LLIBRET A.C. FALLA LAVICTÒRIA 2024 - IMAGINARIUM by Falla La Victòria

A.C. Falla La Victòria

Any 2024

A.C. Falla La Victòria

2024

Kathy Soto Indumentària Valenciana

C/ Alacant, 7-46 Port de Sagunt 962673835

MANXETA Edita

Disseny portada adulta

Direcció

Disseny portada infantil

Equip coordinador

Poesies

Associació Cultural Falla La Victòria

Eureka Soluciones

Rosana Muñoz

Eureka Soluciones

Rosana Muñoz, Verónica García, Vicente Cuenca, María Pérez, Lidia Valls, María Rajadell, Lara Gràcia, Víctor Fernández i Eureka Soluciones.

Teresa Fernández i Julio Lahuerta

Crítica

Julio Lahuerta

Equip coordinador part infantil

Rosana Muñoz, Verónica García, Lidia Valls, Vicente Cuenca, María Pérez, María Rajadell i Eureka Soluciones.

Fotografies

Moge Fotografia i Disseny, Juan Manuel Guillamón, Rosana Muñoz, Lara Gràcia, Teresa Fernández, María Rajadell, Laura Segovia, Lidia Valls, MªCarmen Blasco, María Pérez, Víctor Fernández, Alejandra Vaquero, Silvia Puig, Laura Lechón i la comissió de l’A.C. Falla La Victòria.

Maquetació

Eureka Soluciones

Gestió comercial

Vicente Cuenca, Rosana Muñoz, Laura Pastor, Miguel Ángel Segovia, Juan Mas, Marta Mas, María Pérez, María Rajadell, Carlos Tortajada, Marisol Martínez i Alejandra Vaquero.

Justificació de tirada 600 exemplars

Dipòsit legal V-265-2012

Imaginatio

Maribel Sáez, Patricia Sánchez, Ferrán Martínez, Tomás Palomares, David Ortega, María Pérez, Pako Gimeno i la comissió de l’A.C. Falla La Victòria.

Part infantil

Lidia Valls, Ana Pomer, Verónica García, Hugo Solano, Sara Toledo, Lola González, Teresa Aparicio, Vanesa Gutiérrez i la comissió infantil de l’A.C. Falla La Victòria.

AJUNTAMENT DE SAGUNT

Difusió digital: Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalavictoria/docs/fallalavictoria2024 o també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil. El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024. A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org). Els textos d’aquest llibret han sigut revisats pel gabinet de promoció del valencià de l’Ajuntament de Sagunt Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’Associació Cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb ells.

IMAGINARIUM A.C. Falla La Victòria

INDEX 40. Victorianes i Victorians 50. La Falla 58. Frases cèlebres 74. Imaginatio 06. Pròleg 10. Glossari 12. La nostra portada 16. Salutacions 24. Protagonistes

PROLEG Un any més, i seguint amb el contingut del qual partim en l’edició passada, Pluja d’Idees, en aquest llibret explorarem el concepte d’Imaginari. La imaginació és una facultat fonamental de la ment humana que ens permet crear imatges mentals, idees i mons ficticis. Al llarg d’aquesta edició, analitzarem què és l’imaginari, la seua importància en la creativitat i la cultura, i com influeix en la nostra percepció del món. L’imaginari es refereix a la capacitat humana de crear imatges mentals, idees i representacions fictícies en la ment. És una facultat que ens permet visualitzar el que no és present en la realitat tangible. L’imaginari es desenvolupa al llarg de la vida per mitjà de l’experiència, l’educació, la cultura i la interacció amb l’entorn. És la base de la creativitat i la construcció de significats.

L’imaginari exerceix un paper crucial en la cultura i l’art, ja que inspira la creació d’obres literàries, artístiques, cinematogràfiques i musicals que exploren mons imaginaris i perspectives úniques. Influeix en la nostra percepció del món real en donar forma a les nostres creences, valors i perspectives. Sovint, les nostres representacions imaginàries poden influir en les nostres accions i decisions. La publicitat i el màrqueting sovint utilitzen l’imaginari per a crear imatges i narratives que influïsquen en les percepcions i decisions dels consumidors. L’imaginari i la innovació estan estretament relacionats, ja que la capacitat d’imaginar noves solucions i possibilitats és rellevant per a la innovació en ciència, tecnologia i creativitat. Es pot emprar per a resoldre problemes creativament en pensar

fora del convencional, considerar múltiples perspectives i generar solucions innovadores. Exerceix un paper important en la construcció d’identitats culturals en influir en les narratives, mites i símbols que defineixen una comunitat o societat. L’imaginari és una facultat humana valuosa que ens permet crear i explorar mons interns de pensament i creativitat. La seua influència s’estén a la cultura, l’art, la innovació i la percepció del món que ens envolta. Cultivar i estimular la imaginació és un aspecte considerable del desenvolupament humà i la creativitat. La imaginació, com que no està limitada a l’adquisició de coneixements exactes per les exigències de la necessitat pràctica, està en gran manera lliure de restriccions objectives. La capacitat d’imaginar-se a un mateix en el

L’IMAGINARI ÉS UNA FACULTAT HUMANA VALUOS A QUE ENS PERME T CRE AR I E XPLOR AR MONS INTERNS DE PENS AMENT I CRE ATIVITAT. L A SEUA INFLUÈNCIA S’ESTÉN A L A CULTUR A, L’ART, L A INNOVACIÓ I L A PERCEPCIÓ DEL MÓN QUE ENS ENVOLTA. CULTIVAR I ESTIMUL AR L A IMAGINACIÓ ÉS UN ASPECTE CONSIDER ABLE DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ I L A CRE ATIVITAT.

lloc d’una altra persona és molt rellevant per a les relacions socials i l’enteniment. Per a Cornelius Castroriadis, creador de l’imaginari, la imaginació és la creació humana indeterminada, per tant, canvi. El ser social és activitat i és fer. L’ésser humà és activitat que crea, és un fer que inventa, és un fer que genera a diferència de qualsevol altre ésser viu. Tractarem d’identificar les diferències entre intel·ligència humana i artificial, així com altres aspectes de l’imaginari col·lectiu i social. Intentarem donar a conéixer què entenem per imaginari (social, cultural, col·lectiu, de l’art...) i com a través dels segles ha anat canviant la seua percepció, motivant a explorar possibilitats que només virtualment existeixen, però que volen materialitzar-se. Així doncs, hem volgut donar valor al lema del nostre monument infantil d’aquest exercici que porta per títol “Imaginarium”. Al llarg d’aquesta edició, tant en la part adulta com la infantil, tractarem

de donar un enfocament particular a tots els textos que, d’una manera desinteressada, han redactat amigues i amics del món de les falles, aportant el seu punt de vista a partir d’un nexe, l’imaginari. També hem comptat amb amigues i amics que no formen part del món faller, però que han contribuït a engrossir les pàgines d’aquest llibret amb el seu entusiasme literari i el gust per col·laborar amb aquest col·lectiu, donant forma així a la secció que hem denominat “IMAGINATIO”. Com és habitual en la nostra comissió, hem comptat amb la participació d’alguns dels seus membres per a donar forma a una part important del nostre llibret. Així, aprofitant que enguany es compleix el centenari de la mort del nostre carismàtic i artista prolífic Joaquim Sorolla, hem volgut dedicar-li una part d’aquestes pàgines, text que porta per títol “L’imaginari de Sorolla”.

patrimoni ocult que es manté viu dins de l’imaginari cultural valencià. I com sorgeix el debat entre intel·ligència humana i artificial, els seus beneficis i perills. La resta de seccions són les que fins ara hem anat editant al llarg de tots aquests anys, com són els saludes, entrevistes, records gràfics i actes fallers, entre altres. No podem deixar d’anomenar la nostra meravellosa delegació de llibret, exemplar, que un any més ha sigut elaborat amb tot esforç i afecte que requereix una obra com la nostra. Sense més dilacions, ja podeu gaudir del que fins hui ha sigut la nostra cinquantena segona edició. A continuar imaginant. I com Albert Einstein va dir: “La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món”.

I, entre altres, com a imaginari social, cultural, de l’art, hem tractat de deixar constància que es pot elaborar un monument faller a partir de la intel·ligència artificial. Que existeix un

TAMBÉ HEM COMPTAT AMB AMIGUES I AMICS QUE NO FORMEN PART DEL MÓN FALLER, PERÒ QUE HAN CONTRIBUÏT A ENGROSSIR LES PÀGINES D’AQUEST LLIBRE T AMB EL SEU ENTUSIASME LITERARI I EL GUST PER COL·L ABORAR AMB AQUEST COL·LECTIU, DONANT FORMA AIXÍ A L A SECCIÓ QUE HEM DENOMINAT “IMAGINATIO”.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

GLOSSARI Des que va sorgir la idea d’aquest llibret hem tractat que, de la millor manera possible, la seua comprensió estiguera a l’abast intel·lectual de qualsevol que tinguera interés per la seua lectura. No ha sigut fàcil portar a terme un fil conductor, però una vegada desenvolupat un primer esborrany, l’equip de llibret al complet decidírem que la idea principal que guia aquesta edició es mantinguera constant al llarg d’aquest o, almenys, això hem procurat. I res millor que utilitzar aquesta eina com a ajuda per a poder entendre alguns conceptes que s’esmenten en el seu contingut i que a continuació es detallen.

Imaginari: del llatí imaginarius, és allò que només existeix en la imaginació. La imaginació, per part seua, és el procés que permet a un ésser humà manipular informació generada intrínsecament (és a dir, sense que siguen necessaris els estímuls de l’ambient) per a crear una representació en la ment. Imaginari col·lectiu: per a Duarte els imaginaris col·lectius són “figures interpretatives del nostre entorn que li atorguen plausibilitat a una determinada interpretació de la realitat social, en la mesura que aquesta interpretació –en els seus grans trets– és socialment compartida”. Imaginari cultural: l’imaginari cultural és un conjunt d’elements i objectes culturals que més enllà de la seua materialitat o expressió literal funcionen com a símbols per a un grup humà, formant alhora un conjunt coherent que proporciona sentit i significat als seus adherents. Imaginari social: és un concepte de les ciències socials que fa referència a les representacions de la societat que s’encarnen en diferents institucions. El concepte sol utilitzar-se com a sinònim de cosmovisió o consciència col·lectiva, encara que els significats exactes difereixen. És un conjunt de valors, institucions, lleis, símbols i mites comuns a un grup social més o menys concret i, en part, a la seua corresponent societat. Imaginari de l’art: és la manera com les paraules o les imatges, habitades per sabers, desitjos i emocions, actuant des de cada subjecte, constitueixen les categories imaginàries, les quals es tornen acció i es transformen en programes de vida urbana que són precisament dels que ens ocupem els seus estudiosos. Imaginari de marca: diem “Imaginari de Marca” a l’univers d’associacions i significats que evoca una marca, a partir dels quals projectem (i els

altres perceben de manera instantània) com és la personalitat i proposta de valor d’una marca. Imaginari literari: és un discurs lingüísticament codificat que “inventa” universos artificials a través de l’escriptura. Un discurs que transforma estructures lingüístiques en espais ficticis. Imaginari popular: és un conjunt de símbols i conceptes en la memòria i la imaginació en una varietat d’individus pertanyents a una determinada comunitat. La presa de consciència de totes eixes persones, en compartir aquests símbols, reforça el sentit de comunitat. Imaginari en educació: s’entén per imaginaris la xarxa de significacions simbòliques que articulen les creences i percepcions d’un grup sobre la seua realitat que, generalment, es reflecteixen en el marc legal on estan expressades les aspiracions de la societat i, per tant, els fins educatius. Imaginació: és la capacitat individual d’idear o concebre mentalment una imatge o impressió que pot o no correspondre’s amb la realitat. Dit d’una altra manera, es tracta d’un procés abstracte i creatiu que construeix representacions d’allò que perceben els sentits, però en absència d’estímuls externs reals. Intel·ligència: per a Howard Gardner, la intel·ligència es defineix com “la capacitat per a resoldre problemes, o per a elaborar productes que són de gran valor per a un determinat context comunitari o cultural”. Intel·ligència Artificial (AI): és un camp de la informàtica que s’enfoca a crear sistemes que puguen fer tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com l’aprenentatge, el raonament i la percepció.

SECCIÓ

NOSTRA PORTADA

NOSTRA PORTADA Com no podia ser d’una altra forma, la portada del nostre llibre té una estètica directament relacionada amb l’interessant contingut del seu interior. Per descomptat, tenint molt en compte tant el lema “Imaginarium” com el nostre monument, per a dotar tot, d’una coherència i relació que potencien aquesta publicació. Com a element principal apreciem el rostre de dona futurista, imatge que hem generat amb ajuda de la intel·ligència artificial, per a donar ales a la nostra imaginació davant l’atractiva pregunta que ens hem plantejat de com podrien ser les falleres del futur. Un híbrid entre ésser humà i robot, amb pintes i rodetes molt diferents dels actuals, no hi ha dubte, però on la passió, el sentiment pel foc i per la nostra grandiosa festa, mai es veuran alterats per la tecnologia ni pel pas del temps. El foc forma part d’aquesta composició com a element distingit, brollant del cap, volent fer l’ullet al sentiment que tota fallera i faller té una vegada s’endinsa en aquest boig i apassionant món; perquè qui prova la flama de les falles,

no podrà traure-la mai més del seu cap, aquest “caloret” perdurarà per sempre en ells. El color roig és el to predominant, ja que representa la passió, l’amor, la força i l’emoció, que combinat amb colors neutres com el blanc, el negre i el gris, aporten un conjunt elegant i ple de contrastos que evoquen tant al futur com a la cultura asiàtica, tan present en el nostre monument gran. La tipografia triada és moderna, agressiva, transgressora i futurista, com el disseny i contingut d’enguany. En la posició central de la nostra portada i la part més visible del rostre es pot apreciar un símbol, una lletra no triada a l’atzar, es tracta de la V de Victòria, la nostra comissió, la V de la nostra benvolguda terra, València. I com la nostra imaginació no para de crear, hem volgut aportar un acabat distingit en tres dimensions aportant profunditat, relleu i lluentor per a arredonir un acabat de luxe. Benvinguts i benvingudes al futur.

SALUTACIONS

A.C. FALLA LA VICTÒRIA Imagineu-vos quina cataracta de records va vindre a la meua ment quan em van transmetre la petició d’escriure unes paraules en el vostre llibret amb motiu de les Falles 2024.

ALFREDO CASTELLÓ I SÁEZ Vicepresident Primer de les Corts Valencianes

Tinc un milió d’imatges al meu cap d’actes fallers, però, sobretot, guarde molts bons moments al meu cor de totes les falleres i fallers que he conegut en els meus anys com a regidor i, especialment, com a alcalde. Van ser multitud d’actes públics en què em vaig convertir en un més de vosaltres i sempre vaig ser ben rebut i volgut, per la qual cosa aprofite de nou aquesta ocasió per a donar-vos les gràcies. Vaig tindre el privilegi d’endinsar-me en la cultura fallera, de les activitats que, durant tot l’any, fan dels casals contenidors culturals, esportius o socials. Allí es transmet història, tradicions i cultura popular per tots els costats i, al mateix temps, són motors generadors d’ocupació i riquesa. Com no donar valor a unes activitats tan enriquidores? Que la Falla la Victòria, que recentment va complir el seu 50 Aniversari, motiu pel qual us felicite, m’haja demanat aquesta col·laboració és, doncs, per a mi, un honor escriure aquestes paraules. Poder tindre tants bons amics en una falla de gran solera, una falla que ha aportat falleres majors i infantils a la nostra Federació, de la qual he tingut el profund honor de ser president honorífic, d’haver donat en el seu moment un gran president de Junta Fallera com va ser nostre

benvolgut i recordat Miguel Àngel Alegria i de continuar sent una falla especial d’Especial, són ja raons per a sentir-se més que orgullós. Si a això li afegim que la Victòria és una gran família, només per la quantitat de persones que conformen la seua comissió i que té un futur més que assegurat amb tota la mainada que espenta fort des de la comissió infantil. Us desitge que passeu unes falles fantàstiques, que gaudiu, que malbarateu “Germanor Fallera”, com sempre. Que el dia dels premis, en les cercaviles, en l’ofrena i en les vostres revetles vibreu, us emocioneu i divertiu com només vosaltres sabeu. Com a alcalde sempre he intentat ajudar-vos i estar del vostre costat. Ara com a vicepresident primer de les Corts, res ha canviat i us desitge a la gran família de la Victòria, especialment als vostres representants, Sara, Hugo, Lara i Víctor, que passeu unes bones falles, úniques i inoblidables.

SALUTACIONS

Poques coses desperten en nosaltres tanta emoció i sentiment com les Falles: l’alegria que se sent en cada racó de la ciutat, la música i la pólvora que omplin l’aire, una gastronomia pròpia i una indumentària plena d’or i color. Tot això sense oblidar, per descomptat, els principals protagonistes de la festa: els magnífics monuments fallers. Tota una explosió de creativitat, fantasia, sàtira i enginy temporal que són tot un orgull per al món faller i per a la ciutadania en general.

DARÍO MORENO I LERGA Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Sagunt

Enguany, el llibret de la Falla La Victòria ha volgut posar l’accent precisament en això: en la imaginació individual i col·lectiva, que en les Falles funciona com a vehicle transmissor d’art. Un “Imaginarium” que durant els mesos previs a les festes és el motor que, a partir d’un full en blanc, retrata la nostra societat, la nostra idiosincràsia i les nostres tradicions. Quina millor manera de recórrer el nostre passat més recent que a través de l’art faller? Personatges rellevants, moments de la història i fites importants queden plasmats i detinguts a les nostres Falles, com si fora una gran exposició de la nostra Història als barris de la ciutat. Les noves tecnologies, que sembla que es colen inevitablement en cada aspecte de la nostra vida, no poden substituir l’espurna que dona vida a les figures. La intel·ligència artificial, que semblava cosa de pel·lícules futuristes, ha vingut per a quedarse; no obstant això, es requereixen

dos elements fonamentals per a fer una bona falla: un coneixement detallat de la nostra manera de ser i de pensar com a societat, i una gran imaginació per a donar-li aquesta forma tan artesanal i tan única. I això, benvolguts amics i amigues, no hi ha ordinador que ho aconseguisca. Si bé les Falles no poden existir separades de la realitat canviant i accelerada que vivim, tenen una essència i un saber fer que les manté arrelades en la nostra tradició. No hi ha Comunitat Valenciana sense Falles. I tampoc hi ha Falles sense el meravellós art de la imaginació. Aprofite l’oportunitat que em brinden aquestes línies precisament per a agrair a la directiva de la Falla La Victòria, als presidents i les falleres majors tota la vostra obstinació, treball, esforç i, per descomptat, imaginació, per a fer-nos gaudir a tots els ciutadans i ciutadans d’aquesta festa tan especial. De tot cor, gràcies.

Visca la Falla La Victòria i visquen les Falles!

A.C. FALLA LA VICTÒRIA Quan el sol comença a allargar la seua vida, donant llum a la Terra, és l’hora que comencen les nostres benvolgudes festes falleres. D’omplir tot arreu de música valenciana i de monuments eterns. Vull felicitar pel seu regnat Víctor, Lara, Hugo i Sara. Enguany sereu els màxims representants de la vostra benvolguda Falla La Victòria. Haveu passat un any de vivències i records que romandran sempre al vostre cor.

PATRICIA SÁNCHEZ I MÍNGUEZ Regidora de Festes i Cultura Popular

Les falles són la nostra manera de viure, són festa, tradició, pólvora i germanor. Estic segura que enguany omplireu el carrer i la plaça d’ànima festiva, i que gaudireu d’uns dies magnífics en la companyia de totes i tots. Estem a les portes dels dies on el color, la llum, la pólvora i la felicitat omplin els nostres carrers, de tot cor espere que el treball incansable per la vostra falla vos torne amb els guardons desitjats.

El vostre llibret rep el nom d’Imaginarium. Imaginar és l’arma més poderosa que té l’ésser humà, gràcies a la imaginació podem obtindre treballs com el que feu vosaltres any rere any per la cultura i la llengua valenciana en forma de poesia, narrativa o assaig. Ací dins trobarem jocs de paraules inimaginables, que poden ser realitat o ficció, o els dos alhora. Enhorabona als qui feu possible que any rere any puguem llegir i aprendre tant d’un llibret de falla. Només em queda dir-vos que continueu sempre fent falla, fent cultura i fent de la vostra comissió una gran família com fins ara.

Visquen sempre les falles.

SALUTACIONS

Com a president executiu de la Federació Junta Fallera de Sagunt, tinc l’honor de saludar amb aquestes línies falleres i fallers del Camp de Morvedre, així com totes aquelles persones que desinteressadament contribueixen amb el seu suport i treball constant a enaltir les nostres festes josefines.

RAMÓN JARQUE I FERRER President Executiu FJFS 2024

És una bona ocasió per agrair als òrgans de govern de Sagunt, Gilet i Faura, amb les seues diferents corporacions municipals, funcionariat, tècnics i voluntaris, que dediquen el seu temps a facilitarnos les tasques i fer lluir els actes organitzats per la Federació Junta Fallera de Sagunt, durant tot l’exercici faller. Comptem amb un calendari replet d’activitats culturals, esportives i festives, on la implicació per part del col·lectiu faller és cada vegada més notòria, però és cert que tots i totes esperem amb especial entusiasme l’arribada del mes de març i la seua setmana gran, que omplirà de color, música i pólvora els carrers i places de la comarca.

En aquestes dates on el sentiment faller es fa de notar, us anime a continuar treballant amb optimisme per al creixement i la millora de la festa, a celebrar al costat de la vostra comissió dels moments únics que ens brinden les falles i mantindre vives les millors tradicions que tenim, fent-les conéixer als veïns, veïnes i visitants que s’apropen als nostres casals. No vull deixar de saludar els representants de la comissió, Víctor, Lara, Hugo i Sara. Desitge de tot cor que gaudiu d’una memorable setmana fallera al costat de la resta de fallers i falleres de la Victòria, amb la satisfacció d’haver fet un bon treball al llarg d’aquest any.

Bones Falles 2024!

A.C. FALLA LA VICTÒRIA A poc a poc va arribant el nostre mes, en què celebrem amb orgull la nostra festa i tradicions. Enguany tinc el plaer i l’honor de dirigir-me a totes i tots, falleres i fallers, veïnes i veïns, gent de tot el món, com a la fallera major d’aquesta gran comissió, la Victòria.

LARA GRÀCIA I GONZÁLEZ Fallera Major 2024

Em dic Lara Gràcia i és tot un orgull representar aquesta família fallera de què forme part des de fa molts anys. La nostra tradició ha estat present en la meua vida des que era molt xicoteta i sempre he somiat amb aquest moment, de poder dirigir-me a totes i tots vosaltres com a fallera major. L’any passat vaig tindre l’oportunitat de conéixer millor el funcionament de la falla ajudant en el llibret, tasca molt dura i que requereix molta feina, però que em va aportar moltíssimes coses positives, com per exemple, poder donar-li un valor més important tant al llibret com a tot el treball que es realitza des de l’executiva perquè les falleres i els fallers puguem gaudir de la nostra setmana amb moltes ganes i il·lusions. Enguany m’he sumat al gran equip de cultura, on hem posat totes les nostres ganes, treball i idees per poder gaudir d’una gran setmana cultural i de moltes activitats en col·laboració amb la comissió. Estic vivint la festa i fruint des d’una altra perspectiva molt diferent, amb més responsabilitat, però amb una gran companyia perquè els meus infants, Sara i Hugo, em contagien la seua alegria en cada acte i la seua il·lusió per ser els representants

dels infantils. I no puc oblidar-me del nostre president Víctor, el capità d’aquesta gran família fallera i un bon amic. Per fi arriba el moment més desitjat per a totes i tots, la nostra gran setmana fallera. Podrem gaudir del color, de l’olor a pólvora, de la indumentària tradicional, les xarangues, les cercaviles i dels monuments que engalanaran els nostres carrers. És moment de fer una crida a tothom, falleres i fallers, veïnes i veïns, amigues i amics, fins i tot gent que no coneix la nostra tradició, perquè isquen als carrers i es contagien de la il·lusió i de les emocions que afloren en aquesta setmana tan bonica de l’any.

Només em queda desitjar-vos unes bones falles i brindar per aquest 2024.

SALUTACIONS

Tinc el plaer de dirigir-me per segon any com a president a totes i tots vosaltres. Amb una mica més d’experiència i alguns canvis en la meua vida, tinc la mateixa il·lusió que l’any passat.

VÍCTOR MILLÁN FERNÁNDEZ I LLOPIS President 2024

Com vaig dir en l’altra ocasió, voldria agrair a totes les persones que fan possible que cada vegada tinguem monuments al nostre barri i gaudir de les festes, no només al març, també durant la resta de l’any, així com els esdeveniments que realitzem la comissió per a tota la gent. També vull donar les gràcies a totes les persones que tant des de l’Ajuntament de Sagunt i resta d’institucions estan sempre fent-nos costat facilitant-nos les tasques. És molt important destacar l’esforç que es realitza per obtenir aquest llibret, ja que l’any passat el tema principal era sobre les idees, i enguany s’ha volgut tractar un tema d’actualitat com és la IA (intel·ligència artificial). A més a més, de la informació de tots els anys, també es destaquen diversos articles sobre el tema molt interessants, tant narratius com informatius.

Per a aquest 2024 hem fet diversos canvis, no només en monuments canviant tots dos artistes sinó també augmentant i diversificant pel que fa les activitats i esdeveniments festius per a fallers i veïns. Per a reforçar l’esperit faller i abans de res, vull dirigir-me a totes les veïnes i veïns, i a totes les persones que senten que aquesta comissió forma part de la seua casa, i donar-los les gràcies per voler formar part d’aquesta festa. Per finalitzar, espere que totes i tots tinguen unes bones festes falleres. Així com la resta d’actes abans de la setmana gran, esperem gaudir també en plena normalitat. En nom dels meus companys d’aquest exercici: Lara, Sara i Hugo, així com de la resta de la comissió, voldria convidar a totes les persones, siguen del barri o altres llocs, a gaudir a la nostra plaça de la setmana més important per a la gent que estima el món faller. Bones festes, que visquen les falles i, com vaig dir el dia de la meua elecció, brinde per totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió.

Visca La Victòria!

PROTAGONISTES

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PROTAGONISTES

A LARA Fallera Major A la part més alta del castell apuntada està la nostra dolça Lara, tota il·lusionada, feliç i emocionada. L’ànima plena de la nostra cultura plena de joventut i dolçor, meravellosa dona donant amor fent feliç la seua comissió.

Eres dolça i refinada amb un bella ànima, tot el que et diga ix sempre del cor.

Eres xiqueta preciosa, eres rosa primorosa, inundes d’il·lusió a qui està al teu voltant.

Eres la xiqueta més somrient que el món ha pogut allotjar, en aquesta gran comissió que tant t’està secundant.

Eres fallera de cor, un cor encès en flama, eres la jove més bonica, eres la més bella i divina flor.

Eres una rosa encesa que, plena de passió, anirà a ofrenar a la seua patrona amb alegria i devoció. Només cridar al món i que s’assabenten tots, que de Lara estem orgullosos i t’oferim el nostre amor, que de 2024 de la Victòria eres la major.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

VÍCTOR MILLÁN FERNÁNDEZ I LLOPIS LARA GRÀCIA I GONZÁLEZ

UNA ENTREVISTA DIVERTIDA

Esperem que gaudiu amb les preguntes amb la finalitat de conéixer un poc més els nostres protagonistes.

I com a treballador incansable, hi ha hagut d’unir més esforços, atés els actes que s’han de preparar, reunions a les quals assistir. Però, com tot exercici faller que comença, Víctor Millán Fernández i Llopis ho ha pres amb el màxim rigor, amb el suport de la seua executiva i la seua comissió.

En el seu segon any de mandat i malgrat tota la responsabilitat que comporta el càrrec, ha sabut exercir les seues funcions a la perfecció.

Gràcies a la seua forma de ser, ha pogut resoldre xicotets conflictes. És capaç de tolerar situacions de pressió i enfrontar-se a elles. Afable, esportista, amic dels seus

Enguany entaularem un diàleg obert entre els nostres representants, perquè entrem en contacte amb les seues personalitats i així crear un ambient distés.

PROTAGONISTES amics, faller per tots els costats, finalitza la seua trajectòria com a president amb la satisfacció del treball ben fet.

A més a més, és una persona que es fa de voler, i això ho demostra a totes i tots que estan amb ella així com a la seua benvolguda comissió.

Ja tenim nova representant per a l’exercici 2024. I així es va nomenar Lara Gràcia i González com la nostra fallera major de la falla la Victòria.

Ara sí, donarem pas al col·loqui entaulat entre els nostres benvolguts representants.

