PRÒLEG:«ANNUS HORRIBILIS» Josep Bou Dalmau

PRÒLEG «ANNUS HORRIBILIS»

Josep Bou Dalmau Faller de l’A.C. Falla Taüt

Resulta que la literatura, penseu per exemple amb l’il·lustre Jules Verne, i ara la cinematografia, sobretot les de gènere apocalíptic, amb evidents exemples com: Virus, Contagio, Estallido, Hot zone i tantes altres o els còmics, recordeu l’11-S, han tingut prediccions que quan les coneixem i en trobem les coincidències ens sorprenem i esgarrifem. Tenen una capacitat inventiva, descriptiva i predictiva per anticipar fets que, amb posterioritat, han passat del paper, la imatge o la seqüència a la realitat. Fa uns mesos ningú hagués pensat que la nostra vida, la nostra història actual, capgiraria de tal manera que no sospitaríem la situació resultant. Ens ha passat com en nombroses pel·lícules i sèries televisives on, de sobte, i per una sèrie de dissortades coincidències la vida del protagonista es veu afectada radicalment i el gir és de 360°. El llistat d’àmbits, sectors i professions afectades, així com les repercussions socials, laborals, familiars i ,és clar, econòmiques són innombrables i tan sols la visió que posteriorment farà la història d’aquest fet li donarà la dimensió oportuna. Per on començar aquesta debacle? No hi ha un únic i concret, on la resta esdevenen danys col·laterals, sinó més bé tots són únics i tots esguiten. Tant és si ho mirem des d’una perspectiva mundial com local. Un sector molt afectat és el de l’hoteleria i el turisme, és clar que les mesures adoptades per tal d’erradicar o minvar els efectes dolents de la pandèmia han fet estralls en importants sectors de l’economia local i estatal. Un sector que aglutina nombroses empreses i que és un motor econòmic fonamental que a l’hora d’escriure aquest article, ferit de mort, encara està a l’UCI. No cal fer més símils. Sense falles ens hem quedat i el sector s’ha vist afectat, els artistes no han pogut fer altra cosa que reinventar-se i gràcies a diferents entitats han pogut compensar una mínima part de les seues pèrdues, que en res es pot comparar amb la voluntat i les ganes per treballar. Al voltant de les falles, i com en tots els sectors, l’economia diversificada n’ha patit les conseqüències, sols a la ciutat de València genera, de manera directa, 800 milions d’euros d’impacte econòmic. El sector ha hagut d’idear noves possibilitats des de la indumentària a les floristeries o els coeters i d’ací al turisme i l’hoteleria.

Inimaginable la situació que vivim, esperem que camine en la direcció esperada i arribem, el més aviat possible, al final d’aquest llarg i desconegut túnel. Altre sector que ha patit i encara no ha pogut reviscolar és el sector que aglutina l’àmbit cultural, en concret el teatre, els musicals, els concerts, el cinema, ... Tot i tindre en compte un aforament reduït, i aplicar totes les mesures sanitàries i de distanciament que pertoquen, ni de lluny és comparable la situació a la d’abans del 13 de març. Aspectes com la por d’una part

Aquest article ha participat en el Xé concurs d´articles de llibret de Falles 2021 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

del potencial públic, la situació econòmica que ha dut a molts a incloure al seu vocabulari l’acrònim ERTO, la qual cosa suposa una pèrdua d’ingressos, en alguns casos més que substancial i que ha generat que l’oci haja passat a un segon plànol (ací també incloem els viatges, la restauració i les festes, entre elles les falles), el dubte al voltant de l’eixida fa que distribuïdors, productors, els mateixos artistes ajornen les seues estrenes i treballs fins albirar un nou temps.

