Monument Gran: Explicació de la falla. Ramon Marí Artista: David Sánchez Llongo

ELS IMPERIS

DEFINICIÓ

Per definició, imperi és, dominar, sotmetre i subjugar. Sota una autoritat als altres, sense deixar-los pensar, Ni tindre seny, juí, ni res. Sota el domini d’un opressor, es sotmeten pobles i territoris, imposant el caos i el terror, per anul·lar voluntats i raciocinis, i fer el que mane l’emperador. Perquè tothom faça el permés, prohibeixen costums i tradicions, anul·len vells ritus i festes, i, com no, les grans celebracions, ancestrals, arrelades i autòctones. D’aquest mode són els imperis: Total opressió als ciutadans, control de fets i terminis, tots lligats de peus i mans, i no expressar propis criteris.

ACONSEGUIR-HO

Aconseguir els imperis, resulta molt sofrit i costós. Moltes vides queden als camins, molts diners, grans inversions, sacrificis, penalitats i exterminis. El desembós és tan gran, que a compte res no ix. Però l’ambició i l’afany, fan apostar-ho tot al fix, i no avaluar perjudicis i danys. Guerres grans i interminables, on res la vida no val, fets demencials i execrables, propis de bèsties i animals, que són impius i deplorables. Després en grans cerimònies, amb bufa i sumptuositat, van mostrant com a colònies els territoris conquistats, sense pudor ni vergonyes.

CONSERVAR-HO

Conservar-ho és molt sofrit, i no ho vas a poder gaudir, ja que tot el conquerit, sempre vigilant-ho has d’estar, resultant cansat i penedit. Tot el qui ha sigut conquerit, mai no s’ha de conformar, i sempre estarà inquirint, per fotre’t fora de la llar, a qui per la força ha inserit.

Conservar l’imperi suposa sufocar motins i revoltes, que freqüentment minven els comandaments i tropes, amb tant de desgast en lluites. Que aplacar el sentiment, és difícil de realitzar, puix lliure és el pensament i has de deixar-lo volar, que engabiar-lo no és prudent.

PERDRE-HO

Tant d’esforç i sacrifici resulta a la fi en va i acabes perdent l’imperi, pel que lluïes ufanós per desgast, en ofici i en cost. Que per molt fort que tu sigues, sempre hi ha u més fort encara, que no et deixa que et rigues, llevant-te el que tens ara, i no deixant que més estigues. Si el territori és molt gran, molts són els fronts on lluitar. I no és possible en tots estar, doncs t’has de multiplicar i en dividir-te ho perdràs. Tots els imperis han caigut per voler massa abraçar i l’error sempre ha sigut voler fora governar el que en casa no has pogut.

GRANS IMPERIS

EXEMPLES

EI primer fou el romà que amos de mig món foren, fins que el mongol els tombà, tornant cap al seu origen on disgregat es resguardà. Després l’imperi espanyol, que mig món va abraçar, on no es ponia mai el sol. No es podia controlar, i el van desfer en condol. El britànic ha sigut, El més longeu i arrelat, i, malgrat haver desaparegut, sa identitat ha perdurat, en normes, mides i costums.

Grans imperis hi ha hagut mes ja tots s’han acabat. Tots ho han donat per perdut perquè ara està mal mirat un govern dèspota i absolut.

LA CAIGUDA DE L’IMPERI

Quants imperis han caigut. Quantes vides s’han truncat. Quin mal més dolent han dut, que per el món s’ha escampat. i frenar-lo no han pogut. Tot el que era ta vida, per terra se n’ha anat: volers, passions, mitjà de vida... Tot ha quedat aparcat, sense cap sentit ni mida. Llarg i dur confinament, tots en casa allí tancats, veient com moria la gent, sols en una cambra oblidats, quin final més depriment. AI govern, per suficient, per sorpresa li va pillar, Van respondre lentament, I molta gent va faltar, Per no fer-ho promptament. Aleshores te n’adones del poquet valor que vals i valores altres coses, que no valoraves abans, per pròximes i quotidianes. Que el que més estima u no costa d’aconseguir. Va innat dins de tu, i toca traure-ho a relluir. Això és de sentit comú.

L’IMPERI EN CRISI

Després de la cruel pandèmia, ara ens ha quedat la crisi. Molts han perdut la faena, fent mil i un sacrificis, per tal d’omplir la nevera. Llargues cues de fam, on va la gent amb pocs mitjans, a buscar-se què menjar, que entitats i persones els tenen a bé donar.

