L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA 2020
LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2020
FALLA LA VICTÒRIA 2020
fils?
Qui mou els
Avda.Camp de morvedre. l S3 Port de Sagunt tel: 96267l 30S farmaciarosadocb@gmail.com
facebook: FarmaciaRosadoPuertodeSagunto
(e!:)ua1e/\) .Jan6ua.Ja9 ua,p ยกaue::, 8L a.Jn!lluas ouepelAJ ep,uaA'v'
SZ OL 09Z 96
so.LN3A3
rp
svaos
FALLA LA VICTÃ’RIA
|1
Manxeta EDITA:
Associació cultural Falla La Victòria DIRECCIÓ:
Rosana Muñoz EQUIP COORDINADOR:
Rosana Lacoba i Verónica Balaguer COORDINADORA DE LA PART INFANTIL:
Rosana Lacoba, Esther Sánchez i la comissió infantil. SESSIONS FOTOGRÀFIQUES EN EXTERIORS:
Rubén Hernandis FOTOGRAFIES:
Higueras i Más Fotógrafos, Vicente Cuenca Valiente, Juan José Gallego, Rosana Muñoz, María Mauri, Laura Pastor, Belinda Guerra, Ana Montalbán, Laura Rivero, Samuel Cejudo, Mariló Suárez , Javier Maya, Sonia Pérez, Alejandra Vaquero, Pedro Casas, Jonathan Piloña, Isabel Garcia, Miguel Ángel Nuñez, Ainhoa Sánchez, Esther Leal, Isabel Martín, Mónica Giménez, Lourdes Francés, Eugenia Hernández GESTIÓ COMERCIAL:
Vicente Cuenca, Rosana Muñoz, Laura Pastor, Miguel Ángel Segovia, Juan Mas, Isaac Mas, Marta Mas, Samuel Cejudo, Ana Montalbán, Juan Manuel Guillamón, Alejandra Vaquero, Leticia Civera AUTORS DELS ASSAJOS:
Andrés Botella, Vicent Ortolà, Rafael Garrido, Amparo Fabra, Carme Rodríguez, Izan Pérez, Alicia Fortea, Montse Vila, Rosana Lacoba, Cristina Rodríguez, Rosana Muñoz DISSENY PORTADA:
Lamberto Ortiz, Lamber DISSENY PORTADA INFANTIL:
Eureka Soluciones POEMES:
Teresa Llopis
COL·LABOREN:
CRÍTICA:
Julio Lahuerta MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:
Eureka Soluciones DEPÒSIT LEGAL:
V-265-2012
AJUNTAMENT DE SAGUNT
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA: 1.000 exemplars DIFUSIÓ DIGITAL:
Pots descarregar el nostre llibret i consultar-lo en internet a la web: https://issuu.com/fallalavictoria/docs/victoria2020 O també mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil: La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org). Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb ells.
2 | MANXETA
Qui
mou els
fils?
FALLA LA VICTÃ’RIA
|3
Índex
4 | ÍNDEX
6
PRÒLEG
El fil de la memòria
36
VICTORIANS Comissió Executiva Comissió Masculina Cort d’Honor Socis Fallers
78
REPORTATGES
8
SALUTACIONS President de les Corts Valencianes Alcalde de Sagunt President Executiu FJFS President Fallera Major
46 LA FALLA Esbós Crítica
84
Indumentària Valenciana La Victòria una falla solidària
RECORDS GRÀFICS
126
130
PROGRAMA DE FESTES
COL·LABORADORS
20
PROTAGONISTES Poema al President Poema a la Fallera Major Entrevista al President Entrevista a la Fallera Major
60
EXERCICI ACTUAL
100
ASSAJOS FALLERS El teatre dins del món faller… Qui té més prop el seu somni? Teatre i falles: tretze més un Paraula de titella Si estirem del fil
157 HIMNES
FALLA LA VICTÒRIA
|5
PRÒLEG
EL FIL DE LA MEMÒRIA “ENS CONVERTEIXEN D´UNA MANERA O L´ALTRA EN TITELLES ENGAXADES D´UN TITELLAIRE DESCONEGUT I QUE SOVINT ENS FA PREGUNTAR : QUI MOU ELS FILS?”
Qui no ha tingut mai la sensació de fer les coses per obligació? Qui no s´ha parat alguna vegada amb la sensació d´haver fet abans ja el que està fent en eixe precís moment? Qui n´ha viscut mai l´avinentesa d´acabar de fer una cosa sense consecuència d´haver-ho fet? Qui no ha experimentat mai la percepció d´estar comportant-se com una titella en mans alienes? Aquestes experiències estranyes, sovint les adjudiquen a l´atzar, a la casualitat però, n´estem segurs que no hi ha ningú darrere o damunt de nosaltres que ens guia? Qui mou els fils? Són tantes les situacions diàries en les quals l´ésser humà sembla una titella en mans d´un gran marinetista, d´un titellaire gegant. Un gegant embaucador que, amb la seua xarrameca constant, aconsegueix tirar-se sobre tot el món, sempre acaba per arrossegar innocents i agosarats personatges que viuen en el tall de la navalla fent equilibris i movent-se al ritme que marquen altres... Sempre posen bona cara. Mostren sempre el millor somriure i els càndids i ingenus cauen en el pareny de fils que el gran manipulador estén davant els nostres ulls.
6 | PRÒLEG
Igualment, hi ha titelles que es creuen tite-
en tantes i tants ocasions de la nostra vida ens
llaires perquè tenen la possibilitat de moure
convertixen d´una manera o l´altra en titelles
al seu antull, algú sempre hi ha per baix. Però,
engaxades d´un titellaire desconegut i que so-
mai no miren cap amunt per adonar-se que
vint ens fa preguntar: QUI MOU ELS FILS?
estan ballant al son de l´interés d´un altre més gran i més fort. Aquesta és l´escala de poder
Però, dins del món del teatre i les titelles, com
on el contribuent es veu convertit en un ninot,
espectacle a les tables d´un escenari, hem de
penjat del fils que mou el comunicador men-
dir que és un art escenogràfic en el que es pot
tre el distrau amb futbol i premsa rosa, que al
fusionar totes les arts. A més a més, pot ser un
seu torn es veu bellugat pels fils que contro-
mètode d´aprenentatge per a l´actriu o l´actor
la el polític, que fa com fa segons interessa al
que respresenta l´obra i per a l ´espectador.
capitalista de torn, que segueix les estirades i afluixades que el llop de Wall Street se li an-
El teatre com a sèptim art, utilitza una combi-
tulla. I tots ells, titellaires i titelles fan el seu
nació de discurs, gestos, escenografia, músi-
espectacle al escenari del món.
ca, so, espectacle i altres signes que es poden identificar també al món de les falles.
D´altra banda també hi ha qui es mou per les modes, convertint-se així en esclau d´una nova
Aquesta interrelació entre teatre i falles és el
titellaire: l´estètica que controla des de la creu
que hem volgut plasmar en el nostre llibret
i els fils les tendències, convertint-se en això
d´enguany. Al cap i la fi, les actrius i els actors
que ara han donat en anomenar “influencer”,
de teatre com les falleres i els fallers són els
i que no és altra cosa que aquell que mou els
que actúen al mateix escenari on representen
fils per vendre cosmètics i postureo a les xar-
l´obra més important el dia de l´estrena. Són
xes socials.
tots ells els qui mouen els fils.
A la fi, el foc haurà d´engolir-se tota aquesta ceremònia de falsedats i vanitats vuides que
FALLA LA VICTÒRIA
|7
8 | SALUTACIONS
SALUTACIONS
FALLA LA VICTÃ’RIA
|9
PRESIDENT DE LES CORTS VALENCIANES
L
es falles s’han convertit en un fenomen
a aquelles persones que ens visiten any rere
festiu, cultural i identitari que va més
any, és l’element principal i allò que unix mol-
enllà dels límits del terme de la ciutat de
tíssimes coses: la poesia, la crítica, els elaborats
València. I no és un fet recent. És un fet antic i
llibrets, la indumentària tradicional, la piro-
que, per tant, ha convertit les falles en tota una
tècnia, la gastronomia, la música... perquè tots
tradició molt arrelada a molts pobles i ciutats,
aquestos elements formen part de les falles i
entre aquestes Sagunt, on aquest col.lectiu fes-
sense aquestos elements difícilment entredrí-
ter té un pes considerable des d’un punt de vis-
em les nostres falles.
ta social i també cultural. Per això, ha arribat el moment de baixar al Com a President de les Corts Valencianes, és
carrer i participar, de gaudir dels actes que or-
tot un honor per a mi poder adreçar-me a les
ganitzen les falles dels vostres barris, carrers
morvedrines i als morvedrins des d’aquestes
i places. Cal viure aquestes festes com un mo-
pàgines, amb motiu de les festes falleres de la
ment de trobada, de convivència i participa-
ciutat. Un any més es tornarà a vore als carrers
ció, com també de respecte i tolerància cap a
el fruit del vostre treball, d’un treball intens de
aquelles persones que treballen i necessiten
tot un any d’esforços, de col.laboració, de par-
descansar.
ticipació, d’unió, de germanor, que tenen en aquestos dies la seua setmana gran. Per això,
Hem de buscar eixos equilibris perquè la festa
vaja per davant la meua felicitació i reconei-
siga entesa i estimada per totes i tots i siga un
xement, perquè sé que les falles no són només
punt d’unió de la nostra societat. Sé que des de
una setmana, són tot un any de moltes hores i
la vostra comissió sempre es treballa per acon-
dedicació de moltíssimes persones.
seguir això.
També soc coneixedor del gran paper d’inte-
Finalitze, no sense desitjar a les Falleres Majors
gració i de cohesió social que feu als vostres
de la Falla La Victòria, Àngela i Laura , i al seus
barris, con també del vostre esforç per trans-
Presidents Aarón i Samuel, un magnífic any , un
metre la nostra cultura, la nostra llengua, les
inoblidable 2020 que puguen compartir amb
nostres tradiciones a tot el món. El vostre tre-
la seua comissió. I passades les falles, encorat-
ball a més enllà d’un monument, encara que
jar-vos a que comenceu el treball de valent per
el cadafal siga l’element essencial i principal
les de 2021, perquè continue la nostra gran fes-
al voltant del qual gira tota la festa. El momu-
ta, que és una festa universal i única. Endavant.
ment, una manifestació grandiosa d’art efímer que sorprén a propis i estranys, que ens cap-
Enric Morera Català
tiva a les valencianes i als valencians i també
President de les Corts Valencianes
10 | SALUTACIONS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 11
ALCALDE DE SAGUNT
U
n any més la festa gran del poble valen-
és una representació artística, sinó també és
cià toca a les nostres portes. La música
un mitjà de comunicació. Per això, la promoció
al compàs de les cercaviles, els carrers
del teatre que realitzen les comissions falleres
artísticament il·luminats i la cadència de les
aconsegueix instruir, educar, entretindre i, a
mascletaes, s’entrecreuen i es complementen
més, permet difondre la nostra llengua. Una
per a donar pas a una de les festes més estima-
tasca encomiable que cal potenciar.
des i esperades per tots. Les falles són un plaer immens per a la vista, l’oïda i l’olfacte!
Així mateix, no podem oblidar que el teatre és una de les formes artístiques més antigues
La falla té la singularitat de ser una obra artís-
que existeixen, en to de tragèdia o de comèdia,
tica carregada de reivindicacions, però amb el
s’exposen els problemes de la societat, posant
pas del temps el llibret també s’ha convertit
l’accent en els successos transcorreguts en
en un objecte d’art replet de suggeriments, re-
l’àmbit local. El teatre apel·la a les emocions,
clamacions i expressions artístiques. Perquè
pors, sensacions i dubtes. Tots ells elements
el món faller s’encarrega d’expressar inquie-
compartits amb les pròpies Falles, capaces de
tuds i de posar l’accent en els problemes de la
transmetre les inquietuds de la societat a tra-
societat.
vés de la sàtira, la ironia i el sarcasme.
Les falles són cultura i tradició, però també són
Vull agrair a la directiva, les Falleres Majors i
art. Ho veiem en l’artesania del monument fa-
els Presidents de la Falla La Victòria la seua de-
ller, en l’expressió literària del llibret o les arts
dicació i esforç, el seu treball realitzat permet
escèniques de les representacions teatrals or-
que gaudim d’unes Falles 2020 inoblidables i
ganitzades durant la setmana cultural.
úniques.
Enguany, la Falla La Victòria ha volgut centrar
Que visquen les Falles!
la temàtica del llibret en la representació teatral, posant l’accent en la relació cultural
Darío Moreno Lerga
existent en les Falles. El teatre juga un paper
Alcalde de l’Excel·lentíssim
didàctic molt important en la societat. No sols
Ajuntament de Sagunt.
12 | SALUTACIONS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 13
PRESIDENT EXECUTIU DE FJFS
B
envolguts fallers i falleres.
verses convocatòries per a la promoció de l´ús
Aprofite aquestes línies per poder diri-
del Valencià que fan tant a l´àrea de Cultura de
gir-me a totes i tots.
l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com a
Enguany és el meu primer any com a Presi-
la Conselleria d´Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.
dent Executiu de FJFS, per a mi és un orgull i una gran responsabilitat el ostentar aquest
Volia aprofitar per donar la meua salutació
càrrec. Al igual que vosaltres, compartisc l´es-
més especial a les Falleres Majors, Laura i Àn-
tima per la nostra festa, units treballem amb
gela, com també als Presidents, Samuel i Aa-
la resta de les comissions i la junta executiva
rón. Enhorabona per ser els representants d´a-
de Federació Junta Fallera de Sagunt per una fi
questa gran comissió, us desitge que tingueu
comuna, les nostres falles, les falles del Camp
unes molt bones falles i gaudiu del que serà un
de Morvedre.
any ple de records inoblidables.
M´agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentís-
Als veïns,que viuen al voltant del Casal,agrair la pa-
sim Ajuntament de Sagunt, Gilet i Faura; com
ciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobre
sempre atents, escoltant, donant suport i llui-
tot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i
tant junt al nostre col·lectiu per mantindre les
mantindre la harmonia al barri. Gràcies.
tradicions de les nostres arrels, ja que ells també formen part de la nostra Federació.
Falleres i Fallers de l´Associació Cultural Falla La Victòria, en breu donarem inici a la tan
És una gran satisfacció per a mi, vore com la
esperada setmana fallera, que aquestes falles
vostra comissió amb l’espenta i esforç de to-
siguen excepcionals i molt gaudides per totes i
tes les falleres i fallers, treballa per mantindre
tots, amb les ganes i il·lusió que ens caracterit-
viva una festa i les nostres tradicions, no sols
za, però sobre tot amb responsabilitat i civis-
del món faller, sinó del folklore, els arrels i la
me, omplint els carrers amb música, pólvora i
Cultura Valenciana.
amb els colors, la crítica i sàtira del vostre monument, demostrant perquè som Patrimoni
Amb la vostra participació als actes i activitats
Immaterial de la Humanitat.
organitzats per les diferents delegacions de FJFS, feu més gran si cap el nostre món faller.
Bones Falles 2020
Una mostra del gran treball que feu, és aquest
Jaime Gil Arastell
llibret, és uns dels llibrets destacats en les di-
President Executiu de FJFS
14 | SALUTACIONS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 15
PRESIDENT 2020
A
questa és la primera vegada que em di-
fecte. Som una falla entregada i participativa
rigisc a vostés, falleres i fallers, sòcies i
què deixarem la nostra comissió en el més alt.
socis col·laboradors, gent del barri i a
les falles en general. Ja queda molt poc per po-
Enguany repetim en la màxima categoria en
der gaudir de la nostra benvolguda festa Jose-
ambdós monuments, apostant molt fort i bus-
fina, on omplirem els nostres carrers de llum,
cant, com sempre ho fem, obtindre la màxima
color, olor, tradició i bellesa.
recompensa. Si no és així, no importarà ja que la comissió i el barri hauran treballat de debò,
Aquest any és molt especial per a mi, compte
per tal que els carrers estiguen engalanats
al meu costat amb uns representants espec-
amb els nostres monuments.
taculars. Aaron i Àngela en l’apartat infantil que brillen en cada acte; i també compte amb
Només em queda demanar a totes I a tots res-
una gran amiga com a Fallera Major, Laura. En-
pecte. Respecte pel treball i la dedicació de
guany, és l’any en què portàvem somiant tant
tantes persones i també, respecte al barri i a les
de temps.
nostres tradicions, per tal que tots junts gaudim de la nostra setmana fallera.
Estic segur que tot eixirà bé, encara que jo sóc el cap visible, hi ha un gran equip amb mi tre-
Samuel Cejudo Mas
ballant al cent per cent per tal que tot siga per-
President
16 | SALUTACIONS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 17
FALLERA MAJOR 2020
J
a arriben les falles, eixa festa que tanta gent
Arriba una setmana meravellosa en la que
esperem amb ansia. M’agradaria animar a
convivim com una gran família i gaudim de
tota la comissió, socis, amics i veïns a gaudir
cada moment. Formar part d’aquesta gran co-
de la nostra festa.
missió és impressionant. Sempre pendents de tot i treballant en cada acte. És admirable
Aquest any està sent inoblidable. Estic molt
l´esfroç i dedicació que transmetren sempre.
contenta e il·lusionada de poder representar
Són genials.
a la nostra falla com a fallera major. Per a mi és un any que esperaba amb moltes ganes i
Vuic fer una crida a tots els fallers, socis i barri
que no sabia si el podria cumplir o no. Em sent
a gaudir cada dia dels nostres pasacalles, cer-
molt privilegiada de poder compartir aquest
cavi·les, sopars, orquestes i dels nostres monu-
any amb Samuel, Aarón y Ángela. Tot això no
ments. I com no, a emosionar-se en l’ofrena i la
seria igual sense ells, Samuel que és un altre
cremà. Comença el compte enrere per a gau-
germanet major per a mi i els meus xicotets
dir un any més de la nostra festa.
que em contagien amb tantes ganes il·lusió i l’alegria de sentir la nostra festa. I com no, no
Vos desitge que passeu unes bones falles.
podria estar més feliç, ja que la meua germaneta rubia d’ulls blaus ha sigut la qui m’ha passat la banda de fallera major.
18 | SALUTACIONS
Laura Rivero Gimeno Fallera Major
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 19
protagonistes
20 | PROTAGONISTES
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 21
POEMA AL PRESIDENT
Titellaire de somnis De les tristes i desolades cendres perdudes entre flames al carrer alcen el vol com a papallones les velles espurnes d’un nou faller. Ell donarà vida a les titelles, titellaire de somnis sincers. Els fils mourà amb molt de sentiment per a tancar el cicle d’un any sencer. Tornaran les antigues cendres sota estreles d’un nou cel, i de nou s’omplirà l’aire de coets. S’alçaran de terra les titelles, culminarà l’obra i creació de Samuel, i gaudirem amb deler, satisfets.
22 | PROTAGONISTES
SAMUEL CEJUDO MAS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 23
POEMA A LA FALLERA MAJOR
A Laura El sol darrere dels núvols espera, l’alegria després de l’hivern el camí de rajoles cap a la glòria sembla de l’estiu a la tardor etern i es fa llarga l’espera, com una funció de teatre imperfecta, perquè arribe la primavera. I un matí seré quan el sol brilla intens apareix plantat el monument. I arriba el teu moment. Arriba la venerada festa i són els teus ulls la nostra guia en cada cercavila. I arriba la nit de Sant Josep tot l’amor es concentra en la banda tot l’afecte en la pinta daurada tota la gratitud en cada llàgrima tota la teua fermesa al prendre foc a la traca i es fa fosc i tot s’acaba mentres tu brilles com a únic far d’esperança. El sol darrere dels núvols espera, l’alegria després de l’hivern….
24 | PROTAGONISTES
laura rivero gimeno
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 25
ENTREVISTA AL PRESIDENT
N
o ha arribat als trenta i ja exerceix com a cap visible de la falla La Victòria. Des que va ser triat president de la nostra comissió ha portat el seu càrrec amb la major de les disposicions perquè tots els actes fallers que se succeeixen isquen perfectes. Aquest és el repte que s’ha imposat com a prova que, amb l’ajuda incommensurable de la seua executiva i la seua comissió actue amb el màxim rigor, ja que són molts els esdeveniments i reunions que ha de preparar al llarg de l’any faller. Treballador, esportista i amic dels seus amics, esperem que enguany siga l’any de consolidació de la seua presidència per tal d’arribar a la fi amb el convenciment del treball ben fet.
Per a començar aquesta entrevista només preguntar-te per les teues dades, quina edat tens i a què et dediques?
Em podries parlar un poc d’aquests anys com a faller de la teua comissió? Vaig començar en la falla al costat del meu
Tinc 30 anys. Soc electricista, com molts en
oncle Juan, quan ell va ser President i a més a
aquesta comissió.
més vaig formar part de la seua executiva, en la delegació d’esports. A partir d’ací, vaig es-
Quines són les teues aficions, que de segur
tar en diferents càrrecs, però mai he deixat de
en tindràs moltes?
ser membre de l’executiva de la comissió, he aprés dels veterans de la falla, per poder lide-
Qualsevol esport m’agrada, però especialment
rar la meua comissió.
eixir en bici, l’handbol i el pàdel. Pensaves que arribaries a ser president? Sabem la teua trajectòria com a faller, quan vas decidir ser president?
Tenia moltíssimes esperances en la meua comissió, qui em coneix sap que soc treballador
Vaig decidir ser president fa uns pocs anys,
i sempre done el meu 120% per tal que tot isca
em fa moltíssima il·lusió estar al capdavant de
perfecte. Finalment vaig comptar amb el su-
la Victòria.
port de la meua gent.
26 | PROTAGONISTES
“VAIG COMENÇAR EN LA FALLA AL COSTAT DEL MEU ONCLE JUAN, QUAN ELL VA SER PRESIDENT I A MÉS A MÉS VAIG FORMAR PART DE LA SEUA EXECUTIVA, EN LA DELEGACIÓ D’ESPORTS”
Passem a un altre tema. Enguany tenim
Ara que ha passat Nadal i estem molt a prop
nous artistes fallers, tant de la falla gran
de les Falles, ja hem tingut diversos actes a
com del monument infantil, a què es deu
La Victòria. Com els has viscut? Són tan in-
aquest canvi?
tensos com diuen els que ja han estat com a president?
Al cap i a la fi, la decisió es pren per part de la delegació de monument. Confie totalment en
Són intensos, molt emocionants, emotius…
ells, si ells han pensat que és el millor per a la
Molt més de què et pugues imaginar, estar l’úl-
comissió, endavant. A més a més, els projectes
tim a la cercavila de la mà de la meua amiga
són molt prometedors i podem optar al més alt
com a Fallera Major, i saps que eres la figura
en ambdós monuments.
representativa de la teua comissió, és una sensació increïble.
Ja heu fet alguna visita al taller dels artistes. Conta’ns la teua impressió. Quines ex-
I la resta d’actes de la comarca?
pectatives n’hi ha? Són actes molt bonics i més encara de la mà Les expectatives són sempre les més altes en
dels meus companys del meu any faller, dels
ambdós monuments, el que hem pogut veure
quals som una autèntica pinya, incloses les re-
al taller és preciós, molt bona composició.
presentants de Federació.
FALLA LA VICTÒRIA
| 27
28 | PROTAGONISTES
Comenta’ns com és la relació amb les altres
Et sembla molt diferent viure les falles
comissions?
aquest any? Quina és la part més dura?
La veritat, és un espectacle! Ens portem genial
Sí, és diferent, la veritat. Hi ha coses que des
entre els representants de totes les comissions.
de fora no pots percebre, porte uns 11 anys en
Segons diuen els repetidors d’enguany, no té
l’executiva, però ni per aquestes, fins que no
res a veure amb els anys anteriors.
eres president no saps com és ni com afrontar-ho.
I amb la teua en particular, La Victòria? Però el que més m’agrada és veure a tota la Per a mi enguany és un any d’ensomni i crec que
teua comissió desfilar davant de mi.
per a la resta de representants també. La comissió s’ha bolcat amb nosaltres totalment, ens respon en
La part més dura pot ser que siguen els compro-
cada acte i cada vegada que ha fet falta.
misos o les reunions, et lleven molt de temps, però crec que cap president ho fa a disgust.
Parlem de premis. Creus que enguany tornarem a rebre la màxima recompensa fa-
Què li diries a la teua comissió?
llera de la comarca i guanyarem de nou a la secció especial?
