploure en la crida, donar gràcies a què en falles vam estar tots els que havíem d’estar, o quasi tots, donar gràcies a què el virus m’ha fet donar-me compte que el temps compartit en esta família fallera és massa valuós, donar gràcies a totes eixes rialles assentats en un banc, donar gràcies a totes eixes cançons ballades i cantades a crits...
Hi ha massa moments preciosos per a resumir-los en este text, perquè tots i cada un dels actes que he tingut durant tot este llarg temps que vos he representat, han sigut especials. Només em vaig a dirigir a dos persones, la meua fallera major, Esther, la meua companya de son, tot este temps juntes ha sigut especial, i espere que ara que ja sóc comissió major seguim compartint tants moments especials, i a Roberto, el meu president, incansable i que hi ha intentat per tots els mitjans que no em faltara res, donar-li unes gràcies especials a ells dos.
I per a despedir-me cite al porquet mes famós de la tele, “això es tot amics”, fins ací arriba este viatge que ha durat mes del que esperava. Mentre estic escrivint açò tinc eixa sensació de quan s’acaba un viatge i sents eixa espècie de tristesa perquè no vols que s’acabe, perquè saps que això significa la volta a casa, però sobretot la volta a la realitat, perquè ixes del son i tot deixa de ser una fantasia, tot torna a com estava abans de començar-ho.
Isabel Landete Bou FALLERA MAJOR INFANTIL
Podria dir que tu eres l’alegria, la lluna que a la nit ne fa somiar, el sol del meu somriure, fantasia que dia a dia al cel va enamorar.
És Neus, la nostra Neus i celosia ne té d’ella la sal del nostre mar, i enguany ací en nosatres va regnar com fa la flor d’abril que tant s’ansia.
Per tant seràs enguany, eixa englantina l’aroma a taronger que ens engalana, somriure que de tendre te fascina, Son tantes coses que lo cor m’abrana per dir-te, bella nina tan divina, que el temps ne vullc parar, ací a L’Eliana.
Hola , sóc Neus, la FMI de l’ exercici 21/22 tan rar i atípic per a tot el món faller.
Per a mi és un any igualment especial ja que és únic. Estic vivint moments tan bonics amb Anna, Roberto i junt a les persones que ens estan acompanyant en este son que encara seguisc en el meu núvol particular.
Espere i desigte estar a l’altura de poder representar a la nostra comissió com es mereix perquè jo estic molt orgullosa d’ella.
He pensat tantes vegades com m’agradaria que foren els meus actes mes importants i els meus trages de fallera que la realitat ha superat la ficció.
Moltíssimes gràcies a les persones que m’esteu fent tan feliç, dia a dia amb el vostre carinyo, els vostres gestos cap a mi, però sobretot per tindre la mateixa il·lusió que jo encara que siga per al més xicotet acte faller, però sobretot GRÀCIES DE TOT COR pel vostre treball durant estos mesos que estan passant massa ràpid.
Només desigte que durant la setmana fallera m’encantaria que disfrutem junts de la nostra festa com ens mereixem. També m’agradaria invitar tots els veïns a què coneguen la nostra particular passió fallera. I ja per a finalitzar vos vull dir que vos cuideu molt tots que tenim molt camí per davant per recórrer junts i que esta flama de foc que portem dins mai se’ns apague per la nostra festa, la vostra FMI Neus Amores Cano.
