SECTOR PIROTÈCNIC: «L'IMPERI DEL FOC, DEL SOROLL I DE LA LLUM». Toni Sancastro

SECTOR PIROTÈCNIC L’IMPERI DEL FOC, DEL SOROLL I DE LA LLUM

Toni Sancastro Tècnic pirotècnic Caballer

REFLEXIONS D’UN BORINOT

Dècades de finals del segle passat. Anys 70, 80 i 90 i també els primers anys de l’any 2000. El món faller lluïa amb llum pròpia tot un imperi: el de la pirotècnia. No hi havia comissió on la pirotècnia no fora una part molt important de qualsevol acte faller, fins i tot arribà a ser imprescindible. Cap acte es quedava sense pólvora al País Valencià. D’ací va eixir el gran prestigi que tenien en aquells anys els pirotècnics, considerats, a l’igual que les seues empreses i els seus treballadors, els millors professionals del món. El 80% de les pirotècnies d’Espanya eren del País Valencià. Així mateix hem de reconéixer que aquest gremi ha estat molt premiat en tot el món i moltes de les pirotècnies amb gran renom i de molts parts del món érem la inspiració per a altres pirotècnies. Era un imperi del qual tots ens omplíem la boca i que, a més a més, era totalment nostre. Tot era meravellós...

Però si passem al nou segle, l’assumpte canvià totalment. Per tant, ara us intentaré explicar com es tomba o com cau un gran imperi amb tres carxots.

Així el primer carxot arribà l’any 2008 amb la crisi econòmica. D’aquesta manera comencen a afluixar els censos de les comissions per la falta de treball de molta gent i pel descens dels pressupostos. Tot açò fa que s’intente economitzar reduint les despeses en la pirotècnia. Com es dugué a terme? Doncs, per exemple, a les presentacions falleres es passà d’eixir cada fallera una a una, per a passar a eixir en grups. Ja no hi havia una traca per a cadascuna, sinó una traca per a totes. Retall en la pirotècnia.

Un altre exemple seria els deutes creats pels ajuntaments amb totes les pirotècnies amb la qual cosa s’endugueren per davant algunes empreses del sector.

I poc després, l’any 2012, arribaria el segon carxot amb una nova crisi econòmica i, poc de temps després, el fatídic incendi de la nostra muntanya durant les festes del poble pocs anys després, quan encara no havíem alçat el cap. Una altra crisi econòmica s’enduria per davant els pressupostos i portaria a les retallades en els coets. Tampoc podem oblidar la pèrdua de participants en les despertades, amb la instauració del CRE, un carnet que no servix per res, només per a traure algun euret per les arques, però imposat per Europa sense saber com solem gastar en material pirotècnic. I, com no, el nostre famós incendi, que no és més que una mostra de l’incompliment de les normes. Aquest acte suposaria 85 milions de pèrdues per a les

pirotècnies i el tancament d’altres ja que se suspengueren moltíssim castells a tota Espanya.

I ara... arriba el tercer carxot: el covid i el que ens queda. No sé si aquest carxot serà definitiu per la caiguda d’un gran imperi forjat amb treball, devoció i una gran professionalitat.

I mentrestant.. els polvorins plens fins al seu límit i treballadors a casa. Com vegem, molts estan fent alguns dispars, però és poc, ja que hi ha molt de material emmagatzemat. Aquest carxot deixarà fora de joc moltes pirotècnies i empreses satèl·lits que treballen per a elles i, tal vegada, hauran de tancar.

On queda l’imperi tan gran que creàrem el segle passat? Aquest imperi queda per terra, està poc valorat i, a més a més, els pirotècnics són els últims de la llista perquè el primer que es retalla en una comissió és la pólvora.

I ara, reflexionem un poc: creieu que en el 2021 els bombers cremaran la falla com es va fer a València l’any 2020? Si és així, l’imperi de la pirotècnia caurà a tot el País Valencià. No obstant, sigueu feliços i no patiu perquè en cassalla i en altres begudes no retalla cap comissió.

Imatge: Arxiu global lliure