«GELOSIA DE NOVENÇÀ» Ramon Marí

GELOSIA DE NOVENÇÀ Ramón Marí Faller de l’A.C. Falla Taüt

El passat 17 d'Octubre el nostre grup representà el sainet Gelosia de Novençà, una obra original de Josep Peris Celda, un prolífic autor valencià de sainets tan coneguts com Per la fam d'heretar, Nelo Bacora...

L'esmentat sainet va ser estrenat el dia 10 de novembre de 1917 al “Teatre Marin” del Cabanyal, amb tant d'èxit que va aconseguir fer 128 representacions consecutives. Tal com especifica l'autor, es tracta d'un sainet bilingüe en un acte i en vers, per això la nostra intenció va ser respectar al màxim l'idioma original de l'obra, que barreja valencià i castellà al mateix temps, per tal de no desvirtuar la rima del text original.

Intentàrem que els espectadors es traslladaren a principis del segle XX, a un poble situat prop de València, respectant al màxim el vestuari i costums de l'època, com la de traure comptes en grans o baines, dir i rebre recaus pel boca a boca, fer l'almàssera com a viver o que el mestre o capellà, il·lustrats de l'època, feien de lectors i escriptors de cartes i altres documents.

L'obra passa per ser un drama rural valencià amb una trama i un desenllaç sense ser dramàtics. Compta amb uns personatges molt definits: el tio Nofre, llaurador ja entrant en anys; La Tia Ramona, muller de “armas tomar”, sempre maquinant i malcorant; Joanet, carreter que fa d'ordinari entre els pobles i València; Maria, xica jove amb mal d'amors; Don Gaspar, mestre vell en una època en què molta gent era analfabeta; i la parella de novençans, Elisa i Quico, ella, muller feinera de sa casa i ell, un llaurador entregat al seu ofici, però amb una gelosia totalment descontrolada que el porta a fer un gran desgavell. Aquests personatges foren interpretats per:

- Elisa - Mònica Marí - Ramona - Mari Àngels Melero - Maria - Asun Álvarez - Quico - Pep Bou - Nofre - Ramon Marí - Don Gaspar - Domènec Garcia - Joanet - Paco Grau

Tots ells ens van fer passar una estona desenfadada i molt divertida.

Ara, com a comiat d'aquest article, els deixe amb algunes de les perles que es poden trobar a l'obra.

Està molt bé que el gelós, passe la vida dubtant, i amagat vaja olorant, igual que si fora un gos.

Calla les figues de pala, diuen que curen els cels, s' assequen com l'abadejo, i se'n va la cel.losera.

Com a que tinc eixe dret, i puesto que no té altra ajuda, vaig a casa la Paluda, a parlar en Rafelet.

Eixe a mi no me la pega, i quan puga me la paga.

Els ulls el fan llumenetes, i tens cap de carabassa.

Per fi a ma casa he arribat, i ací estic perquè he vingut.

DONES COL·LABORADORES