SOM ELS ROISEROS I ESTEM REQUETEBÉ

, VESTITS SEMPRE DE VERD

AMB COS DE SUPERMODELS.

SOM VERDEEEETS

I SEMPRE ANEM A CENT, AMB FOC, RITME I MARXETA

SOM ELS ROISEROS CONGUITOS

ROISEROS, VESTITS DE VERD, AMB COS DE SUPERMODEL! RO-RO

Escolta MÚSICA MONOGRÀFIC

PERQUÈ HO PASSES BÉ.

FALLERES, FALLERS, LLESTOS PER A VESTIR-SE, COM ENS AGRADA EN EL PASSACARRER I A L’OFRENAR. REPETIM?

FALLERES, FALLERS, LLESTOS PER A VESTIR-SE, COM ENS AGRADA EN EL PASSACARRER I A L’OFRENAR.

REPETIM?

NATILLAS DANONE

Repetim sempre perquè ens encanta vestir-nos, perquè ens encanta ofrenar, repetim?

Escolta la lletra original

SOM EL ‘TRENDING TOPIC’ DE LES FESTES NACIONALS

LAURA BARBER

PERIODISTA I FALLERA DE REPÚBLICA ARGENTINA

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023 n l’actualitat, 4,62 bilions de persones posseeixen un perfil en xarxes socials, la qual cosa equival a un 58,4% de la població. Més de mig planeta connectat al servei de la immediatesa, l’opinió pública sense censura i l’entreteniment constant.

Entreteniment i connexió, dues paraules unides a la nostra festa; dues paraules que compartim amb allò que, en aquests moments, connecta el món siga com siga el país, comunitat autònoma o població: les xarxes socials.

Des de fa uns anys, són un dels recursos més poderosos per a aconseguir resultats de negoci, abast i visibilitat. És una solució fàcil, i la majoria de vegades orgànica, per a apostar per la publicitat en tota mena de perfils.

Un impuls tant per a grans com xicotets. Les Falles de València, i les nostres, les de Gandia, adquireixen mil i una possibilitats de crear llaços entre comissions, connectar entre persones i aconseguir inculcar entre els uns i els altres l’amor per aquesta festa tan genuïna, potenciant la realitat i allunyant-se del món virtual que tant ens envolta. Però no del tot.

Des que, alguna ment prodigiosa va descobrir que les associacions de qualsevol punt del món podien tindre un perfil en xarxes socials, les comissions falleres es van llançar a la comunicació del ‘ací i ara’, convertint-se, sense cap mena de formació, en autèntics Community Managers fallers. Un desafiament que afrontaven amb la finalitat d’augmentar la visibilitat de tots els seus actes i accions corporatives de manera autodidacta. La publicitat aplega a les Falles en mans dels fallers.

Va arribar el 2020. Els nostres monuments fan un pas arrere i emprenen una llarga espera, trista i desoladora, per a contribuir amb la situació sanitària que, en aqueix moment, va paralitzar el món per complet. I ací, gràcies a la tecnologia i les xarxes socials, estava cadascuna de les nostres comissions, retransmetent el dolor de tots els valencians i l’esperança de tornar a ser els qui vam ser.

Moviments solidaris, retransmissions en vius, challenge fallers, moments de recordar, reines i presidents llançant missatges d’ànim… Ens convertim, gràcies a la responsabilitat i el bon fer, en el trending topic de les festes nacionals.

Les xarxes socials van passar a ser una part imprescindible del nostre dia a dia; aquella eixida cap a les bones notícies i el moment de donar-li al ‘off’ dels mals pensaments, pors i incertesa, però sobretot, a ajudar-nos a sentir a prop als qui estaven lluny.

Estar lluny, al març. Que difícil.

En l’actualitat, cada any, una gran quantitat de valencians parteixen a altres països i ciutats amb el propòsit de trobar un camí millor, allunyant-se dels seus sers estimats i de les Falles.

Arriba març i, qui ho porta en la sang però està lluny, afronta el repte de no tirar molt de menys i aprofitar els màxims recursos per a viure-les de prop.