Primerament, donar-li les gràcies per tot el treball realitzat durant tot l’any i que només que-
Sincerament, crec que no és el més important.
da un passet. I també que de segur gaudirem al
M’agrada més que la comissió estiga contenta
màxim de la nostra setmana fallera que ens ho
pels monuments que plantem al carrer, final-
mereixem!
ment decideix un jurat, encara que preferisc l’opinió de la meua comissió. Però, per supost
I ja , per finalitzar aquesta entrevista, què
que estic il·lusionat, portem dos monuments
desitges per a l’any faller 2020?
extraordinaris i lluiran espectacularment. Desitge poder tindre una gran setmana fallera, Tornem a parlar de tu, com va el teu primer
poder gaudir del barri i de la resta de comis-
any com a president?
sions. M’encantaria guanyar el primer premi del monument gran, per poder dedicar-li’l a les
La veritat que molt bé. Tinc uns acompanyats
persones que ja no estan.
increïbles que ho fan tot molt més fàcil. Pel que fa al càrrec, hi ha moments de cansament, però la gent que tinc al meu voltant és molt veterana i sap que fer i com fer-ho en cada moment.
FALLA LA VICTÒRIA
| 29
ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR
J
a estem d’estrena. La falla La Victòria ja té nova representant per a l’exercici 2020, la nostra fallera major Laura Rivero.
En la seua etapa universitària ha demostrat ser una magnifica alumna, dedicant-li moltes hores a tirar-la avant amb força i afany, per a acabar sent diplomada en nutrició. Treballadora incansable, a la seua curta edat ha compaginat els seus estudis amb el treball , del qual ara li ocupa per complet. Amiga dels seus amics, li encanta passar part del seu temps per a estar amb ells i entretindre´s. Es diverteix amb els infantils de la falla quan els dedica aqueixos mesos d’assaig per a tirar avant els playbacks. En definitiva, una jove de la seua edat que gaudeix amb les xicotetes coses de la vida. Tant és així, que l’any faller que acaba de començar l’està gaudint al màxim, i encara queda la recta final de l’exercici. Sense més dilació, passem a saber una miqueta més de la nostra representant.
Bon dia Laura, presentat un poquet, edat, es-
Com se’t va ocórrer presentar-te a fallera
tudis, aficions…
major de la Falla la Victòria?
Tinc 23 anys, he estudiat la carrera de Nutri-
Ho tenia pensat des de fa uns pocs anys. Des
ció Humana i Dietètica i un Màster en Quali-
de menuda sempre he volgut ser fallera, ja que
tat i Seguretat Alimentària. Mentre estudiava
en la meua família han sigut molts anys fallers
el màster vaig començar a treballar al cinema
i els encanta aquest món. Primerament em
i de moment encara hi continue. Les meues
vaig apuntar com a fallera de la Victòria, però
aficions són eixir amb els meus amics, anar al
amb el pas dels anys m’en adonava que cada
cinema, fer una miqueta d’esport, veure series
volta m’encantava més aquesta festa, fins que
i sempre que puc m’encanta viatjar.
em vaig plantejar que un dia seria la represen-
30 | PROTAGONISTES
“EN AQUEST MOMENT, VAIG PARLAR AMB SAMUEL I LI HO VAIG PLANTEJAR, QUAN ELL FORA PRESIDENT JO ESTARIA AL SEU COSTAT COM A FALLERA MAJOR”
tant de la meua falla. En aquest moment, vaig
pare que ha sigut faller molts anys i li encanta-
parlar amb Samuel i li ho vaig plantejar, quan
va la idea que jo fora representant de la meua
ell fora president jo estaria al seu costat com
falla. La meua mare també ha sigut una gran
a fallera major. Eixe moment ja ha aplegat i ací
ajuda per a mi i al meu germà a poc a poc li
estem els dos, com a màxims representants de
he contagiat l’alegria que jo tenia per complir
la Victòria.
aquest somni. També em feia molta il·lusió aquest any, ja que la meua amiga Ana em pas-
Qui et va animar?
sava la banda de fallera major. A les dues ens encanta aquesta festa i tenim molt de senti-
Realment va eixir de mi, encara que tenia el
ment per ella i que millor manera de compar-
suport de la meua família, sobretot el del meu
tir la nostra passió juntes.
FALLA LA VICTÒRIA
| 31
32 | PROTAGONISTES
Què significa per a tu ser fallera major?
En general som una falla molt treballadora. Tots aporten el seu granet d’arena i fan que aquesta
Per a mi ser fallera major és una mescla de
comissió siga cada volta més gran. M’agrada-
molts bons sentiments. Tenia moltíssimes ga-
ria donar-li les gràcies a totes aquelles i aquells
nes i il·lusió de poder viure aquesta experièn-
que fan que aquesta falla continue endavant i
cia. Com he dit abans, vinc d’una família falle-
sempre fent-ho com una gran família. Sobretot,
ra en què viuen molt les falles. Ells m’hi han
gràcies per l’afecte que em doneu.
trames aquest sentiment. Per a mi també és un honor poder representar a La Victòria, ja
La relació amb les comissions , com és ?
que som una falla molt treballadora i una gran família. No puc estar més feliç de poder viure
Genial, he tingut moltíssima sort amb els re-
aquest somni que significava tant per a mi. Es-
presentants del 2020. Són gent espectacular.
tic molt contenta de poder representar-vos.
En molt poquet de temps hem format una gran família i hem aprés a estimar-nos. És increïble
Què vas sentir quan et van pujar la banda de fallera major? Jo crec que no es pot explicar amb paraules. És una sensació tan increïble el que es sent en aquest moment que no ho sabria descriure. S’ha de viure per poder saber que és. És una mescla de sentiments i emocions; alegria, però sobretot molts nervis, és genial. Mai he estat tan emocionada, i realment va ser un moment
“M’AGRADARIA DONAR-LI LES GRÀCIES A TOTES AQUELLES I AQUELLS QUE FAN QUE AQUESTA FALLA CONTINUE ENDAVANT”
inoblidable que portaré gravat sempre al meu cor. I com no, donar-li les gràcies als meus pares per pujar-la i fer aquest moment encara més especial i emocionant. com en tan poc temps te n’adones que n’hi ha Per poder orientar una mica a la nostra co-
gent que ja te la pots tindre tota vida. Mai ens
missió sobre què tractarà enguany el llibret
falten les prèvies, festes, desdejunis, les queda-
de falla. Et farem una pregunta d’examen,
des per quedar. Tenim mil i una excuses per a
eres aficionada a les arts escèniques, al tea-
juntar-nos un dia i contar-nos mil coses. Estic
tre en aquest cas?
molt contenta de poder compartir aquest any amb ells.
Sincerament, molt poquet. Encara que si m’agradria anar més al teatre o veure mu-
I amb els teus representants?
sicals. Però sí que és cert que molt del meu temps lliure li’l dedique al cinema, m’encanta
No podria tindre millors representants. Els
veure pel·lícules de tota mena.
meus xiquets, Aaron és increïble, sempre està pendent de tot, transmet molta il·lusió i cui-
Com valoraries el treball que realitzen mem-
da molt a la nostra xicoteta. Àngela, la nostra
bres de la teua comissió en les diferents acti-
princeseta no para quieta, sempre està feliç i
vitats que realitza la falla?
en cada acte ens fa traure un somriure. I com
FALLA LA VICTÒRIA
| 33
no, no puc estar més feliç de poder compartir
Com és la teua marxa com a fallera major
aquest somni amb Samuel. Ell és l’altre ger-
fins ara?
manet major que tinc, sempre cuidant-me, vivint junts i emocionats aquest any. Ell ja sap
De moment és inoblidable. M’encanta cada
que per a mi és molt important, i a més poder
acte que vaig, la felicitat que tinc quan he d’anar
viure açò amb ell és increïble. Els quatre for-
a la perruqueria a pentinar–me perquè em toca
mem una pinya molt divertida, sempre rient i
vestir-me. Cada volta que ma mare i mon pare
passant-ho molt bé, però sobretot aquest any
em vesteixen. Són sentiments molt bonics i
l’estem vivint molt intensament, ja que a tots
que els disfrute al màxim perquè açò passa en
ens encanta aquesta festa i ens transmetem el
un tres i no res. Mai m’haguera imaginat que
sentiment i il·lusió que tenim d’ella.
fora tan especial. També estic molt feliç per viure aquesta experiència rodejada de la meua
Passem ara a parlar de monument. Què et
gent, la meua família, les meues amigues que
sembla el d’enguany?
formen “l’Imperi”, la meua família de la falla i “FVC”.
Enguany em sembla que tenim uns monuments espectaculars. Crec que transmeten molt, ja que
Quins actes t’estan resultant més bonics , o
cuiden fins a l’últim detall I a més ho estan fent
emocionants?
amb molt d’esforç i alegria. Hi ha molt de risc, I espere que tot vaja bé, i que faça bon temps.
De tots els actes, l’exaltació al Castell de Sagunt em va agradar molt. Però, allò que mai oblidaré
Què coneixes dels artistes?
serà la Proclamació i la Presentació. En la proclamació va començar tot, em vaig adonar que
No els conec molt, ja que són una proposta
estic rodejada de gent que em cuida i m’esti-
nova per la delegació de monument, però el
ma moltíssim. Però en la presentació va aple-
que he vist al taller m’agrada molt i crec que
gar el millor. La pujada de la banda dels meus
estan treballant amb moltes ganes i il·lusió
pares va ser molt emocionant, sempre he dit
perquè tot vaja bé.
que m’agradaria que me la pujaren ells. Però,
34 | PROTAGONISTES
el que més em va sorprendre sigué veure al
Segons la meua experència sí, però crec que el
meu germà i a la meua cunyada Saray vestits
primer any de fallera major és inoblidable, és
de fallers per pujar-me el corbatí. Açò, per a mi,
una sensació que no has viscut mai i a la millor
va ser increïble. També vaig viure molt emocio-
una segona volta ja no seria el mateix. Ara quan
nada que la meua amiga Ana em posara la ban-
passen les festes m’agradaria centrar-me en el
da com a fallera major. Va ser un moment únic
meu futur com a nutricionista. Però mai es sap,
que les dues desitjàvem amb moltíssimes ganes
no descarte que altra volta en la meua vida siga
i que mai oblidarem. I com no, també em va fer
fallera major. És increïble el que es sent i estic
molta il·lusió la sorpresa de les meues amigues
molt feliç d’haver viscut aquesta experiència.
“l’Imperi” i dels meus xics que es van vestir tots de fallers. En general, el dia de la presentació va
T’emocionaràs quan acabe el teu “regnat”?
ser un somni fet realitat que es viu com si estigueres en un núvol. Va ser molt emocionant.
Sí, i molt. És una il·lusió que tinc des de xicoteta i veure que ha passat tan ràpid m’emocionarà
Quines són les teues expectatives com a màxi-
moltíssim. He viscut moments inoblidables i
ma representant de la falla?
em farà molta pena que aquesta experiència s’acabe.
Que la meua comissió gaudisca de la nostra festa. Que haja pogut representar bé a la meua falla
Un desig per a 2020 i finalitzem l’entrevista.
i transmetre les ganes i alegria que tinc de formar part d’aquesta gran família. Tots estem ací
Us desitge que passeu unes bones festes, que
per una raó i és per gaudir al màxim la nostra
continuem amb la il·lusió i sentiment que te-
festa i transmetre el sentiment faller que por-
nim per la nostra falla i que mai es separe la fa-
tem dins. Espere que enguany disfruteu al mà-
mília tan bonica que em format junts.
xim de cada acte i us desitge unes bones falles. Repetiries com a fallera major segons la teua experiència fins ara?
FALLA LA VICTÒRIA
| 35
36 | VICTORIANS
Victorians
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 37
comissió executiva President HONORÍFIC Miguel A. Alegría Almiñana President Samuel Cejudo Mas
Vice president 1er General Vice president 2n Llibret Vice presidenta 3er Econòmic Vice president 4t Monument Vice president 5è Infantil Vice presidenta 6à Delegada Casal Vice presidenta 7è Esports i Cultura Secretaria Vice Secretari i Delegat de Comunicació Tresorera Comptador Delegada de Loteries Delegat de Monument Vice Delegat de Monument Delegada de Llibret Vice Delegada de Llibret Vice Delegada de Llibret Delegada de Cultura Vice Delegada de Cultura Delegat D’Incidències Delegat de Pirotècnia Vice Delegat de Pirotècnia Delegat D’Esports Vice Delegat D’Esports Delegada de Play-Back Vice Delegada de Play-Back Delegada de Play-Back Infantil
38 | VICTORIANS
Isaac Mas Prades Vicente Cuenca Teruel Juan Mas Jurado Moisés Muñoz Camacho Víctor Millán Fernández Llopis Marta Mas Prades Jonathan Piloña Bonilla Belinda Guerra García Julio Lahuerta Cintas
Laura María Pastor González Miguel Ángel Segovia Guillen Teresa Fernández Llopis
Juan M. Guillamón Manzanero Ignacio Pagés Garrote
Rosana Muñoz Camacho Rosana Lacoba Morte Verónica García Balaguer Mª Luz Lacoba Torres Idoia Díaz González
Miguel Fontana Gallego Millán Fernández Adoves José María Guerra Nicolás Néstor Pérez Martínez Pedro Casas González Ana Montalbán Leal
Laura Rivero Gimeno Mª Jesús Muñoz Medina
2020
Vice Delegada de Play-Back Infantil Delegada D’Infantils Vice Delegat D’Infantils Vice Delegat D’Infantils Vice Delegat Infantils Vice Delegat D’Infantils Vice Delegat D’Infantils Vice Delegat D’Infantils Vice Delegada D’Infantils Delegada de Disfresses Vice Delegada de Disfresses Delegada de Cavalcada/Comparsa Delegat D’Ornamentació Vice Delegada D’Ornamentació Vice Delegada D’Ornamentació Vice Delegada D’Ornamentació Vice Delegat D’Ornamentació Delegat D’Iluminació Vice Delegat D’Iluminació Vice Delegat D’Iluminació Vice Delegat D’Iluminació Delegat de Festejos Vice Delegat de Festejos Relacions Públiques Delegat D’activitats Diverses Bibliotecari
Ainhoa Sánchez Villar Alejandra Vaquero Fuster Juanjo Bataller Calle Pablo Solano Bravo de Mansilla
Juan Carlos Herrero Marco Miguel Ángel Núñez Martín Iván Iserte Hortelano Gregorio García Muñoz Leticia Civera Arias Andrea García Rueda Isabel García Misiego Dairén Reolid Agudo Sergio Carnicero Rovira Irene Alcaina Martínez María Pérez Roca Delia Pans Alcaina Héctor Lavirgen Heras Francisco José Guillen Rosaleny David Álvarez Martínez Alan Martínez Gabaldón Carlos Benito Martínez Manuel Fernández Peña Iván Guerra García Carlos Tortajada López
Miguel A. Orenga Vedri José Manuel Cejudo Mas
FALLA LA VICTÒRIA
| 39
cort d’honor FALLERA MAJOR Laura Rivero Gimeno
Alba Adrián Blasco Andrea García Rueda Raquel Navarro Sánchez Yasmina Agustí Martínez Mónica Giménez Fernández Amaya Nieto Gómez Ana Maria Alarcón Lopez Andrea Giménez Tortonda Leyre Noguera Paesa Irene Alcaina Martínez Yolanda González Martínez Laura Núñez Martín Montserrat Alcalá Núñez Lara Gracia González Neus Orenga Martín Rocio Barragán López Tifany Gualda Barrado Laura Orón Morillas Laura Bazataqui Gil Belinda Guerra García Cristina Ortega Cerezuela Begoña Belmonte Alonso Mª Isabel Guillem Lázaro Alexandra Ortiz Anquela Anais Beltrán Prieto Vanesa Gutiérrez Giner Cristina Palomar Lloris Mª Carmen Blasco Fernández Noelia Hernández Aranguren Delia Pans Alcaina Paula Blasco Ortiz Jenifer Hernández Salvador Laura Mª Pastor González Daniela Bof Alfaro
40 | VICTORIANS
Eugenia Herrero Ruiz Marina Paz Vargas Miriam Bonet Selles Mónica Hilario Ruiz Sonia Pérez García Ana Belén Cabrera Cámara Gemma Honrubia Rodríguez Silvia Pérez López Rosana Carnicero Rovira Paula Ibáñez Martin María Pérez Roca Mª Rosa Carrera Herranz Montse Jordán Clemente Lucia Pérez Vicente Yaiza Casas Munuera Natalia Jurado Monreal Silvia Puig Pérez María Castellanos Garrido Rosana Lacoba Morte Mª del Mar Rahona Navarro Sara Esther Chavero Vinuesa Ana Lacoba Rosua María Rajadell Cañamache Leticia Civera Arias Mª Luz Lacoba Torres Mª José Ramírez Jurado Blanca Cocera Cortés Vanesa Lahuerta Domingo Dairén Reolid Agudo Carla Cocera Cortes Andrea Lázaro Martínez Silvia Rovira García María Contel Cabello Esther Leal González
2020
Vanesa Ruiz León Lorena Cortes Silva Laura Lechón García Vanessa Rustarazo Ortega Juana Castelló Huertas Silvia Lechón García Clara Sánchez Huertas Noelia De la Rosa Pastor Candela Llorente Rojas Ainhoa Sánchez Villar Idoia Díaz González Sonia López Alegre Sara Sangüesa Edo Itziar Díaz González Claudia López Rosua Laura Segovia Pastor Laura Espinosa Escrig Paula Marrón Pérez Esther Serrano Ordaz Nuria Espinosa López Noelia Marti Torres Miriam Suárez Hernández Teresa Fernández Llopis Laura Martín Burgos Marilo Suárez Martínez Alicia Fletes Orea Isabel Martín Leal Silvia Toledo Puig Sofía Fontana Santibáñez Karina Martín Martínez Sandra Tortajada Ramírez Marta Frach de la Cal Concepción Martínez Latorre Isabel Torres Del Campo
Ada Fraj López Marta Mas Prades Gema Torres Pinilla Yael Fraj Roda María Mauri García Ana Lorena Tudón Gómez Vanesa Galdón Carot Ariadna Méndez Argudo Clara Valero Martínez Verónica García Balaguer María Merenciano Belis Lidia Valls Sánchez Magdalena García de los Ángeles Rico Lucia Mezquita Alcala Alejandra Vaquero Fuster Isabel García Misiego María Mico Merida Noelia Vicent Rosua Eva García Ortega Ana Montalbán Leal Miriam Vicente García Verónica García Palacios Rosana Muñoz Camacho Marta Villalba Monferrer Mª Emelina Garcia Peñaranda Mª Jesús Muñoz Medina Violeta Villar Canelles Patricia Muñoz Medina Tania Zacarías Gutiérrez María Mut Bertomeu Guadalupe Navarro Moya
FALLA LA VICTÒRIA
| 41
COMISSIÓ MASCULINA Miguel A. Alegría Soto Enrique Herrero Moreno Iván Acosta García Carlos Jaraba Clemente Juan Carlos Acosta Trincado Álvaro Jordán Perales Jose Manuel Álvarez Caballero Iván Latorre Montoya Erik Andrés Sánchez Rubén Lázaro Martínez Manuel Anreus García Francisco Lázaro Silvestre Iván Batalla Jordá Paco López García Sergio Batalla Jordá José Luis Martí González Javier Bataller Calle José Manuel Mejías Galán Manuel Bellver Fernández Héctor Molina Bazataquí Pablo Brines Carrillo Pau Molina Bazataquí Jonathan Calvo Guerra David Mora Molina Edgar Casas Hernández Xose Mut Bertomeu José Fco. Catalán García Jerónimo Noguera Baldoví Raúl Céspedes Manzaneda Pau Núñez Castelló Adrián Cerdán Martín David Ortega González Cesar Cerdán Sánchez Mario Ortega González
42 | VICTORIANS
2020
Víctor Miguel Coba Valero Vicente Eduardo Pastor Nácher Daniel Cotanda Roselló Jose Miguel Pérez Arcas Agustín Díaz López Daniel Pérez Martínez José Mª Falcón Ruiz José Pérez Morte Sergio Fraj Juberías José Miguel Pérez Orón Alberto Galán Sáez Rubén Prados Macián German Gallego Torices Paco Quiles Tudón Rafael Gallur Fernández Aarón Rams Roda Raul Gallur Fernández Iván Ros Garrido Rubén Gálvez Álvarez José Santamaría Alonso Diego García Anreus Emilio Manuel Sánchez Cabrera Antonio García de los Ángeles Rico Carlos Sargues González Salvador García de los Ángeles Rico Diego Segovia Pastor Manuel García Sánchez Carlos Serra Albiñana Mario Granjo Francés Fco. Toledo Troya Juan Antonio Guillem Lázaro Gabriel Uribe García Bruno Hernández Sebastián
SOCIS FALLERS Celia Alacreu Morente Iciar Alcaina Martínez Eduardo Alcaina Valero Loli Alonso Anguita Raquel Anreus Solanas Marisol Álvarez Mª José Álvarez González Emilio Anguita Bueno Pilar Argudo Gil Vicenta Baldrés Bataller Cristina Blasco Ortiz Graciela Mª Bracamonte Porras David Brines Gómez Olga Bueno Melgarejo Eva Calderón Alarcón Rafael Carnicero González Amparo Carrillo Aguado Ángela Cayuela Salinas Paquita Del Río Alba M. Javier De la Calle Hernández Noemí Díaz Navarro Amparo Espinosa Andreu Noemí Espinosa Jerez Patricia Espinosa Jerez Ana Espuig Esmeralda Fernández Carnicero Juan Jose Fuentes Redondo Raquel Fuertes López Pedro Fraj Juberias Lourdes Francés López Lourdes Franco Cobo Oscar Gallardo Álvarez Eva Gallego Ortega Esmeralda Gallur Fernández
44 | VICTORIANS
Salvador Gallur Aliaga Fran Gálvez Sergio García Muñoz Yolanda García Peñaranda Jacob García Zarzoso Ramón Gimeno Muedra Jerónimo Gómez Anreus David Gómez Silvestre Vicenta González Martínez Fernando González Rubio Mª José Guillén Martín Carmen Heredia Escudero Jairo Hernández Salvador Silvia Hernández Górriz Ursula Hernández Sebastián Alicia Herranz Gallardo Nuria Herranz Giménez Antonio Honrubia Delgado Amparo Jordán Rubén López Mingueza Álvaro López González David Mallén Martínez Isabel Marín Carrascosa Héctor Martín Aguado Irene Martín González José Martínez Gil Noelia Martínez Giménez Marisol Martínez González Marga Martínez Susierra Fco. Javier Maya Bermúdez Cristina Méndez Plaza Montse Molino Hernández Amparo Montesinos Ballesteros Daniel Moraleja Usero
2020 Miriam Munera García Mª Cruz Muñoz Camacho Verónica Navío Muñoz Sergio Nieto Gómez Inma Ortega Maín-Espinosa Fina Ortiz Requena Lourdes Paesa Camarasa José Palacios Cosín Sabrina Peña Valera Manuel Pérez Nadal Beatriz Pérez Perona Rosa Mª Pérez Perona Juanjo Pérez Sáez Sonia Pérez Sancho Nina Pérez Villarroya Ana Mª Piró Marín Cristina Prades Herreras José Queralt Hormigos Olga Ramírez Jurado Eva Mª Reguillo Matéu Sonia Roda Perona Eloísa Rodríguez Iniesta Mª José Rodriguez Moreno Cristina Roger Tel Raquel Roig Guillem Vicente Ros Pérez Miguel A. Rubio Domene Mayra Rueda Berna Pilar Ruiz Angel Salor Padilla Yolanda Sánchez Astasio Jaime Sánchez Martínez Manuel Sánchez Muñoz Amelia Sancho Costa
José Santamaría Usero Mª Socorro Segura Moreno Sergio Simón Zapata Arantxa Sojo Bazataquí Mª Carmen Solanas Armero Francisco Soto Morte Sergio Suárez Hernández Mª José Tortajada Julián Susana Tortajada Julián Andrés Valero Gutiérrez Amparo Vicente Peiró Carlota Villar Canelles Isabel Vivas Villar
FALLA LA VICTÒRIA
| 45
46 | LA FALLA
LA FALLA
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 47
LEMA
Qui mou ELS FILS? ARTISTA Ximo Martí Crítica Julio Lahuerta Cintas
48 | LA FALLA
SECCIÓ ESPECIAL
INTRODUCCIÓ En el món en què vivim només podem esperar, a veure què i com cal fer amb allò que ens puguen manar. Algú mou tots els fils res és per casualitat, tot el que ens ocorre segur algú ho manarà. Notem diàriament coses estranyes no sabem que passarà, però de debò sempre ocorre alguna cosa que ens fa a tots mal pensar. Semblem fràgils marionetes mans alienes ens solen moure, quan per fi ho esbrinem sabrem que podrem fer. Tots ens diuen que fem això i ho fem sense pensar ni saber, només perquè algú ens ho ha dit i el pitjor és que seguim sense saber qui. Qui mou els fils?
