Llibret 2017 fallapasseig

ASSOCIACIÓ CULTURAL I ESPORTIVA

FALLA PASSEIG MERCAT Dr. Alemany i adjacents

Cullera 2017

Sumari SALUTACIONS

Falla Passeig Mercat - 2017

COMISSIÓ GRAN

2

COMISSIÓ INFANTIL RELATS FLORS... A LES FALLES 1. GIL MANUEL HERNÁNDEZ – L'ofrena fallera de flors 2. JOAN CASTELLÓ – Un jardí ple de flors (i de tòpics) 3. PEDRO LLORCA LARDIES – El tapís de la Mare de Deu 4. RAFAEL SOLAZ – Milers de flors. La gran Batalla de la Fira de juliol a València INDUMENTÀRIA AMB FLORS 5. JOSE LUIS ROMEU – La implicació de les flors en la joieria 6. PAULA SALVADOR – Indumentària masculina 7. EQUIP DE COMUNICACIÓ COL·LEGI D'ART MAJOR DE LA SEDA El col·legi d'Art Major de la seda, la recuperació d'un símbol de l'esplendor de València AL SÒ DE LES FLORS 8. LLUÍS J. PALOP – Flors i cobles 9. JUAN CARLOS ALANDETE – Per la flor del lliri blau RELIGIOSITAT FLORAL 10. KIKE GANDIA – La decoració floral en la ceràmica valenciana: el sócol ceràmic de la capella de la Comunió de l'església dels Sants Joans.

11. DANIEL CLIMENT GINER et CARLES MARTIN CATARINO El triplet de Sant Josep: festa, personatge, flor 12. DANIEL WEINSTEIN FISCHER – Flors i religions LLETRES ESCRITES AMB FLORS 13. LUIS FORMENTIN – Jocs florals a Cullera 14. MANEL JOAN ARINYÓ – Carn i ungla 15. RAFA FORMENTIN VALLES – El llenguatge de les flors 16. JOSE LUIS G. – La flor va donar la pista

FLORS I FESTA ARREU DEL MÓN 17. AURORA ALONSO – Flors que representen països 18. ALEJANDRO GARCIA – La terra de les flors 19. JAUME BRONCHUD – Flors de València L’ESSÈNCIA DE LA FLOR 20. JAVIER CANTOS – Un jardí de sabors. L'ús de flors i espècies en la gastronomia i cocteleria 21. JUANLU MIRAGALL – Les flors als nostres plats 22. J. ANGEL JOVER – La importància de les flors a les nostres taules FLORS AUTÒCTONES 23. ISABEL MATEU ANDRES – Flors. Magnífic tema!

24. JAVI SOSPEDRA – Petits tresors de les nostres muntanyes 25. GEMMA TUR – Flors amenaçades LES NOSTRES FLORISTERIES 26. ALFREDO MARTÍNEZ – L'ofrena. Mig segle de flors a les falles de Cullera 27. MANEL GRAU – Benvolguda falla FALLES UNESCO

CASES PUBLICITÀRIES

EDITA: Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany – Mercat i adjacents de Cullera.

DELEGACIÓ DE LLIBRET: Lorena Porca i Castelló i Rafa Formentín i Vallés PORTADA: Mar Fernández i Lechiguero CORRECCIÓ: Anna Piris i Marin FOTOGRAFIA: Mar Fernández Lechiguero DISSENY I MAQUETACIÓ: Celia Ortolà IMPRESSIÓ: Paper Plegat Industria Gràfica DIPÒSIT LEGAL: V-185-2012 El present llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

El present llibret es presenta al XXIé concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

D’aquesta publicació s’han imprès 700 exemplars.

Els continguts d’aquest llibret es van tancar el 10 de gener de 2017.

La Falla Passeig agraeix a les empreses que han col·laborat en aquest llibret, i a totes les persones que han prestat els seus documents, imatges i records per a l’elaboració d’aquest.

A l’igual que la festa de les falles, la flor alegra amb el seu color i embriaga amb la seua olor.

Una festa plena de colors brillants i olors pariculars...Quin faller no sent l’olor de pólvora i de forma immediata pronuncia...ummm oloreta a falles!

I sí, aquest any el nostre llibre faller ens presenta a les nostres Falleres majors, Presidents i Comissió, envoltades de flors i als que seran els nostres monuments, impregnats de colors tan variats com els que ens mostra la natura amb les seues flors.

La flor està present en tots els àmbits de la nostra festa: Flors decorant les nostres teles, adreços, pintes, mantellines... Flors adornant a les nostres falleres i els principals actes en els quals paricipen... Flors en els nostres monuments i en les nostres cançons...

Així el nostre llibre aquest any ens presenta a la flor a tots els àmbits culturals: FLORS... A LES FALLES, INDUMENTÀRIA AMB FLORS, AL SÒ DE LES FLORS, RELIGIOSITAT FLORAL, LLETRES ESCRITES AMB FLORS, FLORS I FESTA ARREU DEL MÓN, L’ESSÈNCIA DE LA FLOR, FLORS AUTÒCTONES, LES NOSTRES FLORISTERIES; Aquests són les diferents seccions en els que vos presentem els relats i coninguts d’aquest any, esperem que vos agrade.

Però abans de finalitzar aquest escrit voldria agrair a totes les persones que han fet possible que aquest llibre prenga cos, com són: les imprescindibles empreses patrocinadores, sense elles aquest llibre no seria una realitat. Els nostres col·laboradors, grans professionals que ens dediquen una estona del seu temps per a fer-nos aplegar aquests relats tan enriquidors i interessants i a tots els nostres fallers i amics. MOLTES GRÀCIES!

Falla Passeig Mercat - 2017

Editorial

3

Falla Passeig Mercat - 2017

F����� ��� � �� ���������

4

Esimats/des fallers/es del Passeig-Mercat: Enguany les Falles adquirixen un significat encara més especial després de la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Esta fita històrica, que marca un abans i un després, ben bé mereix l’alegria de tots nosaltres. Però al mateix temps, ens convida a obrir una reflexió sobre allò que ha de ser a parir d’ara la nostra festa més universal.

Estaríem profundament equivocats si pensàrem que hem arribat a la fi del camí. Més aviat al contrari. És ara, en este punt crucial, quan iniciem una nova etapa carregada de reptes i d’una gran responsabilitat.

Les Falles ja no són solament la millor festa del món. Ara han esdevingut un bé reconegut de la Humanitat, el qual mereix una especial atenció i cura per part de tots per tal d’aconseguir que la seua grandesa perdure en el temps.

Amb l’evolució de la festa, l’acivitat fallera ha passat de ser de caràcter lúdic-fesiu a indre un significat molt més ample. A Cullera comissions com la vostra del Passeig-Mercat són un clar exemple.

Les falles suposen cohesió social; motor econòmic; difusió de la cultura; solidaritat; essència idenitària i garania de defensa, promoció i normalització de la llengua valenciana. En una societat com la nostra, on l’associacionisme veïnal és pràcicament inexistent, les falles han cobert el dèficit de vertebració dels barris.

Cal aprofundir en eixe camí i que les insitucions acompanyen les comissions falleres en dita tasca.

El meu compromís al respecte és ferm. Des de l’Ajuntament estem treballant amb interés perquè eixe esforç es veja recompensat justament.

Però mentre junts dissenyem el futur, ara toca disfrutar de la setmana més esperada de tot l’any.

Una setmana en la qual es concentren les esperances de l’esforç de tot un any i que, n’esic completament segur, es voran saisfetes. Disfruteu. Ho teniu ben merescut.

Visquen les Falles de Cullera i visca Cullera!

Jordi Mayor Vallet

Alcalde de Cullera

Gerardo Piris Cabanilles El vostre President

Falla Passeig Mercat - 2017

Benvolguts fallers i simpaitzants, És un honor tornar-me a dirigir a vosaltres com a President la Falla Passeig Dr. Alemany – Mercat i adjacents. Voldria agrair el vostre treball durant tot l’exercici per a poder gaudir durant el mes de març de les nostres tradicions. Enguany és un any especial, ja que per fi la UNESCO ens ha reconegut la nostra tasca diària i som Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. Aquest reconeiximent no és casualitat, és la conseqüència del vostre treball, l’ajuda desinteressada del nostres fallers d´honor i d’empreses col·laboradores i de tot el món que ens ajuda durant l’any a portar les nostres acivitats a terme. Gràcies per ajudar-me a seguir escrivint la història de la falla Passeig-Mercat un any més, perquè les persones passen, però les associacions romanen.

Enhorabona a Marta i a la seua família, que enguany si que podreu gaudir el tan desitjat somni. A Denisse, Héctor i les seues famílies, disfruteu de cada moment i gràcies per fer les coses tan fàcils, espere estar a la altura dels tres. A més a més, voldria convidar al nostre casal a tots els amics i simpaitzants que ens ajuden a visitar-nos sempre que ho desitgen.

Per acabar, voldria animar als fallers a seguir treballant com fins al dia de hui, quan eres president encara es valora més l’esforç de qui està dia a dia ja que directa o indirectament t’ajuden a dirigir aquest projecte i intentar que tot el món siga feliç en esta falla. Deixem de costat els problemes personals que ens persegueixen dia a dia, i gaudim de la festa fallera en un ambient envejable com es el de la Falla Passeig-Mercat. Ens veiem en la nostra carpa d’ací poc!!

Bones falles a tots i amunt Passeig!

5

Comissiรณ Gran

Junta Directiva PRESIDENT Gerardo Piris i Cabanilles ASSESORS DEL PRESIDENT Vicent Navarrete i Gimenez Jose M. Fernàndez i Roig Josep Agustin Pedro i Fenollar Lluís Pellicer i Ibiza SECRETÀRIA Cristina Aragó i Bernabeu Vice-Secretària Patricia Plaza i Crespo

VICE-PRESIDENT 1ER Jorge Pérez i Rafael

DELEGACIÓ DE CREMÀ I COETS Juan Emilio i Castelló Josep Agustín Pedro i Fenollar DELEGACIÓ DE DONES COL·LABORADORES Clara Armengot i Beltrán DELEGACIÓ CORT D’HONOR Elena Hernández i Fuertes María Pedro i Ortolà Patri Suay i Nacher Esther Sapiña i Tur DELEGACIÓ PROCLAMACIÓ I PRESENTACIÓ Enrique Sapiña i Escola Fabiola Ortolà i Bolinches Monica Sapiña i Crespo

2016-2017 VICE-COMPTADORA Marta García i Jordà FALLERS D’HONOR Josep Manel LLopis i Lafarga Vicent Navarrete i Gimenez Kevin Montañes i Serra PUBLICITAT Kevin Montañes i Serra Hector Sapiña i Aragó DELEGACIÓ DE LOTERIES I RIFES Vicky Lachiguero i Aragó Reyes Cerveró i Palomares

VICE-PRESIDENT 3ER David Chacón i Piris

DELEGACIÓ DE JUNTA LOCAL Josep Agustin Pedro i Fenollar DELEGACIÓ DE CENSOS I RECOMPENSES Laura Pedro i Ortolà DELEGACIÓ DE MONUMENTS I PLANTÀ Benjamín Font i Sapiña Rafa Formentín i Vallés Toni Llopis i Albiach Alan Martinez i Tirado

VICE-PRESIDENT 2ON Toni Suay I Garcés TRESORERA Rosa Sapiña i Rico VICE-TRESORERA Fabiola Ortolá i Bolinches COMPTADORA Vicky Lechiguero i Aragó

DELEGACIÓ D’ACTIVITATS CULTURALS Arantxa Piqueres i Garcia DELEGACIÓ DE LLIBRET Lorena Porca i Castelló Rafa Formentín i Vallés DELEGACIÓ D’ÚS I PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ Arantxa Piqueres i Garcia

DELEGACIÓ D’ESPORTS Jaume Todosantos i Sospredra Yabel Chacon i Piris Isabel Muñoz i Colom David Iznardo i Fernandez Óscar Selfa i Cerveró Sergio Cerveró i Ripoll DELEGACIÓ “ROBA COMISSIÓ” Amparo Sala i Miñana Conxi Sala i Miñana

VICE-PRESIDENTE 4RT Josep Manuel LLopis i Lafarga DELEGACIÓ MENJARS Jose Trenzado i Arocas Juan Antonio Boronat Vicent Martinez i Perez Paco Del Olmo Bohigues Francisco Vicente i Arenas DELEGACIÓ DE CARPA Jose M. Fernandez i Roig Paco Del Olmo Bohigues DELEGACIÓ DE CASAL Vicente Martinez i Pérez Jorge Saez i Espiago Paco Del Olmo i Bohigues Pepe Trenzano i Arocas

VICE-PRESIDENTE 5T Maria Pedro i Ortolà DELEGACIÓ FESTES MAJORS Amada Cruañes i Olivert Arantxa Piqueres i Garcia Yaiza Font i Sapiña Carla del Olmo i Climent Inma Carcel i Puig

DELEGACIÓ DE DISFRESSES I ESCENOGRAFIES Vicent Martinez i Perez Patricia Plaza i Crespo Lara Bernabeu i Gay DELEGACIÓ DE TRUC Manuel Garcia i Zarzuela Pepe Trenzado i Arocas

COMISSIÓ DE FESTES Toni LLopis i Albiach Esther Sapiña i Tur Enrique Sapiña i Escolà Sara Martinez i Gil

DELEGACIÓ DE MUSICS Toni Llopis i Albiach

DELEGACIÓ DE FESTES INFANTILS Inmaculada Marí Rico Sara Martinez i Gil Lorena Lafarga i Ibañez Mar Fernandez i Lechiguero Jorge Saez i Espiago Victoria Domenech i Gimeno

DELEGACIÓ DE LLUM I SO Jose Miguel Garrigós i Castelló

VICE- PRESIDENT 6T Carlos Sapiña i Rico DELEGACIÓ TEATRE Ivan Miralles i Lahoz

DELEGACIÓ D’INFANTILS Inma Costa i Falcó

MARTA ALANDETE GARCÍA

Fallera Major El vint-i-dos d’Abril va arribar el dia: Fallera Major de la Falla Passeig-Mercat Marta Alandete Garcia.

Tant de temps esperant, fer aquell somni realitat i per fi ser tu la màxima representant.

Valenciana d’esplèndida bellesa que portes al cor des que vas néixer nostra festa fallera.

D’ aclaparant alegria marques la diferència tan sols amb la teua presència.

Aquest any carregat d’il·lusió tindrem l’honor d’estar amb tu com la teua comissió.

Visca la Fallera Major!

Entrevista a Marta r o j a M a r e l Nostra Fal

-COM COMENÇA LA TEUA HISTÒRIA EN AQUESTA FALLA? Hola, per a ser exactes no recorde exactament com va començar la història, sé que era un bebè i supose que el sentiment que ja tenia ma mare per esta falla va fer que m'apuntara al poc de temps de nàixer.

-QUÈ ÉS EL PRIMER QUE PENSARES QUAN ET VAN DIR QUE SERIES LA FM DEL PASSEIG? Uff... no sé, bé si! Que per fi compliria un dels meus millors somnis. Va ser un moment molt estrany, jo acabava d'arribar el dia d'abans del meu erasmus i creia que era algo pràcticament impossible.

Vaig baixar a la falla amb l'única intenció de retrobar-me amb amics i coneguts de la falla i saber qui era l'afortunada. I la millor de les sorpreses va ser escoltar el meu nom i saber que durant el pròxim exercici seria la màxima representant de la falla del meu cor, la falla Passeig.

-DELS ACTES QUE PORTEM FINS ARA, QUIN ES EL QUE MES T'AGRADAT I PERQUÈ?

La proclamació, crec que és dels actes més bonics per a una fallera major. Sent de la cort ja és un dels actes que més m'agrada, perquè com tots ja sabem, en la falla Passeig ens ho agafem com "molt en serio" és un sopar de gala en tota regla i m'encanta. Però haver tingut l'oportunitat de viure-ho com a fallera major ha sigut realment un privilegi.

-DELS ACTES QUE ET QUEDEN PER VIURE QUIN CREUS QUE T'AGRADARA MÉS O ESPERES AMB ESPECIAL IL·LUSIÓ?

Sens dubte la presentació, eixe moment de nerviosisme absolut quan comences a sentir els músics acostant-se a casa i tota la falla en la porta de casa esperant-te. M’imagina’t eixe moment tantes vegades... I el moment estrella, pujar a l'escenari després de ser anomenada per fi Fallera major, i que totes eixes falleres et reben d'eixa forma tan especial. Tinc moltíssimes ganes!!

-I EL QUE MENYS? En realitat no tinc cap que no m'agrade, en falles tot és genial!! Però potser a una de les coses que més por li tinc i pel que m'han comentat altres companyes de regnat és als premis, ja que no et sents arropat pels teus i estàs amb el nerviosisme de quin serà el premi que et donaran però sense poder apretar la mà de la teua amiga fins quasi trencar-la.

-COM T’AGRADARIA RECORDAR AQUEST ANY? Rodejada dels meus i com un any especial d'eixos que quan eres iaio i tens néts els comptes amb tanta nostàlgia que caiga fins a la llagrimeta dels bons moments que vas passar.

-5 ADJECTIUS QUE DESCRIGUEN A LA TEUA COMISSIÓ.

Només 5? Bé faré un resum… Alegria, unió, festiva, familiar, roig -UN DESIG PER A AQUESTES FALLES....

El temps, per favor que es porte bé! I eixe desig que no diré, perquè quan ho comptes no es complix, però que tots sabem i farem força per a que es complixca!

Comissiรณ gran

2016-2017

Falla Passeig Mercat - 2017

Falleres

16

ALANDETE GARCIA, MARTA ACEVEDO BAÑULS, MARIA ARAGÓ BERNABEU, CRISTINA ARAGÓ DIEGO, MARIAM ARLANDIS MARTÍNEZ, MARIA PILAR ARMENGOT BELTRAN, CLARA ARTES HERNANDEZ, MARTA BAYONA LAU, CAROLINA BAYONA LAU, NICOLE BELTRAN FIGUERES, PAULA BERNABEU GAY, LARA Ma BLASCO MORENO, LUCIA BODI MARIN, ROCIO BOLUFER MELIÁ, ANA BONET FERRER, ALEXANDRA BORONAT GENOVES, CARLA BORONAT GENOVES, MINERVA CARCEL PUIG, INMACULADA CASTELLÓ AUDI, ROSA Ma CASTELLÓ FITÓ, MIREIA CASTELLÓ SERRANO, TAMARA CATALAN JOVER, MARIA CEBOLLA VERCHER, ANA CERVERÓ PALOMARES, REYES CHASTRÓ OLIVERT, MARTA COMPANY CHORRO, MARIA COSTA FALCO, INMACULADA CREUS RUANO, NADIA CRUAÑES FERRER, MARTA CRUAÑES OLIVERT, AMADA

DEL OLMO COSTA, RAQUEL DOMENECH GIMENO, VICTORIA FALCÓ REIG, LUCIA FALCÓ YAGO, LOURDES FERNANDEZ LECHIGUERO, MAR FERNANDEZ LECHIGUERO, JÚLIA FERRER BORONAT, MEGAN FERRER MARÍ, YOLANDA FERRER RUIZ, NADIA FERRER VIDAL, INES FIGUERES SANCHO, ELENA FONT CLIMENT, ISABEL FONT SAPIÑA, YAIZA FORT RICO, CLARA FUSTER MONTAGUD, INMACULADA GABALDÓN TORRES, RAQUEL GALÁN PIRIS, NADIA GALÁN REDONDO, ANDREA GARBERI IVORRA, NOELIA GARCIA CEBOLLA, Ma CARMEN GARCIA CEBOLLA, ROSA Ma GARCIA JORDA, MAIKA GARCIA JORDA, MARTA GARCIA SANJUAN, Ma CARMEN GAY NAVARRO, CRISTINA GENOVES CRESPO, CHELO GIMENO CHORNET, IRENE GIMENO CHORNET, AMPARO GIMENO MARTI, Ma JOSE GOMIS BAYONA, FABIOLA GOMIS VIDAL, PILAR HERNANDEZ CATALA, ROSA

HERNANDEZ FUERTES, ELENA HOYO NOGUES, DIANA IBAÑEZ CUTANDA, AMPARO IRURE ORTIZ, MEI IRURE ORTIZ, ARANTXA JUAN BAYONA, Ma VICENTA JUAN GRAU, AMPARO LECHIGUERO ARAGÓ, VICTORIA LIZCANO PORCA, LAURA PILAR LLEONART ORTEGA, MIREIA LLOPIS COLUBI, CLARA ELISA LLOPIS DONET, LAURA LLORCA FALCÓ, PATRICIA LOPEZ SAPIÑA, ANGELA MARÍ GARCÍA, ABIGAIL MARÍ MARTINEZ, CLAUDIA MARÍ PÉREZ, NATALIA MARÍ RICO, INMACULADA MAROTO BELTRÁN, INMACULADA MARTINEZ CAÑAS, LORENA MARTINEZ CASTELLO, JOANA MARTINEZ GIL, SARA MARTINEZ GOMEZ, JUDITH MARTINEZ NOGUES, CAROLINA MARTINEZ PIRIS, CLARA MARTINEZ ZARZO, MARIA MAYOR VALLET,CRISTINA Ma MESTRE GRAU, CARMEN MONTAGUD CEBOLLA, CIRA MONTANER GIMENEZ, MARIA MONTAÑEZ SERRA, CELIA MONZON RENARD, VALERIA

MORTES GARCIA, MARIA MUÑOZ COLOM, ISABEL MUÑOZ PEIRO, VANESSA NACHER SANJUAN, PEPITA NARBONA CALATAYUD, ANDREA NARBONA CRIADO, AINHOA OLIVERT FRIGOLA, SARA OLIVERT NICOLAS, MAITE ORTOLÀ BOLINCHES, FABIOLA PALAU GRAU, ESTER PALERO RENART, PAULA PASTOR CATALÁ, HELENA PEDRO ORTOLÁ, MARIA PEDRO ORTOLÁ, LAURA PERET COLOM, ANDREA PERET COLOM, MAR PERET COLOM, LOURDES PEREZ NAYA, LAURA PIQUERES GARCIA, ARANTXA PIRIS CABANILLES, PAULA PIRIS MARÍN, ANA PLAZA CRESPO, PATRICIA PONS FERER, DESA PORCA CASTELLÓ, LORENA RENARD ARTÉS, LAURA RICO SAPIÑA, SANDRA RODRIGO OLIVER, ANDREA RUIZ LLACER, MARTA SALA MIÑANA, CONCEPCION SALA MIÑANA, AMPARO SALA REIG, JANINE SANCHO NAVARRO, KAREN

Fallers

ALMENAR FERRI, MANUEL ARAGÓ LLOPIS, CARLOS ARAGÓ LLOPIS, ADRIÁN ARAGÓ LLOPIS, VICENTE ARTES GARCIA, JOSE M. ARTES HERNANDEZ, JOSE FDO. BATALLER REIG, DAVID BORONAT COLOM, JUAN ANTONIO CABANILLES VERCHER, ELENA CARLES LLOPIS, JAVIER

CASTELLÓ CARRERES, JOSE CASTELLÓ CARRERES, JUAN E. CATALÁ BERTOMEU, FRANCISCO JOSÉ CATALÁ GRAU, FRANCESC CERVERO RIPOLL, SERGIO CHACON PIRIS, YABEL CHACÓN PIRIS, DAVID CHASTRÓ TUR, MIGUEL COLOM VELARDE, JUAN FCO. CUENCA SERRANO, CHRISTIAN CUENCA SERRANO, JONATHAN CUESTA BRAVO, SERGIO DEL OLMO BOHIGUES, FRANCISCO FALCÓ REIG, FRANCESC FERNANDEZ ORTOLÁ, HECTOR FERNANDEZ ROIG, JOSE M. FERRER ARRANZ, CARLOS FERRER MAROTO, ALEJANDRO FONT CLIMENT, BENJAMIN FONT SAPIÑA, BENJAMIN FORMENTIN VALLES,RAFAEL GARCIA GRAU, ANTONIO J. GARCIA MOLINA, MIGUEL GARCIA ZARZUELA, MANUEL GARRIGOS CASTELLO, JOSE MIGUEL GIMENO CALATAYUD, JUAN FRANCISCO GINER GAY, JUAN FCO. GRANERO LOPEZ, DIEGO GRAU LODEIRO, XAVIER GUARNER MULET, JOSE VICENTE IZNARDO FERNANDEZ, DAVID

LEE SAMUEL, ROBERT LLOPIS ALBIACH, ANTONIO LLOPIS DONET, ALVARO LLOPIS GIMENO, IVAN LLOPIS GIMENO, JUAN E. LLOPIS LAFARGA, JOSE MANUEL LLORCA FALCO, OSCAR LOPEZ ESTEBAN, ANGEL MARÍ PASCUAL, FRANC MARTI CLAVER, DAVID MARTÍ CLAVER, JOAN BAPTISTE MARTÍ ZAHONERO, JULIO MARTINEZ CAÑAS, JORDI MARTÍNEZ MARÍ, CARLOS MARTINEZ MELERO, ALBERTO MARTINEZ PEREZ, VICENTE MARTINEZ SANTIAGO, SANTI MARTINEZ TIRADO, ALAN MIRALLES LAHOZ, IVAN MONTAÑEZ SERRA, KEVIN MUÑOZ IBAÑEZ, ALVARO NÁCHER FERRANDIS, XAVIER NAVARRETE GIMENEZ, VICENT NAVARRETE SERRA, VICTOR NAVARRO MOLINA, ESTEBAN NAVARRO TRULL, DANIEL NEGRE ALCOVER, GUILLERMO PEDRO FENOLLAR, JOSEP A. PELEGRÍ RUIZ, ERIC PELLICER FALCÓ, SALVADOR PELLICER SALA, SALVADOR

PELLO MESTRE, ERIC PEREZ RAFAEL, JORGE PINTO BAYONA, EDUARDO PIRIS CABANILLES, GERARDO PIRIS MARTINEZ, JOSÉ PIRIS SALA, GERARDO RABASA NICOLA, MARC RAMIREZ IRURE, ERLANTZ RUIZ FIGUERES, CARLOS SAEZ ESPIAGO, JORGE SAEZ NUÑEZ, JUAN FCO. SANCHEZ DE CABO, JUAN SANJUAN ORTIS, MARC SAPIÑA ARAGÓ, DAVID SAPIÑA ARAGÓ, HÉCTOR JUAN SAPIÑA ESCOLA, ENRIQUE SAPIÑA RICO, CARLOS SAPIÑA VALLÉS, SALVADOR SELFA CERVERÓ, OSCAR SIGNES CARLOS, ANDRES SUAY GARCES, ANTONIO TIRADO BORONAT, ANTONIO TODOS SANTOS MARTINEZ, PERE TODOS SANTOS SOSPEDRA, JAUME TODOS SANTOS SOSPEDRA, CARLES TRENZANO AROCAS, JOSÉ TUR BAYONA, JORDI VICENTE ARENAS, FRANCISCO VIDAL BOLUFER, JOAN YEPES SANCHEZ, NACHO ZARAGOZÁ MARÍ, PAU

Falla Passeig Mercat - 2017

SAPIÑA BONIAS, NEREA SAPIÑA CRESPO, MONICA SAPIÑA PORCA, JÚLIA SAPIÑA RICO, ROSA SAPIÑA TUR, MARIA SAPIÑA TUR, ESTHER SELFA CERVERÓ, MIREIA SIERRA DOMENECH, ALBA SOSPEDRA SAPIÑA, SONNICA SUAY NACHER, PATRICIA TRULL MARÍ, NADINA TUR PALOMARES, ANDREA VALLET GOMAR, BEATRIZ VANACLOCHA ESPÍ, Ma DEL CARMEN VARGAS MONZON, ALBA VELLISCA COCA, NOELIA VICENTE ALONSO, LAURA YEPES SANCHEZ, MELANIE ZARZO RODRÍGUEZ, CHELO

17

Falla Passeig Mercat - 2017

Dones col·laboradores

18

Bermejo Mª de Mar

Martínez Matilde

Bernabeu Encarna

Mayor Ana

Carles Nuria

Mestre Maria

Carles Susana

Mestre Olga

Carles Nuria

Moreno Pepi

Català Vanessa

Nàcher Pepita

Crespo Isabel

Nàcher Marta

Femenia Gemma

Olivert Amada

Figueres Inma

Ortolà Mª Carmen

Garcia Susi

Piris Ana

Gay Encarna

Piris Jessi

Giménez Amanecer

Quiles Mayte

Grau Maribel

Ruiz Tere

Grau Estefania

Salvador Ana

Jordà Mª Carmen

Sànchez Nitza

Lozar Charo

Sànchez Rosa

Mari Alicia

Serrano Inés

Martínez Vicenta

Vallés Encarna

recompenses majors 2017 RECOMPENSES MAJORS ATORGADES PER JCF DE VALÈNCIA BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER Antonio Suay i Garcés BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Francisco del Olmo i Bohigues Rosa Ma García i Cebolla Miguel García i Molina Amparo Juan i Grau BUNYOL D’OR Christian Cuenca i Serrano Oscar Selfa i Cerveró Chelo Zarzo i Rodriguez BUNYOL D’ARGENT Ma Pilar Arlandis i Martínez Minerva Boronat i Genovés Megan Ferrer i Boronat Mireia Lleonart i Ortega Laura Llopis i Donet Clara Martínez i Piris Celia Montañez i Serra Marc Rabasa i Nicola Alba Vargas i Monzón

RECOMPENSES MAJORS ATORGADES PER JLF DE CULLERA CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Antonio Suay i Garcés CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER Francisco del Olmo i Bohigues Rosa Ma García i Cebolla Miguel García i Molina Amparo Juan i Grau CULLERA D’OR Raquel Gavaldón i Torres Sara Olivert i Frigola Sandra Plaza i Crespo Jorge Perez i Rafael CULLERA D’ARGENT Marta Artés i Hernandez Amada Cruañes i Olivert Raquel Del Olmo i Costa Mar Fernandez i Lechiguero Mireia Lleonart i Ortega Cira Montagud i Cebolla Isabel Muñoz i Colóm Laura Pedro i Ortolá Cristina Mayor i Vallet Hector Sapiña i Aragó Antonio Tirado i Boronat Alba Vargas i Monzón Laura Renart i Artés

Lema: El teatre de la vida Ar�i�t� ���la ���n: Ped�� ���ta���a��� Ser�án Explicació monument: La vida és pur teatre, les persones es passen el temps interpretant un paper de cara als altres.

Una companyia distrau amb falses il·lusions als espectadors dels verdaders problemes: mentres la vedette sedueix amb la seua bellesa i els trobadors delecten amb els seus divertits relats, ningú presta atenció a les malifetes que comet i emmascara el pallasso equilibrista. Cau el teló i queda al descobert el teatre existent en la política, l’amor, el treball, el món faller o el futbol.

EScENES FaLLa graN mitjançant els seus pactes amb la casa de l’esquerra i la dreta és l’escull que s’interposa en el seu camí al poder.

-Mariano “Napoleó” Rajoy:

EL TEATRE POLíTIC: OBRA DE SUSPENS Hi ha un càsting al Congrés dels Diputats de Madrid al que presenten uns famosos actors per interpretar el seu millor paper, amb l’esperança de convèncer i ser elegits per ocupar el tron de ferro del Palau de la Moncloa: -Susana “Carmen” Díaz: La història de Susana “Carmen” està ambientada a Sevilla i la protagonitza una bonica gitana de temperament ferotge. Carmen sedueix als homes socialistes provocant que aquests rebutgin la seva anterior amor, Pedro Sánchez.

-Pablo “Peyton” Esglésies “La mà que bressola el bressol”: La política espanyola vivia una existència tranquil·la fins que un dia va aparèixer una nova veïna, la mainadera Pau “Peyton” Iglesias. Amb una dialèctica directa i populista es va anar guanyant la confiança del senyor PSOE, amo de la casa de l’esquerra, i del seu anterior espòs Pedro Sánchez, sense que arribin a adonar a temps que mentre els sedueix els està arrabassant a poc a poc el poder .

L’objectiu de “Peyton” Iglesias, l’autèntica mà que bressola el bressol, és acabar amb el nen Albert Rivera que

“Napoleó” Rajoy és considerat com un dels més grans genis militars de la història, havent comandat reeixides campanyes electorals simplement assegut després d’un plasma de televisió sense fer absolutament res més que enviar els seus aliats a actuar al seu lloc. La seva màxima és “Seu de la porta de casa teva i veuràs el cadàver del teu enemic passar”.

Mariano “Napoleó” Rajoy és considerat per alguns un «monarca il·luminat» a causa del seu extraordinari talent i capacitat de treball. D’altres, però, ho estimen un dictador tirànic.

-El Petit Albert Rivera (se’n va de marxa): Albert Rivera és un nadó pertanyent a una família adinerada que viu en una gran mansió taronja. En ser guapo i simpàtic, rep l’atenció de tots, inclòs el seu «cançó de bressol» que vol acabar amb ell.

Tot canvia en la seva vida quan després de les eleccions volen els seus vots i ha de decidir la manera d’emprar-los per treure el major profit d’ells.

EL TEATRE FALLER: OBRA DE VARIETATS Cada exercici l’activitat en una falla és com una representació d’una obra de varietats que inclou comèdia, drama, focs, illusionisme, acrobàcies, malabarismes, declamació, balls ...

Els diferents espectacles i problemes arriben de manera inesperada i, tal com succeeixen, els fallers intentant improvisar el millor desenllaç possible.

Però malgrat les traves i dificultats, per sobre de qualsevol altra cosa la finalitat dels fallers és fer valer el lema de “Lo meu és el millor” sobre la resta de comissions rivals i demostrar la seva supremacia en tots els àmbits.

EL TEATRE DE L’ATUR: OBRA DE DRAMA Davant les portes de l’INEM es produeix diàriament la representació espontània d’un drama, el de prop de quatre milions de persones que tenen l’esperança d’aconseguir algun lloc, per petit que sigui, en qualsevol obra teatral.

Entre ells es troba Juli Cèsar, antic director de la multinacional més important del món. Ho tenia tot: diners, poder i fama fins que un dia els seus envejosos subordinats van planejar un parany i van apunyalar per l’esquena, aconseguint el seu acomiadament. També espera el seu torn Don Quixot, representant d’una sèrie d’oficis transmesos de generació en generació que han quedat en l’oblit i s’han extingit. El pobre no sap ser altra cosa que gentilhome i, mentre espera, imagina un món millor en què no hagi de combatre contra els molins de vent dels impostos i desnonaments.

EL TEATRE DE L’AMOR: OBRA DE COMÈDIA ROMÀNTICA Una parella d’avis asseguts en un banc protagonitzen una comèdia romàntica. De manera simpàtica repassen tota la seva vida en comú: des del moment en què es van conèixer i enamorar, passant per les seves noces, el naixement dels seus fills, els seus viatges, anècdotes, jubilació ...

I és que en els temps que corren s’agraeix veure que passar tants anys junts no pot ser només teatre.

EL TEATRE DE LES PENSIONS: OBRA DE CIÈNCIA FICCIÓ Els abnegats tramoistes porten treballant des que tenen ús de raó, somiant amb que arribi el dia de la seva jubilació per retirar-se tranquil·lament a viure de la seva pensió. Per aconseguir-ho, primer havien d’assolir els 60 anys, després dels 65, després als 67 ....

En l’actualitat tenen 75 anys, segueixen treballant com el primer dia i han arribat a la conclusió

EL TEATRE DEL FUTBOL: OBRA ÈPICA DE TERROR Els multimilionaris asiàtics i els xeics àrabs s’estan apoderant a cop de talonari dels clubs de futbol. Són rebuts com a grans conqueridors, dipositant l’afició i la premsa tota la seva il·lusió en ells amb l’esperança de major glòria i títols per al seu equip. Però el que semblava una obra èpica es transforma en una altra ben diferent: de terror.

