٥ El so o o o o del silenci

Hi ha una plaça, a la plaça un xiquet que riu, un xiquet que viu i una mare que compren, que s’adona que el seu fill riu, viu, sent i juga.

Hi ha una plaça, a la plaça un mercat, un mercat que gaudeix de la mare i el xiquet, un mercat que crida ple de colors, de llum, i de gent.

Gent que com el xiquet, riu, viu, sent i plora.

I sí, hi ha un mercat que plora perquè és conscient que s’acaba, un mercat ple de gent que compra por [...i que compra amb por] perquè miren les carteres i no saben que faran. Perquè veuen els xiquets i no saben on aniran.

Al mateix temps hi ha un barri, al barri també hi ha un xiquet.

Un xiquet amb la roba perfecta, la casa perfecta i els pares perfectes, segurs de què tindran un futur perfecte.

Però aquest xiquet no riu, ni viu, tampoc sent, ni juga. Aquest xiquet no veu, i aquests pares no s’adonen de res.

Al barri tot és or, no coneixen la por. Al barri tots s’amaguen quan senten eixe so.

I és que el so del mercat espanta el barri, perquè el barri no comprén. “Pobres innocents!” Exclama el barri amb les seues llengües de serp. “No saben el que ve!” i ells s’amaguen baix els seus diners.

I és que si el poble té por al mercat, els xiquets no coneixen la sensació, i riuen i parlen i canten junts.

I els pares es miren rivals i contemplen els xiquets deixant-los gaudir de l’únic moment en què la plaça serà barri i mercat. I l’endemà quan desperten el mercat haurà desaparegut i el barri serà més gran.

I uns edificis amb grans cartells, plens de llums i de soroll de gent ocupada, hauran soterrat un mercat.

Un mercat de gent que ja no parla perquè ningú compren el seu idioma, i ara, la mare d’aquell mercat, aquella que lluitava pel seu fill i la felicitat d’aquest, acollida per cares estrangeres, ja no comprén res.

I el xiquet, que obri els ulls s’adona que el barri sempre ha estat, i que la por de sa mare venia dels diners, que la història no és casualitat i que podria repetir-se.

Que som descendents de la por i que ningú lluita pel mercat.

Per la gent que s’esgarra la roba treballant en un mercat que pretén mantenir al barri, sense haver de fer-ho.

I un dia el barri, que tindrà tanta por del mercat, trencat per la impotència de no saber ser sense or, i jutjat per tota la barbàrie que va cometre, ajuntarà els dos xiquets que no coneixien la por, rescatarà el mercat de cares desconegudes, i reemplaçarà els edificis gegants que soterraven la plaça.

I el mercat tornarà a estar, però de manera digna i es comprendrà la importància de la consciència de saber que no s’és res si no s’és poble.