ELS N OS T R E S M ON UM ENTS
13 rue de sant jordi paco roca 13 Rue de sant jordi es titula esta comunitat, i perfectament es pot representar la situació de la nostra ciutat. la ciutat de xàtiva és com una comunitat de veïns. entre ries i carcallades, vos comptarem el que passa per dins. aquest edifici és diferent normalment es les finques ningú vol ser president, però ací la mateixa persona és de de fa vint anys porter, alcalde i president. qui tot ho vol controlar és l’alfonso “l’il.luminat”, que es pensa que té l’escala dominada perquè té molts veïns en “nominats”, que les seues gràcies li riuen perquè esan un poc acollonats. a uns els pareix flatós i a quasi ningú els cau bé, però li fan bona cara perquè té els càrrecs que té.
és la forma d’actuar de xicotets mandataris, que no saben dialogar perquè són autoritaris. per a fer-li un tratge a “medida”, cristina ha montat una sastreria, amb el compromís de regalar-li’l el dia que el rus deixe l’alcaldia. primer van ser de upv després del bloc i compromís, aquesta sastreria canvia de marca més que un xiquet de pastís.
no els preocupa el seu estat per a l’estiu fer allí el festival és de l’ùnica cosa que s’han preocupat, i la resta de coses, els dóna igual.
plens sense ordre del dia, convocats per obligació, aguantant al rus els abusos burlant-se de l’oposició.
marian soro amb el castell no sap que fer, i com l’ha vist un poc vell, ha pensat en pintar-lo amb pinzell.
per una majoria mal entesa del pp, que per tindre onze regidors es creu que tot ho fa bé convertint a la resta en oients patidors.
ni falles ni albaes el rus pot suportar, i busca excuses debades, pero a poder-se absentar.
cesca li diu a miquel: -”pren-te una infusió, i així al ple vas relaxat per a qualsevol discussió!-.
a la presentació de la fallera el rus no ha anat. va preferir anar-se’n al futbol del que és més aficionat.
en l’àtic està pintant l’artista d’aquesta falla el desastre que pp&rus en xàtiva estàn deixant. esperant de bona gana que crìtica i monument siga del vostre grat i reflectixca fidelment la crisi de la ciutat.
alfonso “l’il.luminat” té idees fora del corrent, que servixen per a augmentar algun compte corrent. l’oposició només ha pogut fer 20 anys d’observació, escoltar, mirar i patalejar eixa ha sigut la seua missió.
La part vella és una meravella, i ambles reformes que han fet, ens han llevat les ganes de passejar per ella. pel carrer corretjeria la processó ha passat tota la vida, des que el rus ha reformat la via hi ha imatges que diuen: -”per ahí que passe ta tia”-. pobre castell socarrat que poc a poc es deteriora per estar descuidat, i marian sols es preocupa d’unflar els visitants perquè el rus es senta pagat.
però al rus li passarà com al xicotet nicolás, que quan no tinga tants càrrecs ningú li farà cas.
el motiu de les absències són les crítiques que mai ha aguantat, perquè a que li riguen les gràcies és al que està acostumat.
32
al seu dia miquel li va donar l’alternativa, i amb discussions en el rus roger s’està guanyant l’alcaldia. el rus en el ple ja no sap que fer, perquè a tot la contra li fa roger. -”com no et calles, et tire al carrer”-.
pp gotera i rustilio “xapuses municipals”, en tot el que han reformat han fet caguerades industrials. carrers pels quals no es pot transitar, places del nucli antic que els han canviat la personalitat, i en la plaça de bous han fet, una vertadera atrocitat.
una denuncia volia alfonso posar a totes les caguerades de la ciutat, i perigúell, el regidor despistat, per la me´s gran ha començat. Una empresa sense pressa perigüell s’ha muntat, i per la seua sorpresa el càrrec li ha costat. l’ave que ens van prometre encara no ha arribat, i com a un caragol, ens han enganyat. i nosaltres, com rompetechos, ens hem conformat. pareix que només rus tinga bones idees, però s’han quedat antigues i no han sigut efectives. per a les pròximes eleccions poder dibuixar una ciutat diferent, tenim llapiseres i pinzell. entre tots ben guapa la farem amb molta alegria i bon ambient.
homenatge a tintin paco roca
tintin i el misteri de les taronges blaves, una pel.lícula diferent que tots els socarrats portem en la ment. és un xicotet homenatge a la ciutat, a la pel.lícula i a la gent, que desprès de tant de temps com si fóra hui tenim present. uns per ser majors ens recordem de quan la van fer, i altres més xicotets, de sentir-nos comptar com va ser. xàtiva, per uns díes es va transformar, el margallonero a “asno rojo” va canviar. i el “casino setabense” com a teatre municipal per un moment va estar. celestino, el “limpiabotes” era molt conegut a la ciutat i gràcies a la pel.lícula recorde que va ser en el cine, la aclamació més sonora. però el que més recorda la gent és veure a tintin amb el seu gos milú i el capità haddock pels carrers de xàtiva corrent. el professor tomasol, la fam del món volia solucionar, i amb l’invent del seu colega el professor zalamea, la volia exterminar.
les taronges blaves era una solució de ficció, i a xàtiva van rodar quasi tota la funció. hernández i fernández garrot en mà intentant a una vaqueta torejar, només van aconseguir poder-la un poquet marejar. ccarreres pel carrer santes, per la triaca, per santa tecla i per la plaça de la trinitat. i en la bassa, les dones llavant mentres el capità haddock corrent prenia el bany. pel mercat van passar, i eixe dia ningú indiferent van deixar. una parada de taronges van tirar i corrent corrent a la parada de maria “la platanera” van arribar. tot dins d’un bon ambient que van fer d’eixos moments uns dies diferents. images d’una xàtiva que molts portem en la ment, que no era ni pijor ni millor simplement diferent. la mateixa ciutat abans relatada i enyorada, hui seguix volguda i admirada per tota la ciutadania que està... de de la seua xàtiva enamorada. és bonic recordar els moments tan divertits, dels veïns i coneguts en aquells dies viscuts. des dels anys 60, en la ciutat no han fet una altra pl.lícula més recordada, que la de “tintin i las naranjas azules” a xàtiva rodada.