Si la seua antecessora en el càrrec transmetia il·lusió i alegria per l’any que anava a viure, no és menys el sentiment que naix de la que ha sigut nomenada enguany la màxima representant. Lara és jove, treballadora, amb una forta personalitat, però amiga dels seus amics, afectuosa i, encara que no està sent un any fàcil per a ella, està exercint el seu càrrec com a delegada de cultura amb el rigor i l’eficàcia que requereix, al costat sempre del seu equip que li dona suport sempre.

Podríeu donar algunes dades personals per als qui encara no us coneixen ? V: El meu nom és Víctor, faller des que vaig nàixer i aquest es el meu segon mandat. Tinc uns 31 anys, treballe a l’Alcora en una taulelleria i vaig estudiar enginyeria de disseny a Castelló. M’agrada la muntanya, el bon vi i tot el que respecta al món faller. L: Vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la universitat i ara mateix estic treballant dins

ESPEREM QUE GAUDIU AMB LES PREGUNTES AMB L A FINALITAT DE CONÉIXER UN POC MÉS ELS NOSTRES PROTAGONISTES.

del departament d’esports de l’ajuntament com a tècnica d’audiovisuals. No puc viure sense formatge, soc més de muntanya, m’agrada molt viatjar i llegir. Per a mi, el millor pla és fer sessions de cine i de sèries. I m’encanta abstraure’m del món amb música.

que s’escapen de la imaginació. Quin tipus de roba no portaríeu posada en cap cas? V: Pantalons de xandall per a anar a qualsevol lloc.

On us agradaria viure ?

L: Uff..., crec que la roba dels anys cinquanta o la roba disco.

V: A mi m’encantaria viure en algun poble de muntanya o prop de muntanyes.

Quin és l’aspecte que sobre tu, Víctor, i sobre tu, Lara, més us agrada?

L: Sens cap dubte, a Howarts. Per què? Doncs perquè m’agradaria aprendre a volar, a descobrir com és el meu “patronus”, fer màgia i, per què no dir-ho, seria molt guai tindre els germans Weasley com a amics i viure eixes experiències

V: La responsabilitat i ser amic dels meus amics. L: Respecte a la personalitat, pot ser la meua capacitat d’adaptació a les situacions. I, físicament, la forma dels ulls i les pestanyes, són molt llargues.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PROTAGONISTES

V: L A SE TMANA FALLERA, JA QUE DES DE L’E XPERIÈNCIA DE L’ANY PASSAT VIUS TANTES COSES I AMB TANTA INTENSITAT QUE ES PASSA MOLT RÀPID PER A PODER GAUDIR DE TOT.

Quin és el vostre llibre favorit? V: A mi m’agrada la novel·la històrica, però si he de dir-ne un en concret, la trilogia de la Caiguda dels gegants de Ken Follett. L: L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. No sabria com etiquetar aquest llibre per la seua complexitat, és tan complet que podríem ficarlo en diferents gèneres literaris i estaria bé. La forma que va tindre Zafón d’escriure-la, que aconsegueix amb les seues descripcions i la seua narrativa, ficar-te en la història fins a viure-la imaginantte en molts escenaris i llocs i fins i tot empatitzar amb molts dels personatges. Et permet connectar amb ells i anar coneixent-los segons es van desenvolupant. Com deixa constància l’autor dins de les seues

pàgines, “els llibres són portes a altres mons, a altres vides, a altres possibilitats”. Quin súper poder tindríeu ?

V: Sinceritat, amabilitat i responsabilitat. L: La sinceritat, la seguretat d’un mateix i l’empatia

V: La rapidesa o poder detindre el temps, ja que últimament i després d’aquests dos anys em vindria molt bé per a organitzar-me millor.

Si fóreu un animal, quin seríeu?

L: Estaria molt bé tindre una gemma del temps per a poder controlarlo com el Doctor Strange, o amb un simple espetec de dits poder teletransportar-me a qualsevol lloc. Encara que tindre una vareta màgica que et solucione la majoria dels problemes amb només moure-la seria increïble.

L: M’encantaria ser una llúdria perquè són adorables i no li tenen por a l’aigua. A més és el patronus de Hermione Granger, un dels principals personatges de Harry Potter.

Quines tres coses aprecieu més en una persona?

V: Qualsevol au, ja que són els meus animals favorits.

Com us descriurien les vostres amigues i els vostres amics? V: A mi, que soc cabut, responsable i de vegades oblidadís.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L: Dirien que soc una persona directa, molt sincera i amb caràcter fort. Amable, treballadora i bona persona. I que tinc un sentit de l’humor especial.

meu gènere favorit és el pop, però em motive molt quan escolte La Fúmiga. Amb quin personatge de ficció us identifiqueu més?

Què és el més boig que heu fet? V: Anar sense dormir enllaçant festes de la Magdalena de Castelló i algun acte faller. L: Agafar un avió sola a un altre país només per veure el meu cantant favorit, Ed Sheeran. Encara que presentar-me a fallera major també m’ha portat a eixir de la meua zona de confort. Quin tipus de música us agrada ballar? V: Per a ballar, la “bachata”, però he de dir que la música que m’agrada escoltar és mes rock i similar. L: Uff, crec que depèn del moment, el

V: Per part meua amb cap, la veritat, no soc seguidor d’aquests tipus de personatges. L: Em sent identificada amb molts personatges de ficció, però, per dir alguns noms, Ron Weasley, Deadpool, Scooby Doo o Jack Sparrow, per la malaptesa que tenen en molts moments o Miércoles Addams, perquè tinc el meu costat “hater”. Encara que si els preguntes a les meues amigues igual responen que soc una miqueta Grinch. Si us proposàreu escriure una novel·la de fantasia, crearíeu el vostre propi món màgic totalment nou o n’imitaríeu un altre ja creat per un altre autor?

V: A mi m’agrada també la novel·la fantàstica i, com a Lara, també el món de Harry Potter, però he de dir que ho faria més semblança al de Joc de trons, ja que he llegit les novel·les i m’agraden més. L: Un escriptor sempre té la seua inspiració i els seus autors de referència. Segurament crearia el meu propi món màgic però amb pinzellades d’altres mons que han captivat la meua atenció, com el multivers de Marvel on tot és possible. Sembla que us esteu quedant un poc amb “cara de pòquer” amb les preguntes que us hem plantejat. És hora de preguntar-vos per alguns temes que us agradaria respondre. Parlem de falles... Si poguéreu repetir una experiència o moment durant el vostre any com a

PROTAGONISTES

representants de la vostra comissió, quin triaríeu?

V: Les nits d’albades i els dies previs a la setmana fallera.

V: La setmana fallera, ja que des de l’experiència de l’any passat vius tantes coses i amb tanta intensitat que es passa molt ràpid per a poder gaudir de tot.

L: M’encanta la cavalcada, la nit d’albades i la crida, moment que dona pas a les falles. I el castell de focs del dia 18, clar. Però el meu dia favorit de tot l’any és el Nou d’Octubre, perquè és un dia de falla complet amb mascletà i bingo a la plaça.

L: Vaig tindre l’oportunitat d’ofrenar en les festes germanes de les Fogueres d’Alacant i va ser una experiència màgica. Però repetiria qualsevol moment junt a Víctor, Sara i Hugo. Potser el dia de la presentació, perquè no vaig poder fer la cercavila en condicions. Quin és el vostre acte faller favorit?

En quin moment, al llarg del vostre any com a president i fallera major, heu sigut més feliços? V: Es podria dir que en tots, malgrat els nervis i les situacions d’estrés que es puguen donar, el fet de poder representar

L: M’ENCANTA L A CAVALCADA, L A NIT D’ALBADES I L A CRIDA, MOMENT QUE DONA PAS A LES FA· LLES. I EL CASTELL DE FOCS DEL DIA 18, CL AR. PERÒ EL MEU DIA FAVORIT DE TOT L’ANY ÉS EL NOU D’OCTUBRE, PERQUÈ ÉS UN DIA DE FALL A COMPLE T AMB MASCLE TÀ I BINGO A L A PL AÇA.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

QUE SIGA UN ANY PER AL RECORD DE TOTS COM A E XEMPLE DE DIVERSIÓ PERÒ AMB RESPECTE I RESPONSABILITAT DE TOTES I TOTS NOSALTRES.

PROTAGONISTES

la teua falla i més viure’l d’aquesta manera per a la gent que estima aquesta festa ja és una alegria. L: N’hi ha molts. L’ofrena a Alacant, disparar la mascletà, el Nou d’Octubre i la presentació, el moment de veure els meus familiars i amics pujar amb les sorpreses va ser molt emotiu. A més, queda el millor encara, que és la nostra benvolguda setmana fallera a març. Quina és la vostra pitjor indumentària tradicional que us heu posat? V: El barret faller. L: No crec que hi haja una indumentària millor o pitjor, va més per comoditat i per gust, per exemple estic més còmoda amb el vestit del segle XVIII i m’agrada més.

que poder plantar monument faller implica molt d’esforç per a molta gent i no només els artistes fallers, veure que s’ha fet una bona tasca ja és satisfactori per a tots.

totes les experiències, he conegut gent nova que és meravellosa i això és el que m’emporte, els bons moments i a totes les persones que m’acompanyen.

L: Si guanyem el primer premi en els dos monuments seria genial, però sempre he pensat que el més important és estar contents amb el que plantem, veure la falla i dir “guau, és que m’encanta, és increïble i molt bonica”. Siga el premi que siga, ho celebraré igual perquè és el monument del meu any com a fallera major i serà sempre especial per a mi. Ara, sí que dic que us prepareu perquè els dos monuments us agradaran molt!

I per finalitzar aquesta entrevista, fer una crida per a les falles.

Quins són els vostres desitjos per a enguany com a màxims representants de la comissió?

Enguany tenim nous artistes fallers, quines són les vostres expectatives quant a premis?

V: Que tot isca bé i tots puguem gaudir de les festes per a seguir a l’any següent.

V: Més encara que els premis, el desig seria per a la gent de la comissió i tots els que vinguen a visitar-nos, que els agrade o puguen quedar satisfets, ja

L: Que tot isca bé, enguany és un somni complit i seria genial que fora tot perfecte. Gaudir al màxim d’aquesta aventura i quedar-me amb

V: Com he dit abans, que tots puguem gaudir de les festes i abans de res que continue la germanor no només entre les falles, sinó també amb la resta dels veïns i veïnes i la gent que puga vindre a visitar-nos, així com les institucions que també ens ajuden cada any. Que siga un any per al record de tots com a exemple de diversió però amb respecte i responsabilitat de totes i tots nosaltres. L: Per fi està arribant el nostre mes, el moment que més desitgem que arribe, la setmana de les nostres benvolgudes falles. Vull fer una crida perquè gaudiu tots d’aquesta bonica tradició, impregnar-vos de l’olor de pólvora, del color dels monuments, del so de les xarangues, de la felicitat i de les emocions. Convide tothom a eixir als carrers i viure aquesta experiència tan màgica.

Representants La Victòria

2024

VICTORIANES i VICTORIANS

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Comissió Executiva Miguel A. Alegria i Almiñana

Víctor Millán Fernández i Llopis

President Honorífic

President

Vice President - Secretaria i Il·luminació Samuel Cejudo i Mas

Delegada d‘Actes Mª Luz Lacoba i Torres

Vice President - Infantils i Play -back Sergio Carnicero i Rovira

Delegat de Monument Juan Manuel Guillamón i Manzanero

Vice President - Esports i Festejos Jonathan Piloña i Bonilla

Delegada de Llibret

Vice Presidenta - Casal i Ornamentació Marta Mas i Prades

Vice Delegada de Llibret Verónica García i Balaguer

Vice President - Llibret i Pirotècnia Vicente Cuenca i Teruel

Vice Delegada de Llibret María Pérez i Roca

Vice President - Cultura Isaac Mas i Prades

Delegada de Cultura Mª Carmen Blasco i Fernández

Vice President - Econòmic Juan Mas i Jurado

Vice Delegada de Cultura Lara Gràcia i González

Vice President - Econòmic Miguel Ángel Segovia i Guillen

Delegat D’Incidències Miguel Fontana i Gallego

Vice President - Monument Moisés Muñoz i Camacho

Delegat de Pirotècnia Miguel Ángel Núñez i Martín

Vice Presidenta – Loteries i Actes Teresa Fernández i Llopis

Vice Delegat de Pirotècnia Millán Fernández i Adoves

Secretaria Belinda Guerra i García

Vice Delegat de Pirotècnia José María Guerra i Nicolás

Vice Secretari Julio Lahuerta i Cintas

Delegat D’Esports Pedro Casas i González

Vice Secretaria Lidia Valls i Sánchez

Vice Delegat D’Esports Edgar Casas i Hernández

Tresorera Laura Mª Pastor i González

Vice Delegat D’Esports Iván Batalla i Jordá

Rosana Muñoz i Camacho

VICTORIANES I VICTORIANS

Vice Delegat D’Esports Sergio Batalla i Jordá

Vice Delegat D’Il·luminació David Álvarez i Martínez

Delegada de RRSS Ana Montalbán i Leal

Vice Delegat D’Il·luminació Miguel A. Orenga i Vedri

Vice Delegada de RRSS Laura Rivero i Gimeno

Delegat de Festejos Manuel Fernández i Peña

Delegada de Play-back Ariadna Méndez i Argudo

Vice Delegat de Festejos Iván Guerra i García

Vice Delegada de Play-back Laura Segovia i Pastor

Delegat D’activitats Diverses José Luís Martí i González

Delegada de Play-back infantil Andrea García i Rueda

Vice Delegat D’activitats Diverses Ignacio Pagés i Garrote

Vice Delegada de Play-back infantil Leyre Noguera i Paesa

Delegada D’ornamentació Irene Alcaina i Martínez

Delegada D’infantils Alejandra Vaquero i Fuster

Vice Delegada D’ornamentació Cristina Palomar i Lloris

Vice Delegat D’infantils Juanjo Bataller i Calle

Vice Delegada D’ornamentació Mª Jesús Muñoz i Medina

Vice Delegada D’infantils María Rajadell i Cañamache

Vice Delegada D’ornamentació Sonia Pérez i Sancho

Vice Delegada D’infantils Carlos Jaraba i Clemente

Delegat Decoració carpa Daniel Cotanda i Roselló

Vice Delegat D’infantils Jaime Sánchez i Martínez Delegada de Disfresses Isabel García i Misiego Delegat D’Il·luminació Francisco José Guillen i Rosaleny

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Comissió Masculina Víctor Millán Fernández i Llopis

President Iván Acosta i García

José Santamaría i Alonso

Juan Antonio Guillem i Lázaro

Javier Bataller i Calle

Jonathan Piloña i Bonilla

Julio Lahuerta i Cintas

Juan Carlos Acosta i Trincado

Miguel Ángel Segovia i Guillen

Fco. José Guillen i Rosaleny

Juanjo Bataller i Calle

Rubén Prados i Macián

Héctor Lavirgen i Heras

David Álvarez i Martínez

Carlos Serra i Albiñana

Asier Hernández i Espuig

Manuel Bellver i Fernández

Paco Quiles i Tudón

Miguel Vicente López i García

David Álvarez i Vicent

Pablo Solano Bravo i de Mansilla

Bruno Hernández i Sebastián

José María Belmonte i Fernéndez

Kioma Ramírez i Moreti

José Luís Martí i González

Marc Álvarez i Vicent

Carlos Tortajada i López

Juan Carlos Herrero i Marco

David Benito i Holguín

Aarón Rams i Roda

Jacobo Martí i Jaraba

Erik Andrés Sánchez

Gabriel Uribe i García

Enrique Herrero i Moreno

Carlos Benito i Martínez

Iker Rodríguez i Sojo

Juan Mas i Jurado

Rubén Anreus i Sanz

Héctor Vaquero i Fuster

Julio Ibáñez i Carrión

Enrique Caballer i de Gabriel

Edgar Rubio i Izquierdo

Isaac Mas i Prades

Jesús Antonino i Járrega

Carlos Verdejo i Navarro

Iván Iserte i Hortelano

Sergio Carnicero i Rovira

José Vicente Rubio i Martí

Pablo Mateo i Pérez

Iván Batalla i Jordá

Pedro Casas i González

Marcos Iserte i Lechón

José Manuel Mejías i Galán

Jaime Sánchez i Martinez

Aarón Casas i Hernández

Sergio Batalla i Jordá

Adrián Mendonça i Salas

Carlos Jaraba i Clemente

Edgar Casas i Hernández

VICTORIANES I VICTORIANS

Pau Molina i Bazataquí

Manuel García i Sánchez

José Fco. Catalán i García

Izan Pérez i Lacoba

David Mora i Molina

Sergio Gimeno i Álvarez

José Manuel Cejudo i Mas

Daniel Pérez i Martínez

Juan Manuel Morcillo i Gandía

Iván Guerra i García

Samuel Cejudo i Mas

Joel Pérez i Orón

Moisés Muñoz i Camacho

José María Guerra i Nicolás

Raúl Céspedes i Manzaneda

José Miguel Pérez i Orón

Jerónimo Noguera i Baldoví

Juan Manuel Guillamón i Manzanero

Adrián Cerdán i Martín

Pablo Pérez i Trives

Pau Núñez i Castelló

Jonathan Piloña i Bonilla

César Cerdán i Sánchez

Rubén Prados i Macián

Miguel Ángel Núñez i Martín

Paco Quiles i Tudón

Daniel Cortés i Ocaña

Kioma Ramírez i Moreti

Alejandro Orenga i Martín

Aarón Rams i Roda

Daniel Cotanda i Roselló

Iker Rodríguez i Sojo

Miguel A. Orenga i Vedri

Edgar Rubio i Izquierdo

Vicente Cuenca i Teruel

José Vicente Rubio i Martí

David Ortega i González

Jaime Sánchez i Martinez

Millán Fernández i Adoves

José Santamaría i Alonso

Mario Ortega i González

Miguel Ángel Segovia i Guillen

Manuel Fernández i Peña

Carlos Serra i Albiñana

Ignacio Pagés i Garrote

Pablo Solano Bravo i de Mansilla

Miguel Fontana i Gallego

Carlos Tortajada i López

Cristian David Parras i Rajadell

Gabriel Uribe i García

David García i Balaguer

Héctor Vaquero i Fuster

Vicente Eduardo Pastor i Nácher

Carlos Verdejo i Navarro

Gregorio García i Muñoz José Miguel Pérez i Arcas

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Cort d’Honor Lara Gràcia i González

Fallera Major Alba Acosta i García

Blanca Escandell i Castelló

Coral Gómez i Hernández

Alba Adrián i Blasco

Laura Espinosa i Escrig

Paz Gómez i Hernández

Estefanía Agustín i Guzmán

Nuria Espinosa i López

Vicenta González i Martínez

Verónica Agustín i Guzmán

Mª Desamparados Estal i Lizondo

Yolanda González i Martínez

Yasmina Agustí i Martínez

Marta Esteban i Fletes

Rocío González i Rueda

Irene Alcaina i Martínez

Aitana Fernández i Espinosa

Zoé Goyeneche i Calderón

Montserrat Alcalá i Núñez

Jenifer Fernández i Gijón

Leire Granjo i Francés

Mª Antonia Alegría i Soto

Teresa Fernández i Llopis

Tifany Gualda i Barrado

Mar Andrés i Parellada

Natalia Fernández i Pérez

Belinda Guerra i García

Susana Ayora i Martínez

Alicia Fletes i Orea

Mª Isabel Guillem i Lázaro

Rocío Barragán i López

Sofía Fortes i Jardim

Vanesa Gutiérrez i Giner

Begoña Belmonte i Alonso

Marta Frach i de la Cal

Noelia Hernández i Aranguren

Yaiza Belmonte i Fernández

Ada Fraj i López

Jenifer Hernández i Salvador

Mª Carmen Blasco i Fernández

Yael Fraj i Roda

María Herráez i Gómez

Paula Blasco i Ortiz

Aitana Fuentes i Civera

Eugenia Herrero i Ruiz

Daniela Bof i Alfaro

Verónica García i Balaguer

Mónica Hilario i Ruiz

Irene Bonet i Herranz

Magdalena García de

Paula Ibáñez i Martín

Miriam Bonet i Sellés

los Ángeles i Rico

Montse Jordán i Clemente

Laura Caballer i De Gabriel

Mª Rosario García i Gómez

Paula Kamenov i García

Ana Belén Cabrera i Cámara

Elena María García i Martín

Rosana Lacoba i Morte

Rosana Carnicero i Rovira

Isabel García i Misiego

Mª Luz Lacoba i Torres

Mª Rosa Carrera i Herranz

Inés García i Ocasar

Mar Lahuerta i Domingo

Yaiza Casas i Munuera

Eva García i Ortega

Irina Latorre i Liardet

María Castellanos i Garrido

Verónica García i Palacios

Andrea Lázaro i Martínez

Naiara Catalán i Hilario

Mª Emelina García i Peñaranda

Esther Leal i González

Tamara Cervantes i Pérez

Andrea García i Rueda

Laura Lechón i García

Lorena Cortés i Silva

Mónica Giménez i Fernández

Silvia Lechón i García

Juana Castelló i Huertas

Andrea Giménez i Tortonda

Candela Llorente i Rojas

Noelia De la Rosa i Pastor

Lucia Godos i Llanes

Sara López i Merenciano

Idoia Díaz i González

Paula Godos i Llanes

Paula Marrón i Pérez

VICTORIANES I VICTORIANS

Noelia Martí i Torres

Leyre Noguera i Paesa

Paula Rubio i Piró

Mara Martín i Cosín

Alba Núñez i Castelló

Estefanía Ruiz i Huertas

Irene Martín i González

Laura Núñez i Martín

Clara Sánchez i Huertas

Isabel Martín i Leal

Neus Orenga i Martín

Sara Sangüesa i Edo

Karina Martín i Martínez

Laura Orón i Morillas

Laura Segovia i Pastor

Marisol Martínez i González

Cristina Ortega i Cerezuela

Elena Simón i Molino

Paula Martínez i Herranz

Alexandra Ortíz i Anquela

Jennifer Soriano i Romero

Noelia Martínez i Giménez

Lourdes Paesa i Camarasa

Ainhoa Soto i Espinosa

Paula Martínez i Sánchez

Cristina Palomar i Lloris

Miriam Suárez i Hernández

Marta Mas i Prades

Delia Pans i Alcaina

Mariló Suárez i Martínez

María Mauri i García

Laura Mª Pastor i González

Silvia Toledo i Puig

Elia Maya i Suárez

Manuela Pérez i Bueno

Sandra Tortajada i Ramírez

Lucia Mejias i Nieto

Sonia Pérez i García

Isabel Torres i Del Campo

Ariadna Méndez i Argudo

Silvia Pérez i López

Gema Torres i Pinilla

María Merenciano i Belis

María Pérez i Roca

Ana Lorena Tudón i Gómez

Lucia Mesa i Guerra

Sonia Pérez i Sancho

Marta Uribe i García

Paula Mesa i Guerra

Ana Pomer i Cañizares

Celia Valero i Lafont

Lucia Mezquita i Alcalá

Marta Pomer i Cañizares

Clara Valero i Martínez

María Mico i Mérida

Estefanía Prados i García

Lidia Valls i Sánchez

Ana Montalbán i Leal

Mª del Mar Rahona i Navarro

Alejandra Vaquero i Fuster

Ainhoa Mora i Barragán

María Rajadell i Cañamache

Noelia Vicent i Rosua

Mª Carmen Moreno i Jiménez

Mª Sol Rajadell i Carrillo

Miriam Vicente i García

Rosana Muñoz i Camacho

Mª José Ramírez i Jurado

Vega Vidal i Plazas

Mª Jesús Muñoz i Medina

Kelza Remy i Lorenzo

Marta Villalba i Monferrer

Patricia Muñoz i Medina

Laura Rivero i Gimeno

Tania Zacarías i Gutiérrez

Victoria Murillo i López

Andrea Rodríguez i Burgos

Lara Zarco i Martín

Guadalupe Navarro i Moya

Ana Isabel Rodríguez i Navarro

Raquel Navarro i Sánchez

Rosa Romero i González

Alba Nef i Bonilla

Silvia Rovira i Gràcia

Amaya Nieto i Gómez

Gisela Rubio i Oliva

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Socis Col·laboradors

Iciar Alcaina i Martínez

Rubén Moreno i Gelis

Elena Jurado i Lloriz

Mª Del Mar Cara i Ortiz

Eduardo Alcaina i Valero

Susana Montañana i Blasco

Raúl Llovera

David Carot i Mir

Loli Alonso i Anguita

Mª Cruz Muñoz i Camacho

Natalia Lluch i Salón

Rafael Carnicero i González

Marisol Álvarez

Sandra Oliva i Serrano

Sonia López i Alegre

Carla Cerezo i Figueras

Mª José Álvarez i González

Inma Ortega i Main-Espinosa

Lorena López i Morales

Saray Cruz i Sánchez

Pilar Argudo i Gil

Lucia Pardo i Utiel

David Mallén i Martínez

José Luís Cuevas i Hernández

Carlos Belmonte i Esteban

Emilia Parellada i Romeu

Héctor Martín i Aguado

Paquita Del Río i Alba

Cristina Blasco i Ortiz

Pablo César Pérez i Campos

José Martínez i Gil

M. Javier De la Calle i Hernández

Dori Bonilla i Maroto

Eduardo Pérez

Pedro Martínez i Rodríguez

Mª Dolores Del Fresno i Castaño

Rubén Borja i Gallego

Beatriz Pérez i Perona

Marga Martínez i Susierra

Noemí Díaz i Navarro

Graciela Mª Bracamonte i Porras

Alba Pomer i Gallardo

Fco. Javier Maya i Bermúdez

Diego Díez i Sainz

Olga Bueno i Melgarejo

Cristina Prades i Herreras

Montse Molino i Hernández

Patricia Espinosa i Jerez

Jonathan Capel i Martínez

Silvia Puig i Pérez

VICTORIANES I VICTORIANS

Ana Espuig i Navarro

José Santamaría i Usero

Jose Queralt i Hormigos

Silvia Gilabert i Díaz

Pedro Fraj i Juberías

Arantxa Sojo i Bazataquí

Olga Ramírez i Jurado

Ramón Gimeno i Muedra

Sergio Fraj i Juberías

José Soriano i Gómez

India Remy i Lorenzo

Fernando González i Rubio

Lourdes Francés i López

Kiko Soto i Morte

Mónica Roca i Bañuls

Lidia Haro i Blasco

Eva Gallego i Ortega

Sergio Suérez i Hernández

Sonia Roda i Perona

Carmen Heredia i Escudero

Fran Gálvez

Fco. Toledo i Troya

Andrea Rodríguez i Gijón

Jairo Hernández i Salvador

Ruben Gálvez i Álvarez

Mª José Tortajada i Julián

Vicente Ros i Pérez

Silvia Hernández i Górriz

Rosa Gandía i Chillida

Susana Tortajada i Julián

Mayra Rueda i Berna

Alicia Herranz i Gallardo

Álvaro García i Bernabéu

Ana Tortajada i Ramírez

Pilar Ruiz

Nuria Herranz i Giménez

Juan A. García i García

Andrés Valero i Gutiérrez

Vanessa Rustarazo i Ortega

María Odilia i Jardim

Sergio García i Muñoz

Noelia Yeste i Felipe

Mayka Sánchez i Díaz

José Mª Zarco i Martín

Yolanda García i Peñaranda Borja Santamaría i Girona Aarón Garzón i Corredera

LA FALLA GRAN

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

La Falla gran Secció Especial

LA FALLA GRAN

Introducció En l’època en què vivim tots anem despistats, sense fer molt de cas a res vivim tots encantats. Un poc més avancem amb les noves tecnologies, encara que d’esquenes caminem sense saber perquè ocorria. Vivim totalment desorientats més perduts que un esquimal a la platja, cadascú diu una cosa per fer just el que no toca. Anirem veient com ens manipulen sense decisions bones a prendre, si ja estem desorientats més ens desconcertaran.

Lema

Desorientats

Artista

Arturo Vallés

Crítica

Julio Lahuerta

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Qui és el més flamenc Els partits d’aquest Ajuntament només saben prometre, veuran qui és el més flamenc i el plomall se’ls veu. Intenten traure pit per a l’electorat convèncer, però com som uns cabestres, sempre el poble torna a perdre.

Alcalde al pedestal Tenim el nostre alcalde en l’alt del pedestal, es posa mil medalles sense res solucionar. Però tampoc passa res perquè és igual que passa ací, no importa el color que mane, de nosaltres acaben rient-se. Prometre és cosa fàcil, només cal somriure i parlar, després dur-ho a terme, això és un altre cantar. Esperem en aquesta legislatura, si aconsegueixen solucionar els problemes reals del veí que els votarà.

