«DEFENSEM LES PLATGES NATURALS DE CULLERA». Plataforma Defensa Platges Naturals

DEFENSEM LES PLATGES NATURALS DE CULLERA

Plataforma Defensa Platges Naturals

Per a comprendre la situació, millor les imatges:

En veure aquesta muralla de pedra, podríem pensar que és la muralla xinesa? No, són les meravelloses? platges del Brosquil de Cullera. On està la platja? Doncs , en el fons del mar… I açò ha sigut sempre així? Nooo. Va haver un temps en què Cullera tenia 15 quilòmetres de platges naturals amb les seues corresponents dunes.

I açò ha sigut sempre així? Nooo. Va haver un temps en què Cullera tenia 15 quilòmetres de platges naturals amb les seues corresponents dunes.

Imatge cedida per l’AA.CC.Penyeta. Vista de les platges del Marenyet-Estany l’any 1967. Ja és perceptible el procés de degradació de les platges com a conseqüència dels catorze anys de presència de les esculleres del Xúquer

Llavors, què ha succeït?

L’assumpte és extremadament simple. El mar Mediterrani, a causa de processos físics, principalment el moviment de rotació de la terra, genera un corrent d’aigua paral·lela a la costa i que la recorre en el sentit Nord-Sud (sentit de gir contrari a les agulles del rellotge). Este corrent d’aigua, que és la responsable del transport de sediments al llarg de la costa, durant milers d’anys ha establit una dinàmica del litoral estable i ha dibuixat les nostres costes.

Però, què succeïx quan l’home altera aquesta dinàmica litoral: doncs que canvia la forma de la costa. Així de simple

Si considerem la línia de costa com una línia contínua, imaginem una línia recta, estable durant milers d’anys –avançava o retrocedia segons l’impuls dels temporals o les èpoques de bonança climatològica- però la forma es mantenia. L’home, a Espanya amb permís de l’Administració o per acció directa d’ella, en els últims temps ha iniciat obres cada vegada més imponents en la façana litoral. En la Comunitat Valenciana tenim cinc Ports dependents de Ports de l’Estat i altres trenta-cinc ports menors dependents de la Generalitat Valenciana. En total, quaranta ports que suposen barreres a la dinàmica litoral natural. Vegem l’efecte de les barreres. El símil amb una séquia de reg és evident. Si vaig a la séquia de reg i col·loque una comporta que deté el curs de l’aigua de la séquia, aigües amunt es va omplint d’aigua, cada vegada més, fins a desbordar-se i inundar els camps d’aigües amunt. Al contrari aigües avall, ningú pot regar perquè no hi ha aigua. Això mateix succeïx quan l’Administració aprova col·locar barreres que impedixen el transport natural d’arenes, al nord de la barrera comença a acumular-se cada vegada més arena, ja que la barrera impedix totalment o parcialment el seu pas. En canvi, al sud de la barrera el mar continua arrossegant l’arena, que, com no es veu compensada per les aportacions que queden retingudes al nord de la barrera, cada vegada es va produint un buidament de la platja submarina que després es trasllada a la platja emergida, desapareixent les dos amb el temps. Al cap d’uns anys de construcció de la barrera ens trobem que al sud de la mateixa han desaparegut les platges, les dunes i després van desapareixent les propietats que estaven més prop del mar i si el procés no es deté el mar continua avançant terra endins en un procés lent però continu

A Cullera, la construcció de les esculleres del riu Xúquer en els anys 1953-54, ha suposat una alteració de la dinàmica litoral enorme. Els estudis realitzats demostren que en tota la Comunitat Valenciana no hi ha hagut cap tram de platja que haja patit un impacte tan violent com la patida per les platges del Marenyet-Estany. En els vint primers anys de construcció de les esculleres, en determinades zones del Marenyet, es van arribar a mesurar velocitats mitges de penetració del mar de 4 metres/ any. De no haver pres mesures, com són la construcció d’espigons i de barreres de pedra i haver transformat la platja natural en tota una barrera de pedres, possiblement el mar l’any 2010 haguera arribat fins a la torre del Marenyet, i d’haver continuat deixant actuar al mar lliurement l’any 2130 el mar hauria arribat en alguns punts a contactar amb el camí del Mig

