Cristina Cerqueda

“La nostra col·laboració amb Sant Joan de Déu té un abast internacional i donarà servei a nens i nenes de tot el món, inclosos els d’Andorra”

CRISTINA CERQUEDA Entrevista sota el signe de la solidaritat

Ha viscut la solidaritat a casa seva des de sempre, com una cosa natural. Filla del Manel Cerqueda i la Piluca Díez, des de ben menuda acompanyava els seus pares a les competicions esportives que patrocinava Andbank i als nombrosos actes solidaris promoguts per l’entitat. Joiera de professió, és autora d’una de les peces que se subhastaran el proper 30 de gener a la Gala Solidària que Andbank organitza per recaptar fons per lluitar contra el càncer infantil. Per Mari Carmen Grau

“D es que tinc memòria he assistit a actes solidaris al costat dels meus pares i el meu germà; la meva mare ja era presidenta del Patronat de Dames de Meritxell, he ensobrat cartes, he col·laborat amb els estands solidaris a la Fira d’Andorra la Vella, la veritat és que ajudar els altres sempre ha estat una cosa natural a casa”, explica la Cristina Cerqueda, que té tan assumida aquest vessant de la seva personalitat que no aconsegueix definir-la amb paraules. “Per mi, la solidaritat forma part del meu dia a dia, tinc aquest concepte molt interioritzat” precisa.

De quina manera s’implica en els projectes d’Andbank? Com a membre d’una de les principals famílies accionistes d’aquesta entitat amb 90 anys d’història, dono suport a totes les accions que porten a terme, per aconseguir el màxim de difusió a tots nivells. Un dels pilars de la política de Responsabilitat Social Corporativa d’Andbank és la lluita contra el càncer, concretament el que afecta els infants. Segons l’últim informe del SEOMS, el càncer afecta el 42% dels homes de 0 a 80 anys i al 27,4% de les dones. Es planteja que acabarà sent una malaltia crònica, que afectarà 1 de cada 2 homes i a 1 de cada 3 dones, en un futur immediat. I tot i que és veritat que les dades de supervivència han crescut un 10% en els últims 12 anys, arribant al 53% de mitja tot i variar molt segons els tipus de tumor, tots hem de treballar per arribar a un percentatge del 70% el 2030.

Per què es va decidir apostar pel tractament del càncer infantil? Andbank, com he comentat, ha decidit ser part activa en la cura del càncer, no només del càncer infantil. És cert, però, que el càncer infantil és una malaltia que afecta un col·lectiu especialment vulnerable, tant per als nens i nenes com per

“El 30 de gener tindrà lloc la 1a Gala benèfica a Andorra #tutambesumes, destinada a la lluita contra el càncer infantil”

a les seves famílies, que no solament s’han de preocupar per la malaltia sinó també per tot el tema logístic que comporta un nen malalt. Per aquest motiu es va optar per formar part activa del nou Pediatric Cancer Center Barcelona promogut per l’Hospital Sant Joan de Déu, del qual Andbank és soci fundador i pel qual es despleguen tot un seguit d’iniciatives solidàries en el context de la campanya #ParaLosValientes. Serà un dels centres d’oncologia pediàtrica més grans d’Europa, amb una inversió inicial de 30 milions d’euros a la qual molts socis fundadors i donants ens hi vam sumar i que obrirà les seves portes el 2020, tindrà capacitat per atendre a 400 pacients cada any, i incorporarà els darrers avenços en la lluita contra el càncer. M’agradaria assenyalar, a més, l’acord de col·laboració que Sant Joan de Déu té amb el Servei Andorrà d’atenció sanitària (SAAS), pel qual tots els nens i nenes andorrans diagnosticats de càncer són tractats a SJD i accedeixen als millors tractaments i els més innovadors.

I perquè s’ha fet a Barcelona? Els projectes al voltant de la lluita contra el càncer no se centren únicament a Barcelona, perquè la col·laboració amb Sant Joan de Déu té un abast internacional i donarà servei a nens i nenes de tot el món, inclosos els d’Andorra. També es col·labora amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), un centre de recerca biomèdica de referència integrat per científics i metges que treballen per associar la ciència bàsica amb la investigació clínica; amb l’organització Cris contra el càncer, de caràcter privat i independent i que fomenta i finança projectes d’investigació pel tractament i cura del càncer; i amb la Fundació Fero, privada i dedicada a la investigació oncològica translacional. També es dona suport a associacions territorials de lluita contra el càncer d’Espanya i Andorra.