LA FALLA GRAN

Telecomunicacions Desorientació en la comunicació, res nou a comptar, mai saps si el que diuen s’assembla a la realitat. Tenim a prop TECAVICAS, supose que algú ho veurà, però no et fies molt, que la informació et manipularan. Ens arriba L’ECONÒMIC, la premsa de paper, ja sabeu el que passa amb les lletres, no se sap ni com ni per què… Ni com ni per què es gargotegen, potser perquè creiem que el que es llig, pot ser informació verídica o tal vegada es retorça tot sense condició.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Desgràcia juvenil Molta factoria en creixement tenim al nostre voltant, molts llocs de treball s’ofereixen al veïnat. Però amb aquestes polítiques que fan pudor donant pagues per a tots, no hi ha jove que vulga treballar, tots del conte viure i somiar. Doblegar el llom no està de moda, ara les xarxes socials són el millor, ser YOUTUBER o TIKTOKER sense fer res tots a parar mà.

La perla de Sagunt Tornant al principi no se’ns pot oblidar la perla que tenien amb nosaltres el nostre benvolgut pantalà. Hem de fer una reflexió perquè no torne a passar, si tenim una cosa meravellosa que ningú la torne a destrossar. I si algú la destrueix, cal manifestar-se d’una vegada, i és posar-los al seu lloc a qui ens vulga fotre.

LA FALLA GRAN

FRASES CeLEBRES

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

FRASES CÈLEBRES

LES FRASES CÈLEBRES SÓN AQUELLES QUE QUEDEN EN L A NOSTRA ME· MÒRIA PER SEMPRE, PASSANT DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ PER TRANS· MISSIÓ ORAL O QUEDANT GRAVADES PER SEMPRE EN LLIBRES, ASSAJOS I DISCURSOS. SÓN AQUELLES QUE MOTIVEN, QUE MAI PASSEN DE MODA I QUE AMAGUEN UN MISSATGE RE ALMENT VALUÓS. ENCARA QUE HI HA ALGUNES SUMMAMENT RECOGNOSCIBLES, SEGUR QUE MOLTES DE LES FRASES CÈLEBRES QUE ESMENTEM SÓN DESCONEGUDES. ÉS PER AQUEST MOTIU PEL QUAL HEM VOLGUT DONAR UN XICOTE T RECO· NEIXEMENT A LES PERSONES QUE D’UNA MANERA O UNA ALTRA HAN CON· TRIBUÏT AL FE T QUE EL MÓN DE L A IMAGINACIÓ SIGA MÉS BELL. ACÍ US DEIXEM UNA XICOTE TA RECOPIL ACIÓ D’AQUESTES FRASES TAN IL· LUSTRES DE TAN IL·LUSTRES PERSONATGES UNIVERSALS:

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Albert Einstein

FRASES CÈLEBRES

“La creativitat és contagiosa, passa-la” “L’art suprem del mestre és despertar alegria a partir de l’experiència creativa” “El vertader signe d’intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació” “En temps de crisi la imaginació és més efectiva que l’intel·lecte”

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“La imaginació exagera; la raó subestima; el sentit comú modera.” (Marlene Dietrich) “L’art no entén de passats, només pot viure en el futur: és ací on la imaginació treballa.” (María Fornet) “Perquè les coses i les persones que només s’han vist amb els ulls de la imaginació poden continuar vivint i sent iguals, encara que desapareguen de la realitat” (Carmen Martín Gaite)

“Les lletres i els llibres eren germans de pare i mare: el pare el llapis esmolat i la mare la imaginació” (Carmen Martín Gaite)

FRASES CÈLEBRES

Marlene Dietrich

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Walt Disney

FRASES CÈLEBRES

“Si pots somiar-ho, pots fer-ho” (Walt Disney) “Hi ha algú tan intel·ligent que aprèn de l’experiència dels altres” (Voltaire)

“El que té imaginació, amb quina facilitat trau del no-res un món.” (Gustavo Adolfo Bécquer) “El món real és molt més xicotet que el món de la imaginació” (Friedrich Wilhelm Nietzsche)

“La imaginació disposa de tot; crea bellesa, justícia i felicitats, que és el tot del món.” (Blaise Pascal)

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“Una dona amb imaginació és una dona que no sols sap projectar la vida d’una família, la d’una societat, sinó també el futur d’un mil·lenni.” (Rigoberta Menchú) “Sempre he cregut, i continue creient, que la imaginació i la fantasia són molt importants perquè formen part indissoluble de la realitat de la nostra vida.” (Ana María Matute) “La imaginació no es torna gran fins que els éssers humans, donats el coratge i la força, l’usen per a crear” (María Montessori)

“Necessitem especialment de la imaginació en les ciències. No tot és matemàtiques i no tot és simple lògica, també es tracta d’un poc de bellesa i poesia”. (María Montessori)

FRASES CÈLEBRES

Rigoberta Menchú

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Pablo Picasso

FRASES CÈLEBRES

“Tot el que pot ser imaginat és real.” (Pablo Picasso) “Dona-li ales a la IMAGINACIÓ i descobreix increïbles llocs del teu interior. Perquè IMAGINAR és viure dues vegades: Quan imagines i quan es compleix” (María Picazo)

“Perquè les coses i les persones que només s’han vist amb els ulls de la imaginació poden continuar vivint i sent iguals, encara que desapareguen de la realitat” (Carmen Martín Gaite) “Hi ha hipòtesi en què la intel·ligència i la força imaginativa es posen al costat de les idees mateixes.” (Goethe)

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“La intel·ligència, sense ambició, és un ocell sense ales” (Salvador Dalí)

“El món no és més que un llenç per a la teua imaginació” (Henry David Torreau)

“El que la imaginació és per al poeta, són els fets per a l’historiador” (Bárbara W. Tuchman) “No menysprees mai les idees imaginatives. A elles s’arriba només després de molt de pensament, de molta reflexió i molt estudi, i de notable atreviment” (Javier Marías) “La felicitat no és un ideal de la raó, sinó de la imaginació.” (Immanuel Kant)

FRASES CÈLEBRES

Salvador Dalí

IMAGINATIO

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L’imaginari de Joaquim Sorolla.

IMAGINATIO

Nascut el 27 de febrer de 1863, aquest artista valencià plasmà en el seu art els períodes del lluminós estil artístic que sorgeix a mitjan segle XIX i que es caracteritza per la seua tendència a projectar espais il·luminats jugant amb la llum mitjançant la pintura i pinzellades soltes; i l’impressionisme, importantíssims per a l’evolució artística que desemboca en l’art contemporani. El seu ús del blanc, com un dels colors protagonistes, ha aconseguit fer que les seues obres tinguen una lluminositat inigualable i una marca pròpia que el distingeix fàcilment dels seus parells. L’època en què va viure (entre 1860 i 1920) va ser crucial per al desenvolupament de la història, tant així, que els canvis d’eixa era van afectar la humanitat en tot sentit. Quasi cent anys després de la revolució industrial de 1790, es buscaven respostes a qüestions essencials apuntades per les filosofies de Marx, Nietzsche i altres. L’art també va llançar respostes, donant lloc a una pintura que buscava identificar-se a si mateixa. Així Claude Monet, Vincent van Gogh, Pierre-August Renoir i molts més, van assolir formar les bases d’un estil audaç i transparent. La més important aportació de Sorolla va ser la pinzellada fluida i el colorit amb el qual va desenvolupar un autèntic estil avantguardista, tintat de les inquietuds culturals i filosòfiques de l’època. El seu major llegat es va centrar en representacions mitològiques, històriques i socials (costumisme espanyol), i va esdevindre un vertader mestre en aquest àmbit. Des de la seua primera obra amb repercussió: “Una altra Margarida”, fins a la fi dels seus dies. Joaquim Sorolla, va fer de la llum un dels instruments imprescindibles en les seues obres, autèntiques finestres obertes a la vida al costat del Mediterrani.

“

L A MÉS IMPORTANT APORTACIÓ DE SOROLL A VA SER L A PINZELL ADA FLUIDA I EL COLORIT AMB EL QUAL VA DESENVOLUPAR UN AUTÈNTIC ESTIL AVANT· GUARDISTA, TINTAT DE LES INQUIE TUDS CULTURALS I FILOSÒFIQUES DE L’ÈPOCA.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Un fenomen que fascinava sens dubte al pintor, un element natural que estava molt present en la seua obra. Però no la llum que fa en una hora qualsevol, sinó la llum càlida que dona lloc al sol quan està acomiadant-se i vol dir-nos que descansarà per a deixar que la lluna isca, la llum que ve acompanyada de les seues ombres. A Sorolla li agradava pintar la llum en la seua màxima esplendor, però si ens fixem bé en les seues obres, podem veure que juga amb el contrast i les ombres, que també tenen el seu protagonisme. Va ser un gran artífex a l’hora d’il·lustrar la quotidianitat de famílies, de xiquetes i xiquets, de la seua dona, fins i tot de la vida dels pescadors, amb un element clau i en comú en la majoria dels seus quadres, la platja. Tot i això, hem volgut fer un homenatge al pintor pel centenari de la seua mort amb la reinterpretació de moltes de les seues obres que formen part de la seua etapa lluminosa. I en la llum, que era un element natural present en les seues obres hem volgut inspirar-nos. Al nostre imaginari de l’obra pictòrica de l’artista valencià, li hem donat una visió més personal, dotant de més expressions i del qual pensem que hui dia deixaria retratat en el llenç, amb una paleta més suau. Per això, a algunes còpies de les obres originals li hem afegit la fotografia on mostrem expressions personals i naturals, com si es tractara d’un “making off”. Qui sap si Sorolla va ser un enamorat del capvespre? El que sí que sabem és que aquest pintor va expressar amb les seues pinzellades escenes tan usuals i que tots hem pogut viure en algun moment de la nostra vida, donant-li el toc de naturalitat de la mà d’una lluminositat tant al·legòrica com realista. Hem volgut homenatjar aquestes obres pictòriques centrantnos en l’expressió d’emocions amb l’element clau dels quadres originals, la llum. Ací trobem diferents exemples d’algunes de les instantànies que es van realitzar en la sessió fotogràfica feta l’estiu passat.

IMAGINATIO

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

VULL

APROFITAR

AQUESTA

OCASIÓ

QUE

EM BRINDEU PER INCIDIR EN EL CAMP DE L’ARTESANIA DE L A SEDA, QUE VA TINDRE UNA GRAN IMPORTÀNCIA A L A COMARCA DEL CAMP DE MORVEDRE

IMAGINATIO

L’artesania de la seda a la Comunitat Valenciana i el Camp de Morvedre. Origens, evolució i relació actual amb les festes de les Falles Il·lustríssima Senyora Maribel Sáez i Martínez

Directora general de Comerç, Artesania i Consum de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana

La relació entre l’artesania tradicional i les festes és molt estreta a la Comunitat Valenciana. Es complementen d’una manera extraordinària, i en el cas concret de les Falles no es poden entendre sense l’artesania tradicional en diversos camps. Des dels primitius fusters que van donar origen a la festa i que amb el temps van esdevindre artistes fallers, a les empreses pirotècniques, moltes d’elles de llarga tradició familiar i, per descomptat, l’artesania al voltant de la seda amb què es fan els vestits de valenciana –i cada vegada més de valencià també– que gastem durant les Falles. Vull aprofitar aquesta ocasió que em brindeu per incidir en el camp de

l’artesania de la seda, que va tindre una gran importància a la comarca del Camp de Morvedre i que continua ben viva a la nostra comunitat gràcies, fonamentalment, a les Falles, tot i haver desaparegut quasi del tot en altres regions i països europeus, però que no va aparéixer del no-res, perquè ve de lluny, de molt lluny. Evidentment de la Xina, clar, això és ben conegut gràcies a la Ruta de la Seda, però ací fa molt de temps que va arribar la tècnica de fabricació d’aquest producte tan especial. És cert que a tots ens agrada molt que les nostres coses i les tradicions que ens caracteritzen siguen molt antigues. Com més antigues, millor. I això ens ha fet caure sovint en tòpics comuns. Però de vegades passa que sí que és cert que l’origen d’alguna

A.C. FALLA LA VICTÒRIA cosa o tradició és molt antiga i hui sabem que la producció de seda va ser introduïda a la península Ibèrica pels musulmans a l’Edat Mitjana. De fet, els tallers de Còrdova en època califal van ser els més reconeguts del Mediterrani occidental, i la seua producció era de tan bona qualitat que s’exportava per tot Europa per a la noblesa i la reialesa.

altres zones de producció de la península, com per exemple la Granada musulmana. De fet, el Regne de València va fer en aquella època, sobretot, d’intermediari comercial entre els productors musulmans de Granada i els mercaders italians que distribuïen les riques teles nassarites, si bé també se’n produïa.

Malauradament, coneixem molt poc sobre la producció de seda a la nostra terra en època musulmana, però sabem segur que, quan va arribar Jaume I, hi havia tallers seders en algunes ciutats valencianes i, de fet, el rei Conqueridor va potenciar la continuïtat dels obradors donant als pobladors cristians perquè continuaren la producció i no es perdera com a conseqüència de l’expulsió dels musulmans de les principals viles i ciutats del regne.

A la baixa edat mitjana era prou habitual que els tallers dedicats a la seda estigueren en mans de població jueva. Precisament a Sagunt, l’antic Morvedre, hi havia un dels barris jueus més importants de tot el Regne, de manera que, malgrat que no hi ha massa dades, no seria impossible que a la jueria de la nostra vila hi haguera algun teler produint.

Per això, a la baixa edat mitjana la producció de seda valenciana es va limitar a alguns pocs tallers artesanals i familiars dispersos per la geografia del nostre Regne, sense que destacara encara sobre

Però tot va canviar al segle XV, en ple període d’esplendor polític, econòmic i cultural del Regne de València. El nostre Segle d’Or. Els mercaders italians, sobretot genovesos, van començar a demanar seda valenciana per a exportar-la i van introduir tècniques noves de fabricació dels velluts, de manera

IMAGINATIO

EL BOTÀNIC I NATURALISTA ANTONI JOSEP CAVANILLES EN ELS SEUS ESTUDIS INCLOU L A NOSTRA COMARCA, EL CAMP DE MORVEDRE, JUNT AMB L’HORTA I L A RIBERA, COM A PRODUCTORS SEDERS DE RELLE VÀNCIA

que van començar a aparéixer tallers amb telers dedicats a la seda per tot arreu. De fet, a finals del segle ja hi havia al voltant de 1.200 telers per tot el Regne. També van començar molt prompte a aparéixer les primeres confraries d’artesans per a protegirse mútuament, que més tard es convertirien en gremis per a regular la producció a nivell local. De fet, a partir de llavors el gremi de velluters fou el més important i nombrós a les nostres ciutats i viles. I, al mateix temps, com que l’artesania professional no pot separar-se del món rural, les hortes valencianes, des de Castelló fins a Oriola, van començar a omplir-

se de moreres per a alimentar els cucs amb la seua fulla. Diverses partides de la nostra comarca, de fet, es van omplir de moreres. Les majestuoses moreres continuen formant part dels preciosos paisatges de la comarca, com una picada d’ullet mediambiental al nostre passat que ha romàs inalterable en el temps. El botànic i naturalista Antoni Josep Cavanilles en els seus estudis inclou la nostra comarca, el Camp de Morvedre, junt amb l’Horta i la Ribera, com a productors seders de rellevància, i ens diu que “Valencia se hallaba situada en el seno de un inmenso bosque de moreras”.

En èpoques com aquesta, en què la vegetació tenia una funció pràctica, molt més important que l’ornamental, podem deduir com de necessari era per a ells el cultiu de moreres. Es criaven cucs de seda a les cases, i encara hui en dia hi ha rastres arquitectònics a Sagunt i els pobles del voltant, perquè les andanes conserven les finestres amb un tercer cos anomenat «més amunt», destinat al fet que les fulles es mantingueren en perfecte estat de conservació i s’aconseguira criar cucs productors. Un exemple d’arquitectura destinada a la cria de cucs de seda és la Casa dels Berenguer a Sagunt. La majestuosa casa va pertànyer, com

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

el seu propi nom indica, al llinatge dels Berenguer, un família molt important a la zona al Morvedre foral, durant els segles XIV al XVIII. Aquesta casa és hui, com indiquen des de la seua pàgina, “un palau gòtic reconvertit en Centre d’Interpretació i Recepció de Visitants, que serveix d’excel·lent aparador per a mostrar l’àmplia oferta turística, cultural, patrimonial i gastronòmica del municipi a través de les noves tecnologies”. Però no sempre va ser així. La distribució de les parts de la casa segons els estudis realitzats, previs a la restauració, ens indica que no només se’n donava un ús de magatzem agrícola sinó que estava destinat, sense cap dubte, per al cultiu del cuc de seda. Però no només trobem testimonis arquitectònics sobre aquest tema, també són nombrosos els documents que constaten el pagament de tributs dels veïns i veïnes de la nostra comarca per aquesta activitat.

Durant els anys de màxim esplendor de la producció i comercialització de la seda, la comarca del Camp de Morvedre va ser un destacat productor, sent Sagunt, seguit a molta distància per Faura i Benifairó de les Valls, el major productor de la zona, fins a arribar a Alfara, que tancava la llista sent la de menor producció de tots els pobles de la comarca. Per ordre: Sagunt, Faura, Benifairó de les Valls, Petrés, Quartell, Benavites, Albalat Tarongers, Algímia, Gilet, Quart de les Valls, Estivella, Torres Torres, Algar, Canet d’en Berenguer i Alfara de la Baronia. D’altra banda, també hi ha documentats alguns habitants de Morvedre emigrant a València per a treballar en els telers del cap-icasal entre els segles XV i XVI. Els mercaders valencians i italians medievals proveïen els nostres llauradors de la “llavor” de la seda, és a dir, dels ous d’on eixirien els cucs de seda, i aquests els criaven a les andanes de les seues cases i alqueries. Els cucs devoraven la fulla de morera i anaven creixent, fins que

arribava el moment de transformar-se en palometa i començaven a teixir el capoll on es transformarien. Però això mai no arribava a passar, perquè abans que la palometa trencara el capoll i, per tant, les riques fibres de seda, els llauradors els escaldaven amb aigua bullint i l’animal moria deixant intacte el capoll i les fibres. Llavors començava el moment de desfer el capoll i tòrcer la seda per a convertir-la en fil, que en aquella època es feia encara a mà i costava moltíssim. Per a després tenyir-la de múltiples colors, amb tints sempre naturals d’origen animal i vegetal, fins a arribar als telers on les fibres eren transformats en teles de seda o vellut decorades amb dibuixos senzills. Tal com augmentava la demanda apareixien més tallers per tot el regne, i més eren els llauradors que plantaven moreres per a criar cucs a les vores de les séquies i envoltant els seus camps, creant un paisatge d’horta molt diferent al que coneixem hui dia. El jurista i historiador del segle XVIII Gregori Maians va fer una definició

IMAGINATIO

LES MORERES COMENÇAREN A OCUPAR CAMPS SENCERS, PERQUÈ ERA MÉS RENDIBLE PER ALS LL AURADORS CRIAR CUCS QUE NO PL ANTAR BL AT PER A FER PA.

exacta del que va ser la seda per a nosaltres: “Uno de los frutos naturales que, según la economía de la Divina Providencia, tocó al Reino de Valencia, es la cría de los gusanos de la seda”. No es pot dir més sobre el que va suposar la seda per a nosaltres amb tan poc. És cert que, després de l’empenta inicial del segle XV, durant el XVI i bona part del XVII la seda valenciana va entrar en certa decadència. Però a finals d’aquesta centúria, quan la sederia de Toledo i algunes ciutats andaluses com Còrdova i Sevilla, van entrar en crisi i va desaparéixer la competència directa, la demanda es va desviar cap a València i la nostra sederia va començar de nou a créixer.

Les moreres començaren a ocupar camps sencers, perquè era més rendible per als llauradors criar cucs que no plantar blat per a fer pa. Van aparéixer tallers de seda per totes les ciutats i viles valencianes de nord a sud del Regne, i la producció de seda valenciana es va desbordar per a iniciar un segon període d’esplendor que s’allargarà tot el segle XVIII. Més de 25.000 persones i 3.000 telers arribaren a treballar alhora en la segona mitat del segle XVIII, que és el moment de màxim esplendor històric. La nova monarquia borbònica, imbuïda de la ideologia mercantilista, va imposar noves regulacions per a transformar la producció de seda a tot Espanya, centralitzantla en fàbriques amb la intenció

d’augmentar la qualitat del producte i adaptar la producció a la moda francesa per a facilitar l’exportació cap a Europa i l’Amèrica colonial. Això va fer que l’antic model productiu de tallers artesanals i quasi familiars, distribuïts per tot l’antic Regne, entrara en crisi i desapareguera en favor de les grans fàbriques sota el control angoixant del Col·legi de l’Art Major de la Seda des de la ciutat de València. I, en definitiva, va provocar una proletarització del treballadors en detriment del model més artesanal. A més a més, el proteccionisme impulsat per la monarquia prohibint l’exportació de matèries primeres, que en el cas que ens afecta

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

era la seda en cru, va fer que la morera deixara de ser rendible per als llauradors i va baixar dràsticament la producció, afectant així també la producció de seda valenciana per deixar les fàbriques desproveïdes de matèria amb què treballar. D’altra banda, la prohibició d’exportar a Amèrica i l’inici de la importació de seda estrangera de major qualitat va afonar també la producció de seda valenciana, si bé els historiadors expliquen que la principal causa de la crisi fou la rigidesa de les regulacions de producció, que van impedir l’adaptació als gustos ràpidament canviants de la moda que venia d’Europa. Així, la sederia valenciana encara va sobreviure tímidament al segle XIX, però dràsticament disminuïda i sent només una ombra del que fou al segle anterior. En definitiva, és a la producció del segle XVIII a què devem l’artesania de la seda que ha sobreviscut fins als nostres dies, lligada evidentment al món de les Falles de nord a sud de la Comunitat Valenciana. La nostra festa més universal, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, no s’entendria sense l’herència històrica de la seda, perquè només es pot concebre l’existència dels vestits que gastem hui en dia gràcies a ella. Els dibuixos i els brocats que adornen avui dia les teles dels vestits de valenciana són quasi els mateixos que es feien fa

200 o 250 anys, si bé transformats per l’evolució de la moda al llarg dels anys. Però és cert que la moda afrancesada del segle XVIII és la que s’ha acabat imposant com a vestit canònic de valenciana d’ús festiu, i això ho devem a l’esplendor de la indústria de la seda valenciana en aquella centúria. Pocs vestits d’aquells que a l’Espanya del segle XX anomenaven “regionals”, per no dir que cap altre, està fet de riques teles de seda decorades amb metalls preciosos com ho està el de valenciana. I això no s’explica sense el paper tradicional de l’artesania sedera. La història no sempre ho explica tot, però sí ens permet entendre moltes coses del present. L’artesania de la seda continua funcionant avui dia gràcies als vestits de valenciana, ja que els tallers treballen quasi exclusivament per a fer els vestits que es llueixen durant la festa de les Falles. També és cert que ja són molts pocs els obradors que teixien a mà. A més a més, els últims mestres seders estan desapareixent per falta de relleu, i amb ells tot el coneixement tramés de generació en generació. Però la indústria està encara ben viva. Formem part de l’anomenada Ruta de la Seda, “un programa que promou la UNESCO

IMAGINATIO i l’Organització Mundial de Turisme (OMT) per a difondre el patrimoni cultural i natural i l’art en la ruta de la seda i amb això la idea d’un turisme sostenible”, i ho som no només per la història sinó també perquè la seda a la nostra Comunitat continua viva. Tota la nostra història està lligada a ella. Només cal passejar per les riberes dels nostres rius, parcs i jardins o pels centres històrics de les nostres ciutats per a contemplarho. Només a la ciutat de València tenim la Llotja de la Seda, que és Patrimoni de la Humanitat i testimoni de la importància de l’empenta comercial de la capital. Tenim el barri de Velluters, centre neuràlgic de la manufactura d’aquest material durant segles, i en ell el Col·legi de l’Art Major de la Seda, fundat a finals del segle XV amb motiu de l’auge de la producció de seda a València i declarat Monument Historicoartístic Nacional en 1981. El nostre patrimoni és immens.

I tenim grans professionals que no es limiten a produir any rere any els mateixos dissenys, sinó que la moda continua existint i evolucionant, i amb un nivell de qualitat excel·lent que traspassa les nostres fronteres. La tradició i modernitat es combinen contínuament per a seguir produint uns vestits a la manera tradicional però sempre evolucionant. La riquesa artesanal de la Comunitat Valenciana és incommensurable. Les dades recopilades des de la Direcció General de Comerç, Artesania i Consum de la Generalitat Valenciana que tinc l’honor de dirigir, indiquen que en l’actualitat el sector artesà a la nostra Comunitat és fonamental per a l’economia.

És el moment de posar en valor tot allò que som i vam ser a través de la col·laboració pública-privada, conservar i compartir aquest llegat històric que demostra el bon fer, durant segles, dels nostres artesans. El Camp de Morvedre ha sigut, durant segles, una comarca clau perquè això siga així. Les nostres falles són la millor mostra de la nostra tradició, cultura i riquesa patrimonial. Són història viva del que vam ser i allò que som. Són història teixida amb fils de seda. Mentre hi haja mestres artesans que amb les seues mans teixien el saber d’antany, València tindrà Falles.

El sector artesà està compost per quasi 4.000 centres i tallers artesans, en què desenvolupen la seua activitat 5.900 artesans que generen més de 13.500 llocs de treball.

L A TRADICIÓ I MODERNITAT ES COMBINEN CONTÍNUAMENT PER A SEGUIR PRODUINT UNS VESTITS A L A MANERA TRADICIONAL PERÒ SEMPRE E VOLUCIONANT

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

“

L’IMAGINARIUM ÉS EL GRESOL DE L A CRE ATIVITAT, EL LLOC ON ELS ARTISTES TROBEN L A SEUA INSPIRACIÓ, ELS INNOVADORS VISUALITZEN EL FUTUR I ELS SOMIADORS TEIXEIXEN LES UTOPIES.

IMAGINATIO

El poder infinit de la imaginació Patricia Sánchez i Mínguez

Fallera de l’A.C. Falla El Mercat de Sagunt

Al vast univers de les paraules, hi ha algunes que tenen una màgia especial, capaços d’evocar mons sencers i desencadenar la creativitat que hi ha lo més profund de la nostra ment. “Imaginarium” és una d’aquestes paraules, una porta a la dimensió de la imaginació que resideix a cadascun de nosaltres. La imaginació, aquest do únic de la condició humana, ens permet escapar de les limitacions del present i aventurar-nos al regne del possible. Al cor de l’Imaginarium, trobem la capacitat de donar vida a mons que només existeixen a la tela dels nostres pensaments. És un acte creatiu que transcendeix les barreres del temps i l’espai, transformant la realitat en una mica més gran, més audaç i, sovint, més bonic. Cada persona comporta el seu propi Imaginarium, un paisatge mental on les idees prenen forma i les possibilitats són infinites. La manera com imaginem un esdeveniment, ja siga passat, present o futur, influeix directament en la nostra percepció de la realitat. La imaginació actua com un filtre a través del qual interpretem el món que ens envolta, pintant la nostra experiència diària amb matisos únics. Quan imaginem, creem. Transformem les paraules en imatges, els pensaments en escenaris i les idees en emocions palpables. L’Imaginarium és el gresol de la creativitat, el lloc on els artistes troben la seua inspiració, els innovadors visualitzen el futur i els somiadors teixeixen les utopies. És fascinant observar com la imaginació pot alterar la realitat percebuda. Un record, vist mitjançant el prisma de

l’Imaginarium, pot adquirir nous detalls, colors i significats. Un futur imaginat pot influir en les nostres decisions presents, guiant-nos cap a camins que altrament no hauríem considerat. La imaginació no només enriqueix la nostra existència, sinó que també modela la manera com enfrontem els desafiaments i celebrem els triomfs. Tot i això, l’Imaginarium no és només un refugi per als somnis i les utopies; també és un terreny fèrtil per a els temors. La ment, en imaginar el pitjor escenari possible, pot teixir narratives catastròfiques que distorsionen la nostra perspectiva i generen pors infundades. Ací, la importància de cultivar un imaginació equilibrada i conscient, ja que les nostres creacions mentals tenen el poder d’influir en la nostra realitat de maneres profundes i inesperades. En un món impulsat per la informació i la tecnologia, la capacitat d’imaginar és converteix en un actiu indescriptible. La innovació naix de l’habilitat de visualitzar solucions abans dels problemes tangibles. La creativitat s’alimenta de la capacitat de veure més enllà del que és evident i explorar les possibilitats que s’amaguen a les esquerdes del que és conegut. Així, l’Imaginarium s’erigeix com a far de potencial humà, guiant-nos cap a noves fronteres de descobriment i comprensió. La nostra habilitat per imaginar no només defineix la qualitat de la nostra experiència personal, sinó que també dóna forma al destí de la humanitat. Al llenç de la imaginació, cadascun de nosaltres és un artista, i l’Imaginarium és el taller on donem forma al futur amb cada pensament, cada somni i cada visió. En última instància, fem nostra la paraula “imaginarium” com un recordatori que la imaginació és més que un joc de nens o un luxe reservat als artistes. És una força vital que impulsa el progrés, l’empatia i la creativitat. En nodrir i honrar el nostre Imaginarium, no sols enriquim les nostres vides individuals, sinó que també contribuïm a la construcció d’un món més vibrant i ple de possibilitats. La paraula “imaginarium” ens convida a explorar els límits de la nostra ment i a descobrir l’immens poder que rau en la capacitat d’imaginar.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

IMAGINATIO

Res nou

Ferran Martínez i Gómez

Finalitzada la xarrada sobre el mític artista faller dels anys 50 del segle passat, s’obriria el torn de preguntes per al públic assistent. Va prendre la paraula un veterà faller de la comissió, qui va afirmar que ara fer falles era molt fàcil, ja que li ho dius a l’ordinador i les màquines ja ho feien tot. Encara que sembla un relat, aquest hauria de portar l’afegitó de “basat en fets reals”. Són moltes les persones que creuen que, en efecte, així és. El veterà faller és dels qui participa activament en el dia a dia de la seua comissió i que de segur passa moltes hores trepitjant els tallers dels artistes de la seua comissió, però, com a subjecte per una força invisible, és incapaç d’assumir que la tecnologia ens ha canviat tots els aspectes de les nostres vides. Algú recorda com anàvem a un nou lloc fa vint anys? Seríem capaços de fer una cosa tan senzilla hui sense el Google Maps? Sembla que ens moleste que un progrés d’aquestes característiques passe en les falles. Nous materials, noves tècniques, noves tendències, noves tecnologies…, i ho tractem com si tot això fora un atemptat contra la sacra santa tradició. Precisament, si existeix una tradició en les falles, és l’evolució. Cremar per a millorar, cremar per a sorgir de nou.