Els equips van a la deriva, aquests nous amos gasten grans quantitats de diners en jugadors que ningú coneix i de dubtosa qualitat que omplen les butxaques a cobdiciosos representants que els ofereixen com a mercaderia. ¿Desconeixement, negoci o ambdues coses? Es tracte d'una cosa o una altra, el terror inunda a l'afició en veure el seu equip utilitzat per a altres fins, desmantellat i immers en una greu crisi esportiva que ningú sembla saber tallar i que pot acabar al catastròfic descens.

EL GALLINER: que això de les pensions no és altra cosa que un conte de ciència ficció.

Ja ho deia Calderón de la Barca a “La vida es sueño”: Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció, i el major bé és petit: que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són.

Es la part del teatre que té menor visibilitat de l’escenari i la més econòmica. En ella descobrirem els problemes que apressen i preocupen a la classe més humil i explotada que conviu al galliner.

Falla Passeig Mercat - 2017

crÍTica moNUmENT graN

24

La vida és pur teatre, fingim ser més que l’altre.

Açò és un espectacle vivim tots de miracle.

La vedette ens sedueix amb la seua gran presència.

No sabrem si és carn o peix el que amaga tal essència.

Amb falses il·lusions somiem ser tots millors.

No en toques els collons, Tu ets un impostor.

Amb un divertit relat el trobador va xerrant.

Tota la farsa veritat que ell mateix ha emmascarat.

Cau el teló i queda al descobert.

Polítics: corrupció!

Aneu tots a presó!

Qualsevol trobador, s'ho agarra amb humor.

Dona igual de quin color... ara açò ja ho pague jo!

Mira si son descarats aquestos personatges, que no volen maldecaps, sí diners, poder i llinatge.

Hi ha un càsting al Congrés, es premia el millor paper.

Hi ha que ser mentider i prometre ben poquet.

Susana és la “Carmen”, gitana amb temperament.

Rivera, un bon xiquet... que vol i no trau res.

Monarca il·luminat que té una capacitat, per seure i contemplar morir al contrincant.

Pablo Peyton, la mà que mou el bressol.

Vol canviar sent profitós, d’esta dura situació.

Lo meu és lo millor, veges tu que comissió.

Nosaltres campions, i sempre els més millors.

Esperant la jubilació somiem hui quasi tots.

Pa cobrar eixa pensió, no serà ciència ficció?

El Quixot vol imaginar un món millor per a tothom.

Amic, avant sempre avant!!

Demà segur que torna a ixir el Sol.

S’estan apoderant del futbol nacional.

Xines, americà,...

Negoci i a jugar!

Aquesta parelleta, recorda el seu passat.

Bonica, què dolceta... ell seguix enamorat.

Allí en el galliner sempre hi ha gent.

Humils, sense diners amb drets com els demés.

Ar�i�t�: PE��� S� ��A��LA��� Entre 1989 i 19 94 va completar una etapa d’aprenentat ge, en què va fer de tot al taller patern: de s llençar cartró a rea litzar els treballs bàsics de fusteria, fins qu e a poc a poc va anar trencant la mà am b el modelatge i la pin tura, al mateix tem ps que gairebé sense adon ar-se’n, va aprendr e tot el procés de taller.

Amb una experiè ncia suficient, en l’exercici 19941995 va decidir do nar el salt i dedicarse a ell de forma professional. Per co mençar en solitari va realitzar una falla infantil (“Somnis infantils”, El Pilar, 19 95) i una falla de Segona A (“Jue gos de Parelles”, Ex posició, 1995).

L’evolució experim entada en tan sols tres anys va ser evident. Després de dos anys a Segona A, el tercer cadafal és ja una falla amb aspiracions, que ac onsegueix el tercer premi de Primera A i el Ninot Indultat, am b un grup de “avi i nena” en què el se u propi avi Salvado r va ser el model.

Per encarar bé l’in ici del segle XXI res millor que fer un pas endavant en les legítimes ambicion s professionals i atrevir-se a plantar en la sempre arrisc ada plaça de l’Ajun tament, un lloc emble màtic capaç de catap ultar o sepultar a un artista. Les pe rspectives profession als de Pedro es van obrir considerab lement després d’a questa falla.

Pere va iniciar en l’exercici 2001-200 2 el seu camí en solitari en la Secció Especial. La comiss ió de Sueca-Li-

Falla Passeig Mercat - 2017

Poder, diners i fama, t’han dut fins este drama.

L’INEM abarrotada!

Jo ja tinc poca gana.

terat Azorín li ho va oferir i va aconseguir el que semblava impossible: el prim er premi en l’any del debut de Pere en especial. És en 2004 quan, de la mà de Juan 25 Armiñana, començ a el cicle glo rió s de Nou Campanar en què Pedro Santa eulalia obté cinc pr imers premis de manera consecutiva : El 2009 es pren un respir de la màxima categoria i torna a plantar la Falla de la Plaça de l’Ajuntam ent, experiència que repetiria un any més tard, i en Duc de Gaeta-Pobla de Farnals en la qual gu anya el primer premi de 1A. Aquests anys també combina les falles amb la rea lització de fogueres, plantant de 20 08 a 2011 en ca tegoria especial en Sèneca-Autobusos, obtenint molt bons resultats.

Després d’un breu pas per Sueca-Lit erat Azorín el 2010, desembarca a 2011 a Conven t Jerusalem-Matemàtic Marzal ob tenint el primer pr emi de secció especial, èxit que re peteix el 2013. D’ aquesta manera, i malgrat la seva jov entut, es convertei x en el segon artista amb més primer s premis aconsegu its en la màxima categoria, un total de vuit, només pe r darrere del mític Regino Mas. Aque st any, per primer a vegada, plantarà una falla fora de Va lència. La Falla Pa sseig de Cullera ha segut l’escollida .

Premis 2016

1r Premi Concurs Teatre

Campions Futbòl Sala

Millor ninot indultat infantil.

Sec. Especial I de Cullera Monument infantil 2016

2n Premi Secciรณ Especial

Monument gran 2016

2n Premi Secciรณ Especial

PASSEIG-TEATRE 10 de febrer 2017 EL MALALT IMAGINARI L’AUTOR: Jean Baptiste Poquelin, Moliére SINOPSI DE L’OBRA: Argan es creu molt malalt i no pot viure sense estar rodejat de metges. Per aconseguir tindre un en la família que el faja estalviar tots els diners que destina a les cures i medicaments no dubta en concertar un matrimoni de conveniència entre la seua filla Angelique amb el fill del seu metge preferit, el Senyor Diaofoirus. Mentre la seua esposa es comporta com una perfecta madrastra. Però toinette , la seua fidel criada, descarada, impertinent, bondadosa i lianta farà el necessari per ajudar a la seua jove senyora i salvar Argan dels metges que el sangren i de la hipocresia de la seua dona. Amb la complicitat de la germana de Argan, maquinaran una cerimònia esperpèntica que transformaran al malalt en metge.

REPARTIMENT: Argan: Ivan Miralles Béline: Laura Renard Angélique: Patricia Plaza Cléante: Diego Granero Monsieur de Bonnefoy: Marc Sanjuan Monsieur Diafoirus: Marc Sanjuan Thomas Diafoirus: Esteban Navarro Monsieur Fleurant: Marta Alandete Toinette: Elena Hernandez Béralda: Lara Bernabeu Monsieur Purgon: Jorge Saez Maitre de danse: Joan Vidal COR DE BALL Júlia Sapiña, Nerea Sapiña, Mireia Selfa, Mar Fernandez, Isabel Muñoz, Esther Sapiña, Raquel Soldado, Maria Catalan, Maria Pedro, Ana Cebolla, Valeria Monzón, Maria Mortes.

FITXA TECNICA: - ASSESOR HISTÒRIC: Salvador Pellicer - ESCENOGRAFIA: Vicent Martínez, Jose Miguel Garrigós, Hèctor Sapiña, Mar Fernández, Juanfran Colom.

- REGIDORIA: Cristina Aragó, Inés Ferrer, Maika Garcia, Sara Oliver, Carmen Garcia.

- SO I LLUM; Carlos Sapiña, Monica Sapiña.

- MUSICA: Marc Antonie Charpentier, Jean Baptiste Lully - MAQUILLATGE: Mei Irure, Nicole Bayona, Cris Gay - VESTUARI: Dones Col.laboradores.

- PRODUCCIO: Quique Sapiña.

- DIRECCIO: Iván Miralles.

DE BELCHITE A MISLATA Arribàrem carregats d'energia, d’il·lusions i amb un somni. Amb una obra intensa en totes les seues formes.

Treballada, sentida des de el més profund, com havia de ser tractant un tema que havia deixat cicatrius a la memòria impossibles de esborrar.

Amb les emocions a flor de pell i amb la responsabilitat de saber portar les als extrems amb respecte però amb decisió, tasca gens fàcil tenint en conter que ningú dels que hem participat en la representació d'Ai Carmela!, tinguérem la desgràcia de haver-les patit en primera persona.

Però com deu ser, eixa feina, eixe respecte i sobretot la passió que cadascú de nosaltres ficarem a cada assaig i a cada representació va tindre la seua recompensa al Vila de Mislata.

Personalment no tindria prou paraules per a expressar el cúmul d'emocions i de sensacions que vaig viure abans, durant la funció i el dia dels guardons. Va ser per englobar-ho tot...

MÀGIC. De sobte la connexió total amb el públic a la sala durant la representació, el “feeling” entre Iván i jo, els missatges emocionats després de la mateixa. La satisfacció de tot el grup de teatre des de el primer a l'últim.

Eixa súper afició, seguidora incondicional que alça l'ànim a qualsevol encara estant a kilòmetres de distància.

I el dia de la gala, sentir un premi darrere altre i donar-te conter que no es-

tàs sola en eixe núvol. Poder dedicar el premi a qui sempre has somniat que algun dia ho podries fer.

I donar les gràcies a la gent que t'ha donat l'oportunitat, per a mi el regal d'haver dut a terme un repte del qual sempre et sentiràs orgullós.

Millor actor, Millor actriu, Millor direcció, Premi del públic, Millor obra del XXXIV Concurs Vila de Mislata Ai Carmela!

Que més podem demanar? Jo diria sols aquestes paraules: “Nada pueden bombas donde sobra corazón”.

Mai deixem de somniar!

Carmela. Lau.R.A

Falla Passeig Mercat - 2017

activitats 2016-17 comissiรณ gran

30

Dinar Casal Teatr e

falten fotos de la carpeta nou, poner pies de foto con lo que ĂŠs

Falla Passeig Mercat - 2017

Xaranga

31

Premis Falles 2016

Esmorzar Fallers d’Honor

Esmorzar col.labor adores

Assaig Teatre

Falla Passeig Mercat - 2017

de mai més Viatge al País

r er o Casal To

Sopar només Elles

Sant Joan

32

Campionat Volei

Zumba i TorrĂ

Falla Passeig Mercat - 2017

Major Treta Fallera

Dia Pl aier

Dinar al Casal

33

34

Falla Passeig Mercat - 2017

ontracte Signatura de C

Visita Parc

Proclama ciรณ

Visita Taller

Nitvella

35

Falla Passeig Mercat - 2017

Programació 2017 14 Gener

Falla Passeig Mercat - 2017

Presentació

36

22 Gener Toni Bright

28 Gener a Premis Vila de Mislat

4 Febrer Festa temàtica mexicana

5 Febrer

Dinar al casal “a ta por porrate” nto

10 i 11 Febrer Campionat Fubtol Sala 24 h

12 Febrer

Dinar al casal “a tanto por porrate”

18 Febrer Gala Fallera Xaranga i Sopar

19 Febrer

Dinar al casal “a tanto por porrate”

25 Febrer Paelles JLf

26 Febrer Dinar al casal “a tanto por porrate” Enigma Premis Esports

27 Febrer

Dinar al casal “a ta por porrate” nto Sopar d’aixelle ta Jocs de taula

28 Febrer

Dinar al casal “a ta por porrate” nto Sopar d’aixelle ta Jocs de taula

1 Març

Dinar al casal “a tanto por porrate” Sopar d’aixelleta Jocs de taula

2 Març

Dinar al casal “a tanto por porrate” Sopar d’aixelleta Jocs de taula

5 Març

3 Març Premis Cultura i Ninot indultat Sopar al casal Si no beus és pijor

4 Març

Panxuts - Tendres Pastissà Tren Faller

Dinar al Casal Crida Sopar al Casal El Lobo

6 Març Dinar al Casal Sopar d’aixellet a Concurs de par xís

Dinar al casal Sopar d’aixelle ta Concurs de co ntinental

8 Març Dinar al casal Sopar d’aixelle ta Final Concurs de Parxís i Contin ental

9 Març Dinar al casal Sopar “Sólo ellas/os”

10 Març i 11 Març Dinar al casal Sopar al Casal Festa temàtica

12 Març Esmorzar Bus a la Mascletà Dinar al Casal Sopar d’aixelleta

13 Març

Dinar i Sopar a càrrec de la Falla Joc

14 Març Dinar i Sopar a càrrec de la F alla J oc

15 Març

Dinar i Sopar a càrrec de la Falla J oc

19 Març 18 Març

16 Març

a Despertà per la barriad Dinar d’arròs al forn vila i visita a les falles ca er C D e spertà per la ba a càrrec de rriada cletà a la Falla as M C es er cavila i visita a le les col.laborador s falles na de Flors a la re f O Mascletà a la F alla Plantà de Déu del Castell e ar M L liu rament Premis lla als jarSopar a càrrec de la Fa Sopar a la Carpa dins del mercat “Albaes” omòbil a la Carpa isc D Sopar a la Car pa Discomòbil a la Carpa

17 Març

a Despertà per la barriad Solemne Missa en l’església dels Sants Joans

Mascletà a la Falla til Cremà Monument Infan Cremà Monument Gran

20 Març

Tots junts a d esmuntar la Carpa

Programació 2017

Falla Passeig Mercat - 2017

7 Març

37

Les lfllors a la Falla Passeig-mercat Elena Hernández Fuertes

Delegada Cort d'Honor

Des de l’antiguitat les flors han segut una manera

A la nostra falla desfilem en primer lloc, la comissió

de transmetre sentiments, el llenguatge de les flors té

infantil; vestides amb la mantellina blanca, les nostres

el seu origen a l’orient i s’ ha transmès de generació en

falleretes acompanyades pels seus fallerets,desfilen or-

generació, fins aplegar als nostres temps.

denades per edat, de més menudes a més majors,

En la festa fallera , les flors estan presents en els ac-

deixant els últims a la fallereta major infantil i al presi-

tes més importants que es realitzen al llarg de l’exercici.

dent infantil. En quan a la comissió major, les falleres

A la nostra comissió son molt importants l’ofrena a

desfilem ordenades per antiguitat de les mes noves

la Mare de Déu del Castell de Cullera o la Presentació

fins les més veteranes. Per últim, les falleres majors

de les Falleres Majors i les seues corts d’honor ,i també

flors, abans de imposar-los la banda que les acredita

en actiu, de les més antigues fins les últimes, quedant

com a mostra d’agraïment a les nostres Falleres Majors

com a falleres majors de la falla.

en mig i l’última, la Fallera Major de l’exercici vigent.

Però l’acte faller on més importància tenen les flors

Respecte a la indumentària, els fallers solem posar-nos

El dia de la vespra de la presentació, es costum que

es a L’ ofrena floral a la Mare de Déu del Castell de

les nostres millors gales per aquest acte ja que és un

les falleres majors i el president infantil obren les seues

Cullera. En aquest acte totes les comissions del poble,

dels més seriosos i protocol·laris, encara que particular-

cases i mostren a amics familiars i coneguts ,la seua

desfilen per ordre invers de premi i abillats amb les se-

ment a la nostra comissió, no existeix ninguna norma

indumentària i joies, així mateix, la gent que els visita sòl

ues millors gales, per agrair a la Moreneta, que ens cui-

estricta, tan sols hem d’anar vestits de valencians i dur

portar-los un regalet i flors ,moltes flors! Rams, centres,

de la festa i que no ens ploga. Com bé he dit ,desfilem

les dones mantellina blanca, com dicta la Junta Local

de tota mida i forma i amb moltíssimes dedicatòries

per ordre invers als premis obtinguts al monument gran.

Fallera de Cullera.

d’estima, afecte i agraïment. Les cases s’omplin d'un

L’itinerari comença a la Casa de l’Ensenyança i finalitza

La festa fallera existeix tot l’any; encara no hem

perfum molt característic de vespra, i de moltíssim de

als jardins del Mercat, on , dalt de les escales, es monta

acabat d’arreplegar les cendres del monument, ja

color, una vespra sense flors no seria una vespra com

un cadafal en forma de pinta amb la imatge de la More-

estem en marxa per treballar de valent i tornar a plan-

les que estem acostumats.

neta al mig, i al voltant es van col·locant tots els rams de

tar falla. Esta explosió de música, llum, color , festa i

A l’acte de presentació, cada fallera puja a l’esce-

totes les falleres de Cullera. La majoria de comissions

soroll, aplega amb la primavera, com les flors amb

nari acompanyada del seu faller i aquest li ofereix una

porten també un centre floral amb diverses temàtiques,

els seus bonics colors i el seu embriagant perfum,

rosa en senyal de agraïment i respecte. Tanmateix els

com la mateixa Moreneta feta amb flors, l’escut de dita

deixem enrere el fred i gris hivern i donem pas a la

president ofereixen a les falleres majors un buquet de

comissió, etc..., i eixa és l’ofrena que fan els homes.

millor festa del món!

a actes com son la treta o la proclamació.

Les lfllors de ma vida Anna Piris Marin Quan recorde la meua infantesa a la memòria en venen dos trets de gran trascendència: d’una banda, la festa fallera: eixos dies jovials que ú fa vida al casal; que no et fa fàstic el dinar perquè allò que facen bo que està i on les hores passen volant i quan te’n adones ja es vint de març i cal, si més no, tornar a començar. D’altra banda, recorde eixa peculiar fragància florida que deixa enrere els dies hivernals i dona pas a les jornades colorides que d’alegria omplen les nostres vides.

O, allò que ve a ser la Primavera que ja ho diu el castellà “que la sangre altera” i pot ser que siga per la quantitat de pol·len que hi ha a l’ambient o perquè és la etapa prèvia a l’estiu, on ja se sap que “tot lo món viu” però, la nostra condició es trastoca de tal manera que se’ns fa impossible renegar de tanta festa .

No és prou que hi ha qui celebra no una, sinó dues pasqües, que fins i tot concentrem milers de cerimònies en unes poques setmanes.

El cas és que, els canvis es fan ben presents i, no és casualitat que siguen les falles l’inici de tal esdeveniment. El mes de març marca un abans i un després al calendari de tots els

valencians. Quan toca el dia ú, els pobles es transformen, es munten les carpes i en els carrers centenars de xiquets participen, com tots els anys, als jocs tradicionals; moltes persones, amb aquella frase famosa que fa milacres, obliden les seues preocupacions per a “ara quan passen falles” i centren els seus interessos en vore les mascletaes, a primera fila, si és de vades. Ací, tant s’hi val que faça quaranta graus o que ploga a canters que ni una agülla cap a la plaça l’Ajuntament. L’olor a pólvora invadeix els nostres sentits i ens proporciona un plaer què, no amb poques paraules podríem definir. Però, no és només l’olor a pólvora allò que ens acompanya en nostra festa valenciana, l’aroma de les flors també està present en tot moment. No puc imaginar un acte faller sense la presència de ramells que decoren l’entorn o obsequien a tot aquell que es nombrat, com a senya de gratitud, pel nostre president. El fet és, que la zona de llevant té un clima determinant per a què la nostra història sempre vinga marcada per colorides floritures: des d’un neixement fins un soterrament, passant per diversos

Correctora del llibret

esdeveniments i, fins i tot, als nostres vestits més tradicionals o inclús, a les pintes que porten les falleres al cap, vivim rodejats de motius florals.

El 19 de març cremem els nostres benvolguts monuments per donar pas a una nova època estacional. I, sembla que el món floral estiga sincronitzat posat que pocs dies després, sorgeixen les primeres flors de taronger.

L’estiu arriba amb força amb magnífiques essències entre camps, arrossers i montanyes. Se’ns plena la vida amb un munt d’aromes que allarguen nostres jorns fent-nos gaudir inclús per les nits, del gessamí. Però, no mor tot a la tardor com be ens expliquen de menuts, perquè a nosaltres els valencians, les flors no ens abandonen mai sinò què, brollen i germinen clavells i margarides, fins el dia de Tot Sants. I si a l’hivern els colors s’amaguen una temporadeta, no s’ha de patir ja que als dies de nadal, després de cada dinar, la camomil·la ens salva de qualsevol compromís ja que, cal recordar que el bon menjar també és ben valencià.

Comissiรณ Infantil

H É C TOR ES CRIVÁ i J IMÉNEZ

President Infantil

2017

Benvolguts falle rets i falleretes de la millor falla Soc Héctor, engu del món. any em toca re presentar a aq comissió infani uesta gran l, junt a la meu a Fallera Major nisse. També en In fanil Des acompanyen en aquest regn tra Fallera Maj at la nosor, Marta i el n ostre Presiden Sé que amb ells t, Gerardo. em seniré reco lzat en tot mom El dia que em ent. digueren que an ava a ser Presi fanil d’aquesta dent Infalla, no m’ ho podia creure, que ho deman ja que la ava any darrera an y era la meua ge Nayara. Hem va rmana ig posar molt n erviós i tot em va… mare meu tremolaa!!! Que gran responsabilitat, tan gran!! Em una falla vaig senir molt orgullós de ser Vull donar les jo. gràcies als meu s pares, perquè no seria possib sense ells le complir aqu est somni. Als mans: Vicent i m eus gerNayara, que sé que m’acompan tot i no hem d yaran a eixaran sol nin gun moment, ies i oncles, p a le s meues er estar semp re dispostos q cessitem. I com uan els neno, a les meue s iaies, que cad seua manera e a una a la stan també se m pre.

També m’agrad aria agrair a to ta la gent d’aq missió que es uesta cotan sempre pre p arats i dispost dar i aclarint-n os a ajuos tots els dub tes que tenim a tranquil·litza , i sobretot r-me sempre m inuts avanç de GRÀCIES. cada acte.

Enguany serà un any inoblid able de segur! vosaltres o dis I amb tots frutarem! Anem a passar-ho d’ bé. Espere rep allò més resentar-vos co m es mereixe amb un gran so u, sempre mriure i amb m olt d’ orgull.

Adéu a tots!!!

I gaudiu d’aques ta festa com só “Patrimoni imm n les falles aterial de la Hu manitat ” per la VISCA LA FALLA UNESCO. PASSEIG MERC AT!!

D E NISE del OLMO i BONIAS

Fallera Ma jor Infanti l Al mes d'abril, al nostre cau ressonà el teu n om fallera major in proclamant-te fantil.

Denise, nineta en cis d'adorable tendr adora, esa com les flors que lluei amb flagrant be xen llesa.

Enguany repres entaràs la teua comissió , complint allò que et feia tant a il·lusió.

Reineta simpàtic a que colmes d'aleg ria a tota la teua fa mília.

Com un estel br illar vestida de valen às, cian fent honor al teu a regnat com a bona sob irana.

Entrevista

a Denise i Héctor -QUÈ ÉS PER A TU SER FALLER DE LA FALLA PASSEIG? D: Per a mi és un honor ser d’aquesta comissió.

H: Estic molt content de pertànyer aquesta falla, ens ho passem molt be i conec a molta gent. Estic arropat i a gust en tot el que fem.

- I SER PRESIDENT/FMI? D: Un somni fet realitat.

H: Tot un orgull, i una gran responsabilitat, però moltes ganes de que arribe tot.

Una gran il·lusió.

-PERQUÈ ELEGIRES SER MEMBRE D’AQUESTA COMISSIÓ?

D: Ma mare m’apuntà només nàixer, i mai me n'he volgut anar.

H: Perquè esta prop de casa,era fallera la meua tia i hi havien xiquets de la meua classe!!! Som un bon grupet!!

-QUIN ES L’ACTE QUE MÉS T’AGRADA DE LES FALLES? D: M’agraden quasi tots, però els que més la plantà i els jocs al carrer…sobretot “la trencà de perols” H: Els premis, perquè és emocionant estar allí esperant el teu premi i estem tots junts!

-I EL QUE MENYS. D: El que menys m’agrada és la crema perquè hem fique a plorar.

H: El dia de la cremà, perquè ja s'acaba tot, encara que és un acte molt emotiu.

-COM T’AGRADARIA RECORDAR AQUEST ANY? D: M’agradaria recordar aquest any guanyant el doblet.

H: Com un any inoblidable, ple de noves experiències i com unes falles diferents -UN DESIG PER A AQUESTES FALLES....

D: Que tingam molta sort i que disfruteu tots com pense fer-ho jo.

H: Poder fer el doblet de primer, encara que si no és possible estarem iguals de contents, que no ploga i passar -ho molt molt be amb tots els meus!

Comissió infantil Falla Passeig Mercat - 2017

Falleres

48

ALMENAR VANACLOCHA, MARIA APARICI JUAN, ESTHER BELTRAN SALVADOR, SARA BOU MARTÍN, ALBA BUSTILLOS JOVER, VALERIA CANTOS MARTINEZ, MARTA CARRIQUE FEMENIA, BLANCA CARRIQUE FEMENIA, MARTA CASTELLO ARLANDIS, LAURA CASTELLO GOMIS, NEUS COLOMER VICENTE, CLAUDIA COLOMER VICENTE, ALEJANDRA CONDE CASTELLÓ, ÀNGELS CONDE CASTELLÓ, JÚLIA DEL OLMO BONIAS, DENISE DOMENECH CABANES, JÚLIA ESCRICHE GRAU, GIULIANA ESCRIVÁ JIMÉNEZ, NAYARA ESCRIVÁ MORENO, AZAHARA FERRER PELLICER, IRENE R ZAHONERO, YULAN MARIA GARCÍA GARBERÍ, PAULA GARCÍA GARBERÍ, IZIAR GARCIA GARCIA, MARTA GARCÍA IRURE, LEIRE GARRIGOS ARAGÓ, NEREA GARRIGÓS ARAGÓ, PAULA GAUSE ZORRILLA, CORAL GIRBÉS CHOFRE, ALBA GOMIS GARCÍA, AINA GOMIS GARCÍA, PAULA GOMIS PONS, PAULA GONZALEZ IBAÑEZ, CARLA GRAU MAYOR, MARIA GRAU MESTRE, NAYRA

GREGORI SAPIÑA, PAULA GUARNET MULET, NAYARE HOYO LLOPIS, INES HOYO NOGUES, MARIA IBAÑEZ ESCRIVÁ, LAURA IZNARDO LLORCA, DANIELLA LLÍ ADAM, MARÍA LLOPIS CERVERO, PAULA LLOPIS I RUANO, ARIADNE LOPEZ SAPIÑA, ANA LOPEZ SERRANO, NAYRA MARÍ MARTINEZ, LAIA MARRAMA CARLES, AITANA MARRAMA CARLES, IRENE MARTÍ TIRADO, ALBA MARTÍ TIRADO CANDELA MARTÍN MORELL, AINA MARTINEZ GOMEZ, LUCIA MARTINEZ MARTINEZ, IRAIA MESTRE GRAU, NAYRA MONTANER ROVIRA, LAIA MORENO MESA, NAYARA NACHER MARTINEZ, MARINA NAVARRO NACHER, CLAUDIA NAVARRO SAPIÑA, TANIA NEGRE VELLISCA, JULIA OSCÁ JIMÉNEZ, ALBA PALOMARES FORMENTÍN, MAR PALOMARES FORMENTÍN, ANNA PEDRÓS ALMIÑANA, DANIELA PEDRÖS BELLIDO, ELENA PEREZ ALMIÑANA, ZOE PICAZO GARCÍA, INÉS PICAZO GARCÍA, SOFIA PINTO CASTELLÓ, LUCÍA PIRIS MUÑOZ, CARLA

RIBES SANCHO, NEUS ROMERO JUAN, INES SALAS GABALDÓN, MAR SANZ PIRIS, MAR SAPIÑA BONIAS, ALICIA SAPIÑA PORCA, MAR SERRA CARLES, MARTA TUR TORCAL, ATHENEA VERCHER MARTÍNEZ, ANNA VILLARRASA CRESPO, NOA

Fallers

ALACREU GIMENO, LLUIS ALGABA VALLET, PAU BLASCO MORENO, DIEGO BONET SAPIÑA, CARLES BOUHOU GIMENEZ, KARIM CASTELLO GOMIS, JOAN CATALÁ GRAU, PAU CERVERÓ MARTINEZ, ALEX CERVERÓ MARTINEZ, JAVIER CERVERO RIPOLL, HECTOR CHASTRÓ OLIVERT, MIGUEL DEL OLMO COSTA, OSCAR ESCRIVÁ JIMÉNEZ, HÉCTOR ESCRIVÁ MORALES, ÁLVARO FERRER VALLET, ABDON GARCIA GOMIS, NEUS GARCIA IRURE, LUCA GASSAMA, FALLOU GOMIS PONS, ADRIÁ GONZALEZ IBAÑEZ, XAVIER GONZALEZ SIGALAT, ELOY GRAU SALA, EDUARD GREGORI SAPIÑA, ANDREU HOYO LLOPIS, PABLO

2016-2017 JARDON DUART, MARC JARDON DUART, ELIO LLÍ ADAM, JONATHAN MANUEL SANJUAN, GERARD MARÍ MARTINEZ, ARNAU MARTÍN MORELL, FERRAN MARTINEZ PIRIS, RICARDO MASCARELL SÁNCHEZ, ARTURO MASCARELL SÁNCHEZ, DIEGO MASCARELL SÁNCHEZ, HECTOR MERA DE VICENTE, MARC MERA DE VICENTE, ADRIÀ MIGUEL TUR, DIDAC MONTAÑES QUILES, LLUÍS NUÑO GARCIA, ADRIÀ OLIVER MONTANER, GUILLEM PASTOR CATALÁ, ADRIÁN PEDRÓS BELLIDO, HECTOR PELLO MESTRE, IAN PINTO CASTELLÓ, PABLO PIRIS MUÑOZ, PEPE RENART IZNARDO, ANTONI ENRIC RICO SAPIÑA, JOSÉ ROCA PALAU, MARC SAEZ SESÉ, JORDI SAEZ SESÉ, GUILLERMO SALAS GABALDÓN, JOAN SANCHEZ ALMIÑANA, MARCOS SERRA CARLES, PABLO SOLA MESTRE, ALEJANDRO SOSPEDRA WAT, NICOLAS TALENS COSTA, JOAN YANG TORREBLANCA JUAN, MIGUEL TUR GRAU, QUIQUE VERCHER ALMIÑANA, MIGUEL VERCHER ALMIÑANA, GUILLEM ZARAGOZÁ MARÍ, MARC

Carles Bonet i Sapiña

Leire Garcia i Irure

Gerard Nuño i Garcia

Falla Passeig Mercat - 2017

Nous Nadons

49

Guillem Olivert i Montaner

Pepe Piris i Muñoz

Marc Roca i Palau

Miguel Torreblanca i Juan

Falla Passeig Mercat - 2017

Recompenses infantils

50

ATORGADES PER JCF DE VALÈNCIA I JLF DE CULLERA

DISTINTIU I CULLERETA D’OR

DISTINTIU I CULLERETA D’ARGENT

Neus Castelló i Gomis Hector Cerveró i Ripoll Denise del Olmo i Bonias Irene Ferrer i Pellicer Inés Hoyo i Llopis Pablo Hoyo i Llopis Lucia Martínez i Gómez Hector Pedrós i Bellido Andrea Rodrigo Oliver Inés Romero i Juan

Diego Blasco i Moreno Alba Bou i Martí Pau Català i Grau Yulan Ma Ferrer i Zahonero José Vicente Guarner i Mulet Laia Marí i Martínez Diego Mascarell i Sánchez Hector Mascarell i Sánchez Sofia Picazo i García José Rico i Sapiña

2017

Falla Passeig 2017

Esbós Monument infantil Lema: El món al revés

Ar�i�t� ���la ����n�i�: Mar� ����en C����ho O���n� Explicació monument: La situació actual deu relatar-se d’una manera menys dramàtica per als xiquets... perquè ells també se n’adonen

que en aquest món res funciona bé. Així, la xiqueta avorrida d’escoltar els mateixos contes amb els mateixos finals, es pregunta per què les coses són com són, per tal d’evadir-se de la realitat s’introdueix en un món imaginari, sense lligaments, ple de llibertats i fantasia. Viatjant a través de l’arc de San Martí, entra en aquest món on uns màgics personatges li donen la benvinguda. Rep el tracte de princeseta de fantasia... bufons fent malabars damunt d’instruments imaginaris, arlequins que sorgien de dins les melodies i que li oferixen un berenar que s’enlaira i no pot pendre... trucs de màgia on s’intercanvien els papers: el conill és el mac i el mac fa de conill, ... tot un despropòsit... però és tan divertit!. Les sirenes descansen als núvols, les flors reguen als xiquets, per tant que creixen sans i forts, les ovelles conten xiquets per tal de dormir i el lleó exercix de domador de circ...quina bogeria! Els porquets sols pensen en rentar-se i un angelet està gastant-li una broma pesada a un dimoniet... no m’heu puc creure! Ah... i el més sorprenent de tot.. resulta que la princesa del conte està trista... sabeu per què?... perquè el seu príncep està enamorat de la bruixa..., què divertit es crear el nostre propi món on tot va al revés del que està passant a la realitat.

crÍTica moNUmENT iNFaNTiL En aquest món que res funciona bé, no hi ha malson per a ningun xiquet.

Els contes que coneixem sempre tenen un final.

Imaginem i canviem, el que passa en realitat.

No hi ha mal de cap per a cap xiquet.

Tindre llibertat, i que ixca tot bé.

Els papers estan canviats, al revés funciona tot.

Es així la realitat?

Imagina’t el teu món.

La princesa no és feliç i no està ja enamorada.

Perquè el príncep ara vol a la bruixa que és malvada.

El conill fa la màgia i el mag és el conill.

Veges tu quina gràcia.

Sí, així és més divertit!

Les ovelles conten pa dormir i la flor ara és regada.

El lleó es domador de circ, fins els porcs es renten ara.

L’angelet és dimoniet, açò està ja marejadet Mira tu quin descabell Imaginació al poder!

Tot aquest gran embolic, ens ho fa més divertit.

Per a ser sempre feliç i deixar tots de sofrir.

Al revés hem plantat enguany el monument.

Criticant la realitat, del que veu sempre la gent. És fals o verdader la bogeria que veus?

Ho han plantat tot al revés, veges tu si ara t’ho creus.

Ar�i�t�: MA�� CA���N CA���H� Ll ic en ci ad a en Belles Artes a l’a ny 2001. Artista faller de monumen ts infantils des de 2006 en la Fa lla Jardí de l’alegria a Carcaixent.

A 2011, planta en València en la Falla V. de la Cabeza. A partir de l’any 2012 també fa la falla Plaça Major de Carcaixent. L’any 2014 plantà distints monumen ts infantils a les localitats de Tave rnes, Carcaixent

i Cullera. En Culle ra, en la Falla La Bega, va obtindr e el primer guardó de la seua catego ria.

Junt a la tasca co m a artista de monuments infan tils, també ha desenvolupat tre balls en monuments grans al co stat de Juanet Cortell, Paco Roca i Toni Pérez.

