«L’IMPERI DELS BALCONS» Mª Carmen Sáez

Ens pensàrem déus de l’ànima, allà dalt, penjats com els cuixots dels porcs. Inventàrem la cultura sense llibres, sense un vers que dur-nos al cor famèlic. Som els fills del armaris atapeïts d’andròmines i buidor. Som el boig que brama al bell mig d’una plaça paraules brutes i embolicades.

Allà cridàvem: “Eixirem més forts! Més grans!” (Fins i tot, més alts i més bonics)

Però, ai! s’enfonsaren els balcons sobre el fang d’un gripau, entre els fems guaitem el cap, arrasem les ciutats i els camins sense trellat ni aturador.

Que llunyanes les promeses del borratxo sentimental que ens arrelava a dins. A l’arribada del crepuscle, arcàngels del caos, obrirem les portes de la idiotesa.