I de la nit al matí veus com el teu mitjà de vida s’esfuma o li posen fi. I has de buscar una eixida, Per a poder subsistir. Quants negocis han tancat, i quants més que tancaran d’ací i des d’ara endavant. Quantes gents procuraran, noves formes d’anar avant. Que la crisi ens ofega, ens obliga i ens tenalla, i sense ganes de fer brega el que diguem en la falla: És que quan no plou, pedrega. Que amb il·lusió i sacrifici, un negoci havies muntat i ara en temps de crisi per terra has vist tirat, treball, formació i ofici.

RESSORGIR DE L’IMPERI

Pot ressorgir un imperi? Pot alçar-se de nou? Amb treball i bon criteri, Segur que alces el vol. Per res cal plànyer-se, Tin bona disposició. Les ferides cal llepar-se, i buscar una nova posició.

Busca noves oportunitats, agarra-les al moment, que no són per casualitat i no passaran novament. Ressorgeix de les cendres, com au fènix mitològica, que en aquestes prebendes, no hi ha lloc per a la lògica.

TIPUS D’IMPERIS

L’IMPERI POLÍTIC

Pareix que no vaja amb ells, que són gent privilegiada. El polític no pateix, sembla una gent desapiadada que no sap de sentiments. Quina gestió més dolenta, que de la pandèmia han fet. La gent està ben calenta perquè el que està veient, no la deixa gens contenta. Han aprofitat la crisi no per aportar solucions, per dir-se mil improperis, en uns canvis d’opinions, que no tenien desperdici. Quina vergonya més gran, aprofitar les institucions, per llançar-se insults i injúries, per desviar fets i accions, i mentir una i mil voltes.

L’IMPERI DELS SENTITS

No vaig a parlar de la pel·lícula, ni tampoc dels cinc sentits. El que vaig a dir jo ara és perquè se senta al·ludit, qui el sentit comú no gasta. Que sent sentit principal, quasi no el gasta ningú, i per tot és primordial, i simple sentit comú, que en la vida és essencial.

Quan dubtes del que deu ser i no sàpigues per on tirar, para, pensa el que has de fer, i com el sentit comú aplicar. Que no és un sense sentit, el sentit comú gastar, i sol acabar en l’oblit, per no parar-se a pensar.

TALL IMPERI

En costura el tall imperi, té una funció essencial: realça la part de dalt, i dissimula la de baix.

A aquest estil de cosir, Hi ha qui li trau bon partit, sap dissimular defectes, i el millor d’ell oferir. I no és mala decisió, mostrar de tu el millor, per crear bona opinió, Mentre amagues el pitjor. Hi ha qui a casa és Lucífer. Però quan va pel carrer, ficant cara d’angelet, va malcorant i mal fent.

ESTIL IMPERI

Estil Imperi és una moda, de decoració d’interiors. És cansada i carregada, i el resultat és prou angoixós. L’estil va nàixer a França, imposat per Napoleó, que com els influencers d’ara, l’escampa per tot el món. Influencers que pagats, per les cases comercials, van les modes escampant mostrant-ho en els seus canals.

Influencer avui en dia, És una nova professió, en la qual el guany s’estima, en el número de seguidors.

VALDRE UN IMPERI

Quan a u que val per a tot, li diuen “vals un imperi”, estan exalçant-lo molt, per res és un improperi. Que un imperi és molt costós, i difícil d’assumir. El mateix que certes coses, molt costoses d’aconseguir. Hi ha qui es pensa que val molt, però eixe valor no és real, puix tan sols ho empastra tot I té un desastrós final. Hi ha qui vol valdre un imperi, i en tot té que manifassejar, i a la fi fa grans empastres difícils de solucionar.

TINDRE UN IMPERI

Hi ha qui amb poquet es conforma, i en el seu imperi és feliç, Hi ha qui té molt gran la gola, i vol el seu imperi engrandir. Hi ha qui té un imperi immens, i mai té prou, sempre vol més, Hi ha qui amb tindre el suficient és feliç i no ambiciona res. Tindre o no tindre és el quid, que tothom sol qüestionar, No tots valoren l’aconseguit, i volen l’ imperi augmentar. Jo tinc un imperi a casa, que per a mi és essencial. I és ma família la causa, principal i primordial.

MER IMPERI

El mer imperi capacita al jutge, a jutjar causes civils, i fer complir les sentències, d’actes infames i vils. En la tasca del jutge, ningú deu interferir. No com ara que el polític Vol tindre basa i decidir.

El govern d’Espanya vol reformar el poder judicial per tindre major control en els jutges i fiscals. Que política i justícia, no es deuen barrejar. La justícia deu ser justa, i la política sol espantar.