Aquest exercici, per tercer any consecutiu, és l’a rtista del monument infantil de la Falla Passeig-Mercat de Cu llera.

microrelats infantils Autora:

Laura Lizcano Porca.

Falla Passeig Mercat - 2017

Il.lustracions:

54

Maria Muriel

Mestra d’educació infantil, audició i llenguatge, primària i pedagogia terapèutica

kailua.mmf@gmail.com

TÍTOL: La margarida blanca VALORS: autoestima i autoconcepte En un jardí de matolls i herbes seques, va nàixer una preciosa margarida. Era blanca com la neu, brillava com un diamant i els seus pètals eren suaus com el cotó. Ella no podia veure’s i no sabia com era de bonica. Ningú li parlava i inclús algunes herbes la miraven amb menyspreu.

Per això, van passar els dies i la flor va començar a sentir-se sola i trista. Va començar a marcir-se sense saber que, en realitat, tot el jardí estava pendent d’ella i de la seua perfecció: el seu perfum, la suavitat dels seus pètals, la seua harmonia i la seua elegància.

Un dia de molt de sol i calor, una bonica xiqueta anomenada Mar passejava pel jardí pensant quantes coses boniques ens regala la naturalesa, quan de sobte va veure a la blanca margarida, que començava a marcir-se, en una part oblidada d’aquell jardí.

-Fa dies que no plou, i si es queda ací demà ja estara. La portaré a casa de la meua iaia i la posaré en aquell pitxer tan bonic”- va pensar Mar. I així ho va fer, amb tot el seu amor, va posar la margarida en l’aigua, en un bonic pitxer de vidre de colors, i la va apropar a la finestra perquè la llum del sol la il·luminara amb la seua energia. En eixe precís moment, la margarida es va veure reflectida en el vidre i va pensar - Esta bella flor sóc jo?- i ,poc a poc, les seues fulles inclinades cap al sòl van anar adreçant-se i miraven novament cap al sol i així, lentament, va recuperar la seua estilitzada silueta.

Quan ja va estar totalment restablerta va veure, mirant-se al vidre, que era una bella flor, i va pensar:-Vaja! Fins ara no m’he adonat de qui era, com

he pogut estar tan cega?, Perquè em miraven malament aquelles herbes?- La margarida va descobrir que havia passat els seus dies sense apreciar la seua bellesa. Sense mirar-se bé a si mateixa per a saber qui era en realitat i va aprendre que "Si vols saber qui eres de veritat, oblida el que veus al teu voltant i mira sempre al teu cor".

TÍTOL: Les lfllors ploramiques VALORS: gratitud i respecte

L’escola de Júlia era un lloc molt bonic i alegre on tots els xiquets disfrutaven aprenent i jugant amb la profe Amparo. Però un dia la senyoreta Amparo es va posar molt malalta, i Júlia la va visitar amb els seus pares a l’hospital. L’hospital era un edifici trist i gris, i Júlia va trobar la seua mestra igual de trista que aquell lloc.

En un preciós jardí vivien unes belles flors però una d’elles, la rosa groga, era la que més poder tenia i manava sobre la resta. Totes les flors la imitaven i es deixaven portar per el que deia la rosa groga.

Al arribar a casa, Júlia va pensar que podria alegrar la seua mestra amb unes flors, però no tenia diners per a comprar-les. Aleshores Júlia va recordar el que havien aprés en classe sobre les plantes, i va buscar un trosset de terra.

I en l’escola, junt amb l’escala, va remoure la terra i la va preparar. Després la seua mare li va entregar unes llavors, i Júlia les va plantar en uns clots que havia fet. Després va tornar a tapar les llavors, i va regar la terra amb aigua. La resta va ser qüestió d’esperar i ser pacient.

Setmanes després van començar a eixir de la terra unes plantetes verdes.

Al principi eren xicotetes, però després van créixer fins a fer-se enormes. D’elles van nàixer moltes flors, i cada dia Júlia triava una per a portar-li-la a la seua mestra malalta. Les flors van portar esperança i alegria a la senyoreta Amparo, la qual es va recuperar de la seua malaltia i va poder tornar a l’escola.

Allí va trobar, junt amb l’escala, el xicotet jardí que havia plantat Júlia amb tant d´amor, i li va agradar tant, que cada vegada que faltava un xiquet a l’escola per estar malalt, prenien una flor per a portar-li-la i alegrar-li el dia. Des d’aquell dia Júlia va aprendre que "no cal diners per a satisfer i alegrar les persones, el més important és fer les coses amb afecte i amor".

Estaven molt contentes amb el sol perquè deien que gràcies a ell, els seus pètals brillaven amb molta intensitat. També estaven molt satisfetes amb el vent perquè la seua força els permetia extendre el seu aroma per tot el camp. Però el que realment no els agradava eren els núvols i la seua odiosa pluja ja que l’aigua les despentinava i se sentien lletges.

Un dia quan van aparèixer els núvols carregats de pluja, la rosa groga junt amb les seues amigues van començar a espantar els núvols i els van cridar que se n’anaren per sempre. I així va ser, els núvols sen van anar.

Passades les setmanes, les flors van començar a marcir-se perquè es sentien dèbils. Aleshores van descobrir que estaven marcint-se per la falta de pluja i es van sentir penedides per com havien tractat a la pluja i per fer-li sempre cas a la rosa groga.

Van començar a clamar al cel que tornaren els núvols amb gotetes d’aigua, i quan van aparèixer els van demanar disculpes per haver sigut injustes i parlar-los malament. Des d’aquell dia les flors van aprendre que "mai hem de menysprear a ningú perquè no hi ha res ni ningú que siga més o menys necessari, tots som importants en aquesta vida".

Falla Passeig Mercat - 2017

TÍTOL: Un jardí especial VALORS: L´amor i humilitat

55

TITULO: La Flor diferent VALORS: respecte a la diversitat i empatia

Falla Passeig Mercat - 2017

En un jardí hi havien moltes flors i totes elles tenien una cosa en comú: un bonic i brillant color roig.

56

Un dia de tardor, feia molt de vent i les flors havien d’agafar-se unes a altres perquè el vent no se les emportara. Quan el vent va deixar de bufar, una de les flors va descobrir quelcom en el centre del jardí; era una xicoteta llavor negra i amb forma de estrela.

Que serà? es preguntaven unes a altres i van decidir que la forma de saber-ho era esperar a que cresquera.

I així va ser com la llavor va quedar soterrada en la terra i quan va arribar la primavera amb les pluges de seguida va començar a créixer.

La xicoteta planteta, a poc a poc, va començar a estirar-se per a veure el sol, els seus full es van obrir i van anar naixent fulls nous. Totes les flors estaven molt preocupades ja que no sabien que tipus de planta era eixa i tenien por que foren males herbes i els perjudicara.

Un dia al despertar, les flors van descobrir que els pètals de la planteta començaven a eixir: un era roig, un altre groc, un altre verd, un altre blau, també blanc, rosa...

- Però tu quina classe de planta ets?- li van preguntar.

- Sóc una flor com vosaltres- va contestar ella.

- Les flors són roges. Mira’ns, totes som roges. Tu no ets una flor- va dir una.

- És cert, totes sou roges en aquest jardí, però d’on jo vinc les flors són de tots els colors, unes són roges, altres grogues, altres blanques, altres verdes i hi ha altres com jo que som de tots els colors.

- El millor és que te’n vages d’ací perquè ací només acceptem flors roges- va dir una flor malvada - No, deixarem que la flor es quede a viure amb nosaltres. Totes som diferents, unes grans, altres

xicotetes, altes, baixetes, grossetes, primes, amb molts pètals o amb pocs... i no podem discriminar-la pel seu color- va dir la flor més vella.

Va passar l’estiu, va arribar la tardor i les flors van començar a deixar caure les seues llavors en la terra, va passar l’hivern i va tornar la primavera. Les noves flors van començar a créixer i van aparèixer noves de molts colors nous en el jardí.

Totes les flors es van posar molt contentes, el seu jardí ja no era d’un sol color sinó que tenia tots els colors del món. “Aprengueren que no importa la nostra procedència, raça o color.

La diversitat ens enriqueix i que encara que siguem diferents tots tenim el dret a ser tractats amb respecte”.

activitats infantils

2016-2017

57

Falla Passeig Mercat - 2017

58

Falla Passeig Mercat - 2017

59

Falla Passeig Mercat - 2017

El món que volia tindre lfllors

Falla Passeig Mercat - 2017

Autor:

60

GUANYADOR DEL II CONCURS DE CONTES FALLA PASSEIG

Alex Cerveró Martinez

Hi havia una vegada, un món en el que sols hi havia una flor, que era la més bonica perquè sols estava ella.

Tota la gent sempre agarrava el cotxe i anava a vore-la. La gent volia que hi hagueren mes flors, perquè en eixe mon tenien de tot menys flors.

Un dia el rei es va donar compte de que tenien de tot menys flors.

Van passar uns dies i la flor no estava, varen buscar per tot el món asustats.

La gent preocupada va dir: - Sense la flor no podrem viure!, Jo no faré més que fer el tonto!, va dir Josep.

Els savis d’aquest mon van pensar en buscar una solució per al terrible problema.

I digueren: I per que no viatgem a un altre mon en busca de flors?

La gent exclamava: però si no tenim ningun transport per a viatjar a un altre món!

Jaumet va dir: el meu germà Carles, construïx coets per a poder volar, aleshores els savis decidiren que Jaumet parlara en el seu germà per a que construirà un coet per a poder viatjar a un altre mon.

Jaumet parlà en el seu germà Carles i este li va contestar que sería un plaer poder fer un coet i així poder aconseguir les flors que la gent demanava,

Carles sols demanà una desig, el que conduiria el coet tindria que ser Jaumet i que l’ acompanyara el seu cosí Josep. Jaumet i Josep molt contents li digueren que si.

Jaumet i Josep varen viatjar al món que els savis creien que hi havien moltes flors i efectivament hi havien moltes, de tots els colors i tamanys.

Es varen dedicar a agarrar totes les flors que pogueren, però Jaumet li digué a Josep: - Però si agarrem totes les flors d’aquest mon tan preciós es quedaran sense flors com en el nostre mon.

Jaumet li digué que tenia tota la raó i decidiren emportar-se sols deu flors.

Una vegada de tornada al seu mon, Jaumet i Josep li portaren les deu flors al seu rei i este els va dir que la següent feina seria plantar-les.

Al dia següent al despertar el dia, el rei es va convertir en una flor, una rosa de color rosa, però poc després va morir.

Jaumet i Josep se’l varen trobar mort al seu rei i les flors que havien portat de l’ altre mon també hi havien mort.

Jaumet i Josep varen escoltar crits a les afores del palau. Era un grup de gent que cridava: -Hem trobat la flor que havia desaparegut!!!!

Jaumet i Josep anaren a vore la flor que havia tornat i era una rosa preciosa, de color blanc. Jaumet

li preguntà a la rosa: Com et dius bella rosa? I la rosa li contestà: Hem dic Sofia.

Jaumet li digué: Jo et diré princesa Sofia. Perquè el nostre rei ha mort i ell també era una flor preciosa.

Dies després la rosa Sofia estava molt trista i li digué a Jaumet: - m'agradaria que hi hagueren més flors en este mon. Jaumet preocupat per ella va dir: - princesa Sofia anima’t i vine a jugar amb mi i els meus amics.

Tots van jugar molt a gust, però quan tornaren a casa, en l’ habitació de Jaumet es trobaren a una altra flor, era molt bella, tenia estreles morades. La flor estava trista i Jaumet li preguntà: - Per què plores bella flor? I ella li contestà: - Plore perquè ha mort tota la meua família i per això he vingut a este mon i Jaumet li preguntà com el dius? I la flor li contestà: - sóc el príncep Alexandre. En eixe moment Jaumet ho entengué tot, era el fill del seu rei, havia mort feia molts anys enrere i la preciosa rosa Blanca Sofia era la princesa en la que es tenia que casar.

Finalment el príncep Alexandre i la princesa Sofia es casaren i a partir d’eixe moment el món tornà a tindre moltes flors boniques, de diferents colors i tamanys.

I tos els habitants del món foren molt feliços..........

FI

Programació Festes 1 Juliol Canvi de Vares 17 Setembre Mig any faller 19 Desembre Vi d’honor Nadal 10 Febrer Teatre Falla Passeig-Mercat Campionat 24h Futbol Sala JLF 19 Febrer Gala Fallera Infantil 25 Febrer Concurs col·lectiu de Paelles JLF 26 Febrer Campionat Enigma Infantil Lliurament Premis Esports i Festes

7

1 / 6 1 0 2 s l i t n a inf

2 Març Entrega ninots indultats Casa Ensenyança 3 Març Inauguració Oficial Exposició Ninot Indultat Lliurament premis Ninot Indultat i Cultura 4 Març Obertura Públic Exposició Ninots Indultats Tren Faller i festa de disfresses 5 Març Princessilàndia Crida JLF 6 Març Inflables

7 Març Taller de pintures i manualitats 8 Març Inflables 9 Març Joc sorpresa 10 Març Inflables 11 Març Festa Temàtica 12 Març Concurs Play-Back 13 Març Concurs Plastilina 14 Març Concurs Dibuix

15 Març Recollida Ninots Indultats i “Xocolata” Danses, tabal i dolçaina al carrer 16 Març Nit d’Albades 17 Març Cercavila Lliurament Premis Monuments 18 Març Cercavila Ofrena 19 Març Missa San Josep Berenar Cremà infantil

Relats

FLORS... a les falles

L’ofrena fallera de lfllors En els darrers cinquanta anys la festa de les Falles ha experimentat moltes transformacions. Entre estes, una de les més importants ha sigut la creixent rellevància del festeig de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats, un acte que va començar sent menor en 1945, però que hui ha esdevingut l’eix central de la seqüència festiva fallera, més fins i tot que els mateixos cadafals fallers, progressivament relegats a un discret segon pla.

Allò que hem anomenat ofrenització de les Falles comença a fer-se una realitat a partir dels anys huitanta, després d’un continu creixement quantitatiu i qualitatiu del festeig dins del programa festiu, i des del moment que l’Ofrena, de ser una exhibició del nacionalcatolicisme franquista, passa a convertir-se en un aparador per a la demostració gegantina de la identitat fallera i valenciana en els convulsos temps de la transició local.

La transformació de l’Ofrena en els darrers vint anys s’explica per una triple mutació succeïda alhora que es palesava la intensificació del procés de modernització: en primer terme, s’ha produït una transferència de sacralitat de l’esfera religiosa tradicional a l’esfera civil del culte valencianista; en segon terme, s’ha evidenciat el trànsit de la centralitat condensadora de les Falles a la centralitat condensadora de l’Ofrena com a aglutinador simbòlic de la identitat fallerovalenciana, finalment, l’Ofrena, festeig de caràcter originàriament local, s’ha anat projectant cap a la dimensió global a través de l’acció del turisme i els mitjans de comunicació.

En l’explicació d’esta triple mutació de l’Ofrena s’hauria d’apuntar l’acció combinada de diversos factors. En primer lloc, s’ha d’esmentar la ma-

membre ADEF

teixa intensificació del procés de secularització de la societat valenciana, amb el consegüent decaïment de la religió com a legitimadora social i l’aparició d’una religió pluralista i electiva. En segon lloc, s’ha d’apuntar l’enorme creixement de la festa fallera, tant en termes quantitatius (augment de comissions i extensió de la festa pel País Valencià), com en termes qualitatius (fallerització del calendari festiu de la ciutat de València i intensa participació del col·lectiu faller en les altres festes). Com a conseqüència, ha crescut la importància social, econòmica i política del col·lectiu faller, així com la seua autopercepció com a identitat cohesionada en un entorn de vegades hostil a la seua expansió, fins al punt que ben bé podríem dir que, com va apuntar el meu amic Josep Lluís Marín, l’Ofrena s’ha convertit en la representació en dos jornades del “Dia de l’Orgull Faller”. En tercer lloc, s’ha d’assenyalar l’eclosió durant la transició d’un regionalisme valencianista que, alhora que ha sigut ferramenta de les estratègies polítiques de la dreta en el seu intent per entrebancar l’avanç de les forces progressistes, ha participat en una certa revitalització d’aspectes patrimonials de la festa, com ara la recuperació de la indumentària tradicional o del teatre i la poesia en valencià. Al seu torn, la convergència entre identitat fallera i identitat valenciana ha consolidat el culte civil del valencianisme temperamental.

A estos tres factors cal afegir-ne dos més: l’un, molt rellevant i l’altre, fonamental. El primer es referix a la conversió de la festa fallera (i de l’Ofrena com a acte central) en un espectacle consumible, tant per la indústria turística com pels mitjans de comunicació.

Falla Passeig Mercat - 2017

Gil-Manuel Hernàndez i Martí Director del Museu Faller de València,

65

Falla Passeig Mercat - 2017 66

L’altre factor, en què incidirem més, és la transcendència que ha tingut a València la democratització de la figura de la fallera major.

I si bé és cert que en la majoria dels casos les elegides continuen pertanyent a famílies de classe alta o mitjana alta, com en els anys del franquisme, la figura de la fallera major ha guanyat en legitimitat, prestigi i centralitat simbòlica dins del món faller. Este fet ha resultat essencial per a la projecció de l’Ofrena, ja que la fallera major hi actua com a condensador i transmissor privilegiat del vincle entre la Mare de Déu com a símbol totèmic de la identitat valencianofallera i el col·lectiu faller.

Com a nexe sagrat entre la valenciania i la falleritat, la Mare de Déu dels Desemparats “empara” i acull els “bons valencians” (dels quals els fallers són els “millors” i més “fidels”) enfront dels indiferents o “despersonalitzats”. En la celebració reflexiva de la falleritat, la dona sacralitzada (la fallera major), “triada” en el doble sentit de triada pel “poble” i triada com la millor entre les dones falleres, esdevé sacerdotessa ambulant de la litúrgia que unix en comunió el poble faller amb la Mare de Déu. Fins al punt que la principal funció de la fallera major és “brillar” en la desfilada de l’Ofrena, perquè constituïx, veritablement, l’eix simbòlic de la comissió i de la ciutat en l’Ofrena.

Quan diposita les flors davant de la Mare de Déu es produïx la cerimònia de la transubstanciació. De la mateixa manera que en la missa cristiana, per mediació del sacerdot, un tros de pa i un got de vi es transmuten en cos i sang de Crist, en l’Ofrena, per mitjà de l’ofici deambulatori de la fallera major, acompanyada per totes les altres dones, el ram depositat davant de la Mare de Déu es

convertix en el nexe sacral que unix la Mare de Déu amb el seu poble. Significativament, el cos adorat de la Mare de Déu, tòtem venerat de la valenciania i la falleritat, va confeccionant-se amb els milers de rams aportats per les falleres. D’esta manera, les falleres (comandades per la seua “reina”) es convertixen en galvanitzadors de la sacralitat, alhora que la construïxen reflexivament amb les seues ofrenes (els rams de flors). A tot això s’ha d’afegir el significat metafòric aportat per la flor, que designa la flor xiqueta, la dona verge (la jove sense desflorar) i la dona “florida” (dona adulta i dona mare), que “donen” votivament la seua feminitat en l’altar simbòlic de la “ciutat de les flors”. Es produïx així la càlida fusió de tres símbols: la dona celestial (la Mare de Déu), la dona terrenal (les flors) i la dona humana (les falleres). En una societat encara dominada pels valors patriarcals, l’energia resultant d’esta fusió té uns efectes paradoxals: reforça l’apoteosi del col·lectiu faller i subratlla el rol de la dona com a cohesionadora simbòlica de la identitat fallera, però reproduïx sibil·linament la seua posició subordinada —reina, però no governa— enfront de l’efectiva dominació masculina.

Així, doncs, les Falles s’autocelebren a través de l’Ofrena com a expressió “femenina”, però la seua feminitat no deriva dels cadafals fallers (que al capdavall són monuments erectes i “mascles”), sinó de les “reines” falleres que representen de manera sublim les comissions que planten les falles. En este context d’exaltació femenina, fallera i valenciana, l’Ofrena es convertix en el vector essencial de la seqüència ritual fallera, desplaçant uns altres elements abans centrals i orientant la festa cap a la reafirmació identitària del collectiu faller en la seua controvertida projecció pública.

Un jardí ple de lfllors (i de tòpics) Periodista, membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

València jardí de flors. El tòpic està ací i encara que no puguem assegurar amb precisió com va nàixer, sí que podem intuir que alguna cosa haurà tingut a veure l’estrofa del pasdoble València, del mestre Padilla: eixos versos en els quals s’afirma que València és la terra de les flors, de la llum i de l’amor.

La composició València era inicialment una cançó per a ser cantada pel cor en la sarsuela La bienamada, composta el 1924 per José Padilla, naixcut a Almeria però valencià d’adopció, a partir d’un llibret escrit per José Andrés de la Prada, el responsable final d’eixos versos tan definitoris com melosos. En ells es compara la nostra terra amb una nova Arcàdia en convertir el paisatge valencià en un verger florit on les dones totes tenen de les roses el color, els horts fan olor de flor del taronger, i les barraques estan envoltades d’ametlers en flor. Tot un benintencionat repertori floral de vuit versos plens de llocs comuns i molt prop de la cursileria.

Però no oblidem que estem en els bojos anys vint del segle XX i eixa descripció reflectia una enyorança de la València agrària i vuitcentista que veia amb ulls preocupants la transformació que

estava vivint la ciutat, una urbs metropolitana que avançava amb parsimònia cap a la modernitat de la industrialització i els serveis.

Uns anys abans, amb motiu de l’Exposició de 1909, José Serrano va compondre l’Himne regional amb lletra en castellà de Maximiliano Thous, encara que el1930 el mateix poeta escriuria la versió en valencià que coneguem hui. En ella també hi ha estrofes florides, com / als teus peus, Sultana, tons jardins estenen / un tapís de murta i de roses fines. Tota pedra fa paret, i les referències triomfalistes i bucòliques van acabar per consolidar una imatge pròspera i paradisíaca de la nostra terra que res havia d’envejar al Edèn.

Al segle XXI, eixa imatge de Llevant feliç encara segueix estant present en l’imaginari de la resta d’Espanya. Ofrenem glòries a Espanya, però Espanya s’oblida de nosaltres a l’hora de projectar les seues inversions i és renuent a establir un finançament autonòmic més just amb la realitat econòmica i social de la Comunitat Valenciana actual.

Amb aquest teló de rerefons i combinant sàtira i apologia, les falles han utilitzat les flors tant per a representar eixa idíl·lica València com per plantejar acerades crítiques contra una visió romàntica que

poc té a veure amb una realitat que ha fet desaparèixer pràcticament l’horta, que ha destruït paratges naturals per a propiciar un desenvolupament urbanístic o industrial, i que ha ha causat danys al medi ambient en tolerar alts índexs de contaminació.

Si realitzem un recorregut per la secció Especial de València, una de les primeres falles amb temàtica floral va ser Ous i margarides (Avinguda de l’Oest, 1963), del iconoclasta Ricardo

Falla Passeig Mercat - 2017

Joan Castelló Lli

67

Ous i margarides, de Ricardo Rubert (Avinguda de l’Oest, 1963). Arxiu Joan Castelló

Falla Passeig Mercat - 2017

Rubert, un dels primers renovadors de l’estètica tradicional fallera. Es tracta d’una proposta antibel·licista a partir d’uns ous que incuben la guerra malgrat l’esforç de les margarides d’establir la pau en el món. A partir d’aquesta iconografia, l’artista va plasmar la guerra freda entre les dues superpotències (Estats Units i la URSS) davant una ONU impotent a la qual ningú feia cas. També hi havien referències explícites al poder militar xinès, a la divisió d’Alemanya en dues estats i la situació conflictiva a Vietnam, Cuba, Angola i El Congo.

Seguint eixe itinerari per la secció Especial de les falles de valència, una de les últimes referèn-

68

Floreal, de Pere Baenas (Cuba-Literato Azorín, 2012). Foto Joan Castelló

cies que trobem és Floreal, de Pere Baenas (Cuba-Literat Azorín, 2012), una composició presidida per bella dona (la primavera) a la qual les nimfes que emergien de diferents flors tractaven de despertar a la realitat del segle XXI. Entre les seues escenes figuraven una peculiar batalla naval de flors entre el PP (comandat per Rajoy i Sáenz de Santamaría) i el PSOE (dirigit llavors per Alfredo Pérez Rubalcaba). La falla va obtenir el segon premi, encara que no van ser pocs els afeccionats que la van considerar com la millor falla d’eixe any gràcies a una vistosa composició en semicercle en la qual no cabia… ni un sol capoll més.

Entre ambdues propostes trobem una desena més de falles amb lemes que fan referència a flors o que les utilitzen en la seua composició. En una accepció molt amplia de la paraula, també hem inclòs en aquesta relació aquelles falles que tenien com a motiu principal les fruites i les hortalisses.

A punt de celebrar-se les primeres eleccions democràtiques després de quasi 40 anys de dictadura franquista, Santiago Soro ens va presentar Fauna i flora d’Espanya (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1977), una paròdia sobre unes regions que intentaven controlar el bou de l’Espanya de les autonomies. El tren de la nova era política (que havia substituït la democràcia orgànica per una altra de sufragi universal) estava pilotada per Adolfo Suárez.

Els gira-sols (Plaça de la Mercè, 1978) va ser una falla de Federico Contreras Cardó dedicada al turisme que envaïa l’Espanya post franquista. El cos central era un gira-sol que no remetia al pintor impressionista Van Gogh sinó al abrasador sol d’Espanya que venien cercant les estrangeres (com la xicona sueca del coronament, amb un reduït bikini) per a delectança d’un mascle ibèric que rivalitzava amb els seus congèneres per a conquistar-les.

Els gira-sols (Plaça de la Mercè, 1978). Arxiu Publicaciones Bayarri

Més èxit va tenir Al Mercat Comú, de José Martínez Mollá (El Pilar, 1981), una falla que ha passat a la història (primer premi d’Especial) pel carro ple de fruites i hortalisses que, tirat per un ruc, pretenia arribar a Europa després de superar

Mercè, 1982), un cadafal en el qual realitzava una reproducció corpòria (no massa afortunada, tot siga dit de passada) dels quatre protagonistes de l’obra pictòrica vestits amb la indumentària tradicional valenciana. Tots ells tenien en comú portar algun element floral: un cistell amb fruites, un pitxer amb flors i un clavell en la boca, cadascuna de les tres dones; un pomell de taronges l’home, i un test amb flors la xiqueta.

Inspirada també en l’obra d’un altre gran pintor valencià, en aquest cas Joaquín Sorolla, la falla Les arts valencianes, de Luis V. Martínez Canuto (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 1985), reproduïa el quadre Les gropes, amb els llauradors portant una perxa (com la que du el personatge de Gedeó amb raïm en la processó del Corpus) de la qual penjava un colossal pomell de taronges.

Una altra falla que va marcar una fita en la història de la nostra festa va ser Natura morta, d’Alfredo Ruiz Ferrer (Plaza del Pilar, 1982), unes gegantesques tulipes de tija llarga que intentaven sobreviure en una terra infectada per la contaminació produïda per l’activitat industrial. Aquest projecte va suposar l’inici d’un canvi d’estil en la trajectòria d’Alfredo Ruiz cap a un nou compromís social i estètic, basat en l’estilització i el sincretisme.

Falla Passeig Mercat - 2017

tot tipus de dificultats. La novetat del cadafal van ser les figures antropomorfes de la col, el rave i la tomaca, un recurs (el de donar forma humanitzada a éssers vegetals) que Vicente Luna copiaria

69 Al Mercat Comú, de José Martínez Mollá (El Pilar, 1981). Arxiu Joan Castelló

en l’hortolà a lloms d’un rossíen la falla Aquest país (Plaza del País Valencià, 1983). En aquest últim cas, el genet tenia cos en forma de cogombre i per cap tenia una taronja, mentre que el ruc tenia el cos d’albergínia i potes en forma de napicol.

En 1982, Martínez Mollá es va inspirar en el quadre Floreal, del pintor José Pinazo Martínez, per a construir El nostre himne (Plaça de la

Natura morta, d’Alfredo Ruiz (Plaza del Pilar, 1982). Arxiu Joan Castelló

Les arts valencianes, de Luis V. Martínez Canuto (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 1985). Arxiu Joan V. Ramírez

Existeixen altres cinc falles d’Especial amb referències tangencials a les flors o a termes associats amb elles (com la naturalesa o les fruites), o que inclouen algunes escenes en les quals l’element més destacat són les flors.

Falla Passeig Mercat - 2017 70

Faroleros, de Vicente Agulleiro(El Pilar, 1985). Arxiu Joan Castelló

Dos d’aquests monuments van ser realitzats per Vicente Agulleiro per a un mateix emplaçament, la plaça del Pilar, i en tots dos casos van conquistar el palet del primer premi. El primer va ser La fam…a (1984), amb un herald que anunciava les grans virtuts de València situat sobre un artístic plat de porcellana replet d’apetitoses peces de fruites. L’altra és Faroleros (1985), amb unes dones nues que representaven les diverses ètnies humanes i que sostenien en les seues

mans un fanal fet amb un meló d’Alger com les utilitzades per al joc estiuenc del sereno1.

En la falla Na Jordana trobem altres dos exemples: en Ojo que la están peinando, de Miguel Santaeulalia Núñez (1993) hi havia una escena dedicada a l’ofrena fallera, amb un mural de flors realitzades amb llanes, teles i paper; i en Natura mare (2003), José Latorre Lleó i Gabriel Sanz ens presentaven una moderna i delicada Artemisa, deessa de l’ecologia, envoltada d’arbres i flors, preocupada pel canvi climàtic, la manipulació genètica, els transgènics i la destrucció de l’horta valenciana.

L’altre esment en falles d’Especial és La fruita prohibida, de Manuel Algarra Salinas (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2011), una versió lliure de l’expulsió del Paradís Terrenal del primer home i de la primera dona, amb una suggeridora Eva al nu mostrant les temptacions de la nova poma tecnològica.

Si ens centrem ara en les seccions inferiors, podem trobar ja exemples de falles dedicades a les flors en les tres primeres dècades del segle XX: Flors del dia (Jesús-Cervantes, 1908), Les flors dels nostres jardins, de Carlos Cortina Beltrán i Pedro Guillem Viguer (Mar-Cercle de Belles Arts, 1918), Amor, música i flors, de Manuel Haro

La fruita prohibida, de Manuel Algarra(Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2011). Foto Joan Castelló

(Guillem de Castro-Triador, 1931) i La flor del teatre valencià (Plaça de l’Àngel, 1933).

A aquestes quatre falles cal afegir altres dues del llegendari Regino Mas: El flor-coler valencià (Cirilo Amorós-Pí i Margall, 1933), un projecte que reivindicava la construcció d’un museu del folklore valencià en el qual s’incloïa a les falles; i El mercat de les flors (Plaça de sant Jaume, 1934), una crítica a la llavors recentment acabada reforma de la plaça d’Emilio Castelar (després del Cabdill, posteriorment País Valencià i, actualment,

Després de llevar-li la polpa, a la corfa del meló d’Alger se li feien talls per a dotar-lo d’ulls i boca i en el seu interior s’introduïa un ciri. A la nit, els xiquets recorrien els carrers amb aquest fanal encès, a l’estil de les actuals carabasses d’Halloween, cantant la cançó El sereno.

1

vera és coenta com la pebrera, de Santiago Ferrer Vicent (Burjassot-Carretera de Paterna, 1981).

En els noranta trobem també propostes amb contingut ecologista com SOS, salvem la natura, de Francisco Roca Chorques (Quart-Palomar, 1991); i dues falles amb un mateix lema, Natura, a Burjassot-Pare Carbonell, de Joaquín Esteve Mares (1995) i a Conserva-Berenguer Mallol, de Julio Vicente Fabra Muñoz (1999).

El factor inspirador de les flors no va decaure en el segle XXI, amb falles que van seguir utilitzant eixa paraula en els seus lemes, entre elles dos de l’alacantí Pedro Espadero Colmenar: Encara hi han flors al món (Alberic-Heroi Romeu, 2003) i Flor de vida (La Vall d’Albaida-La Canal de Navarrés, 2006). Les restants són: En la flor de la vida, de Javier Arévalo Castilla (Barri Beteró, 2011) que va aconseguir el primer premi d’Enginy i Gràcia de la secció Primera B; L’idioma de les flors, de Juanjo Armengol i Venancio Cimas (Lo Rat Penat, 2011) i Flora i fauna, d’Eva María Cuerva (Trinitat-Alboraia, 2011). A totes elles cal afegir també una altra falla de caràcter ecologista: Natura, d’Alberto J. Ribera Fernández (Joaquín Costa-Conde d’Altea, 2010).

Les noves tecnologies no han aconseguit arraconar a les flors com a temàtica d’unes falles que en el segle XXI i en plena era tecnològica segueixen recorrent a elles com a font d’inspiració, com durant segles ho han sigut de forma perma-

Falla Passeig Mercat - 2017

de l’Ajuntament) amb un àrea elevada enfront de l’edifici consistorial (la tortada) i un subterrani per al mercat de les flors. Aquestes dues falles van obtenir el primer premi quan existia una secció única.

Després de la guerra Civil, les propostes més interessants sobre flors van ser: I un alcalde Baró, a les flors els feu honor, de Carmelo Roda Rovira (Plaza del Negret, 1943); Flors valencianes, de José María Pastor Llagues (Sueca-Puerto Rico, 1946); València vol que ses flors vegen sol i no foscor, de José Llorens Soler (Cuba-Pintor Gisbert, 1950); Les flors són coses de luxe, de Modest González Latorre (Plaça Lope de Vega, 1953) i Criar flors és un negoci, de Vicente Tortosa Biosca (Plaça de sant Vult, 1961).

En la dècada dels setanta i vuitanta, les flors no solament van ser temàtica recurrent per a les falles, sinó que també van collir primers premis. Va ser el cas de La València de les flors, de José Devís Fitó (Pérez Galdós-Calixte III, 1977), que a més va aconseguir el premi de Turisme, i València, jardí de flors, de Miguel Esteban Villanueva (Blanqueries, 1985), primer premi de la secció Segona B. Altres falles destacades o curioses pels seus lemes van ser: València jardí de flors, d’Àngel Azpeitia Ureña (Sant Vicent-Troia, 1970); Festa, flor i cachondeo, de Francisco Esteban (Espartero-Músic Presencia, 1981), i La flor de la prima-

SOS, salvem la natura, de Francisco Roca Chorques (Quart-Palomar, 1991).

Arxiu Joan V. Ramírez

nent per als poetes (Les flors del mal, de Charles Baudelaire), escriptors (La dama de les Camèlies, de Alejandro Dumas –fill-), pintors (Els gira-sols, de Van Gogh), compositors d’òpera i sarsuela (El cavaller de la rosa, de Richard Strauss; La rosa del azafrán, de Jacinto Guerrero; i La del manojo de rosas, de Pablo Sorozábal) o directors de cinema (La violetera, de César Amadori i Un hombre llamado flor de otoño, de Pedro Olea), per citar només alguns exemples. Però hi han molts més.

71

El tapís de la mare de Déu

Falla Passeig Mercat - 2017

Pedro Llorca Lardies

72

Dissenyador del tapís de la Mare de Déu de l’ofrena de València

A què es dedica?

A diferència d’allò que pot pensar-se, a res relacionat amb el món de les flors. Fa molt anys, després d’haver aprovat les oposicions i aconseguir un lloc de treball estable, vaig poder equilibrar la meua vida laboral amb la meua gran passió “La Mar”. Una escola de busseig on poder transmetre totes les sensacions que poden experimentar-se al submergir-se en el gran blau, completen i equilibren la meua vida.