Gràcies a les xarxes socials i allò que ens ofereixen, les Falles han donat la volta al món i han arribat al cor dels més fallers, sentint-les a milers de quilòmetres, però alhora molt pròximes. Aconseguint la fórmula perfecta per a gaudir d’unes falles diferents, però gaudir-les.

Des de llavors, s’han convertit en una eina imprescindible entre tots els recursos, una manera de transmetre i mostrar els nostres valors, costums i tradicions. Un estil de comunicació i publicitat sense cap fi econòmic, però sí social. Així que, van arribar per a quedar-se, i cada vegada amb més força. No sabem com evolucionaran, ni amb quins fins continuarem utilitzant-les. Tampoc si apareixeran nous reptes, combinarem les plataformes actuals amb unes noves o simplement, si apareixeran aquells influencers fallers, que ja han passat per València, però encara no han arribat a Gandia. Qui sap, igual és una manera de continuar elevant la nostra festa i convertir-la, per sempre, en el trendig topic de les festes nacionals.

Ens segueixes? Ens veiem en el casal, i en les xarxes! l

ESTAVA JO A LA NOSTRA PLATJA, MARE, QUINA CALOR

VAIG ANAR AL BARET, REDÉU QUINA FRESCOR.

LA MEUA ESQUENA ESTAVA ENCESA, QUI EM DONA LA CREMA?

AI, FES-ME TU EL FAVOR, LI VAIG DIR AL MADRILENY.

TU EM DONES CREMETA, JO ET DONE FALLETA

ESTRENY BÉ EL TUB,

QUE IX MOLT DOLCETA.

TU EM DONES CREMETA, JO ET DONE FALLETA

POSA-HO BOCA AVALL,

QUE QUEDA UNA MIQUETA.

TU EM DONES CREMETA

O.N.C.E.

Em dones el que em dones jo et done falleta perquè és el millor que puc oferir-te

PRIETO, VINE CAP ACÍ

PRIETO, QUÈ ÉS EL QUE TENS?

QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC?

QUE TINC DE TOT.

QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC? QUE TINC DE TOT.

TINC POEMES, TINC ASSESSORS, TINC AL VILA, TINC AL MENGUAL,

TINC AL NAHUEL, ESTIC EMPASTRAT

PRIETO, QUE NO T’HE ENTÉS

PRIETO, QUE QUÈ ÉS EL QUE TENS?

QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC?, QUÈ PESAT

QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC?

QUE TINC DE TOT. TINC A VALLÉS, TINC COMPROMÍS I TINC COMPROMISOS, TINC

A LA LIDU BEN SOCARRÀ I TINC ELECCIONS

ABANS DE L’ESTIU

LES TAPETES

O.N.C.E.

El nostre alcalde té de quasi tot, excepte gambes i xopitos, podria fer-nos la carta d’un bar

Les Noves Campanyes Digitals Que Funcionen

JOSÉ MIGUEL REYES

Di ns d’una gran agència de publicitat, màrqueting o gestió de mitjans existeixen infinitat de termes anglosaxons per a definir una no menor infinitat de llocs dins del complex i modern organigrama que s’ha creat al voltant del mercat publicitari. Quan els pressupostos són importants, la mateixa persona no s’encarrega del desenvolupament del missatge, el plantejament i la programació dels impactes o la contractació dels espais. No obstant això, en les agències més modestes, tot això pot acabar sent el treball d’un líder de projecte amb més aspecte d’home orquestra que d’expert en comunicació.

La publicitat del segle XXI ha creat xicotets compartiments estanc en els quals un dels perfils més valorats és el del ‘copywiter’, un tipus de redactor publicitari que té com a especialitat la recerca de conceptes que transporten els conceptes bàsics d’un producte, un bé, un servei, una persona o una idea perquè el públic, siga com siga la seua naturalesa, puga emetre una valoració. D’una forma més clara i realista, el ‘copywiter’ s’encarrega de produir el contingut editorial que alimentarà les eines que s’usaran en la comunicació d’una campanya publicitària, siga com siga el suport. I d’ací la rellevància ja que, en la publicitat de l’última dècada, el missatge ha adquirit una importància colossal.