33
13 rue de sant jordi paco roca
34
homenatge a tintin paco roca
35
36
37
J U N TA E X E C U T I VA JUNTA GESTORA VICENT BOLINCHES I FABRA PEDRO DELEGIDO I MINGUEZ JOSE LUIS MORELL I GARCIA JESUS SIGNES I CORELL
38
SECRETarI
JOSÉ DAVID BRÍGIDO
VICE SECRETÀRIA
PATRICIA OLTRA
TRESORER contador
JOSÉ ANTONIO SOLER
DELEGAT CARROSSES
GUILLERMO DELEGIDO
DELEGADA excursions
maria borrás
DELEGAT LOTERIES
PEDRO DELEGIDO
DELEGADA INFANTIL
AMPARO VILLA
DELEGADA FEMENINA
INÉS SOLER
DELEGAT CASAL
VICENTE TORMO
DELEGAT JOCS
JOSE ANTONIO SOLER
DELEGADA PRESENTACIÓ
M JOSÉ SUÑER
DELEGADA LLIBRE
ANDREA DELEGIDO
DELEGAT PIROTÈCNIA
GONZALO SANCHIS
delegada cabalgata inf.
eva samit
delegat cabalgata major
carlos balaguer
delegada ral.li
marta soro
delegat rsos. econòmics
vicent bolinches
comissió major ALCARAZ GALLEGO, Laura
MORELL GARCIA, José Luis
AMAT MARTIN, Ricardo
MORENO CUEVAS, Yolanda
ARCE TOMAS, Sandra
J U N TA E X E C U T I VA MORENO ORTEGA, Miguel
BALAGUER SUAREZ, Juan Carlos
NAVALON MARTINEZ, Antonio Juan
BOLINCHES FABRA, Vicente
OLTRA MOSCARDO, Patricia
BOLINCHES MONAGO, Luis
PASTOR BOLUDA, Paula
BOLINCHES MONAGO, Vicente
PELEGERO LLOPIS, Jessica
BONET RODRIGUEZ, Javier
PEREZ SANCHIS, Xavier
BORRAS SALA, Maria
PERIS ARGUDO, Cristina
BRIGIDO RIBERA, José David
QUILES PALOMARES, Puri
CABRERIZO SOLER, Francisco
RODRIGUEZ ROYO, Veronica
CATALA SARION, Isabel
SAMIT QUILES, Angela
CLIMENT SOLER, Alvaro
SAMIT QUILES, Eva
CUEVAS GARCIA, Ramona
SANCHIS CUARTERO, Gonzalo
DELEGIDO MINGUEZ, Fini
SIGNES CORELL, Jesús
DELEGIDO MINGUEZ, Pedro
SOLER ALEIXANDRE, José Manuel
DELEGIDO TEROL, Andrea
SOLER GARCIA, José Antonio
DELEGIDO TEROL, Guillermo
SOLER GARCIA, Rebeca
FAYOS BELTRAN, Carla
SOLER MURILLO, Inés
GARCIA FRANCES, Rosa
SOLER TRIBALDO, José Antonio
JUAN PONS, Manuel
SORO TORRES, Lucia
JUAN SARION, Rosa M
SORO TORRES, Marta SUÑER TORMO, M
José
TEROL SANCHIS, Vicenta TOMAS ARNAU, Noel TOMAS PASTOR, Merce TORMO CLIMENT, Felicidad LANGA BALDOVI, Javier LLORENS ALONSO, Luis Enrique LLORENS BORRAS, José Luis LLORENS GUINART, José Luis MARTINEZ BONET, Emilio MOLINA MARTI, Lorena MONFORT DELEGIDO, Ana MONFORT DELEGIDO, Laura MONFORT DELEGIDO, Nieves MONFORT MARTINEZ, José
TORMO CLIMENT, Maria TORMO GARZÓ, Vicente TUDELA JULBE, Carlos UBEDA MUÑOZ, Laura VILLA CASTELLO, Carla VILLA MORALES, Amparo
39
40
c o m i s s i ó i n fa n t i l BALAGUER FERRANDO, Carlos BELLVER PELEGERO, Noa CATALA SARION, Elizabeth COLOMER MORENO, Eric FAYOS BELTRAN, Esther FUENTES MORENO, Edgar GARCIA BALAGUER, Raquel GINER MOLINA, Valeria IÑIGUEZ MOLINA, Daniela IÑIGUEZ MOLINA, Laura IÑIGUEZ MOLINA, Paula JUAN VILLA, Leire JUAN VILLA, Mireia KATSARSKI DIAZ, Massimo LANGA SUÑER, Vera LLORENS BORRAS, Maria MARTI BLESA, Maria Luisa MARTI BLESA, Rafa MARTINEZ ALCARAZ, Sofia MELERO MORENO, Martina MELERO MORENO, Melinda monfort maset, nicolás MORELL JUAN, Alberto MORELL JUAN, José Luis OLTRA PERIS, Sofia PELEGERO PEREZ, Aitana
PELEGERO PEREZ, Júlia PLA SAMIT, Isis SANCHIS MONFORT, Gonzalo SANCHIS RIPOLL, Juanjo SIGNES MONFORT, Jesús TORMO SOLER, Guillem
41
sa nt
13 jo rd i
ESTE ENGUANY NO SE’M ESCAPA, MIGUEL VE A LA CREMÀ SI O SI! TOTS ELS ANYS SE’N VE A SA CASA, CLAR, COM ESTÀ AL COSTAT... AIXÓ, AIXÓ!!