Amb tota l’emoció arriba l’Exaltació, ningú es va perdre el moment, la família, les amigues i la teua Cort d’honor
Mateo Abengozar I Lliso
David Adalid I Argudo
Pau Agudo I Tinaut Felipe Arenas I Castro Daniel Blasco I Yubero
Pau Calero I Rodenas Javier Cantín I Ruiz
Manuel Cornejo I Madrigal
Eduardo Cubel I Llobregat
Miguel Delgado i López
Víctor Escriche I March Lucas Force I Santamaria
Víctor Force I Santamaria Ferran Freijedo I Gámiz
Víctor Garcia I Cantero Adrián Garcia I Cervera Pablo Garcia I Cervera Iván Garcia I Diaz Sergio Garrido I Gil Mateo Gastón I Navarro Gaizka Lacruz I Lorenzo Paco López I Castro
Manu Lozano I Fabuel Diego Luna I Torrijos Miguel Macho I Bensi
Sergio Martin I Badimón
Rubén Martinez I Coronado Izan Martinez I Garcia Dídac Mas I Pallas
Alejandro Morales I Bea
Daniel Murillo I Garcia Ángel Tomas Navarrete I Sanjuan Hugo Ojeda I Gimeno Mario Ojeda I Melero Marcos Perez I Perez
Oscar André Pers I Becerra Daniel Ramos I López Marco Ruiz I Perejón Mateo Ruiz I Perejón Lucas Ruiz I Serrano
Alejandro Salido I Peñalver Martin Salido I Peñalver Jesús Soriano I Pardo Raul Teruel I Lizama Rubén Torres I Martos Rubén Trinidad I Moreno
Eva Amores I Cano
Neus Amores I Cano Nuria Barea I Marques Aitana Calero I Rodenas Martina Cardona I Dionis Alejandra Cardona I Ruiz Claudia Cobo I Segura Maria Cornejo I Madrigal Maria Delgado I López Nora Esteve I Lerén Marta Esteve I Sánchez Sofia Estudillo I Levia Irene Freijedo I Gámiz Martina Garcia I Diaz Irene Garrido I Cerdán Olivia Gastón I Navarro Lola Gómez I Gallardo Carla Jiménez I Belinchón Nerea Jiménez I Belinchón Ainara Levia I López Adriana Luna I Torrijos Sandra Luna I Torrijos Ana Macho I Bensi Blanca Madrid I Molina
Rocío Magan I Lobo Paula Maicas I Sillas Maria Martelo I Navarro Marta Martelo I Navarro Lucia Martinez I Perez Maria Martinez I Perez Dania Martinez I Requení Mar Martinez I Viana Paula Mas I Pallas Ainhoa Mas I Quejigo Andrea Mateu I Moreno Vega Mayordomo I Viana Blanca Medina I Ruiz Nerea Mercader I Martinez Laura Muñoz I Peiró Lucia Murillo I Garcia Aitana Julia Navarrete I Sanjuan Leyre Ochoa I López Paula Ojeda I Gimeno Manuela Perez I Montesa Sofia Ponce I Guerrero Noelia Ramírez I Villora Eva Ramírez I Víllora Idaira Ramos I Caballero
Claudia Ramos I López
Alma Romera I Ruiz
Teresa Ruiz I Ramada
Inés Santiago I Boza
Irene Sanz I Ruiz
Triana Serra I Blanes
Nerea Serrano I Arjona
Paula Soriano I Jiménez
Alba Soriano I Pardo
Ana Terrero I Gandía
Sofia Teruel I Lizama
77 - Falla La Eliana-Cid
Aitana Tomas I Perez
Martina Tomas I Perez
Marta Trinidad I Moreno
Candela Yubero I Vicent
Claudia Yubero I Vicent
Ada Villora i Rodriguez
Emma Yubero i García
Sheila Yubero i García
Candela Yubero i Vicent
Claudia Yubero i Vicent
Mateo Abengozar i Lliso
Eva Amores i Cano
Martina Garcia i Diaz Izan Garcia i Martinez
Maria Martelo i Navarro Mar Martinez i Viana Paula Mas i Pallas
Laura Muñoz i Peiró
Aitana Julia Navarrete i Sanjuan
Mario Melero i Ojeda
- Falla La Eliana-Cid 2022
PRESENTA:
Una tendra fantasia, que té el seu punt de follia, de tristea i d’esperança...
On la mar, que està malalta, d’amor, pobra, se sent falta, i està farta... en acabança.
Per això, plora i no calla i un sentit
és el lema de la falla. Explicació i relació, escrita per ENRIC VICENT ALMERO i ZANÓN. * * *
per a que açò tinga llum. I l’Estrelot Secabasses, junt a estels de moltes classes, la donen a la besllum.
La mare que va, i el pare que ve, (i ací yo me pare, per lo que me sé…)
Lo primer, me diu ma mare, quan arribes a una falla, abans de fer la contalla, lo primer: és presentar-me.
I més quan este poeta, en vosatres hui s’estrena, per això vos faré ofrena, agraint-vos el cridar-me.
