L’ADOLESCÈNCIA

No sé quan arribarà, me ho pregunte sense parar; però, notaré quan vinga? o soles els demés ho sabran?

Segons els entesos en la matèria, de la vida és l’etapa més dura, plena de canvis d’humor, de geni i falta de cordura.

Sé que a les portes estàs: Adolescència! T’estic esperant! Però, si no és molt demanar, podries avisar abans?

La família sempre m’acompanya, els pares i la germana i, clar, si he de canviar molt, a vore si després sóc una estranya!!

Ai, estic nerviosa, molt contenta i, a la vegada, enfadada Serà açò l’adolescència? o seran les ganes d’abraçar-la?

Crec que li estic pegant massa voltes, és l’adolescència tan complicada?

Ja ho he fet una altra vegada! Rumiar sense donar-me compte!

També pense molt amb les amigues, tinc ganes de parlar amb elles! Però si acabe de deixar-les! Mare meua! Quines cosquerelles!

He de pensar en gelat, com ma mare faria

Amb tranquil·litat i deixant que l’adolescència

Quan vullga, que vinga!

AUTORA: EVA GUIJARRO GONZÁLEZ

Esta poesia va ser declamada per la xiqueta Lucia Martínez i Bonilla en la Categoria C (de 11 a 14 anys) del LXI CONCURS

INFANTIL DE DECLAMACIÓ EN LLENGUA VALENCIANA DE JCF resultant nominada per als premis a millor declamació.

SEMPRE BRILLANT, LA MEUA ESTRELLA

Parla’m estrella, parla’m!

No t’escolte bé

Et veig brillar i lluir

Què em dius? No et sent!

Què bonica eres! Tan llunyana i, a la vegada, al meu costat estire la mà i pense que et toque estàs ahí, però no estàs

Vuit anys fa que brilles que les llàgrimes de dolor cristal·litzaren en diamants, per a fer un camí al cel, un camí de tristesa, dur i llarg

No em deixares molt de temps, tenies pressa per brillar vuit mesos ací, amagat, creixent, vivint, fent ma vida vibrar

Aquell dia de maig la llum del meu ventre s’apagà, perquè tenia un destí infinit. Les estrelles han de viatjar

No ho vaig entendre

Per què? Que havia anat mal?

Tot era negre, ni blau, ni gris ni morat

Tot negre, dolor i soledat

Fill! On estàs?

No he pogut abraçar-te, besar-te, ni donar-te la mà.

Quina pena més fonda, que, sense voler, em vas deixar.

Et busque, no puc parar. Eres menut, però gran. Necessite imaginar-te, olorar-te, necessite que em dones pau.

Sí, ara t’escolte!!

Estàs rient molt i amb el cor.

Tanque els ulls i les rialles creixen Quina vida en la mort!

Tu, riu feliç, fill!

Així et sent molt alt.

Recorda a ta mare, que ja no té llàgrimes per a plorar

Com seràs? Però què dic?!

Jo mateixa ho tinc clar

Tindràs els ulls de ma mare, la iaia que no has trobat, que esperava la teua vida, que a nàixer no va arribar El monyo de les teues germanes, d’or, llis i llarg, envoltant una cara fina, de pell blanca, de lluna minvant. El meu àngel de cristall! Que al mirar-ho ja no està.

El temps tot ho cura! Quina gran veritat; Però queda la bogeria, que a la ment vol enganyar perquè conscient i plena de cordura fràgil podria esclatar.

Eixa bogeria furiosa, fugaç i acostumada a amar, que m’ha ensenyat a mirar, a viure i a tornar a lluitar

La ferida no desapareix, està i sempre estarà, perquè és dura i fonda i ja ha deixat de sagnar

Mira’m estrella, mira’m! Ací tens a la teua família! Envia’ns la llum que tu saps, la que ens parla i dona vida. No ens deixes de mirar, la meua estrella divina, perquè et tinc ací, al cor, però allí l’ull no m’arriba No et canse fill, no! Aquesta mare ja està tranquil·la. Somniarem amb tu al llit, esperant que torne el dia.

AUTORA: EVA GUIJARRO GONZÁLEZ

I esta va ser declamada per Merche Bonilla i Múñoz en el VII CONCURS SÈNIOR DE DECLAMACIÓ EN LLENGUA VALENCIANA DE JCF resultant guanyadora del PRIMER PREMI.

Eva Guijarro, ha guanyat el premi a millor poesia inèdita amb esta poesia a la categoria SÈNIOR i dos premis més a les categories infantils A i C, amb els poemes ENDEVINALLA i AIGUA declamats per Sara Bermejo i Pedro Hernández, respectivament.

Y llegó uno de esos años que tanto habíamos imaginado desde que nacieron nuestras hijas, ver como Fallera Mayor Infantil a nuestras peques.