PERÒ ON VAS AMB AIXÓ? LA CREMÀ ÉS
MAMA!! PODEM BAIXAR A VORER CREMAR
BAIX!!! NO EM DIGUES QUE VAS A FERME UNA FOGUERA EN CASA???
LA GRAN??? PEEEERFAAA!!!!
MONUMENTS 2014 QUE NO ES NOTE QUE M’HE ESCAQUEJAT...
PERSIANA, QUE ANEM A LLEVAR LA MEN I EL SEGURO CRE LA DESPRÉS ENS CANVIAR-LA.... EN TARDA UN MES
EL 16, CREC LA NIT DE DISFRESSES ERA NDARI QUE NO T’HAS LLEGIT EL CALE FALLER DEL LLIBRET DE LA FALLA...
TINC ACÍ EL ? MIRE ESQUE ÉS BOLINCHES LA VA SER FIL UA ME LA T NINOT DE QUAN -LOS EN LA R... PUC CLAVAR FALLERA MAJO NY?? CREMÀ D’ENGUA
AT NOT INDULT AR-LI EL NI PEPE VAIG A DEIX DE A IC LA FÀBR ACÍ QUE EN N JA NO CABE
re co m pe ns a bu ny o ls bu ny o le ts s o ca rr at s s o ca rr ad et
, EM L DIA 15 DES DE AMUNT SE LES D S Í PA C A M E DUC I OHETS. QUE HU R ELS C S MAL FAN PO T, MENY TA S U S AS FALLES MEN.... LA CRE
s
A A AJUDAR TRATJE I CREMÀ!!! AR-TE EL LA EV E LL D A S TELL AVI, TU VA AR EL CAS AH NO J A PREPAR GONZALO A I O M UILLER
G
!! Y LO SABES!
gonzalo
Enguany, la Junta Gestora de la comissió de la A.C. Falla Sant Jordi vol atorgar la Recompensa Fallera a INÉS SOLER MURILLO. Inés sempre està disposta per ajudar “amb el que faça falta”, i forma part de la Junta Executiva de la Falla des de fa uns quants anys. La podem vore de Delegada Femenina o cobrant diners per a sopars, dinars, rifes… Disposta com el que més a ajudar amb la neteja, amb les carrosses, pintant, etc, etc. Enhorabona per part de tota la comissió i que açò servisca per a motivar-te encara més.
44
Gràcies Inés!!!
SOCARRAdets Carlos BALAGUER FERRANDO Noa BELLVER PELEGERO Eric COLOMER MORENo Gloria GARCIA INIESTA Valeria GINER MOLINA Daniela IÑIGUEZ MOLINA Laura IÑIGUEZ MOLINA Paula IÑIGUEZ MOLINA
BUNYOLETS OR EDGAR FUENTES MORENO ARGENT AITANA PELEGERO PÉREZ JESÚS SIGNES MONFORT
Leire JUAN VILLA Maria LLORENS BORRAS Martina MELERO MORENO Melinda MELERO MORENo Alberto MORELL JUAN Julia PELEGERO PEREZ Isis PLA SAMIT
SOCARRATS Ricardo AMAT MARTIN Vicente BOLINCHES MONAGO Vicente TORMO GARZO
BUNYOLS OR EMILIO MARTÍNEZ BONET FELICIDAD TORMO CLIMENT CARLOS TUDELA JULBE ARGENT GUILLERMO DELEGIDO TEROL
BRILLANTS VICEN TEROL SANCHIS FULLES DE LLORER ANA MONFORT DELEGIDO YOLANDA MORENO CUEVAS
45
TINC GANES JO TAMBÉ DE SABER MÉS COSES SOBRE ELLS..
no arribe a la mascletà!
entra al casal, hi ha que parar taules! ja m’ha tocat!
però que jo vuic anar a la mascletà, no ho entén? quina mania en esta falla de parar i llevar taula... aquesta joventut...
pareix que estiga un poc marejat...
este no arriba a l’entrega de premis...
són les 3, el casal està tancat!
ja??
inĂŠs et costiparĂ s...
hola!
lo que ha unido el taladro...
picio y lea el comando truc
pio, pio!
e supstem erĂ en vit! !!!
que toque la banda, que toque la banda!
quey aun m por dan 2 e arre mรกs glar ...
ja vuiguera guppy woldberg tindrer este coro!
r las apidito 2.30 que n a el c os cier asal ran !
els recompensats també treballem!
perfí guanya alguna partideta...
paperets i més paperets!!
y lo sabéis!!!!
estem en falleeeees!!
visca la falla sant jordi!
estĂ tot molt mal...
els perillosos de la despertĂ !