Crec que tot va començar amb el seu avi.

Com va ser la història?

El meu avi tenia una fusteria en el carrer Sagunt que anys després, va heretar mon pare. Segons hem van contar, la primera ofrena es va realitzar allà l’any 1945 després de la recepció del buque faller J.J Sister, compost per la Casa de València en Barcelona en eixa ocasió uns mil fallers, només arribar a València van anar a ofrenar-li flors a la Verge. Com en València som així, l’any següent d’altres volgueren ofrenar-li’n i, segons m’han contat, ma uelo es va encarregar de posar un xicotet cadafal per dipositar les flores que hi ofrenaven. I així, any rere any. Aquesta història me la va contar el meu pare ja que el meu avi va faltar quan jo només tenia 5 anys i clar és que jo no vaig viure aquella època!

A partir de quin any es va dedicar vostè a ser organitzador?

Amb 20 anys, al voltant de 1980, treballava en el taller del meu pare i comencí a organitzar diverses feines. Recorde, amb especial tendresa aquest al que estem referint-nos ja que m’introduïa poc a poc al món de les falles, de la seua

gent i el d’instal·lar el tapis que Miguel Galvis realitzava per a Maig. Ni més ni menys que 54 tapissos eren hissats a mà amb una corda sense que pogueren tocar-se els uns als altres. Emocionant i entranyable sobretot, el de la verge.

Creu que va modificar alguna cosa de conforme ho feien el seu pare i el seu avi o, pensa que ho ha seguit fet com ells li van ensenyar?

El treball que teníem encomanat per la Junta

Centra Fallera era posar les flors de la manera més ordenada sobre els cadafals de fusta i sobre un gran con en el centre de la plaça (antigament sobre la font que hi havia al mateix centre de la plaça la Verge). Mon pare contractava a una colla per a realitzar la feina amb absoluta seguretat ja que es treballava des de les altures. Bé, seguretat de l’època, jejeje.

A l’any 87 es va crear la verge per a posar-la en el centre de la plaça. Sap vostè el motiu i de qui fou la idea?

Cada any més i més flors arribaven a la nostra Patrona i era necessari fer un con més gran en

Al principi el mant de la Verge no tenia disseny. A partir de quin any va començar a tindre’n i a qui se li va encomanar?

Inicialment, la idea original era augmentar en altura el con central de la plaça per a que tots els rams de diferents formes i colors pogueren collocar-se sobre els llistons de fusta deixant la resta de la plaça lliure per a la circulació dels vianants.

Junta Central li va encarregar aquest comés al meu pare i així es va organitzar durant uns anys.

No va existir càrrec per part de Junta Centra per a la confecció i disseny del mant. Sols s’havia de col·locar de la forma més ordenada possible els rams que s’ofrenaven.

Estar dos dies veient com milers de valencians i de valencianes impregnats d’emoció i sentiment portaven flors a la nostra Patrona, hem va fer voler aportar alguna cosa més de la meua part.

Vaig imaginar allò que podria ser brodar amb les flors un mant a nostra Patrona i hem vaig

il·lusionar tant que comencí a pensar la forma més lògica de poder-lo fer.

S’havia de complir dos requisits: d’una banda, que el mercat de la flor sapiguera quin color s’utilitzaria en la confecció del mant i, d’altra banda, que les respectives comissions estigueren al corrent del color que anava a proposar-se per a que entre tots pogueren portar a terme tan ambiciós projecte.

Acceptada la idea per la Junta Centra Fallera amb l’únic requisit per la meua part que ningú ni tan sols la mateixa Junta Central poguera conèixer el motiu ornamental fins

Falla Passeig Mercat - 2017

el centre de la plaça perquè els anys anteriors les flors abarrotaven el sou. Per aquesta raó, va ser en eixa època quan mon pare es va reunir amb els dirigents de Junta Centra Fallera i d’ahí va nàixer la idea d’equip (per a mi magnífica) de realitzar en fusta una estructura on posar les flors que s’assemblara a la Verge dels Desamparats.

73

Falla Passeig Mercat - 2017 74

el mateix dia de l’ofrena, sols havia de dissenyar un dibuix, calcular el volum de flors de cada color, assabentar a Mercaflor per a que cultivara i importara la flor necessària i redactar les cartes per a cada sector notificant-los quines flors haurien de portar, mitjançant Junta Central.

Així va nàixer la idea i així es va fer. Començarem amb dibuixos senzills i finalitzarem amb el que per a mi ha sigut el més entranyable.

Des de eixe moment, vaig voler vore en la meua aportació la materialització d’un sen-

timent. El sentiment i devoció que el valencians i valencianes tenim al ofrenar un ram de flors a la nostra Patrona, la Verge dels Desamparats.

Sentia com el mant l’estàvem confeccionant entre tots els valencians i valencianes. Imaginava la il·lusió d’aquell que cultiva la flor pensant en el seu especial destí; imaginava l’afecte al confeccionar els rams per part de les floristeries; i no imaginava no, sinó que veia i sentia en cada segon de l’ofrena l’amor i devoció, el respecte i l’afecte amb què la gent entregava el seu ram als peus de nostra Patrona la VERGE DELS DESAMPARATS. En què es basava per a confeccionar el disseny?

Doncs, he de dir que cada any sorgia en un moment oportú una idea que dibuixada en un plànol a escala anava agafant forma poc a poc. Tal vegada, allò més dur era mantindre la meua única condició perquè al ser un secret no podia revelar-li a cap persona allò que estava creant i fins i tot, els propis Vestidors de la Verge només s’assabentarien del disseny en el sopar que realitzàvem tots els anys uns dies abans de l’ofrena, entre els 15 primer dies del mes de març però mai abans.

Com a curiositat, va haver algun disseny que en el paper no li agradara massa però que una volta fet amb les flors i acabat li va sorprendre al vore’l en la plaça? I al contrari, hi hagué algun disseny que no li agradara al vore’l acabat en la plaça?

L’ofrena és màgica. Qualsevol cosa que dissenyes en paper a l’hora de la veritat queda superada per la mateixa realitat. És una explosió de sentiments

Quin ha sigut el seu preferit?

Tots han sigut els meus preferits perquè cadascun d’ells, en el seu moment, es va realitzar amb la mateixa il·lusió i devoció. Si tinguera que destacar-ne un, seria l’últim ja que jo era la única persona que sabia per davant, que anava a ser l’últim disseny que anava fer. I així fou.

L’últim que va realitzar per a mi se’n va eixir de la seua línia, tot i que hem va agra-

Falla Passeig Mercat - 2017

tan constant i de manera tan interrompuda durant quasi dotze hores.

Si és emocionant entra en la Plaça de la Verge un dia d’ofrena, materialitzar el sentiment d’un poble cap a la seua Patrona és brutal..

Vaig quedar satisfet amb tots els dissenys.

dar moltíssim. A que es degué aquest canvi i en què es va basar?

Allò que més m’emocionava en l’ofrena era vore com els pares desfilaven amb els seus fills menuts, encara dormits o amb els ulls ben oberts observant l’explosió de colors i olorant el penetrant aroma de les flors sense entendre el motiu però intuïn que fóra allò que fóra, de segur que seria alguna cosa important perquè al mirar els seus pares, sempre en eixe moment d’entrada a la plaça, els veien plorant desbordants d’emoció. Vaig voler fer palesa al mant la serenitats dels més petits que, possiblement quans cresquen, mantindran la tradició i, amb total seguretat, la viuran amb la mateixa devoció.

No fou difícil trobar un model per al disseny. En aquell temps, la meua filla més menuda (en tinc tres) tenia poc més de tres anys.

75

milers de fllors. La gran Batalla de la Fira de juliol a València Falla Passeig Mercat - 2017

Rafael Solaz

Membre ADEF

La Fira de Juliol es va fundar en 1871 i va ser des dels seus orígens un dels esdeveniments festius més importants de la ciutat. Creada per la gran burgesia valenciana, es presentava com una fira comercial que aspirava a potenciar la indústria i la difusió dels productes locals, però més enllà d’això tenia una vocació eminentment lúdica perquè, a la fi, no pretenia 1907. Fira de juliol. Foto Palau

76

Fira de juliol 1894. Cartell original

sinó retardar l’èxode vacacional de les famílies benestants, aquelles que buscaven el fresc retir del xalet tot just començava a estrènyer la calor, amb la consegüent reducció del negoci de botiguers i establiments de colonials.

Per a aconseguir-ho, la Fira es va revestir d’una variada i atractiva programació, a la qual cosa va contribuir el suport decidit de les institucions públiques i de destacades entitats culturals, així com d’industrials i comerciants, que veien en la iniciativa una manera d’unir interessos corporatius i manifestacions culturals arrelades en les tradicions locals, fent de

1912. Fira de juliol. Foto Palau

l’esdeveniment una expressió de la identitat valenciana.

L’acte estrela va ser sens dubte la Batalla de Flors, la que tanca els actes de la Fira de Juliol, el festeig més popular i que ha romàs des de la seua aparició en 1891. D’esta floral batalla inspirada en les ofrenes de l’antiga Grècia, poc o res ha variat després dels seus 125 anys d’existència.

1921. Segell Fira de juliol

1930. Camí d’Algirós. Casa horticultura Beyrat

1940. Fira de juliol

1960. Batalla de flors

La Batalla de Flors va ser introduïda per iniciativa de Pasqual Frígola, president de Lo Rat Penat des de 1887 i començà a celebrar-se en el aristocràtic passeig de l’Albereda. Segons paraules del professor Gil-Manel Hernández, la peculiar batalla, primera d’estes característiques celebrada a Espanya, va sorgir a imitació d’uns combats lúdics similars als que se celebraven amb gran esplendor a Niça i Cannes, així com altres ciutats europees.

Una desfilada en la què participaven grups de valencianes, bandes de música i un intercanvi de llançament de flors entre les artístiques carrosses que desfilen davant del públic assistent, representant una batalla colorista i festiva. Els capolls de flors eren portades en les carrosses que és llançarien a manera de projectils cap els espectadors. Éstos intercanviarien el llançament i així tenia lloc la batalla.

El jurat donaria premi a aquelles carrosses més artístiques, generalment, les més barroques i adornades de flors. Estes eren els primers anys de la Batalla de Flors, un acte que, poc a poc, aniria tinguent una ressonància popular i es convertiria en tot un referent per a la Fira. La

fama d’este acte va traspassar fronteres quan el fotògraf Ángel García va realitzar la pel·lícula Batalla de Flores (1905) film produït per la casa Cuesta que es va exhibir en diverses sales cinematogràfiques.

També la batalla va tindre una bona repercussió en el comerç de la flor. Empresaris horticultors s’aprofitaren de les encomandes que,

Falla Passeig Mercat - 2017

1915. Preparant la flor per a la festa

77

1970. Fira de juliol. Programa original

Falla Passeig Mercat - 2017 78

1976. Targeta Fira de juliol

des de diverses institucions festives i municipals, colmarien peticions molt profitoses. No sols eren les flors que es llançaven, sinó tota la decoració de les carrosses, una infinitat de pètals i capolls criats en l’horta del voltant de València. Per al record quedarien cases especialitzades com Vicent Galán, Robillard, Vallejo, Veirat, Vivó, Alemany o els horts i jardins del Carme, de La Estrela, del Santíssim, de la Esperança, de la Torreta i altres tants horticultors i empresaris de la flor.

donen una primera volta al circuit , així els jutges podran fer una valoració de les carretes. Recordant al fundador de la batalla el guanyador rep el premi Baró de Cortés de Pallars, pel qual participen reconeguts artistes fallers i carrossers especialistes. La festa conclou hora i mitja després del seu inici i deixa el passeig de l’Albereda sembrat de flor, una imatge colorista i festiva, un tros d’hort amb la seua ofrena floral.

I més modernament, ha aparegut La Nit de la Punxà que té lloc la vespra de la desfilada en els tallers dels artistes que confeccionen i adornen els carros. Un sopar que reunix a quants vullguen assistir i que simbòlicament punxen les flors en les carrosses. Tot un ritual amb la flor com a protagonista.

Dies de juliol i fira. Van desaparèixer els clàssics pavellons desmuntables i els arcs

Durant molts anys les senyoretes que participaven en la comitiva portaven una raqueta de tenis que servia com a defensa enfront de l’atac floral. En l’actualitat l’acte comença a les vuit de la vesprada amb el llançament d’una carcassa. Senyoretes falleres i altres que pertanyien a diverses entitats de la societat valenciana, participen.

Es continuen concedint premis a les millors carrosses, per tal motiu els participants

1983. Carregant la flor

2016. Cartell Exposició Batalla de Flors. El Corte Inglés

d’entrada pels quals passar. Roman el record d’aquella Fira huit centista, imatge de tantes batalles amb pluja de flors, la seua música, els cartells i programes, les grup es guarnides, els balls de societat i els folklòrics impregnats per aquella aroma de gesmil que es resistia a abandonar l’Albereda, tot un conjunt que era capaç d’unir, en un mateix espai, a la burgesia amb la classe obrera, el comerç i la indústria, la festa de rics i pobres en una batalla adornada per milers de flors.

IndumentĂ ria amb

FLORS

La implicació de les lfllors en la joieria

Falla Passeig Mercat - 2017

Jose Luis Romeu Soria

L’Alcorç Artesans Orfebres

Anirem veient en este treball com es fa palesa en les joies els motius vegetals i florals al llarg dels segles.

Des de l’antiguitat ha sigut una font d’inspiració en el noble art de la joieria.

Podem observar, peces senzilles o peces de treballs ostentosos, tots basats en flors, fulles, rames, fruita'ls, etc.

En els primers segles veiem com els grecs, romans, Egipcis etc... feien ús de fulles de llorer o de fulles de raïm en corones, braçalets, tiares, tocats, anells i altres peces amb què adornaven els seus cossos.

80

Fragment d’una corona d’encina d’or 320 – 300 a.C., d’una tomba en Zaneskaya Gora en la regió de Crimea a la vora nort del Mar Negre

grecs clàssics solien fer ús de diademes sols fetes amb rames foliades d’olivera o amb rames foliades de llorer pera coronar als seus campions.

Diademes segle III-II a.C.: Paraula derivada del grec διάδημα amb significat de “banda” o “filete” i estes de διαδέω (diadéō) que significa “nugar en ronda”, “nugar redondeadamente”, o “nugar”.

En la joieria Espanyola, com en les europees trobem també, la influència dels motius vegetals i florals.

La diadema senzilla d’oro o plata es coneix des de final de l’època neolítica i la mateixa amb diferents repussats o calats va ser utilitzada pels fenicis, els micènics i, fins i tot per els celtibers (pobles preromans celtes). D’ella, es van servir els grecs per a premiar als vencedors en jocs públics i els romans per als seus emperadors,no obstant això, els

Arracades

Creu llatina Motius florals i maragdes Segle XVI

Placa devocional advocació a la Immaculada Concepció.

Segle XVI València segle XVIII

el record manierista de les ces, vegetals que també podem trobar en els teixits.

A més a més d’estos temes del barroc, destaquen algunes particularitats de la joieria, com per exemple el dels llaços múltiples que acaben en brots vegetals i que solen col·locar-se en les joies de pit.

Estos llaços pareixen estar inspirats en llaços de tela, que imiten clarament, prenent inclús al principi la forma caiguda cap avall de les llaçades produïdes pel pes de la seda.

En el barroc podem observar peces tan variades com exuberants.

Peto Cristall i Topazis

81

Placa devocional Esperit sant (paloma)

En estes peces podeu observar el marcat d’estil floral amb què es treballaven les peces.

La joieria popular, de igual manera que la de la classe social alta, també

Joia de Pit Llaç

Fermall d’Esmalt, Topazis i Diamants.

Al Segle XVIII, entra el barroc amb estils vegetals marcats com Capolls, Roses i rames, així com,

Així, en totes les èpoques de la joieria antiga i moderna, trobarem la semblança en els dissenys d’estos motius, Florals i vegetals.

Penjador Cristall i Safirs

Falla Passeig Mercat - 2017

es regeix amb el mateix patró al llarg de la nostra geografia.

indumentària masculina Vicemar

Falla Passeig Mercat - 2017

Paula Salvador

82 Foto 1 i 2: Pas inicial en l’elaboració d’un jupetí faller; posada de patrons en la tela per a centrar el ram. Detall de l’esquena del jupetí, ram en el centre.

Quan em van proposar escriure sobre indumentària valenciana masculina en relació a les flors, em quedí pensativa. ¿Com podia plasmar una labor que havia viscut des de tan petita?.

Aleshores, vaig pensar en comparar la creació i delicadesa que envolta la confecció d’un vestit de valencià, amb l’elaboració d’un ram de núvia.

Des de la meua humil opinió hi ha moltes professions que no són considerades dins l’art i deu-

rien incloures. És el cas d’un sastre i d’un florista.

Si busquem la definició d’art i artista a la RAE, cita textualment: “Capacidad, habilidad para hacer algo y Persona dotada de la capacidad o habilidad necesarias para alguna de las bellas artes”; de tal manera què, com no pot considerar-se el mon de la indumentària valenciana i l’art floral una mena d’art? Estem acostumats a què la protagonista de la indumentària valenciana siga liderada per la indumentària femenina, i n’estic d’acord. Però, què podria dir jo que he vist des de què tinc ús de raó l’estima i l’esforç amb què la meua família creava cadascun dels vestits? Des de la selecció de la tela, fins al més mínim detall, la confecció dels lligacames o, fins i tot, el simple nuc que fan cuidadosament als mocadors estan realitzats amb una delicadesa infinita.

De la mateixa manera que li ocorre a una núvia quan elegeix el seu ram li ocorre també a un valencià quan eixe any va serà president. Vol que el seu trage siga el més bonic, on es faça palesa la seua vinculació amb l’acte que va a viure, la seua personalitat, el seu afecte a tot el procés que ha generat la consecució d’unes noces i, a la fi, la festa de les Falles.

Si continuem amb el símil del ram, la creació d’un ram de flors comença amb l’elecció d’aquestes, al igual que en la indumentària masculina. És

Foto 3 i 4: D’esquerra a dreta detall de motius florals en els mitjons. Foto de l’esquena d’un trage de saragüells: mocador, jupetí-camisa, faixa i calçons.

evident que els gustos són variats ja que hi ha gent que prefereix flors grans i cridaneres i, d’altres petites i discretes. Tot i així, tots els homes seleccionen les flors i és l’indumentarista qui s’encarrega de centrar-les en l’esquena del jupetí per a què el ram quede, al igual que un florista, estèticament perfecte.

Seleccionada la tela i les seues flors, haurem d’escollir el tipus de jupetí: creuat, obert, embotonat….

Després serà el torn de la camisa, que normalment serà crua o blanca i on, a més a més, podrem

dispondre brodats amb motius florals. La camisa jugarà un paper similar al de la tela que embolica el ram, el qual es tancarà amb un llaç en nostre cas, amb una faixa. Aquesta última peça, més llarga que ampla, es fa servir de la mateixa manera que la cinta del ram per a cenyir el cos a la cintura enrolant-la, ja siga per a estrènyer o per a subjectar els calçons.

Ja amb la camisa, la faixa i els calçons, l’home es disposa a vestir-se els peus amb els mitjons, les espardenyes (anomenades així perquè la seua elaboració es bàsicament d’espart) i els lligacames.

Falla Passeig Mercat - 2017

Foto 5 y 6: Detalls de complements de la indumentaria masculina. D’ esquerra a dreta: mocador-montera i manta morellana.

Aquestes últimes peces teixides d’unes tres palmes de llarg i, aproximadament, quatre centímetres d’ample, subjecten els mitjons.

Fins aquest punt, es tractaria de la part bàsica ja tindríem el jupetí, la camisa, els calçons, la faixa, els mitjons, el calçat…

Però, com tot en la vida “quan més sucre, més dolç”. No és el mateix un ram amb una targeta dedicada i, per tant, tampoc ho és un trage de valencià amb un mantó, mocador o barret. La manta és una peça rectangular de llana normalment, de Morella que li atorga la seua designació de “manta morellana” i que sol col·locar-se a sobre dels muscles del valencià. Aquest tipus de mantes solen ser de colors molt vistosos, formant ralles de diferents tonalitats i acabades amb borles tot i que, també, existeixen algunes bicolors, como és el cas de la Foto 6.

El mocador és una peça de tela quadrada que es dobla formant un triangle i es col·loca en el front, nugant-se ambdós extrems. En aquesta peça també, podem trobar motius florals.

Per últim, cal destacar el complement del barret que, tot i que existeixen de diversos tipus, podem destacar el cas de la muntera Foto 5.

Fins ací, hem intentat descriure de la manera més amena possible en què consisteix el trage de saragüells i des de Vicemar Indumentària valenciana, esperem i desitgem que haja sigut del vostre grat.

83

Vicemar S.L Indumentaria valenciana para hombre

El col·legi d’art major de la Seda, la recuperació d’un símbol de l’esplendor de València Falla Passeig Mercat - 2017

Equip de Comunicació

84

Col.legi d’Art Major de la Seda

seva cotització i fins i tot es va arribar a utilitzar com

Canal de Suez, que facilitava el contacte comercial

a moneda. El monopoli xinès que fa a la fabricació de

entre Europa i Àsia.

seda va durar diversos centenars d’anys. No va ser

El Col·legi de l’Art Major de la Seda té el seu origen

fins als segles VI-VII quan, segons la llegenda, dos

al segle XV, davant la necessitat d’unificar els criteris

monjos van irrompre en la cort de l’emperador bizantí

per a la producció de la seda a València donats els

Justinià amb ous de seda amagats. El secret queda-

conflictes que s’originaven per la manca de qualitat

va desemmascarat i ja era només qüestió de temps

d’alguns productors. És així com va néixer el “Gremi

que es desenvolupés una indústria paral·lela. A poc

de Velluters” (teixidors de vellut), que va aprovar el 16

a poc la ruta es va estendre per Àsia connectant a la

febrer 1479 les primeres ordenances del gremi. Unes

L’espolí és un teixit de seda elaborat manualment

Xina amb Mongòlia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia i nord

ordenances que van ser ratificades oficialment pel rei

en teler de fusta de forma artesanal. És el detall flo-

d’Àfrica, arribant a Europa. Van ser els àrabs els que

Ferran el Catòlic el 13 d’octubre de 1479. El Gremi va

ral fonamental en la tela fallera. València ha estat i és,

van donar a conèixer la sericicultura (la cria del cuc

ser elevat a Col·legi de l’Art Major de la Seda per mitjà

bressol del treball artesanal amb seda

de seda) per la Mediterrània, arribant a la península

del títol que els va atorgar el rei Carles II el 1686.

La coneguda Ruta de la Seda, encunyada pel geògraf alemany Ferdinand von Richthofen en 1877,

Ibèrica al segle IX a través de Còrdova i Granada, per després arribar a Toledo i València.

més que un itinerari concret, és un trajecte estès per

En ple apogeu de la sericicultura, el cultiu de la

Àsia i desenvolupat a partir d’intercanvis comercials

morera a València va ser imparable en la primera part

amb productes com pells, catifes i especialment seda.

del segle XVIII. La producció de matèria primera i teixits

El seu origen està en el negoci de la seda xinesa des

va provocar que, el 1780, la meitat de la població tre-

del segle I aC. El general Zhang Qian constata que

ballés directament o indirectament en la seda.

els Xiong-nu, poble nòmada amb el qual els xinesos

Amb el pas del temps, el declivi de la indústria

mantenien una tensa relació, comercialitzaven l’exce-

valenciana de la seda va ser en augment, al que va

dent de seda xinesa i que s’enriquien amb la seva

contribuir entre altres coses una forta epidèmia de pe-

venda. La seda poc a poc va anar incrementant la

brina que atacava als cucs de seda i l’obertura del

La seu del Gremi es va instal·lar al barri al que va donar nom, el de “Velluters”, a causa de l’alta concentració de telers que es donava en aquest barri,

ques i que han utilitzat molt diversos materials com

gremial més important d’Europa. Consta de 48 per-

300 llibres compostos per 7.200 fulls de plata

gamins, 660 llibres i 97 caixes d’arxiu amb diferents

fina utilitzada per decorar les motllures de l’antiga

lligalls des dels inicis del propi Col·legi. Gairebé tots

capella.

els documents fan referència al Gremi de Velluters,

El president de la institució, el Sr. Vicente Geno-

encara que també es conserva alguna documentació

vés, ha volgut destacar que: “Des del Museu de la

d’altres gremis.

Seda de València i el Col·legi de l’Art Major de la seda

Compost per innombrables documents que s’han

volem felicitar a les Falles i en general a tot el món fa-

que va arribar a tenir en 1767 prop de cinc mil telers

anat guardant al llarg de cinc segles i que guarden la

ller, per aquest gran reconeixement com a Patrimoni

que donaven feina a gairebé la meitat de la població

història del gremi i de les seves ordenances, els llibres

Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

de València. La parcel·la de l’edifici actual va ser ad-

d’actes, els llibres de mestres, oficials i aprenents, els

Les Falles són una festa que té un gran arrelament

quirida en 1494, però l’edifici (que va ser declarat

llibres d’administració i inspecció de fàbriques i co-

a la nostra ciutat, són cultura pròpia del poble va-

monument històric-artístic nacional en 1981) va patir

merços ... no cal oblidar que el Col·legi, en la seva

lencià, història viva de la tradició sedera valenciana.

diverses transformacions arquitectòniques al llarg de

tasca d’inspecció, podia arribar a comissar i cremar

La producció artesanal de la seda manté una relació

la seva història, per la qual cosa mostra un estil prin-

teles que no s’ajustessin a les ordenances.

directa amb la confecció de la indumentària. Sense

L’any 2016 s’ha dut a terme la restauració del

les Falles seria impossible que es poguessin seguir

L’arxiu del Col·legi de l’Art més gran de la Seda

Col·legi de l’Art Major de la Seda. La seva interven-

teixint espolines de manera artesanal, i també la seda

de València és una de les peces fonamentals per a

ció integral ha permès recuperar tot un símbol de

ha donat un impuls definitiu a la candidatura, un nou

poder estudiar l’evolució de l’economia valenciana,

l’esplendor de València, com a ciutat líder en la pro-

punt d’inflexió perquè les Falles i la seda valenciana

almenys des del segle XV fins a finals del XX. La seva

ducció i comercialització de la seda a tot Europa, i

siguin encara més conegudes al món “.

condició d’institució corporativa i delimitada al territori

després a Amèrica.

cipalment barroc.

ha aportat moltíssim informació al conjunt dels inves-

Aquesta intervenció, dirigida per l’arquitecte

tigadors de diverses disciplines, però especialment

Fernando Aranda i el restaurador Javier Catalá, ha

aquelles que estudien els processos industrials, les

comptat amb o pressupost de prop de dos milions

institucions gremials i les produccions de sericicultura

d’euros finançat íntegrament per la Fundació Horten-

de la terra valenciana. Però, sobretot, per entendre

sia Herrero.

els processos comercials i socials en la València del

Per dur a terme la restauració, han estat neces-

segle XV i totes les relacions amb les rutes i tractats

sàries 68.000 hores de treball dels restauradors,

comercials de l’època.

que han intervingut sobre 7.500 rajoles ceràmi-

Falla Passeig Mercat - 2017

El del Col·legi de l’Art Major de la Seda és l’arxiu

85

Al les

sò

de

FLORS

Flors i cobles Membre de "El Bolero, Grup de danses de l'Alcúdia" Mestre del Quadre de Balls d'Alginet Mestre de l'Escola Municipal de Danses de Benifaió i del grup "Benifaió en Dansa"...

Segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, anomenem cobla a una composició poètica breu que sol servir de lletra en les cançons populars. Malgrat el desús en el qual ha caigut la nostra música popular, seria molt complicada la tasca de recollir el total de les nostres cobles populars. És cert que hi ha algunes publicacions que n’arrepleguen, com ara la meravellosa col·lecció “Els Pobles Valencians parlen els uns dels altres”, de Manuel Sanchis Guarner, o el “Coplero del Alto Palancia” de Manuel Gil Desco i Rafael Benedito Fornas, a més de reculls de música tradicional que inclouen, a més de lletres, partitures. Són el “Cancionero Musical de la Província de Valencia”, el “Cancionero Musical de la Provincia de Castellón” i el “Cancionero Musical de la Provincia de Alicante”, dirigits tots tres per Salvador Seguí. També existeixen quaderns monogràfics de diputació i de folkloristes catalans.

Pel que fa la llengua emprada en les nostres cobles en trobarem, lògicament, en els dos idiomes propis del nostre territori, el castellà i, com no, el valencià. Però val a dir que antigament era molt comú cantar en castellà inclús a

zones valencianoparlants, fins i tot per part de cantors que no parlaven el castellà. Cal tindre en compte que si bé les lletres s’improvisaven, era també comú aprendre-les dels pliegos de cordel que es venien i que eren col·leccions de cobles impreses.

Les temàtiques de les cobles poden ser abundantíssimes, des de les de caire religiós fins a les de tema amorós, inclús eròtic, i potser fóra molt curiós classificar-les, però enguany el llibret de la Falla del Passeig ens demana que ens centrem en el tema del llibret, les flors.

Certament les flors s’anomenen profusament a les nostres cançons, així que tractar de recollir totes eixes cobles sobrepassaria l’extensió adequada per a un llibret faller. Però parlem de cobles, de flors, de la seua procedència i, de pas, coneguem un poc millor el nostre folklore.

I ara...anem per faena! En primer lloc parlarem de gèneres musicals, ja que segons del gènere que parlem serà adient un tipus d’estrofa o altre. Els gèneres musicals valencians inclouen, a grans trets, la seguidilla, la jota i el

fandango. Podem incloure dins de les seguidilles els diversos tipus de seguidilla, com ara la corrilla o manxega i la torrà, però també els copeos, propis de la Serra Mariola, i els famosos boleros, que són al cap i a la fi seguidilles lentes i empren en el seu cant la seguidilla literària.

Considerem, en literatura valenciana, que la seguidilla és una estrofa de quatre versos, d’origen castellà, composta per dos hexasíllabs blancs (primer i tercer) i dos tetrasíl·labs que rimen entre ells (segon i quart). Sovint, la seguidilla finalitza amb un bordó. En castellà, en canvi, comptem una síl·laba més per vers, com ara...

Por el cielo se sube Santa Teresa con corona de flores a la cabeza Un pajarito verde pico en tu boca pensando que tus labios eran dos rosas.

Falla Passeig Mercat - 2017

Lluís J. Palop de León

87

Flors i en concret, roses, una constant a les

xxx cobles. Però, sense deixar de parlar de nostres

Falla Passeig Mercat - 2017

seguidilles, podem trobar altres flors, potser no tan belles, però sí més pràctiques... xxx Ya esté puesta en el baile la que tú quieres la que se lleva la palma de las mujeres Y a la otra parte morena, resalada y a la otra parte que hay una tomatera con un tomate

a la família de les Caryophyllaceae, difosa en las regions mediterrànies i espontània en la flora de la península ibèrica. Sabíeu que amb desdenys pot aplegar a convertir-se en ortiga?

Així ho canten, almenys, a Sogorb, capital de l’Alt Palància, a les seues seguidilles.

En tu jardín morena planté claveles y ortigas se volvieron por tus desdenes

88

Tomaquera en flor

Bé, la flor de la tomaquera també pot ser bonica, veritat?... entesos, tornem a les flors convencionals, com ara l’altra gran anomenada, el clavell, eixa planta herbàcia que pertany

Clavells i ortigues

Roses, clavells, palmes, ortigues, tomaques...quin ramellet!

Ramillete de flores a ti te digo cada ves que te miro cariño mío La seguidilla és, però, un gènere no massa conreat, o si voleu, menys conservat, ja que se sap més antic que altres que estigueren més de moda en dates més recents, bàsicament fandangos i jotes dels que parlarem a continuació.

Fandango és una denominació confusa, ja que sota eixa denominació s’inclouen diversos gèneres musicals que , a més a més segons variants i localitats poden rebre altres noms. És el cas dels fandangos de tipus andalús, també anomenats per la del’U”, l’U, malaguenya i altres denominacions més locals com ara granaïna, ball pla, alacantina...

Tots estos es caracteritzen per tindre una escala musical andalusa i per emprar a les seues lletres quartetes i quintetes, tant valencianes com castellanes. Recordem que les quartetes són estrofa de quatre versos, amb una o dues rimes (AAAA, ABAB, AABB, ABBA, etc.) i les quintetes, estrofes de cinc

Pajarito de las nieves a dónde tienes el nido allá arriba en aquel monte y en el almendro florido

Cantaríem, per exemple: A dónde tienes el nido pajarito de las nieves a dónde tienes el nido allá arriba en aquel monte y en el almendro florido y en el almendro florido Hem canviat ara de flors, les de l’ametller, que omplin de bellesa els camps del sud va-

i els últims, per la qual cosa els anomenem també fandangos de cobla partida.

Fandango anomenem també a un gènere que es canta, sobre tot a les comarques interiors del nord, enllaçat amb la jota. Utilitza també quartetes i quintetes. També trobem moltes d’estes amb temàtica floral: La flor de l’ametller

Eres como la verbena que en el campo verde yace y eres como el caramelo que en la boca se deshace

lencià i anuncien el final de l’hivern amb el seu delicat color blanc. Però no poden faltar també clavells, com a metàfora dels llavis carnosos de l’amada: Anoche te vi la cara a la luz de mi sigarro no he visto cara tan bella ni clavel tan encarnado Canviarem també de gènere, ja que , com hem dit, fandango és una paraula paraigües que anomena també a un gènere únic a terres valencianes que anomenarem fandangos alacantins. Estos utilitzen també quartetes i quintetes, però són musicalment distints, utilitzen altra escala i rodada d’acords i distribueixen els seus versos d’altra manera, deixant habitualment un intermedi musical entre els dos primers versos

Falla Passeig Mercat - 2017

versos, amb dues rimes consonants (ABABA, ABBAB, ABAAB, AABBA, etc.) Tant quartetes com quintetes són d’art menor i el cas de les cobles són de set síl·labes en valencià i huit en castellà.

A més a més, reconeixerem fàcilment els fandangos perquè la distribució dels versos (també anomenats terços, sobre tot al Cant d’Estil) es fa de manera que es canten sis, repetint-ne normalment el primer i l’últim. És a dir que per a cantar:

89

Verbena

No tiene la primavera tantos árboles floridos como tiene esa doncella galanes entretenidos

De tots els gèneres tradicionals és, potser,

Falla Passeig Mercat - 2017

xxx la jota el més estès, ja que ha sigut el vigent fins èpoques més recents. Fins i tot el podem considerar viu a algunes comarques com ara xxx l’Alcalatén, on la gent gran seguix ballant-la per diversió als anomenats bureos, festes que ajuntaven, i encara ajunten, als masovers en les fredes nits d’hivern o les fresques d’estiu.

Estesa a totes les terres ibèriques, el tòpic ha fet de la jota un producte aragonès, que ens parla en moltes lletres de Saragossa, del Pilar, de maños i baturros. Però, com no, també de flors. A la jota se solen cantar set versos (a voltes sis), de tal forma que es repetix el primer, l’últim i finament, de nou el primer, en el cas de ser quartetes. A voltes, però, es repetixen altres. Així, per a la cobla:

cantaron los ruiseñores cantaron los ruiseñores el día que tu naciste Tornant a centrar-nos en les lletres, tenim florals i, cosa molt de moda, de flors mengívoles: A la mar es cria el peix i a la sèquia les anguiles, al magraner les magranes i a la figuera les figues.

