“TRAS LOS OJOS DE ALBA”

Alba, com cada dilluns, arribava a classe amb una redacció sobre el seu cap de setmana. En aquesta, contava que havia tornat al circ, la seua professora es va estranyar, perquè la setmana anterior ja havia anat.

En la redacció Alba, contava que estava damunt d’un escenari i que hi havia molt de públic. Així i tot, no estava nerviosa perquè l’acompanyava Pedro. Des d’allí, veia a gent treballar, persones que es reunien durant tot l’any per una fi. Cadascun s’encarregava d’una missió. Equilibristes sobre rodes, pallassos amb globus i caramels, homes forçuts i fins a dones barbudes. Era un lloc ple de talent i activitats, a més estava envoltada de tots els seus amics.

La professora quan li va entregar la redacció corregida, li va preguntar pel nom del circ per a veure si aclaria els seus dubtes.

Alba li va dir que es deia: “sala Canal”, la seua professora seguia sense entendre res i va continuar preguntant.

Resulta que Alba havia tingut la seua presentació com a fallera major infantil i des del seu tron veia a la seua comissió treballant perquè tot al seu voltant fora un record que mai poguera oblidar. Els equilibristes sobre rodes s’encarreguen de portar-la on faça falta, la delegació d’infantils plens de caramels i entreteniment i un llarg etcètera.

En definitiva, un lloc amb tota mena de persones des de dones amb barba fins a homes amb falda.

Un lloc lliure on gaudir de tota mena d’espectacles a càrrec de persones plenes de talent, un lloc anomenat: FALLA OLIVERETA.