Filosofia útil: Qui va ser

Qui va ser Nietzsche i qui és avui?

Nietzsche, 1844-1900, va ser un filòsof complex i de molt difícil lectura. De fet, per poder entrar als seus pensaments, cal apropar-s’hi amb un cert entusiasme càlid i amb una postura intel·lectual oberta: sense principis predeterminats i sense la creença d’estar en possessió de veritats absolutes dominants. Només llavors et pots passejar amb llibertat per la infinitat de metàfores que utilitza en els seus escrits i pots entendre les seves intuïcions enlluernadores.

De fet, és molt arriscat classificar-lo, perquè sempre està més enllà dels límits que intentem imposar-li. Així i tot, Nietzsche és el filòsof de la llibertat, dels vitalismes, de la descripció profunda dels nostres mecanismes vitals inconscients. Simplement, les seves lectures no deixen ningú indiferent. Nietzsche va ser el filòsof que va enaltir, de la forma més decidida, la regió dels afectes, de la sensibilitat artística, de l’emoció, de l’entusiasme i de les experiències vitals pròpies de cada individu. Ell mateix emprèn el camí de la filosofia per l’embadaliment al qual arriba en contacte amb la música, la poesia i l’art en general que el commou. Però observa també que aquesta regió dels afectes està desplaçada per la racionalitat excloent de la cultura socràtica occidental. La major part del seu afer filosòfic consisteix a fer parlar, de forma perceptible per a l’ànima humana, l’abisme més íntim de les coses, del cor, de la voluntat i del desig. En principi, no sembla que aquest sigui un mal ofici.

Nietzsche realitza també una proposta: la configuració artística de l’existència tal com la van viure els grecs en els segles VI i V abans de la nostra era. Caldria “veure la ciència amb l’òptica de l’artista, i l’art, amb la de la vida…” segons les seves pròpies paraules.

En canvi, Nietzsche va ser un filòsof incomprès, rebutjat, desconegut i mal interpretat. Però, tot i que va dir que passarien més de cent anys per entendre’l, avui, que n’han passat molts més, es continua sense entendre’l. Perquè, exceptuant les magnífiques interpretacions i estudis que es publiquen a França, on se’l coneix i es valora, Nietzsche continua sent desconegut, mal interpretat i, en conseqüència, rebutjat. Per què succeeix això? Perquè no es treballen seriosament els seus escrits en creure conèixer el seu pensament per saber repetir quatre tòpics, que, a més, són mal aplicats i mal interpretats.

La culpa del seu rebuig no és de Nietzsche, penso; és la mandra dels altres, que ens costa estudiar-lo i treballar-lo. No condemnem Mahler per no entendre la descripció musical dels diversos mals i penes que ell expressa en les seves composicions musicals complicades.

Nietzsche, va reflexionar moltes vegades sobre allò que li succeïa a ell, i va insinuar algunes raons per a tal rebuig. En els capítols “De la ciència” i “De l’home superior” de la quarta part del seu llibre Així parlà Zaratustra, n’apareixen algunes explicacions. Val la pena conèixer-les.

El que sí que puc dir és que passejar per les obres de Nietzsche amb una certa comprensió de la seva filosofia, de les seves imatges poètiques i de les seves brillants intuïcions sobtades, és un plaer considerable.

Juan Mingorance Pérez, doctor en Filosofia

Filosofia útil, canal propi de YouTube