Eres muy bonica y llevas flores en el delantal pero tienes una falta que te las dejas tocar.

Por un clavel colorado toda la vida lloré y después de haber llorado yo sin clavel me quedé

El día que tú naciste nacieron todas las flores y en la pila del bautismo cantaron los ruiseñores.

Nacieron todas las flores el día que tú naciste nacieron todas las flores y en la pila del bautismo

Altres flors en canvi, són de tela, o millor dit, de fil i brodades. Si estan en el davantal convé no deixar que te les toquen, si vols mantindre intacta la teua honra. O potser la cobla parla d’altra part del cos?:

Altres flors són velles conegudes:

90

Es cantaria:

Benimodo no té modo i Carlet en té un poquet l’Alcúdia la peguntosa i Alginet, el Ramellet

Figues en la figuera

Recordem, respecte a la darrera cobla, que les figues són, tècnicament, inflorescències, és a dir, flors. I seguim a la nostra comarca, amb un auto homenatge al poble de qui açò escriu:

Por esta calle que entramos echan agua y salen rosas por eso la llamaremos la calle de las hermosas Altres flors són més humils, però no menys boniques. És el cas de la minúscula flor del ro-

Ponte colorado, ponte que amarilla no te quiero que amarilla me pareces la flor que cría el romero.

L’aromàtica flor del taronger

La llor del romaní

Sovint trobem cobles de jota reciclades en cants de faena. Una faena, ben dura i alhora encara practicada era adormir els xiquets en les anomenades cançons de bressol: La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer de la Figuera i la parra i la flor del gesmiler (ginjoler, taronger)

I acabarem este xicotet recull (o caldria dir ramell?) de cobles parlant del Cant d’Estil. El cant d’Estil és una manifestació folklòrica ben viva a la ciutat de València i les comarques del voltant, des de La Plana fins la Ribera. Fins i tot s’ha cultivat a la Serranía i a la Costera. El Cant d’Estil naix, probablement, com a cants de treball i és utilitzat, fonamentalment, per a rondar. Es caracteritza per la virtuositat dels cantadors, normalment semi professionals, que improvisen el cant i el recarreguen amb melismes o requintos, també anomenats caragols. Els cantants d’Estil assolien fama (potser encara n’assolixen) i utilitzaven noms artístics. Destacarem d’entre els antics Evaristo Paya El Rey de los Cantadores, El Xiquet de Paterna, Sardinet de Bétera, La Sabatereta, El Cevilet, La

Serrana, El Xiquet del Carme,idesl que encara estan en actiu, Victorieta Sousa, Josep Apariacio Apa, Toni Guzmán, els germans Penalva, Teresa Segarra, Empar Sanchis o Lola Ledesma.

L’acompanyament musical sol pertocar a la rondalla mixta de vent i corda, o bé a la dolçaina i tabal en el cas que es canten Albades de l’Horta. Així, el Cant d’Estil comprén gèneres com les anomenades albades, l’U, que ja hem vist que és com anomenem als fandangos anomenats de tipus andalús, la Riberenca, també un fandango andalús, l’U i dotze i l’U i dos. Estos dos últims, Ui dotze i U i dos, són considerats variants de la jota segons alguns autors, ja que tenen en comú amb esta la cobla (quartetes i quintetetes) la distribució i repetició dels versos o terços i els acords musicals utilitzats. Quan el Cant d’Estil es balla parlem de les valencianes, que alhora poden ser més lliures en el ball se’ls anomenaríem Ball de la Fandangà o més acurades i destinades a l’entaulat, que s’anomenarien Ball de Compàs. Cal recordar també que el ball de les Valencianes és escolaritzat i era ensenyat per mestres de ball de comptes. És molt interessant també recordar el protocol de les nits d’Albades i /o Cant d’Estil, ja que en elles hi ha músics, cantants, els encarregats de guiar als artistes sobre la persona a

Falla Passeig Mercat - 2017

maní, per cert, una menudíssima orquídia ben nostra.

91

Falla Passeig Mercat - 2017 92

la que es va a rondar i homenatjar, xxx el llistero, i un encarregat d’improvisar els versos segons les indicacions del llistero, el versador. Per xxx això, al cant d’Estil els versos solen ser més variants i abundants, encara que hi ha molta preferència en les gravacions més antigues, algunes en discos de pissarra a 75 revolucions per minut, per les temàtiques tòpiques sobre València i la seua Horta.

Vegem ara un recull d’estes lletres de valenciana, tan tòpiques, tan familiars i, per què no dir-ho, tan falleres: Ja no canta Varistet (Evaristo Payá) a l’estil de La Ribera perquè li han furtat la veu entre Sueca i Cullera (no és floral, però esta no podia mancar) Jo me volguera morir a la ombra del Castell entre la Vila i el riu (i esta tampoc, però la incloem per estranya, és una terceta, o per cullerenca)

i en Catarroja hi han però no són tan boniques

colors com els de les galtes no els poden tindre les flors

Entre todas las regiones la más bonita es Valencia tiene jardines y flores agricultura y esencia y los buenos labradores

I, ara sí, donarem la despedida.

Però com feien al ball, amb cobles i, com no amb flors:

Valencia es nido de flores cuna de mi bienestar y oyendo los ruiseñores le dedico este cantar al país de mis amores Evaristo Payá, El Rey de los Cantadores

Quan aplega el mes de març no busques flors a València que totes se n’han anat a rendir la seua essència a la Mare dels Desemparats Valenciana flor galana per tu naix la primavera i de tu el sol mos envia al eixir, la llum primera Albal és un ramellet de clavells i roses fines

Pa trinar el meu canari i pa flor la de València i per a xiquetes boniques les que tinc a ma presència

La despedida daré la que dan los labradores con la corbella en la mano adiós ramito de flores La despedida daré con un ramo de claveles y enmedio una clavellina para que de mí de acuerdes.

Es mi valencia querida el jardín de mis amores es la más preferida porque despiden tus flores aromas que me dan vida.

Hasta els clavells se tremolen quan entres en lo meu hort

Clavellina Silvestre

Per la lfllor del lliri blau El lliri blau, és una bellíssima planta psicoactiva que s’ha utilitzat durant milers d’anys com a relaxant, afrodisíac i psicodèlic suau. Sovint, es confon amb el lotus sagrat, encara que procedeixen de diferents parts del món. Es creu que és originari d’Egipte però el seu cultiu s’ha estès i ara es troba en moltes parts de la terra.

Es creu que aquesta planta va exercir un important paper en la cultura Egípcia. Apareix representat en moltes conegudes pintures murals i va aparèixer també en la tomba de Tutankamon.

El mestre Rodrigo, compon un poema simfònic amb el nom de “PER LA FLOR DEL LLIRI BLAU”, obra orquestral del que aviat es fan transcripcions per a la interpretació del repertori bandístic tradicional.

L’enorme popularitat que han aconseguit algunes de les obres concertants de Rodrigo, han amagat en ocasions les seves obres simfòniques.

Una de les més recordades (no només per la seva pròpia categoria sinó potser també per la suggerent bellesa del seu títol) és l’ambiciós

Professor Orquestra Nacional d’Espanya - Professor del Conservatori

poema “PER LA FLOR DEL LLIRI BLAU” basat en una llegenda medieval valenciana. El mateix any de la seva composició, 1934, va ser estrenada per l’Orquestra Simfònica de València sota la direcció de Jose Manuel Izquierdo.

El conte d’autor anònim, relata la història d’una princesa que patia una malaltia greu que només podia curar-se amb la flor del lliri blau.

El rei va prometre que aquell que portés l’esmentada flor al palau seria qui es casés amb la princesa, i així ho van pregonar per tot el regne.

En aquell temps vivien tres germans que a l’assabentar-se, van decidir anar a buscar la felicitat flor. El primer dia, va sortir el més gran dels

tres germans, el qual es va trobar prop del camí a una senyora gran demanant almoina ‘jove una almoina !! va exclamar, apanyats estem si cal donar almoina a tots els que demanin, contesto el més gran dels germans, Però quan s’anava li pregunto: ¿per aquest camí trobarem la flor del lliri blau? i ella contesto, si i tu ho dius, i va seguir el seu camí. El dia següent va fer el mateix el germà mitjà, que també es va trobar amb la senyora demanant i aquest va contestar, no tinc res. El tercer dia va sortir el germà petit que també es va trobar amb la dona demanant i buscant a la seva bossa li va dir, prengui tot

Falla Passeig Mercat - 2017

Juan Carlos Alandete Castillo

93

Amb aquest còdic QR poden escoltar el poema simfònic: "per la flor del lliri blau"

Falla Passeig Mercat - 2017 94

den impressionats i el rei decideix aclarir la situació. Surt una expedició amb el rei, la guàrdia i els germans i en passar per on estava enterrat el germà petit, se sent una veu que surt de la terra i diu “PASSA, PASSA, bon germà m’heu penjat a les sorres per la flor del lliri blau “.

El rei en sentir-ho li demana al segon germà que tornin a passar i de nou la veu torna a

per a vostè, i li va donar tot el que portava, gràcies contesto ella, on vas? Li pregunto. Vaig buscant “la flor del lliri blau, però encara no sé on buscar, doncs jo si, va dir ella, en aquella muntanya d’allà tan lluny i perillosa, i dient on es trobava va marxar.

A la tornada a casa es trobaven els tres germans i van parlar de com els havia anat a cada un, però el petit desconfiant no va dir que l’havia trobat i el major sospitava d’ell, i parlant-li a l’orella al mitjà, van agafar al petit fins a obligar a dir la veritat. Van registrar el seu equipatge i li van treure la roba fins a trobar la flor. Li van robar la flor i el germà gran va penjar al petit a la sorra mentre el del mig plorava perquè no fes tal cosa. Els dos germans es presenten davant el rei amb la flor, i en el mateix moment que es la lliuren de forma misteriosa se sent: “no és la mà del meu amo qui et lliura la flor”. Tots que-

dir: PASSA, PASSA, bon germà ... “. D’aquesta manera va ser com el rei va conèixer el que havia passat, i va obligar als dos germans a desenterrar al tercer germà, i com era viu, va ser qui va portar a l’altar a la princesa i van ser eternament feliços.

De la veu que sortia de la terra PASSA, PASSA, bon germà ... “serveix com a inspiració al compositor per desenvolupar el poema simfònic.

La partitura comença amb unes fanfàrries inicials que donen pas a una melodia amb ca-

ràcter de cançó popular, que semblen lamentar ja per endavant el destí d’un dels germans. La seva elaboració amb un crescendo condueix a una nova secció, en aquest cas en to èpic i cavalleresc, del qual narra el viatge dels germans a la recerca de la meravellosa flor, amb algunes melodies que presenten reminiscències de cançons tradicionals, la triomfal conclusió és seguida per un passatge ple de misteri que il·lustra els aspectes sobrenaturals del conte.

El retorn de la melodia elegíaca de la secció anterior, tractada ara amb més violència, representa el terrible desenllaç, després del qual els timbals serveixen com campanes fúnebres de fons a les amargues veus dels instruments de fusta que se senten en un paisatge de desolació , el crescendo amb totes la forces orquestrals en foc arriba a un final colpidor d’acord amb el terror del que s’ha explicat.

Religiositat

FLORAL

La decoració lflloral en la ceràmica valenciana: el sòcol ceràmic de la capella de la comunió de l’església dels Sants Joans Falla Passeig Mercat - 2017

Kike Gandia Álvarez

96

Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera

L’església dels Sants Joans L’actual església dedicada als Sants Joans va ser construïda l’any 1692 sobre els fonaments o restes d’una església anterior datada entre els segles XIII i XIV i hagué de finalitzar-se poc abans de 1674, any en què fra Bertomeu Triay en construí l’orgue1. Les excavacions arqueològiques practicades al seu exterior, han demostrat que el campanar, malgrat el seu aire medieval, va ser construït al segle XVI, sobre un cementiri parroquial del segle XIV. Al centre de la plaça es conserva una rèplica d’un dels estels funeraris decorada amb la Creu de Malta trobada en aquestes excavacions.

El temple, seu de l’única parròquia de la ciutat des de 1248 a 1953, és d’una sola nau i rep el nom pels dos sants, Joan el Baptista i Joan l’Evangelista, que presideixen l’altar. És un edifici molt sobri, amb potents contraforts, que proporcionen a aquesta construcció un aspecte defensiu. Posseïx dos accessos: el principal, situat als peus de l’església i

un accés lateral, precedit d’un pòrtic, anomenat “els porxets”. Als peus de la construcció se situa la façana principal, que està caracteritzada per una gran senzillesa i presenta un accés amb dintell. Sobre el mateix es troba un arc de descàrrega, desplaçat sobre l’eix de la porta. En el mateix parament s’observa un estel funerari reaprofitada com a material constructiu que amb molta probabilitat prove de l’antic cementiri parroquial. Aquest estel està decorada amb la creu de vuit puntes utilitzada pels sanjoanistes o cavallers de l’Hospital, ordre a la qual va estar vinculat el temple, provinent de l’antic cementiri parroquial.

La façana principal alterna utilització de la maçoneria amb els carreus. L’accés lateral queda situat en el costat de l’epístola sent també amb dintell i molt senzill. Aquest accés es troba precedit per un pòrtic del segle XVIII, caracteritzat per seguir l’esquema classicista i acadèmic de l’època. Des del pòrtic, s’accedeix a l’interior de l’església, així com a l’interior de la Capella de la Comunió.

Fig. 2. Cullera. Església parroquial dels Sants Joan, façana

L’interior de l’església, presenta planta rectangular en lloc de planta de creu llatina tal i com estipulaven els postulats tridentints de l’època i les Advertencias para los edificios y fábricas de los templos del arquebisbe de València, Isidoro Aliaga2.

Aquesta particularitat, quedà subsanada mitjançant la posterior construcció de la capella de la Comunió, la qual, seguint una altra advertència d’Aliaga, millorà l’adaptació del temple dels Sants Joans de

GOMIS CORELL, Joan Carles: ““El temple parroquial dels Sants Joans de Cullera i la tipologia eclesial contrareformista”, a APARICI GAYON, J. L. (ed.): VII Jornades d’Estudis de Cullera. Cullera, 25, 26 i 27 de novembre de 2005, Cullera, Ajuntament de Cullera, 2007, pàgs. 1340-141.; cf. GINER PEREPERES, Francesc: Orgues del País Valencià XXV. Orgue de Cullera (València), València, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, 1981, pàg. 8

1

2 ALIAGA, Isidoro: “Advertencias para los edificios y fábricas de los templos […]”, Synodus diocesana Valentiae celebrata, praeside illustrissimo ac reverendissimo D. D. F. Isidoro Aliaga, archiepiscopo valentino, anno MDCXXXI, València, vídua de Crisóstomo Garriz, 1631 (Pingarrón, F.: Las Advertencias para los edificios y fábricas de los templos del sínodo del arzobispo de Valencia Isidoro Aliaga en 1631. Estudio y transcripción, Valencia, Asociación Cultural “La Seu”, 1995, pàgs. 85-86).

La capella de la Comunió La capella de la Comunió del temple parroquial dels Sants Joans de Cullera es un bon exemple d’arquitectura contrareformista valenciana, doncs la construcció d’aquesta capella va ser la darrera obra d’adaptació del temple parroquial dels Sants Joans de Cullera als preceptes

arquitectònics contrareformistes, compendiats a la diòcesi de València3.

No coneixem documents referents a l’edificació d’aquesta capella. Sabem, però, que va ser un regal de l’arquebisbe Mayoral a la parròquia de Cullera.4 Per tant, la seua cronologia constructiva ha de situar-se entre les darreries del 1738 i el 1769, període en què dit prelat ocupà la seu valentina. Les seues característiques estilístiques, fonamentalment les decoracions en rocalles, revelen amb bastant claredat aquesta cronologia. És una capella de tamany considerable, annexa al temple i exempta a la seua planta.

La capella està a l’extrem contrari de l’altar major, al costat de l'Epístola. Té dues portes d’accés. Una, directament a l’exterior, al pati de l’església —espai plenament urbà en l’actualitat—, i l’altra a través de la tercera capella del costat de l’Epístola (fig. 2).

Té planta de creu centralitzada, coberta per cúpula sobre tambor octogonal a l’exterior i cilíndric a l’interior. Segueix la tipologia de les capelles de la Comunió de dos dels grans temples parroquials de la ciutat de València, el de Sant Joan del mercat i el de Sant Esteve, les quals són de la segona mitat de la dissetena centúria. A l’interior té voltes de punt

redó i usa l’orde compost, seguint un model molt proper a un dels exemples que de dit orde dibuixà Sebastiano Serlio al seu tractat d’arquitectura.5 Els diversos paraments i elements arquitectònics estan decorats amb encintats i garlandes que en ressalten les formes. Rocalles rococó ornamenten les claus de les voltes i de la cúpula i els marcs de les finestres (fig. 3).

Falla Passeig Mercat - 2017

Cullera a la litúrgia i els postulats tridentins concernents al cult. Com hem dit abans, l’església posseix una única nau, amb sis trams, que està coberta amb volta de canó amb llunets i capelles laterals, comunicades entre si per mitjà d’arcs de mig punt i coberta per voltes.

En el seu interior, resulten interessants el retaule i la pintura mural de la capella baptismal, obres de Rafael Cardells, l’abundant imatgineria de les capelles laterals i, sobretot, el sòcol ceràmic barroc de la capella de la Comunió, datat entre 1740 i 1760, restaurat a l’any 2010, amb una altura mitjana d’1,70 metres, una superfície de 40 metres quadrats i unes 700 peces. Un conjunt representatiu de la millor tradició ceràmica valenciana que mereix la pena ser visitat.

97

Fig. 2. Cullera. Església parroquial dels Sants Joan, capella de la comunió. Planta

3 GOMIS CORELL, Joan Carles: “La capella de la Comunió del temple parroquial dels Sants Joans de Cullera. La darrera adaptació del temple als postulats contrareformistes. Significat espacial i visual” a APARICI GAYON, J. L. (ed.): VIII Jornades d’Estudis de Cullera. Cullera, 23, 24 i 25 de novembre de 2007, Cullera, Ajuntament de Cullera, 2009, pàgs. 252-256.

4 Informació facilitada pel sr. Francesc Giner: Andrés Mayoral Alonso de Mella va estar proposat per a ocupar la seu valentina el 1737 pel rei Felip V. Va estar ratificat pel papa Climent XII el 25 de gener d’aquell mateix any. En prengué possesió el 31 de març de 1738 mitjançant procurador, i el 8 de setembre va fer-hi l’entrada.

5 SERLIO, Sebastiano: Tercero y quarto libro de architectura de Sebastián Serlio Boloñés. En los quales se trata de las maneras de cómo se pueden adornar los hedificios con los exemplos de las antigüedades. Agora nuevamente traduzido de toscano en romance castellano por Francisco de Villalpando, architecto. Toledo, Ivan de Ayala, 1552, IV, 9, pàg. LXVr.

Falla Passeig Mercat - 2017 98

Fig. 3. Cullera, temple parroquial del Sants Joans, capella de la Comunió, interior

Posteriorment, a les darreries de la divuitena centúria o principi de la següent, se li afegí davant la porta principal d’entrada un porxe obert –els porxets- a l’anomenat pati de l’església, és a dir, obert a l’espai pròpiament urbà i, per tant, profà.

Dissortament, durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la capella patí, igualment com la resta del temple, importants desperfectes que, en la mesura de les possibilitats, van estar subsanats en diverses etapes i que li han donat la seua fesomina actual, sobretot a l’interior. P el retaule no és l’original, i tampoc no hi ha tabernacle, sinó que el sagrari descansa directament sobre la mesa de l’altar. Ambdós elements foren destrossats durant la la guerra civil espanyola del 1936-39 i restituïts amb posterioritat.

6

El sòcol ceràmic de la capella de la Comunió Cullera posseeix un ric patrimoni ceràmic que des d’el segle XVIII, ha arribat fins a nosaltres en forma de sofits de les balconades, panells ceràmics en carrers, places i cases del municipi, paviments, Via Crucis i, com no, en sòcols ceràmics com és del cas que ens ocupa.

El sòcol ceràmic de la capella de la Comunió de l’església dels Sants Joans de Cullera és un bon exemple de la riquesa de la taulelleria valenciana del segle XVIII, hereva d’una tradició anterior, i configuradora d’un estil propi molt definit. A finals del segle XVII, la ceràmica valenciana viu un període d’esplendor dins del camp de les arts suntuaries, on la taulelleria brilla amb llum pròpia. La taulelleria valenciana agafa un impetu inusitat fins al moment, amb multitud de formes i dissenys, una amplia dispersió geogràfica i nombroses aplicacions com els paviments, altars, retaules de carrer -dels que en Cullera en tenim una bona y variada mostra-, Vía Crucis, escales, bancs de jardins, sòfits de balcons i, com no, sòcols com el que ens ocupa6.

Els temes empreats es basen en gravats, estampes, dissenys en seda... a grans trets, la taulelleria valenciana podria divididir-se en taulells seriats o de motiu únic. Tots els taulells es feiem i pintaven a ma, de forma artesanal. En el cas dels taulells

VIZCAÍNO MARTÍN, Mª E ugenia.: Azulejería barroca valenciana. Ayuntamiento de Valencia. Valencia 1998

seriats, el tema era repetitiu els que es convertia en peces més econòmiques. En el cas dels taulells de motiu únic, el tema o disseny es feia a propòsit, normalment per encàrrec, i podria ser religiòs o profà, el que es convertia en peces, prácticament, uniques i per això el seu cost era molt superior al dels taulells seriats: fins a cinc vegades més cars.

Malgrat que la producció taulellera va ser molt rica no arribà a tots els llocs, i on arribà el més probable es que no es conserve o estiga en un estat de conservació deficient, incomplet o alterat.

Aquesta circumstància converteix al conjunt ceràmic de la capella de la Comunió dels Sants Joans de Cullera en una “rara avis” dintre del panorama tauleller del segle XVIII valencià.

Així, podem afermar que el sòcol ceràmic dels Sants Joans no sol manté la seua integritat com a conjunt decoratiu, si no que a més es conserva “in situ” en el mateix lloc per a qual va ser creat.

Els taulells de la capella de la Comunió dels Sants Joans estàn catalogats per Inocencio V. Pérez Guillén, el qual informa que existeix el mateix sòcol ceràmic al trasagrari de l'església de Nostra Senyora de Albuixech, en els sòfits dels balcons del col,legi del Corpus Christi de València i en el paviment del trasagrari de l'es-

glésia de l’Assumpció de la Vall d’Uixò. Aquest model va ser creat per Manuel Ferrán de la Fàbrica del carrer les Barques de València7.

La tècnica decorativa es el pintat al aigua sobre coberta opaca, que és la tècnica valenciana per excel·lència. S'actuava així: es treia el fang de la bassa, amassat i amb suficient consistència per posar-ho en motles de fusta quadrangulars. Aquestes llosetes de fang es deixaven secar al aire lliure i quan ja es podien manipular es posaven al forn per fer una

Fig. 5. Cullera, planta de la capella de la Comunió dels Sants Joans amb la distribució del sòcol ceràmic

tilínea amb triple perforació, lis-peonía, amb roseta central octogonal. Aquest tipus de produccions, característiques del segle XVIII, posseeixen una datació cronològica entre els anys 1740-17608 corresponent el model de la capella de la Comunió a la dècada dels anys 1750-1760, es a dir la segona meitat del segle XVIII. Els taulells es distribueixen al llarg de tota la Capella de la Comunió (fig. 4), amb una altura mitjana d’1,70 m. ocupant una superfície de 40 m2, que aglutinen a 700 peces ceràmiques, la qual cosa imprimeix al conjunt gran sumptuositat i magnificència.

7

PÉREZ GULLÉN, Inocencio V.: Cerámica arquitectónica valenciana. Los azulejos de serie (Siglos XVI-XIX), 2 Tomos. Generalitat Valenciana. Consell Valencià de Cultura, 1996

8

PÉREZ GULLÉN, Inocencio V.: La pintura cerámica del siglo XVIII. Ediciones Alfons el Magnànim. Valencia, 1991

Falla Passeig Mercat - 2017

Fig. 4. Model creat per Manuel Ferrán de la Fabrica del carrer les Barques per a la capella de la Comunió

“bescuitada” o cocció a 950º C. Després se li aplicava una capa de vernís estannifer. Una vegada seca, es col·locava al damunt un paper foradat amb xicotets punts per línia de dibuix, és el que s’anomena estarcit, que es repassava amb una esponjeta mullada en carbó que deixava una línia de punts negres sobre el blanc del vernís. Després, amb diferents òxids naturals barrejats amb aigua es pintaven els dibuixos abans pintats. Aquesta maniobra requeria de molta precisió i molt de pols ja que la tècnica al aigua es molt complicada de executar doncs la pols del vernís, absorbeix ràpidament l’aigua de la pinzellada i no dona temps a la rectificació. Una vegada ja estaven pintats i assecats els colors, es posaven de nou al forn on es coïen durant uns dies a una temperatura entre 950ºC i 1000ºC, es el que s’anomena vitrificat.

Dintre dels temes seriats, destacaren -com s’ha pogut comprovar- els motius florals, siguent un tema molt empreat tant en paviments, com en sòfits, i amb multitud de variables, no en va estem a la terra de les flors. Com a exponent d’aquest estil floral destaca el motiu vegetal seriat plantejat sobre taulells quadrats de cambra de 21,5 x 21,5 i pintats en colors blau, verd, groc i taronja, perfilats en manganès i representen una banda diagonal mix-

99

Falla Passeig Mercat - 2017

Fig. 6. Cullera, alçament gràfic d’un panell del sòcol ceràmic de la capella de la Comunió dels Sants Joans

100

Fig. 7. Cullera, aspecte general del deficiente estat de conservación del sòcol ceràmic

La temàtica decorativa del sòcol ceràmic, com hem dit, es floral. Es un model repetit que es composa de quatre llosetes amb el mateix dibuix que, al juntar-se, configuren la unitat que es repetirà en els diferents panells de cadascuna de les parets de la capella. Cadascun dels quatre taulells o llosetes que composen el model, està integrat per un floró que es subjecta a un sanefa còncava perforada, tot pintat en colors vius i atractius que son característics d’aquest període.

Com es pot comprovar, tot el conjunt forma part d’un sistema seriat de composició: una lloseta, s’adjunta a tres més per crear una unitat que es repetirà les vegades necessàries per formar un panell.

Aquest sòcol és, amb tota probabilitat, l’últim llegat històric d’importància que conserva l’església dels Sants Joans i l’únic sòcol ceràmic barroc d’aquesta entitat conservat a Cullera en el seu lloc original i pràcticament complet.

D’aquí la importància de la seva preservació i conservació.

Però el sòcol es trobava en un estat de conservació lamentable. Després d’haver realitzat una inspecció tècnica, a instàncies de mossen Rafael Reig –aleshores pàrroc titular del temple- es va comprovar “in situ” el fràgil

estat de conservació que posseïa el conjunt ceràmic situat en la capella de la Comunió (figs. 7, 8 i 9).

Fig. 8. Cullera, detall de les sals, els faltants i les dolentes reparacions efectuades d’antic al sòcol ceràmic

Fig. 9. Cullera, detall de l’abonbament afectat per les humitats del sòcol ceràmic

d’ajudes per a patrimoni immoble de l’any 2008.

La proposta principal que es va defensar en el projecte va ser l’extracció de tots els panells, la neteja mecànica dels reversos, la dessalació de les peces i el seu conseqüent assecat, i el muntatge dels panells en un suport autoportant i aïllant d’humitat que va ser muntat “in situ” i que te la particularitat que es removible, reversible i permet una ventilació constant a tot el conjunt ceràmic el que assegura la seua protecció davant el pas del temps i el pitjor enemic que te la ceràmica: la humitat10 .

Ens trobem, doncs, davant l’únic exemple de sòcol ceràmic barroc d’estil vegetal –amb decoració floral- datat en el segle XVIII, de tota Cullera i que gràcies a la seua restauració –finançada per la Diputació de València i la parròquia- hui es possible gaudir amb tot el seu esplendor al mateix lloc per on va ser concebut.

9 GANDIA ÁLVAREZ, Enrique: “Informe sobre la Restauración de la cerámica barroca en la capilla de la Comunión del templo de los Santos Juanes de Cullera.” Original depositado en el Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera. Cullera, julio de 2008 10 BALLESTEROS LABRADO, Andrés: “Memoria de los trabajos de restauración de los zócalos cerámicos de la parroquia de los Santos Juanes de Cullera.” Original depositado en el Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera. Cullera, septiembre de 2009

Falla Passeig Mercat - 2017

En línies generals, el sòcol ceràmic es trobava en una situació greu i inestable en molts dels seus punts, que podríem considerar com a “punts negres”, i en els quals l’amenaça de despreniment era imminent9. De forma resumida i específica, els danys localitzats a resultes de l’examen realitzat després de la inspecció tècnica foren els següents: · Brutícia superficial · Delaminacions · Trencaments Fig. 7. Cullera, aspecte general del deficiente estat de conservación del sòcol ceràmic · Descohesió dels morters d’agarri · Contaminació de sals solubles, de morters de guix i ciment Al juliol de 2009 es van començar · Faltants i pèrdues de suport i de vidriat els treballs de conservació i restauració · Erosió del conjunt ceràmic que recobreix els · Intrusions en el conjunt, repints i reparasòcols de la capella de la Comunió de cions anteriors sense criteri la parròquia dels Sants Joans de Cu· Risc imminent de despreniment, caigullera. Aquesta restauració promoguda i des i perdudes de les peces finançada en part per la pròpia parrò· Suporti mural molt afectat per les humiquia, va ser principalment finançada per tats i les sals d’elles derivades. la Diputació de València en convocatòria

101

El triplet de Sant Josep: festa, personatge, lfllor

Falla Passeig Mercat - 2017

Daniel Climent Giner1 et Carles Martín Cantarino2

102

El nom de Sant Josep pot evocar o adjectivar objectes, fets i fenòmens d’índole diferent.

Així, és el nom que qualifica una festa ígnia lligada a l’equinocci de primavera.

També un personatge la imatge del qual està caracteritzada per un atribut floral.

I unes flors prenen el seu nom com a fitònims populars; unes flors situades al capdamunt d’una vara i que indiquen que el portador és sant Josep.

1. LES FALLES DE SANT JOSEP Un sortilegi.

Una mena de ritual sagrat i ancestral per ajudar a la llum a vèncer la foscor.

Això venen a ser les falles.

Perquè des de Nadal ja fa tres mesos que progressivament s’allarga el dia en detriment de la foscor; però encara la nit domina sobre el dia.

Arriba el moment en que ambdues durades van a equilibrar-se; que la nit (-nocci) durarà lo mateix (equi-) que el dia lluminós.

Serà el moment de l’equi-nocci.

Eixe dia el Sol incidirà perpendicularment sobre l’equador terrestre, la llum es repartirà per igual sobre ambdós hemisferis, dia lluminós i nit fosca duraran lo mateix -12 hores-, i el Sol eixirà a les 6 del matí i es pondrà a les 6 de la vesprada.

Això esdevindrà el 20 de març.

A partir del dia següent la llum diürna ja durarà progressivament més que la foscúria fins arribar al solstici d’estiu i iniciar el “retrocés”.

Sant Josep en l’equinocci vernal

¿I que no farem els humans per participar en la victòria de la llum?

Potser els antics, en permanent desassossec front als capricis de la natura, trobarien en les regularitats equinoccials un motiu de seguretat emocional; i de goig intel·lectual alhora que espiritual. ¿Quina manera millor de manifestar-ho que a través de rituals mitjancers, propiciadors del fenomen? ¡I quin goig trobar alguna congruència entre allò que es fa i allò que s’espera que passe!

Doncs fem foc. Il·luminem la nit.

Ajudem a la victòria de la llum sobre les tenebres.

Fem falles.

Un nom que inicialment significava “torxes no massa grans”, com ho testifica el diminutiu aplicat a la paraula llatina fax-facis: facu˘la.

1 Catedràtic de Secundària de Ciències de la Natura. IES Badia del Baver (Alacant). Autor de Les nostres plantes, Les formacions vegetals de la ciutat d’Alacant, Herbari: viure amb les plantes. Partícip en el llibre col·lectiu Algèria, una mirada des de les dues ribes. Col·laborador a les revistes Mètode, La Veu del País Valencià, Daualdeu, Espores, Calendari dels brillants, Saó, La Rella, Baluard, i altres.

2 Professor titular d’Ecologia del Departament de Ciències de la mar i Biologia Aplicada i coordinador de l’Aula de la Ciència. Universitat d’Alacant [https://imem.ua.es/es/quienes-somos/carlos-martin-cantarino.html]. Membre de l’Institut multidisciplinar per a l’estudi del medi “Ramon Margalef” [https://imem.ua.es/va/observatori-d-impacte-ambiental-i-territori/observatori-d-impacte-ambiental-i-territori.html]. Autor de Les formacions vegetals de la ciutat d’Alacant. . Partícip en el llibre col·lectiu Algèria, una mirada des de les dues ribes. Col·laborador a les revistes Mètode, Saó, Baluard, i altres.

2. SANT JOSEP, EL LEGITIMADOR Mateu és un evangelista que, tot i copiar moltes de les històries narrades per Marc -el primer i més antic dels evangelistes-, posa un especial èmfasi en acreditar que s’estan complint les profecies sobre l’arribada del Messies;i en particular les del profeta Isaïes.

I Isaïes havia escrit (11:1): “Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seues arrels”. O, com ho tradueixen uns altres: “Florirà la vara (o la rama) de Jessé”.

Llegim ara l’evangeli de Mateu; i després traurem conclusions:

1:1 Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham.

1:2-5Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà [...] Obed va ser el pare de Jessè; 1:6Jessè va ser el pare de David, el rei. [...]

1:16 i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.

Si la profecia d’Isaïes havia de complir-se, i si el Messies havia de ser alhora enviat de Déu i rei dels jueus, el simbolisme està clar: mentre Maria va aportar a Jesús l’alè diví per la peculiar forma de ser embarassada, la legitimitat com a rei li havia de vindre com a rebrot florit de la rama genealògica de Jessé-David3.

Així que Josep era l’encarregat de transmetre el llinatge reial, el llinatge davídic.

Però no calia que ho fera per la via genètica4; és suficient que ho acreditara per via simbòlica.

I la vara florida va ser la metàfora del ceptre dinàstic, del ceptre reial al qual Jesús tenia dret gràcies a Josep5.

Falla Passeig Mercat - 2017

Una paraula que per síncope o supressió interior de la u˘ (>facla), i per palatalització o desplaçament cap el paladar del grup -cl- (>-ll-) dóna com a resultat FALLA. I amb ella inaugurarem l’estació més prometedora amb una il·luminació concatenada i mútuament reforçada: la del foc de la nit del 19 al 20 de març seguida pel Sol del demà l’engegador de la primavera.

Una festa astronòmica, solar, propiciatòria de la victòria de l’astre il·luminador per excel·lència.

Imatge de Sant Josep a la parròquia anglicana Holy Cross, Londres

I així ha quedat recollit en la imatgeria religiosa: Sant Josep ha de ser un home que acompanya un xiquet i porta en l’altra mà una vara florida per indicar que Jesús, el seu hereu, el que porta al braç, és el Messies promès, el Messies com a rei.

