És hora del pijama

Editorial

Enguany el llibret infantil de la falla Sant Valerià ens ensenya com anar al llit per tindre bons somnis i descansar per afrontar un dia ple d’energia i bon humor. Quan el sol se’n va, al cel arriben les estrelles acompanyades per la lluna...

Després de fer els deures, de compartir un estona al sofà amb la familia és el moment que comence el viatge de la imaginació abans de dormir. Però això sí... com qualsevol viatge hem de preparar-nos... el primer és un bon uniforme, el nostre pijama.

Però com va nàixer el pijama? La paraula ve d’origen persa, Al segle XVIII van sorgir canvis en el camisol masculí, convertint-se en una cosa més senzilla i folgada, que consistia en una camisa i pantalons molt amplis (els quals usaven també com a roba interior durant el dia), la idea del qual van importar de Pèrsia, ja que allí els havien portats les dones dels harems. Va rebre el nom de “pijama”, paraula que deriva de pae, que en persa significa “peça per a la cama” i “jama” que significa roba. En paral·lel, en occident va aparéixer una novetat, el “negligée” femení, una peça que va sorgir de la necessitat de distingir la peça per a dormir entre el gènere masculí i femení. Aquesta peça era més ajustada en la cintura, de seda o brocat, amb encaixos, també s’utilitzava durant el dia per a anar per casa.

Mentre que en València utilitzàvem la camisa de fil, el cotó i molt rarament la seda, que estava confeccionada d’una peça, sense costures en els muscles, únicament una obertura per al cap. A aquest conjunt se li agrega una tira al voltant, de dos centímetres, de teles més fines anomenada Cabeç, des d’on naixeran les puntilles per a l’ornamentació exterior. Aquesta sèrie de brodats donarà pas a una altra peça coneguda com a Chambra (utilitzada a la fi del segle XIX i fins a la meitat del XX), més que camisa podem considerarla com a samarreta interior.

Sabies que el pijama era una peça només per als xics? En l’últim terç del segle XIX van importar el pijama de dos peces (camisa i pantaló) a l’Anglaterra victoriana, l’ús de la qual seguia restringit a les classes altes i per als homes: els seus teixits eren d’una extraordinària qualitat i amb luxosos adorns en seda. En les produccions cinematogràfiques de Hollywood i en les revistes ja apareixien actors en pijama, la qual cosa va popularitzar definitivament aquesta peça, la qual continuava sent exclusiva per als homes.

Però, en els anys 20, Coco Chanel va posar-la de moda entre les dones: que una dona fumara o usara pantalons, no estava bé vist. Més tard, en els anys 50, el pijama es va popularitzar entre les classes mitjanes per a gaudir del cap de setmana a casa i deixa de ser una peça exclusivament per als homes. Per fi s’estenia el seu ús entre les dones, les quals el van acceptar ràpidament, ja que en portarlo sentien gran comoditat.

Aquesta nit comencem el viatge al llit i ens fiquem el pijama de la igualtat per tindre somnis de futur on tots i totes siguem iguals. Aquesta nit descobrirem contes protagonitzats per dones valentes, intel·ligents i lliures, com va ser Sherezade, la protagonista de Les mil i una nits (llibre d’orient mitjà del segle IX), que es va salvar de morir en mans del sultà, gràcies a la seua capacitat de contar històries, intel·ligència i creativitat. En el nostre viatge al llit cantarem cançons de bressol valencianes, perquè no es perguen en el temps i a més a més, a l’hora de somiar, ho farem amb dones valencianes que han trencat el sostre de cristal i han sigut les millors en la seua professió. Que comence el viatge al llit!