Algú s’ha parat a pensar què va ocórrer en la societat de la nostra festa quan es va passar del ninot de cera i vestit amb roba a realitzarlo íntegrament de cartó? Us ho imagineu? Doncs sí, s’acabava amb la tradició. Per a molts era el major atemptat amb la tradició. S’acabava el “món”. Si no em creieu, us convide a llegir les cròniques en la premsa de l’època.

Més tard, va arribar el suro, les fresadores i el 3D digital. I de nou estàvem davant la fi del món de la tradició fallera. Per moltes vegades que se li deia, realitat només hi ha una, i aquesta és que els avanços, com “s’ha fet així tota la vida” ha passat, són per a tota la societat i les falles i els artistes fallers no estan ni han d’estar ficats en una urna aliena a l’evolució. Les falles

crit en el cel pensant que atempta contra la tradició. I també com ha passat sempre, si finalment acaba resultant en una eina que millora el treball en les nostres falles es quedarà, com tantes unes altres ho han fet anteriorment. A mi, de moment, en el poc que l’he poguda provar no m’ha aportat gran cosa, però no tinc dubtes que

“

ARA ARRIBA L A CONTROVERTIDA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA), AMB QUÈ DE SEGUR QUE ALGUNS JA HAN COQUE TEJAT PER A CRE AR, MENTRESTANT, COM SEMPRE, TORNAREM A POSAR EL CRIT EN EL CEL PENSANT QUE ATEMPTA CONTRA L A TRADICIÓ.

i la seua construcció, per definició, han de ser contemporànies, en estètica, en estils, en materials, en tècnica i tecnologia. I, és clar, ara arriba la controvertida intel·ligència artificial (IA), amb què de segur que alguns ja han coquetejat per a crear, mentrestant, com sempre, tornarem a posar el

millorarà. Només és qüestió de temps, tal com va passar amb el cartó, el suro, el 3D digital i tantes altres coses que hui dia ens semblen innegociables en les nostres falles.

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

IMAGINATIO

L’onomàstica valenciana un patrimoni ocult Tomàs Palomares

Coordinador del llibret de l’AC Falla Reis Catòlics.

“

PER ALS QUI, COM EM PASSAVA A MI,

Quan em proposaren col·laborar en el llibret de la Falla La Victòria, i m’explicaren la temàtica sobre la qual havia d’escriure, ho vaig tindre clar des del primer moment. L’article que em demanaren havia de parlar de l’imaginari cultural, del patrimoni ocult, havia de tractar de donar visibilitat al patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana en elements que, malgrat ser poc coneguts, també formen part de l’imaginari col·lectiu valencià i posseeixen un valor cultural rellevant, per la seua tradició i la seua repercussió social i econòmica. I just feia poc, jo mateix vaig descobrir un patrimoni ocult, que fins a eixe moment passava totalment desapercebut per a mi, com segur que vos passa a molts i moltes de vosaltres. Vos parle de l’onomàstica valenciana, que vaig conéixer assistint a la XVI Jornada d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que es va celebrar en el meu poble, Silla, el passat mes d’octubre. Per als qui, com em passava a mi, que pensava que l’onomàstica era saber quin era el sant del dia per a felicitar amics i familiars, dir-vos que, com vaig descobrir, és molt més que això, és una branca de la lexicografia que es dedica a l’estudi i la catalogació dels noms propis. També estudia l’origen i la procedència dels noms de família o patronímics o dels llocs (topònims).

QUE PENSAVA QUE L’ONOMÀSTICA ERA

L’onomàstica es classifica en:

SABER QUIN ERA EL SANT DEL DIA PER

• Antroponímia, disciplina que registra i estudia els noms de persones.

A FELICITAR AMICS I FAMILIARS, DIRVOS QUE, COM VAIG DESCOBRIR, ÉS MOLT MÉS QUE AIXÒ,

• Bionomia, disciplina que registra i estudia els noms dels éssers vius, que es divideix en fitonímia, estudi dels noms de plantes, i zoonímia, estudi dels noms d’animals. • Odonímia, disciplina que registra els noms de carrers, camins i altres vies. • Toponímia, disciplina que registra els noms de llocs, habitats o no; inclou també els noms de pujols, serralades i muntanyes (orònims), llacs i llacunes (limnònims), rierols i rius (hidrònims), etc. La toponímia s’estudia de manera auxiliar en altres ciències, com la botànica, la cromatografia, la geografia, l’hagiografia, la història, la literatura i la mitologia, entre altres. Després d’aquesta definició tècnica, que és el primer que vaig buscar en el mòbil, en arribar al lloc on se celebraven les jornades, em vaig posar a atendre els ponents, i la

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L’ANY PASSAT, 2023, ES PUBLICAREN ELS QUATRE ÚLTIMS QUADERNS EDITATS FINS ARA, ELS DE BENEIX AMA, AL AQUÀS, PENÍSCOL A I EL DE SAGUNT, VOS RECOMANE, A VOSALTRES LECTORS I LECTORES D’AQUEST LLIBRE T, QUE SOU DE SAGUNT, QUE TRACTEU D’ACONSEGUIR-NE UN, SEGUR QUE L’AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ DE SAGUNT PODEN DONAR-VOS-EN.

veritat és que varen ser unes jornades molt enriquidores, i que fan despertar l’interés i la curiositat. Estaven parlant dels noms de tot els que ens rodeja, quan vaig a passejar pel terme de Silla, i passe per les eres de camí al port, cada element que veig tot té un nom, els motors que em creue en la meua ruta habitual, les séquies i sequiols que donen aigua a tots els camps de tarongers, i d’arròs que rodegen el port, els camins rurals, els tancats, etc., cada element siga natural o fet per l’home, té un nom, i eixe nom té un perquè. Molts elements tenen el nom dels propietaris, o el malnom, o parlen d’algun tret diferencial d’aquests, o de la seua faena, altres noms parlen de quan es va fer amb relació a altre element, o del grup de gent o gremi que els va crear, o estan dedicats a sants o mares de Déu, o tenen el nom d’altre lloc on duen. Tenim una gran varietat de maneres de posar-li nom a les coses que ens rodegen, i cada nom té el seu perquè, la seua raó de ser, que va fer que en algun moment de la història, les persones decidiren posar-li un nom, que ha arribat fins a nosaltres, per tant, els noms del lloc i de persona dels nostres pobles i ciutats són part del patrimoni immaterial que ens identifica com a cultura particular i, al mateix temps, són un signe d’identitat col·lectiva. Per això, és important estudiar-los, preservarlos i recollir-los en inventaris. I és especialment necessari en el cas de la toponímia, que es troba en perill d’extinció pels canvis que l’activitat humana exerceix sobre el territori.

En aquest sentit, cal destacar el treball que s’està realitzant des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’estudi, catalogació i difusió dels topònims dels nostres pobles. Moltes persones i investigadors han treballat en la realització de 234, de moment, quaderns, amb els topònims, i plànols del terme municipal de 234 pobles del nostre país. Un gran treball fet al llarg de vint anys, des de 2004, on cada any s’editava el quadern de diversos pobles. L’any passat, 2023, es publicaren els quatre últims quaderns editats fins ara, els de Beneixama, Alaquàs, Peníscola i el de Sagunt, vos recomane, a vosaltres lectors i lectores d’aquest llibret, que sou de Sagunt, que tracteu d’aconseguir-ne un, segur que l’Agència de Promoció del Valencià de Sagunt poden donar-vos-en. Llegint-lo i passejant pel terme, buscant cada un dels elements que apareixen anomenats, coneixereu un poc més la història de la vostra magnífica ciutat. Però l’onomàstica no és només patrimoni immaterial, la duem cada dia en el mòbil, en els navegadors del cotxe, en els mapes, eixa onomàstica queda reflectida en el nom de cada carrer, cada camí, cada carretera que utilitzem cada dia, i qualsevol canvi de nom en qualsevol lloc ha de ser comunicat a les entitats corresponents per a actualitzar en tots els registres. Així que ja veieu tot el que es pot aprendre i començar a apreciar assistint a unes Jornades d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’any proper faran la 16a edició i, segons ens digueren, seran a València, jo espere no perdre-me-les.

IMAGINATIO

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

El sentit de pertinença a les falles David Ortega i González Grau de Psicologia, Màster en Psicologia General Sanitaria i Neuropsocologia Faller i psicòleg en Associació de Dany Cerebral Adquirit Nova Opció

IMAGINATIO

L’ésser humà sempre ha sentit la necessitat natural de relacionarse i de comunicar-se, compartir experiències, sentiments i gaudir de la companyia d’altres persones. Necessitem establir llaços de connexió i vincles afectius amb les persones que ens envolten i sentir que som importants per a ells. Tots tractem de trobar eixe lloc on som acceptats, valorats i volguts per ser qui som. De trobar eixe espai on encaixem i on sentim que les nostres opinions importen. Per això es diu que som “éssers socials” i tendim a formar comunitats i organitzacions encaminades a satisfer aquestes necessitats.

Fins a un cert punt, el sentit de pertinença es forja de manera natural i espontània entre individus que comparteixen espai i interessos durant el temps suficient i el que realment importa perquè el desenvolupem és, a més de la quantitat de característiques en comú que compartim amb les altres persones, la importància que té per a nosaltres eixe mateix grup. Si bé la família és el primer grup amb el qual establim contacte, sent la primera comunitat amb la qual desenvolupem el sentit de pertinença, no és l’única. A mesura que anem creixent establim contacte amb diferents grups, com poden ser els veïns d’un mateix carrer,

una amalgama de sentiments forts però difícils d’explicar. Doncs bé, un d’eixos sentiments que fa tan especial les falles per al col·lectiu faller és el sentit de pertinença. Per a ells, la falla representa un sentiment d’unitat, quasi familiar, que dura els 365 dies de l’any, no només en les dates assenyalades. És portar amb orgull l’escut de la teua falla a cada acte faller i plorar d’alegria, o tristesa, per cada premi guanyat o perdut. També és acudir quasi cada setmana al casal a reunir-te amb la gent que comparteix aquest mateix sentiment. I, finalment, és eixa sensació de buit que es queda en alçar-te cada 20 de març després de tot el viscut els mesos i dies anteriors.

ENTRE TOTA L A LLISTA DE SENTIMENTS O EMOCIONS QUE SENTIM EN ESTABLIR CONTACTE AMB ELS ALTRES, N’HI HA UN DE FONAMENTALMENT IMPORTANT EN L A CONSTITUCIÓ DE LES COMUNITATS HUMANES: EL SENTIT DE PERTINENÇA.

És per això que, entre tota la llista de sentiments o emocions que sentim en establir contacte amb els altres, n’hi ha un de fonamentalment important en la constitució de les comunitats humanes: el sentit de pertinença. Aquest sentiment es refereix a la sensació reconfortant de connexió, identitat i acceptació que experimentem en ser part d’alguna cosa. Permet que els integrants d’un grup operen de manera conjunta i anteposen fins a un cert grau el benestar col·lectiu a l’individual. Aquest sentiment de pertànyer a algun grup contribueix a millorar la nostra autoestima, reduir l’estrès i el sentiment de soledat, millorar la capacitat de resiliència i a estar més satisfets emocionalment.

els companys de la classe, altres xiquets amb interessos similars i tot tipus de grups socials diferents que modelaran la nostra identitat i despertaran diferents sentits de pertinença. I és en aquest punt on entra la festa més estimada per les valencianes i els valencians: les falles. Si preguntem a algú aliè a aquesta tradició què són les falles segurament ens contestarà que és una festa que dura diversos dies, en els quals sempre plou, i en què es planten monuments gegants de fusta, cartó i suro que després es cremen incomprensiblement. No obstant això, si li preguntem a un faller ens respondrà que és una vivència única,

Perquè, malgrat que moltes de les persones amb què compartim falla no són importants en el nostre dia a dia, aquest sentiment de pertinença ens uneix a elles en cada trobada fallera com si foren amics de tota la vida. Per tant, les falles i el sentiment faller no s’entenen sense conèixer que el sentit de pertinença a una cosa més gran que nosaltres mateixos, és el motor que ens espenta a viure moments i experiències únics amb les persones amb les quals compartim eixe element.

100

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

El cos de la dona en l’imaginari col·lectiu del patriarcat María Pérez i Roca

Graduada en Arquitectura Tècnica per la UPV Màster en Gestió de l’Edificació Fallera de l’A. C. Falla La Victòria

“

ÉS CL AR QUE L A FIGURA FEMENINA I EL COS DE L A DONA HAN SIGUT MODEL ATS DE MANERA SIGNIFICATIVA AL LL ARG DE L A HISTÒRIA PEL PODER I L’AUTORITAT, QUE EN TOTES AQUESTES ÈPOQUES HA ESTAT EN GRAN PART EN MANS DELS HOMES.

IMAGINATIO

101

Al llarg de la història la figura femenina ha exercit un paper principal en la construcció d’identitats i expectatives, però no sempre des de la perspectiva de la dona. El cos de la dona sempre ha sigut objecte de reflexió, controvèrsia i fins i tot admiració, creant així un imaginari complex que reflecteix les diferents percepcions culturals i socials. En les civilitzacions antigues, com la grega i la romana, les representacions artístiques celebraven la bellesa i la gràcia del cos femení, associant-lo amb la fertilitat i la divinitat. És a dir, la figura femenina es convertia en un estatus artístic i simbòlic, limitant així el seu paper a la bellesa estètica. Més endavant, durant l’Edat Mitjana, la figura femenina va evolucionar cap a la modèstia i l’espiritualitat. Una de les coses més predominants és la representació de la dona com a verge en la iconografia religiosa, reflectint així el canvi en la percepció de la feminitat cap a una figura més púdica i pura. En segles posteriors, amb la revolució industrial i els moviments socials del segle XX, la figura femenina va evolucionar. Les transformacions en la moda reflectien els canviants rols de la dona en la societat. Des de la silueta esvelta de la “Belle Époque” fins a la moda més alliberadora de la dècada de 1920. Les representacions artístiques i culturals d’aquestes èpoques han promogut la imatge de les dones amb cossos que s’ajusten a certs ideals de bellesa, perpetuant l’objectificació i la cosificació de la dona com a objecte de desig. És clar que la figura femenina i el cos de la dona han sigut modelats de manera significativa al llarg de la història pel poder i l’autoritat, que en totes aquestes èpoques ha estat en gran part en mans dels homes. És a dir, al llarg de la història les estructures del patriarcat han creat un imaginari sobre el cos de la dona. Aquestes influències han penetrat en les normes culturals, les expectatives socials, i les representacions artístiques, contribuint a la construcció d’una imatge idealitzada, i potser, en moltes ocasions, limitada de la feminitat.

102

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

La sexualització del cos femení ha sigut una manifestació del patriarcat, on l’expressió de la sexualitat ha sigut sovint regulada i controlada. Les normes de modèstia i puresa han influït en la percepció de la sexualitat i el cos femení, contribuint a la idea que els nostres cossos són propietat de la societat o dels homes. El control patriarcal sobre la representació del cos de la dona ha dut a la construcció d’estereotips que limiten la diversitat i l’autenticitat de les experiències femenines. La pressió per complir amb els estàndards de la primesa, joventut i bellesa ha generat inseguretats i preocupacions sobre la imatge corporal entre les dones, influint en les percepcions de si mateixes i afectant fins i tot l’autoestima. És fonamental comprendre que la relació entre el patriarcat i la imatge corporal femenina no és simplement una qüestió d’estètica, sinó un reflex de la desigualtat de gènere arrelada en la societat. La cosificació del cos de la dona com a objecte per al gaudi visual, més que com a vehicle per a l’experiència i l’expressió personal, reforça la idea que la vàlua de la dona està intrínsecament lligada a la seua aparença física. El patriarcat ha deixat petjada profunda sobre la representació del cos de la dona en la construcció d’estereotips que no només distorsionen la diversitat de les experiències femenines, sinó que també imposen normes rígides i, en molts casos, inassolibles. Encara que el feminisme ha desafiat totes aquestes normes i ha lluitat per la igualtat de gènere, les influències patriarcals persisteixen en diverses formes. Reconèixer i qüestionar aquestes influències és essencial per avançar cap a una societat més equitativa, on la figura femenina i el cos de la dona siguen celebrats amb tota la seua diversitat i complexitat, lliures de les restriccions imposades pel patriarcat.

IMAGINATIO

103

L A COSIFICACIÓ DEL COS DE L A DONA COM A OBJECTE PER AL GAUDI VISUAL, MÉS QUE COM A VEHICLE PER A L’E XPERIÈNCIA I L’E XPRESSIÓ PERSONAL, REFORÇA L A IDE A QUE L A VÀLUA DE L A DONA ESTÀ INTRÍNSECAMENT APARENÇA FÍSICA.

LLIGADA

SEUA

104

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

IMAGINATIO

Intel·ligència Artificial (IA) 1. INTRODUCCIÓ A LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Definició i conceptes clau Definició: la Intel·ligència Artificial (IA) es refereix a la simulació de processos d’intel·ligència humana per part de sistemes informàtics. Aquests processos inclouen l’aprenentatge (l’adquisició d’informació i regles per a utilitzar la informació), el raonament (utilitzar regles per a arribar a conclusions aproximades o definitives) i l’autocorrecció.

105

Pako Giménez

Corporate Director. ENCAMINA

Breu història de la Intel·ligència Artificial Orígens: • Dècada de 1950: la IA com a camp acadèmic va nàixer en la dècada de 1950. El terme “intel·ligència artificial” va ser encunyat per John McCarthy en 1956, durant la conferència de Dartmouth, que és considerada el naixement de la IA com a camp de recerca independent. • Primers Programes: en aquesta època es van desenvolupar els primers programes que podien jugar a escacs i resoldre problemes algebraics, encara que de manera molt primitiva.

Conceptes clau: Evolució i desenvolupament: • Aprenentatge Automàtic (Machine Learning): és un subcamp de la IA que se centra en el desenvolupament de sistemes capaços d’aprendre de les dades, identificar patrons i prendre decisions amb mínima intervenció humana. • Processament del Llenguatge Natural (PLN): branca de la IA que es concentra en la interacció entre computadores i el llenguatge humà, permetent que les màquines entenguen i responguen textos i veus humanes. • Xarxes Neuronals Artificials: inspirades en el funcionament del cervell humà, aquestes xarxes són clau en l’aprenentatge profund, una tècnica que permet a les màquines aprendre a realitzar tasques classificant informació com ho faria un humà.

• Dècades de 1960 i 1970: es van produir avanços significatius en la teoria i el desenvolupament d’algoritmes. No obstant això, la limitada capacitat de processament dels ordinadors de l’època era un gran obstacle. • Anys 80 i Revolució de l’Aprenentatge Automàtic: en els anys 80, amb la millora de la capacitat de computació i el desenvolupament d’algoritmes d’aprenentatge automàtic, la IA va començar a implementar-se en aplicacions pràctiques. • Segle XXI i l’Era del Big Data: amb l’adveniment de grans quantitats de dades i avanços en el poder de processament, la IA ha experimentat un auge sense precedents, amb aplicacions en quasi tots els sectors de la indústria i la ciència.

EN ELS ANYS 80, AMB L A MILLORA DE L A CAPACITAT DE COMPUTACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT D’ALGORITMES D’APRENENTATGE AUTOMÀTIC, L A IA VA COMENÇAR A IMPLEMENTAR-SE EN APLI· CACIONS PRÀCTIQUES.

106

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

FITES RECENTS: • Avanços en PLN i Chatbots: el desenvolupament de models de llenguatge com GPT-3 ha revolucionat el PLN, permetent interaccions més naturals i humanes amb les màquines. • Aplicacions en salut, finances i més: la IA està transformant sectors com la salut, amb diagnòstics més precisos, i les finances, amb sistemes de trading automatitzats.

2. DESENVOLUPAMENT I EVOLUCIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Des dels primers models fins a la IA moderna PRIMERS MODELS: • Lògica i regles bàsiques: les primeres formes d’IA es basaven en regles i lògiques redefinides per a realitzar tasques específiques. Aquests sistemes, encara que innovadors, eren extremadament limitats i no podien aprendre ni adaptar-se. TRANSICIÓ A SISTEMES MÉS AVANÇATS: • Sistemes experts: en els anys 70 i 80, els sistemes experts, que imitaven la presa de decisions d’un expert humà en camps específics, es van convertir en una forma popular de IA. Aquests sistemes usaven una base de coneixements i un motor d’inferència per a simular el raonament humà. Fites clau en la Història de la IA

APLICACIONS INNOVADORES: • IBM Watson i Jeopardy: en 2011 IBM Watson va derrotar a campions humans en el joc de preguntes i respostes Jeopardy, demostrant un avanç significatiu en PLN i processament de dades.

AVANÇ EN ALGORITMES I TÈCNIQUES: • Aprenentatge Automàtic i Xarxes Neuronals: la integració de xarxes neuronals en els anys 90 i els 2000 va marcar un canvi significatiu, portant als sistemes d’IA a aprendre de grans conjunts de dades i millorar amb el temps.

• AlphaGo i Jocs d’Estratègia: en 2016 AlphaGo de DeepMind va derrotar el campió mundial de Go, un joc conegut per la seua complexitat estratègica, destacant la capacitat de la IA per a aprendre i adaptar-se en situacions complexes.

• Aprenentatge Profund (Deep Learning): un avanç clau va ser el desenvolupament de l’aprenentatge profund, que utilitza xarxes neuronals de moltes capes per a realitzar tasques complexes, com el reconeixement d’imatges i veu.

IA EN L’ACTUALITAT: • Generalització i personalització: la IA actual no sols és capaç de realitzar tasques específiques sinó que també pot personalitzar-se i adaptar-se a una àmplia gamma de situacions i preferències individuals.

EN ELS ANYS 70 I 80, ELS SISTEMES E XPERTS, QUE IMITAVEN L A PRESA DE DECISIONS D’UN E X· PERT HUMÀ EN CAMPS ESPECÍFICS, ES VAN CONVERTIR EN UNA FORMA POPUL AR DE IA. AQUESTS SISTEMES USAVEN UNA BASE DE CONEIXEMENTS I UN MOTOR D’INFERÈNCIA PER A SIMUL AR EL RAONAMENT HUMÀ.

IMAGINATIO

107

• Integració en la vida quotidiana: des d’assistents personals intel·ligents fins a sistemes de recomanació en plataformes de streaming, la IA s’ha integrat profundament en la vida diària.

• Anàlisi de dades i presa de decisions: amb la capacitat d’analitzar grans quantitats de dades, la IA proporciona insights valuosos que ajuden en la presa de decisions estratègiques en les empreses.

Tendències i perspectives actuals

En la ciència i la investigació

AVANÇOS EN HARDWARE I SOFTWARE: • Processadors especialitzats: el desenvolupament de hardware especialitzat, com els processadors d’IA, ha permés avanços significatius en la velocitat i eficiència del processament de dades.

• Investigació biomèdica: en el camp de la medicina, la IA està jugant un paper revolucionari, des de l’anàlisi de dades genòmiques fins al desenvolupament de nous fàrmacs.

• Software i Frameworks de Codi Obert: la disponibilitat de frameworks d’IA de codi obert ha democratitzat l’accés a la tecnologia, permetent a investigadors i desenvolupadors de tot el món contribuir al camp.

• Canvi climàtic i sostenibilitat: l’aplicació de la IA en la modelització del canvi climàtic i en la gestió de recursos naturals està contribuint a enfrontar alguns dels majors desafiaments ambientals. En la vida quotidiana i l’entreteniment

DESAFIAMENTS I DIRECCIONS FUTURES: • IA Explicable (Explainable AI): existeix un creixent enfocament en desenvolupar sistemes d’IA que no sols siguen eficients sinó també transparents i explicables en els seus processos de presa de decisions. • IA Ètica i Responsable: l’ètica en la IA s’està convertint en un camp cada vegada més important, abordant qüestions de biaix, privacitat i l’impacte social de la tecnologia.

3. APLICACIONS I USOS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL En la indústria i els negocis • Automatització de processos: la IA s’ha convertit en una eina clau per a l’automatització de processos en diversos sectors industrials. Des de la fabricació fins a la logística, la IA permet optimitzar les operacions, reduint costos i millorant l’eficiència.

• Assistents virtuals: la IA ha donat lloc a assistents virtuals com Siri, Alexa, i altres, que faciliten tasques diàries a través de comandaments de veu i personalització de serveis. • Entreteniment personalitzat: en el món del streaming i els videojocs, la IA s’utilitza per a recomanar contingut basat en les preferències personals dels usuaris. Impacte social i cultural • Educació: la IA està transformant l’educació amb sistemes d’aprenentatge adaptatius que proporcionen experiències d’aprenentatge personalitzades. • Art i creativitat: des del disseny gràfic fins a la música, la IA està obrint noves fronteres en el camp de la creativitat, col·laborant amb humans per a crear obres d’art úniques.

108

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Desafiaments i oportunitats

Impacte i repercussions

• Accés i inclusió: un dels majors reptes és assegurar que els beneficis de la IA arriben a tota la societat, evitant que les desigualtats es profunditzen.

• Innovació i controvèrsia: el desenvolupament ràpid i les capacitats d’aquestes tecnologies han generat debat sobre la seguretat, la privacitat i l’ètica en la IA.

• Futur del treball: La IA està replantejant el futur del treball, amb la potencial substitució de certes professions i la creació de noves oportunitats laborals.

• Visió de futur: tant OpenAI com els seus fundadors representen una visió de futur on la IA es desenvolupa de manera responsable i alineada amb els interessos humans.

4. OPENAI I CHATGPT: UN CAS D’ESTUDI Orígens i filosofia d’OpenAI • Fundació i objectius: OpenAI va ser fundada en 2015 com una organització de recerca en IA sense ànim de lucre, amb l’objectiu de promoure i desenvolupar una IA amistosa de manera que beneficiara tota la humanitat. Entre els seus fundadors es troben figures destacades com Elon Musk i Sam Altman. • Transició a empresa lucrativa: en 2019 OpenAI va canviar el seu model a una empresa lucrativa limitada (OpenAI LP), una decisió que va ser presa per atraure més inversió i competir millor en el camp de la recerca en IA. ChatGPT: desenvolupament, capacitats i ús • Evolució de GPT: ChatGPT és un model de llenguatge basat en la tercera generació de la tecnologia Generative Pre-trained Transformer (GPT-3). Aquest model destaca per la seua capacitat per a generar textos coherents i contextualment rellevants. • Interacció i aplicacions: ChatGPT ha obert noves possibilitats en la interacció entre humans i màquines, oferint aplicacions des de suport al client fins a la creació de contingut, educació i més. Elon Musk i Sam Altman: perfils i contribucions • Elon Musk: conegut per la seua labor en empreses com SpaceX i Tesla, Musk ha estat una figura clau en la promoció i el desenvolupament de tecnologies disruptives, incloent la IA. • Sam Altman: com a CEO d’OpenAI, Altman ha sigut influent a dirigir l’organització cap a una recerca en IA responsable i d’alt impacte, portant l’empresa al lideratge de la IA generativa.