FALLA LA VICTÒRIA
| 49
50 | LA FALLA
CIM I REMAT La Policia Local està molt alterada són pocs agents els qui ens vigilen, no saben si fer vaga o anar-se’n a dormir però tenen clar que així no poden seguir. De tota manera poc fan ja que tot el món condueix fatal, sempre estan mal aparcats i les rotondes semblen el “DAKAR”. El “MALECÓN” ple de camions saben que no s’hi pot aparcar, però els importa una merda no anirà la Policia Municipal. Esperem que quan siguen més agents comencen per fi a treballar, i multar a qui no complisca les normes de circulació i seguretat. Tenim al senyor “QUICO” amb la campanya de “COMPROMÍS”, deien ser els grans imparables i ara no se’ls veu respirar ni eixir. Si no fas bé les coses a les urnes ho patirás, et creus que el poble és ximple però veus que no l’és així i ho pagarás.
FALLA LA VICTÒRIA
| 51
LA PLATJA VERGONYA ENS DÓNA Els minusvàlids enguany no s’han pogut refrescar, no tenien cap ajuda per a poder-se a la platja banyar. Però ací no queda la cosa no hi havia qui vigilar, no havien socorristes però la gent s’hi podia banyar. Sense mastelers en les postes les banderes tirades al sòl, a Corint els salvavides en l’arena per si algú volia ell mateix salvar. Encara que tenim bandera blava una gran platja que venen a visitar, però si volem estar segurs a una altra ens n’anirem a nadar.
52 | LA FALLA
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 53
54 | LA FALLA
A VIDANOVA NO TREBALLAR, A LA MURALLA PINTAR Ja tenim aquell tal “VIDANOVA PARC” era la salvació de la nostra ciutat, anaven a treballar milers de paisans i no arriben ni a un centenar. Tots ens enganyen ofereixen l’or i el moro, i a l’hora de la veritat del promés res veuràs. Els veïns s’en van a d’altres localitats a treballar, en compte de quedar-sen al seu poble i no haver de fugir del seu lloc a laborar. Com no tenen treball dos xics s’avorrien molt, no se’ls passa altra cosa pel cap que la muralla del castell pintar. La broma els ha eixit cara ara l’han de netejar i restaurar, 7900 euros de multa els han possat que a “VIDANOVA” haurien de reclamar. No sabem que els passa pel cap per a tal barbaritat realitzar, es pensen que això és seu i que ho poden destrossar.
FALLA LA VICTÒRIA
| 55
FESTMERDOR FA OLOR Tallen els accesos al cinema sense a cap veí avisar, et quedes sense veure la pel-lícula amb cara de retardat. Resulta que han muntat una festa perquè els joves puguen dansar, vénen de tot arreu d’Espanya per a junts posar-se a ballar. Deixen a tots acampar per 15 euros pots gaudir, d’una zona d’acampada sense serveis mínims de salubritat. Alguns no volen pagar la tasa i altra zona els van a preparar, sense serveis, aigua ni dutxes en algun lloc s’hauran d’endreçar. Gasten les fonts de beure aigua per al “TOTO” poder-se netejar, és igual l’hora que siga del dia l’important és el “CHICHI” refrescar. Caguen i pixen per tot arreu però no és la seua culpa ho dic ja, aquest Ajuntament l’ha cagat per no saber un festival organitzar. Com sempre ho paga el veí què amb impostos ens solen unflar, ens afonen sempre en la merda per a les butxaques tornar-se a esclatar.
56 | LA FALLA
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 57
58 | LA FALLA
LA GERÈNCIA I LES RATES Cases senyorials tapiades perdudes i sense gastar, podrien invertir els diners i donar-los ús de veritat. Està tot en ruïnes i abandonat ple de grans rates, no pot ser, el poble que paga els seus impostos si no vol enmalaltir, millor ni acostar-se ací. Poden fer biblioteques o un gran centre juvenil, també un centre de majors els que manen no volen invertir. Ja està bé de fotre al poble i posar-vos a invertir, forma part de la nostra història i no les volem veure així.
MORALITAT A la fi qui mou els fils si no som babaus ho podem esbrinar, quasi sempre no tenen estudis i són el que més manaràn. Som marionetes boges damunt per ells solem discutir, ens manegen com volen a tots i homenatge els solem rendir. A veure si despertem d’una vegada en la nostra cara se solen riure, els que manegen tots els fils són a qui menys els importes, “INFELIÇ”.
FALLA LA VICTÒRIA
| 59
60 | EXERCICI ACTUAL
EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 61
01. ELECCIÓ
62 | EXERCICI ACTUAL
02. SIGNATURA CONTRACTE
04. SOPAR DE NOMINACIÓ
03. NOMINACIÓ FFMM FJFS
05. PINTURA del casal
FALLA LA VICTÒRIA
| 63
06. PROCLAMACIÓ
64 | EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 65
07. ACOMIADAMENT FFMM FJFS 2019
08. proclamaciรณ i exaltaciรณ FFMM FJFS 2020
66 | EXERCICI ACTUAL
09. pAELLES FJFS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 67
10. PLAYBACKS
68 | EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 69
11. PRESENTACIÓ
70 | EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 71
12. SETMANA CULTURAL I 9 D´OCTUBRE
72 | EXERCICI ACTUAL
13. OFRENA DEL PILAR
14. TROBADES
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 73
15. esports
74 | EXERCICI ACTUAL
16. PRESENTACIÓ ESBOSSOS
17. Concurs de fotografia FJFS
18. NADAL
FALLA LA VICTÒRIA
| 75
19. bateig del monument
76 | EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 77
78 | REPORTATGES
Reportatges
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 79
INDUMENTÀRIA VALENCIANA Eduardo Cervera
Com ès habitual tots els anys, a la falla La Vic-
La programació festiva va continuar el dia
tòria vam celebrar els dies precedents a la fes-
gran de la Comunitat Valenciana en la plaça
tivitat del 9 d’Octubre la nostra vinté-sisena
Pablo Picasso, amb les paelles gegants que des
Setmana Cultural.
de la comissió portenya organitzem des de 1972 amb motiu del 9 d’ Octubre. Al matí hi ha-
Les nostres falleres majors, Laura Rivero i Àn-
gué despertà, esmorzar, activitats per a xiquets
gela Gallardo acompanyades pels presidents
i jocs de taula, una mascletà al migdia i activi-
de la falla i els representants de la Federació
tats diverses després del menjar.
Junta Fallera de Sagunt, van ser les encarregades de tallar la cinta inaugural per a donar pas a un reportatge que a continuació es va mostrar al públic assistent. Enguany ens va visitar l’indumentarista valencià, Eduardo Cervera, que ens va presentar l’evolució de la nostra indumentària i ens va donar el seu punt de vista mitjançant un video recopilatari.
80 | REPORTATGES
“ENGUANY ENS VA VISITAR L’INDUMENTARISTA VALENCIÀ, EDUARDO CERVERA, QUE ENS VA PRESENTAR L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA INDUMENTÀRIA”
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 81
LA VICTÒRIA, UNA FALLA SOLIDÀRIA L’associació cultural Falla La Victòria és conscient dels problemes als quals s’ enfronta el planeta Terra, tals com el canvi climàtic o la dessalació dels aqüífers, entre uns altres. Per açò, durant l’últim exercici faller vam voler contribuir a millorar el nostre entorn.
“EL NOSTRE CASAL S’HA CONVERTIT JA EN VARIES OCASIONS EN UN HOSPITAL IMPROVISAT, PEL QUAL HAN PASSAT JA VARIES CENTENARS DE PERSONES PER A DONAR LA SEUA SANG“
En aquest sentit, a més de les activitats que vam programar per a promocionar i difondre la cultura valenciana i recuperar tradicions
donar la seua sang. El Centre de Transfusions
antigues, programem nombroses accions amb
de la Comunitat Valenciana instal·la periòdi-
l’objectiu de conscienciar a la població en hà-
cament en les nostres instal.lacions un punt
bits sostenibles, així com per a contribuir en
de donació, perquè els fallers i veïns puguen
causes solidàries, com l’ associació per la ajuda
contribuir amb la seua sang a salvar vides.
contra el càncer de mama del Camp de Morve-
Entre aquestes centenars de persones s’han
dre, AMUHCANMA, participant en la carrera
trobat nous voluntaris que fins el moment no
que es va fer el passat mes d’octubre . Al igual
havien donat mai, per la qual cosa estem do-
que vam participar a la segona carrera fallera
blement contents. I és que la sang arreplegada
convocada per la Falla Xurruca Hispanitat.
per aquest organisme públic s’utilitza, a més de per a fer transfusions, per a altres finalitats
Tambè vam arreplegar taps de plàstic per a
tan importantíssimes com l’elaboració de me-
l’associació Tots amb Diego.
dicaments a força de constituents sanguinis, que permetren el tractament de nombroses
El nostre casal s’ha convertit ja en varies ocasions en un hospital improvisat, pel qual han passat ja varies centenars de persones per a
82 | REPORTATGES
patologies en els hospitals.
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 83
84 | RECORDS GRÀFICS
Records Gràfics
FALLA LA VICTÒRIA
| 85
, 01. Nit d albades
02. CRIDA
86 | RECORDS GRÀFICS
03. Entrà de la murta
FALLA LA VICTÒRIA
| 87
04. Cavalcada del ninot
88 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 89
05. Concurs de paelles
90 | RECORDS GRÀFICS
06. PLANTÀ DEL MONUMENT
FALLA LA VICTÒRIA
| 91
07. Setmana fallera
92 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 93
94 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 95
08. OFRENA
96 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 97
09. Cremà del monument
98 | RECORDS GRÀFICS
10. Altres actes d’interés
FALLA LA VICTÒRIA
| 99
100 | ASSAJOS FALLERS
ASSAJOS FALLERS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 101
EL TEATRE DINS DEL MÓN FALLER Al CAMP DE MORVEDRE Rafael Garrido Montesinos Director de teatre
Vist des de dins el teatre en si mateix és un micro món amb molta complexitat, més quan es fa des del món amateur i encara més quan ho traslladem al món de les falles. Al llarg dels deu anys que porta el Certamen Teatral Faller en marxa potser només li falta creure’s que es pot aspirar a molt més i millor. Des de l’elecció del text o de l’obra fins a la posada en escena és un camí que s’ha de recórrer amb assajos,
“EL MEU PERIPLE COM A DIRECTOR DEL GRUP DE TEATRE DE LA FALLA LLUIS CENDOYA M’HA DONAT MULTITUD DE SATISFACCIONS I ALEGRIES VÀRIES”
assignació de papers, decorats, música, vestuari i un munt de detalls més. Mai són en aquest ordre i, a més, aquesta complicació augmenta
incendis. Sempre amb els ànims de créixer i
molt més si es tracta d’un grup de teatre de fa-
millorar, considere que ací al Camp de Morve-
lla, perquè potser no ho posem en el valor que
dre queda molt per fer en l’àmbit teatral dins
mereix.
de les falles. El teatre a les Falles hauria de considerar-se com alguna cosa quasi obligada,
Moltes vegades m’he preguntat el motiu i mai
com les presentacions o les proclamacions i
he trobat la raó per què a un grup del món fa-
fins i tot com l’Ofrena. Tal vegada no siga ob-
ller sempre li costa més tot i crec que se li dóna
jectiu en això, però m’ompliria de satisfacció
més d’una volta. A més, també es qüestiona tot
si algun dia es poguera aconseguir. Busqueu la
molt més i això no ajuda. No obstant això, si és
crítica reflexiva i constructiva en el que acabe
cert que després els resultats apaguen tots els
d’escriure, només és un desig personal.
102 | ASSAJOS FALLERS
El meu periple com a director del grup de tea-
A més la interactuació entre actors , actrius
tre de la Falla Lluis Cendoya m’ha donat mul-
i director crea una relació de sinceritat que
titud de satisfaccions i alegries vàries. També
sempre l’he percebuda així. Situant-nos en
algun moment en el que penses que no val la
el que ens ocupa , el nostre Certamen Faller,
pena continuar, però potser això és cosa de la
disposem d’un bagatge de deu anys que ens
meua manera d’estimar el teatre. Al teatre no
permet valorar els aspectes ja consolidats així
se li poden negar totes aquestes virtuts que se
com detectar els punts que podem millorar a
li atribueixen perquè són certes i estan pro-
més de afirmar que el projecte ja té un grau de
vades. Sempre cal pensar en el teatre educa-
maduresa i consolidació suficient.
tiu, sense buscar-li més afegits. Perquè crea bellesa, emocions, somnis, mons imaginaris
Crec sincerament que un dels aspectes on més
i ens convida sempre a la reflexió i mai ens
treball cal fer seria en donar un salt qualitatiu
deixa indiferents.
important per tal de convertir l’empaquetatge
FALLA LA VICTÒRIA
| 103
del Certament en un aspecte que arribe enca-
ta de puntualitat que , justament per la nostra
ra a més i més divers públic.
condició d’amateurs, la majoria de les ocasions són justificables … però cadascun mira pel seu
Crec que, per a la quantitat de falles de la nos-
temps i moltes vegades no som comprensius.
tra comarca i els bons actors i actrius amb les
Com deia al principi és complex, perquè tots
quals comptem i els que podien afegir-se a la
esperem que els horaris d’assaig s’ajusten als
llista de grups teatrals podíem fer un certamen
nostres temps, sense moltes vegades voler re-
molt interessant i de molta qualitat. Un exem-
nunciar a res i com es pot comprendre és molt
ple seria el dels grups que han sabut traslla-
difícil, quasi impossible.
dar el sainet de sempre a un món actual i més creatiu i modern i això és d’agrair. No cal dir,
Cal ser company/a i sobretot molt empàtic/a
des del màxim respecte al sainet tradicional,
amb tot@s nostr@s companyes/nys d’aventu-
que sempre tindrà la meua admiració, però
res teatrals , i sobretot mantindre el compro-
els temps no es poden detindre, i hem d’avan-
mís i il·lusió. Aquestos són els dos valors que
çar, créixer i arriscar amb projectes diferents i
més fan que tot fluïsca i funcione de la millor
nous. Amb això es guanyarà més respecte. No
manera. Potser com he dit abans jo no siga ob-
podem pensar que som únicament un grup de
jectiu ni molt racional, perquè m’agrada que
falla, hem de creure’ns que som un grup de teatre, sense etiquetes. Soc dels que pensa que els grups de teatre aficionat, hem de treballar el doble per aconseguir la meitat i en això hem d’estar. Per a començar, no tenim les infraestructures que se li poden donar als grups semi-professionals, òb-
“FICAR-SE EN LA PELL D’UN MUNT DE PERSONATGES, GAUDIR-LOS I VIURE’LS ÉS ALGUNA COSA QUE NOMÉS ELS POT PASSAR ALS QUE FAN DEL TEATRE UN ART”
viament, perquè estem en un altre nivell. Per això necessitem més dedicació i més temps, polir millor el producte. Donar-li el realç que es mereix. El format actual de Certamen, on
sempre el públic que ve a vore’ns riga amb
tres o quatre grups actuen en un matí o ves-
nosaltres, mai que es riga de nosaltres. I pos-
prada de diumenge… no és recomanable per
siblement és este xicotet matís el més impor-
molts i variats motius. Massa moviment pel
tant. Així ho veig i així ho crec i pense. Esta és
pati de butaques, molt de rebombori, un ambi-
la manera com a mi m’agradaria que se’ns re-
ent massa festiu...
coneguera. Però per això hem de canviar moltes coses, que, afortunadament, estem en dis-
El teatre necessita més formalitat. No pren-
posició de fer. Perquè a treballar ens guanyen
dre’l com una manera de complir amb l’ex-
molt pocs, però hem de canalitzar bé el nostre
pedient i ja està, és un element més complex.
esforç. Crec que val la pena i la recompensa és
Participar només per a recollir un reconei-
molt satisfactòria.
xement no hauria de ser l’objectiu, sobretot per al teatre. Les dificultats que comporta el
Per la meua admiració, passió i respecte al Te-
compaginar el temps d’oci ,el familiar i el la-
atre vull formar part d’aquest canvi. Potser és
boral amb la preparació,amb els assajos,amb
perquè està viu, és transgressor, és insolent,
el temps que perdem amb esperes , amb la fal-
és fresc, és alegre o trist segons, però sobretot
104 | ASSAJOS FALLERS
és emocionant. El teatre és com un ritu, com
i aplom i ens convertim en una altra persona
un punt de trobada de la sensibilitat i la intel·
ens venim a dalt ens vénen a la memòria tots
ligència. El text correcte, l’escenari perfecte,
els textos en els quals en els assajos dubtàvem i
l’hora en el seu temps i amb el públic obert,
ens fiquem en la pell del personatge que volem
això és com una benedicció que moltes vega-
ser , d’aquest personatge que li hem donat for-
des es compleix. I quan passa una cosa així és
ma i text , pel temps que dura la representació,
un moment màgic.
cal preguntar... no és increïble?.
Ficar-se en la pell d’un munt de personatges,
La paraula teatre prové del grec Theátron que
gaudir-los i viure’ls és alguna cosa que només
indica lloc per a mostrar, exhibir-se contem-
els pot passar als que fan del teatre un Art. En-
plar o mirar. És la branca de les arts escèniques
cara que és veritat que els que només tenim
relacionades amb l’actuació. El seu dia inter-
una estrena o dos a l’any, quan s’apaguen els
nacional es celebra el 27 de març des de l’any
focus tornem a la nostra vida de sempre i els
1961. Els objectius d’aquest dia són:
nostres problemes diaris amb les nostres rutines, però per aquestes dos hores damunt de l’escenari val la pena quasi tot. La màgia que
1. Promoure el teatre en totes les seues formes al voltant del món.
transmet aquest moment no és igualable a res.
2. Crear consciència sobre el valor del teatre.
Els nervis abans d’obrir el teló i el públic ex-
3. Permetre que la comunitat teatral promo-
pectant ,el guió repassat una i mil vegades, la
ga el seu treball a gran escala, perquè els
por de quedar-se en blanc... tot això es torna
governs i els líders d’opinió siguen cons-
al nostre favor i quan s’alça el teló i s’encenen
cients del teatre en totes les seues formes,
els focus ,això , ens dóna seguretat , memòria
amb l’objectiu d’obtindre major suport.
FALLA LA VICTÒRIA
| 105
riure , plorar en el moment que el text te l’indica ,però sobretot que hem de voler el que fem i donar-li la importància que té. El teatre és una cosa única i irrepetible, és màgia, és impredictible perquè està en moviment constant. Sempre es va dir que una imatge val més que mil paraules , als quals vivim la ràdio com jo , sabem que una paraula val més que mil imatges. Al teatre li passa una cosa semblant perquè li basta només amb insinuar. A l’actriu o l’actor li sobra només amb mostrar una fulla d’herba perquè l’espectador veja la pastura, aquest és l’objectiu, que el públic veja el que li insinues sense necessitat de veure’l. El teatre és una cosa única que ens ensenya cada dia a viure i a sorprendre. Em permetreu que escriga un resum dels xicotets detalls en l’experiència d’una actriu o actor plasmats en una poesia que va escriure la cantant, actriu, ballarina i directora teatral argentina Nacha Guevara, titulada “Això és teatre”. Aquestes tres bases estan creades per inicia-
“Un ritual que repetimos sin
tiva de l’ Institut Internacional del teatre. Això
hacer ningún reproche,
és pel que lluitem cadascun des de diferents
En un mundo que inventamos,
fronts, des dels quals tenen més mitjans als
cuando comienza la noche,
quals tenim els mitjans que podem. Caldria re-
Una sala que está a oscuras,
pensar si la relació amb les institucions és tan
un escenario desierto,
senzilla i fluida com hauria de ser o este també
Que habitaran mil figuras, que
podria ser un punt de millora.
te harán soñar despierto y atrás en los camerinos, comienzan a
Evidentment jo parle de la meua experiència
tomar vida un montón de personajes
personal, però crec fermament en què és així.
Que al espejo piden opinión hasta
Lorca deia que el teatre és poesia que ix del lli-
el momento de alzar el telón.
bre per a fer-se humana, i no li faltava raó. Des
Ciertas voces son muy pocas las
de la meua modesta opinió després de fer d’ac-
que vienen al encuentro
tor en el grup de teatre “El Molinet” de Canet
Pero sentimos muy dentro el
durant deu anys i com a director des del 2000 a
amor hacia nosotros
punt de complir vint anys dirigint , només puc
Al venir a la función , vestirán su mejor gala,
dir que li donem al teatre dins del món faller
En busca de esa emoción que
tot el respecte que es mereix , tota la serietat
el teatro nos regala ,
que implica , que és una cosa única i que ens
Y olvidando miserias y tristezas, al
ensenya a créixer i a aprendre , que podeu fer
abrirse el telón la vida comienza…”
106 | ASSAJOS FALLERS
Així segueix una poesia que defineix el teatre de la millor manera que mai he llegit. M’agradaria que perdéreu una estona a llegir i comprendre el que diu. Més ben expressat
“LES FALLES HAN DE FER UN PAS AVANT I DEMOSTRAR COM EN MOLTES ALTRES COSES QUE EL
impossible. No em vull estendre més, però em
TEATRE ÉS EL BÉ MÉS CULTURAL
sembla que amb el teatre dins del món faller,
QUE TENIM”
les falles han de fer un pas avant i demostrar com en moltes altres coses que el teatre és el bé més cultural que tenim, el més sincer i el que ens dóna més llibertat. Però sobretot respectar perquè ens respecten, perquè fem….
dia 24 i el 25 de Novembre de l’any 2012 en el
TEATRE
teatre Begoña del Port de Sagunt. A l’estrena ja no va poder vindre, perquè la seua salut ja
Crec que he contat el que volia dir i com el vo-
no li ho va permetre, però si a l’assaig general
lia dir. Donar les gràcies a la Falla La Victòria
i recorde la il·lusió i l’emoció que es va sentir
per aquesta pàgina en blanc per a escriure el
en eixe moment, va ser la seua obra pòstuma
que estime i com ho faig. Abans d’acabar, un
“Moments”, que representàrem amb el grup
xicotet recordatori per a una persona molt vol-
de la Falla Luis Cendoya. Des d’ací la meua ad-
guda per a mi i per a totes/s. fallers i no fallers.
miració, el meu respecte i el meu record a un
Faller de La Victòria , una persona íntegra i
gran : Miguel Ángel Alegría.
honesta , que li vaig demanar que escriguera una obra de teatre i ho va fer. Es va estrenar el
Rafael Garrido Montesinos
FALLA LA VICTÒRIA
| 107
QUI TÉ MÉS PROP EL SEU SOMNI? Andrés Botella Metge de família i escriptor
La llum de neó del rètol del bar d’enfront s’endinsava mitjançant els badalls de la persiana, fragmentant la penombra amb falses línies
— L’au Fènix, babau! — va corregir el ventríloc. — Doncs eixa.
paral·leles, tenyides per una aura quasi fantas-
— Aleshores, vols ser un ninot de falla?
mal.
— De què t’extranyes? Tu volies ser artista!—
La austeritat desastrosa de l’habitació era sobreacollidora, però encara ho era més la soledat, que amenaçava amb aplastar a l’home encorvat, sentat en el llit, que contemplava la maleta, on en el seu interior bategava la vida. Va agafar entre les seues mans un dels ninots, als que hi havia prestat la seua veu i els seus
es va burlar Perico. — Ara, m’agradaria ser Gepetto — va confesar el ventríloc. — Per què? — Per donar-te més autoestima. D’aquesta manera, compliràs el teu somni.
sentiments. Se’l va assentar als genolls.
— Què et fa pensar que no el compliré?
L’únic desig de Perico, dels darrers quaranta
— El teu pesimisme.
anys, havia sigut transformar-se en ninot de
— I això, què és?
falla, li va guinyar l’ull. — Continues igual? — va preguntar el ventríloc.
— La realitat— va contestar el ventríloc, deixant a Perico en la maleta.
— Si! — contestà Perico sense cap dubte.
Des d’allí el ninot es va resignar.
— Les flames et faran desaparéixer.
— Qui meneja els fils ?— va exclamar.
— No! El vent repartirà les meues cendres…
El ventríloc no podía respondre. En realitat, la
— Pols a la pols…
pregunta no tenía resposta. Va acomodar el
— Calla’t , borinot! — va protestar Perico —. La meua ànima renaixerà com l’ànima de l’au Fènix.
108 | ASSAJOS FALLERS
cap al coixí i va tancar els ulls. Perico també els va tancar. Qui tenia més prop el seu somni?