Lo cert és que no recorde, quan me van a fer faller, puix ma mare lo va fer, quan anava en bolquerets. I d’això, si em veus la cara, ya voràs com fa un montó, fon quan nostra mar i yo, érem jóvens, dos chiquets.
I el temps passa i hui me toca, versar a ma companyera, eixa flor que fon senyera, de cent pobles, lo seu llar. Ara eixe breçol de vida, mare de vents i cultura, sembla que sa vida apura, per ser lloc on escombrar.
Per això chiquets, chiquetes, mon vers, sent-ne fantasia, vullc que duga l’alegria, que ara no té nostra rosa. Blava, fresca... on sa bromera, i eixe saboret a sal, torne a ser com toca i cal: guapa, bella i misteriosa.
Per que si fos per misteris, tens per a que et desbarates, des de tesors de pirates a ballenes colossals.
Des de regnes mitològics, a l’amor d’una sirena, o els carrancs que en una escena ballen salsa en un rebals.
De la mà de l’aventura per ses aigües, tan tremendes, hem solcat entre llegendes, nits sanceres sens dormir. Fins que se va fer de dia, hem sentit el vent en vela, cap a un horisó canela, que mai se va a repetir.
Puix d’això va nostra falla, d’eixa màgia que t’enchisa, i de la térbola brisa, que hui nos ve de la mar.
I és que és tanta la deixalla que a la plaja se l’envia, que si es fa una travessia entre plàstics vas solcar.
I a vosatres gent menuda nos tenim que encomanar, sou esperança, el somiar, la purea i l’inocència. De vostra màgia enchisera, necessita eixa marina, per tornar a estar divina, entre tanta indiferència.
Preneu cadira chiquetes i chiquets, tots junts en elles, tanqueu ulls i obriu orelles, la funció va començar. I com els majors no saben, de qué va nostra falleta, vos contaré una historieta, que segur vos va agradar.
Puix esta mar, tan velleta, ne té el cor d’una chiqueta
* * *
LA BROMERA.
A una falla marinera, no pot faltar-li bromera.
Quan la mar trenca en la roca, eixos dies que es disloca, perque està molt cabrejada, quan ne bufa un vent que espanta, i la mar se t’ataranta... fill, això es diu “marejada”. No confondre en “merengada”, que en estiu és una passada...
Hi ha qui a això li diu maror, mes a mi, me sona a por, que és coseta que importuna. Puix això no és que s’enfade, així que no et desagrade, perque és cosa de la lluna.
Una amiga sense esmena, que en la nit nos allu-mena.
Puix la “seño” digué un dia, que la lluna n’atraïa a la mar, cap lo seu cel. Per això el perqué s’alçava, i es posava ella tan brava,
2022
per no perdre el seu arrel. Puix la mar en sa terreta, està contenta i distreta.
Puix quan la maror apreta, i se mostra nervioseta, és quan bull tanta bromera. I la veus créixer i forta, a més d’un dona una torta, si s’acosta a l’escollera.
I és que alguns, ne té... cordons acaben a redolons.
Si, també la Coca Cola fa, més no sigues taibola, que això fill, és que té gas. Lo que no té comparança és lo que s’ ha vist en sa dansa, i que en ella percebràs.
Tu imagina quanta història, cada gota en sa memòria.
Eixa bromera n’anava, en Colón quan la solcava per Amèrica trobar. Quan la volta al món Elcano, va donar, ell tan ufano, i també el va a acompanyar.
Els vikings se mullaven en ella, puix no es banyaven...
I si parlem de pirates, assaltant velers, fragates.. ¡quant de tesor ha engrunsat! Sap de taurons i ballenes, de polps jagants i sirenes, com jamai s’ha imaginat.
Si la bromera parlara... ¿i si ho fa entre sa algassara?
Qui quan veus com trenca l’ona, i el brau espigó n’afona, ¿no ha pensat mai en sentir. el rumor de cent contalles, de conquestes i batalles, tantes que te fa emmudir...?
I ad eixa joya tan bella hi ha qui encara l’atropella...
Quan estiga marejada, i se li note engabiada, li pegarem... l’orelleta.
Per sentir-ne si nos crida, per fer que renaixca vida, a la nostra mar, mareta.