Quins són els àmbits d’actuació pel que fa a la investigació? El compromís amb la cura del càncer no seria complet si no fos extensiu a la recerca, Andbank també col·labora activament per avançar cap a tractaments més efectius i menys invasius d’aquesta malaltia amb la Fundació Fero i amb el centre VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). Durant aquests darrers anys, els avenços en la cura del càncer han estat molt importants, especialment en quatre aspectes: la investigació de les causes de la malaltia, el diagnòstic precoç, per exemple, amb les biòpsies líquides, els tractaments personalitzats dirigits a mutacions específiques i la reducció de la toxicitat i dels efectes secundaris en la curació.

Quins progressos s’han aconseguit? Gràcies a la nostra col·laboració amb la Fundació Fero i amb el VHIO, s’ha pogut crear el Centre de Càncer de Mama de la Vall d’Hebron, únic en la seva especialització a Espanya.

Un altre exemple ha estat el finançament de la Gala Fero i de dues de les beques d’investigació oncològica translacional que ha fet possible el dividend d’un dels fons del banc, l’Andbank Microfinance Fund, amb el qual s’han aportat més de 50.000 € des de la seva creació el 2017.

A Andorra s’ha fet bona campanya amb les polseres solidàries per recaptar fons pel càncer de mama, estan satisfets del resultat? Personalment he aconseguit que se’n venguin unes quantes... Aquest 2019 s’ha repetit la campanya de venda de les polseres Candela amb un molt bon balanç. A més, s’ha fet una masterclass de spinning benèfica en la qual van participar-hi més de 100 persones en coincidència amb el Dia Mundial del Càncer de Mama.

Quina serà l’acció estrella del 2020? L’esdeveniment de més ressò del 2020 serà la 1a Gala benèfica a Andorra #tutambesumes, el 30 de gener, que aquest any es destinarà a la lluita contra el càncer infantil i on esperem comptar amb una àmplia representació de la societat civil i de l’empresariat andorrà. Serà una vetllada solidària inoblidable amb l’actuació de la gran soprano Ainhoa Arteta, juntament amb un menú elaborat per 8 dels més reconeguts xefs andorrans. Hi haurà també una subhasta amb diversos objectes; per part meva, hi aporto una joia que a mi em sembla preciosa. Amb aquesta Gala volem complir un doble objectiu: la recaptació de fons per aquesta lluita i alhora sensibilitzar als assistents, i en general, a la societat andorrana, sobre els reptes que té per davant el tractament i la recerca del càncer, sobretot l’infantil. Pensa que un 80% dels nens amb càncer tenen grans possibilitats de curar-se; per això és tan important apostar per la investigació.

Fa prop de tres anys que va agafar el relleu de la seva mare al capdavant del Patronat de les Dames de Meritxell, quin balanç en fa? No ha estat cosa fàcil... La meva mare va fer una gran tasca, amb molta empenta, ha estat una presidenta molt estimada per tothom. Ara, al Patronat, estem intentant posar ordre a tota la qüestió jurídica i canviar algunes coses.

Per exemple? Volem integrar un màxim de nens amb discapacitat a la nostra escola bressol. En tenim alguns, però en volem agafar més. I aquí entra en joc la col·laboració amb la Fundació de l’Escola Meritxell; aquest seria un dels grans projectes que ens agradaria assolir el 2020.

La Cristina Cerqueda Díez neix a Barcelona el 10 de setembre de 1982 i amb només cinc dies ja puja cap a Andorra. Estudia al Col·legi Janer, a Santa Coloma, i després al SEK de la Garriga. Segueix estudis de Disseny gràfic i Gemmologia a la Universitat de Barcelona i torna al Principat per treballar a l’empresa familiar. Després, amb una amiga, decideix muntar una joieria a Barcelona, una aventura que va acabar fa gairebé tres anys i que ara ha reprès amb una botiga al centre d’Andorra la Vella. És presidenta del Patronat de Dames de Meritxell, un càrrec que va assumir quan el va deixar la seva mare, la Piluca Díez. Està casada i és mare feliç de dos bessons, la Mafalda i el Domingo, que tenen 3 anys. Li agrada la música, l’esquí i el col·leccionisme, principalment col·lecciona nines amb vestits típics dels diferents països i, una cosa curiosa: els fulls amb les normes de seguretat que figuren als avions.