articles literaris
EL NOSTRE CÒMIC PARTICULAR, LA NOSTRA FALLA MARTA SORO
Si ens parem a analitzar i ens fixem un poc, les falles presenten similituds concretes amb els còmics. En primer lloc, igual que en un còmic, les falles són un conjunt variat de significants en el que aparentment es pot representar tot el diví o l’humà, envoltat per la comicitat i el to de crítica que els és característic. El llenguatge corrent el desxifrem espontàniament quan comprenem el sentit de les combinacions de signes gràfics que el componen i, a través de la comprensió del sentit d’aquests, desxifrem la intenció significativa de l’emissor, en aquest cas, l’artiste faller. Aleshores, les falles, com el còmic, utilitzen material significatiu de dues categories diferents: una plàstica i una altra literària. L’única diferència és que el material plàstic en les falles no consisteix en dibuixos, sinó en grups escultòrics. D’altra banda, les falles están compostes per un gran motiu central i al voltant d’aquest es desenvolupen una sèrie d’escenes compostes per un o diversos ninots que perfectament és podrien comparar amb les vinyetes d’un còmic, i que per a poder “llegir-les”, sol tenir un recorregut des d’un principi a un final. Les falles són, en efecte, còmiques i introdueixen un discurs específic sobre els temes transcendentals de la nostra vida social: industrialització, urbanisme, contaminació, destrucció del medi, desaparició de la forma de vida tradicional, corrupció, les contradiccions de l’economia o el poder, les relacions entre grups, gremis o corporacions, entre veïns o matrimonis... qualsevol tema dels que normalment considerem importants i d’actualitat. Però allò que més uneix al còmic amb les falles és el “perill d’extinció” en el que es troben actualment els dos àmbits: D’una banda, el còmic està patint l’estretor i, fins i tot, crisi del seu mercat en l’actualitat, on la seva facturació no arriba al 6% de la producció editorial del país, i només al voltant d’un 10% d’ella compten amb autoria i producció autòctona. I d’altra banda, per al món de les falles, al igual que per al món del cómic, el futur es presenta d’allò més incert. Fins al punt que són moltes les comissions, sobretot modestes, (la nostra, per desgràcia està entre una d’elles...) que estan amenaçades, fins i tot, amb la dissolució. Encara que els col·lectius fallers lluiten fins a l’extenuació per mantenir les seues comissions, per molt menudes que siguen, l’amenaça plana sobre elles una vegada confirmada la liquidació de comptes. La pèrdua de fallers, degut entre altres coses a la crisi que estem patint, i la impossibilitat de fer un mínim programa de festejos està darrere d’aquest panorama. Cal dir però, que si existeixen les ganes, tot és possible. I més a una comissió com la nostra, en la que som poquets, però bons. Com ja diem entre nosaltres, “no tenim la millor falla, però sí la millor comissió...”. Som com una família, amb fallers de totes les edats, però que estem restant units per tal que una de les coses bones que tenim en la vida, el nostre còmic particular... la nostra falla, no s’acabe. No deixem que les coses bones que ens fan la vida més còmica, alegre i divertida desapareguen!
58
DE 13, RUE DEL PERCEBE A LA FALLA SANT JORDI GUILLERMO DELEGIDO
La 13, Rue del percebe, és un còmic que va ser publicat per primera vegada el 6 de març de 1961 i va adquirir en poc de temps una popularitat que ens arriba fins hui en dia. A més a més aquest còmic il·lustra tot el que ocorre en un edifici, que com solem dir: cada un sap el que té a casa. És per açò que tal volta ha tingut aquest èxit. Cada persona o família sap el que ocorre en sa casa o el seu edifici, en el cas d’aquest famós edifici hi han diferents personatges i cada un té la seua idiosincràsia; en aquesta macrovinyeta hi han històries de tot tipus: un sastre ‘desastre’ que creava uns trages horripilants, en el porxe trobem a un pintor que sempre està gitat, en el tercer pis trobem un lladre un poc maldestre, en el segon viu una anciana amant dels animals, en el primer conviuen porta amb porta un veterinari no molt professional amb una clientela un poc estranya i una dona al càrrec d’una pensió superpoblada. A més en la planta baixa hi ha una tenda d’ultramarins amb un botiguer un poc desconfiat, com no, al costat de la botiga esta la típica portera cotilla. La cosa no finalitza ací, sinó que enfront de la porteria trobem a Don Hurón que viu en un albelló. Tot seguit podem dir que l’ascensor arriba a ser un personatge, fins i tot a vegades apareix per l’edifici el famós miop ‘Rompetechos’ i per últim l’aranya de l’escala que cada vegada es disfressa d’una cosa diferent. Pel que fa als fallers, també sabem el que ocorre en