El preu que s’ha pagat per detindre (de moment) l’avanç del mar és el transformar tres quilòmetres de platja natural a barreres de pedra com les mostrades en la imatge inicial

El procés d’erosió de la costa provocat per les esculleres continua avançant i en els últims 1500 metres de platges del Brosquil (els més pròxims a Tavernes), on ja no hi ha la protecció de les barreres de pedra, les velocitats mitges de penetració del mar són pròximes als dos metres/any . És a dir, cada 50 anys el mar avançara terra endins uns cent metres fent desaparéixer el que hi haja.

Els de Tavernes des de fa uns anys ja estan notant en les seues platges este avanç.

Tot açò és el que ha succeït en els 5500 metres de platja al sud de la desembocadura del Xúquer

Què està passant al nord de les esculleres, en la plat-

ja de Sant Antoni-Racó, en eixos 4 quilòmetres de platja? Cada any estan quedant retingudes entre 60000 – 80000 metres cúbics d’arena. La qual cosa està provocant que cada dia les platges siguen més extenses i amb major grossor de la capa d’arena. Però no sols està creixent la platja emergida –la que veiem- sinó que també s’està omplint la platja submergida, és a dir, s’està reblint d’arena la badia. Cada dia hi ha menys profunditat d’aigua la qual cosa provoca que a l’estiu l’aigua de la badia tinga més temperatura, afectant la fauna i a la flora marines.

En números: delimitant la badia de Cullera per una línia que unix l’espigó del Sicania, amb la penyeta del Moro i amb la punta final de l’escullera nord del Xúquer, la badia de Cullera ha perdut un 10% de la seua superfície marina passant a ser platges seques, tot això en l’interval de temps comprés entre l’any 1954 (construcció esculleres) i l’any 2016 (uns 60 anys, aprox.).

Vegem imatges

Ubicació imatge, front edifici Espacio 1

Imatge any 1945. Línia roja, posició vora any 1945, línia blava posició vora any 2016 Imatge any 2016. La distància entre la línia blava i la roja és de 103 metres

Imatge any 1945, front restaurant el Cordobés Línia roja, posició platja any 1945 Línia blava posició platja any 2016 Entre les dos línies hi ha 95 metres de distància Imatge any 2016, front restaurant el Cordobés Línia roja, posició platja any 1945 Línia blava posició platja any 2016 Entre les dos línies hi ha 95 metres de distància

Què SUCCEIRÀ AMB ELS 5 QUILÒMETRES DE PLATGES DEL MARENY DE CULLERA?

Segons els nostres estudis, fins a l’any 2014, estes platges tenien una dinàmica de creixement. Era un creixement lent però estable. Les successives ampliacions del Port de València i la consegüent desaparició de les platges al sud del mateix (Pinedo-Saler-...) han provocat que l’erosió es vaja traslladant cada vegada més al sud, afectant el Perelló i a les platges de Sueca.

Per a comprendre la dimensió del problema basten unes simples dades:

La muntanya de Cullera és, respecte al litoral, com un gran espigó-barrera que penetra en el mar i això ha provocat, al llarg de la història, la retenció d’arenes al nord de la muntanya, la qual cosa ha conduït a la creació dels Marenys, aïllant del mar a les terres baixes (futurs arrossars), ja que aquestes van quedar separades del mar per les barreres d’arena retingudes (aquest procés porta a aïllar del mar a l’albufera… ).

Al sud de la muntanya de Cullera, el mar privat de l’aportació de sediments que quedaven retinguts al nord de la muntanya, ha provocat la configuració de la badia de Cullera, que respecte a la línia de platja del Mareny està dos quilòmetres terra dins.

La muntanya de Cullera mesurat en sentit oest-est, des del parc aquàtic a la punta del Far, mesura uns 3570 metres. Doncs bé, el Port de València, en la seua dimensió actual, penetra 3600 metres dins del mar respecte a una línia de costa estable prèvia a l’existència del port. És a dir el port de València és una barrera artificial un poc més gran que la que ha suposat la muntanya de Cullera al transport litoral de sediments.