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 109
TEATRE I FALLES.. TRETZE MÉS UN Carme Rodríguez Cejudo Professora de secundària a l’IES Jaume I de Sagunt
El teatre (del grec theátron o «lugar per a con-
“EN L’ANTIC EGIPTE, A MITJAN
templar» derivat de theáomai o «mirar») és la
SEGON MIL·LENNI ABANS DE L’EDAT
branca de les arts escèniques relacionada amb
CRISTIANA, JA ES REPRESENTAVEN
l’actuació. Representa històries actuades enfront dels espectadors o enfront d’una cambra usant una combinació de discurs, gestos, esce-
DRAMES A PROP DE LA MORT I RESURRECCIÓ D’OSIRIS”
nografia, música, so o espectacle. També s’entén com «teatro» el gènere literari que com-
jan segon mil·lenni abans de l’edat cristiana,
prén les obres de teatre representades davant
ja es representaven drames a prop de la mort
d’un públic o per a ser gravades i reproduïdes
i resurrecció d’Osiris.
en el cine, així com a l’edificació on es presenten tradicionalment les dites obres o gravaci-
Les arrels del teatre de l’antiga Grècia estan
ons. En addició a la narrativa comuna, l’estil de
basades en els ritus òrfics i en els festivals ce-
diàleg, el teatre també presa altres formes com
lebrats per a Dionisio, on es duien a terme les
l’òpera, el ballet, el cine, l’òpera xinesa o la pan-
escenificacions de la vida dels déus acompa-
tomima.
nyades de danses i cantells (Ditirambes). Més tard van començar les primeres representa-
Aquest caràcter de manifestació sagrada re-
cions ja pròpiament dramàtiques, executades
sulta un factor comú a l’aparició del teatre en
en les places dels pobles per companyies que
totes les civilitzacions. En l’Antic Egipte, a mit-
incloïen només un actor i un cor.
110 | ASSAJOS FALLERS
Els teatres romans van heretar els trets fona-
estructura teocràtica van donar a les seues ac-
mentals dels grecs, si bé van introduir certs
tivitats teatrals un matís eminentment guer-
elements distintius. Construïts inicialment
rer i religiós.Tras segles de misteriós oblit, la
en fusta, només l’any 52 a. C. Pompeu, va erigir
recuperació del teatre a Occident va tindre
a Roma el primer en pedra. A diferència dels
principal suport en el clero, que ho va emprar
seus models hel·lènics, s’alçaven sobre el sòl
amb fins religiosos. Així, des del segle XI, va ser
pla i posseïen unes quantes plantes erigides
habitual la representació en les esglésies de
en mampostería.Roma va optar també per la
misteris i moralitats, l’objectiu de les quals era
comèdia, ja que aquestos van prendre el teatre
presentar de forma senzilla la doctrina cristia-
com una manera de divertir-se o entretindre’s.
na als fidels. A fi de facilitar la comprensió, el llatí va cedir pas gradualment a les llengües
En les cultures americanes prehispàniques
vernacles, i en els segles XIII i XIV, van comen-
el teatre va arribar a adquirir un notable de-
çar a representar-se tant les peces religioses
senrotllament, particularment entre els ma-
com les florents farses profanes.
ies. Una de les obres més representatives del teatre maia és el drama quiché Rabinal Achí.
L’eclosió del Renaixement a Itàlia va tindre
El teatre maia es trobava parcialment vinculat
conseqüències decisives sobre l’evolució del
als cicles agrícoles i a l’èpica dels seus esdeve-
teatre, perquè, al sorgir una producció dramà-
niments històrics, i entre els asteques i Inques,
tica de caràcter culte, inspirada en els models
societats que en correspondència amb la seua
clàssics i destinada a les classes aristocràti-
FALLA LA VICTÒRIA
| 111
ques, es va generalitzar en el transcurs del se-
ïtat de decorats. El teatre de la Scala de Milà
gle XVI la construcció de sales cobertes dota-
constituïx un exemple de les grans dimensi-
des de majors comoditats.
ons que eren necessàries per a albergar tant el públic com a la tramoia i a l’aparell escènic.
Com primer dels teatres moderns sol citar-se l’Olímpic de Vicenza de 1585 . El model clàssic
Durant la major part del segle XIX les idees
del teatre italià, vigent en molts aspectes, va
arquitectòniques i escenogràfiques es van
ser no obstant el teatre Farnese de Parma de
mantindre en essència inalterables, si bé les
1618. Durant aquesta època es va desenrotllar
exigències de llibertat creativa iniciades pels
també a Itàlia la comèdia de l´art.
autors romàntics van conduir a finals de la centúria a un replantejament general de l’art
Els teatres erigits a Anglaterra durant el reg-
dramàtic en els seus diversos aspectes. En
nat d’Isabel I d’Anglaterra van ser molt di-
aquest sentit va ser fonamental la construcció
ferents entre si. Aquesta època destaca per
del monumental Festspielhaus de Bayreuth a
l’excepcional esplendor del gènere dramàtic,
Alemanya, d’acord amb les instruccions del
entre els que es va destacar el londinenc The
compositor Richard Wagner. Aquesta exigèn-
Globe on presentava les seues obres William
cia d’integració entre el marc arquitectònic,
Shakespeare.
l’escenografia i la representació va ser accentuada en els últims decennis del segle XIX i
“L’APARICIÓ DEL TEATRE MODERN,VA SIGNIFICAR QUE, LES MAJORS INNOVACIONS ES DEGUEREN AL DESENROTLLAMENT DE NOVA MAQUINÀRIA I A L’AUGE ADQUIRIT PER ART DE LA IL·LUMINACIÓ”
primers del XX per la creixent importància concedida a la figura del director gràcies a personalitats com l’alemany Max Reinhardt, André Antoine, el rus Konstantin Stanislavski director i actor del mètode d’interpretació del qual exerciria gran influència sobre el teatre modern, o l’escenògraf britànic Edward Gordon Craig, que en la seua defensa d’un teatre
A Espanya, i en la mateixa època que el teatre
poètic i estilitzat va advocar per la creació d’es-
Isabelí a Anglaterra (segles XVI i XVII), es cre-
cenaris més senzills i dúctils.
guen instal·lacions fixes per al teatre a l’aire lliure denominades Corrals de Comèdies, amb
L’aparició del teatre modern,va significar que,
les que guarden similituds constructives. A di-
les majors innovacions es degueren al desen-
ferència del cas anglés, a Espanya si han per-
rotllament de nova maquinària i a l’auge ad-
viscut alguns exemples d’aquestes edificaci-
quirit per art de la il·luminació.
ons. Exponents d’aquesta època són els autors Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de
En l’África independent està prenent forma
la Barca, clars exponents de l’important Segle
un nou teatre. Nou Teatre: es tracta d’un tea-
d’Or espanyol.
tre compromés, inclús militant, concebut per a defendre la identitat d’un poble que ha acon-
El transcurs dels segles XVII i XVIII va donar
seguit la seua independència. Teatre d’Avant-
lloc a un gran enriquiment de l’escenogra-
guarda: s’orienta actualment cap a una inves-
fia. La recuperació per part del drama clàssic
tigació sobre el paper d’actor, pròxima a la de
francés de la regla de les tres unitats —acción,
Jerzy Grotowski i el seu teatre laboratori. Així,
temps i lloc va fer innecessària la simultane-
a Libreville, Gabon, es va formar en 1970 un
112 | ASSAJOS FALLERS
teatre avantguardista que va realitzar dos es-
cridem significant, i una altra immaterial, psí-
pectacles que van deixar una empremta per-
quica, conceptual, a la que cridem significat.
durable en les jóvens generacions de comedi-
La cosa que és representada s’anomena refe-
ants. Una altra via d’investigació és el teatre de
rente. Hi ha signes naturals i signes artificials.
silenci, creat per François Rosira, el fi del qual
Els signes naturals són aquells que tenen una
era realitzar espectacles en què el cant, el re-
relació natural amb la cosa significada, com el
citat, naturals són música i el ball es comple-
fum amb el foc; els artificials són aquells la re-
menten en el teatre en perfecta harmonia.
lació dels quals amb la cosa significada depén d’una decisió voluntària, quasi sempre de ca-
El teatre, com hem pogut comprobar, constitu-
ràcter col·lectiu, com el llenguatge verbal. En
ïx un tot orgànic del que es poden desprendre
l’art teatral el signe es manifesta amb la major
una sèrie de signes. En primer lloc haurem de
riquesa, varietat i densitat. En una representa-
recordar què és un signe. Un signe és un ele-
ció teatral tot es convertix en signe, tot adqui-
ment que representa a un altre; per exemple,
rix significat.
una paraula representa a l’objecte que anomena. Un signe sempre consta de dos parts:
Enguany el teatre és el protagonista del nostre
una material, perceptible pels sentits, a la que
llibret i de la nostra falla. Tant el teatre com
FALLA LA VICTÒRIA
| 113
les falles són espectacles que ens fan vibrar, ens emocionen, ens fan riure, ens fan plorar…L’origen del teatre es remunta als rituals i danses al voltant del foc en temps prehistòrics, com també al voltant del foc purificador que crema trastos vells i celebra el solstici de
“EL TEATRE A TRAVÉS DE TRETZE SIGNES QUE ENS SERVIRAN DE BASE PER A OBSERVAR LES SIMILITUDS ENTRE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA FESTA FALLERA”
primavera té origen la festa fallera. Són moltes les coses que falles i teatre tenen en comú, i això és el que ens proposem comentar en
Cada any, les falles comencen oficialment amb
aquest escrit.
La CRIDA, les paraules amb què la fallera major convida la ciutadania a participar en les fes-
El 1992, el semiòtic Tadeusz Kowzan, amb els
tes. «Senyor pirotècnic (o senyora pirotècnica
seus estudis al voltant del teatre, constituí una
també actualment), pot començar la mascle-
tipologia dels signes teatrals. En un esforç per
tà!»: paraules màgiques que donen inici a l’es-
codificar l’activitat teatral, va descriure el tea-
pectacle sonor. Paraules rimades i en forma
tre a través de tretze signes que ens serviran
de versos acompanyen les presentacions de
de base per a observar les similituds entre les
falleres i fallers. La paraula escrita també for-
arts escèniques i la festa fallera.
ma part important del monument faller, eixos cartells que expliquen cada escena de la falla,
1. La paraula: Es tracta de les paraules pro-
sempre en la nostra llengua, i que a poc a poc
nunciades per les actrius i els actors durant les
hem vist com han evolucionat cap a un valen-
representacions. La paraula, tant oral com es-
cià més correcte, més normatiu, més digne. De
crita, està present al llarg de les festes falleres.
la mateixa manera, de paraules escrites està
114 | ASSAJOS FALLERS
fet el llibret de la falla, paraules que a més de
consolades que acompanyen, any rere any, el
presentar les falleres i fallers, explicar el tema
moment en què es crema la falla al compàs de
de la falla, saludar els socis, etc., també s’ocu-
l’himne i que posa fi a la festa.
pen d’ampliar el tema de la falla i convertixen el llibret en un element de difusió cultural. En
Però la mímica i el gest no són patrimoni ex-
definitiva, les paraules en valencià han sigut i
clusiu de l’element humà de la festa, sinó que
són part fonamental de la idiosincràsia de les
cobren protagonisme en el monument faller
falles.
mateix, en eixos ninots de gestualitat exagerada, caricaturesca, histriònica, amb què l’artista
2. El to: Correspon a la forma en què es pro-
faller és capaç de provocar el nostre somriure.
nuncia la paraula, té a veure amb la modulació de la veu i forma part de la funció expressiva
5. El moviment escènic: Fa referència al mo-
dels llenguatges. El to està estretament lligat
viment dels personatges i les seues posicions
a les emocions que ens acompanyen en cada
dins i fora de l’espai escènic, les entrades, eixi-
moment de la festa fallera, que són moltes i di-
des i els desplaçaments per l’escenari. Doncs
verses, i poden expressar il·lusió, sorpresa, de-
bé, de moviment i de posada en escena, en sa-
cepció, alegria, tristor, ànim, cansament…
ben molt les falleres i fallers: començant per la Proclamació de les falleres majors, preludi
3. La mímica: Es refereix a l’expressió corpo-
del gran dia de la Presentació de la falla quan,
ral de l´actriu o l´actor, als signes creats per les
amb tota la sumptuositat que l’ocasió mereix,
tècniques del cos humà. Les falleres i fallers
s’apropien de l’espai teatral per a realitzar la
també s’expressen amb el seu cos: pegant bots
seua (re)presentació oficial davant de la so-
d’alegria si la seua falla ha sigut premiada o
cietat. Però també els carrers es convertixen
abaixant el cap, abatuts, si no ho ha sigut; ba-
en l’escenari on es mou el món faller durant
llant amb alegria en la Cavalcada de l’Humor
les festes Josefines, amb les seues desfilades
Faller o deixant caure el seu cos, cansat, en
que omplin de música i color cada racó dels
qualsevol racó del casal els últims dies d’una
nostres pobles: la visita a les altres falles, la re-
setmana d’activitat frenètica.
collida de premis o l’ofrena de flors a la Mare de Déu.
4. El gest: Moviment del rostre, de les mans o d’altres parts del cos que expressa un estat
6. El maquillatge: Té per objecte ressaltar el
d’ànim o una acció. El gest és el mitjà més ric
valor del rostre de l’actriu o l´actor que apa-
i flexible d’expressar els pensaments o senti-
reix en escena en determinades condicions de
ments. Els gestos poden acompanyar la parau-
llum. Pot crear signes relatius a la raça, l’edat,
la i completar el seu significat o poden substi-
l’estat de salut o el temperament del personat-
tuir-la. Poden expressar sorpresa,nerviosisme,
ge. De la mateixa manera, el rostre de les falle-
por, admiració... És molt característic el gest
res, més que no el dels fallers, es ressalta amb
amb la mà que fan les falleres per a saludar, o
un important maquillatge, un maquillatge
la reverència durant les presentacions falle-
de gala en sintonia amb l’elegant vestit a què
res, la cara d’admiració de la gent, mirant el cel
acompanya.
amb la boca oberta durant els castells de focs artificials, o aclucant els ulls i tapant-se les ore-
7. El pentinat: Forma part, amb el maquillatge,
lles per a suportar les explosions ensordidores
de la caracterització del personatge. Una de les
de la mascletà. I no oblidem les llàgrimes des-
peculiaritats de la indumentària valenciana
FALLA LA VICTÒRIA
| 115
femenina és el pentinat, probablement un dels
9.Els accessoris: Se situen entre el vestuari i
més elaborats de les diverses indumentàries
el decorat i s’utilitzen com a auxiliar per a in-
tradicionals. Ja siga el tradicional del segle XVIII
terpretar diferents circumstàncies dins d’una
amb un monyo o el posterior, del XIX, amb un
obra teatral. Pintes, arracades, agulles de pit,
monyo i rodets, el pentinat és, sens dubte, una
adreços, sabates, davantals, mocadors, mante-
de les claus per a lluir perfecta el vestit de va-
llines, casquets, rodines, entre d’altres, són els
lenciana.
rics i variats accessoris que completen el vestuari faller.
8. El vestuari: Constitueix, en el teatre, el mitjà més extens, més convencional de definir els
10. El decorat: També anomenat aparell escè-
personatges. Pot indicar tota classe de matisos,
nic o escenografia, la seua principal finalitat
com ara l’època, la situació personal del perso-
consisteix a representar un lloc. Les festes fa-
natge, els seus gustos, el seu caràcter. Si hi ha
lleres marquen l’inici de la primavera, no és
alguna cosa que caracteritza i al mateix temps
d’estranyar, doncs, que les flors formen part
és protagonista de les festes falleres és la indu-
del decorat de diferents actes: la Proclamació,
mentària tradicional valenciana. Sens dubte és
la Presentació, l’Ofrena... Altre element que
un dels elements més atractius de la festa, la fa
acompanya sovint els actes fallers és la nostra
brillar i lluir amb els seus teixits acolorits. És,
senyera, en banderoles pels carrers, en entau-
a més, un element de gran valor etnogràfic, ja
lats, en escenaris, etc., s’encarrega de procla-
que mostra com vestien a València en èpoques
mar la valenciania de la festa.
anteriors, i al mateix temps dóna continuïtat a una sèrie d’oficis i gremis que de no ser per les
11. La il·luminació: Pot delimitar el lloc tea-
falles acabarien desapareixent.
tral i també pot aportar diferents matisos en
116 | ASSAJOS FALLERS
clets, trons de bac... avisen en la despertà que
“HEM VOLGUT SUMAR ALS TRETZE SIGNES DEL TEATRE ENCARA UN PUNT MÉS EN COMÚ, EL FET QUE LA UNESCO HAJA DECLARAT PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT EL TEATRE D’OMBRES I LES FALLES, EL PRIMER EL JUNY DE 2012”
comença la jornada; a migdia, expertes mans pirotècniques disparen la mascletà, que ompli amb el seu soroll i la seua olor tan característica tot el barri; a la nit, el so dels esclats ve acompanyat dels colors que omplin el cel durant el castell de focs artificials en un espectacle de ritme i llum; i durant tot el dia, la xicalla amb les bombetes, bengales, traques xineses... va ensenyant-se a manipular els petards.
una obra. Igualment la il·luminació delimita l’espai del monument faller i ens permet admirar-lo durant la nit. Darrerament s’ha afegit un element que cada vegada va adquirint més importància en l’ornamentació de les diferents falles i és la il·luminació, amb llums de diferents formes i colors, del carrer principal o adjacents de la falla. Ara bé, en falles, la millor il·luminació que podem tindre és la d’un esplèndid sol de març que acompanye els diferents actes, però és clar, això no ho podem assegurar.
Més un. Hem volgut sumar als tretze signes del teatre encara un punt més en comú, el fet
12. La música: El seu paper consisteix a subrat-
que la UNESCO haja declarat Patrimoni Imma-
llar, ampliar, desenvolupar o de vegades con-
terial de la Humanitat El Teatre d’Ombres i Les
tradir els altres signes que apareixen en esce-
Falles, el primer el juny de 2012 i les falles en
na, igualment, la música en les falles destaca
novembre del 2016. D’aquesta manera queda
i amplifica la presència de la festa en els car-
reconeguda a nivell internacional, la vàlua de
rers. Sens dubte, la banda sonora de les falles
dos formes d’expressió que formen part de la
la posen les nostres bandes i xarangues, que
tradició d’un poble. Teatre i Falles són dos ex-
amb els seus sons acompanyen les falleres i
pressions efímeres, que desapareixen després
fallers i avisen el veïnat que ja estem en falles.
d’executar la seua representació, és possible
I a la nit, la revetlla, on al compàs de la música
que per això mateix conserven la seua vitalitat.
del conjunt joves i majors tenen l’oportunitat d’allargar la festa fins a la matinada.
Carme Rodríguez Cejudo
13. El so: Representa la faceta sonora de l’espectacle diferent a la paraula i a la música. Inclou efectes com ara colps en les portes, trons, etc., En les falles, els efectes sonors tenen una protagonista fonamental per a la festa: la pólvora. La seua presència és constant durant la setmana fallera: de bon matí petards, mas-
FALLA LA VICTÒRIA
| 117
PARAULA DE TITELLA Vicent Ortolà
Director de Teatres de la Llum
“UN DELS MEUS GRANS MESTRES, JOAN BAIXAS, ENS VA DIR UNA VEGADA QUE SI VOLÍEM ENTENDRE L’UNIVERS DELS TITELLES HAVÍEM DE CONÉIXER LA SETMANA SANTA DE SEVILLA I LES FALLES DE VALÈNCIA”
grans mestres, Joan Baixas, ens va dir una vegada que si volíem entendre l’univers dels titelles havíem de conéixer la Setmana Santa de Sevilla i Les Falles de València. La Setmana Santa de Sevilla per tota la imatgeria que es representa als seus passos, perquè les seues figures tallades artesanalment són com a titelles que ens conten històries en les escenes representades, com a escenes de teatre congelades, plenes de sentiments i passions. Quan vaig veure la Set-
Si haguera de definir el sentit de les falles, no
mana Santa de Sevilla ho vaig entendre.
sé molt bé per on començar, ja que em venen idees i pensaments molt variats, des del me-
Però, i les Falles? Què havien de veure amb els
rament folklòric fins a les memòries de la co-
titelles i el teatre? Soc valencià i mai fins lla-
entor que va escriure Juli Leal, passant per la
vors havia vist les falles des d’aquesta òptica,
música de banda i la gastronomia.
les havia viscut com a part del folklore i de les festes. Va ser a partir de llavors que vaig co-
Soc actor i titellaire, és el meu ofici però és tam-
mençar a preguntar-me coses i veure-les d’al-
bé la meua formació, vaig estudiar Titelles a
tra manera. Realment les falles, de la mateixa
l’Institut del Teatre de Barcelona i un dels meus
forma que la Setmana Santa de Sevilla, són
118 | ASSAJOS FALLERS
artesanals i reprodueixen escenes en la seua
mans. No són actors de carn i ossos!! Bé el meu
imatgeria, això és art plàstic però també és art
mestre semblava que tenia raó, però la seua
dramàtic, teatre. Vaig començar a veure el fil
raó era més gran del que jo pensava, en teatre
que enllaçava a les falles amb el teatre, però no
podem veure molts tipus d’obres, drames i co-
per la quantitat de sainets que els fallers i falle-
mèdies entre altres, en totes elles es dona una
res representen per afició i recaptar diners per
versió de la vida o del que ens volen contar, una
a poder construir el monument faller, no era
versió distorsionada però sense faltar a la ve-
aquesta l’única raó que els unia, sinó el fet que
ritat, una manera de veure les coses, o simple-
tots dos conten històries per mitjà d’escenes
ment veure les coses d’una altra manera.
amb personatges en què es parodia la realitat, la política, la societat en general.
La Reial Acadèmia de la Llengua defineix titella com “Figuretes de pasta o una altra matèria,
Començava a entendre i vincular totes dues
vestides i adornades, que es mouen amb algu-
expressions artístiques, les falles i el teatre,
na corda o artifici”. Resulta que titella no és
però concretament amb els titelles encara no
només el ninot que actua, sinó també la imatge
ho tenia clar, els titelles són una manifestació
religiosa, articulada, així com qualsevol classe
teatral de les més antigues, i llavors de sobte
d’autòmat, però també les imatges que figuren
vaig veure que els personatges que habiten en
en una escena, i encara que hieràtiques ens
les històries de les falles i que representen es-
transmeten moviment i ens conten part de la
cenes són igual que els titelles, actors no hu-
seua història.