el nostre casal, cada casal és un món o com una pàgina d’aquest còmic. Al nostre casal també hi han ‘personatges’ amb la seua idiosincràsia, com és el cas del nostre benvolgut Jesús que sempre està pendent de tots els detalls, fins i tot que no ens falten pastissets els dies de falles. També trobem a ‘Soleret’, el observador més professional que tenim en la nostra comissió, a més tenim a Gonzalo una persona que val per a tot i té de tot!! Qui pot tindre un motor? Ell! Qui pot tindre un tractor? Ell! Qui pot tindre un remolque amb la respectiva furgoneta? Ell! i així infinitat de coses.. Al casal també podem trobar a una persona que moltes voltes ens torna bojos, estem gastant la serra i quan tornes: on l’has deixat? Màgia borras!!! Ja no esta! Pedrooo, on esta la serra...? Com no la persona que ens dona les males noticies econòmiques, sempre li deguem diners!! Aquest és el nostre tresorer Toni Soler, encara que a vegades amb l’ajuda de Fini i altres cuiners ens fan unes paelletes per a xuplar-se els dits. També tenim a la nostra dissenyadora Andrea que és la delegada de llibret, el cap pensant de carrosses, decorats i tot el que té que veure amb l’originalitat! Continuem amb el nostre RRPP en la Junta Local, Jose Luis que no crec que s’enfade molt per allí... 59
Tot seguit trobem al nostre Doctor Jose Luis Llorens, gràcies a ell podem estar tranquils per si ocorre alguna cosa, com no, no pot faltar un persona que de vegades fa alguna aparició que altra amb el seu xicotet desastre inclòs, aquesta persona és Ricardo, l’encarregat de dur el nostre banderí (sempre que no jugue el València). És precís nomenar també a tres grupets: el grupet de l’experiència, Vicent Bolinches i Pepe Monfort, un per què és el que més anys ha estat al capdavant d’aquesta comissió i l’altre per què és el més major i es fa de voler per tots, l’altre grupet el formen dues persones que valen per a tot, Inés i Eva, igual t’organitzen una cavalcada, et fan banderes per a la carrossa, et fan publicitats i t’arrepleguen els diners per a la sortija i el ramell de l’Ofrena... i a més aquest any Inés ha rebut la recompensa i Eva com ja sabeu es la nostra Fallera Major, i el últim grupet correspon al secretari i la vicesecretaria, Jose Brígido i Patri, els dos en aporten grans moments: Jose que no el deixem descansar ni un segon a les reunions i Patri amb les seues interpretacions a les nostres presentacions... no tenen desperdici. Se’n recordeu dels xiquets que vivien al tercer pis? Si, eixos tan revoltosos! També els tenim i de quant en quant ens monten una mascletà casera que ja vuiguera el mateix Caballer! Ells són l’alegri de la nostra comissió i el nostre futur. Encara queden més; també parlaré d’Amparo que algun dia serà la Faller Major i actualment és l’encarregada de la comissió infantil, pero no penseu que acabe.. també tenim extres, com els ‘roedors’ que habiten a la nostra casa i que quan ets pega per eixir a pegar una volteta... ens deixen unes bones anècdotes per a contar. Com en tot veïnat hi ha qui es muda de vivenda, peró al final acaba tornant. Com és el cas del nostre amic Carlos. Ell va tornar, però amb la botelleta d’Herbero baix del braç! Per últim els veïns, que tenim de tot tipus uns que es guanyen el cel i altres que moltes voltes volen apoderar-se de la nostra festa i la pau que regnava al nostre barri. Aquest es la nostra 13, Rue del percebe, que al igual que l’original també té èxit. Tots junts formem un gran equip i espere que poc a poc vaja ampliant-se i així poder escriure més ‘capítols’ del nostre únic i original còmic.
60
ACTIVITATS PROFESSIONALS DELS VEÏNS DELS VOLTANTS DE LA PLACETA SANT JORDI EN 1947 JOSEP SANCHIS
En este article anem a recordar les professions de gran part del veïnat que hahabitat els voltants de la Plaça de Sant Jordi, a meitat del segle XX. Per a poderho plasmar ací hem recorregut als censos comercials i d’altres tipus que periòdicament publicava l’Ajuntament de Xàtiva així com a les publicitats inserides als llibres de la Fira d’Agost i als llibrets de falla de la comissió de plaça Sant Jordi corresponents als any 1947. Abans i després suposem es produirien canvis de titolaritat d’alguns d’ells, be per passar a mans d’altres familiars, be per traspasarlos a tercers. Així ens trobarem besavis, avis i pares d’alguns dels actuals veïns i també potser de part dels fallers de la zona, en definitiva, d’aquelles persones que no han volgut perdre els arrels amb la barriada on va transcorre la vida de la seua familia i potser, en eixa intenció he investigat este article els puga traslladar el record i els sentiments a un temps passat que per llei de vida va canviant constantment. Ara ja no trobem al barri els nombrosos exportadors