L’Escola Bressol és la vostra gran realització... Sí, però fem altres col·laboracions, com per exemple amb el Servei de Salut Mental i també amb El Cedre.

Com col·laboreu amb El Cedre? Tenim un projecte fantàstic que s’anomena “Fem camí” que consisteix en una col·laboració entre els nens i els avis, que fins ara ha donat uns resultats increïbles. Hi havia avis que fregaven la depressió i només pel fet d’estar amb contacte regular amb els nens, se n’han sortit. Quan fem sortides, sovint les fem de manera conjunta, aquest Nadal hem fet cagar el tió tots junts, els avis han vingut a ajudar-nos a donar a menjar als nens, i hem portat els nens més grans al Cedre per berenar amb els avis. Fa ja uns anys que el tenim en marxa, però ara ho estem intensificant i incrementant-ne les activitats conjuntes. En aquesta acció comptem amb el patrocini d’Andbank.

I també troba el moment per ocupar-se de la joieria... Com va decidir-se a obrir-la? Perquè vaig trobar el lloc ideal... Aquesta zona del centre d’Andorra la Vella, al Roc dels Escolls, era l’indret perfecte per presentar la meva marca, Cristina Cerqueda Jewellery. M’encanta la meva feina, dissenyar joies que tinguin un component antic, perquè es converteixen en peces molt especials. Dissenyo a partir de joies antigues i faig col·leccions úniques, totes fetes a mà, no m’agrada fer motlles. Gairebé tot ho faig a mida, segons el gust de les clientes. Només fa tres mesos que he obert i estic molt contenta.

La Cristina és feliç amb la seva professió, curiosament mai no s’ha sentit atreta pel món de les finances, “això ho deixo per al meu germà, que és una persona més assossegada i reflexiva, jo no tinc caràcter per treballar al banc, sempre he preferit el món artístic i de la creativitat. Per dedicar-te a la professió bancària, has de tenir una ment privilegiada, en definitiva, saber fer un puzle com cal!” •

:::: Moments de vida ::::

Hi ha una casa perfecta per a vostè. I una hipoteca ANDBANK a la seva mida.

Hipoteca variable Euríbor a 12 mesos +

* 0,95 %

Sense Comissions

www.andbank.com/andorra

*Hipoteca variable de primera residència a un interès Euríbor 12 mesos + 0,95 %, sense comissions. Màxim a 25 anys i amb un límit d’edat del titular de 65 anys. La concessió serà de fins al 80 % del valor de l’immoble, subjecta a la domiciliació de la nòmina i a tenir contractada una assegurança de vida amb Andbank Assegurances. En cas que l’Euríbor estigui en signe negatiu, s’aplicarà Euríbor = 0 % + el tipus del diferencial. TAE = 0,95 % Campanya vàlida fins al 31/12/2019.

Per a més informació consulteu al vostre gestor o a qualsevol de les nostres oficines. Tota operació de finançament està subjecta a estudi per part d’Andbank.

l ’èxit de la passió per la feina ben feta JOAN ALBERT FARRÉ

Joan Albert Farré és advocat, empresari i polític de professió, però un gran amant de la seva terra i dels seus valors, com a aspecte vocacional més destacat. Forjat en la lluita per tirar endavant diferents projectes, en els quals ha posat tota la constància i tota la passió que requerien, va apostar per fer realitat un somni que va compartir amb el seu malaguanyat pare, l’elaboració de vins a Andorra. Va ser una decisió presa amb el cor i deixant de banda criteris empresarials, però aquell pressentiment ha acabat donant els seus fruits i el Celler Borda Sabaté es va fer amb dos prestigiosos guardons, al Concurs Mundial des vins extrêmes CERVIM 2019, celebrat a Itàlia. El primer va ser per a l’Escol 2010, que va ser escollit com a millor vi del concurs o millor vi extrêm d’alçada del món i, el segon va ser, una medalla d’Or, per al Torb 2015. Tot un èxit, no només pel Celler andorrà, sinó també per a la parròquia de Sant Julià i pel país. Després d’aquest important èxit, Joan Albert Farré, que és sobretot un andorrà amb vocació de servei al seu país, no descarta tornar a la primera línia de la política, sigui en l’àmbit comunal o nacional, ja que en ambdues facetes ha tingut una destacable presència. Text i fotos: Josep Segura