A vore si ara en fortuna, me la crida hui la lluna...
* * *
¡AI ELS PLÀSTICS!
Ne tenim que reciclar si no es vol contaminar. ¡Ai el plàstic!, ¡Vaja tela! tan necessari que és i ya lo dia m’agüela, puix contra tot se rebela, i nos torna del revés.
Puix el plàstic, hui en dia, està molt present en tot, tot ne té sa companyia, tal vegada en demasia, i fugir d’ell no se pot.
Per això, chiquet, chiqueta, ho tenim que reciclar, i evitarem la desfeta, que embruta nostre planeta, i que ofega nostra mar. Així que ¿sabeu que toca?
2022
ser-ne prou pesats, no poc, que tot allò que s’aboca, vaja al lloc on li pertoca, que és el contenidor groc.
Puix si no ya saps, fet brossa, al final, ¿on va a parar? en la mar fent tal destrossa, que no cal faça una glossa: ¡en els peixos va acabar!
I si és el vidre, tu espera, també al seu contenidor, puix si no es torna una fera, que igual montanya que aigüera, ¡eixe si que dona por!
Puix pot provocar la flama, fent-se lupa en mig del bosc, i en el mar és tot un drama, tot lo talla, i més d’un brama si el chafes, deixant-te llosc.
I així està un polp, molt coent, encara que alguns fa gràcia, els fondos, crida en llament, pareixen un tot a cent, per sa trista ineficàcia.
Hi ha de tot, me diu la llisa, ¡mira un rap plastificat! la tonyina va en camisa, i al sepionet lo que enchisa, és vore al mero “calçat”.
Puix ne té la seua cova, dins, ya veus, d’una sabata, mentres li crida a una anchova, que ha vingut de Terranova, en un tutú de boata.
Les sardines van en llanda, rovellada i mig badada, i en un baló, de corranda, els taurons, ¡menuda panda!, regalen sa balonada.
Matalafs, i algun neumàtic, cadires i un vell somier, completen l’esme hieràtic de lo que fon emblemàtic cel marí, que és un femer.
Per sort teniu la consciència, que no tenen els majors, i fareu que “coherència”, no se quede en “apariència” puix si és plàstic, ¡no son flors!
Se pareix si, més bellea, és paraula que fa rima, i bona, en naturalea, puix en ella sents purea, i lo atre és sols pantomima.
Feu com toca, gent menuda, cal i molt, la vostra ajuda. * * *
EL QUE MANA.
La barbeta s’ha tacat, i clar l’home està atacat.
¡Ai collinses, recollinses! ¡una bona bascollada li va caure.. l’ha empastrada...! i no son dos o tres brinses... Ya me cansen tantes minses, ¿mira que abocar-ne l’oli, en un riu? ¡che, ni un panoli! ¿i espera els pobres peixets, com els volen, fregidets o en pasteta en un ravioli?
I és que Neptú, quan s’enfada, és un Deu en mala gaita, ell que sempre està a la guaita, fins sa barba té tacada...
I és que és una baconada, tirar coses en un riu, perque a tot lo que en ell viu, li fa mal i es contamina, i la vida fa fugina, puix per ella és molt nociu.
I clar tot lo que al riu cau, quan l’aigüeta acaba al mar, els peixets ho van tastar, ¡hi ha que ser més que bambau! vaig a dir-lo més despau, perque si dic lo que pense, els de poc cervell, o... sense, segur s’enfaden en mi, puix un mar més que diví, pot quedar... per al forense.
Mes és Neptú i sa barbeta qui a l’Olimp tenia junta... buf, no sé, mes tot apunta, a que perga la chaveta. La mar ya està mogudeta, puix son Deu, està enrabiat, tot està contaminat, i la peixca està molt trista puix l’humà és tan egoista, que és sols ell... i s’acabat.
Ha parlat en son germà, eixe que sap molt de trons, i ha buscat petarts dels bons, ¡dels grans de la mascletà!
I va haver una tronà, que ni el més gran, Caballer**, va somiar poder-ho fer, i va ploure sens descans, dia i nit, com feya abans, deixant a Noé en bolquer...
