«CANÇÓ DEL DEFALLIT» «ROMANÇ DE L’IMPERI» David Vid.45

ROMANÇ DE L’IMPERI David Vid Poeta i rapsode

Vaig a contar-vos una història que un any qualsevol va passar. De com es vivia a un imperi més gran del que pugueu imaginar. La cosa és que feliç la gent estava. Comprant, bevent i arrancant amb cassalla hom el dia passava i el capital pensaven que duraria. De sospita no tenien cap ni mica d’allò que al damunt els venia doncs era una societat prou rica en calés, que no en vida i ànima. Una estranya vírica situació va omplir els carrers i cases. Els mercats l’extrema unció agosarats i cínics demanaven. L’imperi tremolava, caigué de repent, sense feines, menjars ni mobles a la cua famolenca anà la seua gent pensant en no perdre les sabates. Els savis governants mentrimentres discutien acaloradament i reien qui de tots formaven els centres però cap d’ells la cadira cedien. S’unflaren les butxaques de capital. Se l’endugueren tot amb l’al·legoria que era demanda del sistema liberal. Però el poble encara plora i mor. Caigué l’imperi. No es pogué alçar. En una bona temporada de cendra gent fallia de bitxos, fam i d’esperar un futur en venda, el d’un imperi que de terra no els va arreplegar. Morí l’imperi, però no el del capital sinó el d’una gent que un dia optà per creure el que els deia un liberal i passar de pensar en un demà que els deixaria fotuts, arrimats i mal si esclataren trons vírics, com passà, sabent que ací el més intel·lectual sols que sap nugar burros amb cordes i es fot en tots enviant-los a la merda i de passada, a tocar-li el pardal.