de frutes que figuraven ací registrats en 1947, ni tampoc les traperies on vendre els teixits usats, ni les vaqueries on comprar llet, ni al calderer, ni al vinater, ni les abaceries i les tendetes, ni al torrater de tostons, ni cap fàbrica com les de xocolate, de cartró, de mantes o de neules d’antany. Tot això ha estat esborrat per la nova economía i el marqueting amb l’aparició de modernes cadenes de supermercats i gran superficies comercials. Però encara trobarem el forn heretat per la familia que manté eixe contacte i proximitat amb el veïnat i alguna tendeta que subsisteix a tranques i barranques en l’entramat urbà de la demarcació de la Falla Sant Jordi. Per comparar allò d’abans amb açò d’ara, ací detallem la relació de professionals, comerciants i industrials que tenien el seu domicili i la seua activitat laboral al barri en l’any 1947: Caldereria (fabricació i reparació de calderos): José Lorente Abad. Carrer de les Santes, 23 Carboneries: Alberto García Navarro. Carrer de les Ànimes, 34 Fernando Segura Coll. Carrer Font Alta, 11 Carnisseria: Antonio Barraquet Prats. Carrer Blanc, 24 Centres docents: (institut i escoles) Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà José de Ribera. Arquebisbe Mayoral, Tel. 116 Col·legi PP. de l’Immaculat Cor de Maria (claretians) carrer Sant Agustí, 15. Tel. 127 Grup Escolar Roca. Plaça Roca, 17 Escola Municipal de Taquigrafia. Plaça Roca, 17 Comadrona: Inés Jorques Lorente. Carrer Font Alta, 16
61
Comestibles (tendes): José Ventura García. Carrer Blanc, 25 José Vicedo Vañó. Carrer Blanc, 34 Josefa Navalón Aparicio. Carrer Vernisa, 7 Antonio Lluch Pons. Carrer Sant Agustí, 20 José Mª Martínez Villena. Carrer Font Alta, 11 Salvador Montaner Soto. Carrer Caputxins, 17 Rafael López Tortosa. Carrer Sant Antoni, 23 Confecció de roba: Tallers de Ntra. Sra. de la Seu. Carrer Sant Agustí, 12 Corredor-Assentador: Rafael Suárez Almiñana. Carrer de les Ànimes, 6 Draperia (magatzem de draps i cartró: Gloria Matéu Peiró.(Vda. de Vicente Mompó). Plaça Sant Jordi, 9. Telèfon 273 Exportadors de fruites: Federico Albertos Sánchez. Carrer Grau, 10. Telèfon 262 Rafael Sanchis Úbeda. Carrer Blanc, 7. Telèfon 174 Rafael Sanmartín Giner. Carrer Blanc, 15 Lorenzo Soler Tormo. Carrer Vera, 2. Telèfon 253 (2 anys abans també figurava José Casanova Barber, en Vernisa, 16) Fàbrica de bosses de paper i caixes de cartró: José Alfonso Vinyes. Plaça Roca, 15. Telèfon 179 Fabrica de mantes: Manuel Sanchis Francés. Carrer Grau, 9 Fàbrica de taüts i arques: Juan Cerdá Ruiz. Carrer de les Santes, 4. Telèfon 49 Fàbrica de xocolates i torrons: Fills de Rafael Reig, S.A. Carrer Font Alta, s/n. Telèfon 20 Fàbrica d’hòsties (fulles molt fines fetes amb farina i aigua): Maria Mateu Posadas. Carrer Grau, 16 Forns (de coure pa i altres viandes): Manuel Moliner Noguera. Carrer Sant Agustí, 23 (Dos anys després consta Rafael Prats Roca en Sant Agustí, 17) Enrique Sanchis Illueca. Carrer Forn del Vidre, 20 i Blanc, 43 Nieves Tomàs Ferrer. Carrer Forn del Vidre, 20 (Consten els 2 noms al Forn del Vidre, 20; 3 anys abans figurava Jesús Terol Catalá) Fusteria (mobles i ebanistería): José Pelegero Franco. Carrer Blanc, 19
62
Institucions oficials: Excm. Ajuntament de Xàtiva. Carrer Sant Agustí, 17. Telèfon 320 Cos de la Guàrdia Municipal. Carrer Sant Agustí, 17. Telèfon 320 Jutjats de 1ª Instància, d’Instrucció i Municipal. Carrer Sant Agustí, 17. Telèfon 320 Sindicat de Policia Rural. Carrer Sant Agustí, 17. Telèfon 320 Creu Roja Espanyola. Plaça Roca, 17. Telèfon 231 Lleteries (vaqueries) Alfredo Soro Sanchis. Carrer Font Alta, 7 Maria Bañó Francés. Carrer Sant Agustí, 24; Rafael Sanz Serra. Cantal Gentil, 8 Eliseo Suárez Almiñana. Cantal Gentil, 10 José Borrrás López. Carrer Triada, 3 Magatzem de cements: José Quiles Monfort. Carrer de les Ànimes, 31 Marmolista-picapedrer: Antonio Bolinches Tomás. Carrer de l’Ensenyança, 5 Mestre d’obres: Pascual Coll Amorós. Carrer Vora del Mur, 5 (Dos anys abans figuraven també: Pascual Oliver García en Santes, 14. Tel. 39 i 279 i Rafael Grau Llorens al carrer Sant Tomàs, 20) Perruqueries d’homes: Antonio Benlliure Albalate. Carrer Blanc, 1 Juan García Salamanca. Carrer de les Santes, 8 Practicant: Rafael Corts García. Plaça Sant Jordi, 24 Procurador Judicial: Manuel Postigo Martínez. Carrer Sant Agustí, 1. Telèfon 7 Tintoreria: Antonio Serrano Navarro - Tintoreria Barcelonesa. Carrer de les Santes, 2 Venda d’aus: Bárbara Martínez Sanchis. Carrer Sant Agustí, 8 Veterinari: Emilio Gil Lila. Carrer Sant Agustí, 6 Vinater, (venda majoristes): Enrique Monfort Castellà. Carrer Font Alta, 28 i Blanc, 28. Telèfon 325 (Després amplia l’activitat amb la fàbrica de gasoses, sifons i gel La Setabense).