5. DESAFIAMENTS I RISCOS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Ètica i impacte social • Biaix i discriminació en l’IA: una de les principals preocupacions és el risc de biaix en els algoritmes. Aquests poden derivar-se de dades mesclades, pràctiques de desenvolupament, o fins i tot de la interpretació dels seus resultats. Els biaixos poden repercutir de manera negativa en decisions crítiques, com en l’admissió laboral o en el tractament judicial.

IMAGINATIO

109

“

UNA DE LES PRINCIPALS PREOCUPACIONS ÉS EL RISC DE BIAIX EN ELS ALGO· RITMES. AQUESTS PODEN DERIVAR-SE DE DADES MESCL ADES, PRÀCTIQUES DE DESENVOLUPAMENT, O FINS I TOT DE L A INTERPRE TACIÓ DELS SEUS RESUL· TATS. ELS BIAIXOS PODEN REPERCUTIR DE MANERA NEGATIVA EN DECISIONS CRÍTIQUES, COM EN L’ADMISSIÓ L ABORAL O EN EL TRACTAMENT JUDICIAL.

• Transparència i rendició de comptes: la falta de transparència en el funcionament intern dels sistemes d’IA pot conduir a problemes de confiança i responsabilitat, especialment quan aquests sistemes prenen decisions importants o afecten drets humans.

Desafiaments tècnics i operacionals • Fiabilitat i precisió: la dependència de sistemes d’IA per a tasques crítiques planteja preguntes sobre la seua fiabilitat i precisió. És necessari garantir que aquests sistemes funcionen com s’espera en tot moment.

Seguretat i privacitat • Vulnerabilitats i atacs cibernètics: l’ús creixent de la IA en infraestructures crítiques presenta riscos de seguretat, incloent la possibilitat d’atacs cibernètics que aprofiten vulnerabilitats específiques d’aquests sistemes. • Maneig de dades personals: els sistemes d’IA que processen grans quantitats de dades personals plantegen seriosos desafiaments relacionats amb la privacitat. És crucial assegurar que aquestes dades es manegen de manera segura i conforme a les normatives vigents.

• Interacció humana-IA: com gestionar la col·laboració eficaç entre humans i sistemes d’IA, especialment en entorns on la presa de decisions conjunta és crucial, representa un altre repte important.

6. REGULACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Panorama actual de la regulació en diferents països

Impacte laboral i econòmic

• Diversitat en l’enfocament regulador: existeix una gran varietat en com diferents països estan abordant la regulació de la IA. Mentre alguns prioritzen la innovació i el desenvolupament tecnològic, uns altres estan més enfocats en la protecció de drets i la seguretat.

• Automatització de l’ocupació: l’impacte de la IA en el mercat laboral, especialment en la substitució de treballs que requereixen habilitats rutinàries, és una font de preocupació. Cal considerar com aquest canvi afectarà l’economia i la societat en general.

• Normatives europees: la Unió Europea està liderant l’esforç en la creació de normatives específiques per a la IA, incloent regulacions sobre la privacitat de dades (com el GDPR) i propostes per a una regulació específica de la IA.

• Desigualtats econòmiques: l’adopció desigual de la IA pot exacerbar les desigualtats econòmiques tant a nivell regional com global, amb algunes regions o sectors beneficiant-se més que altres.

Debats i propostes sobre la regulació de la IA • Equilibri entre innovació i protecció: un dels majors reptes en la regulació de la IA és trobar un equilibri entre promoure la innovació i protegir els drets dels ciutadans.

110

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

L A UNIÓ EUROPE A ESTÀ LIDERANT L’ESFORÇ EN L A CRE ACIÓ DE NORMATIVES ESPECÍFIQUES PER A L A IA, INCLOENT REGUL ACIONS SOBRE L A PRIVACITAT DE DADES (COM EL GDPR) I PROPOSTES PER A UNA REGUL ACIÓ ESPECÍFICA DE L A IA.

• Regulació de l’ús de la IA: s’estan debatent qüestions com l’ús de la IA en vigilància, reconeixement facial i decisions judicials, entre altres. El futur de la IA i les polítiques públiques • Participació de múltiples actors: el futur de la regulació de la IA probablement requerirà la participació de governs, empreses, comunitats científiques i la societat civil. • Desenvolupament de normatives flexibles: les polítiques i normatives hauran de ser suficientment flexibles per a adaptar-se als ràpids canvis i avanços en el camp de la IA.

7. EL FUTUR DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• Preocupacions pessimistes: al mateix temps, sorgeixen inquietuds sobre els impactes negatius, com la pèrdua de privacitat, la desocupació massiva, i els riscos de l’ús inapropiat o malintencionat de la IA.

8. CONCLUSIONS • La intel·ligència artificial ha evolucionat des de models bàsics a sistemes altament avançats, influint en nombrosos aspectes de la nostra vida. • Les seues aplicacions abasten des de la indústria i els negocis fins a la ciència, la vida quotidiana i l’entreteniment. • Iniciatives com OpenAI i tecnologies com ChatGPT són testimonis de l’avanç ràpid en aquest camp.

Tendències emergents i desenvolupaments futurs

• Malgrat els seus beneficis, la IA presenta desafiaments significatius en termes d’ètica, seguretat i impacte social.

• Interacció humana-IA avançada: s’està avançant cap a sistemes d’IA que poden interactuar amb els humans de manera més natural i eficaç, millorant les aplicacions en educació, assistència sanitària i altres àrees.

• La regulació adequada és clau per a garantir un desenvolupament segur i responsable de la IA.

• IA autònoma: el desenvolupament d’IA capaç de prendre decisions de manera independent i realitzar tasques complexes sense supervisió humana continua avançant. IA i la transformació del treball • Nous rolles professionals: la IA està creant nous rolles i professions, mentre que transforma els existents. La capacitació i la requalificació seran claus en la gestió d’aquest canvi. • Automatització i col·laboració: mentre alguns treballs seran automatitzats, altres àrees veuran una col·laboració augmentada entre humans i sistemes d’IA. Visiones optimistes i pessimistes • Visions optimistes: hi ha una gran expectació sobre el potencial de la IA per a millorar la qualitat de vida, resoldre problemes complexos i impulsar la innovació en múltiples camps.

• El futur de la IA promet transformacions profundes, però també exigeix una reflexió i preparació curosa. Reflexions finals i perspectives futures • Estem en un punt de canvi on les decisions que prenguem avui sobre la IA modelaran el nostre futur. És crucial que les abordem amb una perspectiva equilibrada, considerant tant els beneficis com els riscos. • La col·laboració internacional i el diàleg entre diferents sectors són essencials per a desenvolupar un marc que garantisca un ús ètic i just de la IA. • En última instància, el futur de la IA no està predestinat; depén de com la societat decidisca guiar el seu desenvolupament.

IMAGINATIO

111

2024

LLIBRET INFANTIL A.C. Falla La Victòria

A.C. Falla La Victòria

IMAGINARIUM 2024

2024

IMAGINARIUM A.C. Falla La Victòria

ÍNDEX infantil 152. La Falla 158. El nostre imaginari cultural

180. Imaginatio 216. Activitats culturals 228. Agenda d’actes 118. Pròleg

234. Col·laboradors

120. La nostra portada 126. Salutacions 132. Protagonistes 146. Victorianes i Victorians

PRÒLEG La imaginació és la capacitat de combinar elements de la realitat, mitjançant aquesta creem una realitat diferent, un món imaginari.

idees estranyes. De fet, s’afirma que un xiquet té una gran imaginació

Real i imaginari són termes antagònics. L’imaginari és una invenció, un producte de la nostra fantasia. Crear coses imaginàries és el resultat de combinar coses reals. Si pensem en una formiga voladora, és perquè hem unit dues idees reals: la de formiga i volar. Hi ha altres maneres de crear coses, idees o situacions imaginàries. Per exemple, deformant la realitat corrent i transformant-la. És el que fan els escriptors de ficció, especialment els de ciència-ficció. Creen mons inexistents, amb personatges, normes i situacions totalment allunyades d’un entorn convencional. És cèlebre la novel·la Alícia al país de les meravelles. Tot allò que hi succeeix és il·lògic, absurd i irreal, perquè la protagonista es mou en un món imaginari.

En moltes ocasions, pensem que tindre massa imaginació pot ser una cosa negativa, no obstant això, per a res és així. Per contra, tindre una imaginació desenvolupada fa que moltes facultats i aptituds es desenvolupen de forma més fàcil i ràpida.

La imaginació no és exclusiva dels infants i els artistes. Tots comptem amb un potencial imaginatiu que pot fer-nos més lliures. Encara que l’imaginari es manifesta especialment en l’etapa infantil. Els xiquets ens sorprenen amb les seues

quan crea una realitat diferent de la que l’envolta.

Tots nosaltres naixem amb potencial imaginatiu. Quan som xicotets, ens expressem lliurement, més quan creixem i despleguem les nostres capacitats cognitives, progressem en el món del realisme. És en aquest moment quan moltes persones reprimeixen o desconnecten la seua imaginació. Potser comencem a pensar que aquesta és cosa de xiquets i atorguem un excessiu valor al pensament lògic. Hi ha famílies que animen les seues filles i fills a trobar alternatives adequades a la seua edat en què poder canalitzar la seua fantasia. I com a associació nodrida pel nombre de xiquetes i xiquets de la qual formen part, hem procurat que la secció infantil fora sempre

un peça important de tota aquesta creativitat que anem impulsant des que comencem a donar-li forma. Ha sigut una tasca àrdua, però alhora molt divertida i entretinguda, com sempre ho és treballar amb les nostres xiquetes i els nostres xiquets, divertit i entretingut. De la mateixa manera que la part adulta, hem mantingut l’estructura que fins hui dia portem editant en el nostre llibret: saludes, entrevistes, fotografies de record, la falla i altres seccions. També hem comptat amb amigues i amics del món de les falles perquè puguen aguditzar el seu enginy transformant-lo en forma de text. Hem procurat dedicar una secció a la imaginació, en què els xiquets generen una activitat i desenvoluparla exercint la seua inventiva. Ara sí, donem per finalitzada la nostra última edició. A delectar-se amb la seua lectura i us convidem que viatgeu amb la imaginació.

La nostra PORTADA Un any més comptem amb un llibre editat per a la nostra comissió més menuda. Per això, aquesta portada segueix una estètica molt lligada al disseny del contingut que es troba a l’interior d’aquesta publicació. Formada per una imatge en tres dimensions, d’estil clarament infantil, generada amb ajuda de la intel·ligència artificial, que ens trasllada a la infantesa. A un dia qualsevol de falles a la plaça del nostre barri, embolicats per la intensa olor de pólvora i amb els petards com a banda sonora. Això és el que volem transmetre amb la nostra portada: una xiqueta que du la samarreta de la seua falla, orgullosa de portar el seu emblema i mostrarli-la a tothom. Que corre feliç, despreocupada, IMAGINANT que es troba en un món màgic, ple de llum i color, de monuments i flors, de cercaviles i música, replet de vida, de FALLES.

Quant a la tipografia s’ha triat un estil de pal, atemporal, sense excessives floritures, perquè les imatges, juntament amb el contingut, són els grans protagonistes d’aquesta acurada publicació. El lema “IMAGINARIUM” està emmarcat per dues línies que li aporten vistositat i profunditat, a més de colorit en forma de degradat que contribueix a la modernitat de la imatge, igual que les utilitzades en la part adulta, aportant coherència entre totes dues parts. Però enguany no podíem quedar-nos ací, perquè la creativitat i la imaginació dona per a molt i no podíem tindre amb una única portada. Per això, volem mostrar altres creacions que, segur que no deixen indiferent a ningú, esbossant somriures i viatjant fins on la imaginació vulga… Ens acompanyes?

2024

IMAGINARIUM A.C. Falla La Victòria

2024

IMAGINARIUM A.C. Falla La Victòria

2024

IMAGINARIUM A.C. Falla La Victòria

2024

IMAGINARIUM A.C. Falla La Victòria

SALUTACIONS

128

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

SARA TOLEDO I PUIG Fallera Major Infantil de l’A.C. Falla La Victòria

SALUTACIONS

129

SALUTACIÓ

Fallera Major Infantil

PER A MI SERAN UNES FALLES INOBLIDABLES AL COSTAT D’HUGO, L ARA I VÍCTOR I TOTA L A COMISSIÓ QUE SEMPRE ENS ACOMPANYA Hola, el meu nom és Sara. Per fi s’ha fet realitat el meu somni, ser la fallera major infantil de la meua falla. És un orgull per a mi representar la meua comissió. Vull donar les gràcies a totes i a tots pel seu suport, a la meua benvolguda falla i a la meua família per deixar-me complir la meua gran il·lusió. S’acosten els dies més meravellosos de l’any per a mi, uns dies de molta felicitat i emoció. A totes les falleres i fallers que formen part de la Victòria, grans i infantils, dir-vos que gaudirem sense parar i que vos espere en la cavalcada de disfresses, a la nit d’albades, la crida, les cercaviles i l’ofrena, i també a la nostra carpa per a compartir la setmana de falles. Per a mi seran unes falles inoblidables al costat d’Hugo, Lara i Víctor i tota la comissió que sempre ens acompanya. Us desitge que passeu unes bones festes a cadascuna de les persones que vinguen a visitarnos. Visquen les falles i visca La Victòria.

130

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

HUGO SOLANO I VAQUERO President Infantil de l’A.C. Falla La Victòria

SALUTACIONS

131

SALUTACIÓ

President Infantil ENS ENCANTA MOLT L A NOSTRA FALL A XICOTE TA, ELS NINOTS PLENS DE COLOR, PER A NOSALTRES SERÀ L A MÉS BONICA DE TOTES SENSE IMPORTAR EL PREMI QUE FINALMENT ENS DONEN

Hola a totes i a tots, el meu nom és Hugo i aquest exercici sóc el president infantil de la nostra falla, l’associació cultural Falla la Victòria. És per a mi un orgull ser el cap infantil d’aquesta comissió. No puc deixar passar l’ocasió de dirigir-me als més xicotets de la falla des de les pàgines del nostre llibret. Vull convidar tota la xicalla a gaudir de la nostra festa cada dia de l’any. A participar en totes les activitats que s’organitzen i en tots els actes fallers. Espere amb molta il·lusió la setmana de falles, dies en què estarem junts majors i infantils. Estic segur que ens ho passarem molt bé en les cercaviles durant el dia i en les orquestres a la nit. Ens encanta molt la nostra falla xicoteta, els ninots plens de color, per a nosaltres serà la més bonica de totes sense importar el premi que finalment ens donen, encara que he de dir-vos que enguany tenim un monument infantil preciós. M’agradaria donar les gràcies a la meua mare, al meu pare i al meu germà. I també a Sara, Lara i Víctor per formar part d’aquest any i també a tota la meua comissió. Per a mi serà molt especial aquest març de 2024 com a president infantil de la meua benvolguda falla. A totes i a tots vos desitge unes bones festes, que siguen uns dies divertits i difícils d’oblidar.

PROTAGONISTES

134

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PROTAGONISTES

A SARA Fallera Major Infantil El somni que conten les fades, els somnis de cotó que es guarden al calaix on ningú els puga danyar. Els somnis que ens fan somniar de vegades es fan realitat. El teu de portar la preuada banda al pit s’ha complit. Ja eres dels xiquets de la comissió la primera. Dels més xicotets bandera i emblema.

Sembles tranquil·la però en realitat eres tot un remolí, alegre i divertida. Un terratrèmol de simpatia. Eres molt inquieta, i sempre Hugo i tu esteu jugant o barallant perquè sou molt amics i això es nota. Gaudeix, Sara, d’aquest any que passa de pressa i de segur que quan arribe el 19 de març, aquest únic camí curt t’haurà semblat. Sara Toledo i Puig. De la Victòria, fallera major infantil

135

136

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

PROTAGONISTES

A HUGO President Infantil Aquest somriure teu un poc tímid, així de mig costat, no sé què té que enamora. Amb el teu serrell sempre arreglat, sempre a l’última moda. Eres la llum en els ulls de la teua mare, aquest any no pot estar més emocionada, però també en els del teu pare, Mario, els teus iaios i els teus oncles. Tots pendents de tu, tots feliços per tu. Estàs gaudint enguany en gran, i ja són molts els nous amics que atresores. Tots junts, units pel món de les falles, amics per sempre. Gaudeix, somriu, viu el moment. Hugo, eres el nostre president.

137

138

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

REPRESENTANTS

INFANTILS

PROTAGONISTES

139

ENTREVISTA CONJUNTA ELOQÜENT

Sara Toledo i Puig i Hugo Solano i Vaquero capitanegen enguany la xicalla victoriana. Els dos han somniat que algun dia podrien arribar a ser fallera major infantil i president infantil de la seua falla i, a la fi, el seu somni s’ha fet realitat. Fallera i faller de cap a peus, participen en tots els actes, són de casal. Sara és fallera i molt bona estudiant. Està immensament feliç perquè per fi ha arribat el seu moment. No es perd cap cercavila, és la primera de la fila i sempre camina amb un somriure. Amiga del seus amics i molt participativa, compagina molt bé les seues aficions, fora i dins de les falles. Al seu costat sempre estan les seues amigues i la seua família. Hugo és faller de bressol. Sempre és el primer a ajudar en tot, quan cal anar a per monument, la nit de la plantà o en els sopars del casal.

És l’últim de l’orquestra i el primer en la despertà. En la setmana fallera no es perd cap acte, encara que és un terratrèmol i fa enfadar el seu germà xicotet. Com molts xiquets de la seua edat, li agrada jugar al futbol, afició que comparteix amb les falles. Sara i Hugo són amics i còmplices des que les seues famílies van arribar a la falla i eren molt petits. Alegres, divertits, i un poc “trastos”, estan contínuament fent-se bromes l’una l’altre, però tot fruit d’eixa relació que mantenen des de sempre. I per a conèixer una miqueta més els nostres xicotets representants hem tractat de fer d’aquesta entrevista un diàleg entretingut al mateix temps que divertit, deixant retratada la imaginació i l’ocurrència d’aquestes ments encara que molt joves, tan eloqüents. Comencem.

140

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Bon dia Sara i Hugo, podeu presentar-vos? S : Hola, soc Sara Toledo Puig, tinc 11 anys i visc al Port de Sagunt. Estudie 6é curs al col·legi Adventista de Sagunt. H: Em dic Hugo Solano Vaquero. Tinc 11 anys i visc al Port de Sagunt. Estudie 6é curs al col·legi Tierno Galván. Si poguéreu anar a l’espai, a quin planeta aniríeu? I per què? S: A Saturn perquè és el planeta que més m’agrada. Els cèrcols els podria utilitzar com a tobogan i com és molt gran convidaria tots els meus amics i amigues. H:A Mart perquè és el més pròxim a la Terra i em marege en els viatges llargs. Si us trobàreu amb el llum d’un geni màgic, quins serien els vostres tres desitjos?

S: Els meus tres desitjos serien: que mai arribara el dia de la cremà, tindre sort infinita i finalment tindre desitjos infinits. H: Que guanyem el primer premi en les dues falles, participar en un torneig de Fortnite i que s’acabe la guerra. Què és el que més us fa riure en el món? S: Quan estem totes les amigues i contem coses gracioses que ens passen. H: La meua mare sempre està fent bromes i fent el pallasso. Què és el més bonic que heu aprés a l’escola? S: La importància de l’amistat i el respecte. H: L’esport. Quina assignatura us agrada més?

S: Educació física perquè m’ho passe molt bé. Estic jugant i estic amb els meus amics.

H: El Ferrari Land de Port Aventura. Preferiu viure a la platja o en un castell?

H: Matemàtiques i educació física. Quin és el vostre dia favorit de la setmana? I per què? S: El dissabte, perquè no he de matinar i puc estar tot el dia dormint o fent el que vulga. H: El divendres, perquè puc eixir jo sol al parc amb els meus amics. Què és el més divertit que heu vist en la vostra vida? S: Com que m’agraden molt les atraccions dels parcs, el més divertit va ser quan vaig poder pujar al drac Khan.

S: En un castell, perquè podria convidar els meus amics i podríem jugar al que volguérem. H: A la platja, però si el castell té platja preferisc viure en un castell. Què us agrada fer en el vostre temps lliure? S: El que més m’agrada fer en el meu temps lliure és jugar, estar amb els meus amics. H: Jugar a Fortnite. Quines altres aficions teniu, a més de les falles?

PROTAGONISTES S: A mi m’agrada molt córrer, estar en el meu Gaibiel amb tots els meus amics i jugar. H: Jugar al futbol. Sembla que l’entrevista està sent una miqueta estranya, no?... Estareu pensant que quines preguntes tan rares ens estan fent aquesta gent del llibret. Doncs continuarem amb l’entrevista més senzilla i passem a preguntes de falles. Esteu contents sent la fallera major infantil i el president infantil de la vostra comissió? S: Sí, molt, perquè era un somni que tenia des de fa molt temps i per fi l’he complit. H: Sí, perquè m’ho passe molt bé i ho estava esperant des de molt xicotet. Com van ser els primers dies després d’eixir triats com a representants de la falla? S: Molt divertits i plens d’il·lusió, coneixent gent nova i gaudint de cada moment. H: Molt divertits, contents i amb molta il·lusió. Com està sent la relació amb la resta dels representants de les altres comissions falleres? S: La relació és molt bona i estic fent molts amics nous. H: Molt bona, hem congeniat fenomenal i els nostres representants adults ens diuen “els delinqüents” (hahaha...). Quins estan sent els vostres moments més feliços d’aquest any tan especial? S: Tots els actes, però el més bonic fins ara, la presentació, per fi puc anar amb la meua banda de fallera major infantil a la resta d’actes. H: El dia de la meua presentació, sobretot quan vaig veure pujar per la passarel·la la meua mare amb el meu faixí de president. I per finalitzar aquesta entrevista. Què els desitgeu als membres de la vostra comissió? S: Que passen unes falles inoblidables i que s’ho passen molt bé en tots els actes al costat de nosaltres. H: Que passem unes bones falles, que gaudim i plorem molt quan guanyem el primer premi dels monuments.

141

2024

Representants Infantils La Victòria

VICTORIANES

I VICTORIANS

148

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

2024

Cort d’Honor Sara Toledo i Puig Fallera Major Infantil Chloé Armero i Lledó

Elisabet García i Del Fresno

Telma Muñoz i Gilabert

Miranda Astorga i Bermúdez

Leire García i Núñez

Celia Murza i Martínez

Jimena Bataller i Lacoba

Ángela García i Ocasar

Marina Pérez i Alcaide

Valeria Bellver i García

Ivonne García i Sánchez

Sharay Prados i García

Cristina Belmonte i Muñoz

Valentina García i Zacarías

Ília Quiles i Martínez

Abril Benito i Rahona

Nerea Giner i Heredia

Mireia Quiles i Martínez

Carla Benito i Rahona

Irene González i Ayora

Irene Riquelme i Jurado

Sofía Bonet i Herranz

Carla González i Gallego

Elisabeth Sánchez i Leal

Paula Cabrera i Morte

Lola González i Rueda

Claudia Serra i Tudón

Valeria Carot i Marín

Martina Guirado i Bonet

Neus Serrano i Bracamonte

Vega Castellanos i Ruiz

Sara Hernández i Díaz

Aitana Tárraga i Herrero

Aitana Catalán i Hilario

Naia Hernández i Espuig

Sandra María Valenzuela i Oliva

Carolina Centelles i Moreno

Marina Herrero i Martí

Adriana Valero i Díaz

Laura Céspedes i Franch

Elena Iserte i Lechón

Sofía Valero i Lechón

Lidia Cortés i Haro

Ana Llovera i Soriano

Vega Valero i Lechón

Mª Pilar Cortés i Haro

Lucia Llovera i Soriano

Alejandra Viché i Torres

Sofía Dasí i Montañana

Sofía Martín i Sangüesa

Marta Domínguez i Martínez

Victoria Martín i Sangüesa

Andrea Fernández i Muñoz

Iris Mas i Conejos

June Fuentes i Civera

Abril Mejías i Nieto

Daniela Galarza i Cara

Danna Milla i Martín

Ángela Gallardo i Pérez

Leyre Mora i Barragán

Lucia García i Abad

Rocío Moraleja i Rustarazo

Emma García i Cruz

Sara Morilla i Tortajada

VICTORIANES I VICTORIANS

149

2024

Comissió Masculina Hugo Solano i Vaquero President Infantil Nicolás Bataller i Lacoba

Marc Martínez i Alcaina

Elián Ros i Espinosa

Rodrigo Bataller i Pérez

Raúl Martínez i Herranz

Iván Santamaría i Alonso

Enrique Caballer i Cerezo

Hugo Mateo i Caballer

Mario Solano i Vaquero

José Manuel Cejudo i Micó

Nicolás Mateo i Caballer

Hugo Soto i Espinosa

Martín Cejudo i Micó

Javier Maya i Suárez

Marc Unai Tortajada i Julián

Alejandro Céspedes i Frach

Axel Miclo i Cortés

Ángel Vaquero i El Hamdouni

Daniel Cortés i Haro

Erik Mora i Pérez

Mario Viché i Torres

Mario Esteban i Fletes

Marcos Morcillo i Gandía

Borja Villarroya i Bueno

David Fernández i Muñoz

Luca Morillas i Tortajada

Bruno Villarroya i Bueno

Izan Gálvez i Álvarez

David Muñoz i Guillem

Sergi García i Cruz

Jorge Muñoz i Guillem

Manel García i Núñez

Alejo Muñoz i Mauri

Marc García i Zacarías

Àlex Pérez i Lacoba

Marc Gordo i Molina

Julen Pérez i Orón

Miguel Ángel Guerrero i Alegría Héctor Lavirgen i Pans Pablo Martín i Sangüesa Liam Martínez i Alcaina

150

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Noves falleres i fallers Leo Sierra i Torres

Hugo Mateo i Caballer

Sofía Valero i Lechón

VICTORIANES I VICTORIANS

Leo Queralt i Giménez

Valeria Bellver i García

151

Vicente Nicolás Bolos i Martínez

LA FALLA INFANTIL

154

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Lema

Imaginatio

Artista

Vicente Gomar

Guió

Julio Lahuerta

LA FALLA INFANTIL

155

Falla infantil Secció Especial

El compte arrere ha començat No hi ha res més meravellós que en la vida puga passar, que la imaginació d’un xiquet comence a volar. El temps se’ns acaba, de la terra brollaran noves experiències i dels xiquets naixeran. Els més menuts han de saber que la seua infància han de gaudir, riure, plorar, jugar i imaginar perquè de majors amb moltes obligacions ja no podran.

156

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Si un peix volador vols ser, no hi ha problema de veritat, i si vols que parle per tu ell parlarà. El robot mai perd el temps de posar-se a jugar, ni les criatures del bosc cap mal et faran. El xiquet i la seua música venen sense posar-se a pensar, que si no gaudeixen del present el temps mai arrere tornarà.

LA FALLA INFANTIL

La xiqueta llig un conte i inunda la seua imaginació, mil històries, llum i color. L’Skeksis està mirant-la perplex i ple d’emoció. Al final del camí només ens queda, ja siga al xiquet o al major, l’experiència del viscut en la nostra imaginació. I, per últim, als infants ens cal ensenyar que imaginen el que volen perquè tot el que es pot imaginar es pot fer realitat.

157

EL NOSTRE IMAGINARI CULTURAL

RECORDS GRÀFICS

EXERCICI ACTUAL

IMAGINATIO

182

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

A LES ESCOLES PODEM TROBAR DIFERENTS TIPUS D’ALUMNAT, AMB UNES NECESSITATS DIFERENTS ELS UNS DELS ALTRES, PERÒ, ACÍ FAIG LA SEGONA PREGUNTA DEL TEXT, QUÈ SABEM DE LA IMAGINACIÓ A LES NOSTRES AULES?

