«NO ET DEIXAREM GUANYAR LA BATALLA, PERQUÈ A NOSALTRES, MAI ENS HAN ENSENYAT A RENDIR- NOS». President infantil 2020 Pablo Torregrosa

NO ET DEIXAREM GUANYAR LA BATALLA, PERQUÈ A NOSALTRES, MAI ENS HAN ENSENYAT A RENDIR-NOS

Pablo Torregrosa President Infantil 2020

Hola, sóc Pablo, tinc 10 anys. Abans de tu tenia 9 anys i la meua major il·lusió era ser president infantil de la meua falla, la falla Taüt, la meua falla des de sempre. Des que era xicotet i amb la qual compartisc amistat i família.

Com ja t’he dit, la meua major il·lusió era ser president i tu m’ho vas arrabassar de colp, a tan sols uns pocs dies de gaudir de la millor festa del món. Els adults s’obstinen a pensar que els xiquets no ens assabentem de res, però uns dies abans de la fatal notícia, jo ja notava en l’ambient que una cosa dolenta passava. El que passa és que no podia saber que seria tan horrible.

No recorde molt bé com va ser el moment, només sé que estava a casa dels meus avis quan en el “telediari” van donar la notícia. Llavors els meus ulls es van omplir de llàgrimes i no entenia per què no anava a poder gaudir del que més volia.

Només et demanava que aguantares uns dies més… tenia moltes ganes de veure com havia quedat el preciós ninot bebé, de qui em vaig enamorar un dia en el taller de l’artista faller. Però tu tenies uns altres plans per a nosaltres.

Vas aparéixer en les nostres vides per a canviar-ho tot, per a impregnar-nos de tristesa, però el que no sabies és que nosaltres som molt més forts que tu. Em vas arrabassar el col·legi, em vas separar dels meus amics, d’eixir a jugar al carrer. Ens vas tancar a casa, sense poder veure al meu pare ni al meu germà xicotet. Però ens vam reposar. Cantàrem, ballàrem, aplaudírem, cuinàrem, vam fer treballs manuals i, encara que tu et vas obstinar a deixar-nos sense res, nosaltres continuàrem gaudint de ser xiquets.

Estúpida Covid! Sols desitge que desaparegues de les nostres vides d’una vegada per sempre. Vull gaudir de les meues falles. Riure amb els meus amics. Vibrar en els premis i emocionar-me amb la cremà, un dels actes que més m’agrada.

Així que, si ara, en aquest mateix instant, poguera demanar un desig, només seria aquest: No vull una bici, ni tan sols la consola que saps que tant desitge. Només vull que em deixes gaudir de les nostres festes. Pensa-ho, perquè nosaltres mai ens rendirem, no et deixarem guanyar la batalla, perquè a nosaltres, mai ens han ensenyat a rendir-nos.

Foto: Arxiu família Torregrosa Martínez