**(En Moncà és dit:“com Brunchú, mai va haver al món ningú...”)
“Ara a vore si s’enteren, que no es deu mai embrutar, si a l’estiu volen nadar i menjar peix, ¡ai si ho feren...!” Yo tinc clar que si ne veren, el mal que fem a la mar, ¡tots segur, van a ajudar! puix tinc clar que a cap l’agrada, vore una plaja tancada, per tot lo que es va abocar.
Pero Zeus, que és el que mana, li va dir al seu germà, que lo deixe... per demà, o millor... atra semana. Ell sap que Neptú s’encana, i si ho fa, lo trenca tot, més quan se li passa, pot raonar, i en sensatea, fruir en ell de la bellea de la mar, puix és devot.
I allà van els dos germans, raonant que és lo que toca, per molt que als dos descoloca, tant badoc entre els humans. Recordant com era abans, una mar neta i tan blava, que te caïa la bava, de vore-la tan fermosa, tan volguda i misteriosa, que el somiar no l’acabava.
I ara fills, és vostre torn, ¡tornarà a ser-ho enjorn! * * *
A una plaja solitària, plora per sa... pituïtària.
Qui no recorda l’estampa, de la tendra... sireneta, bella, guapa... coa i raspa, que enamora a este poeta.
És fermosa com al conte, eixa que als chiquets enchisa puix ballava entre barbolles, i en cançons nos amenisa.
Ariel crec que ella se dia, i tenia la veu fina, provocant enveja i l’ira a sa madrastra roïna.
Ella a lleja cap li guanya, i un somriure horripilant, sols la seua veu ansiava, puix son cant era un espant.
2022
Mes no penseu que la chica hui patix per sa madrastra, puix ad ella li chafiga, atra cosa que n’arrastra...
I és que sent un fosc efluvi, que la té molt marejada, puix ha vist en un anunci, que la plaja està tancada.
Puix se diu que hi ha una fuga, a un colector que transporta, eixa “aigua” nauseabunda, que no ve, se veu, de l’horta.
Son les “aigües residuals”, de “residus” que ne suren, que se veu no sembla fals, que el dir “aigua” desfiguren.
I la pobra ella tan bella, té el color d’una lletuga, pinça al nas, i en boca oberta, que pareix una llampuga.
I el carranc que l’acompanya Sebastià, ell tan salser, com eixe olor no l’aguanta fa molt que s’anà al Saler.
En atra igualeta al nas va agarrar sa maleteta, i en un mocador, marchà, despedint-se en sa pinceta.*
*puix maneta, com l’humà, no té el bo de Sebastià.”
Clar Ariel ara no canta, en la pinça al nas, si ho fera, semblaria sa madrastra, pero en guapa, com s’advera.
2022
“Ya veus tu quina esceneta”, diu en veu de constipada, i en sa pinça, per bandera, no és com sempre, més agrada.
Cal cuidar el mig ambient, salvant la naturalea, si no ho fem, és l’abecé, oblidarem qué és bellea.
I és que Ariel, sens refilet, no és tan Ariel, ¿no, chiquet?
Per si vols tindre un resum abans del fòc i del fum...
Vullc deixar en quatre notes, el perqué de nostra falla, el sentit d’una contalla, en glatits, o conta gotes.
I en forma de prontuari deixe uns apunts al diari...
•Que la falla és com la mar... això no se pot dubtar.
•Que el que fem no se pot fer això mai deuria ser.
•Que els peixets nos van patir... no es deuria consentir.
•Que els vertits nos donen por... ha perdut fins el color.
•Si volem tinga futur... junts podem fer-lo, ¡segur!
I en dolçaines i tabals, fem que cride la chicalla, i que encete la rondalla, començant per les vocals.
Puix la mar mereix la pena, per voler-la i fer-li ofrena.
* * *
I COM ÉS CONTE CONTAT...
Posarem punt i final fent-li homenage com cal.
Ya poc queda per dir, de nostra falla tan sols que és rebonica, en avarícia, que és dolça, pero forta, una carícia, que espere monte bona borrufalla.
Cert és que les consciències, la contalla remou, més des del punt de la delícia, tan sols per a la mar, volem justícia, i per al nostre amor, una rondalla.