Hemos pasado muchos nervios durante el año, bueno, tú más que yo amiga, pero ayudar a preparar actos con las protocolers, que por cierto diré que son maravillosas, y no poder contarte muchas cosas, como cuando subió Marcos a presentar uno de los actos de su hermana o quien nombraba a tu hija en la presentación, son emociones añadidas a un año especial. Mónica y Carlos, al igual que lo hicisteis el año de Marcos, gracias por dejarme de nuevo disfrutar de Alba este año y compartir conmigo uno de vuestros sueños. Como fallera me emociona ver cualquier acto, pero si la que está en el escenario es mi sobrina, ese sentimiento se multiplica. Que orgullosa me siento de ti Alba, te he visto crecer y convertirte en la preciosa niña que eres. Sabía de sobra que estarías a la altura y nos representarías tan bien como lo estás haciendo. Consigues transmitirnos tu alegría en cada acto que tienes, y sacarnos en más de una ocasión una carcajada con tus inesperados discursos, y es que no hay niña más espontanea que tú, además, has tenido la suerte de compartir tu cargo con Raquel que te sigue y acompaña en vuestras locuras, ¡A ver cuál de las dos tiene la idea más loca!

Gracias por hacer que sea la tía más feliz del mundo, y por tus abrazos cuando me ves, sigue iluminándonos los días y disfrutemos de la semana fallera juntas, porque de lo que estoy segura es que no habrá niña que brille como tú.

Te quiero Alba.

NUESTRA FALLERA MAYOR INFANTIL 2023!!

Han pasado ya 11 meses desde que aceptamos embarcarnos en esta aventura.

Han sido meses de nervios, estrés, lloros, discusiones, pero sobre todo risas y satisfacción. Pero todo eso no hubiese sido posible si no hubiésemos tenido la suerte de tener unos representantes maravillosos que nos han dejado disfrutar con ellos de este bonito sueño.

Pedro, un niño inquieto cuando no le miras, pero que cuando le ha tocado ponerse firme ha sabido comportarse y siempre con una sonrisa en la cara.

Jose, nuestro Presi, que siempre que se necesita cualquier cosa está más que dispuesto a ayudar y que hace que las cosas queden más bonitas de cómo nos las habíamos imaginado. Gracias por todo.

Alba, esa niña de ojos azules que, con su expresividad, sus ideas, sus tiktoks y sus abrazos nos tiene enamoradas. En tu cara hemos visto durante todo este año la ilusión de vivir este sueño que tanto tiempo llevabas esperando y, nos sentimos afortunadas de haberlo vivido a tu lado. Raquel, nuestra condena, esa mujercita que no puede ser más pesada y a la vez más agradecida. Que pide, pero da el doble. Impaciente como la que más, que con tal de enterarse de todo le dan igual las sorpresas. Intensita, pero sólo por ver en sus ojos ese brillo de emoción, todo merece la pena.

Y junto a vosotros, vuestras familias. Gracias Mónica, Carlos, Marga, Jose Luis, Yolanda, Pedro y Patri, por haber tenido siempre detalles y palabras bonitas hacia nosotras. Y, sobre todo, por habernos hecho sentir que somos parte de vuestras familias.

Sólo nos queda agradecer a toda la directiva por estar siempre al pie del cañón, a todas las personas que nos han ayudado a organizar cualquiera de los actos, y un GRACIAS inmenso a ti Sandra por haber sido una más de nosotras.

Pedro, Alba, Raquel y Jose, esperamos que disfrutéis de estas fallas 2023 y que sean increíbles, nosotras estaremos a vuestro lado para vivirlas intensamente.

Protocolers

Cristina, Mary y Vero

La presentació de les Falleres Majors va ser...

Supercalifragilisticoespialidosa

El Betlem va obtindre el QUINZÉ PREMI al concurs de JCF en categoria de LLIBRE DISSENY i PRIMER PREMI al concurs de l’Agrupació de falles Olivereta.

Donaci De Sang En La Falla

El passat dia 31 de gener, una unitat mòbil del *CTCV va estar en el casal per a facilitarnos la donació de sang tant als fallers, com als veïns del barri.

En total, es van obtindre 17 bosses de donants que podran salvar fins a 56 vides.

Es tracta d'un acte solidari que a penes t'afecta i que pots fer diverses vegades a l'any. Els hospitals valencians necessiten, aproximadament, unes 650 donacions de sang diàries, per a produir més de 900 derivats sanguinis (concentrat d'hematies, plasma i plaquetes).

Els components sanguinis no es poden fabricar i l'única manera d'obtindre'ls és a través de la donació altruista.

La sang és un teixit viu i té una vida limitada.

Per això es necessiten persones disposades a donar pràcticament tots els dies de l'any, ja que la duració dels productes és, per a:

• Concentrat d'hematies, aproximadament 38 dies a 4°C

• Plaquetes, 5 dies a 22°C

• Plasma, fins a 2 anys a -30°C

Agraïm als donants que van col·laborar en aquesta activitat solidària i us animem a continuar fent-ho en pròximes ocasions.