Sorprén com un sector, qualsevol, es converteix en una àmplia xarxa, en una teranyina que s’estén i engloba nombroses activitats. Tanca un hotel per falta de reserves i es veuen implicats els seus treballadors, els que dinamitzen les nits, els monitors que s’encarregaven dels xiquets mentre els pares descansaven una mica, les orquestres que amenitzen les revetles, les empreses proveïdores d’aliments a la cuina, les agències de viatge que han cancel·lat les reserves, els mitjans de transport que portaven a la destinació desitjada, des de feia mesos reservada, i així un seguit de fitxes que com a l’efecte dòmino, una cau i fa caure les altres. També les botigues, el petit comerç, o els grans magatzems i centres comercials han perdut, durant mesos, l’afluència d’una clientela que s’ha quedat sense estrenar allò que havia comprat per a setmana santa, festes, la comunió del fill, la boda de la germana o de l’amic de tota la vida, que no ha pogut aconseguir una camisa negra, que ara d’improvís i sense avisar, necessita, perquè per culpa d’aquesta malaurada pandèmia el iaio ha faltat a la residència i ni soterrar-lo ha pogut, tot i saber que el dol es porta per dins. I és que la primavera, per a molts, ha sigut l’hivern.

Informacions diverses parlen de la pèrdua de més de 5,5 milions de llocs de treball perduts o afectats per un ERTO, segons el diari Expansión. L’agricultura, durant el temps de confinament ha necessitat treballadors ja que aquests no podien desplaçar-se fins el lloc de recol·lecció a causa del confinament i el tancament de fronteres. Sembla broma, però després hem vist als mitjans de comunicació com destruïen part de la collita perquè no tenien on vendre-la, on servir-la. En concret, creïlles ja que els restaurants i llocs de menjar ràpid no en demandaven i la producció s’ha perdut. Danys col·laterals! El tancament de fronteres ha suposat un dèficit de matèries primeres i açò també ha afectat molts sectors. Fins i tot, quan hem sol·licitat, segons quin producte, a diverses empreses de comerç on line com Amazon, El Corte Inglés ,... no ens arribava en la data assenyalada o ja ens avisaven de la demora per a la rebuda del producte. Globalització! Il·lusionats hem vist, com la ventalla de la finestra tornava a obrir-se i deixava entrar la llum, i alguns hem tornat a vore familiars i amics en un estiu que semblava Nadal, per allò de les reunions familiars i celebracions vàries. Hem insuflat l’al·lé a certs sectors que ho necessitaven, que ho desitjaven, però per a alguns tan sols ha sigut un miratge.

Registres i rànquings de tota índole recullen dades sobre percentatges, nombres, sectors, entitats, administracions, ... Informacions de tots els àmbits i sectors desfavorits en aquesta pandèmia i que fan el seu particular via crucis; una Dorothy, a la pel·lícula d’El Mag d’Oz, que recorre el camí de rajoles grogues per on espera arribar a Ciutat Maragda i trobar la solució a tots les seus anhels, una eixida. Serà

la vacuna promesa... Putin i Trump, a la seua particular manera, també ho van prometre però, de moment, no tenim res en clar, ni si els efectes secundaris seran això, secundaris. I no oblidem que en els rànquings també estan el nombre de morts que cada dia augmenta i que ha passat a ser una estadística més, però darrere de cada una hi ha una tragèdia personal i un somriure menys.

És una carrera de fons, una prova difícil, però no impossible, un camí per a l’esperança, un desig de supervivència perquè ha causat danys, ha fet mal, però d’aquesta s’eixirà més fort i com l’au fènix ressorgiran de les seues cendres, com ho fan les falles any rere any i, de segur, hi tornaran més fortes. Haurà escapat algun sector o ofici d’aquestes notes, però no quedarà oblidat. Fins i tot el sector sanitari ha patit els efectes d’aquesta pandèmia i ara, qui els ho diria, han passat de ser herois a una mena de vilans. Manolo i Ramón, components del Dúo Dinámico, a les darreries dels 80 van interpretar el que hui considerem un himne. Durant el confinament diversos artistes, cantants i músics el versionaren i cada vespre a les 20:00 sonava de fons. Fil conductor d’aquest article, i resum d’aquest annus horribilis en què, emulant la reina Isabel II, fem una sinopsi del 2020: RESISTIRÉ(m), o almenys, nosaltres així ho farem.