Puix al seu cor ne bull la llumeneta que és la mateixa que té lo teu cor, en la que cremarem nostra falleta.
I en eixa nit tan fosca, la claror, farem que torne a la nostra mareta, per vore-la tan fresca, com la flor.
I no digau, senyors del meu jurat que sent este un bell somi... no ha agradat.
* * * * FI
22:00 Si al casal vols sopar un bocata hauràs de baixar
23:00 Els fallers que ho son de cor una recompensa tindran, serán d’or amb fulles de llorer i una de Brillants.
No estem segurs de l’hora, el que está clar es que és de “baes”, esta nit tindrem la meravellosa i tradicional NIT D’ALBAES
7:30 Si els veïns de València encara no s’han alçat tenen una nova oportunitat ja que venen a fer la MACRODESPERTÀ.
13:00 Si en casa no vols estar i en el carrer ja fa olor a falles, baixa al casal i dinarem, tú de la teua cassola però tots ajuntaets.
15:30 Després de dinar ens anirem caminant i amb bon ambient, agafa la teua copa al casal que a les torres hem d’arribar perquè esta vesprada tenim que anar a....
20:00 La CRIDA d’enguany. FALLERS, FALLERES, JA ESTEM EN FALLES!!!
En acabar la Crida al casal tornarem tots junts per a fer honor a un bon xocolate i als bunyols
Programa de Festejos
21:30 Continuem amb la dieta, baixa bocata o fruteta, soparem en el casal i farem CONCURS de TAPES aixina que si vols guanyar comença a practicar.
23:30 En horari puntual farem una estupenda Junta General.
17:00 Esta vesprada es moment de recompensar a nostres xiquets, els donarem el bunyol que JCF els haja otorgat pel anys de fallerets. RECOMPENSES INFANTILS
Després de les recompenses tots junts anirem a decorar el balcó ficant-li les banderoles a nostra Fallera Major Infantil
21:00 Com es ja la costum, una nit més de fartera, un CONCURS DE POSTRES farem amb be de nata i cremeta
22:00 I després ja de SOBAQUILLO SOPAREM
23:00 I ara és el moment de les recompenses dels Majors. Coure, Argent i Or.
En acabar les recompenses junts anirem a ficar-li les banderoles a Anna per a que sàpia tot lo mon on viu nostra Fallera Major
10:00 Hui farem un dia de germanor, amb campionats de futbolín i truc, tot acompanyat en una cerveseta o un quint i una tapeta.
13:30 I com ja estem en el carrer aprofitem i en el casal un dinar lliure prendrem
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
19:00 És condició fonamental el muscle acostar, si volem tenir tot a punt per a la festa començar, la carpa ja arriba i és el moment de demostrar que encara que poquet tota pedra fa paret. Tots junts ajudarem i la barraca montarem.
22:00 Si fa fred en Març mos soparem un bon ARRÒS AMB FESOLS I NAPS.
23:30 En acabar el soparet tot el mon arreglat ha de estar perque es el moment d’estar tots disfressats i del anys 80 pegar en cant. FESTA DISFRESSES ANYS 80.
01:00 Per a rematar en una DISCOMÒBIL ens tornarem bojos a ballar.
10:00 La barraca decorarem i també tot el muntatge de l’equipament.
17:30 Esta sempre és una vesprada especial, ja que és el moment de a tots els xiquets juntar per a donar-li les gràcies a la seua representant, que amb tota la il.lusió hui convida a berenar. La nostra FALLERA MAJOR NEUS AMORES CANO entrarà emocionada a fer el corredor i inaugurar nostra barraca.
22:00 La nit és dels majors, i juntar-nos en la barraca és un autèntic goig. La festa ja comença i sempre de la millor manera, ANNA MARIA BEAMUD GALINDO com a FALLERA MAJOR a la seua comissió convidarà a gaudir junta a ella d’un sopar molt especial.
00:00 Esta nit rematarem i una nova DISCOMÒBIL gaudirem
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
10:30 Comencen la millor jornada repartint els ingredients per a què ens posem les piles i les paelles calentem.
12:00 Ha d’estar encés el foc o no arribaràs a temps per a ciunar la paella i dinar amb tota la gent
14:30 El concurs ja comença has de dur un plat per a que la valore el jurat, recorda que si fas tard en concurs no entraràs.