63
sàtira i censura a les falles des del s.xviii andrea delegido
No ha sigut sempre la sàtira fallera entesa com ho fem a l’actualitat ni van estar lliures de prohibicions i censura. Amb aquest article, vos mostre l’evolució de les falles, en concret als monuments, des del s.XVIII. Existeix documentació de 1784 en la qual les autoritats municipals prohibien cremar falles als carrers estrets de la ciutat i obligaven a fer-ho en llocs suficientment amplis. Les falles van ser progressivament adoptades per altres localitats al voltant de la ciutat de València: Xàtiva (1865), Gandia (1876) i Alzira (1889). Amb la creació dels premis a les falles més artístiques, en 1895 per Lo Rat Penat i des de 1901 per l’Ajuntament, les falles van anar abandonant progressivament la sàtira per centrar-se en el seu vessant més artístic, començant les comissions falleres a contractar artistes i artesans que donaran pas a la posterior especialització en la professió de l’Artista Faller. Posteriorment, els artesans van incorporar un nou procediment: la reproducció de motlles en cartró pedra. La creació de la falla va ser evolucionant fins a l’actualitat. Així l’art de les falles ha generat monuments de majors dimensions amb rematades que freguen els 30 metres d’altura. Posteriorment es van popularitzar i van estendre a altres ciutats durant la dècada de 1920, com Sagunt (1926), Denia (1927), Borriana (1928) o Elda (1929). Durant aquesta època es va crear el Comitè Central Faller, en 1928, com a organització coordinadora de les festes. També en la dècada de 1930 es van popularitzar la falles a Tarragona, arribant a plantar sis falles i truncant la Guerra Civil Espanyola la tradició. Durant el segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola, els monuments van anar adquirint un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. En aquesta època va entrar en actiu Regino Más, primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Regino Más va ser l’artista faller. Així, sense més complements. Els qui em parlen d’ell llisquen certa excitació reverencial davant el seu nom. Regino Más. Estem parlant del gran geni dels catafalcos fallers, del pare del ninot indultat, de la mà que bressolava la sàtira festiva de la ciutat. Regino Más, que durant la Guerra Civil va plantar un pessebre (i la va armar) amb Franco com a “Niño Jesús”, abrigallat per la Guàrdia Civil i una mula encarnant a l’Església. Allò li va costar sis mesos i un dia de presó. Uns anys més tard, en 1947, el director de la Fira de Mostres de València li va donar dues bufetades després de veure’s parodiat en un ninot crític amb els seus negocis opacs.
64
Això, en aquests dies de defensa de la sàtira en el qual no hi ha representant públic que no emfatitze el seu compromís amb la llibertat de “fer humor”, no passaria. I no succeiria així perquè seria difícil trobar a un Regino Más contemporani en la ciutat, perquè les bufetades s’eviten per endavant. Les falles, potser la millor eina demoscópica per conèixer-nos com a poble, són un privilegiat exemple de la involució en la brega humorística. Amb l’arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme polític per la censura, encara que va ser una de les poques activitats públiques que mantenien l’ús del valencià durant la dictadura. En aquest període es van instaurar moltes activitats religioses (per exemple, l’ofrena de flors). La Junta Central Fallera va ser creada en 1939, substituint al Comitè Central Faller, i assumint les mateixes funcions. Al llarg de la segona meitat del segle XX es van sumar a aquesta festivitat altres municipis valencians com Benaguasil (1952), Benicarló (1973) o la Vall d’Uixó (1982). No sempre va anar així. Al segle XIX i fins als temps de la Segona República, les falles sí estaven al fil de l’actualitat. Els criticats, a més, eren gent recognoscible (persones o grups) als quals es satiritzaba per motius concrets. I va haver-hi incidents com el dels “gomosos” del Fum Club, uns senyorets cursis, fills de la burgesia local, que van destrossar a barrotaes una falla que els satiritzaba com a classe. Aquesta classe d’enfrontaments van ser bastant habituals en les primeres dècades d’història fallera. La falla sorgia dels barris populars i portava tota la càrrega crítica de la gent humil. I s’assenyalava, sens dubte, cap a el “enemic de classe”, explotador i traïdor al seu poble (“Casa on hi ha piano, no es parla valencià”, deia el poeta satíric Bernat i Baldoví). La falla molestava a les classes podents, que sempre van considerar la festa pròpia de gent de baixa estofa. Així i tot, les falles eren l’ùnica festa, durant el franquisme, on es podia parlar lliurement el valencià. Fins i tot va fer a la seua neta Fallera Major de València. Com a data podem apuntar que la Duquesa de Alba també ho va ser. Els valencians crítics hem sigut, amb massa frecuència, combustible per a falles: a l’escriptor Joan Fuster el van cremar en efígie en 1967 per haver publicat anys abans un llibre que va significar el despertar de molts valencians a la seua realitat com a poble. Això ho va convertir en enemic públic i digne de morir en la foguera (i ja en els 80 una bomba va destrossar part de la seva casa i biblioteca). Que mai més ningú ens lleve la nostra identitat fallera ni la llibertat als nostres monuments. La sàtira n’és part de la nostra festa. Que així seguixca.