MIXT IMPERI

Mitjançant el mixt imperi, feien actes vils i malifetes dictadors i emperadors ense escrúpols ni consciències. El mixt imperi facultava al mal governant de torn a fer el que li venia de gana atropellant tothom.

Encara que el mixt imperi, avui en dia s’utilitza poc, hi ha governats sense criteri que volen imposar-lo de nou. El mixt imperi abolit: “Que visca la democràcia!” Govern pel poble elegit, gestionat amb seny i gràcia.

ALTRES IMPERIS

FUTUR DELS IMPERIS

¿Tenen futur els imperis? Ara per ara dic no. Han de canviar els criteris, que la gent vol tindre decisió. Doncs ara no són necessaris, dictadors ni emperadors, Deixen-se estar ja d’imperis, injustícies i dessabors. El poble vol decidir i elegir a qui haja de manar, que no volem més sofrir, i al qui ho faça mal, llevar. Que patir ja hem patit prou, i qui estiga bé, que no es moga, que no ens agarre més el bou, ni ens col·loquen al coll la soga.

IMPERIS RELIGIOSOS

En nom de la religió, grans imperis s’han creat, que el fanatisme i la condició, al fracàs els han condemnat. Perquè en el nom de Déu no podem actuar els hòmens. Que cadascú faça el seu, i responga dels seus actes. Siga el Déu que siga, i li diguen com li diguen, no fa falta que vos diga: que si no t’agrada, no estigues. Totes les religions del món tenen un comú denominador: Manen fer el que jo dic, però no el que faig jo.

IMPERIS DEL SEXE

En els imperis del sexe, Es pot gaudir de bon grat. Però en quant u ho demane, s’ha de parar a l’instant. S’ha de fer sexe amb llibertat, cadascú en la seua tendència, sense que resulte forçat, ni imposar cap obediència. Sexe lliure i consensuat, sense envair cap espai. Que siga en plena llibertat, i que no es subjugue mai. Respectar el pensament i controlar la passió, i admetre al moment, que quan és no, és NO.

ELS IMPERIS DE LA POR

Imperis fonamentats en la por, Sense tindre cap decència, que se sostenen en el dolor, la crueltat i la violència.

Busquen la tranquil·litat a qualsevol preu i cost, invertint en seguretat, Per assossec del capitost. Formen exèrcits privats, contractant a mercenaris que actuen sense pietat destruint als adversaris.

El respecte i l’acatament són clau en la lleialtat, tothom es torna obedient, per por a ser ajusticiat.

IMPERI OSTENTÓS

De què val tindre un imperi, si no gallardeges d’ell? Però és menester i necessari, que li poses un bon pastell. Gallardejar i lluir i del que tens, ostentar, sol l’enveja descobrir, i males accions provocar. Que veuràs com hi ha molts que el teu imperi arremeten i per gelosia i altres qüestions, et volen dominar i sotmetre.

Hi ha qui li agrada ostentar, presumint sense trellat. Si no té prou per a menjar, com bufa en caldo gelat.

EL VELL IMPERI

L’imperi per als vells és una bona pensió. Viure en pau i estar seré, amb gaubança i diversió. Tota una vida de treball, d’estalvis penes i angoixós, i quan t’has de jubilar, diuen que hi ha números rojos.

Imperi és, que en la vellesa, tingues molt per a gaudir i veus amb poca glòria i molta pena, que sols dona per subsistir. Que el calaix que estava ple, l’han buidat en altres cuites, i del que era per als vells, queda pols i teranyines.

CONCLUSIONS D’IMPERI

FALS IMPERI

Qui fonamenta el seu imperi, en mentides i falsedats té perill a un gran tiberi, en descobrir-se les veritats.

Hi ha qui viu en un imperi i tot és una fal·làcia. Un magnífic embolic, ple de necessitat i desgràcia. A la fi, quan tot se sap, quan tot ix a la llum, l’imperi queda com un drap perquè estava fet de fum. En eixe precís moment, que el fals imperi ha acabat, tot resulta sorprenent i l’emperador claudicat.

IMPERI, PUNT FINAL

Ací arribem a la fi, posem el punt final, que no dóna més de si, un imperi artificial. Que els imperis no existeixen, puix tots han caigut en l’oblit, i si hi ha alguns que pareixen, de la imaginació són el fruit. Ara estan passats de moda imperis i emperadors, i no queda cap rapsoda que narre fets i opinions. El fet de manar en despotisme ha quedat eradicat. La gent no vol l’ imperialisme, vol democràcia i llibertat.