No és il·lògic pensar que amb el pas del temps es produïsca un buidatge d’arena de les platges situades al sud del mateix. La Demarcació de Costes, davant de la pressió dels alcaldes de València i Sueca, ja ha anunciat que farà rígides les platges d’eixa zona per a intentar detindre l’erosió. Això significa que l’erosió es traslladarà irremeiablement cap als nostres 5000 metres de platja ubicats en els Marenys, que es van a veure seriosament compromesos com ha succeït amb les platges del Marenyet-Estany-Brosquil. No és desgavellat plantejar als ciutadans de Cullera que si no hi ha una comprensió del problema i del que ens ha vingut i ens vindrà al damunt i si no hi ha una mobilització ciutadana activa, Cullera dels 15 quilòmetres de platges naturals verges que tenia vora la desaparició de 10 quilòmetres de platja transformant-se estos en barreres de pedra que amb el temps també fracassaran en l’intent d’impedir la penetració del mar.

D’estos 10 quilòmetres, en tres d’ells este procés ja ha succeït (en els anys 70 es va transformar la platja del Marenyet-Estany –Brosquil Dorado en barreres de pedra). L’alternativa a la construcció de barreres de pedra és veure avançar lliurement el mar ocupant primer les

Des de la creació en 2018 de la PLATAFORMA EN DEFENSA DE LES PLATGES NATURALS DE CULLERA hem aconseguit el que considerem avanços en el tractament del problema de l’estat de les platges de Cullera.

En l’actualitat han eixit a licitació i s’han atorgat i s’estan executant de forma independent els Projectes per a la regeneració de les platges del Marenyet-Estany i del Brosquil.

Després, eixos Projectes han d’eixir a exposició pública i, si salven totes les traves administratives i hi ha voluntat política per a això, passaran a la fase de subhasta de l’obra i, en un temps raonable, suposaria l’execució d’obres que regenerarien el que s’ha destruït.

ÉS LA RESPONSABILITAT DELS CULLERENCS continuar espentant per aconseguir que açò es porte a terme i que no quede arxivat en un calaix i vegem com es va destruint un patrimoni natural com és la bellesa del nostre litoral.

EN LES NOSTRES MANS ESTÀ, EN LES MANS DEL QUI ESTIMEM EL NOSTRE POBLE!

NO DEIXEM QUE ENS DESFACEN UN DELS MILLORS PATRIMONIS QUE TÉ CULLERA!

platges emergides, després les dunes i després les propietats després de les dunes l’una darrere de l’altra.

Este és l’escenari que hem d’enfrontar.

Fa dos anys un grup de ciutadans junt amb col·lectius com són l’Associació de veïns de l’Estany i la del marenyet-l´illa decidim crear una plataforma ciutadana en defensa de les platges naturals de Cullera.

Des de llavors, treballem, en coordinació amb el nostre ajuntament i amb tots aquells que es volen involucrar, en l’objectiu de conscienciar la societat i els nostres polítics sobre un problema mediambiental seriós que afecta els cullerencs. El problema ja ha sigut descrit.

És radicalment mentida el que es diu en molts mitjans: “que l’erosió és causada pel canvi climàtic, per l’augment del nivell del mar…” el que patim és causat (en un 95%) per l’administració que permet l’execució d’obres que alteren la naturalesa, en tal mesura que canvien la forma de la costa, transformant unes platges contínues i estables en una esbós de costa en forma de dents de serra, amb grans acumulacions d’arena al nord de les obres (malva-rosa, platja de Sant Antoni, platja nord de Gandia…) i clots en la platja al sud de les mateixes (Saler-Pinedo, Marenyet-Estany-Brosquil, Bellreguard-Piles,….)

Imatge muntanya de Cullera, mesurat en sentit est-oest, 3577 metres

Imatge Port de València, estat actual any 2018.

3583 metres de penetració en el mar = barrera de 3583 metres al transport litoral de sediments

Cullera

València

128

INFANTS: «LA VIDA ET SOMRIU» No pense en cap final millor per a un final d´imperi que pensar en positiu i saber que la vida ens somriu.

129 6