17:00 En L’Eliana-Cid estem a l’última, som super moderns aixina que esta vesprada un “tardeo” ens marcarem i amb el grup DARAY tots junts cantarem
17:00 Tots amb Neus anirem a arreplegar el NOSTRE NINOT INFANTIL per a que ella el remate colocant-lo en la seua falleta que durant tota la setmana lluirà en L’Eliana. Recordeu que anem en autobús.
19:30 El sopar més especial que als xiquets podem donar, perque hui per fin comença la setmana més gran, el SOPAR DE LA PLANTÀ INFANTIL segur tots junts gaudim.
21:00 Amb l’energia carregada els menuts TRAQUERS ompliran de fum i soroll amb una MINI MASCLETA el nostre volgut carrer.
21:30 En el SOPAR un “chivito” ens posaran perquè no hi ha res més bonico que la setmana fallera començar sopant en el carrer amb un bocata tan valencià.
22:30 Si les falles d’especial vols visitar a la ruta fallera t’hauràs d’apuntar
10:00 Amb Neus esperarem a que el JURAT pegue la volta per a donarnos un premi a nostra falleta la més molona.
13:45 Les bufes invadiran el carrer o la barraca i els xiquets escaltaran amb rialles la GLOBOTÀ
14:00 Hui menjarem en el carrer i com ja es tradicional una anorme MACARRONÁ
17:00 Els xiquets un MAG tindran i els juvenil una GYMKANA faran
17:30 Amb Anna i Roberto anirem a l’autobús camí de les ciències a ARREPLEGAR la millor de les escenes, el nostre NINOT gran
18:00 Mentres els majors s’en van els xiquetes a BERENAR
22:00 Esta nit com a senyorets soparem, amb un “ catering” calentet el posllastre tastarem en nostre tradicional SOPAR DE LA PLANTÀ
00:00 La nit comença bé, donarem tots el trofeus guanyats i el detallet als fallers que siguen d’honor
10:00 Anna i Roberto al JURAT esperaran, a vore si els agrada nostra Falla Gran, i quin premi ens donaran?
12:00 Ja ha arribat el moment que molts estem esperant, traure de l’armari el tratge regional. El barri omplirem de flors i de colors perque tots junts anirem al primer PASACARRER
14:00 De nou tenim el plaer de lliurement menjar en la barraca del carrer
15:30 Esta vesprada orgullosos els xiquets aniran a pels PREMIS INFANTILS a València a la plaça de l’Ajuntament
18:30 Com els menuts estaran cansats millor parar a BERENAR i en el carrer jugaran als jocs més populars
21:30 En el SOPAR d’esta nit amb que ens deleitaran, segur que alguna bona cosa que som de bon menjar
23:55 Per fi arriba el moment de la millor MASCLETÀ la DELS TRAQUERS
00:00 Com ja es tradicional esta nit a ballar amb la música de DJ LEGAN
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
08:00 Als veïns despertarem per a que sàpien que ací estem. DESPERTÀ
09:30 Per a no perdre comba i mantindre la dieta ens farem un esmorzaret per a continuar amb la faena
10:00 A vore si tenim sort i anem a pels PREMIS MAJORS
13:30 El moment més especial, tots ben arreglats amb mantellines i les gales perquè anem a vore a la Nostra volguda Mare, la que volem tots els valencians, per això li fem l’ofrena a la MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS.
17:30 Els xiquets a berenar i despres una vesprada de TEATRE de xiquets disfrutaran.
20:00 Si teniu un mono roig és el moment de vestir-se perque arriba el CORREFOC.
22:00 La falla ens convida a SOPAR que será? Una paella o entrepà?
00:00 Una nit per a gaudir, deixeu els tacons a casa que molt hi ha que ballar que PEOPLE BAND segur que ho “petará”.
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
08:00 La Despertà més especial, torna l’autèntic TRO de BAC el que més ens agrà en el carrer als bojos dels fallers.