3 https://www.youtube.com/watch?v=wI_O5emLeBU 4 De fet ens és presentat com un pare adoptiu, un pare pur, en llatí PaterPutativus; de l’acrònim P.P. deriva el nom popular de PeP aplicat a Josep.http://www.saoedicions.com/falles-setmana-santa/ 5 Una vara florida que els botxins de Jesús faran servir com a fals ceptre alhora que com a escarni en el moment del martiri previ a la crucifixió, com podem veure al magnífic quadre d’Antoon van Dyck La coronació d’espines (1620; Museo del Prado): http://opinions.laveupv.com/daniel-climent/blog/8322/32-un-ceptre-boval-de-caracter-reial-entre-letimologia-lecologia-i-el-simbol

103

Falla Passeig Mercat - 2017

3. LA VARETA DE SANT JOSEP La vara amb flor, sí; però ¿quina?

Al llarg de la història s’han fet servir diverses rames florides com atribut de Sant Josep, i també canyes i bastons amb alguna flor vistent al capdamunt.

En alguns casos la recurrència de les mateixes flors per ornar la canya o el bastó han acabat per assignar-li, a la flor, el nom del sant, a fer-ne un fitònim al·lusiu.

Al País Valencià han sigut principalment dues les plantes a les que s’ha aplicat el fitònim “vareta de Sant Josep”, Asphodelusfistulosus i Philadelphuscoronarius.

de cebollí, gamonets, porrassa, porrina i altres de semblants; la segona és un arbust cultivat de la família de les hortènsies i de floració espectacular.

Philadelphuscoronarius

No obstant això n’hi ha més que, a casa nostra, s’han fet servir com a brot floral sense per això adoptar el fitònim josepí; i en eixe catàleg entrarien gladiols, l’assutzena o lliri blanc, uns altres lliris, etc.

I més enllà, a Sudamèrica, també tenen una flor amb el nom de Vara de San José; però es tracta d’una planta diferent de les nostres i que produeix ramells de flors blanques i fragants, el “nardo” Polianthes tuberosa.

Doncs bé, aquestes flors ocupen avui dia un lloc de preeminència en la simbologia de la màxima magistratura eclesiàstica catòlica, ja que en formen part de l’escut de l’actual papa Francesc, que s’ha mostrat particularment devot de Sant Josep i ha volgut expressar-ho en el seu escut mitjançant la presència de la flor dedicada al sant.

Ves per on, festa, falles, imatges, vares, flors i Papa, tot enllaçat al voltant de SANT JOSEP, a qui commemorem en les nostres FALLES.

104

Asphodelusfistulosus

La primera és una herba de floració primaveral, erecta i amb flors patents que rep també els noms

Polianthes tuberosa

Escut del papa Francesc; a la part baixa de l’escut, a la dreta, figura el nard Polianthes tuberosa o “vara de san José”.

Flors i religions Gerent de todoflores.com

Hi ha nombroses religions practicades al voltant del món, alguns dels quals són organitzats i d'altres no ho són. Christian Science, a 1998, va posar les religions organitzades en un llistat, algunes de les quals són el cristianisme, l’ islam, l’ Hinduisme, el budisme, Sikhism, el Judaisme, la Fe de bahai, el Confusionisme, Jainisme i sintoisme. Moltes de les religions esmentades han tingut a veure amb flors d'una o altra manera.

Cristianisme La flor arquetípica que simbolitza la puresa és el lliri de la Verge blanca (Lilium candidum). L'associació de la flor amb la Mare de Déu comença amb els primers temps del cristianisme, una llegenda aparent, segons la qual la seva tomba va estar plena de lliris després de la seva assumpció al cel. Els comentaristes religiosos, fins i tot Bede Venerable, van explicar que els pètals blancs van representar el seu cos irreprotxable i els estams d'or, la seva ànima encesa.

Aquesta flor mística aparèixer més sovint en pintures de l'Anunciació, representant el moment quan el Angel Gabriel va anunciar a la Verge que ella concebria el fill de Déu. Un lliri blanc va ser col·locat en un gerro en el primer pla de l'escena, o sostingut

la Verge des de temps molt primerencs, i van ser dedicades a Venus abans d'això. Quan Sant Dominic va instituir la lleialtat del Rosari, ell va reconèixer aquest simbolisme i va indicar les pregàries separats com Roses diminutes. Maig - el Mes de maig o el Mes de la Mare de Déu - va ser al principi unit per la Flora, la deessa romana de flors i de la primavera. Endavant.

Els cinc pètals d'una rosa representa les ferides de Crist - blanc era el color de la puresa i el vermell, aquella de la seva sang del sacrifici.

per l'Àngel, i de vegades un petit jardí inclòs conegut quan el hortus conclusus va reforçar el missatge de virginitat. Aquest tipus de la pintura pietosa va influir en altres escenes de la Verge i el Nen amb sants, també posats en jardins amb lliris i altres flors. Altres flors blanques, semblants a un lliri van reflectir aquest sentit, sobretot muguet, Leucojum i campanetes d'hivern, o flors blanques amb centres d'or com roses i margarides.

La Rosa és usada a Itàlia fins al final del mes de maig. Cada un que pot aconseguir roses, els col·loca en el seu oratori o en una taula. Tant les roses blanques com vermelles han estat emblemàtiques per a

Hinduisme Tant en l'adoració com a representacions de la divinitat, els hindús estan encapritxats per les flors. El mateix nom del ritual d'adoració hindú, licita, pot ser traduït com "l'acte de flor."

El lotus és el símbol principal de bellesa, prosperitat i fertilitat. Segons l’ Hinduisme, dins de cada humà que habita la terra hi ha esperit del Lotus sagrat. Això representa l'eternitat, la puresa i la divinitat i és extensament usat com un símbol de vida, fertilitat, joventut que alguna vegada es renova i descriu la bellesa femenina, sobretot els ulls.

Una de les analogies metafísiques més comuns compara la pujada perenne del Lotus a la bellesa

Falla Passeig Mercat - 2017

Daniel Weinstein Fischer

105

Falla Passeig Mercat - 2017 106

irreprotxable d'un ambient fangós a l'evolució del coneixement de l'home - d'impulsos instintius a l'alliberament espiritual. En el Bhagavad Gita, un text hindú sagrat, l'home és ordenat per assemblar-se al Lotus - ell hauria de treballar sense l'accessori, dedicant les seves accions a Déu, intocat pel pecat com l'aigua en un full de Lotus i la flor bella que està de peu per sobre del fang i l'aigua. A les postures del Ioga Hatha, una branca principal del Ioga, la posició de lotus, Padmasana, és adoptada per aquells esforçant per assolir el nivell més alt del coneixement, que si mateix és trobat en el mil petaled el chakra de lotus a la part alta del cap.

Islam No gaire ús religiós de flors és vist entre musulmans excepte en ocasions com matrimonis i enterraments. Durant el dia del casament el nuvi condueix la seva família a la casa de la núvia. Sobre l'arribada al lloc de la núvia, les germanes de la núvia donen la benvinguda al partit per festivament colpejant amb un pal es va abrigar al voltant de flors. El nuvi pot portar posat un tocat especial de flors per al casament.

Loto simbolitza a Buda. En Bodh Gaya, a l'Índia del Nord on es diu que Buda ha assolit la il·luminació, hi ha una plataforma aixecada, que és una part del complex de temple Mahabodhi. Aquest és cridat el Lloc sagrat de Passeig de Joia. Aquesta estructura marca el lloc on se suposa que Buda ha marcat el pas a i per a la meditació. La llegenda ho ha de onsevulla que ell caminés, una flor de Loto (un símbol de coneixement) va aparèixer i aquest és representat per les 18 flors de lotus esculpides a la plataforma.

Aproximadament una milla al sud del Temple Mahabodhi, era un estany sec anomenat l'estany de Mucalinda on es va suposar que Buda havia gastat la seva sisena setmana després de la il·luminació. Això és ara un estany gran ple de Lotos. En la major part de les pintures d'art budistes la flor de lotus simbolitza a Buda.

Budisme Per als budistes, el Lotus simbolitza l'estat més exaltat de l'home - el seu cap sostinguda a la part alta, pur i immaculat en el sol, els seus peus arrelats en el món de l'experiència. Per al budista, la flor de

Religions Xineses En el Taoisme i altres religions xineses les flors no representen només la bellesa, sinó són també els símbols de vida, felicitat, i fertilitat. En la cultura xinesa, les flors blanques són el símbol de mort i usat

només en enterraments. El sentit dels vermells en casaments xineses és profund i poderós. Vermell és el símbol d'amor, alegria, prosperitat, felicitat i alegria última en la cultura xinesa. El vestit de casament de la núvia, les invitacions de casament i les caixes de regal de noces o els sobres per a regals en efectiu són tots en vermell.

Les flors com Peònies, Orquídies, Lotos i Narcisos són àmpliament usades en casaments xineses.

Per al xinès, la flor de Peònia és un símbol de primavera i vida renovada. L'orquídia és el símbol xinès d'amor i fertilitat, un senyal perfecta per a casaments.

Per al xinès, la flor de Loto representa virtuts en la religió budista (olor, puresa, blanor, i bellesa). La flor de narcís simbolitza la primavera, representant el canvi i el final de la hibernació, i és perfecta per a casaments a la primavera.

Altres Religions Encara que no hi hagi gens de Flors religioses específiques en la major part de les altres religions, les flors són però usades en diverses interpretacions rituals religioses. En particular, les flors són comuns en gairebé totes les cerimònies de noces. Les flors també són usades en totes les observances d'enterrament excepte en el Judaisme. En efecte, hi ha fins a proves que indiquen l'ús de flors durant enterraments pel Neandertals qui va habitar Europa i parts d'Àsia occidental fa aproximadament 230.000 anys.

Lletres escrites amb

FLORS

xxx lfllorals a cullera Jocs

Falla Passeig Mercat - 2017

xxx Formentín Luís

108

Investigador i escriptor

xxx Les flors tenen un llenguatge que tradicionalment se'ls ha atribuït segons el seu color i perfum, un simbolisme molt relacionat amb els sentiments, que pot variar segons diferents condicionaments.

Els colors brillants i els perfums penetrants tendeixen a expressar sentiments intensos i passionals, mentre que els colors apagats i els perfums suaus simbolitzen tristesa i dolor.

A l`unir el llenguatge de les flors amb el llenguatge poètic s’aconsegueix una bellesa, la manifestació sensible de la qual produeix un plaer espiritual, un sentiment d'admiració que s’expressa amb les composicions literàries del certamen dels “Jocs Florals”.

L’origen dels Jocs Florals es remunta a l’antiga Roma en homenatge a la Deessa Flora, que segles després inspiraria als trobadors occitans entre els segles XIV i XV amb la seua “Llengua d'Oc”. Aquest certamen literari, especialment poètic, es celebrà per primera ve-

gada en 1324 en Toulouse; on es convocaren per a estimular el cultiu de la poesia provençal i per a premiar les creacions poètiques dels considerats “mestres del gran saber”. Es celebrava anualment el primer dia de Maig.

Els actes estaven presidits per una “Reina” elegida entre las dames de major nivell econòmic. El jurat guardonava la millor composició amb una “violeta d'oro”

En 1694 Lluís XIV havia atorgat a la Institució dels Jocs Florals el títol d’Acadèmia.

Els Jocs Florals de Toulouse tingueren repercussió en l'àrea cultural catalana, tot i que l'evolució política i cultural de Catalunya va determinar la seua desaparició al segle XVI, quedant postergats a l'oblit fins al segle XIX, on l'impuls de la “Renaixença” va reactivar els aspectes socioculturals de les terres catalanes, sent reinstaurades a Barcelona en 1859, amb un signe romàntic i tradicional. L'ajuntament de Barcelona es va fer càrrec del certamen, que va començar a celebrar-se en el Saló de Cento.

La divisa de la Institució fou “Fides, Patria, Amor” i els guardons consistien en una “flor natural” a la millor composició de tema lliure; una "englantina d'or" a l'obra de tema patriòtic més excel·lent, i una “violeta d'or i plata” al més destacat poema religiós o moral.

A més a més, els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València s'instauraren al 1879. Es tractava d'exaltar nostra llengua vernàcula al socaire de la “Renaixença valenciana”. Van ser organitzats per lo “Rat Penat”, que és la Insti-

La Comissió organitzadora dels primers Jocs Florals de 1921 estava presidida por D. José Jordá Mestre, secretari D. Antonio Cerveró Carreres i huit vocals més. El Jurat estagué compost per il·lustres personalitats: Dr. D. José Alemany i Bolufer, Acadèmic de la Central; D. Migue A. Ribera, advocat; D. José Mª Domínguez, rector; D. Joaquim Piquer, notari; D. Juan Aragó, professor oficial d'alemany; y D. Victorià Talón, secretari.

Aquesta festa cultural va resultar molt brillant. Va començar a las 6 de la vesprada amb l'eixida del local social de la Comissió organitzadora acompanyada per un gran nombre de socis, que es va dirigir a l'estació de ferrocarril al so d'animats pas-dobles, interpretats per la banda de música, per a rebre a les il·lustres personalitats: el Excm. Ajuntament de València en corporació amb macers, compostos pels tinents d'alcalde D. Tomás Ortega, que ostentava la representació de l'Alcalde Sr. Samper; Sr. Cano i Sr. Gorcerá. Els concejals Srs. Marco Miranda, Cap de la Majoria Republicana de l'Ajuntament de València i Mantenidor d'aquestos Jocs Florals, i Sr. Cortés. En representació del diari “El Pueblo” D. Julio Giménez i D. Enrique Ribes regidor sindical de l'Ajuntament de Castelló.

Després de les salutacions, la comitiva es va obrir pas amb dues parelles de Guàrdies

de Cavalleria vestits de gal·la (de València); seguia la banda Santa Cecília, i a continuació les representacions de València, Autoritats locals, convidats i societat. El poble s'adheria a aquesta Festa de l'art amb els carrers plens de públic que aplaudien a la comitiva.

A les onze va començar l'acte en el Teatre Cervantes, de gom a gom i molt engalardonat.

L'estrat cobert amb catifes i el Trò per a la Reina i la seua Cort estil Lluís XVI. Als acords de “l'Himne a València” van prendre possessió en l'estrat el Jurat, Autoritats, convidats i Comissió Organitzadora.

Va obrir l'acte D. José Jordà amb un magnífic discurs i va cedir la Presidència Honorífica al Sr Ortega, qui va agrair la distinció.

El Secretari del Jurat el Sr. Taló, va llegir l'Acta de la falta relatant en veu alta els lemes guardonats i a continuació el Sr. President va obrir la primera plica que s'anomenava: “El barranc de les cabres”, el qual fou guardonat D. Antonio de Cidón, “Mestre en gay saber”. Com que s'hi trobava absent, delegà per telegrama la seua representació en el Sr. Jordà que, entre aplaudiments, va rebre de la mà de la Presidència la simbòlica “Flor Natural” i, en unió de la Comissió organitzadora, baixaren de l'estrat en direcció del lloc que ocupava la senyoreta Vicentita Gorgonio Pedrós, qui va elegir per a Reina d'aquestos Jocs Florals.

Falla Passeig Mercat - 2017

tució que,a dia de hui, segueix organitzant-los, amb una menor repercussió que a finals del segle XIX i principis del segle XX. A banda dels guardons ordinaris que inclouen “la Flor Natural”, la “Viola d´Or”, la “Englantina d´Or”, poesia festiva, teatre i narrativa, també estan els premis extraordinaris patrocinats per les Institucions i Empreses; Generalitat, Diputació, Ajuntament, Arquebisbat etc.

A la fi, disset guardons. “Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València, conta amb trenta-cinc “Mestres d'en Gay Saber” i dos dones han guanyat la “Flor Natural”. Participen honorables escriptors mantenedors guardonats com Blasco Ibáñez o Niceto Alcalá Zamora.

La Regina ocupa la “Cadira d´Or”. L'acte solemne es realitza al Teatre Principal de València, amb l'assistència de les primeres Autoritats i representació de les Institucions, així com de la societat valenciana. A l'any 2008 es va celebrar la CXXV edició sent Mª Luz Lladró la “Regina” i, l'escriptor Antonio Gala, el mantenidor de l'acte. El certamen combina les dues llengües el valencià i el castellà des del seu inici.

En nostra ciutat de Cullera sols s'ha celebrat dos Jocs Florals en 1921 i 1929, ambdós organitzats per la Sociedad Musical Instructiva Santa Cecília.

109

Falla Passeig Mercat - 2017 110

Del braç del Sr. Jordà i acompanyada de la seua Cort d'Amor composta per: Maria Blasco, Mª Canet, Gloria Llopis, Elvira Cuellar, Teresita Grau, Rosita Fenollar, Pepita Rodilla, Sofía Rosello, Joaquina Mesado i Encarnita Narbona, envoltades d'aplaudiments, pujaren fins el seu Trò, mentre que la banda de música interpretava la “Marxa Nupcial” de Lohengrin.

La Reina vestia un engegantíssim vestit de seda blanc amb profusió de perles i lluint una diadema de brillants que, unida a les precioses joies que ostentava, feia ressaltar la seua bellesa.

Ja asseguda en el tro, el President en nom de la primera Autoritat de la Ciutat, la va proclamar Reina de la Festa, iniciant l'acte i resultant premiats els senyors: “Flor Natural”, “El barranc de les cabres”. Lema: “Mare i Fill”, D. Antonio de Cidón (València).-Premi Diputació de València: “Caus al treball”. Lema: “Proletarisme”. D. Enrique Ribes Sanguesa, (Castelló).- Premi del Sr. Arquebisbe de València: “La música ennobleix i dignifica els sentiments de l'home”. Lema: “Di labori bus omnia vendunt”. D. Joaquín Tuizans (Vil·lareal).- Premi de l'Excm. Sr. Capità General D. Miguel Primo de Rivera: “Al Heróico Ejército Español”. Lema “¡Viva España!. D. José Rico de Estasens (Ayora).- Premi de l'Excm. Ajuntament de València: “El Mestre Giner i les seues obres”.

Lema “ Honrar als nostres genis és honrar-se a sí mateix” D. Mariano Martí (Cullera).- Premi de l'Excm. Sr. Marqués de Sotelo: Musical “ A la Mar”, bateig i llançament del Buc (Trio a piano, violí i violoncel) Lema: “Gavina, Churruca i Méndez Núñez”, D. Antonio Parra (Cullera).Premi del M. I. Ajuntament de Cullera:( sense adjudicar).- Premi de D. Vicente Ferrer Peset, Diputat a Corts per aquest Distrit: “Elogi a la llibertat”. Lema. “Vivir en cadenas que triste es vivir”, D. Benito Blanco Fernández (Madrid).Premi de D. Félix Azzati Diputat a Corts per València: “ Los Cantos Populares y el Alma de los Pueblos”. Lema “Humanidad”, D. Enrique Ribes Sanguesa (Castelló).- Premi de D. Miguel A. Ribera, Diputat Provincial: (no s'adjudica).- Premi de D. Melchor Román, Diputat Provincial per aquest Districte, al millor treball en prosa o vers. “ Influència de la Música en el Progrés dels Pobles”. Lema: “Apostolat de la Música en el Progrés dels Pobles”, D. Alberto Landivar Aguirre.- Premi del Dr. D. José Alemany: “El Dret de Propietat segons la Doctrina d'Evangeli”. Lema “El Treball és la primera virtut” D. Tomás Ribera Piris (Cullera).- Premi del Reverendo Clero d'aquesta Ciutat: (Dessert).Premi de D. Joaquim Piquer, Notari d'aquesta Ciutat: “Un conte valencià”.- Lema “Pasional” D. Jaime Ferrer.- Premi de l'Associació de

Dependents del Comerç d'aquesta Ciutat: “El Treball dignifica al Dependent”. Lema: “Il·lustració, Honradesa i Laboriositat”, D. José Sagrado Ferrer (València). Premi de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília d'aquesta Ciutat.“Al millor pasdoble d'aires regionals per banda” Lema: “En les riberes del Xúquer”. Accèsit Lema: “La llonja, L´Horta i la Barraca”; Premi: D. Enrique Almiñana (Sollana); Accèsit: D. Antonio Parra (Cullera).Cullera, esperava com un grandiós esdeveniment la celebració dels II Jocs Florals, amb l'arribada del dia d'abans de les autoritats, jurat i mantenidor. L'Excm. Sr. Marqués de Sotelo, Alcalde de València, va presidir els II Jocs Florals de Cullera, celebrats el 9 de Febrer de 1929, acompanyats de D. Fernando Albi i D. Rafael Font de Mora. En altres automòbils arribaven el gran compositor D. Manuel Palau, els professors D. José Mª Navarro i D. Tomás Aldáz, membres del Jurat; el poeta premiat amb la “Flor Natural”, Rvdo. D. José Zahonero Vivó, i representacions de la premsa com els Srs. Renart Blasco, Director del Boletín Musical, D. José Mª de la Torre de “El Mercantil Valenciano”, de “La Semana Gráfica”, de “La Voz Valenciana” i de “Valencia Atracción”. El nostre periòdic local “SUCRONA” dedicà un número extraordinari (Número 332, any VIII,

el poeta premiat Rvdo. D. José Zahonero Vivó, qui delegà en el president de la festa l'honor de pujar al tro a la Srta. Rosita Gómez Pellicer.

Proclamada la Reina de la festa, el Marqués de Sotelo, en nom del poeta, li va fer entrega de la simbòlica rosa i precedida de la seua Cort d'Amor va fer la seua entrada al saló, vestint un elegantíssim trage blanc de cort, mentre que la banda interpretava la gran simfonia de “Tanhauser”.

Ocupà el tro la Reina Srta. Gómez i van seure en les grades les senyoretes components de la seua Cort: Isabelita Blasco, Laurita Sapiña, Maruja Gómez, Finita Costa, Joaquinita Mesa-

do, Pilarín Font, Vicentita Renart, Rosita Font Adam, Carmencita Narbona i Amparito Fenollar. Ambdós costats de les grades els macers. Els pagesos es van seure al peu d'aquell estrat que contenia la més preciosa representació de la bellesa cullerense. La xiqueta Lolita Jordá, vestida de llauradora, va oferir a la Reina els fruits més valuós de nostra horta.

El Secretari del Jurat D. Fernando Albi, va llegir l'acta dels treballs premiats que, a banda de la “Flor Natural”, també van ser els següents: Del Sr. Capità General de València: “Influència de l'educació artística en les juventuts obreres”. Lema: “La bellesa, símbol de la creació”. D. Tomàs Jover Sapiña.

Del Sr. Gobernador Civil de la Provincia.

“Vulgarització artística dels grans pintors espanyols”. Lema “Els grans pintors espanyols en el Museo del Prado. D. José Rico de Estasen.

Del Sr. marqués de Sotelo, Alcalde de València. “L'obra patriòtica dels arrocers valencians” Lema. “El treball triomfa” D. José Broseta.Del Sr. President de la Diputació Provincial: “Biografia de fills il·lustres de Cullera nascuts en el siglo XIX”.

De l'Ajuntament de Cullera: “Patriotisme nacional i local; la seua definició en prosa o vers”.

Lema: “ Pro aris et focis”. D. Antonio Moraleda.-

Falla Passeig Mercat - 2017

del 16 de Febrero de1929) a la informació detallada d'aquestos Jocs Florals, inclosos tots els discursos.

La festa va esdevindre en el teatre Cervantes, el saló del qual estava intensament il·luminat i adornat amb garlandes i mantons de Manila. Deia El Mercantil Valenciano: "Haciendo honor a la verdad. Hallándose el teatro completamente ocupado, por sus alrededores era verdaderamente imposible poder transitar. Tal era el entusiasmo que había despertado esta hermosa fiesta, organizada por la más popular y prestigiosa sociedad musical de Cullera” A les 10 de la nit als acordes de “l'Himne Regional” ocupà la Presidència l'Alcalde de València, que tenia a la seua dreta al de Cullera i, a la seua esquerra, al president de la Societat D. Manuel Muñoz i al Sr. Cura Rector, estant aquesta taula a la dreta de l'escenari; a l'esquerra s’asseia el Mantenidor D. Rafael Font de Mora, els Srs. del Jurat presidit per el Sr. Palau i, a ambdós costats del Tro, la Junta Directiva, la Comissió Organitzadora, la Premsa i nombrosos convidats.

Es va cedir la paraula al President de la Societat i el comissionat D. Agustí Renart va llegir el discurs de l'acte. Oberta la plica de la poesia premiada amb la “Flor Natural” fou proclamat

111

Falla Passeig Mercat - 2017 112

Del Dr. D. Fernando Albí, secretari de l'Ajuntament de Cullera: “Llegenda caballeresca en vers”. Desierto.

Del Dr. D. José Alemany Bolufer, decà de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central i acadèmic: “Noticies de Cullerola i dels altres anexes o grups de població que hi va haver en el terme de Cullera”.

Desierto.De D. Rafael Font de Mora, ingenier director de l'Estació arrossera de Sueca i president honorari de la Societat Musical de Santa Cecília: “El porto de Cullera com a base imprescindible per al desenvolupament econòmic de la Ribera del Xúquer”. Lema: 2Fungos officio”.

D. Ramón de Abaria..

Del Dr. D. Pedro Colomina Payá cura pàrroc d'aquesta Ciutat: “Influència de la música popular en la liturgia dels primers segles de l'Església” Lema: “Les catacumbes” D. Antonio Parra.Del señor D. Juan Gómis Carbonell: “Descripció poètica de la processó de la baixada de la Verge del Castell de Cullera”. Lema “La Patrona de Cullera”. D. Lamberto Olivert.

De D. Emilio Alemany Bolufer, director de l'Escola de Comerci de Gijón: “Desenvolupament econòmic, industrial i artístic de Cullera.

Forma d'aconseguir-los. Lema “Salut i treball” D. José Mª Serralta.-

De D. Juan Sapiña Camaró, catedràtic de l'Institut de Teruel: “Cant a la Llibertad, en vers o prosa”. Lema: “Onix” del Rvdo. D. José Zahonero.

De D. Carlos Carbonell de la Cuadra: “ Cullera, estació estiuenca i d'hivern. La seua situació excepcional, el seu acondicionament, la seua propaganda” Lema: “La ciutat del Sucro” D. Juan Audivert.

Del Sr. director del Banco Español de Crédito, en Cullera: “El progrés comercial en Cullera”. Lema: “Prosperitat” D. Alfonso Grau.Del Sr. director del Banco Hispano Americano en Cullera. “Sonets en valencià originals, que no baixen de dotze, cantando glories de València”. Lema “Dotzena de flare” D. José Vecina.

Del Sr. Director de SUCRONA: “El periodisme local i la seua relació amb el progrés dels pobles” Lema “Vibració” D. Eduardo Buil.

De D. Ramón Camps, administrador de Correus de Cullera: “Influència de les comunicacions en general en el desenvolupament i riquesa d'aquesta comarca. Lema: “Postillón” D. Ángel A. Rodríguez.Del Cercle de Caçadors de Cullera: “Tribunal d'infants; amb un fí pràctic, educatiu i social” Lema: “Ara sacra fames” D. Joaquín Tuixans.

Del doctor J. Tuixans, metge, acadèmic i publicista: “Educació històrica del gust literari;

¿Com alcanzar-la?. Lema: “Estiam si fractur illabatur orbis”. Senyoreta Eulalia Tuixans.De D. Manuel Garijo Moreno: “La música espanyola i el seu desenvolupament en el segle XX” Lema: “Pentagrama” D. León Navarro.De D. Matías Grau Aragó: “Influència de la música en la moral, cultura i educació dels pobles” Lema: “La música i el poble” D. Benito Traver.De l'empresa Olivert Hermanos: “Influència de la cinematografia en la cultura dels pobles” Lema: “Dick” D. Ricardo Garrido.De D. Juan Antonio Chornet, director de la banda Santa Cecilia: “Cançò Serenata per a trio (violí, violoncel i piano), de vuitanta a cent compasses. Lema: “Rosari” D. Ricardo Olmos.

De la Societat Musical Santa Cecília: “Al millor pas-doble per a banda”. Lema: “Benejama” D. José García Pastor.Seguidament, el poeta vencedor Rvdo. D. José Zahonero Vivo, llicenciat en Teologia, va llegir la seua valiosíssima composició titulada “La simfonia dels colors”, rebent un gran aplaudiment. Es va procedir al repartiment de Diplomes i es va concedir la paraula al Mantenidor Sr. Font de Mora, qui va fer un eloqüent i brillant discurs. Va fer cloenda de l'acte el Sr. Marqués de Sotelo amb un magnífic discurs. En la Fonda “El Siglo”, es va celebrar un ball d'honor, amb un esplèndid lunch, i una cordial i alegre vetllada.

carn i ungla Escriptor

Amb tot, em desplauria un colló que en assabentar-vos d’aquestes històries per a no dormir concloguéreu que el meu assassí i jo hem estat sempre com gat i gos, sogra i nora. No, guapets de cara: de tard en tard hem estat també carn i ungla, cul i... Ell m’ha ajudat en moltes ocasions i jo, quasi mai.

Recorde la vegada que el vaig salvar d’una mort anunciada en deslliurar-lo de les urpes rabiüdes de la seua promesa, que l’apallissava amb l’espardenya i li deia el nom del porc junt al mur de les frases misterioses. He dit el nom del porc, però en realitat els apel·latius que més li endinyava eren “nena” i “necròfil”, dos conceptes que al meu entendre no casen gens, però què hi farem? A la vampiressa tant com li havien crescut els ullals se li havia atrofiat en seny; del contrari, no s’hauria posat mai a festejar amb aquella bèstia peluda.

Jo, unflat aleshores per una sensibilitat poètica que ratllava la beneiteria, em vaig deixar guanyar per la solidaritat de gènere i la vaig atacar a traïdor amb la porra del Rei Arlot. El primer colp li’l vaig entaferrar al tos i va caure a plom. Després em vaig dedicar a matxucar-li les costelles.

Si no em vaig fer amb ella, com era el meu propòsit i es mereixia per pèrfida i fetillera, va ser per culpa de l’assassí, que es va interposar entre tots dos

talment escut humà i em va impedir que rematara la jugada.

Oh i més. Tan bon punt hi arribaren els policeros i la SAMU, el so bord, que fins llavors s’havia entretingut fent-me exhibicions de vol gallinaci amb la capa, es posà a renillar amb veu de tro mentre abraçava i besava febrilment la maniàtica ferotge: -Assassí, assassí, macarra criminal: l’has assassinada vilment! La pell de vaca està perduda amb tant de rufià indesitjable trepitjant-la!

Açò va ser l’acusació formal. Després arribaren els singlots: -Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama, per culpa teua tinc el cor encès en flama! Filla del meu cor!

Tant com jo t’estimava!

A l’acte esclatà a plorar a llàgrima viva i molt tendrament.

Total que el molt destrellatat, obrant d’aquella manera tan absurda, va fer que el poder judicial em castigara amb un dia i tres anys de presó com a premi a la meua acció humanitària. Perquè jo estic segur que, si no hi haguera intervingut a temps i decididament, aquella fera corrúpia s’hauria fet amb ell. I jo, això, ni podia permetre-ho aleshores ni puc ara ni ho consentiré mai de la vida. Fins aquest extrem podíem arribar: deixar que m’assassinen l’assassí només perquè sí, tant com m’ha costat de criar!

Vull dir, malgrat la reclusió injusta a què he al·ludit, no em penedisc d’haver fet el que vaig fer. Ni li la tinc en compte tampoc, la seua deslleialtat aparent: això és aigua passada. És més, sóc plenament conscient que ell no va procedir així per mala llet, sinó que va ser víctima dels nervis a causa dels bons sentiments i la fidelitat que tenia vers la bruixa.

Pel que respecta a mi, després de reafirmar que tornaria a actuar així totes les vegades que calguera i més, només em queda afegir que l’experiència és la mare de la ciència. ¿Compreneu, càndids, o us hauré d’explicar amb pèls i senyals el treball d’artesania exploratòria que, si Déu ho permet, efectuaran les meues urpes en el cos de la pèrfida draculina?

La volta que em vaig veure amb l’aigua al coll per haver-m’hi ajuntat va ser amb motiu d’assistir plegats a una manifestació franquista a València.

Jo no sabia que ell fóra fatxa. ¡Qui podia imaginar-s’ho al capdavall: un homicida immund amb ideals nobles! Però el cas va ser que se’n pujà a l’autobús, pagat per l’ajuntament socialista, i va seure al meu costat.

Durant el trajecte vam conversar amicalment com si ens coneguérem des de xicotets, i em va fer la impressió que es tractava d’un feixista de cap a peus.

Això a banda, el més important era que em feia sentir valent, audaç; a mi, que per naturalesa sóc poruc

Falla Passeig Mercat - 2017

Manuel Joan Arinyó

113

Falla Passeig Mercat - 2017 114

com una lloca. Perquè ningú no em negarà que el marxista més bramador i violent no deixa de ser un lletó al costat del tètric monstre inspirador de terror que, príncep de les tenebres, em perseguia a entrada de fosc per torturar-me, estrangular-me i devorar-me.

I que ara, cordialíssim, seia al meu costat; tots dos ansiosos d’arribar al Cap i Casal per manifestar-nos colze a colze exigint un altre Tejerazo, però aquesta vegada mortal de necessitat. Tan alta causa ens faria oblidar per unes hores les petites diferències que ens enfrontaven i ens convertien en enemics irreconciliables per definició.

Resumint: aquestes consideracions em van empènyer a deixar-li una senyera estelada, que, junt a la ikurriña que jo em quedava, cremaríem en el punt més àlgid de la manifestació. Però vet ací que encara no havíem caminat dos-cents metres quan vam ensopegar amb un escamot blau, íntegrament femení, comandat per na Paquita la Rebentaplenaris, assot i terror de catalanistes, esquerrans i resta d’indesitjables. La noble blavera, com si ens buscara a nosaltres expressament, ens va envestir la xurma i ella personalment, al crit de “Muerma, cabró, fill de puta i maricó!”, després de mig lapidar-nos amb foc granat de tomaques i d’ous, la va mamprendre a trompades amb el meu infortunat company. Amb la bossa de mà, que duia plena de carbó, el colpejava brutalment al cap, que ell no tenia prou mans per tapar-se. Dues energúmenes guapes i peludes que la flanquejaven col·laboraven a la perfecció en

la pallissa: proveïda cadascuna d’un xiulet a la boca, li xiulaven frenèticament a les orelles mentre li fotien els més malèfics puntellons als turmells.

Jo, amb els membres paralitzats pel pànic, no vaig tenir forces ni per pegar a fugir. Només vaig ser bo per aconsellar-li: -Defensa’t, germà! Envia-les a criar malves! Amb elles no en tens ni per començar, amic assassí! Assassina-les sense pietat i demostra al món que ets un crack, el top one!

Ell, però, ni m’escoltava ni acabava d’eixir d’aquella inoportuna abstracció suïcida que, tirana, s’havia apoderat de la seua lluciferina ment infantil i li impedia reaccionar. De fet, prou feina tenia creuant les cames per tal que no li bateren els ous, ja que més de quatre puntades de peu no havien trobat cap canella en la seua verinosa trajectòria i havien anat a estrellar-se prop de la zona prohibida. Ara bé, d’animals, animalades: davant l’esguard atònit de les mamporreres, de colp sobte pegà un bot i es clavà dalt una bastida que hi havia a la vora. Alhora, amb un castellà espardenyat que era un goig de sentir, va bramular enèrgicament: -Us heu equivocat de totes totes: el separatista és ell! Jo sóc patriota i feixista i, si m’heu vist portant el sudari del diable, és perquè aquest traïdor, agent de Pujol en la terra de les flors, de la llum i de l’amor, m’ha pregat, abusant de la meua bona fe, que li l’aguantara mentre es cordava els cordells de les sabates.

>>¡Arriba Franco! ¡Viva Espana! –va proclamar intraduïblement per finalitzar el míting exculpatori.

D’açò ja han passat tres anys, un d’ells de traspàs, i encara em fa mal tot el cos quan hi pense, de tal envergadura no va ser la batussa blavera.

Ahir, dia en què teòricament m’havien de donar l’alta mèdica, va ocórrer un fet tan commovedor que em va fer entendrir com en la vida. A la fi veig clarament que les meues sospites tenien fonaments certs. Ara ja sé sense cap mena de dubte que ell, en el fons del seu cor negre i pelut m’aprecia. I per bé que de vegades actua contra mi, ho fa més per pur instint criminal, i sobretot perquè es deu al seu jornal de sicari, que no per mala sang o per l’especial animadversió que puga sentir envers la meua persona.

Ahir, deia, a l’hora de la toaleta, en comptes d’una infermera, com era costum de la casa, n’hi entraren dues. I quines infermeres, recollons! Si no haguera estat per elles, de segur que no hauria pogut resistir aquests tres anys de reclusió i ja faria molt de temps que m’hauria tallat les venes a mossos! Quin assassí tan reinútil que arribe a tenir!

Una portava la palangana, el Nenuco i els Dodotis, mentre que l’altra, que hauria eclipsat Miss Univers, duia un ram de roses roges. Me’l va donar i jo, com que no hi vaig veure cap targeta, li vaig preguntar intrigadíssim, car en tres anys de convalescència ningú no s’havia recordat de mi, quina senyoreta me l’enviava. Ella, amb un angelical somriure als llavis, em va respondre: -Sí, senyoreta: ara intente fer-se el desentès! Mala sorpresa no ens hem endut amb vostè! Tan mascle

en són la prova- que no ha estat així, sinó que he hagut d’hipotecar tota la meua terra a l’Havana per fer front a les elevadíssimes cotitzacions de les vostres cures especials. Si, no obstant això, resulta que el meu comportament al catre no ha estat a l’altura del que cabia esperar, us pregue que ho atribuïu a la meua feblesa física i no a cap mena de deixadesa o poca voluntat de complaure-vos. ¿Entesos? Però tan mal m’hi he comportat? >>De tota manera, no m’hauria cregut mai que fóreu tan malpensades! Perquè sapigueu i entengueu que a ell i a mi ens uneix tan sols una gran amistat, cosa que no representa, ni de molt, que ens enfanguem en terrenys més pantanosos... Fins ací podríem arribar, a la meua edat!

En enllestir el menage à trois dialèctic vaig ensumar intensament els capolls. Fantàstics cors celestials em van transportar a les galàxies exteriors:

-Ei, ei, un moment, Natasha, per favor –la vaig interrompre-. No passem l’arada davant el bou. Si no fóra perquè us conec en més d’una postura, i sé de quin peu coixegeu, pensaria que el motiu d’aquesta tirallonga d’acusacions tan ofensives que esteu proferint és perquè la meua conducta hospitalària ha estat indigna de la gran fama i aurèola que adornen el meu llinatge. I això, em consta –els vostres comptes corrents

Estic sentint el teu perfum embriagador i els teus mots murmurats a mitja veu i sóc feliç perquè he comprès que està trucant-me a la porta el teu amor... ¡Com és possible que no m’haguera adonat abans dels bons sentiments del meu adversari!

Què dic: adversari?! Amic! Amic i company. Amic amat? Per què no? Amant amb totes les conseqüències! ¿Que potser no és una constant his-

tòrica que els amors més apassionats sorgeixen sempre entre persones el destí i l’origen familiar de les quals les havia convertides en rivals acèrrims?

Per això avui... el meu món és... l’albaneix... d’un nou sol...

Imperdonable del tot la meua deixadesa, tenint al davant tanta bellesa.

NOSALTRES SOM EL MIRACLE DE L’AMOOOOOOOR...

Refotre! Qui el va parir! Les flors eren carnívores! Si les infermeres no me les trauen de damunt de pressa i corrent, se’m mengen el cap i no deixen ni els ossos! Que santa Llúcia em conserve la vista perquè del contrari no sé d’on em penjaran les ulleres!

Els metges de la clínica, tirant sempre pel cap baix, m’hi auguren una estada de tres anys més per tal de guarir-me les noves nafres. Ah, i això sense comprometre’s formalment a acoblar-me una narípia com Déu mana en aquest període de temps.

Primera, perquè sol haver-n’hi pocs donants. I, segona i principal, perquè sabent com saben que en aquest aspecte, com en tants altres, sóc narcisista perdut, intueixen, amb molt bon criteri, que no em conformaré amb el primer nas que em mostren, sinó que no em deixaré ennassar de nou fins que no me’n troben un altre que siga tan preciós com el meu. I això és molt, però que molt difícil, per no dir absolutament impossible! Tan, tan preciós!

Falla Passeig Mercat - 2017

que pareixia... A mi ni que m’ho hagueren jurat, de veres. Però, en fi, si l’amor és pur, què importa el sexe? >>Sí, sí, no cal que es disculpe, no. Ni que s’esforce a dissimular: l’hem descobert. Millor dit, els hem descoberts. ¡Quina llàstima: tan ben plantat i formós de cara com és el seu company! O prefereix que l’anomene amic entranyable? Amb aquell llustre al rostre, els cabells agraïts i la capa de seda natural gris obscura, que li escau tan bé. Per no parlar d’aquella dolçor tan melosa en la veu i en els gestos... I no agradar-li les dones, ai!

-Serà millor oblidar-ho tot –hi va intervenir amb cara compungida la meua assistenta habitual-, i pensar que les il·lusions forjades al llarg d’aquests tres anys han estat només el somni d’una nit d’estiu. >>Ara bé –va alçar de sobte el to de veu-: cal que tots dos tinguen ben clar que ni els efeminats ni els culers ni...

115

El llenguatge de les lfllors

Falla Passeig Mercat - 2017

Rafa Formentín Vallés

116

Delegat de Llibret

Totes les flors compten amb un llenguatge propi, i amb cadascuna d'elles es pot transmetre un missatge diferent. El llenguatge de les flors, de vegades dit floriografía, va ser un mitjà de comunicació en l'època victoriana, on variades flors i arranjaments florals s'usaven per enviar missatges codificats, servint així per expressar uns sentiments que, d'una altra manera, mai es podrien exterioritzar. Cada flor té un significat propi i expressa un sentiment diferent, que va relacionat amb la seva forma, color i nom. Podríem simbolitzar el seu significat segons el seu color.

Vermell és símbol d'atenció, aixeca l'ànim i pel mateix es considera un color apassionat. És el més excitant dels colors i pot significar passió, emoció, agressivitat i perill.

Groc és un color brillant, alegre i que estimula la memòria. És el color de la llum i pot significar egoisme, gelosia, enveja, riure i plaer.

Blau és un color fresc i relaxant. Pot expressar confiança, reserva, harmonia, afecte, amistat i fidelitat.

Negre és l'oposat a la llum, és la separació, la tristesa. També té sensacions positives com: serietat o noblesa.

Verd és el color de l'esperança, la natura i símbol de l'ecologia. Pot expressar naturalesa, joventut, desig, descans i equilibri.

A continuació es redacte un diccionari floreal amb els significats d’algunes flors.

Rosa és el color femení per excel·lència, calma els nervis. Significa: ingenuïtat, bondat, tendresa, bon sentiment i absència de tot mal.

Violeta és un color dramàtic, ostentós i inusual. Pot significar calma, autocontrol, dignitat, aristocràcia però també violència, agressió o engany.

Blanc, símbol de la puresa. Expressa la idea d'innocència, pau, divinitat, calma i harmonia. No obstant això, per als pobles d'Orient, aquest color significa la mort.

Acàcia: Elegància Ametller: Indiscreció Azalea: Temprança Begònia: Cordialitat Belladona: Sinceritat Betònica: Sorpresa Cala: Bellesa Camèlia: Admiració Canabassa: Gratitud Clavell: Amor Crisantem: Eternitat Dàlia: Inestabilitat Espígol: Fervor Escabiosa: Viudes Fanalet: Agraïment Farigola: Constància

Falla Passeig Mercat - 2017 118

Flor del taronger: Castedat Flor de Lis: Passió Fonoll: Força Gardènia: Amor secret Gerani: Malenconia Gessamí: Amabilitat Gira-sol: Adoració Gladiol: Elegància Heura: Fidelitat Hortènsia: Capritx Iris: Esperança Jacint: Seguretat Lavanda: Constància Lliri: Puresa Llorer: Glòria Lotus: Eloqüència Magnòlia: Noblesa Margarita: Innocència Mimosa: Alegria Narcís: Egoisme Olivera: Pau Orquídia: Fecunditat Ortiga: Crueltat Peònia: Veracitat Romero: Records Rosa: Amor Rosella: Fertilitat Sabina: Socors Saüc: Fervor

Trèvol: Venjança Tulipa: amor sincer Verònica: Fidelitat Violeta: Simplicitat

A més a més, les mateixes flors, per què no, poden simbolitzar també l’essència de les falles. Amb un lliri de diferents colors es pot omplir una partitura musical al ritme del pas doble valencià. Una rosa vermella plena de foc, sintetitza l’esperit faller, reencarna el foc que crema el dolent i fa nàixer un nou sol.

Un gladiol amb l’elegància pròpia, fa escla-

tar la pólvora amb multitud de colors i soroll marcant l’estil particular que tenim els fallers de celebrar les nostres festes. I un gira-sol busca la llum, després de patir l’hivern dur i trist, apareixent la primavera plena de fervor i vitalitat, les Falles han aplegat.

Literatura, cinema i música gasten de vegades les flors en els seus llibres, guions i partitures. “El llenguatge secret de les flors” és una novel·la de Vanessa Diffenbaugh, on conta la història d’una noia que aconsegueix trobar sentit a la vida gràcies a les flors. El llenguatge secret de les flors recrea una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’increïbles ganes de viure. Una novel·la que ens mostra la força i la feblesa de l’esperit humà i de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i sense arrels, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi.

Comunicar-se a través de la botànica pot ser un sistema amb el qual podríem saltar barreres lingüístiques i culturals. I així és, les flors ens parlen i les fem parlar…

La lfllor va donar la pista Pintor

És curiós el motiu d'aquest article o comentari. El que naix de la invitació a participar amb el tema de les flors a la pintura. Ardu i extens podria ser el treball del qual amb seguretat hi haurà omplert moltes pàgines fins i tot llibres, d'art, botànica, també sobre el significat del simbolisme de les flors. És curiós que pensant com canalitzar la redacció del mateix fullejant la premsa de Llevant amb data de 22 setembre i a la pàgina 60 d'aquesta, vaig trobar un curiós article sobre una conferència a càrrec del conservador d'art en David Gimilio respecte als fons del Museu Valencià. On s'emmagatzemen diferents treballs de grans pintors valencians, comés el cas que ens ocupa, un retrat de cos sencer d'un assossegat i circumspecte home de mitjana edat, obra d'excel·lent factura de

José Brel (1841-1894). Personatge aquest desconegut en el qual un petit detall de la mateixa li va servir al nomenat 'investigació per estudiar la possible identificació d'aquest personatge.

Després d'observar detingudament el quadre en qüestió va reparar en un fruiter

al fons de la destra del personatge en on lluïen unes senzilles floretes de fulles malves, (no sent entès en botànica) com el mateix confessava, va indagar aquelles senzilles i belles floretes que eren ni més ni menys que del safrà producte culinari gran conegut i de preuat valor econòmic.

Així va poder descobrir el senyor David Gimilio que el retratat era un gran magnat valencià de nom Dámaso Alcaraz que es va enriquir gràcies al comerç del safrà.

Simpàtica anècdota. Tant se val si va ser ocurrència del pintor, del magnat, o un costum de la casa. La qüestió és que aquella senzilla i encantadora flor pel seu aspecte, fins i tot pel seu sabor no només va enriquir al senyor Alcaraz. També va servir perquè passat certs anys un curiós investigador d'art donés a conèixer l'efígie del susdit retratat.

Falla Passeig Mercat - 2017

J. L. G. Vallet

119

FLORS i festa

arreu del mรณn

Flors que representen països Tour operator

Sempre viatgem per un motiu : família, treball… però quant ho fem per plaer sempre busquem un motiu.. u d’ells pot ser, perquè no, un esdeveniment floral.. si m’acompanyeu amb la lectura vos donaré algunes idees…

Holanda es el país floral per excel·lència: Amsterdam.. i el mercat de las flors. Un mercat obert els 365 dies del any, on podem trobar tot tipus de flors, tulipes de tots els colors, llavors de plantes molt variades i articles de jardineria.

El producte estrella per als turistes son els bulbs de tulipes, sense dubte un de els millors regals que podeu dur-vos com a record del país.

En Holanda es celebren multitud de desfilades florals en molts municipis, sent un dels més espectaculars el de Zundert.

El Festival de flors de Zundert, que es celebra a principi de setembre, un desfile floral anual, una festa de colors preciosos i aromes temptadors: 20 carrosses de 20 barris diferents competixen per a construir la més espectacular, enginyosa o absurda carrossa profusament decorades amb sols dàlies.

Un altra desfilada floral anual, (esta en el mes d’abril) és el que recorren la carretera de 42 km que separa Noordwijk de Haarlem: 20 carrosses y 30 cotxes, profundament decorats amb flors bàsicament amb un milió i mig de jacints i altres flors com dàlies o tulipes

Falla Passeig Mercat - 2017

Aurora Alonso

121

Quasi de pas podeu visitar Brussel·les, en el pont d’agost i en anys pars, i així coincidireu amb la catifa de flors de la Grand

Falla Passeig Mercat - 2017 122

Place. Són 70 metres de llarg per 24 metres d’ample, una enorme superfície rodejada dels millors exemples de l’arquitectura gòtica de Brussel·les. És un verdader espectacle contemplar La Grand-Place coberta per 600.000 begònies en flor.

JAPÓ,. a finals de març o principis d’abril es pot gaudir dels cirerers en flor. Sols dura 15 dies i és una de les raons per a visitar Japó en primavera.

Si el Japó et queda lluny, en Espanya, és un espectacle observar la seua floració en llocs com el vall del Jerte, en Càceres, el vall de los Caderechas en la comarca de la Bureba, Burgos o el vall del Fresno en Saragossa.

Si busqueu algo més desconegut però amb una tradició centenària, descobrim MEDELLIN en COLOMBIA que perfuma i acoloreix els seus carrers en agost.

La “silleta”, que hui els agricultors decoren amb artístics arranjaments florals i carreguen a l'esquena per participar en l'espectacular desfilada de “silleteros” durant la Fira de les Flors de Medellín del 31 de juliol al 9 d'agost, simbolitza la tradició.

Antigament aquest artefacte de fusta era l'únic mitjà de transport que posseïen els agricultors d'Antioquia, al nord-oest colom-

bià, per traslladar els seus béns, les seves famílies i, per descomptat, les flors que conreaven, des de les muntanyes fins a la capital, on venien la seva multicolor i perfumada collita.

A Medellín se la coneix com la ciutat de l'eterna primavera i potser la millor representació visual d'aquest títol siguin els gladiols, lliris, pensaments, gira-sols, crisantems, tul de núvia, estrelles de Betlem, pinochos, clavells, agapants, espurnes i, sobretot, orquídies de l'espècie Cattleya trianae, la Flor Nacional de Colòmbia des de 1936, que perfumen i decoren els carrers de la ciutat durant deu dies.

I fins ací una xicoteta mostra de com es pot visitar el món amb una motivació floral…

La terra de les lfllors Periodista, presentador del programa Cadafal Faller

“Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor”. No hi ha millor manera de començar aquest article que evocant al mestre Jose Padilla, autor del pasdoble "València" que s'ha convertit en una fita de la nostra música i la nostra terra.

Es compleixen 56 anys de la mort d'aquest músic d'Almeria a que el poble valencià ha d'estar ben agraït per la creació d'aquest pasdoble, que s'ha convertit en un emblema més enllà de les nostres fronteres i que va ser capaç amb ell mateix de recollir la veritable

essència de la nostra terra i el nostre caràcter valencià.

I és que les flors, estan molt presents en les nostres vides. No podem entendre, ni entenem la nostra història com a poble sense la unió a les flors en tots els àmbits, ja sigui, en el musical, en el cultural, històric, festiu o faller. Tot el que ens envolta, a part de la seva aroma, porta el seu segell i ben orgullosos que estem d'això.

Les flors són presents en el nostre dia a dia i com no podia ser d'una altra manera també les nostres festes i en les nostres falles.

La festa fallera es podria definir com una gran flor que desclou tots els anys, per omplir-nos de vida i demostrar el que només el poble valencià és capaç de fer. Som un exemple de fer festa, un veritable exemple reconegut actualment al món, com a Patrimoni Immaterial cultural de la Humanitat. És la nostra forma de vida, la nostra manera de ser que només amb el nostre treball i esforç, vam demostrar al món el que som i el que volem ser. El nostre art faller, com un gran jardí, s'expandeix al llarg i ample de la nostra

terra. Un gran jardí, ric en colors i varietats, però sempre amb l'essència característica nostra. És igual on es planti falla, perquè entre tots plegats, som el veritable exemple de fer les coses ben fetes. Plantem el millor jardí, enveja de tot el món, un jardí que revivim cada any per superar-nos i sobretot per complir amb la nostra història i tradició.

Les flors són presents en tots els àmbits de les nostres festes. No concebem una festa de la nostra terra sense la presència de les flors. Són un eix fonamental en el programa d'activitats de qualsevol expressió festiva.

Les ofrenes de flors són multitudinàries, i una d'elles, potser la més coneguda pel nombre de participants és l'Ofrena de la Mare de Deu dels Desamparats a la ciutat de València. Un espectacle únic que culmina amb un "cadafal de flor" de grans dimensions amb la imatge de la patrona, que és delícia de tot el món que la visita i punt turístic per als milers de persones que visiten en falles, la ciutat de València.

Però com dic, no només les flors són protagonistes en les Falles, també a la resta de

Falla Passeig Mercat - 2017

Alejandro García

123

Falla Passeig Mercat - 2017

En definitiva, i per fer-nos una idea amb els exemples exposats, és més que evident la necessària relació de les flors amb les nostres festes, però això no s'acaba aquí.

La nostra vida gira al voltant de les mateixes. No concebríem les nostres ciutats sense jardins plens de flors.

És de necessitat sortir de les nostres cases i veure, sentir, olorar en tots els racons de les nostres ciutats les flors. Necessitem conviure

124

festes de la nostra terra. Una altra de les expressions festives on la flors són les veritables protagonista és en la festa de les Creus de Maig. Una eclosió de flor que envaeixen molts encreuaments de la nostra ciutat i que fa única una festa arrelada a la ciutat i també en diferents poblacions de la nostra Comunitat.

amb elles, recórrer els nostres parcs i gaudir de paisatges. És per això, la gran aposta que es realitzen a les nostres ciutats pels mateixos i un exemple clar el tenim a València ciutat, amb el Jardí del riu Túria. Un espai, un dels més grans del país, on es pot passejar i gaudir. Sense oblidar per descomptat, el Botànic.

Un espai, no només per al gaudi, sinó també per a la investigació.

Som el que som, i ben satisfets que estem d'això. És per aquest motiu que sempre hem de sentir orgull de tot lo nostre, defensar-lo, potenciar-lo i viure-ho. El nostre poble és únic i genuí, la nostra terra és única i genuïna, traguem pit i diguem el bé en alt.

Flors de València Periodista, presentador del programa Tot és festa

Crec que he escrit moltes coses en aquesta vida. No les suficients, ni de totes. Però sí de moltes. I crec que de les flors no m'havien demanat mai cap escrit. És indubtable que no s'entenen les festes en aquesta terra sense que el colorit de les flors estigui present. Del camina de la processó al braç de la fallera, al nomenament o la corona llorejada d'un homenatge. Però les flors, innegablement, són un dels elements necessaris perquè una festa a València siga una festa de la mateixa manera que són d'obligació: pólvora, música i gastronomia. Tan mediterranis com som!

quès era un senyor d'aquests que tenen pinta de revista teatral, de cantar-se un melòdic deixant anar raig de veu entre una vice- tiple afrancesada i uns pits Moulin Rouge al Teatre Russafa. "Flors de València que he comprat per a tu, flors de València que van néixer per a tu ...," cantava Marquès, qui està condemnat a l'oblit per una generació que és capaç

Vaig pensar que podria parlar-ne sense problema, potser sense ser original, però sempre inèdit. I em vaig asseure davant del fred teclat a improvisar unes línies florejades que em van portar a Floreal que va plantar Baenas fa uns anys i la cara encara tinc gravada a foc mirant sota una ofrena de flors com no vaig veure una altra. Vaig pensar en els rams de l'ofrena, en el Mestre Serrano

Falla Passeig Mercat - 2017

Jaume Bronchud

125

Si tir d'infantesa, recorde aquell Pepe Marquès cantant en alguna retransmissió fallera els seus "Flors de València" cada any. Mar-

de pensar que "València en falles" és de Bajoqueta Rock i no de la meva desaparegut amic Vicente Ramírez, gran entre els grans.

El que s'ha dit, que Marquès seguia cantant el seu "vull regalar els clavells del meu amor i la il·lusió de la meva cançó ..." mentre jo em enfrontava al difícil repte d'escriure sobre les flors.

fins i tot a la gespa amb què adornem les falles! Però vaig veure que de totes i cadascuna d'aquestes coses ja hi hauria qui hagués donat raons i molt millor que jo.

Per això vaig seguir entestat en el meu discurs i en la presència de les flors: la qual

Falla Passeig Mercat - 2017

cosa em va portar a la batalla menys sagnant del món, tot i la tremenda calor d'una fira de Juliol. I aquí li vaig donar. Si els valencians fem servir les flors amb gràcia per alguna cosa és per tirar-nos -les. Però no només de llotja a llotja per l'Albereda, sinó també, de boca a boca i de cap a peus perquè poques coses sabem fer tan bé els fallers com tirar-nos flors i els plats pel cap.

126

Si no fos per elles, per les flors, no podríem adular contínuament a les nostres falleres majors als que entre "boniques" i "precioses" anem a escalabrar un dia. Ni

podríem encimellar als nostres pirotècnics als que acomiadem de cada tret amb un "has estat magistral" com si fóssim el jurat tu-sí-que- vals d'un certamen pirotècnic.

O deïficar a l'artista, si aconseguim premi: "Ho teníem clar que ets el millor ...". En fi, que si d'alguna cosa serveixen les flors a la nostra festa és per menjar-nos a floretes i fer-nos fora, satisfaccions, que la vida són quatre dies. Els recomane, això sí, que quan tinguen la temptació de tirar de flor treguin el test, el test, per experiència i com a president els dic que així fa mal ... I és que sempre hi ha hagut gremis amb més o menys fortuna, i el de la presidència és un.

Que guapa la nena! (Clavelazo). Aquest nen està per menjar-se'l!

(Clavelazo). ¡Visca la Fallera Major més guapa de tota la costa! (Clavells a tuttipleni) ... I, aquest president no s'assabenta de res! Ni que manés ell! Ni que la falla fos seva! Com no queden clavells ... testos!

Ai senyor ... amb el bonica i acolorida que ens queda la festa. Amb l'olor sense igual que és l'ofrena i el casal mateix quan s'amunteguen les caixes! Quina cultura la nostra de caminar sempre tirant-nos flors ... i plats pel cap.

L'essència de la

FLOR

Un jardí de sabors. L'ús de lfllors i espècies en la gastronomia i la cocteleria Falla Passeig Mercat - 2017

Javier Cantos Pérez

128

Regidor de Turisme de l'Ajuntament de Cullera. Sumiller al Rincón del Faro

Les flors i les espècies tenen diferent incidència en la cultura popular gastronòmica actual. D'una banda, l'ús de flors en la cuina li sembla a molta gent una extravagància pròpia dels xefs més avantguardistes. Però la realitat és ben diferent, perquè les flors porten emprant-se en la cuina mediterrània i d'altres parts del món des de l'Antiguitat.

En canvi, les espècies sí que han mantingut la seua presència en els nostres plats més típics; així i tot, no sempre se sol aprofitar l'ampli ventall que ens ofereix la flora mediterrània. I pel que fa a la cocteleria, en els últims anys s'ha popularitzat l'ús d'espècies, i en menor mesura també de les flors, gràcies a la moda de les ginebres.

Jardí gastronòmic Les flors no sols constitueixen un element decoratiu que atorguen vistositat als plats, també aporten frescor i una extensa gamma de sabors diferents. Per exemple, les flors de la

carabassa i les roses, que solen ser les més populars, tenen un sabor dolç. En canvi, les flors de la ruca (rúcula) tenen un sabor picant i les del fenoll ens recorden a la regalíssia.

Com ja he dit, l'ús de les flors es remunta a l'Antiguitat. La cultura romana, la grega, la hindú o la mexicana són algunes de les cultures que des de fa segles ja les empraven. En el cas de la cultura mediterrània, les flors més característiques han sigut la de la carabassa i la carabasseta.

En la nostra terra un dels cuiners que més ha popularitzat l'ús de les flors és Quique Dacosta, amb la seua "Amanida floral". Altres cuiners que també s'han fet molt coneguts per aquesta faceta són el famós pastisser Jordi Roca amb la seua "Bomba floral" o Juan Marí Arzak i el seu "Cotó de sucre amb flors".

Ara sols queda que les flors també tornen a estar presents en la cuina popular. La gent ha de deixar de vore-les com una extravagància i atrevir-se a recuperar-les. Cal tindre en compte

que si us animeu a preparar alguna recepta amb flors, no és recomanable comprar-les en les floristeries perquè habitualment han estat tractades amb productes químics, cal adquirir-les en tendes d'alimentació i assegurar-se de què són ecològiques. I, per suposat, també podeu plantar el vostre propi jardí.

El llistat de receptes que podeu elaborar no té fi: el gesmil queda molt bé amb carns d'au, les caputxines se solen utilitzar en amanides i les violetes combinen amb gelats i postres.

El condiment de la vida Les espècies són el condiment de la vida, eixe xicotet secret que pot convertir un plat avorrit en una experiència meravellosa per als sentits. El ventall d'espècies que sol haver-hi a casa depèn molt de la perícia del cuiner, des de pebre negre i poc més, fins a alguna varietat un poc més extensa: pebre blanc, caiena, timó, canella, romer, orenga o alfàbrega, entre d'altres. Per descomptat, no

Beure amb personalitat En el cas de la cocteleria, aquesta viu un moment àlgid amb la moda dels còctels de ginebra. I, de rebot, les flors i les espècies han vist com ha augmentat el seu ús. Ara ja no és estrany trobar inclús als supermercats alguna caixeta amb espècies per condimentar la famosa beguda.

Abans d'aquesta moda, el més habitual era l'ús de flors en còctels dolços d'estil caribeny.

Però, com ja he insistit, l'ús de flors i espècies és tan ampli com variada és la natura. Algunes de les més populars són la flor del taronger, el gingebre, roses, diferents tipus de pebre, llavor de cacau, flor de malva, anís, cardamom, regalèssia, vainilla, etc. Les flors aporten frescor, una rica aroma amb diferents matisos i es pot optar, segons la flor que utilitzem, en aconseguir sabors àcids o dolços.

L'aroma que deixa la flor del taronger ens recorda als cítrics, però amb menor intensitat que la taronja o la llima. Aporta un lleuger toc a mel, una aroma floral intensa i combina amb qualsevol tipus de ginebra. En canvi, el cardamom i el gingebre aporten uns sabors més picants, amb la diferència de què el gingebre és lleugerament amarg, mentre que el cardamom ofereix un sabor més dolç. Totes aquestes espècies combinen amb la ginebra.

No volia oblidar-me de la llavor de cacau, ja que és un sabor amarg amb molta personalitat que, a la vegada, ens aporta aromes a xocolate. Habitualment tenim l'aroma en la corfa i el sabor en l'ametla, de manera que depenent del que vullguem és preferible emprar una part o l'altra per a combinats de rom i vodka. Les espècies i flors també es poden combinar amb l'ús de pell de cítrics deshidratada, el més habitual és utilitzar pell de taronja.

Per últim, cal seguir algunes pautes importants a l'hora de preparar una beguda. En primer lloc, la qualitat dels ingredients és molt important i cal utilitzar sempre aigua mineral i que el gel siga nou (per no agafar sabors de la nevera). Fins i tot és recomanable que la coctelera i els utensilis siguen de plata o acer inoxidable perquè no ens deixen un sabor desagradable.

Quant a la conservació de les espècies, el sabor del còctel pot variar molt en funció del temps que tinguen, per això és important que siguen de qualitat i relativament noves perquè no perden la seua aroma i sabor.

Amb tot açò, segur que molts us animeu a ampliar la vostra dispensa amb sabors nous i sorprenents.

Falla Passeig Mercat - 2017

sol faltar a cap cuina valenciana el safrà i el pimentó roig, indispensables per a la paella.

I és que, encara que les espècies són freqüents als nostres plats, la dieta mediterrània no és de la més variada en espècies, ja que se sol preferir conservar quasi intacte el sabor del mateix aliment. Itàlia i el Marroc són els països mediterranis que més solen utilitzar-les i, en concret, algunes del llistat anterior: romaní, timó, orenga, alfàbrega, pebre i menta.

A la resta del món, destaca la cuina índia amb un fum d'espècies, de les quals la que més s'ha internacionalitzat és el famós curri.

Mentre que a la cuina asiàtica cal destacar també el pebre de Sichuan (amb sabor picant a taronja) i el gingebre.

Algunes de les espècies que he mencionat anteriorment en l'apartat de la cuina mediterrània solen ser espècies base que es poden utilitzar en una àmplia varietat de plats, des de peix a sopes o arrossos, és el cas del pebre, el pimentó, el timó o l'alfàbrega. Hi ha d'altres espècies que deixen un sabor més potent, com és el cas del romer, el julivert, el llorer o el comino, i solen cuinar-se amb carn. Per contra, les que són més dolces solen utilitzar-se en la preparació de postres, com per exemple la canella, l'anís, el clau o el fenoll.

129

Les lfllors als nostres plats

Falla Passeig Mercat - 2017

Juanlu Miragall

130

Cuina d'autor

Quina meravella vore eixes flors a les voreres de les carreteres, als camps, en les nostres terrasses o balcons, sentir el seu aroma que ens ompli de bona olor i com no de plaer, però moltes d’aquestes flors, a més de ser tan boniques, podem gaudir-les amb el seu sabor en els nostres plats de avui en dia.

L’ús culinari de les flors ve des de fa milers d’anys, els xinesos, grecs i els romans ja les utilitzaven en els seus plats. Però des de fa un temps, moltes cultures estan utilitzant les flors però gràcies a la nouvelle

cuisine i amb les “Estrelles Michelin” d’un restaurant i gràcies aquestes empentes, les flors han entrat en la gastronomia i molts dels nostres millors xefs del mon les utilitzen al seus plats, és de veres, que aquestes flors poden ser tant per a decoració com per a menjar, moltes d’aquestes flors venen de les hortalisses i ens sorprenen que tinguen el mateix sabor que la pròpia hortalissa.

Podem trobar les més comunes en la varietat de les ALLIUM, com poden ser les flors del porro, l’all, les cebes tendres, etc…

Altres tipus de flor son les de la ruca, amb un to picant, i la borratja, amb un sabor al cogombre i de color blau, les del fenol amb un to de regalis i buscant un to perfumat poden trobar les flors dels cítrics.

Cal informar-vos que moltes de les herbes que utilitzem per a condimentar els nostres plats, també desenvolupen les seues flors i al igual que la fulla i el tall podem menjar com per eixample cilantre, l’orenga, el romer, la sàlvia, la menta, l’anet…

Totes aquestes flors i moltes mes, hem de dir que podem trobar-les en la seua floració, ja que, hi han flors concretes que apareixen en certes temporades i no podem recol·lectar-les quasi sempre.

Per això, també és important saber que no totes les flors son comestibles, o siga, aptes per al seu consum hi ha que tindre bona informació alhora de voler utilitzar-les en els nostres plats, es bo seguir aques-

o aquelles tendes de productes naturals.

També podreu comprar per internet. Hi ha negocis dedicats a la venda de flors, com son les webs de “Flores en la mesa”, “Flores Frescas”, “Frutas Eloy”.

Ara anem a conèixer algunes de les flors que podem trobar en les nostres terres i que podríem utilitzar en els nostres plats per donar-los color si no també un gust molt apetible.

FLOR DEL TARONGER

ALBAHACA Aquesta flor nostra es molt bona per a decoració, però on podem traure un gran rendiment es fent un perfum o aigua de tarongina, i poder utilitzar-ho per a assaborir pans i dolços, ja que normalment es on te la seua utilitat.

BEGÒNIA

La seua flor es de color blanc o morat, amb un sabor suau molt paregut a la de la seua fulla, li donara un to de frescor a mediterrani en les nostres ensalades o inclús en la pasta.

Falla Passeig Mercat - 2017

tos consells bàsics abans de llançar-mos a menjar flors: 1.- Hem de menjar els pètals normalment, fora els pistils i estam.

2.- No menjar flors de floristeria o vivers, ja que poden haver estat tractades amb pesticides i altres components químics que ens poden donar ingestions. Tampoc hem d’utilitzar flors de parcs, jardins públics i les voreres de carretera.

3.- Heu d’anar en compte amb les al·lèrgies, ja que molta gent pateix alguna al·lèrgia i en es pot fer una mala passada.

4.- Per últim, una vegada tingam les nostres flors comestibles a casa, les mantindrem fresques en la nevera, envoltades amb lamines humides de paper absorbent i les mantindrem en un recipient hermètic.

Vos estareu preguntant on podríem comprar les nostres flors per als plats, un bon lloc seria a la cooperativa del poble o als mercats d’agricultors locals, però heu de tindre en compte preguntar abans que tot si porten pesticides i productes químics abans de comprar. Altre lloc i amb molt més seguretat son en les tendes Gourmet,

131

Falla Passeig Mercat - 2017

Aquesta és una flor de diversos colors (taronja, blau, roig…), i podem utilitzar-la amb una dònia de fruites o bé com a guarnició d’un peix, ja que te un to amarg com si fora una llima.

litzar en ensalades, pastisseria, begudes o com a guarnició tant de carn com peix.

CARABASSA I CARABASSÓ

ANET FONOLL Color verd groguenc, te un sabor molt paregut a la regalis i anisat, amb ell podem preparar bons dolços inclòs en sopes o guisats.

132

Flors amb un to groc i un sabor dolç, ideals per fer quesadilles o sopes, ja que podem cuinar-les farcides o fregides.

CLAVELLINA, CLAVELL O CLAVELL XINO Flors amb distints colors, amb un sabor paregut al clau o pebre, ideal per a assaborir ensalades, també per a fer dolços o inclòs com a guarnició de carns i altres plats.

Una flor de color groc amb el mateix sabor que la planta, i on la podem afegir per als peixos, marisc, salses i sopes.

GERANI O CANDELERS Flors amb colors variats que tenen un sabor afruitat i dolç, molt bones per a uti-

La importància de les lfllors a les nostres taules Restaurant "Casa Salvador"

Un cop ens vam asseure a la taula hi ha actors secundaris que són molt importants en el contingut del sentit on anem a desenvolupar-lo. A la Restauració un d'aquests intèrprets són les flors.

Les flors que nosaltres utilitzem contínuament en els nostres esdeveniments. És importantíssim la seva presència a la taula a l'hora que arribin els nostres clients. La imatge i la comoditat de visió en la seva presentació és fonamental.

Una utilització de les flors inadequadament pot perjudicar-nos en el nostre treball, alguna de les precaucions a tenir en compte són: - Els centres de taula florals deuen ser baixets per no dificultar la visió entre els comensals.

- Les flors no deuen ser amb flor forta ja que molts dels nostres plats podrien enfosquir-se.

- Hauríem de canalitzar l'esdeveniment a tractar amb la línia floral Possiblement aquests siguen els punts més importants a tenir en compte.

Al nostre menjador habitualment estan les flors des de fa dècades, que no és el mateix que les comestibles. Les flors comestibles van aparèixer en la restauració a mitjans dels noranta, van ser anys de bonança per a la gastronomia nacional i tan ràpid es van posar de moda que van desaparèixer algunes flors comestibles, segueixen presents a les cuines actuals com ara “La flor del pensament morada i groga”.

Falla Passeig Mercat - 2017

Jose Angel Jover Gascón

133

Per desenvolupar el nostre treball perfecte necessitem actors secundaris com les flors, possiblement el millor de tots.

FLORS autòctones

FLorS. magnífiic tema!

Directora del Jardi Botànic de la Universitat de València

Quan vaig tornar de les vacances hem vaig sorprendre, cosa poc comú en mi, al rebre un correu convidant-me a participar en el Llibret de falles 2017 de la comissió Passeig-Mercat de Cullera. Pensí que era una idea molt original i enriquidora canviar l’habitual context dels llibrets fallers i profunditzar en un tema mantenint l’essència festiva dels llibrets fallers.

A més a més, per a mi era una oportunitat de donar a conèixer el Jardí Botànic de la Universitat de València.

Fent fusió d’ambdós aspectes, immediatament vaig respondre a l’oferta i comencí a redactar l’explicació del Jardí Botànic i les seues plantes, la seua raó de ser i per consegüent, les seues flors.

El Jardí Botànic de la Universitat de València és el més antic d’Espanya i en orige, un dels més antics d’Europa, sols precedit per alguns jardins botànics italians. Els primers apareixen al segle XVI (Pisa, Pàdua, Florència i Bolònia) amb el propòsit de cultivar plantes medicinals. Són els coneguts com “horts de simples” a causa dels compostos usats com a remeis. Més endavant, els van fer servir per provar el cultiu de plantes d’altre continents

abans d’introduir-les en la pròpia agricultura.

Des del seua inici, el Jardí Botànic de la Universitat de València, ha estat un aliat al treball i interessos dels valencians. S’hi van realitzar diversos assajos amb algunes plantes tintòrees com l’anyil (Indigofertinctoria) o l’alazor (Carthamustinctorius) i d’altres com la goma aràbica (Mimosa nilotica). Més endavant, aquests assajos es centraren en el moniato (Ipomoea batatas), el cacau (Arachishypogaea) i la soja (Glycinemax). El Jardí Botànic va actuar com proveïdor de llavors als agricultors.

En la segona mitat del segle XIX i principis del XX, es van impartir classe d’agricultura, probablement com a resultat de les pràctiques agrícoles. El nostre jardí conserva un exemplar molt notable de cítric, l’edat del qual ronda els cents anys. Es tracta d’un taronger amarg al que es va injectar la “zamboa”, una de les espècies que junt al mandarí i el cidre s’ha demostrat estar en la base dels cítrics que més extensament es cultiven a les nostres terres.

Es prou freqüent que els jardins botànics canvien la seua ubicació per buscar millors assentaments i, com a conseqüència de can-

Falla Passeig Mercat - 2017

Isabel Mateu Andrés

135

Falla Passeig Mercat - 2017 136

vis polítics. El nostre Jardí Botànic porta ja més de dos segles en l’Hort de Tramoieres on fou instal·lat després d’una llarga historia de mudances i on inclús, en alguns temps, ni tan sols contava amb una ubicació física.

El moment històric en què s’instal·la un jardí botànic condiciona tant la seua estructura com els seus fins, en base a les idees científiques del moment. De manera paral·lela als canvis socials i unit als progressos científics, es produeixen modificacions en la classificació de les plantes que es reflecteixen en el concepte de jardí botànic. Per aquest motiu, la seua estructura canvia en el temps.

El Jardí Botànic de la Universitat de València es dissenyà al mode clàssic, és a dir, format com una escola botànica on les plantes es disposen en zones conegudes com a quadres i organitzades segons l’afinitat entre grups. Aquesta part ocupa aproximadament la meitat del recinte i es situa junt a l’entrada. La resta del jardí està ocupat per col·leccions monogràfiques de plantes per usos com les medicinals, hortícoles o vides, ecològiques com el cactus i d’altres d’ambients desèrtics, tropicals o mediterrànies així com, col·leccions de grups especials com falgueres, bromeliàcies, orquídies i carnívores.

Actualment, existeixen 27 col·leccions diferents al jardí amb al voltant d’unes 4500 espècies. D’entre elles, algunes destaquen per la seua singularitat. La més important és aquella que conforma l’arbrat, amb un gran nombre d’exemplars monumentals i únics, entre les que s’hi troben varietats de tots els continents. La recopilació de palmeres és la millor dels jardins botànics europeus ja que la bondat del nostre clima permet el cultiu en exterior de moltes espècies que no soporten el rigor del clima d’altres jardins. El repertori de plantes medicinals, situada en un recinte que tracta de recrear el claustre dels monestirs amb un pou central, reuneix una gran quantitat de plantes tant forànes com autòctones, amb usos medicinals. Una de les sèries més destacables és la de les plantes suculentes

on predomina el cactus, tot i que no és l’única. Anomenem Cactus a les espècies pertanyents a la família botànica de les Cactaceae però, tot i així, d’altres plantes també presenten aspectes similars per ser suculentes, és a dir, emmagatzemen aigua en els seus teixits soportant condicions extremes de sequia que altres simplement, no poden.

anomenat MareNostrum, els seus característics regímens de temperatures i pluges són compartits per altres regions de del món com Austràlia, Sudàfrica, Chile o Califòrnia. Per raons d’història geològica, les plantes són molt diverses entre elles però, no obstant això, les coincidències en l’aspecte de la vegetació i les adaptacions que presenten són molt notables.

Falla Passeig Mercat - 2017

En els últims anys, a més a més, de remodelar i millorar altres existents, s’han creat cinc noves col·leccions: diversitats tradicionals de vinya, tintòries, els mediterranis del món, bulbs i rosers. Les dues últimes són de gran interès en jardineria, mentre que les plantes titòries ens il·lustren sobre els productes i mètodes emprats per a tenyir antigament. El repertori de vinyes manté un interès prioritari en la conservació de varietats tradicionals, algunes quasi extinguides i que han pogut ser rescatades gràcies al treball incansable del personal de la Conselleria d’Agricultura. Estem convençuts de la importància de conservar exemplars de varietats ja que, probablement, amb el canvi climàtic tornarem a fer ús d’algunes d’elles posat a que responen de forma més òptima que les noves introduïdes recentment. La recopilació de plantes mediterrànies del món, tracta de mostrar les coincidències fisionòmiques de la vegetació pròpia de les diferents zones amb clima mediterràni. Tot i que el clima es

137

Falla Passeig Mercat - 2017 138

Actualment, els jardins botànics són centres d’investigació en botànica amb gran vocació en la conservació de plantes en perill d’extinció i, en els últims anys, en molts dels centres es desenvolupen línies de treball relacionades amb el canvi climàtic. Com a soport a la investigació, contem amb un herbari amb 120.000 plecs i un banc de Germoplasma especialitzat en estudis de germinació de llavors de plantes mediterrànies. Per últim, la biblioteca Fèliz Pizcueta està especialitzada en literatura botànica i oberta al públic. A més a més de la investigació, el jardí botànic desenvolupa una intensa activitat cultural i didàctica. Es realitzaven nombroses exposicions, conferencies i concerts sempre amb una temàtica relacionada amb les plantes. El departament de Didàctica, aten al voltant d’uns 30.000 escolars anualment, realitzant visites guiades al jardí i tallers diversos sobre el funcionament i usos de les plantes en perfumeria, fabricació de sabons, etc.

En el convenciment que sols allò que es coneix pot estimar-se i respectar-se, el Jardí Botànic de la Universitat de València ha creat la sèrie de Monografies Botàniques amb l’objectiu d’il·lustrar els visitants les principals col·leccions que alberga. Fins ara, hem

publicat quatre volums sobre palmeres, cítrics i exemplars singulars principalment, d’arbrat sent el cactus la més recent. Tot plegat, treballem per a què el nostre Jardí Botànic siga cada dia més i millor conegut.

Resulta estimulant constatar que, dels més de 100.000 visitants que rebem cada any, la meitat són turistes estrangers que saben de l'interès del jardí i assisteixen a conèixer-lo com un monument més quan visiten la nostra ciutat. La nostra esperança és que tots els valencians i valencianes el coneguen també i puguen sentir-se orgullosos del nostre Jardí Botànic. ¡Bones festes!

Petits tresors de les nostres muntanyes Llicenciat en Ciències Ambientals

Al regne vegetal, hi ha un grup d’espècies que ha despertat l’interès de naturalistes, botànics i aficionats a la natura des de fa més de 2000 anys.

Aquestes plantes són molt preuades per la seua singular bellesa fins al punt que el seu cultiu i comercialització ha esdevingut en un prolífic negoci a nivell mundial. Estem parlant de les orquídies. El grup de les orquídies és el més nombrós i està considerat el més evolucionat dins del regne vegetal. La bellesa de nombroses orquídies radica en el peculiar mecanisme que han perfeccionat amb la finalitat d’atraure als potencials pol·linitzadors, especialment els himenòpters com les mosques, abelles, borinots... Literalment, aquestes orquídies sedueixen al pol·linitzador, desenvolupant per a tal fi peces florals que imiten l’aspecte visual, tàctil i fins i tot olfactiu de la femella de l’insecte en qüestió, resultat de la intrínseca coevolució entre planta i pol·linitzador.

Atret d’aquesta manera, el mascle intentarà realitzar la còpula sobre la flor realitzant moviments bruscos, acció coneguda com pseudocòpula. Durant aquesta acció el pol·linitzador fixa el pol·len al seu cos i el transmeta la següent orquídia en un altre intent frustrat de còpula. Es tracta d’un grup de plantes cosmopolita,estan presents en pràcticament tots els ecosistemes del planeta a excepció d’aquelles regi-

ons extremadament càlides i fredes. Encara que és a Amèrica i a l’Àsia tropical on es troben les majors diversitats i densitats, molta gent desconeix que a la Mediterrània i en concret al nostre entorn més pròxim, també podem gaudir d’aquestes plantes.

A la nostra regió, les orquídies són eminentment geòfits, només mantenen vives aquelles estructures subterrànies durant l’època desfavorable, estiu-tardor, com són els tubercles i rizomes. Comencen a rebrotar i desenvolupar les fulles i l’escapus cap a finals de la tardor o principis de l’hivern, florint entre l’hivern i la primavera (Fig. 1). La seua mida és reduïda (uns 5-15 cm, encara que poden fer fins 60 cm aproximadament). Així doncs, haurem d’anar amb molta cura perquè degut a les seues reduïdes dimensions i petites flors solen passar desapercebudes entre les herbes i matolls, fins i tot les podem xafar sense adonar-nos-en. Les poblacions d’aquestes es localitzen en matollars i pastures xeròfiles (pastures eixutes on habiten herbes adaptades a l’escassetat d’aigua) encara que algunes tenen preferència pels indrets més ombrius i humits d’aquestes muntanyes litorals. Els matollars i herbassars on habiten les poblacions d’aquestes plantes comprenen afloraments calcaris amb un sòl pedregós i molt poc desenvolupat. La comunitat

vegetal típica d’aquests enclavaments correspon a la de les aliances Sedionmicrantho-sediformis, Thero-brachipodietea i Asparagoalbi-Rhamnionoleoidis, dominada per herbes de caràcter anual com el gram i algunes suculentes como el raïm de pastor, encara que també hi ha presents espècies arbustives entre les que destaquen el coscoll, la corona de frare, el romer o l’aladern, entre d’altres.

Pel que fa al nombre d’orquídies, la serra de les Raboses i els Cabeçols tenen el privilegi d’hostatjar una considerable representació. A Cullera podem observar unes deu espècies diferents, aproximadament el 8% de les orquídies que hi ha a tot el territori espanyol. Aquestes espècies són: el barrelet o flor caputxina (Anacamptispyramidalis), l’espirant (Spiranthesspiralis), l’abellera olorosa (Orchisfragans) i altres set pertanyents al gènere Ophrys, conegudes popularment com abelleres o mosques per la peculiar morfologia de les seues floretes. Les abelleres i mosques que trobem al terme de Cullera són l’abellera (Ophrysapifera), l’abellera groga (O.lutea), les mosques blaves (O.speculum), les mosques roges (O.tenthredinifera) i els diferents tàxons coneguts com mosques negres (O. lupercalis, O. bilunulata i O. dianica). El període de floració de les orquídies varia en funció de l’espècie, sent la més primerenca

Falla Passeig Mercat - 2017

Javi Sospedra

139

Falla Passeig Mercat - 2017 140

l’O. lupercalis, que comença a florir a mitjan gener.

En canvi, el període de floració d’aquestes plantes el tanca el barrelet, que roman actiu des de maig fins més enllà del solstici d’estiu. Menció a banda mereix l’espirant, l’única orquídia que floreix a la tardor en indrets ben humits de les nostres muntanyes.

Fig.1. Imatge representativa del gènere Ophryson s’indiquen les diferents parts aèries. L’orquídia de la imatge correspon a Ophrys x donatae.

A més a més, dos orquídies híbrides han sigut recentment trobades a Cullera, una d’elles descrita per primera vegada arrel de la seua observació a aquest municipi. Respecte aquesta última, cap al 2008 es va observar una singular orquídia en un matollar-herbassar molt pedregós i fortament carstificat a una de les llomes dels Cabeçols. Després d’estudiar-la durant les quatre primaveres següents al mateix lloc, es va arribar a la certesa que aquesta raresa botànica és resultat de l’en-

creuament d’O. dianica i O. tenthredinifera. L’híbrid fou batejat com Ophrys x donatae en honor a la professora, divulgadora i botànica del territori valencià Mª Pilar Donat. Aquest híbrid guarda un estret vincle amb les falles, ja que és al voltant de Sant Josep quan podem gaudir-la en plena floració. Es tracta d’una planta de mida reduïda amb un escapus entre 5 i 10 cm d’alçària rematat per una inflorescència en espiga laxa amb dues o quatre flors. Les flors mostren caràcters morfològics intermedis dels dos parentals amb sèpals rosats i un label amb dues taques blaves amb tonalitats cendroses (Fig. 2). L’altre híbrid d’orquídia localitzat a Cullera és l’Ophrys x marinaltae, fruit de l’encreuament entre O. speculum i O. dianica descrit per primera vegada al municipi de Llíber, a la Marina Alta. Possiblement aquest individu cullerenc siga un dels primers observats fora de la comarca alacantina. Aquesta raresa ha sigut trobada en un herbassar ombrívol i floreix cap a al mes d’abril.

Com a conseqüència de la seva evolució, les orquídies presents a la nostra regió mantenen una íntima interacció amb l’hàbitat on viuen com és per exemple la presència de pol·linitzadors específics i el desenvolupament de micorizes (simbiosi entre planta i fong on l’orquídia s’aprofita dels nutrients absorbits pel fong i aquest rep compostos orgànics sintetitzats per la planta). Per tant, cada

Fig. 2. Imatges de O. dianica i O. tenthredinifera (fotografies superiors), parental del híbrid O. x donatae (fotografia inferior).

vegada que albirem una orquídia enfilant la tija florida cap al cel en les nostres terres significarà la presència d’insectes voletejant els cels i d’un dens entramat d’hifes al subsòl, indicant-nos un hàbitat que gaudeix de bona salut. Així, si volem continuar apreciant aquestes floretes cada primavera, no només hem de conservar les poblacions d’orquídies, sinó també la totalitat de l’ecosistema on es troben: insectes, llombrígols, caragols, herbes, matolls, arbres, fongs, líquens, bacteris, aus...

En definitiva, la millor manera de poder gaudir de les nostres orquídies, i per extensió de la nostra biodiversitat, és directament en el seu hàbitat, sense intervenir en el seu desenvolupament i molt menys arrencant-les, per evitar alterar el complex equilibri dels ecosistemes naturals.

FLorS amENaÇaDES Conèixer per a comprendre i comprendre per a estimar i ...reivindicar la salvaguarda de la diversitat.

En aquest article parlarem d’una de les flors més xicotetes i exclusives del nostre municipi, el Limonium dufourii1, conegut vulgarment com ensopeguera o saladet pelut. Es tracta d’una flor endèmica i singular del Cap del far de Cullera, distribuïda en una xicoteta àrea que no supera les 0,2 ha. i que, s’ha vist necessitada d’una figura jurídica de protecció per tal d’evitar la seua total desaparició i garantir-ne la conservació i supervivència.

Aquesta xicoteta flor, de color violeta, amb tacte semblant a un full de paper sedós té forma de campaneta i es disposa en inflorescències

(grup de flors) agrupades a la meitat superior de les rames.

De grandària minúscula, perenne, aquesta flor, la majoria de les vegades, no supera els 5 mil·límetres i la planta sencera a penes els 40 cm, per la qual cosa, a simple vista, podem dir que és una espècie poc seductora, més

bé passa bastant desapercebuda.

Malgrat això, no deixa de ser una espècie clau en un ecosistema hostil: “els penya-segats marins”, on la vegetació s'hi troba sotmesa a ambients adversos d'escàs sòl, forts vents, i en un entorn exageradament halòfil (amb molta sal).

Però, la capacitat de supervivència d’aquesta flor és tal que, malgrat aquestes condicions extremes, la seua presència permet assegurar l’existència de vida terrestre en aquests tipus de relleus tan inhòspits i abruptes i preservar l’equilibri ecològic de la zona, juntament amb altres plantes rupícoles i matolls que solen acompanyar-la, com ara, el conegut fonoll marí (Crithmum maritimum) o la pastanaga borda (Daucus carota), entre d’altres.

1 Etimologia del nom científic Limonium dufourii: Limonium: nom genèric procedent de la paraula grega “leimon” que significa "pradera húmida", fent referencia a l'habitat de la majoria d’espècies d’aquest gènere. dufourii: epitet atorgat amb honor del del naturalista francés Léon Dufour.

2 Protegida por la Generalitat Valenciana (Ordre de 20 desembre de 1985) com planta de protecció estricta. S'han establert diferents “microrreserves de flora”, dins dels espais LIC “L’Albufera”, “Marjal dels Moros” i “Cap de Cullera”, tots en la província de València.

Falla Passeig Mercat - 2017

Gemma Tur

141

xxx

declarada Flor Amenaçada i “en perill d’ex-

Falla Passeig Mercat - 2017

xxxtinció”.

142

Paradògicament, xxx l’ensopeguera, malgrat estar acostumada a viure en condicions adverses i extremes, en els darrers 30 anys no ha pogut fer front, per sí sola, a la pressió antròpica del home. Les seues poblacions han anat minvant considerablement fins al punt que, l’any 1999, mitjançant l’Ordre de 4 de maig de la Conselleria de Medi Ambient, va ser declarat el seu habitat, el Cap del Far de Cullera, Microrreserva vegetal, amb una extensió de 0,191 hectàrees. En aquest moment, l’especie va estar considerada com flora amenaçada i en perill d’extinció, desenvolupant-se, ja en aquells moments, protocols de micropropagació i cultius experimentals i conservant-ne les llavors al banc de germoplasma de l'esmentada Conselleria.

Posteriorment, l’espècie Limonium dufourii, l’any 2009, amb motiu de l’elaboració del CATÀLEG D’ESPÈCIES DE FLORA AMENAÇADA DE LA COMUNITAT VALENCIANA, s’hi va incloure i, a dia d'avui, segueix estant

Però, ¿paga la pena reivindicar la singularitat de les espècies, ecosistemes, paisatges, flors, etc..? Perquè la comunitat científica quan un ésser viu o inanimat, individu o comunitat és autèntic o escasseja pretén mantenir-ho i/o conservar-ho?. ¿Per què no deixar que el dia a dia marcat per la globalització i l'homogeneïtzació segueixca el seu curs sense obstacles ni entrebancs, ¿per què no?.

Cadascú tenim la nostra opinió al respecte. A l’informe “Nuestro Futuro Común” conegut com l'informe Brundtland elaborat en 1987, per la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament, es planteja la importància que té preservar la BIODIVERSITAT,concretament, fa referència a aquest assumpte en els següents termes: “la pèrdua de biodiversitat no sols significa la pèrdua d’ informació genètica, de especies i ecosistemes, sinó també esgarra la pròpia estructura de la diversitat cultural humana que ha co-evolucionat amb ella i de la que depèn també la seua existència.

En la mesura en què las comunitats, les llengües i pràctiques de les poblacions indígenes i locals desapareguen es perd, també, un vast bagatge de coneixements acumulats,

en alguns casos, durant milers d’anys ”(Tréllez Solís, 2004).”

Així doncs, és important salvaguardar les particularitats, i peculiaritats biològiques i culturals dels pobles, i vigilar per tal de no accelerar l’extinció de tot allò que és diferent o escàs.

El món faller ho ha sabut fer, a la seua manera, ha volgut protegir la Festa , que òbviament no corre perill d’extingir-se, però, malgrat això, ha reivindicat la seua singularitat sol·licitant a la UNESCO la declaració de la “FESTA FALLERA” com a PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT. Tramitant la candidatura #FallesUNESCO. Aquesta candidatura, justament va néixer en un discurs pronunciat, en 2003, pel rector de la Universitat Politècnica de València, D. Justo Nieto i, tretze anys després, en novembre de 2016, des d'Addis Abeba ens va arribar la tan preuada Declaració.

Amb la qual cosa, la Festa de les Falles va entrar en la Llista Representativa de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, valorant-la com una expressió de “creativitat col·lectiva” i salvaguarda de les arts i oficis tradicionals de la nostra terra.

Per tant, cal conèixer, comprendre i estimar per a poder recolzar la salvaguarda de la pluralitat i riquesa biològica dels entorns que ens envolten i reivindicar l'autenticitat de la nostra diversitat cultural. Posar en pràctica aquests fets són indicadors de la cultura d’una societat.

les

nostres

FLORISTERIES

L'ofrena. mig segle de lfllors a les Falles de cullera Floristes Carol

Falla Passeig Mercat - 2017

Alfredo Martínez Colomina

144 Ofrena de la Falla San Antoni. Any 1971

Al món de les flors ha dedicat el seu enginy l’artista encarregat d'elaborar el monument faller d’enguany. Una obra artística en la qual el seu autor buscarà reproduir hàbilment la bellesa de les flors naturals, arribant inclús a superar-les en el que a fugacitat es refereix, en la mesura en què únicament podran ser admira-

des en tota la seua esplendor durant les tres intenses jornades abans de l’emotiva nit de la cremà. Però de la mateixa forma que unes flors de cartó-pedra - o poliespà - seran abraçades pel foc, altres un poc menys efímeres, però més delicades, seran oferides per les falleres a la Mare de Déu el pròxim 18 de març

als jardins del Mercat. I és dels inicis de la tradicional Ofrena al nostre poble del què voldria fer un poc de memòria en el present llibret.

La celebració de l’Ofrena té el seu antecedent històric en la denominada Festa de les Clavariesses que se celebrava a València, i en la que unes dones, vestides de llauradores en mantellina deixaren, per primera vegada en un senzill acte d’ homenatge, els rams de flors que portaven a la Basílica de la Verge dels Desemparats l’ any 1941, inaugurant una tradició que la Junta Central Fallera va implantar com un acte oficial en el calendari faller a partir de l’any 1945. Aquell any va arribar al port de València el “Barco Faller J.J. Sister”, en una desfilada que acabava en la tradicional Ofrena a la Catedral, i que estava composta per la Fallera Major de València i les belleses de Castelló, Alacant, Madrid i Barcelona entre altres personatges il·lustres de l’època.

Però encara haurien de transcórrer més de dues dècades des d’aquell acte infor-

mànigues dels vestit s’havien acurtat i els arribaven al colze. I pareix ser que pel mateix degueren passar la resta de Comissions perquè totes varen prendre la decisió conjunta de què l’ Ofrena que venia fent-se al Castell passara a celebrar-se a la plaça del Mercat Municipal, lloc habitual de reunió de totes les falles abans de començar la pujada al Castell. I va ser l’any 1977 quan Baist i Jose Luis Sapiña Mompó, conegut per tots com a “Rosquilla”, s’encarregaren de dissenyar i confeccionar la que

Parada de l'ofrena en la pujada al Santuari. 18-03-1973

Falla Passeig Mercat - 2017

mal de les clavariesses a la Catedral de València per a què la Comissió de la Falla Sant Antoni de la Mar instaurarà al nostre poble la tradició de fer una Ofrena floral, en este cas a la nostra Patrona, la Mare de Déu del Castell. I així va ser com, per primera volta, les falleres desfilaren des del seu casal, pujant per les empinades revoltes, per a finalitzar l’Ofrena en l'altar major del Santuari, portant Paella floral en les revoltes del castell. Any 1972 les grans escultures, cistelles o tapissos realitzats pels mateixos tradicions més populars de les festes josefines. fallers que, en els anys posteriors, es conPerò un incident anecdòtic, l’any 1976, vertirien en una ornamentació habitual al va suposar un canvi important en aquesta llarg de la processió fallera. tradició. Aquell any, la majoria de les falles Com va ocórrer a la ciutat de Valènja havien acabat d’oferir els seus rams de cia, la innovadora tradició floral va arreflors a la Verge del Castell quan, a mitjan lar ràpidament en el nostre poble de tal camí del trajecte de baixada per les revoltes, una forta pluja va sorprendre totes forma que la resta de les comissions que les falleres i fallers, deixant-los ben arreanaren formant-se s’afegiren, any enrere mullats de dalt a baix. Recorda un faller any, al nou acte faller que havia arribat per d’eixa primera falla, Juan Bautista Lli Garria instal·lar-se definitivament, consolidant gós "Baist", que quan arribaren al casal les la celebració de l‘Ofrena com una de les

145

Falla Passeig Mercat - 2017 146

Falles reunides en el Santuari el dia de l'ofrena. Any 1973

seria la primera estructura de fusta d'una Ofrena en Cullera, en forma de “Peineta”, on compondre un tapís floral gegant, en tots els rams de les falleres. Cal recordar que també participaven tots els anys en la construcció de la Tauleta de la Verge.

L’ Orde dels Franciscans, que encara residien al Santuari, en assabentar-se del que s’havia resolt fer per a l’any següent, adreçaren una carta a cada Comissió de

totes les falles participants, animant-les a continuar en la ja tradicional romeria de flors, “símbol de la vida,” que venia celebrant-se des de feia més de quinze anys al Castell. Però pareix que no va donar els seus fruits, a excepció d’una de les falles.

Hui en dia, i quasi quaranta anys després, els fallers i falleres de la Falla Plaça d’Espanya, quan acaben la seua ofrena al Mercat, pugen a peu les revoltes del Castell per a

oferir, com tots els anys, dues cistelles de flors a la Mare de Déu del Castell, donant continuïtat a la tradició iniciada ja fa més de cinquanta anys al nostre poble.

Pel que respecta als diferents tipus de flors que s’ utilitzen al llarg de l’ any faller, destaca el clavell per damunt de la resta, ja que és el que es fa servir majoritàriament per a confeccionar el mant de la Verge. En València capital es calcula que l’any passat es feren servir més de 10 tones de flors per a cobrir-lo totalment. També són molt utilitzades altres flors com les roses, margarides, gerberes, liliums o els gladiols, per nomenar soles les més comunes, igual que les orquídies o flors tropicals, que últimament estan més de moda per la seua vistositat. Però a part de l’ acte de l’ ofrena, el curs faller té moltes altres celebracions de les quals les flors formen part, com ara la decoració dels escenaris i els rams per a les falleres en els successius actes, com la treta, la presentació o la proclamació de les falleres major, o la gran quantitat de detalls florals que es regalen a les falleres majors i fallerets infantils la vespra del dia de la seua presentació.

Igual de variat és el lloc de procedència de les flors que arriben a les falles, sent

Falla Passeig Mercat - 2017

nàries, en un sector que, a dia de hui, busca en la internacionalització dels seus productes noves oportunitats per ampliar el seu mercat.

Acabe ja, agraint a Baist la informació i les fotografies que m’ ha facilitat del seu arxiu, i fent menció a les paraules dels Pares Franciscans, desitjant-vos a tots i totes Pau i Bé, acompanyats de molta diversió -encara que això no fa falta dir-ho - per a passar-ho el millor possible en l’intens calendari faller que vos espera.

147 Cistella de flors amb fallerets i falleretes. Any 1976

el principal productor mundial i líder històric Holanda, on es troba el mercat més gran del món, conegut com el “Wall Street de les flors”. Està compost de tres grans mercats: Rijnsburg, Naaldwijk i el major de tots, Aalsmeer, amb una superfície de 1.000.000m2 en la que es reben més de 30 milions de flors cada 24 hores. Colòmbia i Equador també cobreixen una part

important de l’oferta, sobretot en el referent a roses i clavells. I altres països, com ara Kènia, Costa Rica, Mèxic, Israel, China o l'Índia, també van emergint gradualment com a exportadors globals de flors.

Al nostre país, les Comunitats Autònomes que més flor tallada produeixen són, en el següent ordre, Andalusia, Comunitat Valenciana, Galícia, Múrcia i les Illes Ca-

Document dels Pares Franciscans adreçat a les Falles de Cullera. Any 1977

Benvolguda falla Manel Grau Montaner

florista Artesà

Per a mi és un orgull, poder escriure unes lletres al

Falla Passeig Mercat - 2017

vostre llibret d'aquest exercici. Enguany va de flors i ja que

148

un dia gran per a la regina de la falla i al llarg del dia rep nombrosos centres d'amistats, de familiars i fallers.

eres florista, hem pensat amb tu. Així em vareu transmetre el vostre desig i jo content i pagat.

La nostra festa és el preludi de la primavera, estació on esclaten amb tot el vigor la majoria de les flors. ¿Quina importància te la flor a la nostra festa? Quant volem celebrar qualsevol esdeveniment, tenim per costum guarnir la nostra casa amb flors. Des de la treta de la fallera major, fins a la proclamació, presentació, gala fallera, ofrena a la Verge, etc.

La seua casa en convertix en una meravellosa bo-

Tenim la bona costum, d’oferir flors com a mostra

geria. Quan s'acosta la nit, un riu de gent entra i ix per a

d’agraïment, d'alegria, de festa. Sentiments i bons desit-

gaudir de les millors gales exposades. Ja als vostres rics

jos van lligats a tot arreglo floral. Un centre, una cistella,

teixits, apareixen les flors formant ramillets de multitud de

un ram, una planta sempre son benvinguts a la nostra

tonalitats i mides. A les joies, al panyoló, a les mantellines,

vida. Les preferències per tipus de flors, han canviat molt

fins i tot a les vostres pintes cisellades per els mestres

l'ofrena a la Mare de Déu. És un goig veure-vos desfilar

al llarg del temps. Abans tot es feia amb clavells i nards,

orfebres.

amb el vostre ram de flors. Un barrejat de colors i aromes

hui disposem d'un gran ventall de varietats dels cinc con-

invaixen els carrers del nostre poble amb un mateix destí,

tinents.

el cor de Cullera, el nostre mercat.

Tulipes, roses, strelitzia, orquídies, anthuriums, flor

Les flors com podem observar, estan presents a la

tropical ens oferixen tot tipus de colors i aromes abans

nostra festa d'una manera molt important. Com diu el

desconeguts i que hui ens enriquix el nostre treball i la

pasdoble València del mestre Padilla, València,es la terra

nostra oferta de cara al client.

de les flors, de la llum i de l’amor.

Per acabar, desitjar-vos enguany en que les falles

En considere un florista de vocació i gaudixc de manera especial amb la vespra de la presentació i amb

En plena setmana fallera i més concretament la ves-

l'ofrena. Com diem nosaltres, de la vespra la festa. És

pra de Sant Josep, es realitza un del actes més emotius,

adquirixen el reconeixement de patrimoni immaterial de d’humanitat, unes meravelloses i inoblidables festes.

FALLES UNESCO

Falla Passeig Mercat - 2017

Les falles, patrimoni cultural inmaterial de la humanitat

150

Les Falles són una festa dinàmica amb sabor mediterrani que involucra a milers de valencians i suposa una font de creativitat col·lectiva que manté vius coneixements i pràctiques valencianes.

Durant el mes de març, les ciutats valencianes es converteixen en museus d’art efímer per a celebrar l’arribada de la primavera.

Música, pólvora, indumentària, pirotècnia, arts plàstiques, diversió, sabers tradicionals, artesania, literatura, flors… són els ingredients que fan d’aquesta festa quelcom singular.

Els seus valors han aconseguit que el Comitè Intergovernamental de la UNESCO, reunit el dimecres 1 de desembre de 2016 a Addis Abeba, haja aprovat l'entrada de la festa de les Falles en la Llista Representativa de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Format per representants de 24 països signants de la Convenció de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, va decidir incloure-les en la llista de béns protegits per respondre a la "necessitat

social" de preservar les arts i oficis tradicionals que d'una altra manera desapareixerien. Segons aquest organisme, la pràctica d'aquesta festivitat cultural, transmesa en el si de les famílies, reforça la cohesió social i afavoreix la creativitat col·lectiva de les comunitats.

Les Falles de València ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Agraïm a la Junta Central Fallera, organisme autònom local de l'Excm. Ajuntament de València, que exerceix la funció rectora i de coordinació entre les comissions falleres respecte de les

activitats relacionades amb la festa de les Falles. Proposa, organitza i vetlla pel correcte desenvolupament de les celebracions i activitats que comprometen el conjunt de les comissions falleres, així com la cooperació amb les institucions i altres organismes amb vista al major èxit, difusió i prestigi de les Falles.

Agraïm també, a la Junta Local Fallera de Cullera el seu compromís per potenciar el valor de les falles a la nostra localitat. La seva dedicació diària, aportant la seva tasca i treball, sumant-se a l'esforç per aconseguir el reconeixement atorgat per la UNESCO. Finalment, a l'Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Mercat de Cullera, fundada fa 70 anys. A tots els fallers, falleres i simpatitzants que han fet realitat en aquesta comissió, el sentiment faller, la tradició valenciana. Cultura i festa, que promovem en els nostres carrers, any rere any.

Ens enorgulleix pertànyer a aquesta comissió, i a aquesta festa reconeguda ja internacionalment.

A tots els que heu aconseguit que les Falles siguin Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, gràcies.

Cases PublicitĂ ries

152

Falla Passeig Mercat - 2017

153

Falla Passeig Mercat - 2017

154

Falla Passeig Mercat - 2017

155

Falla Passeig Mercat - 2017

156

Falla Passeig Mercat - 2017

157

Falla Passeig Mercat - 2017

Falla Passeig Mercat - 2017 158

FORN I PASTISSERIA

MUÑOZ Desde el 12 de septiembre el Forn MUÑOZ también es...

Avda. Joan Fuster, 8 - Cullera

todos Disfrute de vicios nuestros ser Avda. 25 d'abril, 91 - Tel. 96 026 46 28 · C/ del Vall, 69 - Tel. 96 172 04 68

Relojería - Joyería

7 159

Falla Passeig Mercat - 2017

160

Falla Passeig Mercat - 2017

Tel. 625 524 217 Passeig Dr. Alemany, 27 bajo 46400 Cullera / Valencia NADIA ESTÉTICA CULLERA

Visita nuestra nueva web www.pizzeriaatlantida.es

C/ La bega, 13 · Cullera 96 172 60 11 / 670 780 488