FALLA LA VICTÒRIA
| 119
“EL FET TEATRAL ÉS UN ART EFÍMER COM HO SÓN LES FALLES. UNA REPRESENTACIÓ DURA EL QUE DURA LA POSADA EN ESCENA I DESPRÉS DESAPAREIX, ÉS UN FET QUE PERDURA EN LA NOSTRA MEMÒRIA, QUE ENS TRANSFORMA”
separat sense que se m’haguera ocorregut relacionar-los. Però hi ha alguna cosa que en tots dos casos és cert, s’atreveixen amb humor a contar històries per a poder dir coses sense que ningú s’ofenga i al mateix temps ens trauen un somriure amb la paròdia de la realitat: la realitat social, la realitat política, la realitat cultural, la realitat econòmica.... Les mil i una realitats que ens envolten cada dia i posar-les
Quan es crea la primera figura que representa
sobre un escenari o sobre una falla. Veritats
la naturalesa, naix el primer ninot, naix el pri-
amb humor amb els quals ningú es pot ofen-
mer ídol, el primer titella. Aquest adopta dife-
dre com quan un xiquet ens diu una veritat òb-
rents maneres i diferents noms segons la tra-
via i només podem dir allò de: “Cal veure com
dició de les zones on s’escenifica: Putxinel·li,
són els xiquets, no se’n callen una”, les falles
Titella, Guinyol, Teresetes, En Cristòfol, Kara-
tampoc se’n callen cap.
goz, Punch and Judy, etc. L’essència de l’art teatral consisteix a jugar a ser un altre, i la història
Però continuem amb els titelles. Quan veiem
del teatre es pot resumir en diversos estadis:
una crítica en una falla, ens agrade o no, la falla
Home, titella, mastegara, actor i teatre.
té en certa manera llicència per dir el que cal i ser un divertiment jocós que converteix tot
És clar que anava aprenent més i més coses,
en un adorn que augmenta la gràcia o el mèrit
anava entenent aquest nexe que unia, davant
d’una cosa o d’una situació, és una llicència per
els meus ulls, dos arts que fins llavors veia per
a poder dir les coses amb aquest aire de crítica
120 | ASSAJOS FALLERS
divertida, i aparentment sense maldat. Els tite-
no s’atrevien a dir-li, una professió de risc com
lles realitzen una labor semblant, saben com
és l’art de dir les veritats amb un somriure.
dir certes veritats amb valentia i disposen de la mateixa llicència per a riure i fer-nos riure
El fet teatral és un art efímer com ho són les
de les múltiples realitats, de les múltiples ve-
falles. Una representació dura el que dura la
ritats, establint un codi pel qual tots acceptem
posada en escena i després desapareix, és un
aquesta crítica: “No ho dic jo, ho diu el titella”,
fet que perdura en la nostra memòria, que ens
o establint un paral·lelisme “Ho diu la falla”.
transforma. La falla també és un art efímer que
Malament si et trauen en la falla, però pitjor si
igual que el teatre porta un procés de creació
no et trauen, sempre s’ha dit que no eres nin-
llarg i costós, i una vegada finalitzat s’exposa
gú si no et trauen en la falla potser per aquella
perquè el públic ho disfrute i ho jutge. El fet
màxima que diu: Millor que parlen de tu enca-
teatral i el fet faller tenen quelcom màgic que
ra que siga malament, però que parlen.
ens fan oblidar durant un temps tota la resta, ens trauen de la quotidianitat i ens transpor-
James Bond té llicència per a matar. El titellaire
ten a un univers en què ens conten una versió
és un personatge amb llicència per a dir el que
de la realitat. Estiguem dalt de l’escenari actu-
vulga i quan vulga, i això li pot portar a acabar
ant o baix en el pati de butaques com a especta-
sent un titella sense cap, encara que no li im-
dors, ens uneixen socialment per a represen-
pedirà continuar dient el que pensa. No és gra-
tar una història o per a disfrutar-la i riure junts
tuït això de quedar-se sense cap. El bufó que
en una catarsi col·lectiva.
sempre acompanyava el rei es valia d’un pal amb el cap d’un titella que en principi tenia lli-
Els titelles, les marionetes, el guinyol o el teatre
cència per a dir-li bromejant el que els súbdits
d’ombres xineses van crear l’esperpent, abans
FALLA LA VICTÒRIA
| 121
que Ramon de la Vall Inclán i la seua famosa
del curs faller sainets, concursos de playbacks,
“Llums de Bohèmia”, perquè ens ofereixen
etc. Però el teatre està molt present en la nos-
una versió distorsionada de la realitat, però
tra ciutat perquè tenim un dels teatres més
és justament aquesta visió i aquesta manera
antics que hi ha, el Teatre Romà de Sagunt en
d’exposar les coses mitjançant l’esperpent o
el qual es porta representant l’art dramàtic des
de la crítica social la qual ens fa avançar en el
de quasi els inicis dels temps, quan d’alguna
pensament, qüestionant-nos a nosaltres ma-
manera tots els esdeveniments culturals de
teixos i aprenent a riure, valga la redundància,
la societat giraven al voltant del teatre física-
de nosaltres mateixos amb humor i de mane-
ment i socialment, de manera filosòfica i cul-
ra positiva. Tant el teatre com les falles han
tural, com a lloc de trobada on reunir-se per a
estat sempre en el punt de mira de la censu-
“ENCARA QUE POCA GENT HO SAP, I JUSTAMENT PER LA RELACIÓ QUE TENIM AMB AQUESTA CIUTAT VAM PROPOSAR AL PRODUCTOR DELS LUNNIS VINDRE A GRAVAR UN PROGRAMA D’EXTERIORS A SAGUNT I AIXÍ VA SER COM DISCRETAMENT AQUESTS ENTRANYABLES PERSONATGES VAN VINDRE A LA NOSTRA CIUTAT”
ra per tot el que s’atrevien a dir, per tot el que s’atrevien a qüestionar: “Però no ho dic jo, ho
passar-ho bé però també com a lloc on realit-
diu el titella, ho diu el ninot”... Que li tallen el
zar transaccions econòmiques i de relacions
cap o que cremen al ninot!! Però no a l’artista.
socials. Sagunt a Escena s’ha convertit així ma-
PARAULA DE TITELLA.
teix en el Festival d’Estiu de València, dotant-li de major importància si cap. Hi ha dos teatres
La nostra ciutat sap molt de les dues coses,
mes, el Mario Monreal i la Casa de la Cultura
de teatre i de falles. Tenim una gran quantitat
amb programació estable durant tot l’any, així
de falles que transformen la ciutat cada mes
com el Casal Jove del Port de Sagunt on a ban-
de març, però que treballen durant tot l’any i
da de representar-se també obres de teatre i
vertebren gran part de l’activitat sociocultu-
concerts, és la seu de l’únic Festival de Teatre
ral, una d’elles la teatral, representant al llarg
d’Ombres que existix en l’estat espanyol: Il.lu-
122 | ASSAJOS FALLERS
minAR-TE Festival de Teatre de Llum i Ombres
de dir el que volen i de transformar educant.
i que la nostra companyia de teatre, Teatres de
Hui en dia se’ls ha volgut relegar a un lloc se-
la Llum, dirigim amb i van crear amb el suport
cundari i catalogar d’“Infantil”, com a sinònim
institucional fa diversos anys, enguany 2020
de secundari o d’art menor, convertint-los en
és la 5a edició del Festival.
el germà menut del teatre, però en realitat obeeix a un interés de traure’ls la paraula als
Mariola Ponce i jo, Vicent Ortolà, portem anys
titelles, tradicionalment ha sigut un art adult
lligats al teatre i a aquesta ciutat. El teatre ha
i per a adults, ja que moltes de les coses que
sigut sempre el nostre “Leiv Motiv”, però des-
deien i feien hui diríem que són políticament
cobrir el llenguatge dels titelles ens va obrir un
incorrectes per atrevides, com també ho són les falles. En algunes cultures l’actor titellaire era i és considerat un xaman, un bruixot, perquè sap donar vida a la cosa inanimada, ja que el públic no veu el titellaire actuant, sinó la fascinació per la vida que cobra el titella i que fa desaparéixer a l’actor titellaire i el converteix en invisible als ulls de l’espectador. Si el teatre de titelles ens deixa dir el que vulguem, el teatre d’ombres ens introdueix en un llenguatge encara més màgic, on la línia entre la realitat i l’imaginari està dividida per la frontera que marca la pantalla blanca on es projecten les imatges que juguen amb el llenguatge de la llum i les ombres. I és justament la llum el que ens porta a un dels pilars de les celebracions falleres, la llum que il·lumina les nits amb els castells de focs que ens fascinen amb les seues llampades i les seues composicions, però també la llum transformada en el foc que consumirà el treball d’un any i posarà el punt final de les festes, abaixant el teló de les falles.
univers que desconeixíem i que des del primer
No deixem doncs de defendre i mantindre un
moment ens va fascinar i ens ha permés tre-
art com el teatre de titelles i l’art faller com a
ballar en programes de TV familiar com “Jue-
expressió artística i de llibertat que ens ajuda a
go de Niños” i de titelles com a “Barri Sèsam”
representar la vida amb humor. No és només
o “Els Lunnis”. Encara que poca gent ho sap, i
una manera de representar la vida sinó també
justament per la relació que tenim amb aques-
una manera d’entendre-la. Paraula de titella!!
ta ciutat vam proposar al productor dels Lunnis vindre a gravar un programa d’exteriors a
Vicent Ortolà
Sagunt i així va ser com discretament aquests entranyables personatges van vindre a la nostra ciutat. Els titelles tenen aquesta llicència
FALLA LA VICTÒRIA
| 123
SI ESTIREM DEL FIL Amparo Fabra Portillo Indumentarista
M’agradaria destacar un paper que a les Falles sempre està en l’obscuritat, encara que no per això deixa de ser important. En aquestes dates en què em decidisc a escriure unes línies, estem pròxims a unes eleccions on hi ha tretze senyoretes, segons diu JCF, disposades a ser FMV.
“SUPOSE QUE L’HONORABLE JURAT TAMBÉ TINDRÀ EN COMPTE A LES MARES DE LES POSSIBLES FMV. ELS NERVIS QUE ES PASSEN EN AQUESTS DIES SÓN INCOMPTABLES.”
Supose que l’honorable jurat també tindrà en compte a les mares de les possibles FMV. Els nervis que es passen en aquests dies són
gides, us puc assegurar que es viu una il·lusió
incomptables. Cada mare pensa “com no van
que no te preu. És la millor nit de la teua vida!
a elegir a la meua filla? La millor del món, la més bonica…”
Això si, el desenfrenament comença al dia següent:
Si no les seleccionen, la desil·lusió és enorme i
Tens suficients vestits en l’armari per poder
queden enrere un sense fi d’il·lusions i projec-
dur fins que et donen el vestit oficial? Has en-
tes. Però, si forma part del conjunt de les ele-
gordat? Has crescut? …
124 | ASSAJOS FALLERS
I també de particular: “Xiqueta no vas molt
la millor FMV que hi ha hagut en temps!”
curta?”, “no vas massa llarga?, “pareixes més
No puc dormir. Vull anar-me’n darrere d’ella,
major.”
però he de preparar les coses per a quan tor-
I així fins al dia de la “telefonada”.
ne. “Estic esgotada però aquesta nit me’n vaig a veure-la! Demà Déu dirà…”
“Sí, si vull que sone el telèfon, però, i si sona? Ai
I així dia rere dia, nervis, preocupacions i molt
mare meua! Jo sóc la mare de la FMV, ho sabia,
de cansament per tal que siga la millor repre-
és la millor!
sentant de València, però no importa, sé de
I, de sobte, tens la casa plena de persones que
bona mà que la compensació és del 100 %
no coneixes, però… Què orgullosa estic d’ella!!
Quina satisfacció dona desviure’s en l’ombra,
M’adone que també he de demanar una exce-
per haver intentat ser la millor mare, per ha-
dència en el meu treball, la meua filla em ne-
ver pogut compliar amb València i al cap i a la
cessita. Però val la pena, soc la dona més feliç
fi mirar a la teua filla i dir-li: “Si, eres la millor
del món.
FMV que hem tingut.”
“Demà a la fàbrica? No puc aconsellar a la meua filla, jo no entenc massa d’aquestes coses i el compromís és enorme… Vull que siga
GRÀCIES A LES MARES.
FALLA LA VICTÒRIA
| 125
126 | PROGRAMA DE FESTES
PROGRAMA DE FESTES
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 127
PROGRAMA D’ACTES DISSABTE, 03 D´AGOST DE 2019 Proclamació de les Falleres Majors de la nostra falla, Laura Rivero i Ángela Gallardo.
DIVENDRES, 13 DE SETEMBRE DE 2019 Proclamació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS).
DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DE 2019 Exaltació de les Falleres Majors de la FJFS al Teatre Romà de Sagunt.
DILLUNS, 16 DE SETEMBRE DE 2019 A les 21:30 h, paelles organitzades per l’AC Falla Gilet amb la col·laboració de la Federació Junta Fallera de Sagunt i altres comissions falleres. DISSABTE, 28 DE SETEMBRE DE 2019 A les 21:30 h, playbacks d´adults al René Marigil de Sagunt. DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DE 2019 A les 17:30 h, playbacks d´infantils al René Marigil de Sagunt. DEL 7 AL 9 D’OCTUBRE DE 2019 Setmana cultural de l’AC Falla La Victòria, amb una xarrada sobre indumnetària valenciana per Eduardo Cervera indumentarista de València i la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana a la plaça Pablo Picasso, amb paelles gegants, jocs infantils i de taula. DIUMENGE 13 D´OCTUBRRE DE 2019 II Volta a peu fallera convocada per la Falla Xurruca Hispanitat DIUMENGE 27 D’OCTUBRRE DE 2019 V Volta a peu solidària convocada per l´associació AMUHCANMA ,per a l´investigació del càncer de mama. DIVENDRES, 1 DE NOVEMBRE DE 2019 A les 16:00 h, a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres Falleres Majors i la seua Cort d´honor. En acabar, sopar als salons del restaurant El Faro.
128 | PROGRAMA DE FESTES
DIUMENGE, 1 DE DESEMBRE DE 2019 Presentació dels esbossos dels seixanta monuments per a la plantà del mes de març de 2020. DIJOUS, 19 DE DESEMBRE DE 2019 Exposició de les postals nadalenques, dibuix infantil i fotografia al Centre Cívic de Port de Sagunt. DIVENDRES, 3 DE GENER DE 2020 Visita als betlems per part dels Reis Mags als casals fallers, acompanyats pels representants de la FJFS. DIUMENGE, 5 DE GENER DE 2020 Cavalcada de Reis Mags, amb la participació de les falles de la comarca. DIUMENGE, 12 DE GENER DE 2020 Batejos dels monuments fallers. DIVENDRES, 7 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector II, que inclou falles del Port de Sagunt, entre elles la nostra falla. També es repartiran les recompenses als membres de la nostra comissió. DISSABTE, 8 DE FEBRER DE 2020 Sopar de germanor en el saló Huerto de Santa María de El Puig. DIJOUS, 13 DE FEBRER DE 2020 A les 19:30 h , presentació del nostre llibret al Centre Cívic. En acabar, picaeta al casal faller. DIVENDRES, 14 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector III DISSABTE, 15 DE FEBRER DE 2020 A les 18:00 h, crida de la Fallera Major de FJFS al balcó de la Tinença del Port de Sagunt. DIJOUS, 20 DE FEBRER DE 2020 A les 19:00 h, Presentació conjunta dels llibrets de falla de varies comissions a l´ Auditori Joaquim Rodrigo de Sagunt. DIVENDRES, 21 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector I, amb falles de Port de Sagunt.
DISSABTE, 22 DE FEBRER DE 2020 Per la vesprada,cavalcada de disfresses a Sagunt. DIVENDRES, 28 DE FEBRER DE 2020 A les 20:00 h, inauguració de l’exposició de fotografies a la floristeria Sayas. A continuació, Nit d’Albades del Sector III, amb falles de Sagunt. DIIVENDRES, 28 DE FEBRER DE 2020 Nit d’Albades del Sector IV, amb les comissions de Faura i Gilet. DISSABTE, 29 DE FEBRER DE 2020 A la vesprada, cavalcada de l´Humor Faller a Port de Sagunt. Partirà en sentit platja, des de l’avinguda del Mediterrani. DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 2020 Pel matí, segon concurs de paelles a la Falla La Victòria. DIUMENGE, 8 DE MARÇ DE 2020 Pel matí, Entrà la Murta, entrega de llibrets als socis del barri i dinar. DIMECRES, 11 DE MARÇ DE 2020 Pel matí, recollida de falla. A PARTIR DEL DIMECRES 11 DE MARÇ 2020 Pintura i ornamentacó dels carrers. Concurs infantil i plantà de l´arbre de la DIVERSITAT.
SETMANA FALLERA DISSABTE, 14 DE MARÇ DE 2020 Plantà oficial de les falles. DIUMENGE, 15 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà. A partir de les 09:00 h, visita dels jurats als monuments.
DILLUNS, 16 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà. A les 15:00 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Sagunt i el lliurament de premis. A les 23:00 h, ball amb l’orquestra LA BRIGADA. DIMARTS, 17 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà. A les 15:00 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt. A les 23:00 h, ball amb l’orquestra COVER DIMECRES, 18 DE MARÇ DE 2020 A les 09:00 h, despertà. A partir de les 10:00 h, Dia del Xiquet amb jocs diversos. Ales 12:00 h, Cantajocs, musical per als xiquets A les 17:00 h, més activitats infantils. A les 23:00 h, ball amb l’orquestra MAGIA NEGRA. A les 00:00 h, Nit del Foc de La Victòria. Castell de focs artificials. DIJOUS, 19 DE MARÇ DE 2020 A les 10:00 h, concentració a la carpa per acudir al Centre Cívic on s’iniciarà la cercavila. A les 11:00 h, ofrena de flors de la Mare de Déu dels Desemparats. A les 14:00 h, tradicional mascletà. A les 22:00 h, cremà de la falla infantil. A partir de les 00 h, segons l’horari establert i quan arriben els bombers, es llançarà el castell de focs artificials i, a continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.
A les 15:00 h, concentració a la carpa per a visitar Faura i Gilet. A les 23:00 h, disco-mòbil amb DJ LAGARTO i festa REMEMBER 90´S DJ LOLO.
La Comissió es reserva el dret de modificar el programa.
FALLA LA VICTÒRIA
| 129
130 | COL·LABORADORS
Col·laboradors
FALLA LA VICTÒRIA
| 131
132 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 133
134 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 135
136 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 137
138 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 139
140 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 141
142 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 143
144 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 145
146 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 147
148 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 149
150 | COL·LABORADORS
INMOBILIARIA - REAL ESTATE
C/ Periodista Azzati, 24 Puerto de Sagunto (Valencia) C/ Almenara, 11 La Vall d'Uixรณ (Castellรณn) 960 916 983 622 443 400 www.entrecases.es
FALLA LA VICTร RIA
| 151
152 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 153
154 | COL·LABORADORS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 155
gràcies
a totes i a tots
per la vostra col·laboració
156 | COL·LABORADORS
Himne de València
Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau. Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tú la vega envia la riquessa que atresòra i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora... Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapiç de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau. Flamege en l’aire Nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!
FALLA LA VICTÒRIA
| 157
158 | HIMNE FALLER VICTORIÀ
Himne Faller VICTORIÀ
És el nostre estàndard la grata memòria que guarda intactes les nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions. És la mà oferida al bon valencià el guardià vigilant de la nostra cultura, el fil que uneix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura. És, l´ensenya de la nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és, l´ofrena del poble cultura, la passió per la nostra Victòria La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, el fet diví s´acosta a la terra avivant sempre els nostres valors. El nostre foc el dolent, purifica omplint es carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer el nostre món molt millor. Tots units ajuntarem les nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l´home i la dona, protecció per als bons valencians. Demanant-li ajuda a la festa per mantenir les nostres tradicions, per a fer del barri conquesta fent-li arribar les nostres il.lusions. Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de la nostra barriada, Treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.
FALLA LA VICTÒRIA
| 159
Comenรงa
la part infantil
L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA 2020
LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2020
FALLA LA VICTÒRIA 2020
fils?
mou els
Qui
L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA
|1
2 | ÍNDEX
Índex
FALLA LA VICTÒRIA
|3
PRÒLEG ................................................................................................................................................................ 8
SALUTACIONS .................................................................................................................................................12
Salutació del President Infantil .................................................................... 14
Salutació de la Fallera Major Infantil ........................................................16
PROTAGONISTES ..........................................................................................................................................18
Poesia President Infantil ...................................................................................20
Poesia Fallera Major Infantil .........................................................................22
Entrevista al nostres representats .............................................................24
VICTORIANS ....................................................................................................................................................30
Comissió Infantil ....................................................................................................32
Noves falleres i fallers ........................................................................................36
LA FALLA ...........................................................................................................................................................38
Crítica ........................................................................................................................... 40
4 | ÍNDEX
EXERCICI ACTUAL ......................................................................................................................................44
Elecció ............................................................................................................................................46
Festa de l’aigua .........................................................................................................................46
Proclamació ...............................................................................................................................47 ELECCIÓ FMI I PI
Creu CREU DE MAIGde Maig .............................................................................................................................48
Paelles FJFS .................................................................................................................................48
Playbacks ....................................................................................................................................49
Presentació .................................................................................................................................49
Setmana Cultural i 9 d’octubre ......................................................................................53
Halloween ...................................................................................................................................53
Postals nadalenques ............................................................................................................54
Visita Reis Mags ......................................................................................................................55
Bateig ..............................................................................................................................................57
FALLA LA VICTÒRIA
|5
REPORTATGES ...............................................................................................................................................58
Guanyadora concurs de dibuix .....................................................................60
Esports infantils .....................................................................................................62
RECORDS GRÀFICS .....................................................................................................................................64
Murta..............................................................................................................................................66
Cavalcada del ninot...............................................................................................................67
Nit d’Albades..............................................................................................................................69
Presentació del llibret .........................................................................................................69
Dia dels xiquets ....................................................................................................................... 70
Plantà ............................................................................................................................................. 71
Setmana fallera .......................................................................................................................72
Ofrena ............................................................................................................................................74
Cremà .............................................................................................................................................75
6 | ÍNDEX
ACTIVITATS INFANTILS ..........................................................................................................................78
Contes ........................................................................................................................................... 80
Articles ..........................................................................................................................................84
Consells fallers .......................................................................................................................114
Decàleg del bon faller .........................................................................................................116
Arbre de la diversitat ..........................................................................................................118
Repoblació de les dunes ...................................................................................................120
FALLA LA VICTÒRIA
|7
8 | PRÃ’LEG
Pròleg
FALLA LA VICTÒRIA
|9
Sharkara i l'origen de les llepolies
C
om a reconeixement a les xiquetes i els xiquets, que són el futur de la nostra festa tradicional, volem rendir ho-
menatge a la nostra comissió infantil, i fer-la partícip en l’elaboració de la part infantil del nostre llibret que tracta sobre la infància i la diversitat fallera. Perquè són protagonistes de cadascun dels
"El món de les llepolies s'assembla molt al nostre en quant a diversitat"
esdeveniments, inculcant una cultura fallera basada en valors com el respecte, l’empatia, l’amistat, l’afecte...
Algunes tenen pal i altres paper de colors.
Una infància dolça i diversa, on els colors i les
Algunes són dobles perquè van de dos en dos, i
formes destaquen per les seues diferències.
altres van a soles.
Així són les llepolies. Grans, menudes, redo-
El món de les llepolies s’assembla molt al nos-
nes, llargues, curtes, blanetes, dures. Unes són
tre en quant a diversitat. Cadascuna és igual de
de pica-pica, altres més dolces.
diferent.
10 | PRÒLEG
En el nostre llibret infantil volem plasmar la
Totes es mereixen el nostre respecte i ajuda
cultura de valors en relació a la diversitat que
quan siga necessari.
es promou en la nostra comissió.
Per això volem que el nostre llibret siga inclu-
Plasmar la realitat que existeix en quant a la di-
siu i accessible, perquè tothom puga gaudir
versitat sexual, familiar, ètnica, cultural i fun-
dels nostres treballs, i obrir una porta al fet que
cional.
el món faller mire perquè les seues comissi-
Els personatges del nostre monument es com-
ons tinguen en compte a totes les persones.
prometen a cuidar la planta de les llepolies,
Hi ha un llarg camí per davant per a poder
per a tindre una bona collita.
adaptar les falles per a ser més accessibles, i
Han viscut una aventura fins a arribar a plenar de xuxes la ciutat. Una vivència bonica i tolerant la que vivim en la nostra comissió. Respectant a les persones independentment del seu país, de qui estimen, amb qui viuen, com es co-
nosaltres ja hem començat. A poc a poc anirem treballant noves maneres d’arribar a totes i tots. Perquè la diversitat no ha d’amargar a ningú, al contrari, posem de la nostra part per a endolcir una festa tan especial com la nostra.
muniquen i com es menegen.
FALLA LA VICTÒRIA
| 11
12 | SALUTACIONS
Salutacions
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 13
Salutació President Infantil
Hola, soc Aarón, el president infantil de la falla La Victòria per a l’exercici 2019–2020. Vull dirigir-me a totes les persones que li agraden les falles, als membres de la meua comissió tant infantil com major, als socis fallers i a Federació Junta Fallera de Sagunt. He arribat al càrrec per la meua il·.lusió de ser president infantil de la meua falla, La Victòria. M’agradaria donar les gràcies als meus pares, al meu germà Edgar, Samuel, Laura i Àngela per deixar-me formar part del seu any i a tot el 2020 per acompanyar-nos.
14 | SALUTACIONS
Tinc moltes ganes que arribe la setmana fallera, de veure la meua falla plantada, les despertades, els desdejunis, les cercaviles i els sopars en la carpa. El meu somni seria arribar el 16 de març a la nostra falla de la mà d’Àngela portant el primer premi per a la nostra comissió. Des d’ací convide a tota la comissió i al barri de gaudir de la nostra festa al carrer com ho estic fent jo en representació dels infantils de La Victòria.
Aarón Casas Hernández President Infantil
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 15
Salutació Fallera Major Infantil Hola a totes i a tots! El meu nom és Àngela i per a mi és un gran honor ser la fallera major infantil de la meua comissió, La Victòria. M’agradaria que enguany totes les falleres i tots els fallers gaudiu de cada acte; la cavalcada de disfresses, la nit d’albades, les cercaviles, la crida, les orquestres, però sobretot del casal de la nostra gran família victoriana. Per a mi, m’ompli d’alegria i d’il·lusió compartir enguany tan meravellós amb totes i tots vosaltres. Us convide a gaudir de la setmana més esperada per a totes les falleres i fallers, però sobretot d’aquest meravellós 2020 junt amb les veïnes i veïns del barri. BONES FALLES!
Ángela Gallardo Pérez Fallera Major Infantil
16 | SALUTACIONS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 17
18 | PROTAGONISTES
Protagonistes
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 19
Poema
al President Infantil
Aarón Els anhelats somnis es fan caramel, el treball sempre et recompensa, les il·lusions es cobreixen de sucre i mel, el temps passa molt de pressa. El camí de records està ple, la dolça experiència és perfecta, els sentiments ens transporten al cel. Per a nosaltres eres brisa fresca Aarón eres dolç i seré terratrèmol de pura innocència afectuós, generós i encantador L’any, esperat, on tot és possible dels xiquets eres estendard i emblema del regne de les llepolies rei.
20 | PROTAGONISTES
Aarรณn casas hernรกndez
FALLA LA VICTร RIA
| 21
Poema
a la Fallera Major Infantil El conte, no conte No parlaré de princeses perquè no estem en un conte de fades, no parlaré de fantasia perquè no estem en una pel·lícula. És una falla, la nostra, conjunt de dolços moments, ple de caramels, on cada esdeveniment és un pastisset. I un barri, el de tota la vida, amb la seua plaça. I una xiqueta, de naixement, fallera Àngela està plena d’energia, és un vendaval d’alegria, una tempesta de simpatia té els ulls expressius com paraules i somriure franc i fresc. S’ha proposat ser major, fins i tot amb la seua curta edat. S’ha proposat representar, als xiquets de la seua falla al seu barri i la seua plaça
22 | PROTAGONISTES
Ángela Gallardo Pérez
FALLA LA VICTÒRIA
| 23
Entrevista
als nostres representants Una vesprada de novembre, Lucía, Alba, Estefanía,Sharay i Marc,van fer de periodistes en el nostre casal faller. Amb molt de carinyo i molta professionalitat, han entrevistat a Aarón i Ángela fent diverses preguntes sobre la seua vida. La seua edat, les seues cançons favorites, i més dades que podeu llegir en l’apartat de l’entrevista. Ací queda la imatge d’aquella vesprada tan meravellosa que passaren junts.