09:30 Com a bons valencians es l’hora d’esmorzar
12:00 Amb el tercer PASACARRER de música i alegria omplirem els carrers de Mislata i si fa falta de tot el món sencer de pas al llibre de L’Ajuntament firmaran
14:00 Hui tindrem el plae de gaudir una nova MASCLETÀ que esperem faça molt de soroll de veritat
17:30/18:00 Está vesprada els nostres artistas menuts ens deleitaran en els fantàstics PLAYBACKS INFANTILS i per a berenar una bons XURROS i XOCOLATE
21:30 SOPAR SORPRESA de que será hui, pollastre o pernil
23:30 ademés del soroll sóm amants dels colors i esta nit el cel omplirem amb la nostra MASCLETÀ de COLORS
A les 00:00 recordeu a tots els Pepes i Pepas, Josep, MariaJosep Felicitar.
00:30 Mentrestant començarà L’ORQUESTA TOKYO per a que la marea blava balle sense descans.
Recordeu que en este dia especial als pares haveu de felicitar.
08:00 Els amics del vecindari encara poden protestar però ja queda poquet què és l’última DESPERTÀ
09:30 Abans de continuar haurem de parar a esmorzar
11:00 Pels carrers de Mislata totes les falles desfilen perquè és un dia important en la nostra localitat, fem l’homenatge especial a NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS, anirem amb armonia fins la plaça de l’ajuntament per a disfruar tota Mislata del dia de Sant Josep.
13:00 Com ja és una tradició els nostres representants a tots convidaran al tradicional VI D’HONOR
14:30 Hui és un dia gran, la festa dels valencians en Sant Josep volem que se senta la nostra MASCLETÀ
15:00 Aprofiteu per a baixar a dinar en la barraca perquè ja es l’últim dia i això prompte s’acaba
17:30 Els xiquets baixaran tots com la falleta disfressats i per a que no diguen que l’ultim dia no es guai, una divertida animació a la barraca tindran per a que disfruten fins al final.
19:15 Volguda NEUS, ha sigut una setmana inoblidable hui no has d’estar trist sino agraïda per haver gaudit d’unes falles privilegiades, primer amb tots els teus amics i els xiquets de la comissió fareu un sopar feliç per ser de la millor falla L’Eliana-Cid. SOPAR DE LA CREMÀ INFANTIL OFERIT PER NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL.
20:00 Ha arribat el moment d’elegir el teu ninot eixe que sempre anirà amb tú com un especial record, fallera de naixement has complit un somni poder representar com a Fallera Major Infantil fins i tot als teus amics. Neus és l’hora de donar pas al foc que amb l’alegria de la festa ens ompli tot de cendra i ens regala un altre dia. CREMÀ INFANTIL
20:30/21:00 Nostra Fallera Major ens convidará a un bon xocolate per que no siga un momento trist sino dolç i calentet. Per última vegada enguany en nostra barraca en juntarem, esperem que els nostres representants tinguen veu per a parlar i unes paraules a la seua comissió poder dedicar.
22:00 Volguda Fallera Major, tal volta este moment tinga un sabor no molt dolç però orgullosa has d’estar de a la teua falla haver representat. Enguany has comprobat com els somnis es poden fer realitat, esperem que hages gaudit i que maiu oblides la falla L’Eliana-Cid perquè ella mai t’oblidarà, Anna de la seua història ja formes part important. A Roberto li direm que gràcies un any més per haver-nos ajudat a fer falla i disfrutar. Enceneu la mexa que donarà llum al foc renovador per a que demà comence un nou any d’esplendor. CREMÀ FALLA GRAN
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
Falla La Eliana-Cid 2022
Des de la Falla L’Eliana-Cid volem agrair als comerciants i establiments col·laboradors la seua ajuda en la confecció d’este llibret, sent imprescindible el seu suport per a la realització del mateix.
Han participat en l’elaboració del present llibret:
il·lustracions i portada: Claudia Yubero Vicent Textos i comentaris : Ana Ruiz i Oliver
Publicitat: Raúl Pérez i Martí
Fotografía: Fco. Javier Serrano Giner i la comissió Disseny i maquetació: Roberto Tarín i García
Poeta: Enric Vicent Almero i Zanón
@Falla L Eliana-Cid
El programa de festejos presentat en este llibret esta exposat a possibles canvis d’última hora, en cas de produir-se algun canvi, s’informarà la comissió a través dels mitjans de comunicació habituals.
