4 minute read

Celebracions Toni i Carmen

Next Article
Avui Sortim

Avui Sortim

Toni i Carmen, 40 anys d’amor, comprensió i confiança

El Toni Soler i la Carmen Milla acaben de celebrar els seus 40 anys com a matrimoni. Es van conèixer a les pistes de Grau Roig, durant la setmana santa del 1978 i, després de dos anys de festeig, es van casar a Barcelona, van tornar a Andorra i porten tota la vida junts. L’amor i, sobretot, la confiança han estat els pilars bàsics per a suportar una relació que s’ha anat enfortint al llarg dels anys i que ara els permet gaudir dels seus fills i nets d’una manera molt plaent. I, com no podia ser d’una altra manera, per a celebrar una fita tan important com aquesta, no van poder triar un millor escenari que la Borda del Pi, l’indret més romàntic, idíl·lic i encisador que hi ha al Principat d’Andorra.

Advertisement

El Toni va néixer a Barcelona, el 4 de febrer del 1961, fill d’exiliat catalanista va arribar a Andorra quan només comptava amb uns mesos de vida. Després de molts anys a la presó, el seu pare es va desplaçar a Andorra i va regentar el Restaurant la Graella, on el Toni va passar llargues temporades ajudant al negoci familiar. Va estudiar al Lycée i també feia de monitor a Grau Roig, allí va ser on va conèixer la

Carmen, una noia de Barcelona que venia a esquiar i que, gràcies a una amiga en comú, va poder conèixer el Toni.

Va ser un enamorament sobtat ‘flechazo’, aquell dijous Sant, de l’any 1978, després d’una trepidant jornada d’esquí, el Toni i la Carmen van quedar per finalitzar la jornada a la discoteca Banana’s de l’Av. de Santa Coloma. Com la discoteca estava plena a vessar i no hi havia cap seient, el Toni li va oferir el casc de la seva moto com a suport, poc després van enfilar la carretera i van marxar per un camí que els portaria a escriure el seu futur amb la mateixa ploma.

Ella va abandonar els seus estudis de psicologia, malgrat que només li quedaven dues assignatures, i ell va abandonar també els estudis que cursava a França, res no valia la pena comparat amb el desig d’estar junts d’aquesta parella de somiadors. Dos anys més tard es van cassar a Barcelona, ja que la Carmen era originària de la ciutat comtal i, a partir d’aquest moment, les seves vides ja no es tornarien a separar.

Al Toni el va atreure de la Carmen, la seva simpatia, també el fet de ser una persona molt culta, però també molt oberta. A la Carmen la va atreure del seu galà, que era molt extravertit, simpàtic i, molt guapo. Es van conèixer amb només 17 anys i el casament va venir després de dos anys, precedits d’intenses cartes

d’amor i d’un desig irrefrenable per estar junts. Així que, com a l’època estava molt mal vist viure junts sense casar-se i ells volien viure junts, li van dir als pares d’ella, en una setmana ens casem. I, efectivament, el 27 de juliol del 1980, es va casar la feliç parella.

Ara tenen dos fills, la Sandra i el Guillem, i també dos nets, l’Aleix i el Max, que són les persones que més estimen en aquest món i a les quals dediquen i volen dedicar, tot el temps que puguin en aquesta vida.

Quan els demanem pel seu secret per a poder aguantar tants anys junts, la resposta és molt clara “estimar i tenir confiança en la teva parella, és molt simple, l’amor s’acaba quan falta la confiança”. Durant aquest confinament han tingut l’oportunitat de passar molt de temps junts, han pogut parlar molt i s’han entès a la perfecció, són una parella que es complementa a la perfecció i que senten passió pels seus fills.

Moltes són les anècdotes que han pogut viure junts, unes de molts bones, com ara la meravellosa relació amb els seus amics de tota la vida, i altres no tan bones, com ara l’accident de moto que van patir quan tornaven del viatge de nuvis, que va tenir el Toni un any i mig de baixa, així com la pèrdua dels pares, i familiars més pròxims.

Quan els demanem un consell per a les noves parelles, aquest és: estimar molt, molta confiança i, quan hi hagi problemes, parlar molt i mirra de solucionar-los, sempre hi ha solució. Pel que fa al seu futur, el que desitgen és, gaudir dels seus nets i preparar-los per tot allò que la vida els depari.•

This article is from: