AMIC MEU, SOLS TU TROBES COETS,

PER NOSALTRES SI FA FALTA

TIRES UNA MASCLETÀ. TU ENS UNIXES, ENS COMBOIES, TU ENS OMPLIS DE PÓLVORA L’AMBIENT.

ALLÀ ON VAGES ET SEGUIREM, DEL TEU BRAÇ FALLER EM PERDRÉ

ET SEGUIREM AL PASSACARRER

FINS AL FINAL. ALLÀ ON VAGES

ET SEGUIREM, DEL TEU BRAÇ FALLER EM PERDRÉ

DARRERE DE L’ESTENDART, ERES GENIAL BRINDEM PEL GRAN

PASSACARRER

AMIC MEU

AMSTEL

Hi ha amics que són un tresor, el mateix troben llenya que coets, cal buscar-los

Escolta la lletra original

A La Banda De Les Falles Perspectiva

Musical Sobre La Festa

EVíctor Hugo (1802 – 1885)

Dramaturg n capçale aquest article amb la cita del cèlebre dramaturg francès Víctor Hugo que ens aboca a la part més abstracta de la música, aquella que, sense cap tipus d’explicació, ens transporta al més dins de cadascú de nosaltres i, alhora, fa brollar els sentiments més purs de la humanitat.

La música és part essencial de qualsevol festa i que, com a tal, els valencians la portem segellada a foc al nostre ADN. No de bades, les bandes de música de la Comunitat Valencia estan declarades com a Bé d’Interès Cultural per la Generalitat Valenciana i, actualment, està en tràmit la petició de ser declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Doncs aquestes mateixes bandes de música són les que ens omplen de festa, alegria i gresca els carrers.

N o cal anomenar que allà on hi ha una banda, hi ha un grup de persones desfruitant-la, sentint-la, i en el millor dels casos, apreciant-la com a art.

Però...últimament estem vivint una decadència musical severa.

No de bades, cada vegada es prima més la qüestió econòmica que l’artística (però com sempre, qui paga, «mana»).

Les falles, al igual que no es poden entendre sense els seus majestuosos monuments on l’artista faller fa brillar el seu art obnubilant; la pólvora i el foc, part essencial de la tradició festiva; la llum del més de març; l’àcida sàtira i crítica social i l’acolorida indumentària, tampoc ho pot fer sense la música, i molt menys, relegar-la a un segon plànol.

A les falles de Gandia, a diferència d’altres poblacions, pels diferents actes que s’hi celebren, es deurien de poder traure a la llum la part més majestuosa (que no avorrida) de les bandes de música.

VICENT MENGUAL CAUDELI DIRECTOR EN LA SOCIETAT MUSICAL DE BENIRREDRÀ u

Fa uns anys donava gust vore com el dia de la Crida fallera, cada comissió preparava les seues cassoles d’arròs al forn i, a primer hora de la vesprada d’aquell dissabte del més de febrer, es realitzava un acte molt emotiu: l’entrada de bandes de les Falles de Gandia.

Un acte on les falles, i per tant, la societat civil gandiana, li atorgava per uns moments un espai privilegiat a la música de banda, essent els autèntics protagonistes d’aquest acte.

Actualment aquest acte ja no hi existeix i, amb el pas del temps, la música a les falles ha anat convertint-se en una «discomòbil» ambulant.

Però continue reivindicant que les vesprades falleres a Gandia es presten a posar en vàlua allò que reforça el sentit del passacarrer i, per tant, ocupe el lloc que li pertoca.

Algú s’imagina la desfilada prèvia al bateig, o l’ofrena a la Mare de Deu dels Desemparats sense música?

Vaig més enllà, a la processó de Sant Josep, acte distintiu de la festa fallera a Gandia, quin sentit tindria no fer-la amb una banda de música?

Queda clar que els matins a Gandia, son actes festius més populars on, la festa més desinhibida s’apodera dels carrers i dels casals fallers (llevat de la protocol•lària visita de les Falleres Majors a les diferents comissions falleres), però, no lleva que la resta d’actes (sobretot els vespertins) requereixin d’una formalitat festiva que a dia d’avui, poques

comissions les propicien.

Les nostres bandes, aquelles que des de ben petits en el cau matern de cadascú de nosaltres hem conegut per mitjà d’avantpassats i familiars, estan en risc.

Aquella part de sacrifici silenciós, de feina constant assaig rere assaig, cada vegada més invisibilitzada, on els músics preparem amb cura, respecte i estima cada una de les notes que des dels nostres instruments regalem a qui ens escolta, aquesta màgia artística, està més que mai en perill de desaparèixer dels nostres carrers.

Què pensaria el nostre estimat Victor Hugo del tracte que li donem a la música si vingués a visitar les nostres falles?

Aquesta pregunta, ja correspon a cadascú de vostès respondre-la.

Pel que a mi em pertoca continuaré lluitant, des de la meva humil posició, per a seguir dignificant la música de les nostres bandes i alhora, intentant que les falles sempre estiguin a la banda de la música. l

ARRIBEN LES FALLES UN ANY MÉS I ALGÚ AMB EL SEU TREBALL LES VA A

FER FUNCIONAR ESTÁN ACÍ, ESTÁN ALLÀ TOT ESTÀ CONTROLAT

MON PARE ÉS UN ARTISTA ÉS UN SER ESPECIAL, AMB ELL TOT ESTÀ A PUNT, QUE ARRANQUEN LES FALLES

CREC QUE MON PARE ÉS ARTISTA (SI QUE HO ÉS, ÉS ARTISTA)

CREC QUE MON PARE ÉS ARTISTA (SI QUE HO ÉS, ÉS ARTISTA)

MON PARE ÉS ARTISTA

EL CORTE INGLÉS

No hi ha res com la imaginació d’un xiquet, poden convertir al seu pare en elf o artista