IMAGINATIO

183

La imaginació,

EN PERILL D’EXTINCIÓ? Verònica García i Balaguer

Mestra d’educació primària per la UJI i mestra de llengua valenciana per la UCV Fallera de l’associació cultural Falla La Victòria

Per poder endinsar-nos i tractar correctament la temàtica d’aquest text, m’agradaria plantejar diferents qüestions que em pregunte diàriament en el meu camp en què tant es necessita la imaginació, el món de l’educació. Però, què en sabem sobre la paraula imaginació? Etimològicament la paraula “imaginació” prové del llatí “imaginatio - onis”, que significa “representació, idea o il·lusió”. Al mateix temps, també presenta el sufix “-ción”, del llatí “-tio”/ “-tionem”, que significa “en procés de”, és per tant que de la paraula imaginació podem extraure “imaginar alguna cosa en la nostra ment”. D’aquesta manera, i amb el pas del temps, podem observar moltíssimes definicions més modernes sobre

la imaginació, però bé és cert que m’agradaria contextualitzar-la com: “La capacitat o poder de les persones per poder dur a terme projectes des d’una perspectiva innovadora i creativa”. Aquesta definició la podem traslladar al camp que més ens interessa, l’educació, la cultura o les falles entre d’altres. Avui dia, a les escoles podem trobar diferents tipus d’alumnat, amb unes necessitats diferents els uns dels altres, però, ací faig la segona pregunta del text, què sabem de la imaginació a les nostres aules? Bé, com a mestra d’educació primària, he de dir que em trobe amb alumnat de tot tipus, però, és cert que em crida l’atenció que hi ha una gran diferència i evolució amb els xiquets i xiquetes d’avui dia i els de

184

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

generacions anteriors, aquesta no és ni millor ni pitjor, només és diferent. Sota el meu punt de vista, l’alumnat d’avui dia els costa inventar, crear i innovar, troben dificultats en inventar històries fictícies on hagen de pensar personatges, trama i un final; els costa eixir-se’n d’allò que podem denominar com “normal”, allò que els i les mestres anomenem “currículum ordinari”, i treballar el “currículum ocult”, és a dir, allò que no marca la normativa però que de manera indirecta s’han de fer, com és el cas de la imaginació. Jo recorde que quan anava a l’escola, realitzàvem diferents activitats que requerien d’imaginació, i no només per a classe de llengua, com quan realitzàvem el premi sambori, que encara perdura, sinó també quan féiem alguna obra o ball per a final de trimestre, quan féiem manualitats per a la falla... Totes aquestes idees eren tractades en classe, consensuades amb els companys i companyes i dutes a terme entre totes i tots, ah, i sense buscar res a internet! Actualment, costa molt aplegar a aquest procés, i molta “culpa” és de les xarxes socials, per què? Doncs bé, d’igual manera que ens ajuden a recaptar informació per a la realització d’un treball o projecte, tenim infinitat de vídeos o “Tik Toks” que no és que ens ajuden a realitzar-lo, sinó que ens diuen exactament el que hem de fer, els passos a seguir i com ha de quedar, és per això que el nostre alumnat ja no realitza cap esforç a pensar idees, ja que les té amb un “clic” al seu abast. I no només passa amb l’alumnat, actualment trobem d’intel·ligència artificial, que amb dir-li unes pautes ens realitza

en només uns minuts el treball de tot el curs d’un docent, com per exemple el famós “ChatGPT”. Però, és internet i les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, les culpables? És clar que no, també cal fer autocrítica, tant com a docents com a famílies, ens hem de plantejar la tercera qüestió: “Els xiquets i xiquetes tenen poca imaginació o els oferim pocs espais o finestres on poder indagar”? Sota el meu punt de vista, a les escoles cada vegada més ens centrem a aconseguir els objectius pedagògics que la societat ha marcat com indispensables, i ens oblidem del vertaderament important, crear persones crítiques i de profit, educar l’alumnat en la crítica i en l’autocrítica, en innovació i creació de les seues pròpies idees, ser emprenedors i emprenedores per tal de crear una societat més rica socialment i culturalment. La meua resposta és clara, cal oferir a l’alumnat espais de creació, apropar la cultura a les aules, valorar les obres i que siguen capaços i capaces de realitzar les seues pròpies. Personalment, i dins del sistema educatiu valencià, els docents tenim una tasca molt important a reduir la bretxa cultural que cada vegada es fa més evident, ja que desgraciadament no tot l’alumnat té els recursos suficients per poder anar al cinema, al teatre o als museus, i si estem privant un futur o futura artista del seu destí pel simple fet de no tindre recursos? No és just, i és per això que ací sí, les TIC tenen un paper fonamental en apropar la cultura a les nostres aules. La possibilitat de poder realitzar una

IMAGINATIO

reflexió individual i grupal és el primer pas per ser imaginatiu i creatiu. D’aquesta manera, si oferim camps en què l’alumnat es puga expressar mitjançant la seua imaginació com la lectura, l’escriptura, el teatre, el ball o qualsevol llenguatge visual o audiovisual, dotem els nostres xiquets i xiquetes d’espais d’imaginació. Per a mi, les TIC no són la finalitat, sinó el camí per ajudarnos a ser creatius, cal trobar l’equilibri entre un ús responsable o excessiu d’aquestes, només així obrirem una finestra al món de la imaginació. El procés d’imaginació és molt més complex del que la gent es pensa, ja que imaginar un fet, un projecte a la nostra ment, no és fàcil. Per poder dur a terme una idea, cal imaginar el seu producte final al nostre cap i buscar els mitjans necessaris per poder fer-ho, imaginar-ho, crear els diferents esborranys, perquè no penseu que surt a la primera! Donar-li forma de manera real; saber on la ubicarem i donar-li sentit i cohesió segons la seua finalitat. Tot aquest procés ix de la nostra imaginació. El mateix passa al camp de les falles, artistes falleres i fallers, pirotècnia, llibreters i llibreteres, tot allò que envolta la nostra festa està replet d’imaginació. Què seria d’una falla sense uns monuments ple de llum i de color? Sense una bona crítica, que des de la sàtira ens explica allò que l’artista ha volgut expressar? Què seria d’un llibret com aquest sense un equip que es trenca el cap en mil peces per aconseguir un bon resultat? O d’una pirotècnia que no innovara any

rere any? O les poesies dels nostres mantenidors i mantenidores, que moltes vegades, sense conéixer els i les protagonistes de la festa, escriuen poesies que emocionen tot el públic? Ací la imaginació és el factor fonamental per tal que tots aquests aspectes siguen diferents i es desmarquen de la resta. Tornant al món que conec, de vegades pense que la imaginació està en perill d’extinció, no només per tot l’explicat anteriorment, sinó també per la frenètica vida que portem, no tenim temps de parar-nos a pensar, de la immediatesa en què volem ho necessitem tot, i açò és un problema social que cal abordar amb serietat. Així doncs, crec que en una cosa estem tots i totes d’acord, per tal de tindre projectes innovadors, cal deixar volar la imaginació de les persones que els creen, oferir els màxims espais i materials possibles per fer-los realitat, i mai, i dic mai, coartar o tallar les ales a ningú que vol crear i, com he dit, deixar volar la imaginació, només així seguirem treballant, innovant i renovant-nos, hem de deixar pas a les noves generacions que tenen molt a dir-nos, perquè han nascut en la societat de la tecnologia i la comunicació, i una simbiosi d’imaginació i tecnologia ens pot obrir un món desconegut d’avanços i treballs innovadors que no pensaríem que foren necessaris, ja que com va dir Albert Einstein: “La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món”.

185

186

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Amic invisible Ana Pomer i Cañizares

Mèdica resident de pediatria de l’Hospital Dr. Pesset de València

IMAGINATIO

Qui de nosaltres no ha pres cafè amb ninots i peluixos a les cinc de la vesprada? Qui no ha agafat el telèfon i ha imaginat tindre una conversa molt important per al nostre negoci de llepolies? O qui no ha venut un parell de guants a uns clients imaginaris o els ha servit un refresc a la nostra habitació de jocs? Qui no ha escrit alguna vegada en un diari comptant el nostre dia a dia o les nostres excursions del col·legi? Els amics imaginaris existeixen o, més ben dit, els xiquets amb amics imaginaris existeixen. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria al voltant d’un 30% de xiquets tenen un amic imaginari i algun d’ells hem sigut nosaltres en el passat. I és que el fet de tindre un amic imaginari

187

li resulten desagradables, afavoreix habilitats socials per a millorar el seu acompliment en interactuar amb altres xiquets, es té major capacitat de comprendre les emocions i les creences dels altres, major capacitat d’empatia, cosa que facilitarà la seua interacció social. Així mateix, desenvoluparà més el seu llenguatge interior, la qual cosa afavoreix un millor desenvolupament a nivell cognitiu, narratiu i lingüístic. Podem afirmar que tindre un amic invisible impacta de manera positiva en diverses àrees de la vida del xiquet. D’altra banda, els permet sentirse acompanyats en situacions complicades i expressar desitjos que potser no s’animarien a expressar. Els amics imaginaris són

TINDRE UN AMIC IMAGINARI DURANT L A PRIMERA INFÀNCIA ÉS COMÚ I NORMAL, L’EDAT EN QUÈ SE SOLEN TINDRE ÉS EN L’E TAPA DEL DESENVOLUPAMENT DEL JOC SIMBÒLIC

durant la primera infància és comú i normal, l’edat en què se solen tindre és en l’etapa del desenvolupament del joc simbòlic, que comença cap als dos anys i finalitza sobre els set. El joc simbòlic dona als xiquets la possibilitat de substituir i representar una situació viscuda en una altra de suposada. El xiquet pren nota del seu entorn i l’imita mitjançant el joc. Fingeix menjar sopa amb una cullera o prendre te d’una tassa, cuida dels ninots igual que la seua família cuida d’ell. Encara que aquestes són figures que en realitat no existeixen, són un aspecte important en el desenvolupament infantil, perquè afavoreixen la creativitat i la imaginació, la capacitat de resoldre problemes i proporcionen suport emocional als nostres xiquets. Mitjançant aquest joc es permet l’expressió i alleujament tant de sentiments positius com aquells que

creats i controlats pel xiquet, qui gaudeix jugant amb ells, és a dir, són desitjats. Mai són involuntaris, ni molestos; en el moment en què aquesta figura produeix malestar, inquietud, conductes agressives cap als altres o cap a si mateix s’haurà de consultar a un especialista. En definitiva, s’ha d’actuar amb tolerància i respecte, comprenent que és una cosa habitual en els xiquets i si ells decideixen parlar a les famílies d’ells, el millor és no considerar-los com a “enemics” sinó com una eina de gran utilitat per al desenvolupament dels xiquets. És l’obertura cap al món fantàstic, el pont entre l’irreal possible i la realitat inexistent que serà la base de la creativitat i la personalitat del xiquet.

188

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Diana

Lola González i Rueda

Estudiant de 5é de primària i fallera de l’A.C. Falla La Victòria

IMAGINATIO

Soc Lola i ara explicaré com vaig conéixer la meua millor amiga de la infància. Tinc una germana major que es diu Rocío, té quatre anys més que jo. Quan tenia tres anys, la meua germana Rocío en tenia set i ja havia començat el segon de Primària. M’agradava molt jugar amb les xiquetes i, sempre que intentava jugar amb ella, mai podia perquè tenia deures o, si no, feina, i em passava la major part del temps jugant tot sola a la meua habitació. Un divendres a la vesprada volia jugar a ballar. Vaig anar a preguntar a la meua germana Rocío si volia jugar i em va dir : -No, Lola, tinc molta feina a fer encara. Vaig tornar a la meua habitació molt trista, però se’m va ocórrer la gran idea de tindre una amiga invisible, la vaig anomenar Diana. Per a mi, era rossa amb ulls blaus. L’amiga que sempre havia volgut tindre i, des de llavors, Diana em va acompanyar a tot arreu. Li vaig presentar els meus pares i la van tractar com si existira. Li van posar fins i tot un plat en la taula cada vegada que calia asseure’s a dinar o sopar. Un dels moments més divertits per a mi era l’estona que passem al bany. La meua mare ens omplia la banyera i Diana i jo jugàvem a ser xicotetes sirenes amb les nostres nines. A mesura que anaven passant els anys, Diana anava desapareixent. Jo ja tenia amigues i amics de l’escola. Fins que un dia Diana em va dir que havia de marxar per ajudar una altra xiqueta. Ens vam fer una forta abraçada, i li vaig dir que per sempre la recordaria per tot el que havíem viscut les dues juntes. Estic segura que estarà fent felices tantes xiquetes com em va fer feliç a mi. Fins sempre DIANA.

“

VAIG TORNAR A L A MEUA HABITACIÓ MOLT TRISTA, PERÒ SE’M VA OCÓRRER L A GRAN IDE A DE TINDRE UNA AMIGA INVISIBLE, L A VAIG ANOMENAR DIANA.

189

190

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

IMAGINATIO

191

Imaginari cultural valencià

Comissió

A.C. Falla La Victòria

En la nit de Tots Sants, la tradició oral dels personatges, llegendes i monstres de l’imaginari valencià han de romandre per damunt del truc o tracte d’Halloween. Saps quins són els tradicionals monstres valencians amb els quals s’atemoria els nostres avantpassats en la seua infància? No, no és una cosa que ens hàgem inventat, ja que forma part del nostre passat, història i cultura popular. I és que encara que vivim en un moment en què les tradicions nord-americanes com Halloween són els principals protagonistes en la nostra terra en la vespra de l’1 de novembre, va haver-hi un temps en el qual, en la nit de Tots els Sants, les valencianes i els valencians es disfressaven i s’ajuntaven al costat del foc per a contar històries de por. L’objectiu d’aquelles reunions familiars i/o d’amics no era un altre que rememorar llegendes, contes i rondalles dels monstres més tradicionals de la història i la cultura popular valenciana, monstres molt lluny dels vampirs, zombis, homes llop i altres éssers terrorífics tan de moda en aquesta època. I és que, per molt que ens vulguem imposar amb les tradicions anglosaxones d’Halloween, els monstres de l’imaginari valencià formen part de la nostra cultura i tradició, aquells que al llarg de dècades han terroritzat els nostres avantpassats i els que han omplit somnis i enriquit l’imaginari col·lectiu. És d’aquesta manera que volem recuperar part d’eixes llegendes de bèsties i monstres dels contes de l’imaginari i cultura tradicional valenciana, i, per això, a continuació, exposem tots els personatges dels quals es té coneixement.

192

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

01. EL BUTONI El Butoni (Horta de València), Botoni (Safor) o Bataroni (Ribera Alta i Ribera Baixa), el Toni (Comtat), Butatoni (Camp de Morvedre), Batoni (Terra Alta).

Poc se sap de l’aparença del Butoni, un personatge habitual en el bestiari de l’imaginari valencià -de vegades amb forma de dimoni, unes altres de monstre o també com a bèstia terrorífica- per a fer por, principalment, als més menuts. Pel que sembla, els infants que el temen mai el veuran, però aquells que no creuen en el Butoni, seran raptats per aquest. A València, durant l’Edat Mitjana, servia com per a espantar els xiquets que es portaven malament o que eren entremaliats, on se’ls deia que si no es portaven bé (bé perquè no feien cas, no menjaven o no dormien), vindria el butoni i se’ls emportaria. Tant ha calat en la cultura popular aquest monstre que, segles després, després de la Guerra de la Independència Espanyola, va existir un cos policial que patrullava la ciutat sota el nom de la «ronda del Butoni», patrulla creada pel capità general Elío i que va rebre aquest nom per la forma, mètodes i força bruta amb la qual combatia bandolers i dolents.

02. EL MORO MUSSA El Moro Mussa -conegut a Alacant com «El Moro o El Morusso»; o als pobles de la Ribera com «El Moro Mus»-, és un dels personatges de l’imaginari valencià, el qual, a més, forma part de la història de la Valldigna, on és tradicional un sortilegi contra el Moro Mussa. Segons la llegenda, el personatge era un monarca durant la valència musulmana, Balansiya, que va perdre els seus dominis després de la conquesta de Jaume I. Com a venjança, pel que sembla, assetjava els infants, d’ací ve que siga utilitzat per a atemorir els més xicotets. 03. LA TARASCA La Tarasca és una de les bèsties que ixen en les processons del Corpus Christi com a representació del maligne -pot visitar-se al Museu del Corpus de València. Es tracta d’una criatura mitològica l’origen de la qual es troba en una llegenda sobre Santa Marta. A pesar que es trau en nombroses ciutats d’Espanya a través de diferents representacions i formes, a València es tracta de figura que ix al costat de les roques i que està representada com un monstre amb cos de tortuga, sis potes, cua d’escorpí i el cap d’un lleó. L’origen de la Tarasca prové d’una llegenda medieval provençal, la qual ens conta que Santa Marta, germana de Lázaro, a la mort de Jesús marxa a Occitània i a la vila de Tarascón (a la Provença de França) els vilatans li demanen ajuda per a vèncer un monstre que rep el nom de la Tarasca –el Rei de Tarascón havia atacat sense èxit la Tarasca amb totes les seues files i el seu arsenal.

IMAGINATIO

193

Santa Marta amb només l’ajuda d’aigua beneïda, aconsegueix apaivagar la fera i la passeja lligada d’una corretja per tota la població, els quals, aquests últims, terroritzats, van atacar la criatura, que va morir sense oferir resistència. A través d’un sermó, Santa Marta va convertir al cristianisme aquells que la van escoltar després de domar la Tarasca. 04. LA QUARANTAMAULA La Quarantamaula, o Corantameula a Ontinyent, és una criatura misteriosa, d’origen demoníac, un ésser fantàstic i muntant propi de l’imaginari valencià de la por i que s’utilitzava per a espantar els infants que no feien cas.

A Tibi diuen que és un monstre mig humà i mig gallina, amb la meitat del cos cobert de plomes, les potes llargues i el coll com un voltor i que té el seu cau entre els canyars del pantà. A la Vall d’Albaida es diu que és una bruixa que s’assembla a un gat i fa el que més els agrada als gats, pujar a les teulades i així anar de casa a casa, fer soroll i atemorir els xiquets. En altres zones fins i tot adopta la forma d’inofensiva de caragol o gat. En tot cas es repeteix la idea de ser una criatura que va per les teulades i fa soroll amb pedres contra les finestres. Aquesta criatura que té tantes formes ens recorda que les formes del mal són infinites i fins i tot agafa el cos d’éssers inofensius com pot ser un gat. 05. EL DRAC DEL PATRIARCA Comptava don Vicente Blasco Ibáñez, en el seu conte que va veure la llum el matí del dia de Reis de 1901, una història (o llegenda) una miqueta popular que podia haver atemorit en temps remots la ciutat de València. Aquesta història, durant un cert temps, va ser utilitzada per a atemorir els xiquets.

La vertadera història d’aquesta bèstia, “El drac del Patriarca”, està en els arxius del Patriarca, on es revela en realitat que es tracta d’un regal que el virrei del Perú va enviar al Patriarca, Sant Joan de Ribera, qui li va posar de nom “Lepant”, en record de la famosa batalla. El caiman, doncs, no és una altra cosa que un regal del virrei del Perú, el marqués de Monterrey, en 1600, a Joan de Ribera, arquebisbe de València i Patriarca de Antioquia. L’any 1606, quan va morir el caiman, aquest va ser dissecat i penjat a l’entrada del temple com a símbol de silenci. Així doncs, pot quedar més que aclarit aquest de “si parleu a la panxa vindreu”, ja que pel que sembla era com un precedent al que el visitant havia de guardar a l’interior d’aquell edifici: silenci. Malgrat això, un no pot evitar que se li posen els pèls de punta en veure tan imponent “drac” penjat de la paret i pensar que, en temps arrere, les històries de cavallers i dracs pogueren ser algunes d’elles una mica més que un conte per a atemorir la població.

194

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Don Vicente Blasco Ibáñez deia de la “bèstia”: “I qui dubte de la veracitat del succés, no té més que apuntar-se a l’atri del Col·legi del Patriarca, que allí està la malvada bèstia com a irrecusable testimoni”.

06. L’HOME DEL SAC De tots els monstres de l’imaginari valencià, és el de més aspecte d’humà. Aquest home, amb aspecte de rodamon, és alt, de talla corpulenta i amb un aspecte de brut i pollós, el qual, segons la llegenda i contes que hi ha sobre ell, arriba caminant als pobles amb un gran sac penjant en el coll per a poder ficar dins dels xiquets que es va trobant pel carrer. Mai entra a les cases, i sempre captura els xiquets al carrer. Moltes vegades porta objectes com a reclams per als infants, com ara caramels, algun joc o algun instrument com una flauta. El seu sac està ple de xiquets que es mouen i criden als pares per a ser rescatats. És el típic monstre que, durant dècades, ha servit als pares per a fer por i controlar els xiquets perquè no s’allunyen d’ells. Depenent de la comarca o zona, té noms diferents (com el Pare Llop o el Puta Vell a Mutxamel i Sant Joan), i el seu aspecte es vincula també a la figura del saginer (llards) o greixer, que agafava xiquets per a traure’ls el llard. Pel que sembla, el mite espanyol de l’Home del Sac tindria com a antecedent un home que va existir en realitat durant els segles XVI i XVII, el qual, Víctor Hugo, a través del seu treball «L’Home que riu», parla d’un home que estava al càrrec de recollir bebés orfes per a portarlos als orfenats. Aquest els posava en una gran bossa o cistell de vímet, i els transportava per allà on anava i recollia més xiquets. Molts d’ells morien abans d’arribar a l’orfenat, a causa sobretot de la falta de cura i de les condicions insalubres en les quals els transportava. 07. EL SAGINER El saginer, també conegut com Miquelot, és un personatge humà present en la cultura popular de molts països, molt arrelat a Espanya, el qual rep diferents noms en castellà com poden ser “el sacamantecas”, “sacasebos” o “mantequero”. Se’l sol representar com un home que mata, principalment dones i xiquets, per extraure’ls els llards (greix corporal), generalment per a fer ungüents curatius o sabons -diversos assassins reals al llarg de la història han tingut similituds amb el saginer. Es tracta d’un personatge del folklore nacional, que rep els noms de Saginer, entre altres, en la cultura popular valenciana -a Quatretonda, per exemple, se’l coneix com el Tio Cuiro. Va ser creat per a fer creure als infants que si arribaven tard a casa o parlaven amb estranys, aquest personatge els raptaria per a fer llard amb el greix d’ells.

IMAGINATIO

195

08. L’HOME DELS NASSOS L’home dels nassos és un personatge mitològic -que podria estar inspirat en Jano, déu romà de les dues cares- la tradició de les quals es manté en diverses parts d’Espanya, inclosa la Comunitat Valenciana. El personatge, que habitaria en un arbre (anomenat dels nassos) té tants nassos (en altres llocs també ulls o orelles el dia anterior al 31 de desembre) com els dies que queden de l’any (és a dir, cada dia que passa perd un nas). Només se’l pot veure a cap d’any, el dia 31 de desembre.

Tradicionalment, els adults solen explicar als infants que l’últim dia de l’any ix l’home dels nassos i ells solen imaginar un personatge estrafolari amb 365 nassos en la cara, sense pensar que el 31 de desembre ja només li’n queda un. Per a completar la broma, se solia dir que recentment se li havia vist passar per algun carrer pròxim, amb la intenció que corregueren a veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure’l reflectit en els canalons de l’aigua i així li ho indicaven als xiquets. Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos. Als pobles més xicotets, es deia que apareixia a l’església per a beure’s la pila d’aigua beneïda. Aquesta llegenda era coneguda en diverses parts de la Comunitat Valenciana com Xàtiva, Gandia, Algemesí, Bocairent, Morella o Ontinyent, on en aquest últim s’incitava els xiquets a buscar-lo en llocs específics com l’antic hostal de Grau, la costa del Regall o la pensió Sol de la plaça de la Concepció. A Cocentaina es coneixia com l’home de les orelles.

En altres poblacions valencianes també se’l situava en emplaçaments concrets. A Càlig se’l situava sobre la torre medieval; a les Coves de Vinromà se’l buscava a l’entrada de l’hostal, mentre que a l’Alcora estaria prop de la parada d’autobusos. A Castelló de la Plana havia d’estar a l’eixida de l’hostal de Sant Joan, i a Alcalà de Xivert es passejaria per la plaça del Frontó. 09. LES BRUIXES Aquells que han realitzat la ruta de Camins Negres, segurament hauran passat pel carrer Estret de l’Almodí de València, coneguda en el passat com a carrer de les Bruixes; fins i tot pot ser que molts hageu llegit «La València del més enllà. Bruixeria, fetilleria, endevinacions, rituals» de Rafael Solaz. Aquestes mostres són algunes de tantes en les quals, podria dir-se, que València va ser ciutat de bruixes. La veritat és que al llarg de la història, i no només a la nostra terra, les bruixes han sigut presents. Eren dones que conservaven la saviesa antiga per a poder remeiar malalties físiques i espirituals. Per a tindre aquests poders intrínsecs es vinculava la seua saviesa al dimoni. Però hi ha bruixes bones i dolentes en la tradició popular valenciana.

196

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Les bruixes bones, fades o bruixes, són coneixedores de la saviesa de les plantes i ajuden els viatgers; les trobaràs en contes com «La flor del lliri blau» o «Els tres consells». De bruixes malvades, els contes valencians estan plens, com en el «L’amor de les tres taronges» o «El rei Astoret».

Uns altres personatges com ara embruixadores, gegants o dimonis, entre altres, han format part del bestiari i monstres valencians que han atemorit durant dècades els nostres avantpassats. 10. ELS DONYETS Són esperits familiars vinculats a una casa o una família. Són esperits, amb un punt divertit, d’avantpassats, les ànimes dels difunts familiars que es mantenen prop dels vius i vetlen pels seus descendents. Tenen un caràcter protector de la llar i del camp al qual estan vinculats, i també són esperits que no troben descans pels seus pecats i vaguen pel món dels vius destorbant-lo en moltes ocasions. Al llarg de la Comunitat Valenciana, reben diferents noms (segons Martínez i Martínez i Badenes i Dalmau, 1912: 4348) com “duendos”, “uendos” o “güendos”.

Se’ls responsabilitza de les llums que es mouen dins de cases inhabitades i de sorolls que no tenen explicació, llançament de pedres, arrossegament de cadenes, puntades. També entren a les cases habitades i fan soroll, embruten i canvien les coses de lloc, no deixen dormir i molesten. Eren utilitzats per a espantar els visitants no desitjats per a hortes i bancals amb les seues llums de llums. 11. LA BUFONA FERA La bufona fera és, en bestiari popular, un drac monstruós que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d’algunes ciutats de l’Antiga Corona d’Aragó, incorporada també a la ciutat de València -i que pot visitar-se en el Museu del Corpus de València- per a representar el dimoni dominat per Santa Margarida, que es va fer famosa per un episodi fantàstic durant el qual aconsegueix eixir de la panxa d’una bèstia feroç, una «bufona fera», que l’havia devorada. Santa Margarida (venerada a l’Església ortodoxa com Marina d’Antioquia) va ser una santa cristiana, verge i màrtir, inscrita en el grup dels sants auxiliadors. Va ser assassinada per la seua fe sota la persecució de l’emperador Dioclecià (regnant entre el 284 i el 305). Empresonada per no accedir als requeriments del prefecte, es conta que va aconseguir tirar, de si mateixa, un dimoni de la seua gola per mitjà del signe de la creu; una altra versió és que un dimoni se li va aparéixer en forma de drac -una espècie de tortuga gegant, amb la corfa d’aquest animal- i la va devorar, però ella posseïa un crucifix amb el qual va esquinçar la pell del drac i va eixir d’allí.

IMAGINATIO 13

197

A la nostra terra, aquest personatge ha sigut utilitzat a tall de «porta’t bé o vindrà la bufona fera i et menjarà». 12. EL DRAC DE SANT JORDI El Drac de Sant Jordi forma part del Corpus Christi a València, figura realitzada per l’artista Vicente Marín, que pot visitar-se en el Museu del Corpus de València. Aquesta bèstia, que ha sigut utilitzada en la cultura popular valenciana per a espantar els xiquets a tall de «vindrà el drac de Sant Jordi a per tu», no és més que una representació de les llegendes de Sant Jordi, qui va ser salvador de diverses poblacions atemorides per dracs als quals ell va donar mort. 13. EL BANYETA També apareix a la nit per a capturar als xiquets que no dormen. Les persones majors conten que té una banya que se li il·lumina.

14. LA BUBOTA Les bubotes són fantasmes que assetgen i rapten els xiquets desobedients. Existeixen també a Mallorca, i quan les persones les veuen, poden arribar a morir de l’esglai i reencarnar-se en bubotes. Tenen l’aparença tradicional d’un fantasma, cobertes de teles i d’aspecte incorpori. Solen estar quietes i romandre invisibles, i quan algú s’acosta es fan visibles i es mouen surant, mentre deixen al seu pas una esgarrifança que recorre els que se la creuen. Es conta que durant la postguerra espanyola, alguns contrabandistes es vestien de bubota per a espantar els guàrdies i que no sorprengueren el tràfic de mercaderies il·legals.

