ACCEPTA LES COOKIES PER SEGUIR

Des del principi dels temps, començant a la prehistòria, per presumir de la victòria la publi ha sigut un passatemps inspirant per aconseguir la glòria!

Els primers artistes rupestres amb domini del dibuix infantil explicaven de forma subtil algunes de les escenes campestres, inventant el paper dels mestres.

La tècnica de la comunicació d’aquesta manera evolucionava, i en realitat al temps la cagava deixant a la pedra una erosió d’interminable duració.

Però el problema no era el gravat sinó la intenció del mateix, puix com fa la cua d’un peix la publicitat ho deixa tot esguitat... Ale, jo ja ho he amollat!

Amb l’aparició i l’ús del paper al seu primer format de pergamí la informació arribava ja fins al veí exposant els gustos sense voler: possiblement l’influencer primer.

Però fins molt de temps després el pamflet no es va imprimir en sèrie, deixant la informació a la intempèrie, puix tothom volia saber més enfitant-se de notícies en excés.

Així naix un mitjà de comunicació per tindre al personal informat i poder generar més d’un debat: aquesta menuda (o gran) revolució tenia a la gent sempre en tensió.

És en aquest precís instant quan la publicitat ataca de nou, aprofitant-se que esclata el show donant petjades de gegant col•locant productes de forma elegant.

Ja a principis del segle passat la ràdio anava agafant poder per informar i el que fos menester, a través d’ondes d’ample modulat un mitjà de transmissió en nou format.

La veu donava pas a la imaginació i els anuncis eren molt clars, si volies podies creuar els mars (en vaixell, que no hi havia avió), valenta però arriscada decisió.

I així a poc a poc, molt lentament, vam arribar fins a un moment decisiu per a la publicitat en actiu, que es mostra incansablement i que fins i tot arriba a ser turment.

La televisió des del primer dia va ser un aparador de primera que ven el que vol de forma certera, imposant un caire d’alegria al consum d’allò que anuncia.

Bé siga a la tele en grisos, plana, grossa o a tot color, la publicitat ens fa flac favor emetent-nos constants avisos d’allò que necessitem amb matisos. u

Per sort l’hem deixada de banda o això pensa algun alliberat, que ho ha llegit molt espavilat després de fer una comanda d’un mòbil que arribarà d’Holanda.

No alça els ulls de la pantalla tot el dia connectat a l’aparell, deixant-se dels dits la pell, mentre les seues neurones retalla i al so de la publicitat balla.

És un constant bombardeig d’anuncis que entren via directa, sovint més eficients que una secta, als quals sols els cal fer un tanteig per a intentar vendre’t allò més lleig.

Fins a tal punt hem arribat, que per no llegir acceptem “galetes” que ens deixen les decisions nuetes, i quan t’adones ja l’has cagat, i de basura tens el correu petat.

Arribats fins a aquest punt el lector s’estarà preguntant... tot aquest rotllo gegant que ha començat ben amunt que té a veure amb el conjunt?

Doncs és molt fàcil d’explicar tenint en compte aquesta falla, i no parlem de menudalla, el missatge d’enguany ha de calar i us hem venut el que anem a plantar!

Propaganda! Ben farcit de publicitat! Oferida en la dosi necessària tot i que de forma temerària, esperem que us cause necessitat i us deixe amb ganes del segon plat.

Oh Benvinguts, passeu passeu, vostés volen un? De pastisset... la crítica és fina i segura, ho promet, i quan feu Pop, Stop ja no fareu, penseu en verd, ara toca, és lo seu!