Si les dades manaren, el sector publicitari a Espanya no podria negar que viu un bon moment. En el primer trimestre de 2022, el conjunt de la inversió publicitària ha crescut un 7,7% enfront del mateix període de l’any anterior, arribant a una xifra de negoci de 1.114,8 milions d’euros, segons dades oferides per InfoAd. Només el mes de març, la inversió va créixer un 5,1%, augmentant en tot el trimestre l’activitat en suports com a radi, publicitat exterior i digital, el segment en el qual major inversió es realitza amb notable diferència i que inclou la despesa en eines de cerca o xarxes socials. El que aquests nivells mostren és que els suports digitals, el volum dels quals continua creixent any rere any, es mengen ja el 47,5% de la inversió en publicitat.

E n un mercat cada vegada més digital i amb major varietat d’espais, el problema d’agències i empreses que busquen vendre els seus productes és la cada vegada menor permeabilitat dels clients potencials respecte als missatges publicitaris. Segons dades de l’estudi ‘Ask Your Target Market’, només el 5% dels usuaris que veuen vídeos en YouTube presta atenció a la publicitat que incorpora el vídeo i el 81% diu no prestar-li cap. Per posar-ho en context, un estudi similar realitzat a l’audiència de la televisió convencional mostrava que només el 12% no li prestava cap atenció als anuncis. Aquest escenari, que es trasllada quasi amb les mateixes dades als anuncis en mitjans ‘online’ escrits, és una de les grans preocupacions de la publicitat digital. A menor atenció, menys efectivitat, menor retorn de la inversió i menys alegria per al client.

Formats més informatius

Les piruetes de la publicitat ‘online’ per a salvar aquest gran problema han fet que els formats s’hibriden al màxim i els continguts publicitaris es construïsquen d’una forma més informativa de cara a poder entrar d’una forma més amigable en la lectura de l’audiència. És el que es diu contingut patrocinat o ‘branded content’, que no és més que l’evolució natural del publireportatge, vestit amb forma de text periodístic de qualitat i que busca posar en valor un fet noticiable alhora que posa una empresa, bé o servei en el seu mateix nivell de rellevància. «Quan desenvolupes idees per a una campanya, les que més recorregut tenen i les que més calen en l’audiència solen ser les que tenen una història darrere», detalla Paco, que ha treballat com ‘copywriter’ en l’elaboració de continguts per a anunciants del pes de la LaLiga o Iberdrola.

Els grans mitjans aprofiten l’estirada econòmica d’aquestes campanyes, per la qual cosa pocs s’han resistit a incloure en les seues portades digitals espais per a aquesta mena de contingut pagat. En la seua estratègia i en la seua manera d’entendre la diferència entre notícies i publicitat queda com es crea l’espai i de quina forma es destaca. Mitjans com els del grup Vocento desenvolupen productes basats en el posicionament i l’optimització SEO de notícies, secundant-se en l’enorme trànsit de les seues webs informatives i en el trànsit que aquestes aporten. Per a això, els continguts de marca es publiquen dins de l’estructura del diari ‘online’ però diferenciats amb tipografies i maquetació personalitzades perquè el lector tinga la certesa de què es tracta d’una cosa diferent. Uns altres, com a Unidad Editorial o Prensa Ibérica disposen de portals específics per a aquest model de publicitat.

S iga com siga el format, són els clients els qui solen marcar el pas. «Quan una gran campanya té continuïtat i els continguts són tan específics que necessiten un desenvolupament web diferent al del mitjà, se sol desenvolupar un web sol per a allotjar aqueixos continguts, que està dins del periòdic digital a nivell de servidor o de domini, però que està pensat, dissenyat i produït per al con- u

SOC LA VALENCIANA UNA DONA COM CAP ALTRA, ESTIC FARCIDA DE BONA PAELLA;

SOC LA VALENCIANA UNA

DONA COM CAP ALTRA, EN L’ESMORÇAR

I EN EL DINAR A LA BARRA

M’AGRADA ANAR

UNA DONA COM CAP

ACEITUNAS LA ESPAÑOLA

Som les valencianes, dones com cap, no som olives, però estem farcides del millor menjar

Escolta la lletra original