«DE CLAREDAT ORGULLOSA» Berna Blanch

DE CLAREDAT ORGULLOSA

Berna Blanch Poeta

Autor d'entre altres: “Albuferenc”, “Presències” i “Apunts d’altres móns”

Mai no foren igual dos moments, no res s’atura. Qui pot creure la falsedat d’un món estàtic? Som moviment, som fluir i circumstància, som lluita i instint de sobreviure.

No s’ha de morir per renàixer, hem de trobar-nos dins de nosaltres mateixos, hem d’allargar la mirada i escoltar-nos uns a altres.

Som forts perquè estem junts. Necessitem la pell i la paraula, la humanitat primera que ens conforma.

Oblidem la mentida que ens aïlla, retornem a un món net i viu. Cresquem, siguem lluna plena aigua de claredat orgullosa, que les paraules facen l’aire transparent, que les pupil·les reflectisquen de la llum l’alegria.

Estem escoltant la veu més negra, fem del fruit de la por la xafada que ens allargue, fugint però lluitant, partint però creant, més jovens, més savis, més justos, més lliures de cap remordiment.

CANÇÓ DEL DEFALLIT David Vid Poeta i rapsode

Se’n complica la vida, de mica en mica, xiquets, que jugàveu ahir al carrer i amb una mà al davant vos heu fet grans i sols vos queda la mà del darrere, amb l’esperança que sobrevisca el capital en un món que té forats sense pedaç, perquè de morir amb el virus els calés acabareu fallint com rates d’un merder. Visca l’imperi, muira l’Imperi. Crit de guerra que llanceu a una veu com estimats germans que veniu al taller per ofrenar velles glòries al poder pairal d’un estat ranci, caspós i putrefacte amb ira, odi i sense vida intel·lectual. Vivim el que ens deixeu, tenim prou, mentre malveu el que és nostre a doll, a mans plenes, a braç partit. Visca l’imperi, muira l’Imperi. De dol ens lleveu la vida i teníem potser, el mateix color de pell i sang i pensament ple de lluita de classe, però esvaït ja des que vos pujaren a un cim per al que no estàveu preparats en cap minut. Ara jugueu a ser Déus en l’Olimp dels mediocres que vos omplin el sarró de pa negre. Visca l’imperi, muira l’Imperi. El futur no és vostre per desig propi o de la carn que us va parir. És vostre per l’arrel corrupta que vos ha donat vida, enllumenat i deixat com a dominants en un camí ple de màgia on, ves per on, sempre perden els mateixos i guanyen els de sempre, de sempre, de sempre i la mort naix amb un rosegó de pa dur. Visca l’imperi, muira l’Imperi.