Vostè és un home de la terra, arrelat al país i als seus costums, però també un home de món, que sap conjugar passat, present i futur. Sé que no és fàcil, però com definiria vostè la seva vida? La meva vida ha estat una vida d’empènyer, de lluita i de tirar endavant amb molts projectes, amb la meva família i a ajudar al país en tot el que he pogut. Em van ensenyar, des de ben petit, que a aquest món hem vingut a lluitar i a treballar, aquests valors ja els va inculcar el meu avi. I és molt clar que, si no lluites, no pots tirar endavant els projectes.

Girant la vista enrere, què s’ha guanyat i què s’ha perdut en tot aquest temps? S’ha guanyat en perspectives cap a un futur més obert, amb més oportunitats per al jovent del país, però s’ha perdut una part de la nostra identitat, del sentiment andorrà, on cada ciutadà se sentia més vinculat amb els altres. Ara som un país, menys poble i més ciutat, més plural i també més oberta al món.

Què hauríem de fer per a recuperar unes senyes d’identitat, que pràcticament han desaparegut? Són trets de país que primer, s’haurien d’identificar, i després, s’haurien de defensar. Evidentment, hi ha molta gent que se sent identificada amb la vida pública i hauríem de poder traslladar, a les futures generacions, aquestes senyes d’identitat pròpies perquè les puguin mantenir en un futur.

La lluita, la constància i l’emprenedoria, es porten a la sang o és una característica que vostè ha sabut cultivar? Crec que és un conjunt de tot plegat, de les experiències que ha viscut cadascú a casa seva i també de l’esperit intern de cadascú. Tots naixem igual, però després desenvolupem aptituds diferents i cadascú se centra en aquelles coses que hi creu i que el motiven. Pel que fa al meu cas, he considerat convenient tirar endavant un cert tipus de projectes, alguns que he escollit i altres que m’he trobat al meu camí.

Miri, sobta que un advocat aposti per elaborar vins i, a més a més, tenint en compte les dificultats geogràfiques del nostre país. Quan creix en el seu interior la necessitat de ficar-se en un món tan complicat com aquest? És en memòria del meu pare, que va ser qui em va ajudar a iniciar aquest projecte, va col·laborar en la preparació dels terrenys i a plantar, va ser que ell qui em va animar a tirar-ho endavant. Així que, és un reconeixement a la seva memòria, ja que ell estava vinculat al món de la distribució del vi i això em va ajudar en certa manera. També s’ha de valorar el fet que em trobava molt còmode en aquest sector, a causa de les meves arrels, que estan estretament vinculades al territori i a la terra i aquest projecte sento que em vincula encara més al meu país, i em fa tocar de peus a terra.

Però va ser una aposta molt arriscada, no va tenir por de fracassar en l’intent? Sempre em demanen, si quan vaig començar vaig fer un pla d’empresa, i la resposta és que, si l’hagués fet, no hauria començat. Hi ha projectes que no cal fer pla d’empresa, simplement les fas per sentiment, per vocació i per passió, i aquest projecte porta els tres preceptes.

Vostè té formació en aquest sector o és autodidacta? Soc una mica autodidacta però, amb 16 anys de trajectòria, acabes aprenent. De tota amanera, tinc la sort de poder comptar amb la col·laboració de l’Alain Graillot, que m’ha fet aprendre quin és el bon camí i encara avui en dia tenim una molt bona relació, ja que la seva experiència és determinant. Només fa 10 dies vàrem estar a casa seva, a França, per a fer el cupatge de les barriques i la seva aportació és, necessària i determinant.

Escol 2010 ha estat guardonat com el millor vi d’alçada del món, al concurs Cervim 2019, era el seu objectiu assolir aquest premi? És un premi que ens honora a nosaltres, al celler, a la parrò-