Lucía Anguita Pérez (4t de primària, 8 anys), Alba Núñez Castelló (6è de primària, 11 anys), Estefanía Prados García (2n de l’ESO, 13 anys), Sharay Prados García (4t de primària, 9 anys) i Marc Álvarez Vicent (5è de primària, 11 anys)
24 | PROTAGONISTES
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 25
26 | PROTAGONISTES
Tens nuvi o núvia?
Quin és el teu cantant preferit?
AARÓN: Sí, Lara. ÁNGELA: Sí, Aarón.
AARÓN: Rosalía, Anuel A A, Ozuna. ÁNGELA: Anuel A A.
En quin col·legi estudies?
Qui és el teu millor amic o la teua millor amiga?
AARÓN: Maestro Tarrazona. ÁNGELA: Adventistes.
Quin és el teu menjar favorit? AARÓN: Arròs al forn. ÁNGELA: Tortelinis de formatge.
Quina és la teua llepolia favorita? AARÓN: El meló. ÁNGELA: El núvol.
Des de quan estàs en la falla? AARÓN: Des que vaig nàixer. ÁNGELA: Des que vaig nàixer.
Quants anys tens? AARÓN: Tinc 10 anys. ÁNGELA: Tinc 7 anys.
Quin és el teu youtuber favorit? AARÓN: Widler, Kolderiu. ÁNGELA: Moments Divertits.
Quin és el teu joc favorit? AARÓN: Fornite, Fifa. ÁNGELA: Slime.
AARÓN: Sharay i Joan. ÁNGELA: Carla i Adrián.
Traus bones qualificacions? AARÓN: Sí. ÁNGELA: Sí.
Què vols ser de major? AARÓN: Fisioterapeuta, professor d’Educació Física.
ÁNGELA: Professora i jugadora professional de bàsquet.
Quina és la teua pel·lícula favorita? AARÓN: “Los cocodrilos atacan de nuevo” ÁNGELA: “Maléfica 2”.
Quina és la teua sèrie favorita? AARÓN: “La casa de papel”. ÁNGELA: “Las sirenas de Maro”.
Quin és el color que més t’agrada? AARÓN: Blau i daurat. ÁNGELA: Blau.
FALLA LA VICTÒRIA
| 27
Com és la teua relació amb el teu germà o la teua germana? AARÓN: Bona. ÁNGELA: Bona.
Quin llibre és el que més t’agrada llegir? AARÓN: “Los secretos de youtube” ÁNGELA: El llibre nou de Martina.
Esperaves ser president infantil? Esperaves ser fallera major infantil?
ràs fallera major? AARÓN: Sí. ÁNGELA: Sí.
Què sents representant a la comissió infantil? AARÓN: Il·lusió, alegria i emoció. ÁNGELA: Alegria, il·lusió i emoció.
Què t’agrada més de les falles?
AARÓN: No, no ho esperava. ÁNGELA: Sí.
AARÓN: L’olor a pólvora, guanyar premis, representar amb orgull la meua falla, portar l’estendard. ÁNGELA: Tot. Estar amb la comissió.
Durant la setmana fallera, quin acte t’agrada més?
Què t’agradaria fer perquè enguany siga inolvidable?
AARÓN: El cercaviles del Port. ÁNGELA: Els premis en Sagunt.
AARÓN: Guanyar tots els premis. Que la comissió estiga orgullosa de mi. ÁNGELA: Guanyar tots els premis.
El teu animal preferit és... AARÓN: El mico. ÁNGELA: El gat.
Les cançons que més t’agrada escoltar: AARÓN: Amanecer, China, Con calma... ÁNGELA: China, Dollar, De ellos aprendí...
De major seràs president? De major se-
28 | PROTAGONISTES
I per últim, des de quan volies ser president infantil? Des de quan volies ser fallera major infantil? AARÓN: Des que tenia set anys. ÁNGELA: Des de fa un any.
MOLTES GRÀCIES ALS DOS.
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 29
30 | VICTORIANS
Victorians
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 31
Comissió Masculina Infantil President Infantil
Aarón Casas Hernández
Daniel Adrián Blasco David Álvarez Vicent Marc Álvarez Vicent Alex Anguita Montesinos Manuel Anguita Pérez Nicolás Bataller Lacoba Hugo Cabrera Morte José Manuel Cejudo Micó Martín Cejudo Micó Alejandro Céspedes Frach Víctor Coba Reguillo Darío Díaz Méndez Mario Esteban Fletes Guillem Falcón Fuertes Hugo Galbaldón Pérez Daniel Gallardo Pérez Izan Gálvez Álvarez Manel García Núñez
32 | VICTORIANS
Daniel García Roig Marc García Zacarías Nathan Gil Gutiérrez Sergio Gimeno Álvarez Ian Gorka Gómez Peña Hugo González Gallego Miguel Ángel Guerrero Alegría Asier Hernández Espuig Marcos Iserte Lechón Aarón Jordán Baldres Rubén Lázaro Contel Jacobo Martí Jaraba Pablo Martín Sangüesa Liam Martínez Alcaina Marc Martínez Alcaina Raúl Martínez Herranz Javier Maya Suárez Erik Mora Pérez
2020
Darío Moraleja Rustarazo Pablo Moraleja Rustarazo Luca Morillas Tortajada Diego Morón Solano David Muñoz Guillem Jorge Muñoz Guillem Alejo Muñoz Mauri Sergio Navarro Navío Hizan Nieto Rodríguez Iker Nieto Rodríguez Alejandro Orenga Martín Àlex Pérez Lacoba Izan Pérez Lacoba Joel Pérez Orón Julen Pérez Orón Iker Rodríguez Sojo Izan Salor Espinosa Enzo Sanchez Sanchís
Iván Santamaría Alonso Andrés Santiago Franco Diego Santiago Franco Hugo Solano Vaquero Mario Solano Vaquero Hugo Soto Espinosa Jordi Tarancon Alacreu Marc Unai Tortajada Julián Carlos Verdejo Navarro Héctor Villar Muñoz Borja Villarroya Bueno Bruno Villarroya Bueno Daniel Zamora Pérez
FALLA LA VICTÒRIA
| 33
Cort d’Honor Infantil Fallera Major Infantil Alba Acosta García Natalia Álvarez Pérez Leire Anguita Montesinos Lucia Anguita Pérez Ariadna Aspas Rajadell Jimena Bataller Lacoba Cristina Belmonte Muñoz Abril Benito Rahona Carla Benito Rahona Irene Bonet Herranz Sofía Bonet Herranz Paula Cabrera Morte Ainara Calvo Galdón June Calvo Galdón Paula Campos Marín Valeria Carot Marín Vega Castellanos Ruiz Aitana Catalán Hilario Naiara Catalán Hilario Laura Céspedes Franch Elsa Díaz Méndez Marta Esteban Fletes Emma Falcón Fuertes Aitana Fernández Espinosa Andrea Fernández Muñoz Aitana Fuentes Civera June Fuentes Civera
34 | VICTORIANS
Ángela Gallardo Pérez
Leyla Galán Garrido Daniela Galarza Cara Sofía García Anreus Elisabet García Del Fresno Leire García Núñez Ángela García Ocasar Inés García Ocasar Vera García Roger Ivonne García Sánchez Valentina García Zacarías Elsa Gil Izquierdo Cloe Giménez Calvo Nerea Giner Heredia Coral Gómez Hernández Paz Gómez Hernández Elsa Gómez Munera Azalia Saray Gómez Peña Ainhoa Gómez Segura Carla González Gallego Lola González Rueda Roció González Rueda Zoe Goyeneche Calderón Leire Granjo Francés Martina Guirado Bonet Naia Hernández Espuig Elena Iserte Lechón Claudia Jordán Baldres
2020
Ana Jurado Lorenzo Sara Jurado Lorenzo Paula Kamenov García Mar Lahuerta Domingo Sara López Merenciano Sofía Martin Sangüesa Victoria Martín Sangüesa Paula Martínez Herranz Ángela Martínez Sánchez Paula Martínez Sánchez Iris Mas Conejos Elia Maya Suárez Abril Mejías Nieto Lucia Mejías Nieto Lucia Mesa Guerra Paula Mesa Guerra Danna Milla Martín Ainhoa Mora Barragán Leyre Mora Barragán Rocío Moraleja Rustarazo Sara Morillas Tortajada África Morón Solano Leia Muñoz Chavero Meritxell Navarro Merenciano Daniela Noguera Paesa Alba Núñez Castelló Aroa Palacios Sancho
Marina Pérez Alcaide Marta Pérez Vicente Marian Pérez Villarroya Noa Pérez Vivas Estefanía Prados García Sharay Prados García Ília Quiles Martínez Mireia Quiles Martínez Sofía Ros Maravilla Paula Rubio Piro Neus Serrano Bracamonte Elena Simón Molino Ainhoa Soto Espinosa Sara Toledo Puig Diana Tomas Gómez Noa Tomas Gómez Ana Tortajada Ramírez Marta Uribe García Adriana Valero Díaz Vega Valero Lechón Alejandra Viché Torres Aitana Zapater Vicente Lara Zarco Martín
FALLA LA VICTÒRIA
| 35
Noves Falleres i Fallers
Liam Martínez Alcaina
Alejandra Viché Torres
36 | VICTORIANS
Hugo Soto Espinosa
2020
Ília Quiles Martínez
Vega Valero Lechón
Ariadna Aspas Rajadell
FALLA LA VICTÒRIA
| 37
38 | LA FALLA
La Falla
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 39
Esbós LEMA: Sharkara ARTISTA: Fernando López Cabañero CRÍTICA: Fernando López Cabañero
40 | LA FALLA
Secció Especial Camp de Morvedre 2020
Una dolça història Sharkara ens conta plena de bogeria, i ja voreu a qui monta Va damunt de Milton, la seua tortuga. Sempre junts, amb ella riu, plora i juga Sharkara cuida amb passió i gran deler “la planta de Llepolies”, regina del seu voler Les llepolies sempre entre cotons estan quan les repleguen a les mans no cabran Una legió de cuidadors tenen les llepolies, dilluns o diumenge, les cuiden tots el dies Cal estar preparats per plantar noves llavors que donaran noves llepolies i alegraran els cors
FALLA LA VICTÒRIA
| 41
Esbós La planta per oïdes arribà a uns xiquets i a buscar-la van córrer com a coets Els xiquets un mapa van aconseguir, per trobar les llepolies els podria servir Arribats a “Tierra dulce” aquestos aventurers eren els joves més feliços de tot l’univers El tresor estava prop, era un pressentiment molts dies buscant i no sentien cansament I… Eureka, la planta havien trobat la màgia a les seues vides havia arribat De cuidar-la van fer lleial promesa si és dolça, la responsabilitat no pesa
42 | LA FALLA
Secció Especial Camp de Morvedre 2020
No desvetllar mai el secret van jurar per reial decret La planta cuidarien com si fora Rosalia si no, “malamente” el conte acabaria La collita de llepolies arribà fins a Sagunt a la ciutat sencera endolçaren en conjunt Els xiquets la ciutat de llepolies van plenar sembla perfecta esta manera d’imposar Els forns de Sagunt, plens de xiquets. Són falles i al carrer ja esclaten coets
FALLA LA VICTÒRIA
| 43
44 | EXERCICI ACTUAL
Exercici actual
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 45
01. Elecció
02. Festa de l’aigua
46 | EXERCICI ACTUAL
03. Proclamaciรณ
FALLA LA VICTร RIA
| 47
04. Creu de Maig
05 Paelles FJFS
48 | EXERCICI ACTUAL
06. Play Backs
07. Presentaciรณ
FALLA LA VICTร RIA
| 49
50 | EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 51
52 | EXERCICI ACTUAL
08. Setmana cultural i 9 d’octubre
09. Halloween
FALLA LA VICTÒRIA
| 53
10. Postals nadalenques
54 | EXERCICI ACTUAL
11. Visita dels Reis Mags
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 55
56 | EXERCICI ACTUAL
12. Bateig monument
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 57
58 | REPORTATGES
Reportatges
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 59
Concurs de dibuix Enguany, la delegació de llibret ha pensat fer un concurs de dibuix. El tema és “Les llepolies i les falles”, que és la història del nostre monument infantil. To t e s l e s x i q u e t e s i t o t s els xiquets que han volgut participar, han col·laborat en una part més del nostre llibret. Una llicenciada en art, Alicia Fortea Montañana, ha fet de jurat i ha triat un dels dibuixos. Ací podeu vore la creativitat fallera de la nostra comissió infantil.
Estefanía Prados García (2n de l’ESO, 13 anys).
Les artistes han sigut:
Sharay Prados García (4t de primària, 9 anys).
60 | REPORTATGES
Valentina García Zacarías. (5 anys Infantil). DIBUIX GUANYADOR.
FALLA LA VICTÒRIA
| 61
Esports infantils Enguany, les nostres campiones i els nostres campions han guanyat novament el campionat de futbol sala. La nostra comissiรณ infantil ha tornat a repetir com a primera classificada. Bon treball en equip, uniรณ i per suposat diversiรณ. ENHORABONA!
62 | REPORTATGES
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 63
64 | RECORDS GRÀFICS
Records gràfics
FALLA LA VICTÒRIA
| 65
01. Entrà de la Murta
66 | RECORDS GRÀFICS
02. Cavalcada del Ninot
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 67
68 | RECORDS GRÀFICS
03. Nit d’Albades
04. Presentació llibret
FALLA LA VICTÒRIA
| 69
05. Dia dels xiquets
70 | RECORDS GRÀFICS
06. Plantà
FALLA LA VICTÒRIA
| 71
07. Setmana Fallera
72 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 73
08. Ofrena
74 | RECORDS GRÀFICS
09. Cremà
FALLA LA VICTÒRIA
| 75
76 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 77
78 | ACTIVITATS INFANTILS
Activitats infantils
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 79
CONTES
Oriol vol ser fallera Izan Pérez Lacoba 6è de primaria
Aquesta història parla d’Oriol, un xiquet que
Jo li vaig preguntar si voldria ser la meua falle-
des de ben xicotet vol ser fallera.
ra, i ella molt contenta va dir que sí.
Sempre li han agradat les falles, i en especial el
A partir d’eixe dia passaríem més temps junts
vestit de fallera. I és que ell, no està a gust amb
en falles, i amb la resta d’amigues i d’amics.
el seu cos, i té molt clar que serà una xica quan
Seríem la parella fallera!
siga més major.
Finalment,la meua amiga Anna,compliria el seu
Jo sóc faller des de fa 6 anys, ara en tinc 11, igual
somni, i podria vestir-se de fallera. Tota la nostra
que Oriol.
comissió va alegrar-se moltíssim. I jo. Que estic
A vegades estava trist perquè volia ser fallera, i sa mare i son pare li deien que encara no podia
molt orgullós de pertànyer a una falla tan respectuosa per la diversitat. Una diversitat fallera.
ser. No li agradava el vestit dels xics, li agradava
Estic pensant a vore algun dia dos falleres o
el de valenciana, i els monyos, i les arracades, i
dos fallers anar de parella a ofrenar o en la pre-
la joia.
sentació.
Hi havia mares i pares en la nostra comissió,
Seria meravellós!
Falla La Victòria, que animaven perquè Oriol complira el seu somni, ja que cada xiqueta i xiquet ha de ser feliç, i tot el món ha de respectar com és cadascun. Quan va passar l’estiu, teníem una reunió en el casal, i hi havia molta gent fent un rogle. Quan em vaig acostar, la meua sorpresa va ser que era el meu amic Oriol! Vull dir, Anna! Havia fet el canvi de nom, i com es diu ara en l’actualitat, també faria el canvi de gènere.
80 | ACTIVITATS INFANTILS
“cada xiqueta i xiquet ha de ser feliç, i tot el món ha de respectar com és cadascun”
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 81
CONTES
Inclusió fallera
ADRIÀ ÉS UN XIQUET QUE VA EN CADIRA DE RODES.
LI AGRADA SER FALLER PERÒ ESTÀ TRIST PERQUÈ PENSA QUE NO PODRÀ DIVERTIR-SE COM LES ALTRES XIQUETES I ELS ALTRES XIQUETS.
82 | ACTIVITATS INFANTILS
LES SEUES AMIGUES FALLERES I ELS SEUS AMICS FALLERS LI ANIMEN I LI DIUEN QUE POT JUGAR I TIRAR COETS COM LA RESTA
ADRIÀ ES POSA MOLT CONTENT
LA SEUA AMIGA AGAFÀ L’ENCENEDOR I ADRIÀ LLANÇÀ EL COET
VA VORE QUE AMB AJUDA PODIA DIVERTIR-SE I PARTICIPAR EN ELS ESPORTS, EN ELS PLAYBACKS I ON VOLGUERA
VA VORE QUE AMB AJUDA PODIA DIVERTIR-SE I PARTICIPAR EN ELS ESPORTS, EN ELS PLAYBACKS I ON VOLGUERA
JUNTS, ÉS MILLOR
FALLA LA VICTÒRIA
| 83
ARTICLES
Les falles una festa per la diversitat Rosana Lacoba Morte
Mestra d’Educació Primària i Mediadora Escolar.
Som sabedores i sabedors, que les Falles són
Les Falles ja són Patrimoni Immaterial de la
la festa gran. Una festa capaç d’atraure grans
Humanitat. Estan dins del catàleg confeccio-
quantitats de persones a visitar els monu-
nat per la UNESCO.
ments que les artistes falleres i els artistes fallers, any rere any, modelen i transformen amb esforç i dedicació, en el seu taller. La cultura, la diversitat, reivindicacions, entre altres temàtiques, queden plasmades amb enginy i gràcia, per a donar a conéixer temes d’actualitat, mitjançant el seu valor artístic i el poder social que té la nostra festa.
Açò significa que les Falles són patrimoni cultural d’importància global. Per tant, tothom és benvingut a gaudir d’aquesta cultura popular, on la sociabilitat, la identitat, l’art i l’expressió, ocupen els carrers. Ara en l’actualitat, són més les comissions falleres que aposten per unes Falles més inclusives i accessibles, donant cabuda a totes les persones indiferentment de la seua diversitat cultural, sexual, familiar, ètnica i funcional. La llengua de signes, el sitema Braille, picto-
“en l'actualitat, són més les comissions falleres que aposten per unes Falles més inclusives i accessibles”
grames, carrers adaptats, ja formen part del dia a dia faller. Com a valencianes i valencians, ens hem de sentir orgulloses i orgullosos de com, a poc a poc, anem fent més visible la tolerància i el respecte. Tot açò s’aconsegueix amb la unió i el treball en equip de totes les falleres i tots els fallers que formem part de les diferents comissions.
84 | ACTIVITATS INFANTILS
Però, la vertadera importància li l’hem de
lar, he de dir que treballe la nostra festa dins de
donar a la infància. Les xiquetes i els xiquets
l’aula, partint de l’empatia.
del món faller, són el futur de la nostra festa, i depenent dels valors que anem transmitint, farem d’aquesta infància fallera, que siga respectuosa, empàtica i tolerant davant la diversitat que ens envolta. En relació a això, prenen força uns factors importants. La família i l’escola. La transmissió de valors d’igualtat, tolerància, respecte, comencen ací, en el nucli familiar.
A l’hora d’elaborar el nostre monument, pensem a qui anirà dirigit, per a poder fer les adaptacions oportunes, i per suposat, tenint en compte a tothom. El monument a fer, tracta de la unió entre les persones. Les xiquetes i els xiquets fan dibuixos variats, de famílies on hi ha dos pares o dos mares, inclús de diferents ètnies, i dibuixos de persones
Uns valors on es veu la figura femenina amb
amb limitacions gaudint de la nostra festa,
el respecte que mereix (com he comentat en
mentre unes altres els ajuden.
línies anteriors, el paper de la dona com a artista fallera, va obrint pas en el món faller), i referent al respecte cap a les diferents cultures o condicions familiars i sexuals, lliurement de cadascun. Aquets valors, es reforcen a l’escola on el paper de les mestres i els mestres, és essencial. Valors com la solidaritat, honestitat, tolerància, són claus per a crear un atmosfera de confiança, i un clima de convivència de pau.
Es veuen cartells amb paraules en llengua de signes i pictogrames, inclús audios, per a poder comunicar la informació a tota la gent que ens puga visitar. Treballar aquests valors des de l’escola, mitjançant les Falles, amb la col·laboració de les famílies, sensibilitza tot l’alumnat fent-lo més respectuós i tolerant de cara a la diversitat. Totes aquestes idees, a més, es poden veure ja en moltes comissions, i cada vegada augmenta
Tot aquest treball, es trasllada a la societat. I,
la quantitat de falleres i fallers que volen fer de
per tant, al món de les Falles.
la nostra festa, una festa de totes i tots, per a
Com a mestra de primària i mediadora esco-
totes i per a tots.
FALLA LA VICTÒRIA
| 85
ARTICLES
Art i diversitat Alicia Fortea Montañana
Conservadora-restauradora, Professora d’art i artesana
Em presentaré, soc Alicia Fortea i jo soc la di-
Tant l’obra mateixa com, especialment, el pro-
rectora d’Alitea arte-mania i contaré la meua
cés creatiu pot ser un valor afegit molt impor-
experiència sobre com l’art fa com un vehicle
tant en la vida de les persones.
integrador i les seues qualitats com a mediador en la diversitat.
En la meua experiència diària, treballant amb menuts i adults, cadascun amb les seues prò-
Per començar, he de dir que de vegades es re-
pies característiques personals, òbviament.
fereix a l’art i creació artística només com una
Entre elles hi ha persones amb dificultats psi-
cosa bella... Alternativament, com una mera
cològiques, socials, o situacions econòmiques i
manera de passar el temps, molta gent ho veu
he d’adaptar-me a cadascuna d’elles, ser flexi-
com una cosa totalment aliè a la seua vida, tot i
ble i sobretot escoltar.
estar envoltada per ella i ser una part molt important de la societat.
Hi ha diferents maneres de veure i viure-la, tantes com alumnes.
No obstant això, des del meu punt de vista, com a Llicenciada en Belles Arts i professora d’art, és molt més, i ho veig en el meu dia a dia. En el meu treball d’estudi amb gent de totes les edats i condicions. Així que, a priori, és un espai obert i integrador. No hi ha cap distinció per nivells, per edat, tothom treballa al seu propi ritme, amb el tema i la tècnica que vol, però compartint espai, amb el que implica relació, unió i creació de sinèrgies.
86 | ACTIVITATS INFANTILS
“De vegades l’art i l’aprenentatge és un procés de creixement personal, una manera de demostrar-se alguna cosa a un mateix”
De vegades l’art i l’aprenentatge és un procés
colors, textures i materials és algun temps lliu-
de creixement personal, una manera de de-
re d’altres preocupacions, que esborra i allibe-
mostrar-se alguna cosa a un mateix. Desco-
ra la ment i esperit. Això hauria d’aconseguir
breix tot el que poden i imaginar, i sovint veiem
lliurar de prejudicis, prototips idealitzats…
com s’aconsegueixen resultats sorprenents només amb algunes pautes d’aplicació.
Altres vegades anar a aprendre l’art és una excusa per fer alguna cosa diferent, conèixer
Ací l’art treballa la superació i el repte.
gent i ocupar el seu temps lliure. Ací podem veure art com a entreteniment i gaudi.
