Dones de conte: dones valencianes extraordinàries

Dones de conte: dones valencianes extraordinàries Mónica Corrales

Somnies en el que treballaràs quan sigues major? Llavors la paraula professió és important per a tu. Coneixes tots els treballs? Ja saps quin t’agrada més? El primer que has de saber és que no hi ha treballs més apropiats per a xiques o per a xics. Podem fer allò que ens proposem sempre que ens preparem per a això i no faces cas si escoltes que això no ho fan les xiques o que no ho fan els xics. Fa uns anys no hi havia quasi xiques pilotant avions i els xics no eren mestres d’Infantil, però ara sabem que xiques i xics podem fer el mateix.

Activitat: Mira al teu voltant i apunta quins treballs coneixes i la persona que els realitza.

• Conduir l’autobús de l’escola • Fer-nos classe • Vendre el pa • Dirigir el trànsit • Ensenyar-nos gimnàstica • Dirigir el país • Cuidar a les xiquetes i xiquets xicotets • Apagar els incendis • Arreglar els cotxes • Construir edificis • Viatjar a la lluna • Escriure llibres

Ara pensa, hi ha treballs diferents per a les dones i els homes? Raona la teua resposta.

Com hem vist molts dels treballs que has pensat són fets per homes en la seua majoria. Però no cal anar molt lluny, ni recórrer el món per trobar dones extraordinàries i professionals. Segurament tu que estàs llegint aquestes línies ets o coneixes una d’elles. Potser ets tu mateixa, la teua mare, iaia, amiga... Però, ací et contem un poquet sobre algunes dones valencianes que han destacat i han fet coses importants:

Isabel Clara Simó. Alcoi (1943- 2020). És considerada una de les autores més importants de la llengua. Va debutar en 1983 amb Júlia i, des d’aleshores ha escrit més de 20 obres que s’han traduït a diferents idiomes. Periodista, filòsofa, professora i activista.

Estudia a l’acadèmia que dirigia el seu pare, a Alcoi: «El meu pare era mestre. Tenia una acadèmia, on jo em vaig educar. I va deixar una petjada important al poble d’Alcoi. Fins i tot li han obert un carrer. [...] Es llicencia en Filosofia a la Universitat de València, on fa coneixença dels primers grups nacionalistes, sota el mestratge de Joan Fuster. Es dedica a l’ensenyament, que exerceix primer a Bunyol (Altiplà de Requena) i després a Figueres (Alt Empordà), on ocupa una plaça de professora a l’institut de batxillerat Ramon Muntaner.

Al llarg de quatre dècades Isabel-Clara Simó publica amb una enorme regularitat i un gran domini de l’ofici d’escriure una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

En les seues novel·les vol retratar les diferents facetes de la “comèdia humana”. Destaquen, entre d’altres, Júlia (1983), basada en els fets històrics de la Revolució del «Petroli» a l’Alcoi de finals del segle XIX.

Quants llibres escrits per dones has llegit a l’últim any?

Per què en classe de literatura no estudiem quasi dones escriptores?

Pilar Mateo. Valencia, 1959. Pilar és considerada una de les deu dones científiques més importants de tota Espanya i es troba entre les cent més importants del món. Treballa combatent les malalties que transmeten els insectes. A més, és presidenta del MOMIM (Movimento de Mujeres Índigenas del Mundo) i, va ser finalista dels Premis de Princesa d’Astúries.

És una científica amb una clara vocació social. Creu fermament que la «Ciència ha d›estar el servei de la societat». Ha centrat la seua activitat professional en el desenvolupament i aplicació de noves tecnologies per a erradicar malalties mortals que s’estenen a causa de la pobresa. En paral·lel a les seues investigacions científiques, Pilar ha dut a terme diversos projectes socials per a millorar la qualitat de vida de les comunitats més vulnerables.

En l’actualitat té 8 famílies de patents en més de 100 països del món, incloent-hi els Estats Units i la Unió Europa. Pilar no sols és una brillant investigadora, sinó també una dona emprenedora molt diligent. Actualment és presidenta de l’empresa Inesfly Corporation i dirigeix a més el departament d’I+D. Fundadora i promotora de l’empresa Shichi World, i cofundadora de l’empresa audiovisual Filmátropo.

Quantes dones científiques coneixes?

En la teua classe qui és més bo a les assignatures de ciències: xics, xiques o per igual?

Anna Montañana. València, 1980. És una jugadora de bàsquet i entrenadora española, 129 vegades internacional i medallista amb Espanya, s’ha convertit en la primera dona entrenadora assistent d’un equip ACB, en Fuenlabrada. Ha sigut la primera valenciana a jugar en la WNBA.Va ser jugadora professional, ocupant habitualment la posició d’ala-pivot. Es va retirar en 2015 en el CB Avinguda de la Lliga Femenina, havent-hi sent internacional per Espanya en 129 ocasions, i havent jugat en la WNBA amb Minnesota Lynx en 2009. Exerceix com a entrenadora ajudant en Montakit Fuenlabrada. És la primera dona a ostentar el càrrec d›entrenadora ajudant d›un equip de l›ACB, la lliga professional de bàsquet masculí.