15.ELS GAMBOSINS El gambosí és, segons l’imaginari cultural valencià, una mena d’homenet, un ésser o animal imaginari que s’utilitza en diverses regions de la Península Ibèrica per gastar diverses bromes, tant a nens com a caçadors o pescadors novells. La més habitual consisteix a convéncer el novell que el gambutzí és un animal esquiu que només pot caçar-se de nit d’estada. A les terres de l’Ebre, un gambutzí és un ésser imaginari sense definició que s’utilitza per enganyar els nens i deixar-los perplexos. Aquesta llegenda depén molt de la distribució geogràfica i n’existeixen diverses variacions, els agrada apropar-se al nuclis poblats per observar la gent del poble i imitar els seus gestos i accions. També acostumen a aproparse a zones d’acampada o zones amb fons i taules per dinar. Quan troben algú, se’n burlen. Uns diuen que tenen cua, altres que udolen i ballen a la lluna plena; i altres els consideren donyets mal creguts i capritxosos.

198

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

16. ELS NYÍTOLS Els nyítols són unes criatures molt xicotetes, similars a follets, que entren en els cervells de les persones a través de l’oïda. S’alimenten de la memòria, que van rosegant a poc a poc. Una vegada han entrat en el cos, és molt difícil extraure’ls. Són figures associades a la nit de Sant Joan, i produeixen atordiment i desconcert a la persona que els té, que va perdent els records i la consciència.

Qualsevol moment de distracció -com una nit a l’aire lliure- és una oportunitat per a aquests éssers minúsculs, que no es poden veure amb l’ull humà i que no descansen fins a deixar el cervell buit de raciocini. 17. EL CAR El Car, meitat home meitat mussol, apareix enmig de la nit, a la muntanya. Antany un pastor, conta la llegenda que va ser castigat pels déus per tractar d’enganyar un viatger, i condemnat a reunir eternament el seu ramat de cabres. Sobrevola les muntanyes valencianes, cantant una cançó: “Ja en tinc una, ja en tinc dos, ja en tinc tres...”. Quan arriba a la sisena i només li’n queda una, se li escapen i torna a començar, en una condemna perpètua.

18. LA FADA BONA Com en totes les històries, també hi ha personatges bons. La Fada Bona té una vareta màgica que l’ajuda a convertir-se en l’animal que vulga i ajuda els xiquets quan passen necessitat.

200

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Els nombres imaginaris

IMAGINATIO

201

Teresa Aparicio i Matallín Vanesa Gutiérrez i Giner

Falleres i professores de matemàtiques de l’IES Camp de Morvedre

Què són els nombres imaginaris? Existeixen o només es troben en la nostra imaginació? És un conte que algú s’ha inventat o s’utilitzen de veritat? Com es pot utilitzar un número que només existeix en la imaginació? Segurament, en llegir les paraules “nombres imaginaris” t’hauràs plantejat alguna d’aquestes preguntes. Doncs et contarem un secret, els nombres imaginaris no són reals, però existeixen. I et preguntaràs: “I això com pot ser?” Doncs bé, per a entendre què és un nombre imaginari, primer has d’entendre bé què és un número, com sorgeix la idea de número, quins tipus de números existeixen i per a què serveixen. Però per a això, hem de remuntarnos a molts, molts anys enrere, fins a la prehistòria.

“

PER A ENTENDRE QUÈ ÉS UN NOMBRE IMAGINARI, PRIMER HAS D’ENTENDRE BÉ QUÈ ÉS UN NÚMERO, COM SORGEIX L A IDEA DE NÚMERO, QUINS TIPUS DE NÚMEROS EXISTEIXEN I PER A QUÈ SERVEIXEN.

202

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

QUAN VA SORGIR LA IDEA DE NÚMERO? La història dels nostres números és una història molt antiga. No se sap amb certesa quant de temps fa que els humans van començar a usar-los, però el que sí que podem assegurar és que, des del principi, la humanitat va necessitar paraules per a expressar quantitats. Comptar quantes persones hi havia en una cova, expressar a quina distància estava el riu o prendre alguna mesura…, hi havia la mateixa necessitat de comunicar-se usant números que la que existeix hui dia. Com que no hi ha registres escrits de quan es va desenvolupar el llenguatge, és impossible saber quan va començar l’ús dels números. Només sabem que des de molt antigament van necessitar-se números per a comptar. La varietat de coses usades per a comptar és inacabable: des de pals, cudols, petxines, fruits i nusos en una corda, fins a l’universal sistema de comptar amb els dits. Una altra tribu, els malaies, usaven pedres per a representar quantitats quan el compte excedia del que podia ser expressat amb els dits.

Imatge 1.

Els primers números daten del 7.000 a. C. durant l’època egípcia. Els egipcis comptaven amb l’escriptura jeroglífica, els símbols de la qual intentaven representar un número o una idea. Els números en la prehistòria es van començar a agrupar formant grups de 5 o 10 unitats, creant una jerarquia de símbols. Però vam haver d’esperar fins a l’any 3.500 a. C. perquè algú decidira crear un sistema de símbols numèrics escrits, iniciant, possiblement, la pròpia escriptura i donant lloc a un ampli ventall de noves possibilitats que desembocaria en la creació de sistemes de notació cada vegada més precisos fins a arribar al que tenim hui dia.

ELS SÍMBOLS NUMÈRICS. COM COMPTEM Es creu que els números van aparéixer per primera vegada fa al voltant de 35.000 anys en una cova a la serralada de Lebombo (Swazilàndia). Un humà desconegut va tallar 29 marques en el peroné d’un babuí. Aquesta és la primera manifestació en la qual podem considerar que ens trobem amb “números”. Imatge 1

EGIPCIS BABILÒNICS ROMANS XINESOS HINDÚS MAIES ARÀBICS Imatge 2.

Alguns dels sistemes de numeració antics més famosos que potser coneixes són el mesopotàmic (que era sexagesimal), el romà, el xinés, el maia (que ja incloïa el 0) o l’indi, notació que posteriorment adoptarien els àrabs i que actualment utilitzem nosaltres sense massa canvis. Ací tens els principals elements de cadascun d’ells: Imatge2

IMAGINATIO

Imatge 3.

Amb això podem veure com una cosa tan quotidiana, com pot ser un número, ha hagut de patir multitud de transformacions per a poder convertir-se en eixa útil eina que apareix en pràcticament tots els aspectes de la nostra vida diària. imatge 3

ELS NÚMEROS EN LES DIFERENTS CIVILITZACIONS ANTIGUES Els sumeris i babilonis La gent va parlar durant molts anys abans que s’iniciara l’escriptura. Igualment, van passar molts anys abans de què existiren signes per als números. Els primers documents sobre els números escrits van ser fets fa uns 5.000 anys a la vall asiàtica de Mesopotàmia entre els rius Tigris i Eufrates. Uns 2.000 anys després, els sumeris, que vivien a la mateixa zona, van desenvolupar un sistema d’escriptura numèrica conegut com cuneïforme. El seu ús es va estendre i va ser adaptat pels mercaders babilonis, els qui el van utilitzar per als seus registres comercials. Usant un pal amb la punta amb forma de triangle, els babilonis feien impressions en taules d’argila que després eren cuites per a la seua conservació. imatge 4

Els números egipcis Els antics egipcis vivien a l’Àfrica, prop del riu Nil, i també eren comerciants i venedors que necessitaven tindre registre de les seues transaccions. Com van arribar a ser molt pròspers, van necessitar escriure grans números, el que va provocar el desenvolupament d’un sistema que s’estenia fins als milions. Quant als símbols usats, els egipcis triaven coses del seu entorn per a simbolitzar categories de números en base deu. Mentre que en el nostre sistema numèric els números els llegim d’esquerra a dreta, els egipcis alternaven d’esquerra a dreta en una línia i de dreta a esquerra en la següent de la mateixa manera que llauraven els seus camps. imatge 5 Els números xinesos Els números més antics que es coneixen van ser usats pels xinesos i van ser després adaptats pels japonesos. El sistema conté símbols per als números de l’1 al 9 i per a les desenes, centenes i milers. Els xinesos escrivien verticalment i llegien de dalt a baix. En un número, el primer símbol indicava la quantitat del segon símbol i el tercer símbol la quantitat del quart i així successivament. imatge 6

203

204

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Imatge 4. Numerals babilonis.

Imatge 5. Numerals egipcis.

Imatge 6. Numerals xinesos.

Imatge 7. Numerals grecs.

Imatge 8. Numerals romans.

Imatge 9.. Numerals hindús.

Els números grecs Prompte els grecs van desenvolupar un sistema usant com a símbols les primeres lletres dels noms dels números. Per exemple, 10 es deia “deka” i en l’alfabet grec la d s’escriu amb una lletra grega anomenada delta, així, 10 se simbolitzava amb aquesta lletra. Hi ha una excepció amb el símbol de 5 perquè prové d’un antic nom que tenia. Un altre sistema numèric que es va utilitzar a la Grècia antiga va ser la numeració alfabètica. Aquest sistema està basat a donar valors a les lletres de l’alfabet. Hi ha 24 lletres en l’alfabet clàssic grec i aquestes s’usaven juntament amb tres lletres més velles que han caigut en desús. imatge 7 Els números romans Els romans usaven un sistema similar que encara s’usa hui dia per als capítols dels llibres, els segles,

etc., i que segur que has aprés ja a utilitzar al col·legi. Alguns símbols significaven la primera lletra de les paraules per a designar el número, com la “C”, la qual prové de la paraula cent i que significa 100, i la “M”, que ve de la paraula mil i simbolitza 1.000. Unes altres poden haver-se derivat dels signes de les mans. Per exemple, el “V” per a simbolitzar 5, podia haver representat una mà amb el dit polze i l’índex separat i el “X” per a 10 podia haver simbolitzat les dues mans amb els polzes creuats com una x. El “D” per a 500, podia haver evolucionat de la meitat de la forma usada per a 1.000 abans que “M” fora usat. El mètode romà va ser usat a tot Europa per a la comptabilitat fins al segle XVIII ja que era simple per als problemes de sumes i restes. imatge 8

IMAGINATIO Els números hindús Els orígens del nostre actual sistema es remunten fins fa 1.200 anys. Aquest sistema va ser creat pels hindús. Els àrabs, en els seus viatges comercials per l’Índia, es van trobar amb un llibre sobre aritmètica escrit per un hindú i van traduir el sistema per a usarlo ells. El llibre va arribar finalment a Europa i va ser traduït al llatí. Com que va ser escrit a mà i en la seua representació aquest sistema era més difícil d’usar que el romà, el sistema no va ser assumit ràpidament i per això va patir considerables canvis amb les diferents còpies manuscrites que s’anaven fent. Finalment, en 1415, es va inventar la impremta, fent menys fàcil el canvi dels símbols. Amb l’augment del treball científic, es va convertir en una necessitat per al càlcul. Una segona aportació del sistema hindú és la introducció del zero. Com que el llibre que va introduir aquests números a Europa venia d’Aràbia són anomenats números aràbics. El símbol que s’ha mantingut constant a través de tots els temps és l’usat per a designar el número “1”. Encara que horitzontal o vertical tots els pobles antics com els grecs i romans van tindre un símbol semblant al nostre. Els símbols “2” i “3” també s’assemblen als nostres i poden haver resultat d’escriure ràpidament dues o tres barres que acaben estant connectades. imatge 9

205

L’EVOLUCIÓ DELS NOSTRES NÚMEROS En la següent imatge es pot apreciar com han anat evolucionant els símbols que utilitzem per a escriure els números fins a arribar als utilitzats hui dia. imatge 10

UN SISTEMA NUMÈRIC CURIÓS. EL SISTEMA NUMÈRIC MAIA Els antics maies van descobrir dues idees fonamentals en matemàtiques: el valor posicional i el zero. Només una altra gran cultura de l’antiguitat va arribar a trobar, prop de 300 anys després que els maies, aquests conceptes: la cultura hindú. Aquests dos elements, el valor posicional i el zero, pogueren semblar-nos simples i bàsics hui dia. De fet, ho són, i en això radica precisament la seua genialitat. Grecs i romans, amb tota la força del seu esperit i de les seues institucions, no van aconseguir descobrir aquests principis. Basta tractar d’escriure un número prou gran en notació romana per a adonar-nos de la importància del zero i del valor posicional. La següent imatge mostra la presència d’aquests números en la pàgina 62 del còdex de Dresden, llibre maia que data del segle XI o XII. Es creu que aquest llibre és la còpia d’un altre text que el precedeix uns tres-cents o quatre-cents anys. Pàgina 62 del còdex Dresden amb les dates anotades mitjançant punts i ratlles. imatge 11

Imatge 10.

Imatge 11.

206

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

El nostre sistema numèric empra deu símbols per a representar cadascun dels dígits. Els numerals maies s’escriuen amb només tres símbols: un punt, que significa un; una ratlla, que és un cinc, i el glif d’un caragol per a representar el zero. imatge16 A continuació, veurem com es construeixen.

Imatge 16.

Els números maies La característica més important d’aquest sistema de numeració és que és un sistema de base 20. Això significa que és un sistema de numeració vigesimal en lloc de decimal. En la pràctica, això implica que existeixen 20 símbols diferents per a representar els números del 0 al 19. Aquests 20 símbols es generen al seu torn a partir de la combinació de punts i ratlles. Un punt representa el número 1. Mitjançant diversos punts es poden representar els números 2, 3 i 4. Quan existeix un grup de 5 punts, aquests se substitueixen per una ratlla. Els números entre 6 i 9 s’escriuen combinant una ratlla i el nombre de punts corresponent.

Imatge 17.

Seguint aquest mateix esquema poden arribarse a escriure números fins a 19, que es representa amb tres ratlles i quatre punts. Un cas especial és el del número zero, que té el seu propi símbol en forma de petxina o llavor. Així, els vint primers numerals maies serien: imatge17 A partir del número 19 no és necessari continuar afegint punts i ratlles per a representar números superiors. Això seria poc pràctic ja que requeriria comptar manualment un nombre elevat de punts o ratlles. En lloc d’això s’escriuen dos números, un damunt de l’altre. El número situat en la posició superior ha de multiplicar-se per 20 (per això es diu que el sistema maia té base 20, és vigesimal). Al resultat obtingut pot sumar-se directament el número de la posició inferior per a obtindre el número representat.

Imatge 18.

Per exemple, un punt en la part superior representa el número 20 (1 x 20). Aquest resultat cal sumar-lo al número representat en la part inferior. Si el número inferior és el 4 (quatre punts), el resultat total serà 24 (20 + 4). La següent imatge mostra el número 24 utilitzant el sistema de numeració maia. imatge18 La següent imatge mostra un altre exemple més complicat, la representació del número 153 mitjançant aquest sistema: imatge19

Imatge 19.

IMAGINATIO

207

Com pots veure, mitjançant la combinació d’un número en la part superior i un número en la part inferior és possible representar els números maies de l’1 al 20, de l’1 al 50 i fins i tot de l’1 al 100. De fet, el número màxim que pot escriure’s mitjançant aquest sistema és el 399, representat a continuació: imatge20 Imatge 20.

Imatge 21.

Com pots veure, el número superior en la imatge anterior és el 19. El número inferior també és el 19. El resultat és el número superior multiplicat per 20 més el número inferior. Això dona com a resultat (19 x 20) + 19 que és igual a 399. Si volem escriure números superiors a 399 és necessari utilitzar un tercer nivell de números i seguir la mateixa lògica. El número 400 en sistema maia seria: imatge 21 I el 951: imatge 22

Imatge 22.

El sistema en tres nivells és suficient per a escriure els números de l’1 al 1.000 mitjançant el sistema de numeració maia. Seguint la mateixa lògica podríem escriure números superiors a 7999 utilitzant quatre nivells de números i així successivament. Els maies utilitzaven aquest enginyós mètode a base de punts i ratlles, però en alguns casos també empraven un mètode de tipus pictogràfic, en el qual els números estaven indicats per figures de caps. Aquest mètode és molt menys freqüent que el de punts i ratlles. Ho utilitzaven sobretot per a esdeveniments que els maies consideraven especialment importants. imatge 23

REPTE MATEMÀTIC: SISTEMA DE NUMERACIÓ MAIA Ara et toca a tu. Et plantegem el següent repte. Series capaç d’escriure el número 2.024 mitjançant el sistema de punts i ratlles que utilitzaven els maies? Podràs veure la solució al final de l’article.

Imatge 23.

208

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

CLASSIFICACIÓ. CONJUNTS NUMÈRICS

negatius es denoten amb un signe “menys” (-).

Els nombres naturals De la necessitat de comptar objectes van sorgir els nombres naturals. Aquests són els nombres: 1, 2, 3, 4, 5, 6... fins a l’infinit. El conjunt dels nombres naturals es designa amb la lletra majúscula N.

El conjunt dels nombres enters es designa per la lletra majúscula Z.

Tots els números estan representats per diferents combinacions dels deu símbols : 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6. 7, 8 i 9, que reben el nom de dígits. Els nombres naturals ens serveixen per exemple per a dir quants companys tenim en classe, la quantitat de flors que hi ha en un ram o el nombre de llibres que hi ha en una biblioteca. Aquests números van ser els primers que van sorgir i reben el nom de naturals perquè van nàixer per a comptar aquelles coses o éssers que podem trobar en la naturalesa. Ara bé, què ocorre si vols deixar anotat un deute o estàs mirant un pou i vols mesurar la distància cap avall? Antigament, els deutes s’anotaven en comptabilitat utilitzant el color roig. D’ací l’expressió “estar en números rojos”. Però tant en aquesta com en altres situacions, ens adonem que conéixer els nombres naturals no és suficient i necessitem fer un pas més. Necessitarem doncs un altre tipus de números: els nombres enters. Els números enters El conjunt dels nombres enters comprén els nombres naturals i els seus números simètrics, és a dir, els queden de l’altre costat de la recta. Són aquells números que no tenen part fraccionària. Això inclou els enters positius, el zero i els enters negatius. Els números

“

Així doncs, els nombres enters són tant els positius (+1, +2, +3, +4, +5...), que es corresponen amb els nombres naturals, com els negatius (-1, -2, -3, -4, -5...), com el zero (0), que és l’únic número que no és ni positiu ni negatiu. S’utilitzen, per exemple, per a expressar valors de temperatures; així set graus per davall de zero es pot escriure com -7°, o tres graus per damunt de zero com +3°. També per a indicar les plantes dels edificis. La planta -1, seria la primera planta per davall del carrer i la planta +5, la cinquena planta per damunt del carrer. Per a indicar els anys en les línies del temps. L’any 1.500 a. C. es pot escriure com -1.500. O per a moltes més coses, com ara deutes monetaris o l’altura respecte al nivell de la mar (profunditat si aquesta és negativa). Amb aquests nombres, ja podem anotar qualsevol situació sense haver de diferenciar colors, ja que, com hem comentat anteriorment, se solia utilitzar el color roig per a indicar que la quantitat expressada era negativa. Però ara se’ns presenta un nou dilema. Què ocorre si vull compartir un pastís amb els meus amics? No els puc donar a tots el meu pastís sencer, sinó que necessitaré repartir-ho en fraccions d’aquest. Per a expressar les parts en què hauré de dividir el meu pastís, la manera més adequada serà utilitzar els nombres fraccionaris, o com més formalment se’ls coneix: els nombres racionals.

AQUESTS NÚMEROS VAN SER ELS PRIMERS QUE VAN SORGIR I REBEN EL NOM DE NATURALS PERQUÈ VAN NÀIXER PER A COMPTAR AQUELLES COSES O ÉSSERS QUE PODEM TROBAR EN L A NATURALESA.

IMAGINATIO Els nombres racionals Els nombres racionals, també coneguts com a fraccionaris, sorgeixen per la necessitat de mesurar quantitats no necessàriament senceres. Mesurar magnituds contínues com ara la longitud, el volum i el pes, va portar a la humanitat a introduir les fraccions. El conjunt de nombres racionals es designa amb la lletra Q. Per exemple, si reparteixes un pastís en parts iguals entre tres persones, a cada persona li correspon 1/3 de pastís. O si volem expressar una desena part d’un metre seria 1/10 m, o cosa que és el mateix 0,1 m, si ho expressem com un nombre decimal. Hem de tindre en compte que el denominador d’una fracció mai pot ser zero, ja que no podem repartir cap quantitat en 0 parts iguals. El conjunt dels nombres racionals comprén tots aquells números que poden ser expressats en forma fraccionària, és a dir, els nombres enters, els nombres decimals exactes i els nombres decimals periòdics, tant purs com mixtos. Els nombres enters poden ser expressats de manera fraccionària simplement posant un 1 en el denominador i per a expressar els nombres decimals indicats mitjançant una fracció existeixen mètodes d’aplicació senzilla que s’estudien habitualment en el tercer curs d’Educació Secundària Obligatòria.

Aquelles magnituds que no poden expressar-se en forma sencera ni en forma fraccionària són, per exemple: - la relació entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre, que sempre és el número π = 3,14159265358979… - les arrels que no poden expressar-se exactament per cap nombre enter ni fraccionari, com: √2. Hem vist com alguns nombres decimals són racionals i altres són irracionals. Els nombres irracionals tenen xifres decimals interminables i irrepetibles, per l’exemple, el número π, el número e, el número Φ..., mentre que els nombres racionals tenen un final, com per exemple 0,25, o bé, tenen infinites xifres però periòdiques, és a dir, que es repeteixen, com 3,333... Els nombres reals Els nombres reals són tots aquells números que poden representar-se com a punts en la recta real, és a dir tant els nombres racionals com els nombres irracionals. El conjunt dels nombres reals es representa amb la lletra ℜ. imatge 24. Recta real. El conjunt dels nombres reals té una quantitat infinita d’elements, és a dir, no tenen final, ja siga del costat positiu com del negatiu. imatge 25. Conjunt dels nombres reals.

Però no tots els números poden ser expressats d’aquesta manera. Ens endinsem ara en un terreny menys racional. Els nombres irracionals Els nombres irracionals són aquells números que no poden ser expressats en forma fraccionària, és a dir, com una divisió de nombres enters. El conjunt dels nombres irracionals es representa per la lletra majúscula I.

Imatge 24.

Imatge 25.

209

210

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ELS NOMBRES IMAGINARIS

i, per tant, no obeïa les regles habituals de l’aritmètica.

Pel seu nom, podríem pensar que els nombres imaginaris són una idea màgica, que habita en un pla paral·lel a la nostra realitat. Però els nombres imaginaris, en contradicció amb el seu nom, no sols existeixen en la fantasia, sinó que serveixen per a descriure molts aspectes del món en què vivim i exerceixen un paper fonamental no sols en el desenvolupament de les matemàtiques, sinó també en moltes aplicacions pràctiques, abastant des de la ciència i l’enginyeria fins a l’art o l’economia. Aquest paper tan important va tardar segles a ser comprés per la comunitat matemàtica.

Per prop d’un segle molts pensadors van rebutjar aquesta nova idea, cridant a aquesta unitat inventada “fictícia, impossible o sense sentit”.

Un poc d’història A la Itàlia renaixentista de començaments del segle XVI un dels espectacles de carrer més populars a la ciutat universitària de Bolonya eren els duels. Però no sols els d’espases. També hi havia combats purament intel·lectuals.

Un dels detractors va ser el filòsof francés René Descartes, qui en la seua obra La Géométrie (1637) batejaria la invenció amb el terme despectiu de “nombres imaginaris”. Passarien moltes dècades més perquè els matemàtics començaren a acceptar aquests nombres imaginaris, que desafiaven la lògica, com una cosa vàlida i genuïna. En 1707, un altre francés, Abraham de Moivre, va relacionar els nombres imaginaris amb la geometria, aconseguint així usar aquesta disciplina per a resoldre complexos problemes algebraics.

Es tractava de desafiaments matemàtics, en els quals dos o més experts batallaven per trobar la solució a un problema. El duel es duia a terme en places públiques i era seguit per milers d’habitants.

Gottfried Leibniz (Alemanya, 1646-1716), matemàtic important de l’època, els va definir com una espècie d’amfibi entre l’ésser i el no-res, però va ser Leonhard Euler (Suïssa, 1707-1783) al segle XVIII qui va donar nom a la √-1, anomenant-la i (unitat imaginària, que prové de l’anglés, imaginary numbers).

Va ser en aquesta època que alguns matemàtics italians es van començar a donar compte que algunes equacions eren impossibles de resoldre.

El seu ús permetria estendre el sistema de nombres reals (R) al sistema de nombres complexos (C), on es combinen nombres reals amb nombres imaginaris.

En particular, aquelles la resolució de les quals requeria calcular l’arrel quadrada de números negatius.

Potser tot això sona com una cosa completament abstracta i sense utilitat real, que només podria interessar-li a intel·lectuals que viuen en el món de les idees, però açò està lluny de la realitat.

Els números negatius no tenen arrels quadrades: no hi ha un número que, al multiplicar-lo per si mateix, done un número negatiu. Ja que si multipliquem dos números positius, el resultat és positiu i quan multipliquem dos números negatius, el resultat també és positiu. Els antics algebristes ja treballaven amb la √-1, però ho consideraven alguna cosa estranya, perquè eren conscients que no tenia solució, ja que d’acord amb el raonament anterior no existeix cap número que elevat al quadrat resulte -1. Però els matemàtics Niccolo Fontana (més conegut com Tartaglia) i Gerolamo Cardano se’n van adonar que si permetien l’existència d’arrels quadrades negatives, podien resoldre equacions amb nombres reals. Va ser així com van crear una unitat nova, imaginant l’arrel quadrada de -1 (o √-1 en termes matemàtics). En 1573 un altre matemàtic renaixentista, Rafael Bombelli, va explicar com funcionava l’aritmètica amb aquest nou concepte, en una obra anomenada “Àlgebra”. Allí va assenyalar que la unitat nova no era positiva ni negativa

Al segle XX, els nombres imaginaris van començar a tindre molts usos pràctics, permetent a enginyers i físics, entre altres, resoldre problemes que d’una altra forma no hagueren tingut solució. Veurem a continuació una explicació sobre com funcionen aquests números per a totes aquelles persones que vulguen introduir-se en aquest món “imaginari”. La unitat imaginària La “unitat” imaginària (l’equivalent a l’1 dels nombres reals) és √(−1) (l’arrel quadrada de menys un). En matemàtiques el símbol per a √(−1) és i (d’imaginari), encara que en electrònica s’usa j perquè “i” ja és el corrent, i la lletra següent després de la i és la j. Una propietat interessant La unitat imaginària i té una propietat molt interessant: “dona la volta” passant per 4 valors diferents quan la multipliques. imatge26 - imatge27

IMAGINATIO

Imatge 26. Imatge 30.

Imatge 31. Imatge 27.

Imatge 32.

Imatge 28. Imatge 33.

Imatge 29.

Imatge 34.

Per la qual cosa tenim això: imatge28

Exemple de nombres imaginaris En les operacions matemàtiques que fem dia a dia trobem nombres imaginaris més vegades de les que creiem. Vegem-ho resolent la següent arrel quadrada: imatge31. Exemple d’un nombre imaginari.

Per exemple, quant és i10? imatge29 Quins nombres són imaginaris? Hauràs pogut intuir que els nombres imaginaris tenen relació amb la unitat imaginària, i, de la qual hem parlat en el punt anterior. Per definició, els nombres imaginaris formen part del conjunt dels nombres complexos, són el producte d’un nombre real per la unitat imaginària. Per exemple, 5i. Els nombres complexos estan formats per la suma d’un nombre real i un nombre imaginari. Per exemple, 3+5i.

Quantes vegades hem estat resolent una equació quadràtica i hem dit que no hi havia solució perquè ens trobem amb una arrel negativa? Doncs bé, aquesta arrel negativa, siga la que siga, es pot descompondre, tal com s’indica a dalt, i arribar a tindre un nombre real i la unitat imaginària. En aquest cas, la part real és el número 8 i la part imaginària és l’arrel quadrada de -1. L’arrel quadrada de -1 és coneguda com la unitat imaginària. imatge32 Unitat imaginària.

En altres paraules, els nombres imaginaris són nombres complexos i poden escriure’s com la multiplicació de la unitat imaginària, i, per un nombre real qualsevol.

Llavors, la solució d’aquesta arrel seria: imatge33 Solució d’una arrel quadrada negativa.

Moltes vegades se’n diu indistintament complexos o imaginaris, encara que com veus hi ha una subtil diferència entre tots dos conceptes. imatge30

Recordant la definició anterior, sabem que un nombre imaginari és igual a la multiplicació d’un nombre real qualsevol per la unitat imaginària. Llavors: imatge34 Solució d’una arrel quadrada negativa.

211

212

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Utilitat Sembla que la idea d’imaginar-se números no siga molt convincent, però realment són de gran utilitat. Donat l’anterior exemple, els nombres imaginaris donen resposta a problemes que els nombres reals no poden.

