ENTREVISTA A GONZALO ROJAS (ARTISTA INFANTIL

ENTREVISTA GONZALO ROJAS

Artista infantil de l’A.C. Falla Taüt

Quan començà la teua vocació per tal d’ésser artista faller?

- La meua vocació fou tardana i atípica. Va ser un impacte veure-les plantades al carrer per primera vegada, ja que jo ja era major. Em dedicava a la il·lustració i al disseny però no estava als meus plans dedicar-me a les falles, ho veia com un fet inabastable. Quan un amic em portà a conéixer un dels tallers més grans de la Comunitat, va ser quan vaig descobrir el meu amor per les falles. Allí vaig prendre la decisió de dedicar-me a aquest ofici.

Ens podries explicar qui forma part del teu taller?

- Ara mateixa estic molt orgullós de l’equip que hem format Jorge Rizzo i Agustín Gómez. Són un tot terreny i es dediquen a la fusteria, a l’acabat del que faça falta. I després tenim a Mercedes Taibo, una crack que es dedica a organitzar i treballar en el taller en qualsevol faena. El seu punt fort és l’acabat i els detalls que multipliquen el valor de qualsevol ninot. Finalment estic jo que em dedique al guió, modelatge, disseny i pintura, amb l’ajuda del meu fill, Manu.

Com molt bé sabem, porteu uns anys realitzant la Falla Sueca Literat Azorín infantil en la secció especial de València on el nivell és molt alt. En què penseu per a realitzar les vostres falles infantils, que ens solen transportar-nos a móns màgics?

- Les idees reflexen el moment en què em trobe i tenen a vore amb el meu aprenentatge. Per exemple, quan faig «Respira» sorgeix d’una necessitat personal de parar, relaxar-me un poc, de prendre’m la vida amb més sentit de l’humor i gaudir amb les coses més menudes.

El 2019, ens feres somiar, amb un any redó per a la nostra comissió, la Falla Taüt de Cullera. Vau aconseguir el premi al millor ninot indultat de Cullera i, a més, guanyàreu el premi a la millor falla infantil de Cullera amb “Llegendari”. Què sentiu quan el treball de tot un any us ix perfecte i feu somriure la gent amb un any magnífic?

- Quan estem immersos en el desenvolupament de la falla al taller, li donem tot el carinyo i sempre vull expandir i millorar en tots els sentits, ja siga en el modelatge o en la composició, en la pintura, l’acabat, etc. però no pense en premis seriosament. Diria que el premi és aconseguir el repte que u es proposa. Així que quan arriba un bon premi al carrer, és un doble premi: per nosaltres i per l’alegria que genera en la comissió. És bonic i contagiós.

Podries triar una falla en concret que per a tu tinga un significat especial?

- Uff! De les meues falles... cadascuna és una experiència i li tinc un amor especial a totes i a cadascuna d’elles. Tal vegada «Somriure» o «Deixa’t portar» que són les que enguany em tenen entretingut. D’uns altres artistes hi ha moltíssimes. Potser la que em marcà en el seu moment va ser la de l’ajuntament del 2007, de Pere Baenas. «Florea», també de Baenas, en la qual vaig participar i, sense dubte, “Guerra de colors” de Vicent Martines i Corredera. Però també podria anomenar alguna de Julio Monterrubio o, en infantils, alguna de Gallego, Sergio Amar, Villada, Ache i molts altres més.

És un any d’incertesa per als artistes fallers. Què diries al món faller per tonar a tindre la mateixa il·lusió?

- Crec que és impottant que la falla torne a ser l’eix de la festa. És època de canvi i crec que la il·lusió és el motor de les falles i el faller en té de sobra. Només pensar a tornar a juntar-nos per treballar en coses per al be comú, ja activa la il·lusió al més alt nivell.

Quin element penses que caracteritza les teues falles infantils?

- Voldria que fora el modelatge, el guió, els colors i els detalls. Tots els projectes estan molt mimats i espere que açò s’aprecie al carrer.

Creus que la limitació de volum en secció especial i primera a Valencia en les falles grans, hauria d’aplicar-se a les falles infantils?

- Les falles infantils ja tenen limitacions de mesures. Qualsevol que es dedique seriosament a aquest ofici sap que ha de ser sostenible. Si no controles els temps i els volums, en pocs anys t’arruïnes econòmicament. Així que això és una limitació natural.

Sabem que també dissenyes… què prefereixes dissenyar o fer falles?

- Dissenyar és una part del procés per a fer una falla. I és molt gratificant. És més mental. Estàs allunyat dels perills que suposa un taller, encara que, com a dissenyador, tinc en compte tot el desenvolupament del projecte fins al final. Estar al taller és més una carrera d’obstacles, és més físic. M’agrada veure els projectes ben fets i ben cuidats. Açò és el primer.

Un artista faller de referència?

- Sens dubte el meu gran mestre va ser *Andres Martorell. M'agrada Vicente Martinez, Julio Monterrubio,.. hi ha molts .