Editorial: NACHO ROMERO

EDITORIAL «LA CAIGUDA DE L’IMPERI»

Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt

No és fàcil caure en la broma de: «Mira un ase que vola!», però tampoc és gens fàcil imaginar que 450 nanòmetres de mida, tindrien tota la població mundial amb una carasseta en la cara a totes hores.

Què és ciència-ficció i què realitat? Què és segur i què una utopia? La innocència, la falta de previsió, la confiança, inclús la desconfiança són, molt probablement, alguna de les causes d’aquesta paranoia real.

La caiguda de l’imperi vol mostrar una realitat que tothom sap, que les xicotetes coses, com ara una abraçada, valen un imperi. Que tenim muntat un imperi sense estar-nos de res, i que 450 nanòmetres ens el desmunta i és capaç de llevar-nos-ho tot.

La dualitat entre «la caiguda de l’imperi» (lema del monument gran 2021), i el lema del monument infantil «la vida et somriu» busca desmuntar, amb sàtira i crítica picant, totes les «virtuts» d’un imperi que teníem muntat i que s’hi quedà al llarg de diversos mesos sense saber massa bé què passava. I que, a més a més, marca un camí essencial que ens fa afrontar el dia a dia amb motivació per a crear un nou imperi, reinventar-nos, reorganitzant els nostres sentiments amb el pensament present de que la vida et somriu!!!.

Tot i contant amb els mateixos esboços que teniem fets per a les falles 2020, ens hem reinventat per tal de poder crear un nou llibret amb coherència, i hem renascut amb lemes nous i totes les crítiques al monuments, renovades per a aquest any 2021, que ben bé s´ho mereix i ens ho mereixem

En ple confinament, començàvem amb il·lusió el projecte del llibret 2021, apel·lant a la màgia, l’alegria i la col·laboració de tota la gent que, més tard, ha fet possible aquest fantàstic llibret.

Estàvem en temps de confusió i plens d’interrogants però amb l’ambició (no dic il·lusió, que també) de tirar endavant amb una ànima nova, plens d´energia i de vida, cap a un nou repte, el de fer tribut al títol que ens hem guanyat al llarg de tants anys, ser patrimoni immaterial de la humanitat.

Perquè és cert que amb una alerta sanitària podríem pensar en allò de «salvese quien pueda», però, una vegada més, estem demostrant que la cultura, el patrimoni, les nostres arrels i la nostra identitat, estan per sobre d’allò que molta gent pensava. Cert és que amb totes les precaucions sanitàries però no tinc dubte que, la cultura, és un dels motors morals d’aquesta etapa que vivim.

Tot i la que està caient, hem representat sainets a octubre, a hores d’ara (desembre 2020) estem assajant teatre, ultimant llibret i omplint les xarxes socials de concursos literaris, endevinalles,... tant per a petits com a majors; que han aconseguit fer cadenes de coneixement al voltant del món de les falles i de la nostra cultura com a poble. La nostra comissió, l’A.C. Falla Taüt, ha estat una de les abanderades arreu de tot el nostre territori, físic i digital, en la promoció de la nostra llengua i la nostra cultura; publicant setmanalment un post per poder interactuar i apropar-se a les falleres i fallers i a tota la gent que gaudeix de la cultura.

Dins d’aquesta realitat vull destacar una reflexió de l’amic i escriptor Joan Carles Ventura quan li presentí la idea del llibret i em deia: «Recordem el sector cultural, considerat secundari i en el que no importa massa què passa amb els creadors i creadores de continguts i d’il·lustracions. Fixa’t tu per on, la majoria de persones confinades han sobreviscut moralment gràcies al consum massiu de la cultura – i de l’agricultura- aquests dies». L’autor de: «Em diuen fletxa» o «Camins dubtosos», entre d’altres, ha estat un impulsor, a les xarxes i fóra d’elles, de la cultura.

Així doncs, estimat lector, valorem aquest llibre des de la perspectiva de desembre de 2020, moment en què acabàrem l’edició per a tindre’l enllestit en febrer de 2021 i demostrar que la cultura ha sigut un dels motors d`aquesta pandèmia. Nosaltres no hem parat i volem fer veure que ens hem reinventat, primer amb l´esforç de totes i tots els que han col·laborat perquè el llibret estiguera en temps i forma en la data prevista feia un any (febrer de 2021) i segon, tot i comptant amb els mateixos monuments, renovant els lemes i totes les crítiques, per poder donar sentit a aquesta bogeria

16

17 1 REPRESENTANTS 2021: Després de dos anys per a oblidar, arriba el moment, tant de temps, desitjat: el llibret és el principi. Ara, podeu tornar a somiar.

SALUDA MÓNICA MARÍ PERIS

Fallera Major

Hola a tots. Fallers, falleres, col·laboradors i col·laboradores. Alts, baixets, flacs o no tant, rossos o bruns i, fins i tot, de pèl-roig. Tots diferents però tots amb una cosa en comú... Pertànyer a la millor comissió de Cullera. Una comissió que mai s’ha quedat enrere, ni en temps més remots, allà pel 196, quan la falla de la nostra plaça quedava vetada a no plantar monument. Una multa que durà deu anys!

Sé que són temps difícils, molt difícils, sobretot per al nostre sector, el de la festa. Sé que arriba un moment d’estrényer-nos els pantalons i, per això, també vos demane calma i paciència. Cal aguantar, siga com siga. Perquè com deia Charles Darwin “no són els més forts de l’espècie els que sobreviuen, ni els més intel·ligents. Sinó tots aquells més flexibles i adaptables als canvis”. I així ha de ser, hem de ser forts i estar units en aquests moments.

Els qui bé em coneixen, saben que sóc una persona molt positiva i que sempre trac la part bona d’allò mal que em passa. Doncs aquesta situació de segur que també la té. Perquè les coses passen per alguna cosa i la vida pega moltes voltes. Nosaltres, com a societat, vivim sempre pensant en el que ens passa a cadascú de nosaltres, sense adonar-nos-en de què o qui tenim al nostre costat. Pense que la vida ens ha fet parar per a gaudir d’aquestes xicotetes coses o, simplement, per “trobar a faltar”.

Trobar a faltar els sopars dels divendres al casal. Les mascletades televisades amb una cerveseta en la mà mentre Ruper talla pernil. Els jocs a la plaça. Les torrades on al final acaba tot per l’aire. La discomòbil. Els soparets de Cristina. Els dinars al Javimar. El primer dia de falles… i el segon… i el tercer…

Sé que aquesta situació és un merder. Sé que a tots ens han truncat els plans. Sapigueu que a mi, com a Fallera Major, la que més. Sé que és moment de posar la nostra festa en “alerta”. Però també sé que nosaltres, tant individualment com a comissió, ens refarem, i ja mai ens podran parar. Perquè el dia que tornem, ho farem més forts i amb més ganes de somiar que mai.