1. Quin dels següents números és imaginari?

Ara quan ens trobem amb una arrel negativa ja podrem solucionar el problema.

a) 1

a) p

b) Ö5

c) Ö-5

d) i2

2. Quin dels següents números equival a i7? b) -1

c) i

d) -i

3. Quin dels següents números equival a i9? Com es representen gràficament els nombres complexos? Qualsevol categoria numèrica (siguen naturals, enters o racionals) es pot representar a nivell gràfic en una recta. En el cas dels nombres reals, abasten la recta per complet, i a cada número li correspon un lloc en la recta (anomenada també recta real).

a) 1

b) -1

c) i

d) -i

4. Quin dels següents números és real? a)

b) i

c) i2

d) i3

5. Quin dels següents números equival a Ö-25? Els nombres complexos s’ixen de la recta per a omplir un pla, anomenat pla complex. En aquest cas, els nombres complexos estan representats en eixos cartesians, on a l’eix X se’l coneix com a eix real, mentre que a l’eix I se li com com a eix imaginari. Imatge35

a) 5

d) -5i

b) 4i

c) -4

d) -4i

I ara, més difícil encara. No et desesperes si encara no saps resoldre equacions, pots intentar-ho mitjançant prova i error.

Com es pot apreciar en la següent imatge, els nombres reals es troben en l’eix de coordenades horitzontal i els imaginaris en l’eix vertical. imatge36 Ací podem veure alguns exemples de la representació gràfica de nombres complexos. imatge37

7. Si x és un nombre imaginari, quines són les solucions de l’equació x2=-49? a) x=+7 o x=-7

b) x=7 o x=7i

c) x=-7 o x=-7i

d) x=+7i o x=-7i

8. Si x és un nombre imaginari, quines són les solucions de l’equació x4=16?

Practica Ara, si ho has entés bé, podràs resoldre els reptes que et proposem a continuació:

Imatge 35.

c) -5

6. Quant és l’arrel cúbica de -64? a) 4

Qualsevol nombre complex, de forma a + bi podrà ser representat mitjançant un vector d’origen (0,0) i extrem (a,b).

b) 5i

Imatge 36.

a) x=+2 o x=-2

b) x=+2i o x=-2i

c)x=+4i o x=-4i

d) x=+8i o x=-8i

Imatge 37.

IMAGINATIO

“

213

ELS NOMBRES IMAGINARIS ARRIBEN A EXERCIR UN PAPER D’ALLÒ MÉS SORPRENENT EN ALLÒ RELATIU A LA INSPIRACIÓ I A LA REPRESENTACIÓ, SENT EL MAJOR EXEMPLE EL DE L’ART FRACTAL.

Imatge 38.

9. Si x és un nombre imaginari, quines són les solucions de l’equació x2+25=0? a) x= 5 o x=5i

b) x=25i

c) x=+5 o x=-5

d) x=+5i o x=-5i

10. Si x és un nombre imaginari, quines són les solucions de l’equació x3=27i? a) x=+3i o x=-3i

b) x=-3i c) x=3i

d) x=+3 o x=-3

Trobaràs la solució al final de l’article. Aplicacions Més enllà de les matemàtiques, els nombres complexos tenen un paper fonamental en moltes branques de la física i l’enginyeria, especialment en aquelles que estudien fenòmens de naturalesa oscil·latòria (ones), com la teoria quàntica de camps, la mecànica de fluids o el processament de senyals.

ELS NOMBRES IMAGINARIS EN ECONOMIA I FINANCES Encara que el món de l’economia està, d’alguna manera, arrelat als nombres reals, la inclusió de nombres imaginaris en alguns contextos pot atorgar perspectives més completes i precises d’algunes situacions. Per exemple, en el modelat d’interessos compostos han d’usar-se nombres complexos, perquè s’ha de representar amb molta precisió l’acumulació de capital amb el temps, la qual cosa requereix d’una part real i d’una altra imaginària. En l’enrevessat món dels cicles econòmics apareixen també els nostres companys imaginaris. En aquest context, s’estudien diferents sèries temporals

econòmiques, les quals han de descompondre’s en uns certs cicles de freqüència, els quals involucren nombres complexos. En altres paraules, són tècniques que permeten identificar patrons econòmics, tendències o períodes d’estabilitat en el mercat.

ELS NOMBRES IMAGINARIS EN L’ART Potser, l’àmbit en el qual més sorprén l’aparició d’aquesta curiosa part matemàtica és en l’art. I és que, encara que es tracta d’una disciplina moltes vegades més lligada a l’expressió emocional que a les xifres i els càlculs, els nombres imaginaris arriben a exercir un paper d’allò més sorprenent en allò relatiu a la inspiració i a la representació, sent el major exemple el de l’art fractal. Aquests són patrons geomètrics infinitament repetits i generats mitjançant nombres complexos. Així, la creació d’obres que incorporen aquestes figures es coneix com art fractal i, en els casos tècnics, requereix d’utilització de xifres imaginàries per a la seua realització. A més, en el món de la fotografia i l’edició d’imatges, els nombres complexos poden jugar un paper important: són necessaris perquè els sistemes digitals, com els ordinadors o telèfons mòbils, processen eixes imatges, la qual cosa permet als dissenyadors crear efectes visuals i manipular-les d’una manera creativa i innovadora. Fins i tot en els videojocs, la creació de mons virtuals i d’entorns i paisatges realistes ha requerit la incorporació dels nombres imaginaris en els processos de disseny, mostrant, una vegada més, la versatilitat d’aquestes curioses xifres. El fascinant conjunt de Mandelbrot, del qual es mostra part en la següent imatge, es basa en nombres complexos. imatge38 Conjunt de Mandelbrot.

214

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ELS NOMBRES IMAGINARIS EN L’ENGINYERIA I LA FÍSICA La presència dels nombres imaginaris en l’enginyeria i la física és quasi tan important (o més) com la dels propis nombres reals i, actualment, la seua utilitat és innegable. Un dels exemples més valuosos és el seu ús en la descripció de corrents elèctrics. I és que, per a l’anàlisi de circuits amb corrent altern, s’han d’usar sempre nombres complexos, on es combina la part real i la imaginària per a definir les impedàncies, les quals representen la resistència i la reactància en components elèctrics com a inductors i condensadors.

ELS NOMBRES IMAGINARIS EN ENGINYERIA ELÈCTRICA Un cas important sorgeix en enginyeria elèctrica, més concretament en l’estudi del corrent altern. Aquest tipus de corrent (la que usem a casa) va ser desenvolupada en gran manera per Nikola Tesla (Sèrbia, 1856 – 1943) i va ser crucial per al desenvolupament de la Segona Revolució Industrial, ja que va permetre el transport de grans quantitats d’energia de manera eficient. Doncs bé, la naturalesa oscil·latòria del corrent altern (CA o AC), que canvia de positiu a negatiu seguint una ona sinuoidal, fa que unes certes magnituds involucrades tinguen un comportament que pot explicar-se fàcilment usant els nombres complexos. Per exemple, l’oposició al pas del corrent elèctric, que rep el nom d’impedància, és un nombre complex, on la part real representa la resistència i la part imaginària la reactància. Imatge39 Ona sinuoidal.

Imatge 39.

El càlcul d’aquesta mena d’instal·lacions elèctriques, utilitzant nombres complexos, permet que puguen tindre un millor rendiment. Un altre exemple són les instal·lacions trifàsiques (utilitzades per al transport d’electricitat i aquells muntatges que requerisquen d’una certa potència), que basen el seu disseny en una propietat senzilla algebraica de les arrels complexes de la unitat. A més d’aquest cas, en la descripció de molts fenòmens oscil·latoris apareixen càlculs complicats amb sinus i cosinus, que es converteixen en senzilles manipulacions algebraiques usant el llenguatge de nombres imaginaris. Per a això, s’empra la fórmula d’Euler, que tradueix sinus i cosinus en expressions termes de la funció exponencial, molt més fàcil de manejar.

ELS NOMBRES IMAGINARIS EN TELECOMUNICACIONS Per si no fora prou, adquireixen un paper fonamental en les noves tecnologies. En els ordinadors, per exemple, els nombres complexos s’utilitzen per a representar la informació en el domini de la freqüència i, en altres paraules, poder processar les imatges que apareixen en un ordinador. A més, en el món de les telecomunicacions s’utilitzen en el disseny de circuits i sistemes de filtres i amplificadors, els quals són fonamentals en telèfons mòbils, ràdios i sistemes de transmissió de dades. Sense aquests nombres, no s’haurien pogut desenvolupar les telecomunicacions. No existiria la ràdio, la televisió ni internet. Has vist eixes pantalles genials que hi ha quan sona música? Es construeixen utilitzant nombres

IMAGINATIO complexos per als càlculs usant una cosa anomenada “Transformades de Fourier”.

altres camps d’estudi, com l’acústica o l’òptica, on els nombres imaginaris es tornen una peça clau.

De fet, es poden fer moltes coses sofisticades amb el so usant nombres complexos, com filtrar sons, escoltar murmuris en una multitud, etc. És part d’una àrea denominada “Processament de senyals”.

No sols podrien ser clau per al futur, sinó que alguns creuen que eventualment podrien servir per a respondre una de les grans incògnites que continuen deixant perplexos els científics: què va passar abans del Big bang i quan va començar realment el temps?

Els nombres imaginaris també van permetre tot tipus de desenvolupaments tecnològics i científics, des del radar i el GPS fins a la ressonància magnètica i les neurociències.

ELS NOMBRES IMAGINARIS EN FÍSICA QUÀNTICA Els nombres complexos són indispensables per a comprendre la branca més teòrica de la física: la física quàntica. En aquesta disciplina, es necessiten els nombres imaginaris per a descriure les funcions d’ona, les quals definiran el comportament de les diferents partícules subatòmiques, així com les estructures atòmica i molecular de múltiples sistemes i estructures. Eixa aplicació als moviments ondulatoris es relaciona també directament amb

215

La clàssica teoria general de la relativitat d’Albert Einstein va vincular el temps amb les tres dimensions espacials amb les quals tots estem familiaritzats (a dalt-a baix, esquerra-dreta i endins-fora), creant un “espaitemps” quadridimensional en el qual el temps només pot avançar. Una teoria brillant, però quan s’aplica a la creació de l’Univers sorgeixen problemes. Encara que si recorres a la teoria quàntica i li agregues una mica de tempsimaginari, tot comença a cobrar sentit..., almenys per als cosmòlegs. El temps imaginari es mesura en nombres imaginaris i, a diferència del temps real, pot avançar i ret rocedir com una dimensió espacial addicional. I això li dona al Big bang un moment per a començar.

Solucions reptes matemàtics: Número 2024 maia:

Números imaginaris: 1c, 2d, 3c, 4c, 5bd, 6c, 7d, 8a, 9d, 10b. Bibliografia: Alexandrov, Kolmogorov i altres: “La matemàtica: contingut, mètode i significat”. Ian Stewart: “Història de les matemàtiques en els últims 10.000 anys”. http://matematicosoriano.blogspot.com/2017/06/los-inicios-de-los-numeros-desde-la.html https://aprendiendomatematicas.com/historia-de-nuestros-números-i/ https://www.mexconnect.com/articles/espanol/1124-la-civilizacion-maya-numerales-y-calendario-mayas/ https://www.simboloteca.com/sistema-numeracion-maya/ https://historia.nationalgeographic.com.es/a/como-contaban-mayas_18487 https://ensenanzamatematicas-com.webnode.es/news/historia-de-los-numeros-enteros/ https://comosurgen.com/como-surgen-los-numeros-racionales/ https://www.todamateria.com/numeros-reales/ https://economipedia.com/definiciones/numeros-imaginarios.html https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=Qv_bvmJJfV0 https://elpais.com/ciencia/cafe-y-teoremas/2022-02-04/el-lento-exito-de-los-numeros-imaginarios.html?outputType=amp https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/numeros-imaginarios-mundo-real_20834 https://www.disfrutalasmatematicas.com/numeros/numeros-imaginarios.html https://www.bbc.com/mundo/noticias-48289843.amp https://www.ferrovial.com/es/stem/numeros-complejos/ https://numero.wiki/ Apunts personals.

ACTIVITATS CULTURALS

218

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Què faries si…? VERSIÓ FALLES

ACTIVITATS CULTURALS

JUGADORS: Dos o més. DESCRIPCIÓ DEL JOC: com en el joc dels vaixells, un jugador li diu a un altre dos números, per exemple 1 - 3 i l’altre jugador ha de contestar a la pregunta que posa en el requadre 1- 3. 1

EN UN CERCAVILES PORTES L’ESTENDARD I DE SOBTE ES VOLA

ES TRENCARA LA CARROSSA EN UNA CAVALCADA

EL DIA DEL XIQUET NO HI HAGUERA XOCOLATÀ

DEIXAREN EL CASAL UN DIA NOMÉS PER A LA XICALLA

ARRIBARES EL DIA DE LA CAVALCADA AMB UNA DISFRESSA DIFERENT

ROBAREN TOTS ELS NINOTS DE LA FALLA

ET DIGUEREN QUE T’ANARES A UNA ALTRA FALLA

ET PERDERES ENMIG D’UN CERCAVILES

NO PARARA DE PLOURE EN TOTES LES FALLES

ET DESPERTARES ENMIG D’UNA MASCLETÀ

POGUERES TRIAR LA MILLOR FALLA DEL CAMP DE MORVEDRE

ES VOLARA LA FALLA SENCERA PEL VENT

219

220

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ACTIVITATS CULTURALS

221

El refranyer VALENCIÀ

Anem a jugar en família. Amb la col·laboració de mamà, papà, l’àvia o l’avi podries completar la frase del refrany? O millor encara, intenta-ho sense l’ajuda de ningú, segur que has sentit alguna d’aquestes frases en alguna ocasió. Pots completar la frase numerada amb la frase de més a baix amb asterisc.

1. Amor de monja i pet de frare,…

* tot és aire

2. A cada porc…

* al canut

3. Quants més amics,…

* vé el seu Sant Martí.

4. Secret de tres,…

* que plou, plou prou

5. Dona que cria,…

* més clars

6. Llarg d’esquena,…

* que no vaja a l’era

7. Més conta el mut,…

* del diable és

8. Dels pecats del piu…

* pot furtar un bou

9. Home gros i gos pelut…

* ni neta ni dormida

10. Amb diners…

* Qui t’ha fet eixe forat?

11. Salut i força…

* curt de faena

12. Plou poc, però per a lo poc…

* fica’t a casa

13. Qui no vulga pols…

* que el llengut

14. Qui furta un ou…

* quan no fan escola

15. Li diu el mort al degollat…

* el Nostre Senyor es riu

16. Quan per la mar s’arrasa…

* tot el mon viu

17. Sempre plou…

* abans mors que coneguts

18. A l’estiu…

* al primer crit

19. A la taula i al llit…

* torrons

20. Qui en roba gasta massa…

* té el cap de carabassa

222

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Grans inventores i inventors

ACTIVITATS CULTURALS

La paraula Invent prové del llatí «Inventus», i aquesta al seu torn està composta pel prefix (In, que significa cap a dins) i (ventus, que significa vindre) però el significat que se li va donar a aquest vocable va ser interpretat com una cosa nova que ve o es troba dins d’una persona, és a dir, eixe pensament que pot arribar a tindre un subjecte per primera vegada. Aquesta paraula té diferents punts de vistes, pel fet que pot arribar a ser en primera part un pensament o de la imaginació d’un individu, no obstant això aquest no és reconegut com a tal fins que es materialitza, per tant en segon lloc un invent pot percebre’s com una acció o procés, en el qual es posa de manifest allò que s’ha pensat o imaginat i en tercer lloc com un objecte, és a dir, el resultat físic, visible i palpable d’allò que una vegada només va estar en la ment d’una persona. Una vegada ja sabem d’on prové la paraula Invent, inventarem. Per inventar...Que no quede! Pots omplir aquesta fitxa amb l’ajuda dels teus coneixements o fent ús dels llibres.

Nom de la inventora o l’inventor: Lloc de naixement: Com va arribar a ser inventora o inventor?:

Per a què ens servix aquest invent?:

Nom de l’inventor: Foto o dibuix:

Hem aprés molt i sobretot valorat a les persones que s’han preocupat al llarg de la història pel nostre progrés. No hi ha major homenatge que conéixer el seu treball i tindre clar que a base d’esforç i tenacitat s’aconseguixen les coses.

223

224

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ACTIVITATS CULTURALS

225

La caixa de les sorpreses O DELS SENTITS Anem a jugar a un joc molt senzill de fer, que segur que algun de vosaltres ja ho fet amb amigues i amics, i es tracta del joc “La caixa de les sorpreses” fet a mà amb materials reciclats, que segur que teniu a casa (i si no sempre podeu fer una variant amb una bossa).

Quins materials necessitem per a fer-la? Els materials són molt senzills i molt fàcils de trobar: • Una caixa de cartó, podeu reutilitzar una de sabates que tingueu per casa. • Tempera de color negre. • Corró per a pintar. • Goma eva. • Tisores i cúter. • Cola Com es juga? 1. Es col·loca un objecte dins de la caixa sense que la/el xiqueta/xiquet ho veja: una pilota, un conte, un guant, un retolador, etc. Llavors la/el xiqueta/xiquet ficarà la mà dins i el tocarà fins a saber de què es tracta. Les/els companyes/companys començaran a formular preguntes de l’estil: és de forma redona? és de color roig? servix per a jugar? i la/el xiqueta/ xiquet que ha ficat la mà ha d’anar contestant amb “si” o “no”. Una vegada formulades unes quantes preguntes, es repassen totes les pistes i s’ha d’endevinar de què es tracta. 2. Podeu fer una fitxa perquè una vegada que hagen tocat l’objecte i creguen saber de quin és, el dibuixen i escriguen de què es tracta. Podeu jugar a casa amb la mare, el pare, o amb amics. I ser molt imaginatius.

226

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

ACTIVITATS CULTURALS

Què preferixes? AIXÒ O ALLÒ?

La dinàmica d’aquest joc és senzilla i et permet dur-la a terme en qualsevol moment i lloc: un dels participants ha de fer una pregunta a un altre, donant-li a triar entre 2 opcions. Com no podia ser d’altra manera, jugarem a la nostra forma: VERSIÓ FALLA LA VICTÒRIA • NIT DEL FOC

• CASTELL

• DIA DE PREMIS

• DIA D’OFRENA

• XARANGA

• BANDA DE MÚSICA

• BRUSA

• POLAR

• CASAL

• CARPA

• ORQUESTRA

• DISC MÒBIL

• PARXÍS

• DOMINÓ

• PLAYBACKS

• CAVALCADA DISFRESSES

• NIT D’ALBAES

• SETMANA CULTURAL

• 9 D’OCTUBRE

• SANT JOAN

• MONUMENT GRAN

• MONUMENT INFANTIL

• SETMANA DE FALLES

• TOT L’ANY

• TRES MONYOS

• UN MONYO

• PRESENTACIÓ

• PROCLAMACIÓ

• PLANTÀ

• CREMÀ

• DESPERTÀ

• MASCLETÀ

• GLOBOTÀ

• DIA DE L’AIGÜA

• JOCS DE TAULA

• JOCS DE CARRER

• ENTRÀ A LA MURTA

• DIA DELS SOCIS

• BUNYOLS AMB SUCRE

• BUNYOLS DE CARABASSA

• HAMBURGUESA

• PIZZA

• FIDEFUÀ

• PAELLA

227

AGENDA D’ACTES

230

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Agenda d’Actes Fallers 2024 Dissabte, 8 d’abril de 2023 Nomenament del president de la nostra comissió per a l’exercici 2024 Víctor Fernández i Llopis.

Diumenge, 18 de juny de 2023 Campionat de Bolei platja, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Divendres, 21 d’abril de 2023 Nomenament dels nous representants de la AC falla La Victòria per a l’exercici 2024, fallera major infantil Sara Toledo i Puig, president infantil Hugo Bravo i Vaquero, fallera major Lara Gracia i González i president Víctor Fernández i Llopis.

Divendres, 23 juny de 2023 Ofrena de fogueres d’Alacant.

Dissabte, 29 d’abril de 2023 Presentació dels artistes fallers, Vicent Gomar per al monument infantil i Arturo Vallés per al monument gran. I elecció de les falleres majors per al exercici 2024. Dissabte, 6 de maig de 2023 Ofrena a la Mare de Déu a Sagunt. Diumenge, 7 de maig de 2023 Carrera de la dona per a la investigació del càncer de mama de l’associació Amuhcanma. Dissabte, 20 de maig de 2023 Nominació de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt per a l’erxercici 2024. Dissabte, 27 de maig de 2023 Proclamació de les falleres majors de la nostra falla, Lara Gracia i González i Sara Toledo i Puig. Dissabte, 3 de juny de 2023 Comiat de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt de l’erxercici 2023. Dissabte, 17 de juny de 2023 Proclamació de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt de l’erxercici 2024.

Dissabte, 24 de juny de 2023 Celebració de la festivitat de Sant Joan, per la vesprada jocs d’aigua. Acontinuació, segon correfoc, amenitzat amb música tradicional valenciana de dolçaina i tabal amb la col·laboració de la coia de dimonis de la Diabòlica de Morvedre i Garramaxa.

Diumenge, 24 de setembre de 2023 Certamen de Playbacks dels infants a les instal.lacions de Sagunt. Divendres, 6 d’octubre de 2023 Inauguració de la 27ª setmana cultural al casal de la falla La Vcitòria. Dilluns, 9 d’octubre de 2023 Celebració del Dia de la Comunitat Valenciana a la plaça Pablo Picasso, amb despertá, mascletà, paella gegant i jocs infantils i de taula. Dijous, 12 d’octubre de 2023 Ofrena de la Verge del Pilar, organitzada per la casa d’Aragó de Sagunt.

Diumenge, 25 de juny de 2023 Campionat de futbol sala, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Diumenge, 26 de novembre de 2023 VII Trobada Fallera a Faura amb jocs infantils i postrerior dinar .

Diumenge, 2 de juliol de 2023 Campionat de futbol 7, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Diumenge, 10 de desembre de 2023 Presentació d’esbossos a saló d’actes Mario Monreal de Sagunt.

Dissabte, 8 de juliol de 2023 Exaltació de les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt i les seues corts d’Honor.

Dijous, 14 de desembre de 2023 Fallida del jurat dels premis de postals nadalenques i fotografia al Aditori Joaquín Rodrigo de Sagunt.

Dissabte, 15 de juliol de 2023 Campionat de futbol sala infantil, organitzat per Federació Junta Fallera de Sagunt.

Dissabte, 16 de desembre de 2023 A les 15.00 h, a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres falleres majors i la seua Cort d’Honor. En acabar, sopar als salons del Restaurant El Faro.

Divendres, 15 de setembre de 2023 Sopar de sectors dels reprsentants de les distintes comissions de FJFS. Dissabte, 16 de setembre de 2023 Concurs de paelles de Federació Junta Fallera de Sagunt a la plaça de la Glorieta de Sagunt. Dissabte, 23 de setembre de 2023 Certamen de Playbacks dels majors a les instal.lacions de Sagunt.

Dimarts, 2 de gener de 2024 Visita dels betlems als casals fallers a les 18.30 h, i a partir de les 18.45 h, visita dels Reis Mags, acompanyats per representants de FJFS. Divendres, 5 de gener de 2024 Cavalcada de de Reis Mags, amb la participació de les falles de la comarca.

AGENDA D'ACTES FALLERS Diumenge, 14 de gener de 2024 Al matí, tercera edició de la carrera Ciutat de Sagunt. Dissabte, 20 de gener de 2024 Al matí, recollida de la falla infantil al taller de l’artista. Diumenge, 21 de gener de 2024 Certamen de teatre de FJFS amb la participació de l’AC falla La Victòria, que actuarà a les 18.20 hores, a la Casa de la Cultura de Port de Sagunt. Diumenge, 28 de gener de 2024 Certamen de curtmetratge de FJFS amb la participació de l’AC falla La Victòria, a partir de les 17.00 hores a la Casa de la Cultura de Port de Sagunt. Divendres, 2 de febrer de 2024 Nit d’Albades del Sector II, amb visita a la tinença d’alcaldia. Dissabte, 3 de febrer de 2023 Sopar de germanor en el saló Huerto de Santa María de El Puig Divendres, 9 de febrer de 2023 Nit d’Albades del Sector IV, amb les comissions de Faura i Gilet Dissabte, 10 de febrer de 2023 Al matí, bateig dels dos monuments fallers.

Dissabte, 24 de febrer de 2024 A la vesprada, a partir de les 17.00 h, cavalcada de disfresses al Port de Sagunt. Diumenge, 25 de febrer de 2024 Passodobles fallers al Aditori Joaquín Rodrigo de Sagunt. PRE-FALLES Dissabte, 2 de març de 2024 Pel matí, entrà la murta i primera ruta de la tapa. A la vesprada, cavalcada de l’Humor Faller a Sagunt. I a la nit, festa del soci amb sopar a la plaça Picasso. A continuació, grup musical. Diumenge, 3 de març de 2024 A la vesprada, entrega de premis culturals i esportius de la FJFS a la Casa de la Cultura de Port de Sagunt. Dissabte, 8 de març de 2024 Al matí, transport dels monuments al carrer. Diumenge, 9 de març de 2024 Al matí, tradidional ornamentació de carrers amb conscurs de pintura de quadres infantils. Al migdia, concurs de paelles a l’avinguda Camp de Morvdre, al costat de la plantà del nostre monument gran i festa de pre-falles aamb grups musicals.

Divendres, 16 de febrer de 2024 Nit d’Albades del Sector I, amb la visita al domicili de la fallera major de FJFS.

SETMANA FALLERA

Dissabte, 17 de febrer de 2024 Crida a càrrec de la Fallera Major de la comarca.

Divenres, 15 de març de 2024 A les 9.00 h, despertà i desdejuni.

Divendres, 23 de febrer de 2024 A les 20.00 h, inauguració de l’exposició de fotografies de les falleres majors de FJFS, les seues corts d’honor i la resta de falleres majors de les comisions falleres. A continuació, nit d’Albades del Sector III, amb la visita al domicili de la fallera major infantil de FJFS.

231

A les 15.00 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Sagunt i el lliurament de premis. A les 23.00 h, ball amb la banda Rots Remember Band i més música en directe. Diumenge, 17 de març de 2024 A les 9.00 h, despertà i desdejuni. A les 15h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt. A les 23.00 h, ball amb l’orquestra Cugar. Dilluns, 18 de març de 2024 A les 9h, despertà i desdejuni. A partir de les 10.00 h, Dia del Xiquet amb jocs diversos. A les 17.00 h, més activitats infantils. A les 23.00 h, ball amb l’orquestra Màgia Negra. A les 00.00 h, Nit del Foc de La Victòria, Castell de focs artificials. Dimarts, 19 de març de 2024 A les 10.00 h, concenració a la carpa per acudir al Centre Cívic on s’iniciarà la cercavila. A les 11.00 h, ofrena de flors de la Mare de Déu dels Desemparats. A les 14.00 h, tradicional mascletà.

Dijous, 14 de març de 2024 Plantà oficial de les falles.

A continuació visita dels jurats als monuments.

A les 22.00 h, cremà de la falla infantil. A partir de les 00.00 h, segons l’horari establert i quan ariben els bombers, es llançarà el castell de focs artificials i, a continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

A les 15.00 h, concentració a la carpa per a visitar Gilet i Faura. A les 23.00 h, ball amb l’orquestra La Tribu. Dissabte, 16 de març de 2023 A les 9.00 h, despertà i desdejuni.

La comissió es reserva el fet de modificar el programa.

232

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

Himne de València

Himne de Sagunt

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau. Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora… Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau. Flamege en l’aire Nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!

De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial. ¡Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul! Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor. Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida... ¡Saguntino, Sagunto es tu honor! Están alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó. ¡Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español! De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.

HIMNES

Himne Faller Victorià És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions. És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura. És, l’ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l’ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s’acosta a la terra avivant sempre els nostres valors. El nostre foc el dolent, purifica omplint els carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor. Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians. Demanant-li ajuda a la festa per mantindre les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il·lusions. Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

233

COL·LABORADORS

236

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

237

238

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

239

240

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

C/ Massamagrell, 23 - 46138 - Pol. Ind. Rafelbunyol Telf: 96 141 30 31 - info@cedelba.com

COL·LABORADORS

241

242

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

243

244

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

245

246

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

247

248

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

Avda. Sants de la Pedra 49, baix. - Sagunt (València) - 697 57 68 62

249

250

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

251

252

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

253

254

A.C. FALLA LA VICTÒRIA

COL·LABORADORS

255

L‘A.C. FALLA LA VICTÒRIA agraeix a totes i a tots, col·laboradores i col·laboradors, veïnes i veïns, amigues i amics, que continuen amb nosaltres fent que la nostra falla seguisca endavant. Gràcies a totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió, que lluiten i posen il·lusió dia a dia per a continuar creixent com a falla, i sobre tot com a família. Aquest any esperem sobretot que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem de les falles 2024 inoblidables.

Bones festes falleres

Kathy Soto Indumentària Valenciana

C/ Alacant, 7-46 Port de Sagunt 962673835

A.C. Falla La Victòria

Any 2024

A.C. Falla La Victòria

2024