65
L A M E U A X I C O T E TA F L O R
L O R E NA M O L I NA Que ràpid a passat el temps i jo no m’he adonat. Recorde les hores abans de veure’t per primera vegada, els nervis que tènia veient a ta mare en el sofà i esperant que em diguera “ja és el moment”; moment que vaig esperar impacient durant nou mesos, desitjant amb força que fóres una nena, perquè fins a aquest dia, no vaig saber que tindria la sort de tenir-te a tu, la meua xicoteta flor. Els primers moments de sentir-te en els meus braços, va ser la sensació mes bonica del món, mai vaig imaginar que una personeta tan xicoteta poguera omplir-me de tant amor en un segon i que aquest amor segueix creixent al mateix ritme que creixes tu. M’encanta compartir amb tu tot el temps que puc, perquè veig les teues il·lusions, les teues emocions, veig com la meua petita flor creix i es converteix en una preciosa nena, alegre, divertida, espontanea i plena d’inquietuds, amb ganes de descobrir món i aprendre. I per sort per a mi, una de les coses que mes t’agraden i amb la qual gaudeixes tant i tant són “les falles” La primera vegada que et vestirem de Valenciana, tenies sis mesos. La tia et va comprar un blusó amb el teu nom, una gorreta i unes espardenyes, que encara sent les més menudes, et venien grans. Aquests van ser els nostres primers moments de gaudir juntes d’aquesta gran festa i jo ja sabia que anaven a ser les primeres falles i no les últimes. Veure com ballaves al sentir la música, i com buscaves el so dels petards, com quan enara no savies gairebé ni parlar, et cantava l’Himne i repeties amb mi, com amb el pas del temps creixies i em preguntaves amb timidesa totes les teues curiositats pel món faller. Aquestes coses em van fer adonar-me que tania al meu costat a una gran fallera. I no m’equivocava. No saps l’orgullosa que em sent de veure com la meva xicoteta fallera s’ha convertit en una gran fallera major infantil. I en aquest any tan especial, no se si podre contrlolar tantes emocions, quan veja a la meua xicoteta flor ballar al ritme de tabalet i dolçaina pels carrers del barri, quan alces orgullosa els banderins que amb tant esforç aconsegueix la teua benvolguda comissió a la qual crides família, quan amb els teus passos ferms marques el ritme de la música que t’acompanyarà fins que la Verge veja a una xicoteta flor que ressalta entre tantes flors i el radiant sol que lluirà per sobre del castell de la nostra ciutat, faça brillar el teu vestit de valenciana mentre passeges i per fi una enorme explosió de color i emoció ens faça arribar al final i les teues llàgrimes intentes apagar el foc, no estigues trista perquè en aquest moment comença la teua bonica història, experiències inoblidables que compartiràs amb els teus amics, amb la teua família i persupost, amb mi i entonces seré jo la que escolte i et pregunte amb timidesa sobre la teua història de les falles. Vull agraïr a mon tio Ramón l’haver-me transmès el seu amor per les falles i espere que des del cel veja orgullós la gran família fallera que som, als meus pares per haver-me portat al casal i permetre’m gaudir d’aquestes festes des de la infantesa,especialment a la ma mare perquè sempre des de l’anonimat m’ha ajudat a complir els meus somnis fallers amb vestits, pentinats i nervis, a la meua germana per compartir amb mi jocs i riures de casal des de menudes i permetre ara al costat del meu cunyat Alex que les meues nebodes seguisquen al meu costat, el meu marit Tico i la meua filla aquesta passió. I a la gran família de la comissió de Sant Jordi per acollir-nos amb tant afecte a tots.
66
Gràcies!
va per tu, amic arce! vicent bolinches
Hi ha Fallers que viuen la festa en tota la seua essència, els seus monuments, els seus actes, les desfilades, la seua indumentària ... sempre diguem que les Falles es cremen el 19 de Març i amb les brases en la plaça, ja estem quedant per al matí següent, cal acabar de rematar l’exercici i començar el nou, açò no para, no acaba .... Però tu eres diferent, eres Faller de Casal, de llibre, com es sol dir, mai et vas vestir, mai has desfilat, però eres important, la teua presència es feia notar, encara que fora discutint (que tio més cabut), la teua passió fallera era els divendres jugar al truc, al domino, els teus gin-tonics, els teus whisky’s ... la teua sel.lecta gastronomia, les torrades de carn i embotits, t’agradava la Falla a la teua manera, sé que la disfrutaves, t’he vist emocionat veient la teua filla Sandra lluir des de xicoteta com a Fallera Major Infantil, eixe any que aconseguim per primera vegada ser la Millor Falla de Xàtiva, després amb el temps ser Fallera Major de la Comissió i a continuació ser la màxima representant en les Falles de la Ciutat. Que satisfacció per a un pare veure la seua filla com a Fallera Major de Xàtiva, no ho demostraves, però jo sé que ho senties, com a gran pare que has sigut, he de dir-te que pots estar orgullós dels fills que has tingut, tant Sandra com Javi són l’exemple que tots els pares volem. He disfrutat com a amic al teu costat, han sigut molts anys compartint vivències, hem viatjat molts anys junts en vacacions amb les famílies... eixos esmorzars de quasi tots els dissabtes. Has estat al meu costat sempre i ajudat en els meus problemes personals, no hi ha dia, moment, situacions, llocs que no et recorde ... com a Faller em quede quan junts disputarem representant a la Comissió i guanyarem el campionat de Truc de les Falles de Xàtiva, sé que va ser el teu gran moment. Jo vaig ser un acompanyant, em vaig sentir orgullós de veure’t el feliç que vas ser, la qual cosa vas patir per a guanyar eixe titol. Se’t notava en cada partida que no podies fallar, tinc guardada eixa camiseta que ens vam fer com a guanyadors. Recorde l’any passat, el mateix dia de Sant Josep, vas vindre amb la teua dóna Merce a prendre café al Casal, em donares la notícia que enguany tornàveu a ser fallers, ningú podia imaginar que eixe 2 d’Abril fatídic estava tan proP , no poder tornar a disfrutar al teu costat en el Casal ni un sol divendres. Em comptaves les ganes que tenies d’acabar la teua caseta en el camp i reprendre eixos esmorzars que havíem deixat aparcats per com et trobaves molt afaenat.. El dia de la presentació de la Falla, el passat mes de Gener, com a representant de la Comissió en l’acte, havia de dir-te algo, et notava present en el Gran Teatre, et note present en el Casal, estaràs amb nosaltres estes Falles. Et dic que sempre estas present en el meu record. Gràcies per la teua amistat. Un abraç on et trobes amic Vicente.
67
La A.C. Falla Sant Jordi vol agra茂r la col.laboraci贸 de les seg眉ents marques comercials.
La Comissi贸.