De vegades, persones són atrets per les obres d’art, com la història de l’art i grans mestres,
Aquestes variacions, que sovint es barregen i
i els agradaria ser capaços de fer-los, però el
se superposen segons les persones i moments,
seu nivell de confiança és baix, i la nostra tasca
són aplicables tant a adults com a xiquetes i
fonamental és treure la por, obrir-los la ment
xiquets. En el cas d’aquestos, en la nostra opi-
i donar-los confiança, perquè la creació d’art
nió, l’art ha de ser un element important en la
ha de ser un plaer, encara que a vegades cos-
seua formació com a individus, ja que els ajuda
ta. En aquest sentit l’art és un catalitzador per
a desenvolupar la seua psicomotricitat, visual,
augmentar l’autoestima, ens fa sentir orgull i
cognitiva i la sensibilitat. No anem a portar els
satisfacció.
xiquets i xiquetes al dibuix com un hobby sense base, ja que ens dóna una primeria formació
De vegades serveix com alleugeriment perso-
en valors en el seu desenvolupament global, a
nal, és a dir, com a teràpia, independentment
més, per descomptat gaudir-ne i complaure’ls
del resultat, el que és realment important en
per crear obres belles i aprendre tècniques.
aquestos casos, és el procés, l’experiència. El temps dedicat a l’experimentació, jugant amb
Les xiquetes i els xiquets que, a més, tenen
FALLA LA VICTÒRIA
| 87
algun tipus de discapacitat, és especialment beneficiós. Hi ha pressió de qualificacions, i en l’art tot és valuós, fins i tot el que no ix com ens agradaria, perquè és part del procés. Cada dibuix és un totxo que està construint l’edifici del nostre ésser artista. En els casos de xiquetes i xiquets amb necessitats educatives especials, més que mai, les indicacions i directrius sempre s’ajusten a les seues possibilitats, les capacitats i les seues re-
“Fer la clàssica falleta amb modelatge primer i enganxant el cartó, pot ser millor per algunes xiquetes i xiquets i una mica molest per als altres”
accions. Això és perquè de vegades els materials que
centració tant de temps com altres i s’ha de fer
figuren en el discurs de l’activitat causa, por o
pauses.
repugnància, aleshores s’ha d’èsser flexible i buscar alternatives.
Els moments de creació són moments especials que compartir amb altres, formant relaci-
Donaré alguns exemples:
ons entre elles i ells, i al mateix temps, els moments de concentració, de gaudi i d’orgull per
De vegades treballem amb pastís o carbó, ja
la feina feta.
que són fàcilment aplicables tècniques seques i connectant fenomenal amb la part del tacte,
Per tant, la nostra intenció és treballar l’apro-
establint una relació especial entre la mà i la
ximació als materials, l’experimentació, el rep-
ment. El que passa és que hi ha persones que
te de millorar o aprendre sobre aspectes histò-
un material, so i textura fa grima, que tendirà a
rics i noves tècniques. És una experiència vital
eliminar-lo i substituir-los per altres que duen
per a totes i tots.
a alguns tipus d’aglutinant perquè aquesta sensació tan molesta desaparega.
Amb les xiquetes i xiquets, per pura organització, hem de realitzar tallers més guiats, però,
Un altre exemple seria l’ús de materials com
tot i així, procure sempre que hi haja llibertat
l’argila o paper maixé. Sembla que a tots els xi-
en la realització dels mateixos.
quets els agrada tacar-se, però no és així. De vegades propose un tema o un material Fer la clàssica falleta amb modelatge primer
concret, però mai vull que produïm fotocòpi-
i enganxant el cartó, pot ser millor per alguns
es. Malhauradament comprove que la pràcti-
xiquetes i xiquets i una mica molest per als
ca a la qual moltes d’elles i molts d’ells estan
altres. És per aquest motiu que per a ells vam
acostumats a l’escola és excessivament pauta-
aplicar altres recursos perquè tothom puga
da, molts no tenen la iniciativa ni d’agafar un
gaudir.
color si no li ho has manat abans.
La durada del treball i les sessions també és
Vet ací una gran part del meu treball, moltes
un factor a tenir en compte, perquè hi ha per-
vegades he d’animar de manera vehement a
sones que no són capaços de mantenir la con-
que es llancen, al fet que s’atreveixen a equi-
88 | ACTIVITATS INFANTILS
vocar-se, indicar-los que al meu taller es po-
ben les majors dificultats, no estan acostumats
den moure, parlar, agafar els materials que
ni acostumades a treballar la imaginació i a ser
vulguen (sense perdre la cura pels mateixos),
independents, i això els causa inseguretat, però
compartir opinions, preguntar a un company,
aquesta és la meua missió, oferir-los eines per
dubtar, imagina…
aconseguir-ho.
Com pot dir una xiqueta o xiquet de 5 o 6 anys
Davant d’aquestes situacions, com una mane-
que no sap dibuixar?, això no se li hauria de
ra de solució, vaig crear una sèrie de “normes”
passar pel cap. Totes i tots saben dibuixar i pin-
que tinc plasmades a la paret de l’escola.
tar a l seua manera. Quan els dic que tinc un munt de normes que Més endavant, amb una mica de més d’edat, sí
complir, s’espanten una mica, quan les lle-
es produeixen aquestos dubtes i inseguretats,
geixen o li les dic, es relaxen, però a l’hora de
però, qui deixa d’escriure perquè diga que té
dur-les a terme, algunes d’elles i alguns d’ells
mala lletra? Cap, però sí deixen de dibuixar,
s’adonen que no són tan fàcils.
perquè diuen (o els diuen), que dibuixen malament. I això és una errada molt gran.
Potser és més fàcil obeir, callar i copiar, però no és el que a mi m’interessa en les meues clas-
És curiós comprovar com en les classes més
ses. Voleu saber quines són aquestes normes?,
lliures i creatives és on molts d’ells i elles tro-
ací us deixe una selecció:
FALLA LA VICTÒRIA
| 89
- “Respecta, a tu i a les teues companyes i als teus companys”, norma fonamental, si no
escoltat i assimilat el contingut, podrà sentir-se lliure i fer un bon treball.
aconseguim respectar, encara que no ens agrade el que veiem, no hi pot haver una rela-
Referint-nos al tema de les falles, a causa del
ció justa i fluida. I per a un mateix, és primor-
context en què ens trobem, la meua opinió és
dial, és clar.
que es tracta d’una festa molt variada, on l’art, en múltiples de les seues expressions està pre-
- “Creu en tu mateixa i en tu mateix”, quants
sent al 100%. Teixits i indumentària, pirotècnia,
“jo no sé ...”, “no me n’ix ...” abans, fins i tot,
música, escultura i color ... aquest últim punt
d’intentar alguna cosa.
és el que em resulta més proper per la meua ocupació com a docent d’art.
- “Comet errors”, Sí!, és clar, o és que algú sap fer alguna cosa perfecta a la primera?, està
En aquest sentit, volia explicar un cas concret
sobrevalorada la idea de la perfecció i del
que hem realitzat en diverses ocasions al ta-
geni, l’art és treball, treball i treball. I si ens
ller, com és l’elaboració d’un ninot. Em resulta
equivoquem, aprenem a fer-ho millor.
molt curiós i és significativa la implicació de xiquetes i xiquets, les meues i els meus alum-
- “Treballa dur”, el que dèiem abans, treball.
nes, en la seua tasca artística. Evidentment les
Sense pràctica no s’aconsegueix. M’agrada
dimensions i els materials estan adaptats a les
practicar i inculcar la cultura de l’esforç, em
seues possibilitats, fent servir cartró, de vega-
sembla fonamental per ajudar a formar per-
des reciclat, paper, pasta de paper, cinta adhesi-
sones amb valors.
va i emboliquem el ninot amb capes de paper i cola, per convertir-lo en una figura de paper
- “Prova coses noves”, si alguna cosa ix molt bé,
maixé, consistent. Anem creant a poc a poc.
però et quedes només amb això, no avances, cal experimentar, encara que això siga eixir
Bé, és un procés llarg, que implica que s’es-
de la zona de confort.
forcen bastant, primer per imaginar i anar plasmant allò que els ve de gust representar i
- “Somia en gran”, no penses que només pots
després per tenir la suficient paciència i cons-
fer alguna cosa menuda, amplia horitzons,
tància en anar col·locant les capes i esperant el
encara que de vegades, això supose alguna
temps correcte d’assecat entre elles, podent
ensopegada que un altra. El contrari és con-
ajudar-se i treballar a més en equip, on l’em-
formisme. Com més sucre, més dolç.
patiaestiga present.
- “Segueix les indicacions”, perquè ningú naix
No és una tasca senzilla aconseguir els vo-
ensenyat i estic ací per ajudar. Un cop hages
lums, i mantenir l’equilibri de la figureta. Per
“Desconnectar-se de la idea típica que relaciona falles només amb oci una mica esbojarrat, i donar a conéixer que poden ser també un element integrador en la comunitat, implicant a diferents sectors de la societat i servint d’exemple” 90 | ACTIVITATS INFANTILS
això l’ajuda entre companyes i companys és
activitats i proposar accions en aquest sentit.
prou important, encara que tinguen dife-
Desconnectar-se de la idea típica que relaci-
rents tipus de dificultats .
ona falles només amb oci una mica esbojarrat, i donar a conéixer que poden ser també
Un cop sec, han d’aplicar la pintura acrílica
un element integrador en la comunitat, im-
i donar-li color i expressivitat. Doncs bé…
plicant a diferents sectors de la societat i ser-
Què toca després? Cremar-ho ?, doncs en
vint d’exemple. Exemple hi ha molts de com
el 50% dels casos, o més, no és aquest el seu
i amb quines accions atendre la diversitat
destí, i ho entenem perfectament, després
amb xiquetes i xiquets, a través de l’art en les
de l’esforç, la il·lusió i el plaer de veure el tre-
falles, per exemple, realitzant conjuntament
ball acabat, cremar sona molt cruel i seria un
parts de la falla o el seu muntatge, concursos
sacrifici massa gran, per molt que sàpiguen
de dibuix (on ningú resulte perdedor), realit-
des del principi que estan creant una falla i
zant decoració amb materials reciclats, així
no una escultura més. Així que assumeixen
de forma transversal els ensenyem a respec-
que les falles són monuments efímers, cre-
tar i cuidar el medi ambient, sessions de cre-
ats amb molta feina, totes menys les seues,
ació de contes o còmics, balls, pintacares, etc.
que són el “ninot indultat”, i ho respectem.
Procurant que siguen integradores i adapta-
Per tot el que s’ha explicat en aquest text,
des a totes les realitats.
crec que definitivament l’art és un bon vehicle per fomentar la tolerància, entendre la diversitat, fomentar valors i, perquè no, di-
Alicia Fortea Montañana
vertir-se. Igual que les falles, les comissions cada vegada s’esforcen més per dur a terme
FALLA LA VICTÒRIA
| 91
ARTICLES
El taller de l’artista faller Montse Vila Pla
Escritora, Coach especialista en Gestió Emocional, Formadora i Educadora Infantil.
-Un, dos, tres, quatre, cinc, sis… i quaranta. Vaig!
Natàlia, tota enfadada el mirava, però no va poder evitar contagiar-se dels riures de Mikel.
-Per Natàlia!. T’he vist Natàlia, t’he vist. Natàlia apunta’t que t’he vist. Natàliaaaa!
-Vols que anem al taller de Josep?- va proposar en to misteriós ella, mentre Mikel deixava de
Natàliaaaaa!
riure en sec.
-Que no pot ser! Que no m’has vist!- va cridar
-Al taller? És que Josep… bé, però si està Fran-
Natàlia, mentre apuntava el cap del seu ama-
cès no serà tan agradable- li va contestar Mikel
gatall.
en to poregós.
-Ara sí, ha,ha,ha!
Els dos es van quedar asseguts en el portal número 13 mentre recordaven l’última vegada
-Trampós això no val, jolín no jugue més amb
que van ser “Al Taller”.
tu, sempre em fas paranys, trampós, trampós!deia Natàlia, mentre s’asseia en el portal del
“El Taller” era el lloc de l’artista faller Josep Pla,
número 13 tota enfadada.
un lloc màgic, bonic, lluminós, ple d’embolics, colors i amb una olor molt característica pro-
-No t’enfades dona, només era una broma!-li
duïda per la mescla de suro, pintura, fusta…
va dir Mikel mentre reia a riallades.- És que sempre piques, ha,ha,ha, i no puc evitar fer-ho,
Un lloc, que quan traus el cap un poquet, et
ha,ha,ha!- continuava rient.
convida a quedar-te hores i hores encara que
92 | ACTIVITATS INFANTILS
només siga mirant. El problema era Francès.
-Sí, jo el tinc a la meua habitació, a dalt de la
Quina persona més estranya, callat, observa-
prestatgeria i cada matí quan em desperte, em
dor, amb cara de pocs amics, gran com un ge-
pixe de riure de veure-li la cara, és igualet a tu,
gant, fort com un bou, amb els cabells negres
ha,ha,ha!
i uns ulls marrons que et miren, et miren i et miren com si t’anaren a menjar. Estava clar
-’Boba’!
que no li agradaven els xiquets ni les xiquetes o almenys era el que feia creure. Quan estava ell
-Sí, sí, jo seré ‘boba’ , però tu t’assembles al meu
només en “El Taller” Natàlia i Mikel no solien
peix globus, ha,ha,ha!- va replicar Natàlia men-
acostar-se, per si de cas.
tre eixia corrent cap al taller.
-Vinga anem! – va insistir Natàlia.
-Espera’m, sargantanaaaaa!- xisclava Mikel en to afectuós a la seua amiga.
-Que xiqueta tan pesada eres, però vinga anem, total no tenim res millor que fer!- li va contes-
-A veure si m’enxampes, que hui t’has alçat
tar Mikel.
una mica lent, sembles la meua iaia Pepica, ha,ha,ha!.
-Allí sempre tenim alguna cosa per fer, sempre ens deixa mirar, tocar, provar…
A Natàlia li agradava gastar-li moltes bromes a Mikel, es volien molt i sabien que tot el que
-Et recordes quan ens va ensenyar a fer el
es deien ho feien amb afecte. Només tenien un
peix?- va interrompre Mikel tot emocionat.
codi, el dia que algun dels dos no estava per a
FALLA LA VICTÒRIA
| 93
aguantar bromes només havia de dir: “Hui no estic per a verbenes” era dir això i els dos sabien que havien de cuidar-se més que mai. No cabien les bromes aqueix dia. Corrent, corrent van arribar “Al Taller”. Com sempre la porta estava entreoberta i els dos van apuntar el morro per a veure què podien veure. Els agradava quedar-se mirant una estona i sobretot, per si només estava Francès. De sobte, ho van veure i els dos es van apartar corrent, però van escoltar de seguida la veu de Josep i van tornar a respirar tranquils. -Quin bé, sí que està Josep, veurem si podem passar hui!- va dir Mikel il·lusionat, mentre trucava a la porta i passaven. -Bon dia xics, quina alegria tornar-vos a veure per ací!- va dir Josep obrint els braços per a ferlos una abraçada. Josep era una persona molt agradable, senzilla, li encantaven els xiquets i sempre estava disposat a tindre’ls en el taller encara que tinguera treball. Tenia un raconet preparat per a qualsevol xiquet que passara per allí. Ho deia, “El racó del Despertar”. Cap xiqueta ni cap xiquet li havia preguntat perquè ho deia així però tots i totes anaven encantats, perquè sempre trobaven tantes coses per a fer que el que menys importava era el nom. -Josep, hui és bon dia perquè estiguem ací?- va preguntar amb to molt afectuós Natalia. -Sempre és bon dia, bonica, saps que m’agrada molt tindre-vos per ací. -Sí, a tu , sí–va respondre ella en veu baixa, perquè Francès no l’escoltara. -Aaaaa! Ho dius per ell?- contestava en veu baixa
94 | ACTIVITATS INFANTILS
també, per a seguir-li el joc a la xiqueta.- Algun dia us contaré la història de Francès i perquè està així. - Sí, sí, per favor, a veure si entenem alguna cosava contestar Mikel una mica accelerat. -Bé, però hui no puc, si voleu anar “Al Despertar” i mirar què podeu fer- va dir Josep tornant al seu to normal. Els xiquets sense dir res més es van anar cap al racó amb molta il·lusió com sempre. Van creuar el marc que feia de porta i es van posar a rebuscar. Hi havia coses noves,havien portat més teles i més colors, cartons en blanc, suro de formes diferents… De sobte, Natàlia que estava regirant per allí, li va fer un crit i li va dir al seu amic: -Vineee, mira, mira, mira….! -Què veus? -Mira el que he trobat. -Bahhhhhh, un llibre. -Com que un llibre? He trobat “EL LLIBRE”! -Què dius? -Sabia que tot això havia de tindre algun misteri. Mira el títol del llibre. “El Secret d’una falla”. -El secret d’una falla? -No veus, ací ho posa. -Però, no sabia que les falles tenien secret. -Doncs, Mikel jo alguna cosa em feia olor. Segur que aquest llibre conta els grans secrets que amaguen les falles.
FALLA LA VICTÒRIA
| 95
-Ho llegim?
nar-se de la màgia de les bandes de música, de les flors, dels masclets, del soroll, de les
-I si demanem permís? A veure si Josep no vol
llàgrimes d’emoció.
que descobrim els secrets de les falles. Han de ser un coet amb la pólvora, amb les pa-Natàlia,pense que si no voldria que haguérem vist
elles, amb les revetles, amb la Mare de Déu. Un
el llibre no l’haguera deixat en “El Despertar”.
artista faller és falla, és diversitat, és empatia, compartir, claredat i foscor.
-Tens raó, vinga va, ens asseurem en el nostre raconet. Com diu Josep, anem al “Raconet” de
Un artista faller és moviment, generositat, mis-
la creació d’idees”.
teri, genera vida, passió i devoció.
Josep tenia unes butaques on els explicava que
Un artista faller veu la seua falla nàixer i morir
si t’asseus en elles i pensaves una estoneta, et
per a tornar a renàixer després de les flames.
venien amb més calma idees sobre el que treballar i com fer-ho. Així que allí van ser els dos
Vols ser artista faller?
xiquets tots contents amb el llibre misteriós que havia trobat Natàlia.
-Uuuuuuuu! Quantes coses per a ser un artista faller, mai ho hauria dit.- va dir Mikel men-
-A veure que posa? Quants capítols té? I pà-
tre Natàlia tancava el llibre i els ulls al mateix
gines? Té dibuixos?- va començar a preguntar
temps.
Mikel una mica ansiós. - Acabes de descriure el que vull ser de major. -I si calles una miqueta i comencem?- va tallar
Vull ser “Artista fallera.”
el doll de preguntes així Natàlia, amb to sec, però amb un somriure en la seua cara.
-Ha,ha,ha! Què dius? Tu no estàs bé, ha,ha,ha!
Natàlia va obrir el llibre i es va trobar un dibuix
- Per què?- va preguntar estranyíssima Natà-
com mal pintat, ratlles, cercles que posava “Es-
lia- Sempre m’has dit que aconseguiré ser el
bós de la falla de 2015”
que em propose en la vida, que algun dia trobaria el que voldria ser, ja que mai ho sabia i hui
-Xica, no sé qui haurà dibuixat això però vaja
que ho trobe em dius això?
castanya, pinta com jo, no crec que l’autor d’aquest dibuix siga un gran artista faller.
-Perdona Natàlia, tens raó, creia que ho deies de broma- li va contestar Mikel seriós-Saps
Natàlia, sense fer-li molt de cas va continuar
que sempre he dit el que acabes de dir, que
passant a la següent pàgina que posava:
crec en tu però no m’esperava que la inspiració et vinguera així, hui. Em perdones?
“Components d’un artista faller.” -D’acord, ha,ha,ha! Però, al fet que és bona Un artista faller ha de saber veure on uns al-
idea?- va canviar el to ràpidament Natàlia.
tres no veuen, escoltar el que uns altres no poden escoltar, sentir el que molts mai po-
- No sé si és bona idea o no però si és el que vols…
dran arribar a sentir, ha de saber impreg-
La veritat, sempre has tingut bones mans.
96 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 97
-No és això Mikel. No t’has assabentat de res
falles estan plenes de diversitat. Quants tipus
del que hem llegit?
de petards coneixeu?.
-Per què? Mira, estic una mica perdut, no sé
- Molts!
per on vas. -Això és diversitat. Quants tipus de ninots? - Tot el que té un artista faller. El veure, escol-
Quantes bandes de música compostes per per-
tar, sentir, comprendre el que necessiten les
sones diferents? Quants casals decorats dife-
persones… Ara Josep m’hauria d’explicar unes
rents?.
quantes coses i sobretot què vol dir diversitat. -Diversitat significa varietat, diferència. Cada -Jo t’ho explicaré- va interrompre en eixe mo-
banda de música és diferent a una altra, cada
ment Josep als xiquets.
casal faller, cada vestit de les falleres i dels fallers, cada revetla, cada comissió, cada faller.
-M’alegre tant que el llibre us haja trobat...!
La diversitat dona permís a ser com un és. Ho enteneu?.
- Que el llibre ens ha trobat? -van dir els dos xiquets alhora.
Els xiquets assentien amb el seu cap.
-Sí, aquest llibre sempre ha estat ací però mai
Ara,hi ha alguna cosa que tots tenim en comú és…
havíeu coincidit fins hui. És un llibre que porte escrivint fa molt de temps. Jo no estaré sem-
Et puc contestar jo?- interrompia Natàlia.
pre, així que m’agradaria deixar per escrit la guia dels passos que seguisc i les meues cre-
-Clar, avant.
ences perquè els futurs artistes fallers l’utilitzen si volen.
-La meua àvia Pepica sempre deia que totes les falleres i tots els fallers tenim en comú el
- Jo vull ser “artista fallera” – Va dir Natàlia en
sentir-se falleres i fallers, voler la nostra festa
un to molt segur.
amb l’ànima i gaudir-la al màxim. I una vegada acaben, començar a crear la pròxima amb un
- I seré feliç de veure’t i si tu vols t’ensenyaré!
somriure en la boca i amb la il·lusió en el cor.
Ja veig el dia de la teua primera falla Natàlia,
És igual que sigues de València o de París, si et
eixe dia t’acompanyarem Mikel i jo a mun-
sents fallera o faller les falles et senten a tu.
tar-la. Ho veig, ho veig… -Seràs una gran artista fallera, Natàlia- li va -Jo també. Va respondre Natàlia. Però hi ha co-
respondre Josep mentre la mirava amb els ulls
ses de les quals he llegit que no entenc i sobre-
plens de llàgrimes .
tot el que significa la diversitat, Josep. -Doncs, jo vull ser president de la falla, com el -Normal que hi haja coses que no entengues,
meu oncle Pepe- va dir tot seriós Mikel.
això és el meravellós d’aprendre. Descobrir. Us explicaré això de la diversitat perquè ho
-Ha,ha,ha!- van començar a riure’s Natàlia i Josep.
comprengueu.- parlava Josep mentre s’asseia al seu costat en una altra de les butaques- Les
98 | ACTIVITATS INFANTILS
-Què passa?.
-Res, Mikel, res. Clar que seràs president no
La volta a casa va ser a pas lent i amb parades,
tingues cap dubte. Vinga xics ara toca anar-
mentre comentaven tot el que havien aprés amb
se’n a casa que us tiraran en falta. Si voleu un
Josep aquell dia sobre els artistes fallers, sobre la
altre dia torneu i continuem amb el llibre, que
diversitat i sobre les il·lusions de cadascun d’ells
queden moltes coses per descobrir .
i com no,del misteri de Francès,que Josep els havia dit que els contaria un altre dia.
-Per cert, Josep, qui ha fet el dibuix tan mal fet de principi del llibre?- va preguntar Mikel amb
Enteneu ara perquè us deia al principi que “El
un somriure en la cara.
taller” era un espai màgic?. Cada dia que anaven era una nova aventura. A Natàlia i a Mikel
-Jo.
els en quedaven moltes per a viure en “El taller”. El món faller és tota un aventura plena de
-Tu? No pot ser- va insistir el xiquet una mica
llum, colors, aroma, festa, creativitat, diversitat,
avergonyit.
alegria, màgia, moments...
-Sí, Mikel, sí, són les primeres idees quan et po-
Fins a la pròxima aventura en “El taller del ar-
ses a crear una falla, però com us dic això ho
tista faller”!
deixem per a un altre dia, d’acord?. Continuarà… - Sííí, gràcies Josep, fins a un altre dia. –van dir els dos xiquets mentre començaven a eixir del taller.
Montse Vila Pla
FALLA LA VICTÒRIA
| 99
ARTICLES
El que no pot ser, no pot ser Andrés Botella
Metge de família i escriptor
No podia controlar-ho. Una por irracional
Havia de fer alguna cosa.
s’apoderava de mi quan un coet explotava prop. El seu so es feia gran al meu cervell. No
Decidit a començar un nou tractament per la
temía als perills de la pólvora ni als possibles
meua banda, un dia, molt envalentonat, vaig
efectes de l’explosió. M’aterrava el soroll.
encendre una bengala amb un misto.
– Comprem una cebeta i l’explotes tu. D’aques-
Ni per una d’aquelles. La repentina eferves-
ta manera et llevaràs la por – va proposar la
cència del purneig em va cremar la mà. Vaig
meua germana major, convertida en psicotera-
tirar la vareta. La bengala es va lliscar per la
peuta d’anar per casa, quan jo tenia uns quatre
superfície plàstica de la taula nova de la cuina,
anys.
produint-li una ferida de guerra, on es va quedar plantada la bandera del meu fracàs.
La seua malaptesa va provocar el fracàs de l’experiment. Va tropeçar, derramant una llàgrima
No estava Déu. Les coses eren com eren i ana-
de pólvora, que es va estrellar als meus peus.
ven a continuar així. Vaig comprendre la se-
Per a mi, va ser com l’erupció del Krakatoa.
nyal. Com quan una persona vol ser futbolista però no aplega ni per a ser ajudant de camp.