Va començar a jugar al bàsquet en les categories escolars del seu col·legi, Marianistes d’Alboraia, d’ací va fitxar per l’EB Alboraia que en aqueixa època tenia un conveni de col·laboració amb CB Dorna Godella. La temporada següent ja va passar a les categories inferiors del club més important en aqueix moment en el panorama tant nacional com europeu. Des de sempre Anna Montañana jugava en totes les posicions a causa de la seua envergadura, el seu domini de la pilota així com la seua visió del joc.

En l’estiu de 1993, la Federació Espanyola de Bàsquet li va convocar per a formar part de l’equip que participaria en el Campionat del Món O-12 de Puerto Rico. La temporada següent ja compaginava estudis en el Col·legi El Pilar de València amb entrenaments en l’equip de categoria cadet, júnior i el primer equip de CB Dorna Godella. En 1998 amb la selecció espanyola conquesta l’or en l’Eurobasket U18 a Turquia.

Quantes dones esportistes d’elit sabries nomenar?

Per què no televisen quasi partits d’esport femení a la tele?

Matilde Salvador. Castelló, 1918. Compositora i pintora valenciana ha sigut una de les figures més representatives de la música i la cultura valenciana del segle XX i, defensora de la llengua i cultura valenciana. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar amb el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment amb el compositor Vicente Asencio (1908-1979), que més tard seria el seu espòs. Com a compositora va destacar en l’àmbit de la cançó, en el qual va musicar poemes de Bernat Artola Tomás, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc.

Entre la seua producció simfònica destaquen els balets El segovià esquiu (1953) i El sortilegi de la lluna, de 1954. També és autora de les òperes La filla del Rei Barbut (1943, estrenada a Castelló de la Plana), basada en Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp. Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó, en honor a la patrona de la ciutat de Castelló de Plana i la Missa de Perot, així com cantata Les Hores.

Tant Matilde Salvador com el seu espòs segueixen al principi la línia estètica de l›últim Manuel de Falla, és a dir, el neoclassicisme del Retaule de Mestre Pedro i el Concert per a clavecí. També va destacar com a pintora, treballant un estil naive molt personal.

Quantes directores d’orquestra coneixes?

I quantes músiques hi ha a la teua família?

Marisa Falcó. València. Una de les artistes falleres més veteranes, dins del grup “Fet d’Encàrrec” amb el seu marit Paco Pellicer. És llicenciada en Belles arts i professora d’ensenyament secundari al col·legi Jesús i Maria, pertany al gremi d’artistes fallers des de 1993 i ha format part de la directiva. Des de 1989 ha signat més d’un centenar de falles, escenografies per a companyies de teatre.

Dels 200 artistes fallers agremiats a València només 10 són dones i d’elles a penes la meitat estan en actiu. Encara que tradicionalment han treballat i molt en els tallers familiars on es donava forma als monuments fallers a penes es parla d’elles. Els llorers se’ls emporten els homes. Marisa veu les coses amb optimisme. És la primera dona que forma part de la directiva del gremi i a més té taller propi.

Com a docent, Marisa Falcó creu que «la formació és important». «Cal convertir aquest ofici en una eixida professional per als joves, si no es perdran coses». Marisa porta més de 20 anys treballant en el món de les falles i ha fet més de 80 monuments infantils. Assegura que no s›ha sentit discriminada per ser dona. «Des de fora, sembla un sector masclista, però dins no ho és». «No crec que se›ns veja tan estrany a les dones”.

Quantes artistes falleres han plantat falla a la teua comissió?

Coneixes alguna pintora coneguda al llarg de la història?

Reyes Martí. Borriana, 1965. Com nosaltres i tots aquells que llegiu aquest llibret i ens agrada el món faller, Reyes és pirotècnica de reconegut prestigi. Va ser la primera dona que ha disparat una Nit del Foc, la mascletà del dia de Sant Josep i la cremà de la Falla de l’Ajuntament.

És la responsable de l›empresa familiar Pirotècnia Martí, dedicada a la pirotècnia des de l›any 1868, de la que forma part de la cinquena generació i que dóna feina a més dones que homes.

De menuda va demanar a son pare, igual que feien els homes, poder fabricar i disparar carcasses. En un sector majoritàriament d’homes, Reyes ha aconseguit un reconeixement empresarial i artístic. Fou la primera dona a disparar a la plaça de l›Ajuntament de València i a la plaça dels Estels d›Alacant, i des de l›any 2014, el dia 8 de març dispara la mascletà de les Falles de València a la plaça de l›Ajuntament, dedicada a les dones del món.Als últs anys ha aconseguit: al 2009: Premi Especial Festa Major de Granollers en el XX Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona; al 2010 va ser la Guanyadora del VII Concurs de Mascletades Ciutat de Vila-real, a 2014 va rebre el Premi Professionalitat dels premis EVAP Associació d’Empresàries i Professionals de València i al 2019, el 1º Premi en el Concurs de Mascletades de Fogueres d’Alacant.

Quantes dones pirotècniques coneixes?

Creus que les dones poden fer este treball dur, perillós i amb pólvora?