– Quan sigues major, aniràs a primera fila als pasacarrers, tirant coets. – Deia la meua iaia,
El meu iaio va morir sense vore’m tirar un coet
per tal de restar importància al meu temor in-
als cercaviles. Encara que haguera viscut tant
fantil.
com Matusalén, mai s’hauria complit la seua profecia.
La meua fòbia, no obstant això, em va seguir perturbant durant tota la meua adolescència, sense intenció d’abandonar-me.
100 | ACTIVITATS INFANTILS
El que no pot ser, no pot ser.
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 101
ARTICLES
Biodiversitat Rosana Muñoz Camacho Gestora hipotecaria
El terme «biodiversitat» reflecteix la quantitat,
d’una àrea determinada poden ajudar a rea-
la varietat i la variabilitat dels organismes vius.
litzar un seguiment de determinats aspectes
Inclou la diversitat dins de les espècies, entre
de la biodiversitat. La biodiversitat es troba en
espècies i entre ecosistemes. El concepte tam-
totes parts, tant en terra com en l’aigua. Inclou
bé comprén la manera en què aquesta diversi-
a tots els organismes, des dels bacteris micros-
tat canvia d’un lloc a un altre i amb el pas del
còpics fins a les més complexes plantes i ani-
temps. Indicadors com el nombre d’espècies
mals. Els inventaris actuals d’espècies, encara que són útils, continuen estant incomplets i no basten per a formar-se una idea precisa de
“La biodiversitat exerceix un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos servicis que proporcionen”
l’amplitud i la distribució de tots els components de la biodiversitat. Es poden fer càlculs aproximats del ritme d’extinció de les espècies, basats en el coneixement actual sobre l’evolució de la biodiversitat en el temps. Els servicis dels ecosistemes són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes. La biodiversitat exerceix un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos servicis que proporcionen. Entre aquests, es troben el cicle de nutrients i el cicle de l’aigua,
102 | ACTIVITATS INFANTILS
la formació i retenció del sòl, la resistència a
sitat. Quan l’home altera un ecosistema per a
les espècies invasores, la pol·linització de les
millorar un dels servicis que este proporciona,
plantes, la regulació del clima, el control de les
la seua acció sol ocasionar també canvis per a
plagues i la contaminació. En el cas dels servi-
altres servicis dels ecosistemes.
cis dels ecosistemes, la qual cosa importa és no sols el nombre d’espècies presents sinó també
Per exemple, les mesures per a augmentar
quines espècies són abundants.
la producció d’aliments poden traduir-se en menys aigua disponible per a altres usos. Com
La biodiversitat proporciona molts beneficis
a conseqüència de les dites contrapartides ne-
fonamentals per a l’home, més enllà del sub-
gatives, molts servicis han quedat degradats;
ministrament de matèries primeres. La pèr-
per exemple la pesca, el subministrament de
dua de biodiversitat té efectes negatius sobre
d’aigua i la protecció enfront dels desastres
diversos aspectes del benestar humà, com la
naturals. A llarg termini, el valor dels servicis
seguretat alimentària, la vulnerabilitat davant
perduts pot superar amb molt els beneficis
de desastres naturals, la seguretat energètica
que s’obtenen a curt termini al transformar
i l’accés a l’aigua neta i a les matèries prime-
els ecosistemes.
res. També afecta la salut de l´espècie humana, les relacions socials i la llibertat d’elecció. La
A diferència dels productes que es compren
societat sol tindre diversos objectius en con-
i es venen en els mercats, molts dels servi-
flicte, molts que en depenguen de la biodiver-
cis dels ecosistemes no es comercialitzen en
FALLA LA VICTÒRIA
| 103
aquestos ni tenen un preu fàcil de conéixer.
A més, alguns aspectes de la pèrdua de biodi-
Açò significa que els mercats financers desco-
versitat no són fàcils de mesurar, per exemple,
neixen la importància de la biodiversitat i els
el fet de que cada vegada siga més freqüent
processos naturals en tant que fonts de benefi-
trobar una mateixa espècie en diferents parts
cis per a l’home. En l’actualitat, s’empren nous
del planeta o el fet de que la biodiversitat esti-
mètodes per a valorar econòmicament be-
ga disminuint en el seu conjunt.
neficis com les activitats recreatives i l’aigua potable. La degradació dels servicis dels eco-
La biodiversitat està disminuint a gran velo-
sistemes podria frenar-se considerablement o
citat a causa de factors com els canvis en l’ús
inclús invertir-se si es tinguera en compte el
del sòl, el canvi climàtic, les espècies invasores,
valor econòmic total dels dits servicis a l’hora
la sobreexplotació i la contaminació. Aquests
de prendre decisions.
factors, naturals o provocats per l´home, es
Durant el segle passat, algunes persones es van beneficiar de la transformació dels ecosistemes naturals i l’augment del comerç internacional, mentres que altres van patir les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i un accés limitat als recursos de què depenen. Els canvis en els ecosistemes estan perjudicant bona part dels més pobres del món, que són els menys capaços d’adaptar-se als dits canvis. Pràcticament tots els ecosistemes de la Terra han experimentat una transformació radical fruit de la mà de l’home, i continuen transformant-se ecosistemes per a usos agrícoles, en-
“algunes persones es van beneficiar de la transformació dels ecosistemes naturals i l’augment del comerç internacional, mentres que altres van patir les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i un accés limitat als recursos de què depenen”
tre altres. La pèrdua actual de biodiversitat i els canvis derivats en el medi ambient es produïxen a una velocitat fins ara desconeguda en la història de la humanitat, i no hi ha indicis que
coneixen com a generadors de canvi i tendi-
aquest procés s’estiga ralentitzant. Moltes po-
xen a interactuar i potenciar-se mútuament.
blacions de plantes i animals han declinat en
Encara que els canvis en la biodiversitat estan
número, extensió geogràfica o ambdós varia-
vinculats de forma més evident a generadors
bles. L’extinció d’espècies forma part del curs
de canvi directes com la pèrdua d’hàbitat, tam-
natural de la història de la Terra. No obstant
bé estan relacionats amb generadors indirec-
això, l’activitat de l’home ha accelerat el ritme
tes que són la causa de molts dels canvis en
d’extinció almenys cent vegades respecte al
els ecosistemes. Els principals generadors de
ritme natural. No resulta senzill comparar dife-
canvi indirectes són l’evolució de la població
rents indicadors de la pèrdua de biodiversitat.
humana, l’activitat econòmica, la tecnologia i
El ritme a què canvia un aspecte de la biodiver-
els factors sociopolítics i culturals.
sitat, com la pèrdua de la riquesa d’espècies, no té per què reflectir necessàriament un canvi
En els últims 50 anys diferents generadors de
en una altra variable, com la pèrdua de hàbitat.
canvi directes han tingut una importància de-
104 | ACTIVITATS INFANTILS
cisiva en diferents ecosistemes. Per exemple,
temporada de cultiu més llarga) . Es preveu
en els ecosistemes terrestres, els canvis en la
que el canvi climàtic augmente el risc d’extin-
cobertura de la terra han sigut el generador de
ció d’espècies, inundacions, sequeres, reduc-
canvi més important, per exemple, la transfor-
ció de les poblacions i epidèmies. Molts dels
mació del bosc per a usos agrícoles. No obstant
generadors de canvi que afecten la biodiversi-
això, la pesca, i especialment la sobrepesca, han
tat tenen en l’actualitat una influència major
sigut els principals factors desencadenants de
a què van tindre en el passat i a més es donen
la pèrdua de biodiversitat en els sistemes ma-
simultàniament. Les múltiples amenaces po-
rins. En termes generals, els principals factors
drien tindre efectes dràstics i inesperats sobre
que desencadenen la pèrdua de biodiversitat
la biodiversitat, ja que l’exposició a una ame-
són: la modificació de l’hàbitat (per exemple
naça ben sovint fa que una espècie siga més
la fragmentació dels boscos) , la introducció
vulnerable a altres amenaces. Els factors que contribuïxen a l’extinció poden ser d’àmbit tant local com mundial i tindre efectes immediats o a llarg termini. Per exemple, l’extinció a causa de la pèrdua d’hàbitat pot ser ràpida per a algunes espècies i durar centenars d’anys per a altres. Els diferents escenaris partixen d’un augment de la globalització o un augment de la regionalització i d’un enfocament reactiu o un enfocament preventiu a l’hora de fer front als problemes mediambientals. En general, segons els quatre escenaris, el sòl agrícola s’expandirà en detriment de la coberta forestal, especialment en els països en desenrotllament. Aquesta situació portarà a un declivi continu de la biodiversitat, tant local com mundial, principalment a causa de la pèrdua d’hàbitat. Els enfo-
i propagació d’espècies exòtiques invasores
caments mediambientals que incidixen en la
fora de la seua àrea de distribució habitual,
prevenció tindrien més èxit a l’hora de frenar
la sobreexplotació dels recursos naturals i la
aquesta tendència.
contaminació, especialment la provocada per l’abús dels fertilitzants, que es traduïx en un
Es preveu que la biodiversitat aquàtica i deter-
excés de nutrients en els sòls i l’aigua.
minades poblacions de peixos experimenten un declivi a causa de factors com l’excés de
Els recents canvis climàtics han tingut ja re-
nutrients, la sobrepesca, la invasió d’espècies
percussions importants sobre la biodiversitat
exòtiques i la contaminació. La pèrdua de bi-
i els ecosistemes d’algunes regions. A mesura
odiversitat repercutirà en el benestar de l’ho-
que el canvi climàtic s’intensifique, els efectes
me, tant de forma directa com a indirecta. Els
negatius sobre els servicis dels ecosistemes
efectes directes inclouen un major risc de pa-
superaran en moltes parts del món als bene-
tir canvis mediambientals sobtats; per exem-
ficis que es puguen derivar (per exemple, una
ple, la disminució dràstica de les poblacions
FALLA LA VICTÒRIA
| 105
de peixos, inundacions, sequeres, incendis forestals i malalties. Els canvis també afectaran el benestar de l’home de forma indirecta; per exemple, en forma de conflictes motivats per l’escassetat d’aliments i recursos hídrics. Encara que tots els escenaris preveuen un augment de la renda per càpita, aquesta situació pot ocultar una major desigualtat, per exemple des del punt de vista de la seguretat alimentària. S’hauran de prendre decisions importants sobre els compromisos entre objectius en conflicte, per exemple entre la producció agrícola i la qualitat de l’aigua, o entre l’ús de l’aigua i la biodiversitat aquàtica. Les polítiques que més contribuïxen a la conservació de la biodiversitat fomenten al mateix temps un major benestar general de l’home al mantindre els beneficis múltiples derivats dels ecosistemes. Informar al conjunt de la societat sobre els beneficis que es deriven de la conservació de la biodiversitat i plantejar obertament i amb visió de conjunt les contrapartides que sorgixen a l’afavorir unes opcions en detriment d’altres, contribuïx a optimitzar els beneficis per a la societat. Recuperar un ecosistema és, generalment, molt més costós que protegir l’ecosistema original, encara que està adquirint una importància creixent a mesura que augmenta el nombre d’àrees degradades. La biodiversitat ha de tindre’s en compte en l’agricultura, la pesca i la silvicultura per a aconseguir la seua conservació. Aquests sectors depenen directament de la biodiversitat i influïxen directament en aquesta. El sector privat pot contribuir de manera significativa; per exemple, incorporant determinades pràctiques agrícoles. Moltes empreses mostren en l’actualitat una major responsabilitat corporativa i preparen els seus propis plans d’actuació en matèria de biodiversitat. És imprescindible comptar a tots els nivells amb organismes sòlids que contribuïsquen a
106 | ACTIVITATS INFANTILS
la conservació de la biodiversitat i a l’ús soste-
Per a obtindre resultats, és necessari triar cui-
nible dels ecosistemes. Els acords internaci-
dadosament l’emplaçament dels espais prote-
onals han de preveure mesures per a assegu-
gits, assegurant-se de que tots els ecosistemes
rar el seu compliment i tindre en compte els
de la zona tinguen una representació adequada.
impactes sobre la biodiversitat i les possibles sinergies amb altres acords. La major part de
Pel que fa al nostre territoritori, la costa ha si-
les mesures directes per a detindre o frenar la
gut el centre de xarxes de comunicació i na-
pèrdua de biodiversitat han de prendre’s a ni-
vegació, font de recursos i assentament de la
vell local o nacional. Les lleis i polítiques ade-
major part de la població del Mediterrani. Però
quades desenrotllades per les administracions
a més, és un ecosistema molt complex i dinà-
centrals poden habilitar a les administracions
mic, marcat per unes condicions ambientals
locals perquè incentiven la gestió sostenible
en lluita: vent, aigua, sal i altes temperatures.
dels recursos. Els instruments financers, com
Una bona gestió de les nostres platges impli-
el pagament directe pels servicis dels ecosistemes o la transmissió de la propietat a particulars, poden suposar un incentiu econòmic a la conservació de la biodiversitat i l’ús sostenible dels servicis dels ecosistemes. La prevenció i la intervenció primerenca s’han revelat com els mètodes més eficaços i rendibles a l’hora d’enfrontar-se a les espècies invasores. Una vegada s’ha introduït una espècie invasora resulta summament difícil i costós combatre-la i, sobretot, eradicar-la, ja siga per mitjà de productes químics o introduint altres espècies (solucions que no sempre donen resultat).
“És necessari enfrontarse als generadors directes i indirectes desencadenants de la pèrdua de biodiversitat”
És necessari enfrontar-se als generadors directes i indirectes desencadenants de la pèrdua de biodiversitat per a una millor protecció de la biodiversitat i dels servicis dels ecosistemes. Les possibles mesures poden consistir a eliminar subvencions perjudicials, fomentar
ca la conservació de les praderies de posido-
una agricultura intensiva sostenible, adap-
nia oceànica que eviten l’erosió i afavorixen
tar-se al canvi climàtic, frenar l’augment del
la conservació del sistema dunar. Per sort, al
nivell de nutrients en l’aigua i els sòls, avaluar
Camp de Morvedre comptem amb unes plat-
el valor econòmic total dels servicis dels eco-
ges precioses i amb molta diversitat, tenim
sistemes i fer més transparents els processos
platges de cudols i platges d’arena, la qual cosa
de presa de decisions.
ens permet observar xicotetes diferències de vegetació i forma en unes platges i altres.: la
Els espais protegits són un aspecte clau dels
platja de Port de Sagunt, l´Almardà, Corinto i
programes de conservació, però no basten per
Canet d´En Berenguer , on es pot vore espècies
si mateixos per a protegir la biodiversitat en
de vegetació dunar com el lliri de mar, el violer
tota la seua extensió, i no sempre es respecten.
de mar i l´equinòfora.
FALLA LA VICTÒRIA
| 107
Però si t’abellix anar-te’n d’excursió per a gau-
paisatge que es pot contemplar des del Mirador
dir d’un dia de naturalesa en un entorn únic
del Garbí , i que arriba fins el Pla dels Llomes.
alhora que aprofitar per a descobrir espècies vegetals de gran valor, tenim l’opció perfecta ,
Un altre enclavament tan representatiu del
les Microrreservas de Flora que alberga la co-
Camp de Morvedre és la Marjal dels Moros,un
marca del Camp del Morvedre en plena Serra
aiguamoll situat entre Puçol i Sagunt, espai
Calderona, declarada com a tal per la Genera-
protegit ZEPA, Zones d’especial protecció per
litat Valenciana a causa de la seua riquesa en
a les aus , catalogades per la Unió Europea com
espècies vegetals endèmiques, amenaçades o
a zones naturals de singular rellevància per a
“rares” . Aquestes microrreserves són El Pica-
la conservació de l’avifauna amenaçada d’ex-
io, el Puntal de l´Abella i el Cerro del Caballo
tinció, com son els agrons, foches, ànecs, polles
( o Pelut) on es poden comtemplar espècies
d’aigua, bova i les salicòrnies.
com el clavel o clavelina, la centaurea sagungtina , flor silvestre que creix en aquesta zona,
Compta amb poblacions importants de diver-
l´arbre de jade, l´ala de mosca morta i l´alborç,
ses espècies d’aus algunes seriosament en
entre altres.
perill d’extinció. A la primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimicolas,
A més d’aquestes varietats botàniques, també
albergant colònies de xatrac comú, xatraquet,
podem disfrutar de sotaboscos de suredes, es-
carregada i camallonga.
tepes, pins blancs, romer, coscoll, xops , salzes, savina negral, arç roig, olivera borda i garrofe-
En la Marjal també es troben una gran quan-
ra entre moltes altres. Tota aquesta flora forma
titat de peixos autòctons, com per exemple el
part del Parc Natural de la Serra Calderona , un
samaruc i el fartet, típic d’aquest aiguamoll, en
108 | ACTIVITATS INFANTILS
el que també es troben alguns rèptils i amfibis,
Aquest és un tema que ja es comença a comen-
com les salamandres o els cullerots.
tar al vontant del gremi dels artistas fallers, com Fran Serra, artista que plantà a Sagunt.
La vegetació predominant la formen el canyís i la bova . Parcel·les de vegetació de saladar
Pel que fa a altres artistes fallers, que si tenen
en què podem trobar espècies dels gèneres
en el seu repertori esboços fallers fets de ma-
Salicornia, Arthrocnemum i Limonium entre
terials no contaminants , poden parlar de Anna
altres. Consta de diverses espècies de juncs i
Ruiz, que va plantar a la falla Morcador de Sa-
jónçares. La vegetació aquàtica, molt empobri-
gunt, amb materials respectuosos amb el medi
da, es limita quasi a unes poques espècies del
ambient com la fusta.
gènere Chara. Són moltes les comissions falleres que cada Actualment, la marjal està en greu perill pel
volta tenen més implicació ecològica , una for-
Parc Industrial de Sagunt, la Regasificadora i la
ma de contrarestar les molèsties que provoca
central tèrmica de Sagunt, l’avanç del nivell del
a alguns ciutadans, ja que les falles són les cau-
mar (la marjal es troba a escassos 10 metres de
sants de la contaminació acúsitca i lumínica ,
la vora) , la caça furtiva i la destrucció de la zona
així com dels residus que es generen.
de canyars i juncs per al cultiu. És per això , que podem veure en els dies de faPerò, tota aquesta controvèrsia que gira en-
lles casals amb contenidors per a reciclar resi-
torn del canvi climàtic i el fet que la biodiver-
dus orgànics, plàstics i envasos , tots generats
sitat està disminuint, arriba a produir un efec-
durant la setmana fallera. També podem veure
te en el món de les falles tal que, ja es poden
en la cavalcada fallera de l’humor com s’agu-
vore monuments fallers temàtics amb mate-
ditza l’enginy per a traure als carrers disfresses
rials sostenibles que fan de les falles un refe-
amb materials reutilitzables.
rent al respecte mediambiental. Reconegudes d’Interés Turístic Internacional i Patrimoni
Igual que en les ornamentacions dels carrers,
Immaterial de la Humanitat, la seua projecció
on es desplega el treball de tot l’any, i de vega-
les convertix en el millor aparador de qualse-
des arriba la recompensa del premi.
vol iniciativa; repartir entre el públic gots de plàstic reutilitzables per a conscienciar sobre
Per tal cosa, vos emplace que aconseguim, en-
la importància de mantindre neta la ciutat ,
tre tots una sostenibilitat diversa al voltant de
instal·lar papereres grogues de reciclatge de
les falles.
plàstic i envasos. Altres comissions falleres , s’han unit a la iniciativa per a augmentar els nivells de reciclatge de vidre i junt amb organitzacions ecologistes, van plantar la falla
Rosana Muñoz Camacho
«más neta del Mediterrani» feta amb envasos de plàstic i vidre. El pas més decidit cap a la sostenibilitat han sigut els ninots fets de palla de l’arròs i serradura, amb mètodes i materials que no generen residus tòxics i es cremen de forma ecològica.
FALLA LA VICTÒRIA
| 109
ARTICLES
Parlem d’inclusió a l’escola Cristina Rodríguez i Díaz
Mestra d’Anglés a CEIP Ausias March de Sagunt
L’escola té una important missió, no sols educativa, també social. Ha de desenvolupar i assegurar els mateixos drets a totes les persones i és per això que ha de ser inclusiva. No és el mateix la integració que la inclusió, no es tracta de superar les dificultats per la seua diferència sinó de respectar-les i compartir-les. L’escola s’ha d’adaptar a la diversitat i ha de potenciar la participació de tothom, conèixer les
“Es tracta de casar els objectius comuns amb els personals, la suma d’allò divers és sempre més enriquidor que la uniformitat”
diferències i conviure amb elles farà possible el respecte. Es tracta de casar els objectius co-
les característiques comuns i potenciar les
muns amb els personals, la suma d’allò divers
diferències no sols és enriquidor sinó que afa-
és sempre més enriquidor que la uniformitat.
vorirà la inclusió de l’alumnat, en definitiva, la
Superar la por al que es desconegut ens obrirà
convivència i el respecte.
la ment i ens farà persones crítiques i respectuoses en el mon global en el que convivim.
Les falles, com a part de la nostra cultura valenciana, ens ofereixen la oportunitat de crear
La cultura és la millor eina per aconseguir la
un espai divers on conviure. Amb la creació
inclusió de l’alumnat, ens ofereix l’oportunitat
dels ninots, els versos de les crítiques, les can-
de créixer conjuntament compartint experi-
çons populars i tot el ritus de la vestimenta i
ències i situacions d’aprenentatge. Conèixer
els menjars, els alumnes conviuen en un am-
els aspectes de les diferents cultures que con-
bient festiu que els respecta i els fa participar
viuen al centre educatiu, així como analitzar
d’un projecte comú, la falla de l’escola.
110 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 111
ARTICLES
I per què no? Cristina Rodríguez i Díaz
Mestra d’Anglés a CEIP Ausias March de Sagunt
Un matí de febrer Ahmed, de deu anys, en ar-
cià. Només entrar a classe aquest sentiment
ribar a casa de l’escola va trobar als pares es-
va desaparèixer, la mestra li va parlar en cas-
perant-lo. Què passa? Va dir una mica espan-
tellà. Estava salvat!
tat, però els pares ràpidament li explicaren que no havia de preocupar-se, la mare havia
Anna, que era com li deien, va explicar-li tot
trobat una bona feina a València i anaven a
el que havia de saber de l’escola i va afegir,
mudar-se. A ell li havia costat fer amiguets
“véns en la millor època de l’any, en unes
quan arribaren a Sevilla i ara havia de co-
setmanes celebrem les falles!” Ahmed no
mençar de nou.
tenia ni idea que era això però no tardaria en descobrir tots els seus encants.
Tot estigué preparat en quinze dies, Ahmed havia estat escolaritzat en l’escola del barri i
A classe estaven preparant una escena per a
començava d’immediat. En arribar va sentir
la falla de l’escola i amb totes les manualitats
frustració, no entenia bé el que la resta de xi-
que comportava Ahmed ho va comprendre, la
calla parlava, era una altra llengua, el valen-
resta de companys amb molt de gust li explicaven el procés i li ensenyaven el nou vocabulari. “No és tan diferent al castellà” va dir.
“A classe estaven preparant una escena per a la falla de l’escola i amb totes les manualitats que comportava Ahmed ho va comprendre”
Aquelles falles Ahmed amb la resta de companyes varen cremar la falleta. Els dies de festa va visitar les falles amb els pares i el que més li agradava era traduir les rimes dels cartells. Varen trobar una paradeta que venia mocadors de quadres i Ahmed va preguntar, “podria tindré un?” Els pares es miraren i amb un gran somriure varen dir “i per què no?”
112 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 113
Consells fallers
114 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 115
Decàleg del bon faller
116 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 117
Arbre de la diversitat En la nostra comissió, enguany estem treballant la importància de la diversitat. A més, la cura del medi ambient. Per la gran importància que aquest tema té per a totes i per a tots nosaltres, estem preparant un arbre amb material reciclat, de colors i formes diferents. Cada xiqueta i cada xiquet de la nostra falla, acabarà l’arbre, escrivint un missatge relacionat amb la diversitat, seguint la idea del nostre monument infantil , que tracta de les llepolies, i també on la tolerància i el respecte estiguen presents.
118 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 119
Repoblació de les dunes La nostra comissió infantil ha participat en una activitat molt bonica relacionada amb la biodiverstat, organitzada per La Colla Verda-Acció Ecologista Agró. Han anat a la platja del Port de Sagunt, i com a bones col.laboradores i bons col·laboradors amb asquest espai protegit, han posat el seu grapat d´arena plantant plantes a les dunes com el lliri de mar, l’amòphila arenària i el limus farras. Plantació de flora dunar, que és com s’anomena l´activitat. Com sabeu, les dunes són un magnífic oasi de biodiversitat entre la terra i la mar, i són la principal protecció natural que tenen les platjes contra l´erosió litoral. Ajudem a millorar i conservar l’ecosistema dunar de la nostra comarca del Camp de Morvedre.
120 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÃ’RIA
| 121